INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL EN L'ÀMBIT DE L'ECONOMIA I L'EMPRESA

Degana de l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, catedràtica i directora del centre de recerca en Ciència Intel·ligent de dades i Intel·igència Artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya deganat@enginyeriainformatica.cat karina.gibert@upc.edu

El 2018, l'ONU declara l’inici de l’era de la societat digital, i la transformació digital esdevé el nucli del canvi en gairebé tots els sectors. La intel·ligència artificial (IA) hi té un paper clau. Nascuda el 1956 per fer màquines que imitin activitats humanes que usen intel·ligència, recentment ha saltat al sector productiu en el seu vessant més dedicada a extreure valor afegit de tota mena de dades (incloent-hi imatges, àudios...) a partir de computació intensiva i fomentar les decisions basades en dades. Inserir la dada en els processos de decisió és encara un gran repte, i, mentre les grans corporacions se n’han pogut beneficiar a gran escala, pimes, microempreses, freelances, autònoms o empreses mitjanes de llarga tradició (per exemple, una bona part del comerç més tradicional), no han iniciat encara la transformació digital o no disposen de bases de dades històriques prou llargues i es miren aquesta revolució una mica des de la barrera.

És cert que les oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa són enormes, i que la IA pot aportar valor afegit a tots els verticals (comerç, salut, medi ambient, treball, turisme, indústria...). La part d’IA que s’ha fet famosa utilitza grans bases de dades històriques per “aprendre” amb deep learning com predir anticipadament vendes, estoc, facturació, demanda, clients, baixes dels treballadors, eficiència dels processos productius, tractaments o productes recomanats en funció del perfil d’usuari/client... Però aquestes prediccions no són explicables per se i dificulten la integració de la dada en els processos de decisió, sobretot les estratègiques o les que han de sustentar les polítiques.

Les petites empreses es poden beneficiar millor d’altres enfocaments, com les dades federades on es distribueix una mateixa IA en diverses organitzacions on aprendre localment i privadament trossets dels models que després fan un tot; o del transfer learning, on calen poques dades pròpies per aprofitar el que una IA ja ha après abans; o de branques IA com la representació del coneixement, l’enginyeria del coneixement o l’aprenentatge no supervisat, per modelar i comprendre la mateixa organització i dibuixar el full de ruta que activi el canvi quan l’organització encara no pot, tota sola, pujar al carro del big data, el deep learning o la IA generativa.

Des del sector de la IA tenim una gran responsabilitat, no només a disparar el creixement de les empreses més madures en dades i tecnologia, sinó a acompanyar també les menys madures a afrontar els reptes de la societat digital amb solvència i transformar-se de manera segura i eficient. En aquest sentit, Catalunya té una estratègia d’IA del febrer del 2020 i compta amb aliances com ara CIDAI, AIRA, OEIAC o la DCA, i el DIH4cat, que permeten a les petites empreses accedir a fons d’innovació per fer prototipatge i testatge de sistemes d’IA ètics.

A part dels enormes beneficis de la IA per al desenvolupament, també comporta uns riscos, més lligats als usos i a com configurem les dades que l’alimenten, que poden repercutir en la vulneració de drets fonamentals o en l’increment de les desigualtats socials. Per això la Comissió Europea treballa des del 2018 per establir un marc ètic per la IA i una Llei Europea de la IA que la reguli. Després d’un llarg procés, dimecres 14 de juny del 2023, el Parlament Europeu va aprovar el Reglament Europeu de la IA per 499 vots a favor, 28 en contra i 93 abstencions, i la proposta anirà ara al Consell d’Europa per tal que els estats membres hi treballin i perquè el 2026 pugui entrar en vigor el Reglament, que, com a tal, serà d’aplicació directa, sense transposició. Espanya, mentrestant, encapçala el primer i únic pilot (sandbox) previst a Europa per testejar la implementació del Reglament en empreses reals. Presentat el juny passat, el sandbox es llançarà l’octubre del 2023 i generarà guies de bones pràctiques i directrius per a l’operativització del Reglament, enviant retroacció de les empreses a la Comissió Europea per a la redacció del Reglament definitiu. n