EN PROFUNDITAT

Jornada dels Economistes Reptes i oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa

Impacte segons el sector de l’economia Consultats pels sectors de l’economia que viuran la major transformació a causa de la intel·ligència artificial, les opinions dels experts presenten matisos. Xavier Ferràs, d’Esade, apunta que “la revolució de la IA arribarà a tot arreu, ja que és un fenomen que es farà omnipresent, com en el seu moment va ser internet”. D’altra banda, Xavier López, d’Eurecat, considera que, en relació amb la IA generativa, d’entrada, les activitats més afectades seran aquelles basades en el coneixement i el treball intellectual o artístic, com és el cas de guionistes, traductors o dissenyadors gràfics. Aquesta afectació, però, tindrà una doble cara. D’una banda, aquests professionals comptaran amb eines molt potents que els ajudaran a fer més i millor la seva feina, però també pot produir-se, encara que parcialment, un efecte “substitutiu”.

Dolors Mateu, del CEC, creu que “la IA té el potencial per impactar en diversos sectors de l’economia”, però considera que els que probablement experimentaran una major transformació són el sector salut, on la IA té el potencial de canviar la manera en què actualment es presta l’atenció sanitària; el sector manufacturer, que millora l’automatització i optimitza la producció i la qualitat dels productes; el comerç detallista i el comerç electrònic; el sector de la logística i el transport, que millora la cadena de subministrament i la gestió d’inventaris, i redueix els costos logístics, i el sector de serveis financers i assegurances, que millora la presa de decisions i analitza grans quantitats de dades financeres en temps real, alhora que identifica patrons i tendències, gestiona riscos i millora la detecció de frau.

La Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer, Victoria Miravall, coincideix que la “IA s’aplicarà potencialment en qualsevol sector d’activitat”, i també apunta la salut, el retail, les finances i els serveis bancaris com els sectors on ja s’està veient aquesta transformació. Miravall hi suma el sector de l’automoció, “no només en relació amb el cotxe autònom, sinó amb el de l’optimització de rutes o la gestió de trànsit”.

El responsable d’IA per a Sistemes d’Informació Legal a Lefebvre, Ángel Sancho, parla dels sectors de l'educació, la medicina o el dret, i afegeix que “tots els estudis coincideixen que afectarà moltes àrees de l’empresa, com les relacions amb clients, el màrqueting, l’enginyeria de programari i el processament de continguts”.

A més del sector de la salut i del sector financer, el responsable de Màrqueting d’Assessories i Despatxos Professionals de Sage, Eduard Banqué, apunta al sector del transport i la logística d'àmbit terrestre i marítim, el qual, amb la tecnologia de conducció autònoma, pot millorar en eficiència, seguretat i sostenibilitat. També es refereix al sector de la indústria, que amb l’automatització i la robotització basades en la IA millorarà la productivitat, la qualitat i la flexibilitat dels processos de producció, i amb l’anàlisi de dades generades pels sensors i els sistemes de control de la producció optimitzarà l’eficiència energètica i reduirà els residus i les emissions contaminants.

Com ho han de gestionar les pimes?

Parlar d’impacte de la IA a les empreses és parlar d’impacte a les pimes, les quals configuren l’àmplia majoria del nostre teixit productiu. Segons Xavier Ferràs, d’Esade, “les pimes haurien de començar a desenvolupar treballs exploratoris d’aproximació a les apli- cacions d’IA en el marc dels seus processos de transformació digital”. Ferràs aconsella crear petits grups interns que comencin a informar-se i a pensar en quines aplicacions, en quins processos de negoci i amb quins proveïdors es pot començar a adoptar la IA. “Una bona idea és acudir a algun centre tecnològic, per rebre assessorament i desenvolupar els primers projectes”, comenta. Justament des d’Eurecat, el seu director general Corporatiu i d’Operacions, Xavier López, recomana a totes les empreses més enllà de la seva dimensió, dissenyar un full de ruta de transformació digital “per tal d’analitzar tots els seus processos, productes i model de negoci, i avaluar la potencial incidència de totes aquestes tecnologies”. Segons López, “fer una diagnosi per identificar reptes/oportunitats, prioritzar-los i definir un pla d’acció adequat de la mà de gent experta és del tot urgent”.

La presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de

Catalunya (CEC), Dolors Mateu, proposa que les pimes col·laborin entre elles per afrontar els canvis que implica la IA. “El punt clau és no quedar-se enrere”.

Des de les empreses de consultoria tecnològica Lefebvre, Sage i Wolters Kluwer, recomanen familiaritzar-se amb les tecnologies de la IA per identificar oportunitats i enfocar recursos en les àrees on es pugui aportar més valor. Ángel Sancho, de Lefebvre, afirma que “no es tracta d’aplicar la tecnologia perquè sí, ni d’invertir en IA sense haver fet una anàlisi prèvia de les necessitats, ja que la tecnologia més cara és aquella que no es fa servir”. Eduard Banqué, de Sage, aposta perquè les pimes “comencin implementant solucions d’IA en àrees específiques de l’empresa a canvi d’intentar una transformació completa i així poder avaluar els resultats i ajustar els processos”. Victoria Miravall, de Wolters Kluwer, coincideix amb el consell de fer una adopció gradual i també recomana “valorar aspectes com l’estandardització envers la customització o l’escalabilitat en costos i manteniment”.

Implicacions ètiques a l’empresa Xavier Ferràs, d’Esade, explica que els principals dilemes ètics de la IA deriven de la possibilitat d’aquestes tecnologies de prendre decisions autònomes que poden afectar trajectòries i destins humans. A més, apunta al problema del potencial biaix de les seves recomanacions, així com al d’utilització de dades propietat d’altres pels seus propis entrenaments. Segons Ferràs, “caldrà establir marcs ètics i jurídics molt acurats i consensuats internacionalment”. “Estem a les beceroles, i aquest tema serà absolutament crític en els propers anys”, afirma. Xavier López, d’Eurecat, coincideix en la “necessitat urgent” de posar en marxa regulacions que vetllin per un ús ètic d’aquestes tecnologies malgrat que sigui “una tasca extremadament complexa”. Ángel Sancho, de Lefebvre, recorda que “hi ha cada vegada més iniciatives com la del Parlament Europeu, que està impulsant mesures líders a escala mundial per equilibrar els beneficis potencials de la IA amb les preocupacions ètiques i de privacitat”.

Dolors Mateu, del CEC, considera que “és important que les empreses adoptin per elles mateixes principis ètics sòlids en el desenvolupament i la implementació de la IA”.

Victoria Miravall, de Wolters Kluwer, puntualitza que és fonamental que les empreses, en primer lloc, assegurin el compliment del marc normatiu. “En el cas d’Espanya, complint amb les regulacions de protecció de dades, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que implica implementar mesures de seguretat adequades per protegir les dades i obtenir el consentiment informat dels usuaris abans d’utilitzar les seves dades per a finalitats d’IA”, explica. Eduard Banqué, de Sage, coincideix que “les empreses han de ser conscients de la importància de la privacitat dels usuaris i que han de complir amb les regulacions de protecció de dades vigents”.

Afectació al mercat laboral i noves habilitats

Tots els experts coincideixen que la IA tindrà un clar impacte en el mercat laboral. El professor d’Esade Xavier Ferràs afirma que “més que una substitució, amb la IA es donarà una suma d’intel·ligències, ja que la majoria d’aplicacions requereixen i requeriran supervisió humana”. En qualsevol cas, Ferràs considera que “aquells que no entenguin i coneguin els fonaments de la IA seran substituïts per d’altres que sí que utilitzin la IA com a amplificador de la pròpia intel·ligència”.

El director general Corporatiu i dOperacions del centre tecnològic d’Eurecat, Xavier López, creu que “hi haurà professions que es veuran clarament afectades i per les quals disminuirà dràsticament almenys una part de la seva feina”. A tall d’exemple, López comenta que la feina dels programadors no desapareixerà a curt termini, però un programador amb coneixements avançats en la utilització d’aquestes eines podrà fer la feina actual de 10 programadors. S’ha de veure, però, si la mateixa irrupció d’aquestes aplicacions generarà prou volum addicional de programació “sofisticada” que compensi l’efecte anterior. “El mateix pot passar, per exemple, amb assessors legals i altres professions liberals".

La presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Dolors Mateu, creu que “cal tenir en compte que els canvis específics en el mercat laboral poden variar segons el sector i el context territorial”, i recorda que “la implementació de la IA pot generar nous rols i llocs de treball que encara no són previsibles avui en dia”.

Fruit de la IA es requeriran nous rols i habilitats als professionals. La Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer, Victoria Miravall, explica que “a mesura que l’automatització guanyi terreny, els rols s’hauran de reconfigurar, evolucionar i adquirir una combinació d’habilitats tècniques i humanes com la creativitat, el pensament crític o la resolució de problemes, entre d’altres”. També assegura que “l’aparició de nous rols suposa un increment de demanda de professionals especialitzats en IA”, i recorda que “en tots aquells rols per als quals avui les capacitats socioemocionals són imprescindibles per al seu desenvolupament ho continuaran sent i es reforçaran, ja que són les més difícils de replicar per la IA