Informatiu de l'Economista 186

I nf o r m a t i u

d e

gener 2024 • núm. 186

l’economista C O L·L E G I

D ’ E C O N O M I S T E S

D E

C ATA L U N YA

Especial

Benestar i model econòmic: l’aportació dels economistes 28a edició

Jornada dels Economistes 2023

E D I T O R I A L

2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

El número186 de l’Informatiu de l’Economista està dedicat a la 28a Jornada dels Economistes, que es va focalitzar en el lema “Benestar i model econòmic: l’aportació dels economistes”. Aquí hi trobareu tota la informació relativa a les ponències, sessions de treball, taules rodones i actes organitzats a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona al voltant del lema que ens ha ocupat.

L’edició d’enguany ha estat particularment especial per la seva forma i contingut, amb xerrades al matí i a la tarda, i dues valuoses taules rodones conduïdes per Oriol Amat i Salvador Alemany. Però, sobretot, serà recordada per aconseguir reunir importants personalitats de diferents àmbits i recorreguts en un mateix esdeveniment. Begoña Gómez, directora de la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva de la Universitat Complutense de Madrid, va acceptar donar la conferència inaugural, un gest que des del Col·legi d’Economistes de Catalunya reconeixem i agraïm, donat el seu perfil discret i prudent.

Wayne Griffiths, CEO de SEAT i CUPRA, va protagonitzar un extraordinari diàleg amb Salvador Alemany sobre l’electrificació del sector de l’automoció a Espanya, que va donar molts titulars a la premsa. D’altra banda, vam tornar a comptar amb la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas, per inaugurar la Jornada, i el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i el quart tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Valls, van ser els encarregats de clausurar-la. En definitiva, personalitats d’altura que van fer més gran la Jornada dels Economistes.

La celebració de la Jornada a les seus de Girona, Lleida i Tarragona també va viure un gran èxit, amb molt bones xifres d’assistència, convidats il·lustres i ponències de gran valor, que van donar llum als desafiaments als quals ens enfrontem per garantir i impulsar els nivells de benestar.

Carles Puig de Travy Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

increment de la pobresa, d’un augment de la vulnerabilitat de determinats col·lectius i persones afectats per la inflació alimentària, o d’un empitjorament en el benestar financer de les famílies hipotecades, entre altres.

Per això ha estat tan necessari parlar de benestar des de diferents perspectives: econòmica, sanitària, financera, hipotecària o climàtica, entre moltes altres. Tan important és créixer i progressar, com millorar la Tan important és créixer qualitat de vida de les persones. i progressar, com millorar No hem d’oblidar que el benestar, social i individual, és un dels la qualitat de vida de les objectius principals de la nostra persones. El benestar, professió i, per tant, la nostra contribució a aquesta finalitat és social i individual, és un bàsica.

dels objectius de la nostra

De fet, la Jornada dels professió i, per tant, la nostra En aquest número també podreu Economistes 2023 ens ha deixat importants reflexions. La crisi contribució a aquesta finalitat llegir les entrevistes als guanyadors dels Premis dels Economistes 2023. financera de 2008, la pandèmia de és bàsica.

Aquests es van lliurar en una la COVID-19, la globalització vetllada celebrada el 9 de novembre econòmica i comercial, la que va comptar amb un gran disrupció de les cadenes de nombre d’assistents. Vull destacar subministrament, la pujada de que, en el marc d’aquesta, es va celebrar el 45è aniversari preus de primeres matèries i de l’energia, els canvis en la de la fundació del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb relació de blocs, regions i països, l’emergència climàtica i la denominació actual, el 9 de novembre de 1978. Finalment, demogràfica, les transicions verda i digital, el fenomen de la el present número recull, com és habitual, un bloc amb les inflació i els conflictes bèl·lics han alterat i estan últimes notícies més destacades del CEC. transformant els nostres sistemes econòmics i l’statu quo social, incidint de ple, i no sempre positivament, en el Aprofito aquestes línies per agrair als membres del Comitè benestar de societats i de ciutadans a nivell mundial.

Organitzador i del Comitè Tècnic de la Jornada dels Economistes, als Comitès Executius de les seus i a tot el En aquestes dues primeres dècades del segle xxi, per exemple, cal parlar d’una major concentració de la riquesa, personal del Col·legi la seva dedicació i professionalitat per d’una recrudescència de les desigualtats socials, d’un organitzar una Jornada i uns Premis excepcionals. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 3

I n f o r ma t i u

de

l’economista C O L·L E G I

D ’ E C O N O M I S T E S

D E

C ATA L U N YA

Junta de Govern Degà: Carles Puig de Travy Vicedegana: Maria Àngels Fitó Bertran President de la seu de Girona: Lluís Bigas de Llobet President de la seu de Lleida: Josep Maria Riu Vila President de la seu de Tarragona: Miquel Àngel Fúster Gómez del Campo Secretària: Carme Jover Díaz Tresorera: Carme García Jarque Interventor: Miquel Morell Deltell Vocals: Jordi Albiol Plans, Mª Josep Arasa Alegre, Elisabet Bach Oller, Toni Bartolí Sala, Albert Carreras de Odriozola, Ana García Molina, Jaume Menéndez Fernández, Ivan Planas Miret, Nieves Rabassó Rodríguez, Sofía Rodríguez Rico, Pilar Soldevila i García, Esther Subirà Lobera i Alfred Albiol Paps Consellers: Emilio Álvarez Pérez, Oriol Amat i Salas, Miriam Barrera Ubieto i Anton Gasol Magriñà Comitè editorial Elisabet Bach Oller, Albert Carreras de Odriozola, Maria Àngels Fitó Bertran, Àngel Hermosilla Pérez, Jaume Menéndez Fernández, Sara Puig Carrión, Carles Puig de Travy i Joan Tristany Claret Edita Col·legi d’Economistes de Catalunya Fotografia: Col·legi d’Economistes de Catalunya Publicitat: Gecap, SL comercial@coleconomistes.cat Disseny i producció editorial: ZETACORP - Unitat de Comunicació Corporativa (Prensa Ibérica), Gran Via de l’Hospitalet, 163-167. 08908. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Distribució: Ediciones Reunidas, SA Dipòsit legal: B-36694-1989 ISSN: 2385-5983 No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu emmagatzematge o transmissió per cap mitjà sense permís previ de l’editor i/o dels autors. Ni l’editor ni els autors acceptaran responsabilitats ocasionades a les persones naturals o jurídiques que actuïn o deixin d’actuar com a resultat d’alguna informació continguda en aquesta revista. Les opinions recollides en els textos publicats a L’Informatiu pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta de Govern com a òrgan de govern de la institució. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada.

Barcelona Plaça de Gal·la Placídia, 32.

08006 Barcelona. Tel. 934 161 604 cec@coleconomistes.cat Girona Joan Maragall, 44, entl. 3a 17002 Girona. Tel. 972 214 533 girona@coleconomistes.cat Lleida Pere Cabrera, 16, 1r G 25001 Lleida. Tel. 973 210 633 lleida@coleconomistes.cat Tarragona Rambla Nova, 58-60, 5è A 43004 Tarragona. Tel. 977 217 042 tarragona@coleconomistes.cat

4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

6 10 22 24 26 27 28 29

Jornada dels Economistes a Barcelona Introducció i crònica de la Jornada Sessions de treball

Premis de reconeixement Entrevista a Antón Costas, col·legiat de Mèrit 2023 Entrevista a Josep Sánchez Llibre, col·legiat d’Honor 2023 Entrevista a José Rodríguez Pousa, Economista d’Empresa 2023 Entrevista a Rousaud Costas Duran, Despatx Professional 2023 Entrevista a Marta Espasa, Economista d’Institució 2023 Entrevista a Roser Fernández, Economista d’Institució 2023

22

Entrevista a Antón Costas, col·legiat de Mèrit 2023

S U M A R I

Gener 2024 · núm. 186

30 31 32 33 34 36

34

Entrevista a Jordi Canals, autor del Millor Llibre d’Economia i Empresa 2023

Jornada dels Economistes a Girona

Entrevista a Serafí del Arco, Millor Trajectòria Personal en la Difusió de l’Economia 2023 Entrevista a Javier García Arenas, Millor Article de la Revista Econòmica de Catalunya

Els millors universitaris i universitàries Jornada dels Economistes a Girona Premis dels Economistes 2023 a Girona

37 39 40 42 44

Jornada dels Economistes a Lleida Premis dels Economistes 2023 a Lleida

Jornada dels Economistes a Tarragona Premis dels Economistes 2023 a Tarragona Notícies del Col·legi d’Economistes

24

Entrevista a Josep Sánchez Llibre, col·legiat d’Honor 2023

40

Jornada dels Economistes a Tarragona

37

Jornada dels Economistes a Lleida

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 5

J O R N A D A

D E L S

Introducció i crònica de la Jornada

E C O N O M I S T E S

2 0 2 3

La Jornada dels Economistes 2023 a Barcelona destaca el paper dels economistes per vetllar pel benestar de la societat Experts de tots els àmbits coincideixen en que les polítiques sostenibles són clau en l’objectiu de vetllar i millorar la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes davant els desafiaments actuals en matèria econòmica, demogràfica i tecnològica.

SARA PUIG, periodista

Departament de Comunicació del Col·legi d’Economistes de Catalunya cecpremsa@coleconomistes.cat

M

és de 600 persones van assistir el dijous 23 de novembre a Barcelona a la 28a edició de la Jornada dels Economistes. Sota el lema “Benestar i model econòmic: l’aportació dels economistes”, mig centenar d’experts de l’àmbit econòmic, polític, empresarial i acadèmic van analitzar els reptes que planteja garantir la qualitat de vida de la ciutadania i van exposar els canvis que s’estan adoptant en múltiples sectors per afavorir el benestar davant una nova realitat sociodemogràfica, els avanços tecnològics com la intel·ligència artificial, el valor compartit com a nou paradigma de les empreses i el context geopolític.

L’acte, que va tenir lloc a l’Hotel InterContinental Barcelona, va ser inaugurat per la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, en representació del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, acompanyada del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Carlos Puig de Travy, i el president del Consejo General de Economistas i exdegà del CEC, Valentí Pich.

En el seu parlament inaugural, Mas va afirmar que les desigualtats repercuteixen en l’esperança de vida, desincentiven la inversió en capital humà i malmeten la confiança en les institucions públiques. “En conseqüència, combatre les desigualtats no és

6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

només una qüestió de justícia social, sinó també d’assolir un creixement econòmic sa, resilient i que generi estabilitat política”. La consellera també va dir que “el creixement econòmic és necessari per generar prosperitat, però no és condició suficient perquè ha de ser equilibrat i beneficiar a tothom”, i que les polítiques destinades al benestar requereixen d’una economia “més industrial, més verda i més equilibrada territorialment”.

El degà va recordar que les desigualtats socials s’han accentuat en les dues primeres dècades del segle xxi com a conseqüència de la crisi financera de 2008, la

pandèmia de la COVID-19, la disrupció de la cadena de subministrament, la pujada de preus de l’energia, l’emergència climàtica i els conflictes bèl·lics, entre altres esdeveniments. “Estem en una etapa crucial on les negociacions entre Catalunya i l’Estat poden definir el futur del nostre país en aspectes clau per al nostre desenvolupament econòmic i social. Com a agents del

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas (a sota), durant la seva intervenció a la inaguració de la Jornada dels Economistes.

canvi, els economistes hem de seguir treballant per construir una Catalunya amb més igualtat, justícia i solidaritat”, va dir.

Pich, de la seva banda, va dir que “quan es parla de l’estat del benestar, les necessitats no sempre poden ser drets, estan

condicionades a la capacitat del sistema de poder-les cobrir”.

Begoña Gómez, directora de la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva de la Universitat Complutense de

D’esquerra a dreta, Valentí Pich, president del CGE; Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona; Begoña Gómez, directora de la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva de la Universitat Complutense de Madrid; Natàlia Mas, consellera d’Economia i Empresa; i Carlos Puig de Travy, degà del CEC.

Begoña Gómez, directora de la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva de la Universitat Complutense de Madrid

Article de Begoña Gómez

“Els economistes són fonamentals en aquest procés, dirigint polítiques i mercats cap a la sostenibilitat” Gómez va exposar en la seva conferència que el model de creixement lineal ha generat riquesa, però també ha portat a sobrepassar límits naturals i a una creixent desigualtat. “Si continuem fent les coses com fins ara, el consum global de matèries primeres es duplicarà, la generació de residus augmentarà un 70 %, els ecosistemes sencers col·lapsaran i la humanitat haurà d’enfrontar-se a una crisi mediambiental sense precedents”, va advertir. En aquest sentit, va defensar la Transformació Social Competitiva com a estratègia per a adoptar pràctiques sostenibles i equitatives, que al mateix temps generen riquesa i redueixen els riscos. “Els economistes són fonamentals en aquest procés, dirigint polítiques i mercats cap a la sostenibilitat”, va assenyalar.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 7

J O R N A D A

D E L S

Introducció i crònica de la Jornada Madrid, va conduir la conferència inaugural, titulada “La contribució dels economistes en una transformació social competitiva”.

Wayne Griffiths, CEO de SEAT i CUPRA, va protagonitzar de la seva banda el diàleg de cloenda sobre l’electrificació del sector de l’automoció a Espanya amb el president de Saba, Salvador Alemany.

E C O N O M I S T E S

2 0 2 3

1

El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i el tinent d’Alcaldia d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, en representació de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, van participar en la clausura de la Jornada. Prieto va destacar que “el principal repte d’aquest segle és la immigració”, mentre que Valls va demanar que “substituïm el concepte de col·laboració publicoprivada pel concepte de corresponsabilitat publicoprivada”. n 1. Jordi Valls, tinent d’Alcaldia d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona. 2. Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya, parla durant la cloenda. 3. D’esquerra a dreta, Salvador Alemany, president de Saba; Aurora Catà, vicepresidenta d’ACE Barcelona; Oriol Alcoba, director general d’Indústria de la Generalitat; Carmina Ganyet, directora general corporativa de Colonial; i Tobías Martínez, senior advisor d’ANTIN. 4. D’esquerra a dreta, Martí Parellada, col·legiat de Mèrit del CEC; Oriol Amat, exdegà del CEC; Marta Curto, directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat; César Molins, director general d’AMES Group; i Maria Àngels Vallvé, presidenta del Grup GVC Gaesco.

2

3

8

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

4

Wayne Griffiths, CEO de SEAT i CUPRA Post a LinkedIn de Wayne Griffiths

“El desafiament està en accelerar el mercat del vehicle elèctric perquè és el futur” Griffiths va explicar que el repte a curt termini és “ser capaços de transformar-nos ràpid” perquè “si no, podem desaparèixer”. Segons va explicar, “el desafiament està en accelerar el mercat del vehicle elèctric perquè és el futur”, pel qual Espanya té la capacitat industrial i el sector de l’energia renovable a favor seu.

Però “és important que busquem col· laboració publicoprivada: nosaltres estem fent la nostra part intentant treure un vehicle que democratitzarà l’electrificació a un preu assequible. Les administracions públiques han de fer la seva part.

S’ha d’incentivar el ciutadà a comprar un cotxe elèctric”. Per aquest motiu va demanar al Govern espanyol mesures “pragmàtiques i no dogmàtiques”, amb ajudes fiscals “ràpides i clares”.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 9

J O R N A D A Sessions de treball

D E L S

E C O N O M I S T E S

2 0 2 3

Benestar i model econòmic: l’aportació dels economistes L’Hotel InterContinental Barcelona va acollir la 28a Jornada dels Economistes, celebrada el 23 de novembre. Una cinquantena de ponents van debatre, al llarg de 12 sessions de treball i dues taules rodones, els diferents aspectes que contribueixen al benestar i van oferir plans d’acció per a millorar-lo.

SESSIÓ 1

El valor compartit: la clau per un negoci viable a llarg termini Coordinadora: Ester Oliveras Sobrevías, economista i presidenta de la Comissió d’Igualtat i Diversitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya Ponents: - Mireia Hernan Gago, directora d’Estratègia 2030 i Rendició de Comptes d’Aigües de Barcelona - Carolina Latorre Cañabate, directora d’Experiència de Client, Sistemes Integrats de Gestió i Edificis i RSC d’Schneider Electric - Clara Rey García, directora de Sostenibilitat de Repsol A la taula rodona es va coincidir en el fet que la sostenibilitat en un sentit ampli (econòmic, social i mediambiental) ha d’estar al centre de l’estratègia empresarial. Sense un valor compartit en l’àmbit social, no hi ha futur empresarial. Les empreses han de formar part de la solució i no del problema. Cadascuna d’elles, però, tenia un enfocament adaptat a la seva activitat. Aigües de Barcelona va posar en relleu la importància de construir un sistema hídric resilient al canvi climàtic i garantir el dret a l’accés a l’aigua a la població vulnerable.

1 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Repsol, com a empresa energètica, està immersa en un procés intensiu de descarbonització, amb l’objectiu d’emissions zero pel 2050, basat en inversions tecnològiques per desenvolupar biocombustibles avançats i gasos renovables i treballar cap a la captura i emmagatzematge de CO2. Schneider Electric busca convertir-se en un model empresarial en l’aplicació dels criteris d’ESG (Environmental, Social, Governance). S’enfoquen en la reducció de recursos, la transparència empresarial i l’aprofitament del talent en termes de diversitat generacional i de gènere.

Respecte a la nova Directiva Europea d’Informes de Sostenibilitat Corporativa, les ponents van destacar que fa anys que treballen en informes integrats que estan verificats externa-

ment i que la directiva és un pas més. La nova legislació es va valorar com una oportunitat de diferenciació i competitivitat que pot ajudar a avaluar riscos i oportunitats, augmentar la transparència i la credibilitat i a la generació d’una informació més homogènia i, per tant, comparable. També es va destacar la necessitat de pragmatisme per evitar complicacions excessives i costos per a les empreses, especialment les més petites, i es va expressar el

desig que els reguladors considerin aquest aspecte, ja que Europa té un espai cada vegada més reduït en l’àmbit mundial. Igualment es va considerar necessari que les empreses grans siguin tractores de les pimes en la transformació digital i sostenible.

Respecte a l’assoliment d’una igualtat efectiva entre homes i dones, les tres empreses tenen plans d’igualtat arrelats, amb consells d’administració paritaris o propers a la paritat.

En tractar-se d’empreses molt tècniques es va recalcar la dificultat per trobar dones operàries, i com els convenis amb instituts de Formació Professional són un bon recurs per atraure talent femení. Una altra bona pràctica de Schneider Electric és anar a escoles i crear plans de mentoring perquè les nenes contemplin les carreres tècniques com a sortida professional.

Les conclusions de la sessió es podrien resumir en els punts següents: - El valor compartit consisteix en crear valor a la societat i que l’empresa sigui rendible.

- La nova directiva com una oportunitat per millorar i continuar avançant en termes d’ESG i en valor compartit.

- Les empreses grans com a tractores per la cadena de valor poden ajudar les pimes a ferho d’una manera més ràpida i àgil.

- La igualtat de gènere, però també la riquesa generacional, es perceben com un avantatge competitiu per a les empreses.

- També va aparèixer una certa crítica a l’excés de regulació, que no ajuda a les grans empreses i que pot, fins i tot, ofegar a les petites i mitjanes.

- Laura Pedreño Vargas, economista i advocada, sòcia de Pedreño Abogados y Economistas SLP i secretària del Comitè Executiu de la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya - Pere Vilella Xampeny, economista, soci de FTI & Partners i membre del Comitè Permanent de la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya Passat un any des de l’entrada en vigor de la reforma de la Llei Concursal, es plantegen diferents qüestions quant a les novetats introduïdes amb relació al concurs de persona física sense massa i els plans de reestructuració que es van traslladar als professionals intervinents en la sessió per tal que poguessin donar la seva visió pràctica. Una de les principals novetats és el paper de l’habitatge habitual i la seva possible exclusió del procediment concursal mitjançant un pla de pagaments a cinc anys dels crèdits exonerables sempre que el seu valor sigui inferior a les càrregues i estigui al corrent de pagament.

Una altra de les novetats és la tramitació del concurs de persona física sense massa (art.

37 bis TRLC), deixant als creditors amb més d’un 5 % del passiu la facultat de sol·licitar la intervenció d’un administrador concursal.

Es planteja el supòsit del deutor amb una nòmina superior a la quantitat inembargable, ja que és una qüestió controvertida per considerar que, en aquests casos, s’hauria de presentar un pla de pagaments.

L’accés al procediment de segona oportunitat i els requisits per l’assoliment de l’EPI

s’han vist modificats amb la reforma de la Llei, desapareixent la figura del deutor de bona fe i introduint nous requisits (art. 487 TRLC). Així mateix, la reforma ha portat novetats amb relació als crèdits no exonerables i, en concret, als crèdits de Dret Públic, limitant-se la quantitat a un màxim de 10.000 € en el cas d’Hisenda i Seguretat Social (art. 489 TRLC).

Sorgeix una qüestió controvertida amb relació al deutor amb un salari superior a la quantitat inembargable i que, per part dels jutges d’Andalusia sembla que està resolta, ja que entenen que s’haurà de presentar un pla de pagaments per fer front als crèdits amb la part del salari que excedeix.

La reforma de la Llei també ha introduït la figura dels plans de reestructuració, de la qual, passat un any des de l’entrada en vigor, s’analitza la seva repercussió per part dels professionals que intervenen a la sessió. S’ha comprovat que hi ha hagut un augment per part de les grans empreses, però entenen que els creditors de les pimes hauran de tenir un paper més actiu, ja que, en cas contrari, el que pot passar és que o bé es trobaran que els seus crèdits quedaran arrastrats o que el deutor entrarà en liquidació, perdent, per tant, l’oportunitat de veure’s satisfets. En qualsevol cas, en un pla de reestructuració prima la viabilitat econòmica sobre la resta.

L’encarregat de dur a terme els plans de reestructuració serà la nova figura introduïda per la reforma, l’expert en la reestructuració, que assistirà al deutor i als creditors en les nego-

SESSIÓ 2

Pros i contres de la reforma concursal a l’any de la seva entrada en vigor Coordinador: Rodrigo Cabedo Gregori, economista i membre del Comitè Executiu de la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya Ponents: - Francisco Lacasa Lobera, economista, soci d’AGM Administraciones y Mediaciones Concursales SLP i membre del Comitè Permanent de la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 1 1

J O R N A D A Sessions de treball

D E L S

ciacions i en l’elaboració del pla, així com els informes que exigeix la llei i els que el jutge consideri oportuns. L’expert en reestructuració l’anomenarà el jutjat, i haurà de tenir experiència en refinançament, valoració d’empreses i dret concursal. Per altra banda, també intervindrà la figura de l’assessor financer, que serà qui ajudarà a la companyia en el pla de negoci.

El pla de reestructuració, tal com està pensat, és part de l’economia, ja que amb aquest mecanisme part de les empreses es podrien salvar i no acabar en concurs de creditors i en liquidació. Per això és molt important que les empreses activin, de forma interna, totes les eines que tenen al seu abast per poder detectar els problemes econòmics, avançant-se a qualsevol situació que pugui derivar en un procediment concursal o, inclús, amb la liquidació. Per això, el ministeri posa a la seva disposició un test d’autodiagnòstic empresarial on es poden trobar una sèrie de preguntes per tal que l’empresari activi l’alerta dins la seva empresa. Però el mètode més eficaç és l’actualització de forma diària.

SESSIÓ 3

Tenim garantits els recursos per a l’activitat econòmica i el benestar?

Coordinadora: Carme Poveda Martínez, economista i presidenta de la Comissió d’Economia Industrial del Col·legi d’Economistes de Catalunya

1 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

E C O N O M I S T E S

Ponents: - Albert Castellanos Maduell, economista, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya i conseller delegat d’ACCIÓ - Inka Guixà Fisas, llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i CEO de La Farga - Mariano Marzo Carpio, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i col·legiat d’Honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya La pandèmia de la COVID-19 i, posteriorment, el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna han demostrat que les interrupcions de les cadenes de valor mundials poden afectar productes i inputs estratègics. Durant la pandèmia vam veure com Europa no era capaç de produir unes simples mascaretes o antibiòtics. Després de dècades amb una política industrial adormida, Europa va definir una nova política industrial el 2021 amb dos eixos centrals: 1) reforçar la nostra autonomia estratègica oberta, reposicionant millor el continent europeu i reforçant la nostra capacitat productiva per afrontar possibles xocs futurs per no dependre de mercats de fora de la UE en productes o tecnologies crítiques; i 2) accelerar la doble transició cap a una economia verda i digital, per a la qual també hem de disposar de productes o tecnologies crítiques que no tenim a Europa i de les quals som altament dependents, sobretot de la Xina.

Quines són aquestes cadenes de valor estratègiques? La Comissió Europea va publicar un estudi al maig de 2021 on va identificar fins a 137 productes on la UE té elevades dependències de països tercers: des de la fabricació de semiconductors, avui necessaris en tots

2 0 2 3

els productes electrònics, al conjunt de minerals i terres rares que s’utilitzen en la indústria verda (plaques solars, bateries, etc.), o bé els principis actius per fabricar medicaments.

Dins la categoria de cadenes de valor estratègiques, per tant, s’inclourien els sectors salut i farmacèutic, el tecnològic, els de l’energia i matèries primeres i l’alimentació.

Mariano Marzo, expert en tema d’energia i matèries primeres, va explicar la situació crítica que viurem els propers anys. De la dependència actual dels combustibles fòssils passarem a la dependència en minerals crítics (liti, coure, silici, terres rares...). Les previsions apunten a que, per assolir els objectius climàtics, la demanda de minerals crítics es multiplicarà per quatre el 2040, fet que requerirà grans inversions i que estressarà l’oferta. La situació actual a Europa és de forta dependència exterior. Per exemple, la UE produeix el 2,9 % dels panells solars mundials i demanda el 17 %. Xina fabrica el 84 % i demanda el 36 %. En bateries elèctriques, la producció està concentrada a la Xina (56 %), Corea del Sud (26 %) i Japó (10 %). En semiconductors, Europa produeix el 10 % del món (fa 30 anys era el 43 %). La UE s’ha fixat els següents objectius pel 2030: fabricar el 20 % de producció mundial de semiconductors; el 40 % de la producció de les cadenes de valor de les tecnologies netes (bateries elèctriques, turbines eòliques, plaques solars…); i extraure al menys el 10 % de matèries primeres estratègiques que consumirem per fer la transició energètica. Difícilment es compliran aquests objectius. Les economies europees hauran de fer, sí o sí, extracció de minerals, i això requerirà de molta pedagogia a la societat.

Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, es va mostrar optimista respecte a la competitivitat de la indústria catalana i com ha sortejat la crisi de subministraments i la pujada dels preus de l’energia. També ens va parlar de com afectarà la transició al vehicle elèctric en el sector de l’automoció a Catalunya. Els reptes són importants perquè la fi teòrica del motor de combustió als cotxes nous arribarà el 2035 i, en conseqüència, s’hauran d’obrir noves fàbriques de bateries per tot Europa, com la de Sagunt. Però aquestes fàbriques necessitaran minerals i matèries primeres crítiques per funcionar (coure, cobalt i liti, entre altres), dels quals som altament dependents.

A més, la transició al vehicle elèctric també afectarà a l’ocupació, perquè s’estima que un cotxe elèctric necessita un 30 % menys d’hores laborals per fabricar-se.

Inka Guixà, CEO de La Farga Group, empresa que es dedica a fabricar i comercialitzar els semielaborats de coure que s’utilitzen en els sectors elèctric, el de l’automatització, el ferroviari, en el d’instal·lacions i a la construcció, entre altres, va ser la tercera ponent de la sessió de treball. Va explicar les dificultats que es troben per competir amb els grans operadors mundials, l’escàs marge econòmic del sector, la importància que té que el seu producte sigui 100 % reciclat, la necessitat que hi hagi més joves que vulguin treballar a la indústria i, finalment, va demanar més suport de la societat per mantenir una indústria que ens dona una gran autonomia estratègica en un producte clau com és el coure.

SESSIÓ 4

El rol dels economistes al món empresarial com a facilitadors del talent a les organitzacions Coordinadora: Ariadna Belver Comin, economista i membre de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Conductora del programa Lideratges d’Onda Cero Catalunya Ponents: - Ernesto Poveda Pérez, economista, vicepresident de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i president d’ICSA Grupo - Immaculada Pulido Plensa, directora financera i membre del Comitè de Direcció de Nutraresearch - José María Torres García, president de Conpymes i vicepresident de la Fundació Pimec La taula rodona es va centrar en el paper clau dels economistes com a facilitadors en la gestió del talent a les organitzacions. La seva comprensió profunda de l’impacte econòmic de les decisions empresarials els situa en una posició estratègica per influir en la manera com es gestiona i es valora el talent humà dins les organitzacions i de diversos aspectes clau per a l’èxit empresarial.

Ernesto Poveda, president d’ICSA GRUPO, amb la seva experiència en selecció de talent i consultoria d’optimització de recur-

sos, va destacar la importància de gestionar de manera eficient els recursos disponibles a les organitzacions, tant humans com materials, per millorar la seva competitivitat i sostenibilitat, i va aportar les dades de l’últim informe sobre l’evolució de l’atur per edats i gènere.

Jose María Torres, president de Conpymes i vicepresident de la Fundació Pimec, va fer èmfasi en la posada en valor de les petites i mitjanes empreses, així com en la necessitat d’eliminar la discriminació per edat en el món laboral, subratllant que l’aportació dels professionals veterans pot ser clau en la creació d’equips multidisciplinaris i que, a nivell de societat, no ens podem permetre “perdre” talent d’alt valor per la seva experiència.

Immaculada Pulido, com a CFO de Nutraresearch, va oferir una perspectiva financera i humana sobre la gestió empresarial, insistint en la importància de dirigir els recursos econòmics de manera eficient i, al mateix temps, posar en valor el talent humà en les organitzacions.

La discussió va ressaltar la importància de gestionar i desenvolupar el talent en diferents segments de la població laboral, des dels joves als professionals sèniors i les dones, destacant especialment la creació d’equips de treball multigeneracionals. Aquesta diversitat es considera un valor afegit, ja que permet integrar perspectives, coneixements i habilitats diverses, generant equips més competents, adaptatius i amb una millor capacitat per afrontar els reptes empresarials actuals. Això no només fomenta la igualtat i la inclusió, sinó que també pot millorar el rendiment i la sostenibilitat a llarg termini de les organitzacions.

Els economistes poden aplicar el seu coneixement per assegurar que els recursos humans es gestionin de manera eficient. Això implica identificar les competències i habilitats necessàries per aconseguir els objectius empresarials i assegurar que aquestes es trobin disponibles, ja sigui mitjançant la formació interna, la contractació o el desenvolupament de programes específics. D’altra banda, poden avaluar els costos i beneficis de la gestió del talent. Això implica analitzar els rendiments de les inversions en programes de desenvolupament de personal, beneficis en termes d’engagement dels empleats i retenció del talent, i comparar-ho amb els costos associats, com la formació o els programes de beneficis.

També es va tractar com els economistes poden mesurar l’impacte econòmic de la diversitat i la inclusió en les organitzacions. Poden analitzar com la presència de talents diversos, des de diverses edats fins a gèneres o cultures, influeix en la productivitat, la innovació i la capacitat de resolució de problemes de l’empresa.

Mitjançant l’anàlisi econòmica, els economistes poden col·laborar en el disseny de polítiques que fomentin el desenvolupament del talent, com incentius per a la formació i el creixement professional, programes de mentoring intergeneracionals o estratègies per gestionar el coneixement en les organitzacions.

En resum, el rol dels economistes com a facilitadors de la gestió del talent implica utilitzar el seu coneixement econòmic per dissenyar i implementar estratègies que no només maximitzin el valor dels recursos hu-

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 1 3

J O R N A D A Sessions de treball

D E L S

mans, sinó que també contribueixin al creixement sostenible i a la competitivitat de les organitzacions.

SESSIÓ 5

Sostenibilitat futura del benestar a Catalunya (noves necessitats i nous recursos) Coordinador: Lluís Torrens Mèlich, economista i secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya Ponents: - Andreu Domingo i Valls, doctor en Sociologia, especialitzat en migracions internacionals i sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona - Concepció Patxot Cardoner, catedràtica d’Economia i investigadora del BEAT (Barcelona Economic Analysis Team) de la Universitat de Barcelona - Xavier Varea Soler, actuari i professor d’Economia Financera de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària La taula es va plantejar com a anàlisi del que està succeint a Catalunya i la resta de països avançats en termes de transformació profunda de l’estructura sociodemogràfica, a causa

E C O N O M I S T E S

de l’increment de l’esperança de vida, la jubilació de la generació del baby-boom i la baixada de la natalitat.

En primer lloc, na Ció Patxot, catedràtica d’Economia de la Universitat de Barcelona, va posar en relleu com en molt poques dècades (del 2007 al 2040) passarem de tenir la millor taxa de dependència (relació entre persones majors de 65 anys i menors de 16 dividida per persones en edat de treballar [1664]) a pràcticament doblar-la a causa de una forta transformació social derivada de tres eixos: canvi demogràfic, desenvolupament econòmic i desenvolupament polític. Durant la presentació es va explicar el concepte de transferències intergeneracionals i de dèficit del cicle vital (consum per edats menys renda laboral) i de com es finança aquest dèficit per la via privada (transferències familiars) o pública (pensions, ajudes), amb diferències segons els deficitaris siguin infants o joves o persones grans. La conclusió fonamental és que calen polítiques de suport a la generació “sandvitx” per tal de mantenir la fecunditat i millorar l’educació.

En segon lloc, en Xavier Varea, director de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre com aconseguir l’equilibri financer en un context de creixement de la despesa social i del rol de la col·laboració publicoprivada i dels sistemes privats de provisió. Xavier Varea va emfatitzar que, en primer lloc, cal analitzar de manera segregada el potencial recorregut de la pressió fiscal sobre treballadors, pimes i grans empreses, que al nostre país cal conèixer i

2 0 2 3

desenvolupar més el model europeu de previsió social basat en tres pilars, i que aquest model permet, a més, desenvolupar la cultura financera, la consciència social i projectes d’inversió on els tres pilars col·laborin i es reforcin mútuament, tenint en compte que el primer pilar és bàsicament públic i contributiu i els altres dos, complementaris, i no tenen per què afectar a la despesa social.

Finalment, l’Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics, exposà si la immigració, que torna a batre rècords d’entrades al nostre país, és la resposta als reptes de l’evolució natural de la població.

Les projeccions de població són contundents: per mantenir la ràtio de dependència de gent gran actual fins al 2050 caldria que la població catalana creixés fins a 17,5 milions, dels quals 14,6 milions haurien de ser immigrants. Mantenir la població total en 8 milions implicaria una immigració de 3,9 milions, i mantenir la població activa en requeriria 4,8 milions. Per tant, el repte de la sostenibilitat de l’estat actual del benestar no pot passar per la immigració com a única solució. L’Andreu Domingo va afegir que al nostre país, a més, la immigració ha servit en les darreres dècades per nodrir sectors econòmics de baixa qualificació i productivitat, permetent mantenir una estructura productiva de baix cost generalitzada.

SESSIÓ 6

El sistema tributari espanyol contribueix al benestar?

Coordinadora: Carme Jover Díaz, economista i presidenta de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya del Col·legi d’Economistes de Catalunya Ponents: - Montserrat Ballarín Espuña, professora de Dret Financer i Tributari de la Universitat Pompeu Fabra - Agustín Fernández Pérez, economista i president del Registro de Economistas Asesores Fiscales (REAF) del Consejo General de Economistas - Gonzalo García de Castro, inspector de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) La sessió duta a terme per la Comissió de Fiscalistes - Reaf Catalunya en el marc de la

1 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

La ponència va ser interessant, amb preguntes per part dels participants que van ser clarament respostes pels ponents i que van contribuir a formar una idea clara de quin ha de ser el futur de la fiscalitat a Espanya.

TAULA RODONA

Repte de l’economia: millorar la productivitat

Jornada dels Economistes 2023 va consistir en un col·loqui sobre el sistema tributari espanyol i la seva contribució al benestar.

García de Castro va incidir en que per aconseguir aquests objectius hauria d’incentivar-se el compliment normatiu i la seguretat jurídica en l’àmbit tributari.

En primer lloc es va analitzar el concepte de benestar, que Montserrat Ballarín, professora de Dret Financer i Tributari de la UPF, va resumir indicant que el seu principal objectiu és incentivar el creixement econòmic i la lluita per la reducció de les desigualtats.

Ballarín va indicar que haurien de quantificar-se i avaluar-se les conseqüències econòmiques dels beneficis fiscals, ja que fomenten la desigualtat de tracte, doncs són excepcions al deure de contribuir.

En l’àmbit de la fiscalitat, Agustín Fernández, president del REAF del Consell General del Colegio de Economistas de España, va incidir en que el sistema tributari és imprescindible per aconseguir l’estat del benestar.

García de Castro va analitzar el futur del sistema tributari, que ha de basar-se en grans impostos harmonitzats en l’àmbit internacional, ben gestionats, amb bases imposables àmplies, poques excepcions, neutrals, amb tipus moderats i amb gran progressivitat.

Gonzalo García de Castro, llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques i inspector d’Hisenda de l’Estat, va corroborar que per arribar a aquest objectiu, el sistema tributari hauria de ser potent, suficient i, sobretot, just en el repartiment del sosteniment de les càrregues públiques.

Fernández, de la seva banda, va emfatitzar la necessitat d’aconseguir un sistema tributari més confortable i durador amb normes clares i poc canviants, que ajudi al contribuent al compliment voluntari i a una estabilitat jurídica, que no s’està veient en els últims anys.

Es va insistir en la necessitat que els impostos tinguin una assignació específica a les despeses, i en la millora de la percepció directa per part del ciutadà del destí dels seus impostos.

En conclusió, la jornada va aportar moltes idees sobre com ha de ser el futur del nostre sistema tributari sota la premissa de mantenir l’estat del benestar.

Fernández va identificar la necessitat d’incloure l’educació financera i tributària a les escoles per aconseguir una major percepció de la necessària contribució a les càrregues de l’administració per part de tots els ciutadans.

Ballarín va analitzar el futur dels impostos i la creació de més amb objectius parafiscals, principalment mediambientals.

Tots els ponents van estar d’acord que s’han d’escometre reformes valentes, no sols per a simplificar els impostos, sinó per donar una estabilitat al sistema tributari espanyol, treballar en el coneixement global del sistema tributari mitjançant la formació específica en les escoles, i aconseguir el coneixement del destí dels impostos, la qual cosa sens dubte contribuiria a un major compliment voluntari de les obligacions tributàries.

Coordinador: Oriol Amat i Salas, catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra i exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya Participants: - Marta Curto Grau, directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat de Catalunya - César Molins, doctor enginyer industrial, doctor enginyer nuclear i director general d’AMES Group - Martí Parellada Sabata, economista, col·legiat de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (IEB) - Maria Àngels Vallvé Ribera, economista, premi Economista d’Empresa 2012 del Col·legi d’Economistes de Catalunya i presidenta del Grup GVC Gaesco El resum que s’exposa tot seguit va ser objecte també d’un article publicat a Via Empresa.

Diagnòstic sobre la productivitat a Catalunya En els darrers anys s’està produint un preocupant alentiment de la productivitat a Catalunya, situant-nos a una distància creixent respecte a la Unió Europea. Com a exemple, recordem que el PIB per càpita, que l’any 2000 a Catalunya era del 102,3 % en relació al promig de cinc grans estats de la UE (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica i Països Baixos), havia baixat fins el 98,6 % a finals de 2022. Aquesta tendència reflecteix un empitjorament que és urgent revertir.

Entre els factors clau que perjudiquen la competitivitat de Catalunya podem destacar-ne els següents: el dèficit fiscal (que provoca un infrafinançament que afecta molts elements relacionats amb la competitivitat i també una insuficient inversió en infraestructures), una inversió insuficient en

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 1 5

J O R N A D A Sessions de treball

D E L S

E C O N O M I S T E S

2 0 2 3

El segon eix del debat es va focalitzar en com ha de respondre Europa a les amenaces geo-polítiques i als reptes de seguretat i defensa. En aquest punt, es va considerar que la Unió Europea té capacitat de resposta, com ha demostrat en les últimes crisis en altres àmbits d’actuació, però estem lluny d’establir mecanismes conjunts de defensa en l’àmbit europeu. Es considera necessària una reflexió de fons sobre cap a on es vol avançar i el rol que volem que jugui Estats Units, el nostre principal proveïdor de seguretat i defensa.

recerca i desenvolupament (R+D), dificultats per convertir els resultats de la recerca en innovació tangible per a les empreses, poca eficiència de moltes administracions, excessives càrregues burocràtiques que generen retards i costos significatius, la manca d’empreses grans i un desencaix evident entre l’oferta de formació i les necessitats reals de la societat. Per revertir aquesta tendència i impulsar la productivitat, a la taula rodona es va defensar que cal actuar de manera urgent en temes com els següents: • Reduir el dèficit fiscal • Millorar la regulació i la seva aplicació per eliminar la teranyina burocràtica que ofega les empreses • Incrementar la inversió en R+D, sobretot en el sector privat, i fomentar la transferència de coneixement i la innovació • Augmentar la inversió en noves tecnologies (robotització, digitalització…) i en sostenibilitat. És imperatiu aprofitar els fons disponibles de la Unió Europea, especialment els fons Next Generation • Eliminar obstacles a l’augment de la dimensió i establir incentius • Transformar substancialment l’oferta educativa per adaptar-se a les necessitats reals • Ampliar la col·laboració publicoprivada • Finalment, en diversos països europeus s’ha posat en marxa una mesura que està demostrant que és útil: la creació d’un Consell Nacional de la Productivitat per coordinar totes les actuacions públiques i privades en relació amb la millora de la productivitat.

En resum, per aconseguir una economia més productiva, cal abordar de manera decidida els punts febles identificats i implementar solucions amb la col·laboració de tots els actors. L’èxit en aquest tema conduirà a un augment de la productivitat i a la generació de més benestar per a la població. Ni podem seguir quedant enrere ni podem perdre més temps.

1 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

SESSIÓ 7

Benestar econòmic i model econòmic europeu Coordinadora: Sofía Rodríguez Rico, economista i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya Ponents: - Enric Fernández Martínez, economista en cap de CaixaBank - Núria Mas Canal, professora de l’IESE - Pol Morillas Bassedas, director del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) El primer eix del debat es va centrar en com repensar o reinterpretar el concepte de benestar econòmic en presència d’aquests grans reptes. Es va comentar que el benestar és un concepte que té diverses dimensions (nivell de vida, qualitat de vida, sostenibilitat, igualtat d’oportunitats per progressar en l’escala social...) interrelacionades entre si i que no es poden mesurar únicament a partir del PIB. També es va assenyalar que la necessitat de donar resposta a les qüestions urgents del curt termini no hauria de portar-nos a oblidar els objectius de benestar a més llarg termini.

Els ponents van deixar clar que, si es descura la política exterior, ens podem endinsar en un context molt advers, i que per avançar en autonomia estratègica es requereix integració i recursos. L’entorn global representa també un repte en termes de competitivitat, i en aquest sentit es va assenyalar que una Europa més competitiva passa per un mercat de capitals únic, per completar la Unió Bancària, per explotar el tractament de les dades en àmbits com la intel·ligència artificial i per ajudes públiques en l’àmbit europeu que facilitin a les empreses la transició energètica.

El tercer bloc es va centrar en com es poden finançar les inversions que requereixen aquestes grans transformacions. Es va comentar que els governs europeus tenen poc marge fiscal després de veure’s els comptes públics afeblits per la resposta a la pandèmia, a la crisi energètica, etc. A curt termini, els comptes públics es veuran condicionats per un entorn de feble creixement, mentre que a llarg termini es veuran pressionats pel canvi demogràfic i la despesa més gran en pensions, salut i dependència que això comportarà.

En aquest context de recursos limitats i necessitats de finançament elevades es considera primordial prioritzar i controlar molt

bé la qualitat de la despesa pública i reforçar la col·laboració publico-privada.

D’altra banda, també es va assenyalar que caldria plantejar-se la possibilitat que les inversions estratègiques es financin amb fons europeus.

Finalment, es va indicar que el sistema bancari europeu és solvent i compta amb liquiditat per fer front a aquestes necessitats de finançament, i que en el cas particular del finançament de la transició energètica és clau que les regles per als sectors amb necessitats de finançament siguin clares i estables en el temps, perquè molts d’aquests préstecs són a molt llarg termini.

SESSIÓ 8

Llegat dels esdeveniments esportius: reptes i oportunitats Coordinador: Antoni Bassas i Onieva, CEO d’Alguna Pregunta, SL Ponents: - Josep Mateu i Negre, llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB i MBA (IESE), president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i president d’Sport Cultura Barcelona - Carles Murillo Fort, economista i vicepresident de la Comissió d’Economia i Finances de l’Esport del Col·legi d’Economistes de Catalunya - Albert Vilumara Pérez, economistaauditor, director corporatiu d’ACE (America’s Cup Event) Barcelona Segons va explicar Carles Murillo, vicepresident de la Comissió d’Economia i Finances de l’Esport del Col·legi d’Economistes i professor de la UPF Barcelona School of Management, i expert en la mesura d’impactes econòmics i socials dels esdeveniments esportius, el llegat d’un esdeveniment esportiu és la petjada que la competició deixa en el territori i que contempla aspectes tan diversos com la construcció o millora de les infraestructures esportives, la promoció de la pràctica esportiva, la millora de la imatge de la ciutat/territori seu de la competició i l’efecte econòmic (directe i induït), que repercuteix positivament sobretot en el sector turístic, el comerç i els serveis professionals. Les inversions i les despeses

dels organitzadors i, sobretot, les dels assistents que venen de fora, són els elements que dinamitzen l’economia del territori.

Per a Josep Mateu, president del RACC, club organitzador de grans premis mundials de motor (Fórmula 1 i Moto GP) al Circuit de Barcelona-Catalunya, entre altres competicions, el llegat del Circuït és, a més, una manifestació explícita de la forma de treballar basada en el rigor, la professionalització i l’anticipació. Fruit de tot plegat ha augmentat el nombre de persones que practiquen i segueixen com a aficionats els esports de motor, però també la capacitat de trobar fórmules de consens entre el sector públic i privat.

Segons Albert Vilumara, director corporatiu d’America’s Cup Events (ACE), organitzador de la competició que es durà a terme l’any vinent a Barcelona, la 37a America’s Cup deixarà un llegat econòmicament molt important, però també una gran oportunitat per donar a conèixer el medi marítim i l’esport de la vela. S’espera un gran impacte mediàtic al llarg de tot l’any. La Fundació Barcelona Capital Nàutica és l’ens que gestiona la col· laboració entre empreses i sector públic, i s’encarrega d’administrar el llegat de la competició: el foment de l’esport de la vela, mitjançant un programa adreçat als escolars de Barcelona, la creació d’un ecosistema d’empreses tecnològiques i de serveis vinculades a la nàutica i la promoció d’embarcacions sostenibles són alguns dels aspectes més destacats.

Pel que fa referència als reptes de futur, els ponents van destacar els següents: la necessitat de mantenir Barcelona i Catalunya com a seus de grans competicions esportives; l’adequació dels espais al nou concepte sport entertainment, que és el que cerca el seguidor i que requereix noves inversions; la necessitat de garantir la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental; i la promoció de l’esport i dels seus valors com a rerefons de la competició.

Què caldria millorar de la situació actual? Els ponents van assenyalar alguns elements indispensables per a que Catalunya segueixi essent un referent mundial en l’organització de proves esportives, entre els que destaquen el reforçament de la col·laboració entre el sector públic, el privat i la societat civil; facilitar beneficis fiscals pels patrocinadors; ajudar a que els clubs —com el RACC, el RCT Barcelona o Camiral Golf & Wellness en el projecte de la Ryder Cup— puguin organitzar proves de primer nivell; mantenir el paper important dels voluntaris; i difondre millor el llegat de la competició esportiva. Si tot això es fa bé, el retorn està garantit.

SESSIÓ 9

NEIS (Normes Europees d’Informació de Sostenibilitat) i marc voluntari per a pimes (V-SME) Coordinador: Xavier Subirats Alcoverro, economista i coordinador de la Comissió de Sostenibilitat i Resiliència del Consejo General de Economistas Ponents: - David Murano Casanovas, subdirector general, director de Gestió Global del Risc i president del Comitè de Finances Sostenibles de Caixa d’Enginyers - Salvador Marín Hernández, president de l’EFAA for SMEs, membre del Sustainability Reporting Board de l’EFRAG i director del Servei d’Estudis del Consejo General de Economistas La implementació del Pacte Verd Europeu ha suposat noves obligacions de divulgació d’informació per a les grans empreses, recollides a la nova Directiva CSRD, que substitueix la directiva NFRD i que ara es completa amb un

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 1 7

J O R N A D A Sessions de treball

D E L S

E C O N O M I S T E S

2 0 2 3

SESSIÓ 10

Geopolítica, economia i benestar Coordinador: Joan Tristany Claret, economista i actuari, membre de la Comissió d’Economia Industrial del Col·legi d’Economistes de Catalunya i director general d’AMEC Ponents: - Ramon Aymerich, periodista i redactor en cap d’Internacional a La Vanguardia - Guillem Clofent Suñer, CEO de MESPACK - Jaime Montalvo, economista i tècnic comercial de l’Estat

estàndard de preparació, l’ESRS, en anglès, o NEIS, en català. Pel que fa a les pimes, aquestes tindran un marc voluntari d’informació (V-SME). Per al sector financer, assegurador i pels emissors de títols ha suposat implantar el que regula la SFRD i la Taxonomia UE. Aquests tres elements, les NEIS, el VSME i la Taxonomia, van centrar la sessió de la Jornada dels Economistes.

Salvador Marín Hernández, president de l’EFAA for SMEs, membre del Sustainability Reporting Board de l’EFRAG i director del Servei d’Estudis del Consejo General de Economistas, va explicar els treballs duts a terme que finalment han cristal·litzat en la Corporate Sustainability Reporting Directive (CSRD) i les NEIS (Normes Europees d’Informació de Sostenibilitat o ESRS). Va explicar els motius pels quals la CSRD substitueix l’anterior Directiva Non Financial Reporting Directive (NFRD) i va recordar que l’exercici 2024, que es presentarà el 2025, serà el primer en què sigui d’aplicació la CSRD i les NEIS per a les grans empreses. Va comentar també els esforços per a que les normes suposin un cost raonable i per a que es tinguin en compte les circumstàncies de les pimes i dels despatxos de professionals que les hi donen suport. Per altra banda, va recordar que els propers desenvolupaments que duria a terme l’EFRAG serien les guies d’implantació de les NEIS relatives a cadena de valor, anàlisi de materialitat i data points, i els desenvolupaments sectorials en àmbits com mineria, petroli, tèxtil, transport per carretera, entre altres. Es va recordar que hi ha fonamentalment quatre grups implicats per la nova regulació de divulgació d’informació: Preparadors, Verificadors, Usuaris i Legisladors.

1 8

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

El V-SME (Voluntary SME) serà la guia per a pimes no obligades de menys de 250 treballadors. Per a la seva construcció s’estan analitzant els qüestionaris que les entitats financeres i les grans empreses estan demanant a les pimes per intentar construir una síntesi dels qüestionaris, un comú denominador, i que el V-SME pogués servir per tal que les pimes, complimentant el format que proposarà l’EFRAG, puguin donar una resposta que respongui a les diferents necessitats d’informació que estan demanant bancs i grans empreses clients d’aquestes pimes. Es sotmetrà a consulta pública a finals de gener fins a finals de maig, i a la tardor es publicarà la versió final d’aquesta guia voluntària.

David Murano Casanovas, subdirector general, director de Gestió Global del Risc i president del Comitè de Finances Sostenibles de Caixa d’Enginyers, va explicar l’impacte que tenen per a les entitats financeres la normativa de finances sostenibles, la Directiva SFRD que entrà en vigor el juny de 2020 i la EU Taxonomy. La taxonomia és una pedra angular del marc de finances sostenibles de la UE, i ajuda a les decisions d’inversió i de finançament amb l’objectiu que els fluxos de capital vagin cap a projectes que ajudin a la transició prevista en els objectius del Pacte Verd Europeu. La taxonomia és un sistema de classificació que defineix criteris per veure si estan alineats amb la trajectòria de zero emissions netes el 2050. David Murano va explicar els conceptes d’Activitats Elegibles, Alineades o Mo Alineades, i Activitats No Elegibles. També els ratis del sector financer, en relació a la sostenibilitat de les carteres, com el GAR (Green Asset Ratio) o el BTAR (Banking Book Taxonomy Alignment Ratio).

La sessió sobre geopolítica, economia i benestar desenvolupada en el marc de la Jornada dels Economistes 2023 arriba en un moment especialment sensible des d’un punt de vista de geopolítica, amb dos conflictes bèl·lics, Ucraïna i Gaza, on la comunitat internacional pren posicions i mesura els efectes més enllà del focus estricte en els dos conflictes. Hi ha una consciència que això no són dos episodis aïllats ni anecdòtics.

A la pregunta de com s’ha arribat a l’entorn geopolític actual la resposta és que es va generar un nou ordre mundial a partir de la Primera Guerra Mundial, caracteritzat per la creació d’organitzacions polítiques i econòmiques multilaterals que, a través de consensuar unes regles, van permetre l’explosió del comerç mundial i el creixement econòmic, amb un procés de dissuasió militar després de la Segona Guerra Mundial, amb el seu exponent en la guerra freda.

El desenvolupament del transport, l’obertura dels mercats d’acord amb acords multilaterals i l’explosió de les tecnologies de la informació i comunicació impulsen la globalització amb la qual hem conviscut les darreres dèca-

des, amb un creixement de les cadenes globals de valor. En aquest escenari augmenten les interdependències i, per tant, qualsevol crisi té tendència a globalitzar-se.

El creixement econòmic i el desenvolupament tecnològic han estat més intensos, i de forma exponencial en els anomenats països en vies de desenvolupament, fins al punt que la Xina, però no només, posen en qüestionament el lideratge del món occidental i, especialment, dels EUA. La tecnologia i la garantia de l’autonomia industrial, amb control sobre els factors productius com l’energia o les matèries primeres, són el focus de la rivalitat.

S’ha passat del multilateralisme, encarnat sobretot per l’OMC, a “jocs de poder multipolars” amb nous actors com Índia, Aràbia Saudí o el Brasil. I és en aquest marc multipolar on la geopolítica guanya un major pes específic i impacte sobre l’activitat econòmica. S’utilitzen instruments de política comercial com a mesures de coerció econòmica, però també de regulació sobre la inversió estrangera per garantir la seguretat dels sectors estratègics, i tot plegat de forma molt polièdrica.

El paradigma actual és que “per sobre de la llibertat hi ha la seguretat”. I en aquest marc les decisions de caràcter geopolític dels nostres Governs i de la UE impacten de forma ben diversa en les empreses, generadores de riquesa, i en la societat, per l’accés a determinats productes, energia o simplement en la llibertat de moviments o capitals.

Davant d’això es creu que, malgrat que hi ha una anàlisi d’impacte general previ a la presa de decisions dels Governs, aquestes tenen impactes diferents i potser contraposats en diferents àmbits de la societat. La forma de fer-hi front per part de les empreses, a més de demanar pragmatisme als decisors, és diversificant cadenes d’aprovisionament i mer-

cats, i millorant la competitivitat per la via de la innovació.

provocant canvis fonamentals en la manera de treballar i relacionar-se.

Els participants, no obstant, conclouen que: • Objectivament, “el món és un lloc millor per viure avui que fa cinc anys” i que el futur serà millor. Això sí, ens haurem d’esforçar perquè sigui així.

• Cal ètica internacional per afrontar la governança de la IA. • Els reptes actuals són el medi ambient, la tecnologia i la demografia.

• I, finalment, que tots els actors econòmics han de ser conscients que el món continua canviant, i tot i no saber cap a on, cal llegir el futur fent prospectiva i desenvolupant organitzacions adaptables.

Per fer front als reptes plantejats per aquesta transformació digital, el primer aspecte que es va abordar va ser com aquest procés pot actuar com a autèntic motor del canvi en les nostres vides i organitzacions. Es va examinar com afrontar aquest canvi, especialment en el món professional, on fins ara s’ha seguit una determinada manera de fer que fins ara ha donat resultats. A aquesta qüestió va respondre Miriam Blanc Colell, consultora que lidera equips d’innovació tecnològica i impulsa iniciatives amb impacte en les organitzacions. Va destacar que la clau resideix en la transformació, i aquí es on rau el repte, ja que una transformació implica un canvi, i les persones sovint temen el canvi. Les claus per avançar resideixen en tenir un objectiu clar, visualitzar la ruta per aconseguir-lo, practicar l’empatia i la paciència, escoltar i comunicar de manera efectiva. En resum, la transformació digital es basa en l’empatia i l’acompanyament per evitar el rebuig tecnològic.

SESSIÓ 11

L’aportació de la tecnologia a la professió d’economista Coordinadora: Dolors Mateu Martínez, economista i presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya Ponents: - Miriam Blanc Colell, llicenciada en matemàtiques i MBA i responsable d’Organització i Processos de Jumbo Group - Vanesa Diaz, enginyera de Telecomunicacions i gerent de LuxQuanta, SL - Xavier Salla, doctor en Ciències Jurídiques i en Comunicació Audiovisual i Publicitat, director de la Fundació Obicex i professor a la UAB i a la UAO En l’actualitat, la tecnologia és omnipresent i exerceix una influència en pràcticament tots els aspectes de la nostra vida. No obstant això, és crucial destacar que la tecnologia no és simplement una eina, sinó més aviat un procés dinàmic que implica la capacitat de transformar i combinar elements existents per crear-ne de nous, millorar-los i/o donar-los noves funcionalitats. Aquesta perspectiva ens duu al concepte de “Transformació digital”, un procés que possibilita a les organitzacions, despatxos i professionals millorar la competitivitat en un entorn constantment evolutiu a mesura que la tecnologia avança. La transformació digital implica la integració i l’aplicació efectiva de la tecnologia digital en tots els aspectes d’una empresa,

A continuació va intervenir Vanesa Diaz, CEO d’una spin-off tecnològica, que va exposar com va concebre des dels inicis del funcionament de l’empresa que la digitalització era important per organitzar-se i créixer com a empresa internacional. Va abordar, des de la seva experiència, els principals reptes que han enfrontat durant el procés de transformació digital i com els han abordat i superat, fent èmfasi en les noves possibilitats per a la contractació de personal.

Amb un enfocament diferent, Xavier Salla, doctor en Comunicació Audiovisual i professor de Transformació i Estratègia Digital de la UAB, va compartir la seva visió en resposta al dubte sobre com s’estan utilitzant les tecnologies per personalitzar serveis i productes segons les necessitats del client.

Va destacar la importància d’adquirir competències en l’àmbit de la transformació digital a través de les xarxes, subratllant la necessitat de conèixer el públic digital al qual es vol dirigir. L’aprenentatge i la tecnologia no estan lligats a l’edat, sinó a les necessitats individuals.

Amb les intervencions del públic, la sessió, caracteritzada per una atmosfera distesa entre els ponents i l’audiència, va arribar a la seva clausura, concloent amb la necessitat de realitzar canvis en els processos, prendre consciència i comprometre’s totalment amb el canvi de mentalitat que això comporta. En

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 1 9

J O R N A D A Sessions de treball

D E L S

E C O N O M I S T E S

2 0 2 3

més ampli que inclou, a més de la formació, generar hàbits saludables, hàbits positius i educació comunitària, actuacions que en el seu conjunt van generant un capital humà, definit com les inversions personals i col· lectives realitzades. Començar per l’educació en el tram de 0 a 3 anys té molta importància per iniciar aquesta inversió en capital humà, que s’ha de mantenir a mig i llarg termini. El treball comunitari amb les famílies de les criatures és una de les accions que faciliten aconseguir cohesió social.

alguns casos aquest canvi pot ser un desafiament i té un cost econòmic. Alguns temes relacionats, com la ciberseguretat i la protecció de dades, entre altres, van quedar pendents de debat i es van reservar per a futures sessions.

SESSIÓ 12

Estat del benestar: salut, educació i habitatge Coordinadora: Carme García Jarque, economista i presidenta de la Comissió d’Economia Financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya Ponents: - Jesús Delgado i Almendros, economista, vicepresident de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i director de Projectes Estratègics de la Fundació Pere Tarrés - Roser Fernández Alegre, economista i directora general de la Unió Catalana d’Hospitals - Amadeu Iglesias Unzué, arquitecte, director gerent de l’IMPSOL (Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial) i vocal de l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya En aquesta sessió es va comptar amb tres persones expertes en cadascun dels tres pilars bàsics de l’estat del benestar: Jesús Delgado Almendros per Educació, Roser Fernández Alegre per Salut i Amadeu Iglesias Unzué per Habitatge. De les seves explicacions se’n van extreure diverses conclusions;

2 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

una de bàsica és la importància que hi hagi equilibri entre els tres pilars per tal que la situació de les persones pugui millorar. És molt difícil concentrar-se en estudiar quan no es disposa d’un habitatge, situació que també afecta a la salut, a títol d’exemple. Hi ha un 40 % de la població en risc de pobresa, i el mercat no aconsegueix per si sol resoldre aquest problema. Per aquest motiu cal que la societat, mitjançant l’administració i el tercer sector, ajudi a reduir les desigualtats. Es constata que el 13 % de les persones amb habitatge en propietat està en risc de pobresa, i aquest percentatge s’enfila al 37 % en les persones amb habitatge de lloguer.

Es va reclamar destinar majors recursos en els pressupostos públics per generar major nombre d’habitatge protegit, sense discriminar entre lloguer i propietat, però mantenint la condició de “protegit” per tal que el parc vagi creixent al llarg dels anys fins aconseguir el recomanat 15 % d’habitatge social. A Catalunya l’habitatge social és de l’1’8 %; per cobrir el 13’2 % que manca caldrien 500.000 habitatges, que suposen uns 65.000 milions d’euros.

Es va ressaltar la diferència entre educació i ensenyament. L’educació és un concepte

De la mateixa manera es va recordar que salut és més que sanitat, ja que en la salut també hi tenen molt a dir les persones amb els seus hàbits saludables, i es va vincular aquest pilar amb el de l’educació. Les polítiques aplicades han de tenir una visió global dels tres pilars, cosa que implicaria un efecte més positiu i una productivitat més alta dels recursos esmerçats.

L’educació comunitària pot impulsar la salut preventiva que identifiqui en les persones els hàbits que afavoreixen una vida sana i autònoma. Aquests extrems es fan més rellevants en les persones de més edat, motiu pel qual s’estan impulsant programes de suport a les persones grans sense que hagin d’abandonar els seus habitatges. Aquests programes que impliquen atenció personalitzada de les persones grans sense sortir del seu entorn s’estan confirmant amb una productivitat més alta, donat que redueixen els ingressos hospitalaris, que tenen un cost molt superior.

La sanitat universal ha de ser garantida per l’administració, però a Catalunya la sanitat privada té un efecte positiu, ja que ajuda a mantenir menors llistes d’espera. La combinació pensant en les persones usuàries ha de ser el millor sistema.

Es va constatar que els tres sectors són deficitaris de recursos, però que cal mantenir

polítiques i millores socials efectives que a la vegada impliquin una productivitat suficient que permeti la sostenibilitat del sistema. En aquest sentit, els tres sectors, a més, són sectors econòmics que generen riquesa i productivitat mitjançant salaris, recerca i innovació, contribuint a la sostenibilitat global del sistema.

TAULA RODONA DE CLOENDA

Les noves responsabilitats de l’empresa Coordinador: Salvador Alemany Mas, economista, col·legiat de Mèrit i president de la Comissió d’Economistes d’Empresa del Col·legi d’Economistes de Catalunya i president de Saba Ponents: - Oriol Alcoba Malaspina, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya - Aurora Catà Sala, enginyera industrial, vicepresidenta de l’ACE Barcelona, secretària general del CIDOB i consellera independent de Repsol, Banc Sabadell i Atrys - Carmina Ganyet Cirera, llicenciada en Ciències Econòmiques, directora general corporativa de Colonial, consellera de Société Foncière Lyonnaise, consellera independent de Repsol i vocal del Cercle d’Economia - Tobías Martínez Gimeno, enginyer de Telecomunicacions i senior advisor d’ANTIN En una Jornada dels Economistes dedicada a avaluar l’aportació dels economistes al benestar de la societat, la Comissió d’Economistes d’Empresa del Col·legi ha trobat oportú posar en valor l’evolució del sentiment de responsabilitat social de les empreses en un món sensibilitzat per la sostenibilitat, un concepte que va més enllà de la preocupació per les conseqüències planetàries del canvi climàtic i que s’estén als àmbits laborals, socials, econòmics i financers.

Parlem de noves responsabilitats perquè no és evident que, en la història del món dels negocis, els seus actors tinguessin incorporats aquests conceptes entre els objectius de la seva activitat pràctica, però tampoc en la formulació teòrica.

Cap als anys 70 del segle passat, les tendències més liberals defensades per economistes tan rellevants con el premi Nobel Milton Friedman pensaven que qualsevol desviació del criteri de maximitzar el benefici dels propietaris produiria, inevitablement, una situació no òptima per a la pròpia societat, ja que percebria que els recursos limitats no tenien una utilització prou eficient.

En el mateix ambient lliberal nord-americà, altres importants economistes com el professor de Harvard Michael Porter, un autèntic gurú en estratègia empresarial i autor del best-seller Avantatge competitiu, veia perfectament compatible ocupar-se del benestar general com una via per millorar la competitivitat de l’empresa, afavorir-ne la reputació i aconseguir millors resultats econòmics per a l’empresa que així ho practica.

En els darrers vint anys aquest debat s’ha decantat, si més no formalment, en favor de la idea que l’empresa que no mostra preocupació per conceptes com la RSC, el canvi climàtic o, més en general, el benestar social i la sostenibilitat, veu afectada la seva reputació perquè, en paral·lel a l’augment de la conscienciació del món empresarial, s’ha instal·lat també una major exigència en el conjunt de la societat.

Els participants van comentar el debat històric, i han debatut sobre la posició de l’empre-

sa del segle xxi davant l’exigència social dels nous valors preeminents: sensibilitat mediambiental, transparència, meritocràcia, exemplaritat, equilibri de gènere, compliance, creació d’ocupació estable i de qualitat, gestió del talent del país i mecenatge, entre altres àmbits. Des de les seves respectives activitats i experiències, han compartit el convenciment que les empreses: • Inspiren les seves accions en l’àmbit de la RSC tant en el convenciment i el compliment de la norma, com en la millora de la reputació corporativa i els estímuls fiscals.

• Donen una importància creixent a la informació sobre la legitimitat dels seus resultats i a la seva contribució al benestar general (ocupació, valor afegit…) i coincideixen en considerar que el mercat valora aquesta transparència.

• Són conscients de la diferència de criteri en aquest àmbit entre els inversors tradicionals i els nous inversors financers, atenent especialment a la diferent perspectiva del temps de la seva inversió, però aprecien que l’exigència social alinea progressivament aquestes diferències.

Tots els participants, en particular el director general d’Indústria, Oriol Alcoba, han destacat la importància de la coordinació entre el sector públic i el sector privat per potenciar l’esforç de cada un d’ells en les polítiques de sostenibilitat ambiental, social i cultural.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 2 1

P R E M I S Entrevistes

ANTÓN COSTAS, COL·LEGIAT DE MÈRIT 2023

“Necessitem construir un nou contracte social focalitzat en bons llocs de treball” El president del Consejo Económico y Social de España (CES), Antón Costas, reflexiona sobre la figura de l’economista, el moment socioeconòmic que vivim i la importància de la concertació social.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

A

ntón Costas ha estat distingit com a col·legiat de Mèrit 2023.

Catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, és des de l’abril de 2021 el president del Consejo Económico y Social de España (CES), un òrgan consultiu del Govern espanyol en matèria socioeconòmica i laboral.

Entre 2013 i 2016 va presidir el Cercle d’Economia, i entre 2018 i 2021, la Fundació Cercle d’Economia. A nivell empresarial, ha sigut membre del consell d’administració i assessor de diferents companyies.

Quin ha de ser el paper de l’economista en el segle xxi?

El paper de l’economista en el segle xxi ha de ser el de contribuir com a expert al fet que la societat torni a recuperar la prosperitat compartida que va fer possible l’època dels “Trenta Gloriosos” en el segon terç del segle passat, en la qual va haver-hi bones ocupacions, tot va millorar i es van crear les àmplies classes mitjanes i, amb elles, la democràcia moderna. La creença que el creixement econòmic i el progrés tecnològic porten de manera automàtica la prosperitat

2 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

per a tots és una fantasia que, per desgràcia, ha estat molt intensa en la nostra professió.

En aquesta nova era en la qual hem entrat, hem de recuperar tres principis oblidats en l’ensenyament i en la pràctica politicoeconòmica. El primer és que l’economia és la disciplina de la compensació. No val a dir que, a la llarga, el creixement i el canvi tecnològic acabaran beneficiant a tots: els problemes no estan en el llarg termini, sinó en la transició, i els economistes hem de dir alguna cosa sobre com abordem les transicions perquè siguin justes i eficients. El segon principi econòmic a recuperar és el de second best com la millor opció per a tot.

Perseguir solucions òptimes, de first best, és el camí més curt cap al fracàs i el dolor social. Desgraciadament, els economistes tenim tendència a proposar solucions òptimes en comptes second best. El tercer principi que cal recuperar és el de l’economia com a disciplina que aborda els trade off o conflictes entre objectius igualment desitjables en si mateixos però que tenen un ele-

El paper de l’economista ha de ser contribuir a que la societat torni a recuperar la prosperitat compartida

ment de conflicte en el curt termini, com entre inflació i creixement, eficiència i seguretat o descarbonització i continuïtat de l’activitat. L’economista ha de saber oferir a la societat i als poders públics propostes que equilibrin la cerca d’aquests objectius.

En el context polític i socioeconòmic en el qual vivim, per què és tan important la concertació social?

La concertació social és fonamental en aquelles etapes de la història en què la incertesa enfront del futur és el tret definitori de l’època. Va succeir així en els anys trenta i quaranta del segle passat, enmig dels efectes d’una gran depressió i dues guerres mundials. La incertesa existent va fer necessària i possible la concertació, el que va donar lloc al que es va dir el contracte socialdemòcrata de la postguerra. Als Estats Units va ser conegut com el New Deal, el nou contracte social del president Franklin D. Roosevelt. La incertesa és com una densa boira que no deixa veure quins són els riscos que tenim davant. En aquestes situacions, l’única manera d’avançar és caminar junts; és a dir, concertar per a crear béns públics que ens defensin a tots de la inseguretat radical. Avui tornem a viure en una era d’incertesa radical. Per això, com va ocórrer en el segle passat, hem de dialogar, negociar i acordar per a crear nous instruments i polítiques que ens permetin avançar junts. És a dir, necessitem construir un nou contracte social focalitzat en bons

llocs de treball, atès que la precarietat laboral i la falta de bones ocupacions és la principal font d’incertesa i d’inseguretat per a la majoria de les persones.

que determinaran la trajectòria vital i professional de les persones. Els economistes sabem que la inversió en la infància és la de major retorn per a un país.

Quin marge tenen Catalunya i Espanya per millorar els seus índexs de benestar? En aquest sentit, què no s’està fent i quins han de ser els objectius a curt termini?

Penso que el més urgent perquè Catalunya i el conjunt d’Espanya puguin millorar els índexs de benestar a curt termini és erradicar la pobresa infantil. És indecent que siguem el segon país europeu amb el major índex de pobresa infantil. És un drama humà, però també és un desafiament econòmic de talent i creativitat, perquè aquesta infància pobra serà en bona part una joventut pobra. Hi ha una mesura molt eficaç i barata per a erradicar la pobresa infantil: universalitzar i fer gratuïta l’escolaritat de 0 a 3 anys, que és l’edat en la qual s’estableixen les bases físiques i intel·lectuals

La inflació és un problema que afecta la majoria de les famílies. Dona suport a les polítiques adoptades o creu que les mesures haurien d’anar en una altra direcció?

La inflació elevada és el corc de la societat i una font d’inestabilitat política. Una inflació com la que hem vist aquests anys, que fo-

Una inflació com la que hem vist aquests anys necessita mesures que alleugin el seu cost per a les famílies

namentalment ha vingut pel costat de l’oferta, necessita mesures que alleugin el seu cost per a les famílies. Però han de ser mesures selectives, de cirurgia fina, no generalistes. A més de les mesures de suport directe a les famílies, he defensat des de l’inici la conveniència de reduir el cost del transport públic a les ciutats i àrees metropolitanes. Crec que és una mesura molt eficaç per a mantenir la capacitat adquisitiva de les famílies amb baixos ingressos.

Aquestes i altres mesures similars haurien de mantenir-se de manera permanent perquè redueixen la pressió sobre alces salarials i ajuden a controlar la inflació.

Què significa per a vostè haver estat nomenat col·legiat de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya?

El nomenament com a col·legiat de Mèrit és un honor que valoro i agraeixo profundament pel reconeixement que significa dels meus companys del Col·legi d’Economistes de Catalunya. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 3

P R E M I S Entrevistes

JOSEP SÁNCHEZ LLIBRE, COL·LEGIAT D’HONOR 2023

“En aquesta legislatura hi haurà moviments pel retorn de les empreses a Catalunya”

2 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, fa balanç del moment que viu el teixit empresarial català, analitza els reptes a curt termini i parla del paper dels economistes en el benestar.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

E

l president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va ser distingit com a col·legiat d’Ho· nor 2023 per la seva aportació al teixit empresarial de Catalunya. També és el vicepresident de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) i de Conserves DANI S.A.U., l’em· presa familiar fundada pel seu pare el 1970.

A més, durant tres dècades va ocupar diferents càrrecs polítics, des de diputat al Parlament de Catalunya a senador i dipu· tat a les Corts Generals.

En quina situació es troba el teixit empresarial català i quins són els reptes que tindrà aquest 2024? Quines són les demandes que li fan arribar els empresaris i les empresàries?

El teixit empresarial català està fort, diver· sificat i compta amb talent. Soc una per· sona optimista i considero que podem ser-ho. Ara bé, ens trobarem amb un con· text de baix creixement, especialment en el sector exterior. Per tant, sí que existeix certa preocupació per tal d’evitar que per· judiquin la productivitat de les nostres empreses i, en conseqüència, la seva com·

El teixit empresarial català està fort, diversificat i compta amb talent. Podem ser optimistes

petitivitat, ja sigui amb una excessiva càr· rega impositiva o bé amb una reducció de jornada imposada. Una demanda que rebem de manera reiterada i de la que cal una resposta aviat és la necessitat d’una certa simplificació administrativa. Tenim diverses inversions aturades per papers, i les administracions no aporten la celeritat necessària en un moment d’afebliment de l’activitat econòmica. També ens deman· den per les càrregues reguladores que recauen sobre l’empresari o per la pujada dels costos energètics, que afecten so· bretot a la producció industrial.

En les últimes setmanes ha fet saber que confia que la normalització política incentivarà el retorn de les empreses que van marxar de Catalunya el 2017.

De quina manera Foment està treballant ja per accelerar aquest retorn?

Els empresaris i l’economia volem esta· bilitat, predicibilitat i fiabilitat. Nosaltres treballem per a això. I crec que en aques· ta legislatura, sense fer cap valoració política, hi haurà moviments pel retorn de les empreses a Catalunya, que és on han d’estar, quan les companyies creguin convenient, sense cap coerció i sense cap incentiu. Esperem que sigui una re· alitat ben aviat, i nosaltres ajudem a bas· tir aquesta estabilitat aportant idees i teixint complicitats.

Com valora la proposta de rebaixar la setmana laboral a 37,5 hores?

Nosaltres no valorem la política, però sí que tractem les polítiques econòmiques. Ens preocupa el pacte entre el PSOE i Sumar perquè és un pacte que va directe a minvar la competitivitat de les companyies. Hi ha sectors en què, per la seva pròpia natura· lesa, no seria viable aplicar aquest tipus de mesures, i en aquells en què es pogués aplicar s’hauria d’analitzar el seu impacte en diferents qüestions, com ara la càrrega i distribució del treball. Per tant, no hem de

parlar tant de reducció com de reordenació del temps de feina. De fet, tant la jornada mitjana pactada com l’efectiva són subs· tancialment inferiors a la jornada legal mà· xima de 40 hores setmanals. En qualsevol cas, s’ha d’actuar en el marc del diàleg social i sense imposicions.

Quin paper tenen els economistes en el benestar de la societat?

Doncs el de termòmetre o far, si es vol. I en el món d’avui, canviant i dubtós, això té molt de mèrit. Necessitem referents que ens permetin analitzar tots aquests canvis.

Això ajuda a prendre les millors decisions pel conjunt de la societat.

Com definiria el vincle entre Foment del Treball i el Col·legi d’Economistes de Catalunya, i què suposa per a vostè haver estat nomenat col·legiat d’Honor?

Es tracta de dues institucions cabdals a Catalunya. Primerament en el camp de l’economia i del seu estudi, i també en el món empresarial. Sense cap mena de dubte, dues cases grans i inclusives que representen la gran majoria de la societat catalana. I a més, en aquest sentit, el Col· legi d’Economistes i Foment del Treball som dues institucions que escoltem a la societat i que elevem els seus anhels i preocupacions. I pel que fa al meu nome· nament com a col·legiat d’Honor, amb tota la modèstia, va ser una gran alegria. Em sento molt agraït al Col·legi d’Economistes i ho porto amb molt d’orgull. n

Els empresaris i l’economia volem estabilitat, predicibilitat i fiabilitat. Nosaltres treballem per a això I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 5

P R E M I S Entrevistes

JOSÉ RODRÍGUEZ POUSA, MILLOR ECONOMISTA D’EMPRESA 2023

“Cada cop més, un mànager d’empresa ha de ser un psicòleg d’empresa” José Rodríguez Pousa ha estat reconegut com a Millor Economista d’Empresa. Des que es va convertir en CEO de la cadena Sercotel Hotel Group al 2020, la companyia ha experimentat una profunda transformació que li ha permès modernitzar-se i expandir-se.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

Quins són els principals trets que ha de tenir una empresa en un món en constant evolució com en el que vivim?

I quin ha de ser el perfil de l’economista d’empresa?

Hi ha quatre trets fonamentals que han de definir l’ADN d’una empresa: àgil per adaptar-se ràpidament als canvis; innovadora per estar en constant evolució; tecnològica per aprofitar els avanços i millorar l’eficiència; i humana per centrar-se en les necessitats i experiències de col·laboradors i clients.

Aquests atributs garanteixen una resposta efectiva a un entorn empresarial dinàmic, fomenten la creativitat i l’eficiència tecnològica i promouen relacions positives, tant dins com fora de l’organització. Per encaixar en aquesta mena de companyia, l’economista d’empresa ha de tenir una visió transversal i multisectorial per desenvolupar una millor adaptació a la volatilitat de l’entorn en el qual vivim actualment. Totes dues capacitats han d’anar unides a una tercera, la de construcció i gestió d’equips. Així mateix, la tradicional gestió per processos ha de ser substituïda per la gestió de persones, que requereix més esforç i temps, però els seus resultats a llarg termini són millors i més duradors. Aquesta gestió de persones ha d’enfocar-se des de la perspectiva del lideratge humanista, un perfil a desenvolupar des de la universitat.

2 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Vostè es va convertir en CEO de Sercotel el 2020, en un moment molt delicat per al sector turístic per l’impacte de la COVID-19, però va saber transformar la crisi en una oportunitat. Quin balanç fa d’aquests anys i de quines decisions preses per fer front a aquests temps difícils se sent més orgullós?

Va ser un repte perquè ningú sabia com evolucionaria la pandèmia i el turisme, però també un bon moment per fer canvis i millorar processos. Primer de tot, vam voler aprendreho tot del virus. Vam encarregar una sèrie d’estudis per analitzar com podia avançar la COVID-19. Malgrat la incertesa del moment, teníem clar que la pandèmia passaria i el turisme tornaria. D’aquesta manera, vam dissenyar un pla estratègic per transformar la companyia pensant en un nou futur que impulsés el nostre creixement i ens situés a l’avantguarda del sector. Una fita rellevant va ser la culminació de la primera fase de transformació, que ha comportat el desplegament de tres eixos principals: la nova imatge i el nou propòsit de Sercotel; en l’àmbit tecnològic, estem actualitzant i millorant l’stack tec-

nològic; i l’evolució de la nostra estratègia de negoci, centrada en la gestió i l’explotació.

La companyia vol aconseguir, el 2025, els 100 hotels en gestió i explotació i duplicar el nombre d’hotels franquiciats. Actualment tenim 60 hotels en gestió i explotació, i comptem amb 35 hotels franquiciats. Tot això ens ha permès donar forma a una companyia robusta, en constant creixement i amb gran solidesa financera, que ens portarà a tancar el 2023 amb uns ingressos de més de 120 milions d’euros, el que suposarà un creixement del 35 % respecte l’any anterior.

Què representa per a vostè el reconeixement que li ha fet el Col·legi d’Economistes de Catalunya?

Estic molt feliç i, alhora, enormement agraït per rebre aquest reconeixement d’una institució com el CEC, al qual em sento molt lligat.

Malgrat ser un reconeixement individual, em sembla també una manera de fer valdre el treball que fa tot l’equip de Sercotel per transformar i promoure el creixement de la companyia, i que ens està donant l’impuls necessari per ser una de les principals cadenes hoteleres del país. n

ROUSAUD COSTAS DURAN, MILLOR DESPATX 2023

“Mirem al futur amb l’ambició de seguir en el camí del creixement constant” Rousaud Costas Duran ha estat guardonat amb el premi a Millor Despatx 2023. Fundat per Adolf Rousaud, Ignasi Costas i José María Durán fa dues dècades, actualment ofereix serveis en una trentena d’àrees, amb oficines per tot el territori.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

El seu despatx continua creixent 20 anys després de ser fundat. Quina és la seva filosofia de treball?

Aquest any RCD celebra vint anys, i en aquest temps hem aconseguit consolidar-nos com un dels principals despatxos del mercat. Mantenim l’entusiasme fundacional i la voluntat d’oferir serveis legals innovadors i transformadors enfocats a cobrir les necessitats específiques de cada client, actuant com un soci legal estratègic més que com un mer assessor, a la vegada que ens esforcem per promoure la trans-

parència i l’agilitat en la pràctica legal.

Aquest compromís s’estén també al nostre equip, fomentant un ambient de treball basat en la meritocràcia i valorant i donant suport al creixement personal i professional de cada membre.

Quins són els objectius que es marca a curt termini?

Mirem cap al futur amb l’ambició de continuar en el camí del creixement constant marcat des dels nostres inicis, mantenint-nos com a despatx de referència mentre creixem i sumem talent. Comptem amb un pla de creixement i expansió molt ambiciós que s’està materialitzant amb accions recents com l’ampliació d’oficines, així com fitxatges

importants en àrees estratègiques molt rellevants per al despatx. El nostre compromís és adaptar-nos a les necessitats canviants del món empresarial i de la societat en general, comprometent-nos fermament amb les persones, tant en les nostres relacions amb els clients com en el desenvolupament dels integrants del nostre despatx.

Quina és la seva relació amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya i què suposa per al despatx aquest premi?

Estem molt orgullosos d’haver estat reconeguts amb aquest prestigiós premi en un any especial en el qual celebrem el nostre vintè aniversari. Per a nosaltres és una mostra de la consolidació de la nostra trajectòria, basada en el creixement i l’aposta per la innovació al sector legal. Des de sempre, la nostra relació amb el Col·legi ha estat molt estreta, i és per a nosaltres un privilegi poder col·laborar conjuntament amb una de les entitats de major tradició i prestigi del sector de l’economia i l’empresa de Catalunya. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 7

P R E M I S Entrevistes

MARTA ESPASA, ECONOMISTA D’INSTITUCIÓ 2023

“Els economistes han de tenir un paper fonamental en l’administració pública” La secretària d’Hisenda de la Generalitat, Marta Espasa, ha estat reconeguda com a Economista d’Institució 2023, un premi atorgat ‘ex aequo’ amb Roser Fernández, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals. Amb una llarga trajectòria acadèmica, Espasa va ser nomenada al 2016 directora general de Tributs i Jocs, i dos anys més tard va passar al càrrec que ocupa actualment.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

Què representa aquest reconeixement per a vostè i què va significar rebre’l de mans de la consellera Natàlia Mas? Una gran sorpresa i satisfacció. És molt d’agrair que el CEC hagi reconegut la meva trajectòria professional en les diferents institucions i, sobretot, a la Secretaria d’Hisenda de la Generalitat. Però aquest premi no hauria estat possible sense el treball de totes les persones amb les quals he tingut la sort de treballar al llarg d’aquests anys.

I rebre’l de mans de la consellera Mas ha

2 8

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

suposat una gran il·lusió, perquè és un honor formar part del seu equip.

Com veu el paper dels economistes en l’àmbit de la funció pública? Quins aspectes els diferencien en relació amb els juristes o els politòlegs?

Els economistes han de tenir un paper fonamental en l’administració pública, ja que és en aquest àmbit on és més necessari aplicar el principi bàsic de l’economia, que no és altre que gestionar els recursos escassos per a fer front a necessitats pràcticament il·limitades. I els economistes tenim la formació i les eines per fer-ho. Els juristes i politòlegs tenen una altra visió, diferent i complementària. Per això penso que els

equips a l’administració pública han de ser més interdisciplinaris i incorporar nous perfils, de caràcter més analític, que es focalitzin en l’assoliment de l’eficiència de la gestió pública.

Quins objectius en matèria econòmica es posa el Govern de cara al 2024?

Davant els importants riscos existents en l’entorn internacional, el principal objectiu és continuar transformant l’economia catalana per fer-la cada cop més resilient als xocs externs, més sostenible i més centrada en el benestar de les persones. Aquesta transformació es veurà sostinguda amb l’aprovació dels pressupostos i l’execució dels fons Next Generation. n

ROSER FERNÁNDEZ, ECONOMISTA D’INSTITUCIÓ 2023

“Hem de superar la confrontació entre economia productiva i economia social” Roser Fernández ha rebut ‘ex aequo’ amb la secretària d’Hisenda de la Generalitat, Marta Espasa, el premi d’Economista d’Institució 2023 que atorga per primera vegada el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Directora general de la Unió Catalana d’Hospitals, Fernández ha desenvolupat la seva activitat laboral en els àmbits de la direcció i gestió econòmicofinancera a l’Institut Català de la Salut i el Servei Català de la Salut.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

Què representa per a vostè el premi concedit pel Col·legi d’Economistes de Catalunya? És la primera vegada que aquest reconeixement es dona a economistes de l’administració pública i a institucions, i és rellevant que aquesta primera vegada es doni a una economista de la salut. Per això vull compartir-lo amb tots els economistes i gestors del sector de salut i social, amb els referents acadèmics que em van introduir en l’economia de la salut i en l’economia del sector públic, al Col·legi d’Economistes de Catalunya i a la Comissió d’Economia de la Salut, on fa 35 anys que hi estic vinculada, i molt especialment amb la meva família, pel seu suport i respecte a la meva dedicació professional.

Quin balanç fa del seu recorregut com a economista a la sanitat pública catalana?

Faig un balanç molt positiu. En aquest temps he après i experimentat molts canvis en el sector, com la bondat d’utilitzar el criteri costoportunitat i el rigor en la presa de decisions com a expressió de l’exigència ètica en l’ús eficient dels recursos públics. La rellevància de la qualitat en la governança pública dels models de col·laboració publicoprivada i de concertació com a expressió de la contribució i aportació de la societat civil en la prestació professionalitzada dels serveis públics s’ha convertit en un valor de país en aquest temps. El valor del bon govern i la bona gestió de les organitzacions per activar coneixement, inversions i talent en un entorn és un propòsit compartit. D’altra banda, la gestió responsable de les expectatives en

els serveis públics per a garantir la sostenibilitat de les polítiques socials sense hipotecar les futures generacions s’ha convertit en una part fonamental. Hem de superar la confrontació entre economia productiva i economia social si volem ser un país referent de progrés econòmic i cohesió social. El futur està en el compromís amb la professió i amb la societat, la coherència i rigor per legitimar arguments i acció, i l’entusiasme, encomanar i deixar-se encomanar.

Quines són les febleses del sector i quines són les transformacions que ha de fer a curt termini?

El repte fonamental del sector és atendre les creixents i noves necessitats de les persones en un escenari pressupostari de recursos limitats. Exigeix prioritzar i exigeix

rigor en la gestió si volem mantenir un sistema sanitari i social de qualitat, eficient i equitatiu. Estem davant de nous paradigmes i nous reptes que exigeixen noves respostes: nous perfils de població (cronicitat), nous models d’atenció més preventius i predictius, més personalitzats i centrats en la persona, de més proximitat i comunitaris, i més col·laboratius i de treball en xarxa. La transformació assistencial ha d’anar acompanyada d’una transformació digital, ecològica i social, i aquesta transformació l’hem de començar a fer en un entorn de subfinançament crònic i manca de professionals.

Per això calen organitzacions solvents i sostenibles, amb voluntat i capacitat de transformació i amb compromís social com a base de la confiança d’un model de col· laboració publicoprivada. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 9

P R E M I S Entrevistes

JORDI CANALS, PREMI MILLOR LLIBRE D’ECONOMIA I EMPRESA 2023

“Una empresa que s’adapta i transforma és una empresa que aprèn” Jordi Canals ha rebut el premi a Millor Llibre d’Economia i Empresa 2023 pel llibre ‘Transformarse para perdurar’ (Ed. Deusto, 2023), un reconeixement concedit per la ‘Revista Econòmica de Catalunya’ del Col·legi d’Economistes de Catalunya per la seva aportació al món dels negocis i la governança.

Director general d’IESE Business School entre 2001 i 2016, actualment és professor de Direcció Estratègica al mateix centre i titular de la Càtedra Fundació IESE de Govern Corporatiu.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

Quins són els principals reptes dels consells d’administració?

El paper dels consells d’administració ha canviat força durant els darrers vint anys. Des de l’aprovació del Codi Cadbury a la Gran Bretanya, han desenvolupat unes competències i responsabilitats que plantegen nous reptes. En el meu llibre Transformarse para perdurar (Ed. Deusto, 2023) identifico sis àrees d’acció que determinen l’efectivitat d’un consell i que, per tant, esdevenen els seus principals reptes. El primer és saber respondre a la pregunta del propòsit i de per què una empresa existeix, per donar un sentit d’orientació al que l’empresa vol fer i com ho vol fer. El segon és que es plantegin l’orientació i desenvolupament a llarg termini de l’empresa, amb uns objectius adients per als accionistes i altres stakeholders, i consistents amb el seu propòsit. El tercer és la selecció, designació i desenvolupament del conseller delegat o primer executiu de l’empresa, a més d’assegurar que aquesta persona comp-

3 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

ta amb un comitè de direcció amb els màxims responsables de les diferents àrees funcionals o de negoci de l’empresa. La supervisió de les activitats i resultats de l’empresa, així com el seu impacte global, és un quart repte important. El cinqué repte és garantir la qualitat del govern corporatiu, incloent la relació amb els accionistes. Per últim, la tasca final del consell es avaluar la qualitat del consell com a equip de govern.

En el seu llibre afirma que estem en una època de canvis disruptius. A quins canvis es refereix?

En els darrers vint anys hem viscut canvis disruptius amb incidència directa sobre la societat, les empreses i el seu govern, com la digitalització i la intel·ligència artificial, la desglobalització, el creixent nacionalisme econòmic, els populismes, els nous riscos geopolítics i el canvi climàtic. Fenòmens que esperen una resposta directa per part de les empreses, que en molts casos es tradueixen en decisions d’inversió rellevants. Tots aquests fenòmens suposen un canvi de mentalitat.

Amb aquestes disrupcions, els consells d’administració han de considerar si les compe-

tències professionals que tenen en conjunt són suficients per actuar amb competència professional.

Quin és el perill de no transformar-se?

Una empresa que no s’adapta als canvis dels clients, de les innovacions d’empreses competidores o de les noves tecnologies quedarà obsoleta en poc temps. Una empresa que s’adapta i transforma es reinventa i aprèn. En una època de canvi accelerat, cap empresa té el futur assegurat. Totes han d’identificar les competències que necessiten perquè l’empresa sigui competitiva i àgil i perduri en el temps. El procés ha de ser diagnosticat i impulsat pel consell d’administració, que ha de sentir que és responsabilitat seva. Per aquest motiu, el consell d’administració ha de pensar com ha de ser l’empresa mirant endavant a cinc anys vista, tenint en compte les modificacions de l’entorn i les pròpies competències diferencials. Un consell que actua d’aquesta manera es fa preguntes, pregunta a l’equip directiu, marca orientacions de treball i manté un esperit emprenedor, imprescindible per a la continuïtat de qualsevol projecte empresarial. n

SERAFÍ DEL ARCO, MILLOR TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL 2023

“Hi ha un esforç per acostar l’economia a la gent” Serafí del Arco ha obtingut el premi Joan Sardà Dexeus a la Millor Trajectòria Professional en la Difusió de l’Economia.

Actual director d’‘ON ECONOMIA’, la seva carrera està lligada estretament a la informació sobre economia i empresa, tant des dels mitjans com des de la comunicació corporativa.

Anteriorment va estar a ‘El País’, ‘Dossier Econòmic’ i ‘Regió7’, així com a SEAT i Nissan.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

En quin moment professional li arriba aquest premi?

En un moment de màxima intensitat, ja que acabem de celebrar el primer aniversari del diari econòmic nadiu ON ECONOMIA. Posar en marxa un diari econòmic des de zero amb 10 periodistes, entre Barcelona i Madrid, i al voltant de 80 analistes i articulistes d’opinió, ha estat un repte que ha requerit molta, moltíssima, feina i dedicació. En aquests 12 mesos hem assolit més de 10 milions de visualitzacions acumulades i més de 800.000 usuaris únics oferint, només, informació econòmica, la qual cosa no està gens malament. A nivell més personal, m’arriba després d’una dilatada trajectòria en el periodisme econòmic, que els darrers anys he complementat exercint de responsable de comunicació corporativa en multinacionals com SEAT i Nissan.

punt de vista financer; ara la comunicació s’ha professionalitzat molt i hi ha una pila d’agències i departaments de comunicació d’empreses, institucions, lobbies i think tanks que generen informació. Si li sumem Internet i les xarxes socials, hi ha massa soroll: la sobreinformació genera desinformació.

Quins són els reptes que tenen per davant els mitjans per arribar a l’audiència i fer atractiva la informació econòmica?

Cal parlar del que li interessa a la gent i fer-ho amb un llenguatge planer. Si parlem d’audiència, no només pots escriure pensant en els especialistes o les fonts informatives; ho has de fer també d’una mane-

ra planera, trencant la barrera del llenguatge, perquè l’economia afecta a totes les butxaques. S’ha d’informar bé, de forma rigorosa i plural, i ser útil a la societat.

Cal explicar bé com ens afecten les decisions que prenen els poders econòmics.

D’altra banda, no podem deixar de banda els nous hàbits dels lectors. Cal oferir els continguts en nous formats que ajudin a entendre què hi ha darrera d’una dada com l’augment del preu de l’oli, o per què els bancs no remuneren l’estalvi. A ON, per exemple, hem creat una sèrie per als més joves, “La meva primera vegada”, on periodistes expliquen i donen consells als més joves en vídeos curts sobre com afrontar la primera entrevista de feina, què tenir en compte en un contracte de lloguer o com fer una factura si no ets autònom.

En la seva opinió, per què el Col·legi d’Economistes de Catalunya és una font recurrent per als periodistes?

Perquè els periodistes econòmics i qui no té prou formació en economia puguin tenir accés a fonts i coneixement que els permetin entendre què passa i, abans d’explicar-ho, poder també confrontar idees. Això últim és molt important: encara que sovint no ho sembli, l’economia no és com la llei de la gravetat o una llei divina, ho sento per Adam Smith, sinó que té un fort component polític i ideològic. Molts dels preceptes que la majoria assumeix com a manaments són només una opció ideològica, com diu el Nobel d’Economia Robert J. Shiller. n

Com han evolucionat els mitjans d’informació econòmica d’ençà que va començar a exercir com a periodista?

Des d’un punt de vista quantitatiu bé, perquè hi ha més oferta de mitjans, però des d’un punt de vista qualitatiu no tant. Com més mitjans, menys informació. Abans hi havia més temps per analitzar, contrastar i elaborar la informació. Ara és tot el contrari: manen la immediatesa i els titulars cridaners, clicables i que generen audiència. Abans els mitjans eren més independents que ara des d’un

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 1

JAVIER GARCÍA ARENAS, PREMI AL MILLOR ARTICLE DE LA ‘REVISTA ECONÒMICA DE CATALUNYA’

“Cal impulsar reformes fiscals que ajudin els col·lectius més desfavorits” Javier García Arenas ha rebut el premi al Millor Article de la ‘Revista Econòmica de Catalunya’ el 2023 per ‘Comparativa de l’estructura fiscal d’Espanya i les economies de la Unió Europea’, article publicat al número 86. Doctor en Economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), treballa a CaixaBank.

SARA PUIG

Quines reformes s’haurien d’aplicar al sistema fiscal per a millorar el benestar?

Cal impulsar reformes fiscals que conjuguin una minimització de les distorsions, tenint en compte les elasticitats i el grau de complementarietat dels béns de consum amb l’oci, entre altres coses, i de la càrrega fiscal que pateixen les classes mitjanes, amb consideracions d’equitat que permetin ajudar els col·lectius més desfavorits a tirar endavant.

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

Javier García Arenas, doctor en Economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i màster en Economia amb distinció per la London School of Economics, va treballar com a ajudant de recerca i com a professor ajudant al MIT abans d’incorporar-se a CaixaBank. Ha estat premiat per un article dedicat a ‘La reforma fiscal. Elements clau del sistema tributari’. En ell fa una anàlisi de les xifres agregades sobre l’estructura fiscal d’Espanya en comparació amb les diferents economies de la Unió Europea (UE) i, de manera més detallada, de les diferències observades en les principals figures impositives. Una de les principals conclusions de l’autor és que, “si Espanya volgués reduir la bretxa dels seus ingressos fiscals en relació amb el conjunt de la UE i acostar-se a l’estructura impositiva de la UE, el camí principal seria augmentar la imposició indirecta”.

3 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Què representa per a vostè el premi de la Revista Econòmica de Catalunya?

Ha estat un honor rebre el premi després d’endinsar-me en les complexitats i subtileses del sistema fiscal espanyol. La satisfacció pel reconeixement és encara més gran tenint en compte que és un premi de nova creació.

Quins canvis s’haurien d’introduir a un nou model de finançament autonòmic?

El sistema de finançament es podria fer més transparent i enfortir la seva responsabilitat fiscal per tal que hi hagi una clara vinculació entre les responsabilitats de despesa i d’ingressos de les comunitats.

Cal establir un sistema que millori aquestes premisses, tot establint regles d’equitat redistributiva clares que assegurin que tots els ciutadans puguin gaudir d’uns serveis públics de qualitat independentment del lloc on resideixin. n

Els millors universitaris d’Economia i Empresa de 2023 a Catalunya En el marc de la Jornada dels Economistes, el Col·legi d’Economistes de Catalunya vol reconèixer també els millors estudiants de les facultats d’Economia i Empresa de les Universitats de Catalunya.

Arnau Mariño

Ana Vilches

Xi Xheng Zhu

Universitat de Barcelona Ha obtingut una nota mitjana de 9,0 en el grau en Economia.

Universitat de Barcelona Graduada en Administració i Direcció d’Empreses amb una nota mitjana de 9,21.

Universitat Pompeu Fabra S’ha graduat amb un 9,43 en Estudis Internacionals d’Economia i Empresa.

Argimiro Aguilar

Joan R. Vila

Pedro Fuentes

ESADE Ha obtingut una nota mitjana de 8,84 en el grau en Direcció d’Empreses – BBA.

Universitat de Lleida Graduat en Administració i Direcció d’Empreses amb una nota de 9,52.

Universitat Abat Oliva Nota mitjana ponderada de 3,216 sobre 4 en d’Administració i Direcció d’Empreses.

Marta Bigas

Carlota Friguls

María Bley

Universitat de Vic S’ha graduat en Administració i Direcció d’Empreses amb un 8,611.

UIC Doble titulació en Administració i Direcció d’Empreses i Dret amb una nota mitjana de 8,73.

Institut Químic de Sarrià Ha obtingut un 8,88 en el grau d’Administració i Direcció d’Empreses.

Irem Erkan

Marc Piris

Rubén Crespo

La Salle Ha aconseguit un 9,05 en la titulació de Direcció d’Empreses Tecnològiques.

Universitat de Girona Ha aconseguit un 9,28 en el grau en Economia.

UOC Graduat en Administració i Direcció d’Empreses amb una nota mitjana de 9,39.

Laura Díaz URV Doble titulació en Administració i Direcció d’Empreses i en Finances i Comptabilitat amb un 9,38.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 3

J O R N A D A Seu de Girona

D E L S

E C O N O M I S T E S

La contribució dels economistes gironins al benestar Un grup d’economistes de les comarques de Girona expliquen les claus per millorar la qualitat de vida de la societat a través de les seves trajectòries professionals JOSEP MARIA PERRAMON

Vocal del Comitè Executiu de la seu de Girona del CEC

L

a 25a Jornada dels Economistes de Girona es va tornar a celebrar a l’Auditori Palau de Congressos de Girona, seguint el model de les anteriors edicions. També es va fer la retransmissió en directe via Zoom per tots aquells/es que no podien desplaçar-se. El seguiment va ser important, comptant amb

més de cent persones de forma presencial i més de cinquanta de forma virtual. Tot i que d’altres vegades no ha estat així, en aquesta edició tots els ponents que han participat eren del ram de l’economia, ja fossin professionals o docents. Tal com vàrem explicar, la raó estava clara, i aquesta vegada ens volíem donar un copet a l’esquena, ens volíem donar una felicitació, ens volíem mirar una mica al melic i penjar-nos una medalla.

Varen obrir la cerimònia l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, Anna Garriga, i el president de la seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Lluís Bigas. En el seu discurs, l’alcalde va fer referència als nous reptes de la professió, considerant important enfrontar-se amb els perills que representa el canvi climàtic. Les

El president de la seu de Girona, Lluís Bigas, donant la benvinguda.

A la dreta de l’escenari, Anna Garriga, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, i Lluc Salellas, alcalde de Girona.

3 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

2 0 2 3

Girona

intervencions varen anar a càrrec d’uns ponents d’allò més diversos. La idea era veure totes les vessants de la professió de l’economista: els seus inicis, la seva història, la seva funcionalitat i des d’una altra visió.

La primera intervenció, titulada “Per què una carrera relacionada amb l’economia?”, va ser doble. Vàrem tenir dos recents titulats d’estudis de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Girona: Isabel Coll, economista, graduada en Economia i en Administració i Direcció d’Empreses, i premi extraordinari de titulació 2021-2022 per ADE i per Econòmiques, i Alejandro Hernando, economista, graduat en Comptabilitat i Finances, i premi extraordinari de titulació 2021-2022 per Comptabilitat i Finances. Ens varen explicar d’una manera molt clara les raons de per què varen escollir els estudis que serien el punt de sortida

Isabel Collado i Alejandro Hernando, premis extraordinaris de titulació 2021-2022 per ADE i Econòmiques, i Comptabilitat i Finances, respectivament.

Joan Tugores parla del passat, present i futur dels economistes a la societat.

Jordi Cortina, director financer d’Escorxador Frigorífic Reixach, SL, comparteix la seva experiència professional.

A la Jornada van participar ponents molt diversos per copsar totes les vessants de la professió de l’economista: els seus inicis, la seva història, la seva funcionalitat i des d’una altra visió

d’una carrera dins l’entorn de l’economia, com els hi havia servit per aconseguir la primera feina i la seva visió de futur.

Tot seguit, Joan Tugores, economista, catedràtic d’Economia, exrector de la Universitat de Barcelona i col·legiat de Mèrit del CEC, ens va oferir una classe magistral amb una visió global de l’economista al llarg del temps, des dels inicis de la professió cap a principis del segle xix fins a l’actualitat, quines han estat les principals fites, quins han estat els principals representants, quina funció tenim actualment, quina tindrem en el futur i què s’espera de nosaltres. Va posar molt d’èmfasi en la productivitat de les empreses i la importància dels Estats a l’hora d’incentivar les economies, tal com va ser la creació de la Unió Europea. Tam-

Maria Trias explica el seu rol com a directora general de Trias-Galetes Biscuits, SA, l’empresa familiar.

bé va destacar economistes de renom internacional que han tingut molta importància per les seves teories aplicades.

La següent intervenció va anar a càrrec de Jordi Cortina, llicenciat en ADE a la UAB, amb més de trenta anys d’experiència a l’empresa privada i actualment director financer de l’Escorxador Frigorífic Reixach, SL, que ens va explicar quina ha estat la seva experiència com a professional del món de l’economia i com s’ha hagut d’anar adaptant als nous reptes que li han anat sortint, canviant d’empresa, de sector i de funció, arribant a la conclusió que de tant

en tant s’ha d’anar sortint de la zona de confort per mantenir-se motivat.

Va seguir la sessió Maria Trias, diplomada en Ciències Empresarials per la UB en l’especialització de Comerç Internacional, i directora general de l’empresa Trias- Galetes Biscuits, SA, de Santa Coloma de Farners. Ens va explicar com va primer entrar i poc després sortir de l’empresa familiar i, més endavant, amb més experiència, s’hi va tornar a incorporar per començar el gran canvi estratègic de l’empresa, que la va portar a la internacionalització i expansió actuals. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 5

J O R N A D A Seu de Girona

D E L S

E C O N O M I S T E S

2 0 2 3

Premis dels Economistes 2023 a Girona Viñas Graboleda Assessors és distingit com a Millor Despatx, i Modest Fluvià és reconegut per la seva trajectòria JOSEP MARIA PERRAMON

Vocal del Comitè Executiu de la seu de Girona del CEC

L

Per acabar les sessions, Moisès Sala, llicenciat en ADE, director financer de Win333 i director, entre d’altres, del cor de gospel Heaven on Earth Gospel Choir, ens va explicar una història de superació personal i que la perseverança ajuda a aconseguir les fites que ens anem proposant tant a la vida com a la feina o a les nostres aficions.

Com que el títol de la ponència era ‘Amb la música al cor’, els membres de Heaven on Earth Gospel Choir ens van oferir un petit

concert a cappella, que va deixar a tothom encantat.

El tancament de l’acte va anar a càrrec d’Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la UPF i exdegà del Col·legi. Les companyes Gemma Coll i Rosaura Jiménez, del Comitè Executiu de la seu de Girona del CEC, varen portar la conducció de l’acte. Al final, vàrem poder gaudir d’un sopar a peu dret per poder saludar tots els assistents. n

a Jornada dels Economistes a Girona va concloure amb el lliurament dels premis al Despatx Professional i a l’Economista d’Empresa. Els guardons varen ser pel despatx Viñas Graboleda Assessors, SL , fundat l’any 1989 i amb seu a Olot, i per Modest Fluvià per la seva trajectòria dins el món de l’economia. Amb estudis a la universitat de Barcelona i la Universitat d’Oxford, és catedràtic d’Economia a la Universitat de Girona. El seu camp de recerca és l’Economia del Turisme i l’Avaluació Econòmica de Projectes. És col·legiat del CEC des d’octubre de 1979. Tot seguit es varen lliurar els diplomes i insígnies als companys i companyes que feien 25 i 50 anys de col·legiació.

Modest Fluvià recull el premi a Millor Economista d’Empresa de mans de Lluís Bigas i Oriol Amat, exdegà del CEC.

3 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

L’equip de Viñas Graboleda Assessors és distingit com a Millor Despatx professional.

J O R N A D A Seu de Lleida

D E L S

E C O N O M I S T E S

2 0 2 3

Assumir responsabilitats per donar resposta al benestar dels ciutadans Lleida

Un grup d’economistes de les comarques de Lleida analitzen a la Jornada quina ha de ser l’aportació del col·lectiu a l’hora d’afrontar els actuals reptes socials

L

a seu a Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va celebrar el divendres 3 de novembre la 28a edició de la Jornada dels Economistes, dedicada a l’aportació d’aquests professionals als actuals reptes socials. L’acte, al que van assistir una setantena de persones, va ser inaugurat pel paer en cap de Lleida, Fèlix Larrosa, el degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida, Eduard Cristóbal, i el president del CEC a Lleida, Josep Maria Riu. Larrosa va destacar el repte que implica abordar la reforma de les finances locals i la recuperació del Consell Econòmic i Social de la ciutat. “Nosaltres assumim responsabilitats amb la voluntat de donar resposta al benestar dels ciutadans”, va manifestar. L’alcalde de Lleida també va lamentar que l’autonomia del govern local “continua molt supervisada” i “la seva capacitat financera cada vegada més intervinguda. Tot i això, treballem per a garantir i consolidar una bona musculatura financera que ens permeti seguir oferint la mateixa o més qualitat en els serveis públics municipals, generant cohesió social. Els ajuntaments són determinants en els desafiaments globals, que en bona mesura es poden afrontar des de les ciutats. Necessitem més recursos i s’ha de fer un replantejament de les hisendes locals”, va insistir.

El president de la seu de Lleida del CEC, Josep Maria Riu; l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; i el degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida, Eduard Cristóbal.

El degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida va dir que el paper dels economistes és clau per

El paper dels economistes és clau per reduir les desigualtats, analitzar els impactes econòmics del canvi climàtic i els efectes de la globalització, la innovació i la tecnologia

afrontar reptes com trobar polítiques que redueixin les desigualtats, analitzar els impactes econòmics del canvi climàtic i proposar plans estratègics per abordar-los, estudiar els efectes de la globalització, determinar com la innovació i la tecnologia afecten l’economia i suggerir iniciatives per fomentar un desenvolupament sostenible, entre altres.

Posteriorment va tenir lloc una taula rodona amb Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF, director i fundador del Centre d’Economia i Salut (CRESUPF), director de la Revista Econòmica de Catalunya i membre de l’Institut d’Estudis Catalans; Marta Grañó i Calvete, consultora en Diversitat, Innovació i Persones,

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 7

J O R N A D A Seu de Lleida

D E L S

E C O N O M I S T E S

2 0 2 3

Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF, durant la seva intervenció.

professora a ESADE, a la Universitat de Lleida i a escoles de negocis, i membre del Consell Rector a la Caixa Rural de Guissona, societat cooperativa de crèdit; i Teresa Botargues i Girón, assessora d’Innovació i Desenvolupament Local de la Diputació de Lleida, coordinadora de l’Agenda Compartida per la Transformació Econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, i experta en polítiques d’Innovació i Desenvolupament de la UE.

Els economistes han de mirar més enllà del PIB per valorar el benestar: analitzar la renda familiar, la càrrega de l’habitatge i problemes col·lectius com l’escalfament global

quem temps a aprendre, estem invertint en la inversió més rentable”. Per últim, Botargues va explicar l’èxit que ha tingut a les terres de Lleida el projecte d’identificar oportunitats a través del Comitè Estratègic de la Transformació, que ha permès realitzar 47 actuacions amb una inversió col· lectiva mobilitzada de 17,5 milions d’euros.

El degà Carlos Puig de Travy va tancar la Jornada agraint l’assistència a tots els participants a l’acte. n

López-Casasnovas va afirmar que, “per mantenir l’actual estat del benestar, Catalunya ha de modificar el seu model econòmic”. En la seva intervenció, va reflexionar sobre la necessitat de revisar el pacte intergeneracional, que fins ara estava centrat en donar solucions a la població de més edat. “Estem en una fase en què l’equilibri demogràfic s’ha trencat. Hi ha noves desigualtats i l’Estat s’ha d’ocupar de les generacions més joves”, va assenyalar. D’altra banda, va manifestar que “els economistes han de mirar més enllà del PIB per valorar el benestar: analitzar la renda familiar en termes reals, la càrrega de l’habitatge i els problemes col·lectius com l’escalfament global”.

Grañó va parlar, per la seva banda, de la relació entre invertir en educació i els nivells de benestar. Va emfatitzar que múltiples estudis indiquen que “els països que inverteixen en educació tenen una economia alta i un millor nivell de benestar. Quan dedi-

3 8

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Marta Grañó, consultora en Diversitat, Innovació i Persones, i professora a Esade i a la Universitat de Lleida.

Premis dels Economistes 2023 a Lleida

D

esprés de la Jornada dels Economistes, la seu del CEC a Lleida va celebrar un sopar on va fer entrega dels seus premis i va distingir les persones que feien 25 i 50 anys de col·legiació. El premi a Millor Economista d’Empresa de l’any va recaure en Ramon Morell i Rosell. Llicenciat en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona, va ser economista al Servei de Mecanització i Informàtica Empresarial d’Hispano Olivetti

a Barcelona al 1967. Fou cap del Servei Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a Lleida i director de l’Organisme de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida. Col·legiat des del 1979, va ser president de la seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya entre el 1984 i el 1989.

El premi a Millor Despatx professional de l’any va ser per a Ortiz Secanell, SLP, una firma de Tàrrega de serveis fiscals,

laborals, comptables, financers i concursals que està especialitzada en la gestió administrativa en l’àmbit fiscal, econòmicofinancer, comptable i laboral. És una empresa familiar amb més de 30 anys d’experiència en l’assessorament a particulars i empreses.

D’altra banda, el guardó a Millor Currículum Universitari va recaure en Joan Ramon Vila Alfonso, i Arnau Camps i Arasa va rebre el premi a Millor Treball de Fi de Grau. n

Ramon Morell és distingit com a Millor Economista d’Empresa de l’any.

Ortiz Secanell, SLP, Millor Despatx professional.

Arnau Camps rep el premi a Millor Treball de Fi de Grau.

Joan Ramon Vila recull el premi a Millor Currículum Universitari de l’any.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 9

J O R N A D A Seu de Tarragona

D E L S

E C O N O M I S T E S

Compartir la prosperitat en temps disruptius Ben bé un centenar de col·legiats de la demarcació de Tarragona van participar en la Jornada anual, centrada en el paper dels economistes en l’assoliment de l’estat del benestar MIQUEL ÀNGEL FÚSTER

President de la seu de Tarragona del CEC

E

l divendres 17 de novembre, els economistes de Tarragona vam celebrar la nostra Jornada anual i el posterior sopar, amb més de 90 assistents a tots dos actes, i amb el suport institucional de les autoritats dels diferents nivells d’Administració Pública i Tributària i de les entitats empresarials del territori. Banc

Sabadell, Business Pier Port Tarraco i Autoritat Portuària de Tarragona van ser els nostres patrocinadors, als que agraïm moltíssim el seu suport. Són entitats de reconegut prestigi a la nostra demarcació, i tenen una important vocació de participació en diferents iniciatives i actes de difusió del coneixement i dels àmbits socials i empresarials, entre els que destaca la nostra Jornada.

La benvinguda va anar a càrrec del president territorial del Col·legi, Miquel Àngel Fúster, i del degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili, Antonio Terceño. El tema d’enguany va versar sobre el paper dels economistes en l’assoliment de l’estat del benestar i sobre els principals reptes de futur, principalment el tecnològic.

Vam comptar amb uns ponents de luxe: Joan Tugores (catedràtic d’Economia i ex-rector de la Universitat de Barcelona), Àngels Fitó (vicedegana del CEC i rectora

2 0 2 3

Tarragona

de la Universitat Oberta de Catalunya) i Manel Sanromà (astrofísic, humanista i president de CIVICAI). També vam rebre aportacions en forma de resum escrit de Sofía Rodríguez (directora del Servei d’Estudis i subdirectora general del Banc Sabadell), ponent que tenia prevista la seva presència però que finalment no va poder assistir per causa major. El president i la vicepresidenta, Mertxe Teruel (professora de la URV, experta en les matèries d’Innovació i Recerca), van conduir la tertúlia.

Algunes de les conclusions més rellevants fan referència a la necessitat d’un gran “contracte social” per compartir la prosperitat en aquests temps de canvis absolutament disruptius (amb l’arribada de la intel· ligència artificial), i als reptes que la societat i els professionals haurem de superar, entre els quals també destaquen clarament la crisi climàtica i les desigualtats.

El president de la seu de Tarragona del CEC, Miquel Àngel Fúster, donant la benvinguda. Asseguts, d’esquerra a dreta, Mertxe Teruel, professora de la URV, experta en matèries d’Innovació i Recerca; Antonio Terceño, degà de la Facultat d’Eco nomia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili; Joan Tugores, catedràtic d’Economia i exrector de la Universitat de Barcelona; Àngels Fitó, vicedegana del CEC i rectora de la Universitat Oberta de Catalunya; i Manel Sanromà, astrofísic, humanista i president de CIVICAI.

4 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

econòmiques. Estem davant d’una revolució total que canviarà les nostres vides. És la més ràpida (com s’ha vist amb ChatGPT en el darrer any) i, a més, està absolutament controlada per poquíssimes empreses tecnològiques. Per tant, cal fer un esforç d’adaptació a la IA per tal que serveixi per millorar la productivitat (requisit necessari per disposar d’un “estat protector”) i les condicions de vida de la gent.

Tal i com va quedar clar amb les intervencions de tots tres tertulians, els economistes tenim una oportunitat de participar com a “pensadors”, amb una doble vessant: la del tractament de dades múltiples i la de la generació de les adients polítiques econòmiques. Aquesta gran responsabilitat de la nostra professió ja ha succeït en altres moments de la història, i el pensament econòmic aplicat ha estat fonamental per donar un salt qualitatiu i superar els obstacles (tenim diversos exemples a l’època de la Revolució Industrial, després del crac de 1929, a meitats del segle XX en acabar la Segona Guerra Mundial, durant les transformacions tecnològiques de les darreres dècades, en la crisi financera del 2008 o en la forma d’enfrontar-nos a la darrera pandèmia). La visió econòmica amb una estructura ben fonamentada (com, per exemple, la desenvolupada pels economistes dels serveis d’estudis) també ha estat fonamental per aportar llum en moments de màximes incerteses, com algunes de les relacionades anteriorment.

El degà del CEC, Carlos Puig de Travy (a l’esquerra), durant la cloenda.

Sintetitzant les exposicions de Tugores, Fitó i Sanromà, cal una visió ecosistèmica que integri governs, ciutadans, universitats i empreses. Només així podrem conduir amb èxit l’actual transformació trepidant de la societat. Hem de veure la situació actual com una oportunitat de progrés i no només com una amenaça apocalíptica. Finalment, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, va fer la cloenda, tot emfatitzant la feina feta al territori (agraint el treball del Comitè Executiu de Tarragona) i posant en valor la importància dels economistes en l’actual context, ple d’incerteses i reptes. n

La visió econòmica amb una estructura ben fonamentada ha estat essencial per aportar llum en moments de màximes incerteses

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 1

J O R N A D A Seu de Tarragona

D E L S

E C O N O M I S T E S

2 0 2 3

Premis dels Economistes 2023 a Tarragona La demarcació va lliurar les seves distincions durant la cloenda de la Jornada. Mestres Economistes, SL, i ETL Global ADD van compartir el premi al Millor Despatx, mentre que Javier Sancho va rebre el premi a la Millor Trajectòria Professional

pectivament. Ambdos constitueixen tot un exemple de transició d’un despatx local consolidat al territori a un grup internacional en una important fase de creixement.

El premi a l’Economista d’Empresa de l’any va ser per a Fernando Campa, professional amb una àmplia experiència directiva en empreses com Iberia o Port Aventura (i antic president territorial del CEC). Finalment es va atorgar el premi a la trajectòria professional empresarial a Javier Sancho

(director del Complex de Repsol a Tarragona) per la seva aportació al creixement del territori, liderant una empresa i sector determinants per al nostre PIB i ocupació.

Amb aquest guardó, que ja acumula una vintena d’edicions, el CEC de Tarragona vol posar en valor les trajectòries de les persones premiades (en paral·lel a les empreses on s’han desenvolupat professionalment) i, al mateix temps, reivindicar la pluralitat i diversitat econòmica de la nostra demarcació. n

MIQUEL ÀNGEL FÚSTER

President de la seu de Tarragona del CEC

D

urant el sopar es van donar les distincions als companys amb 25 anys de col·legiació i als que han fet 65 anys. Com cada any, es va premiar el millor expedient acadèmic de la FEE de la URV (Laura Díaz).

També un representant dels 15 nous col· legiats, Raül Candelas, va rebre el diploma acreditatiu. Posteriorment es van donar els premis al despatx de l’any a Miquel Mestre i a Arnau Farré, en nom de Mestres Economistes, S.L., i ETL Global ADD, res-

4 2

El premi a Millor Despatx de l’any va ser per Mestres Economistes, S.L., i ETL Global ADD.

Laura Díaz, Millor Currículum Universitari.

Raül Candelas rep un diploma en representació dels 15 nous col·legiats.

Fernando Campa agraeix el premi a Millor Economista d’Empresa de l’any.

Javier Sancho amb el premi a la Millor Trajectòria Professional.

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

PRO de PROfessional A Sabadell Professional som on hi ha els millors PROfessionals Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos I, a més, comptem amb un equip de gestors especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.

Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofertes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.

PUBLICITAT

T’estem esperant.

sabadellprofesional.com

900 500 170 I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 3

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

Aprovació del pressupost per al 2024

E

l dijous 21 de desembre es va celebrar l’última Junta de Govern del 2023 i l’Assemblea anual del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), en la que es va aprovar el pressupost per a l’exercici de 2024.

Durant l’acte, obert a tots els col·legiats i col·legiades, el degà Carlos Puig de Travy va

4 4

•

I n f o r m a t i u

d e

presentar els objectius de l’entitat de cara a aquest nou any, que passen per quatre eixos principals: potenciar la rellevància del Col·legi i fomentar la seva presència a la societat catalana; impulsar els serveis als col·legiats i les col·legiades i la figura de l’economista; incrementar l’activitat formativa; i augmentar el número de

l ’ e c o n o m i s t a

noves col·legiacions, especialment de joves titulats. En aquest sentit, el CEC està dissenyant una estratègia que apropi l’entitat als universitaris, els acompanyi en l’última etapa de la seva formació i els faci de pont cap al mercat laboral.

Durant l’Assemblea també es va fer un repàs de les acti-

vitats del CEC durant el 2023, com ara la Jornada dels Economistes i els Premis dels Economistes que atorga el Col·legi, les jornades tècniques i professionals com la Tributària o el Fòrum Concursal, els actes de les 26 comissions de treball, les relacions institucionals i la col·laboració amb entitats, entre altres aspectes. n

Presentació de la Memòria 2020-2022 al Ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona

E

l degà Carlos Puig de Travy va presentar el 5 de desembre la Memòria Socioeconòmica 2020-2022 al Ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), junt amb la representant de la comissió executiva i membre de CC.OO., Aurora Huerga. Puig de Travy va lloar la fortalesa de Barcelona davant l’impacte de la COVID-19 i d’un conjunt d’esdeveniments internacionals que posen a prova la resiliència de la ciutat, com ara l’emergència climàtica i l’emergència demogràfica, la disrupció de les cadenes de subministrament, la pujada de preus de matèries primes, la inflació i els conflictes bèl·lics d’Ucraïna i Orient Mitjà.

Mirant el futur, el degà va afirmar que els tres principals reptes que té la societat per davant són la productivitat, el model energètic i l’autonomia estratègica dels sectors productius, i la reforma de l’administració pública. Per abordar aquests tres temes, va dir que “és fonamental pivotar en tres eixos: bona governança, més col· laboració públicoprivada i consens i diàleg social”.

El Ple va aprovar la Memòria 2020-2022 i va fixar pel 2024 l’objectiu principal de desenvolupar una política social que eviti el creixement de les desigualtats i la pobresa. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presidir el Ple

acompanyat per la regidora de Promoció Econòmica i Treball, i presidenta de Barcelona Activa, Raquel Gil. Collboni va remarcar la necessitat de “reeconomitzar les ciutats i augmentar la productivitat per garantir més oportunitats amb millors salaris i condicions laborals; i d’abordar reptes

socials de primer ordre, com l’evolució demogràfica, la reducció de les desigualtats o el poder garantir el dret a l’accés a l’habitatge”. També va destacar les “bones dades macroeconòmiques” de Barcelona, tot i reconèixer que hi ha persones en risc d’exclusió social. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 5

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

La majoria dels economistes catalans demana revisar les mesures del Govern espanyol per combatre la inflació

L

a majoria dels economistes catalans considera que les mesures adoptades pel Govern espanyol per a combatre la inflació s’han de revisar de cara al 2024. El 62,96 % considera que s’ha de replantejar el pla anticrisi, mentre que un 25,56 % creu que s’ha de mantenir igual i un 8,15 % s’inclina per suprimir-lo. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Enquesta de Situació EconòmicaTardor 2023, presentada el dijous 21 de desembre pel degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Carlos Puig de Travy, i el director tècnic de l’enquesta, Xavier Segura. El

4 6

•

I n f o r m a t i u

d e

sondeig es va realitzar entre el 19 de novembre i el 13 de desembre, i en ell hi van participar 605 persones.

Com és habitual, l’enquesta del CEC proporciona una valoració general de la situació econòmica des del punt de vista dels seus col·legiats i les seves col·legiades. En aquest sentit, la perspectiva s’ha deteriorat en relació a l’enquesta anterior

realitzada entre el maig i el juny.

El 35,37 % dels i les economistes considera que l’economia catalana està millor ara que fa un any, mentre que el 37,59 % creu que està igual i el 24,63 % pensa que està pitjor. A la primavera passada, el 44,6 % va dir que l’economia catalana estava aleshores millor, el 32,6 % que estava igual i un 21,4 % que estava pitjor.

La inflació i els costos de producció són les principals qüestions econòmiques que preocupen els i les economistes de Catalunya

l ’ e c o n o m i s t a

D’altra banda, l’Índex de Confiança dels Economistes, que engloba la percepció de la comunitat del CEC davant el context econòmic actual, se situa a la tardor en el 5,38 per a l’economia catalana, lleugerament superior al 5,36 a la primavera, i en el 5,24 per a l’economia espanyola, per sobre del 5,17 de la primavera. La previsió és que l’índex per a l’economia catalana baixi una mica d’aquí a final d’any fins el 5,34, i que el nivell corresponent a l’economia espanyola caigui fins el 5,18.

El sondeig també reflecteix que les cinc principals qüestions de l’economia de Catalunya que més preocupen els i les

Les perspectives econòmiques per Catalunya són bones, amb un creixement del voltant de l’1,8% economistes són les mateixes que les de l’enquesta de la primavera, però amb una menor intensitat. La inflació i els costos de producció ocupen la primera posició amb el 44,26 %, netament per sota del 64,2 % de la primavera. Tot i així, el 62,96 % del total dels enquestats i les enquestades creu que les mesures per combatre la inflació adoptades al 2023 s’han de revisar de cara al nou any.

Sobre l’impacte negatiu que pot tenir per a l’economia catalana l’augment actual de preus i costos, el 19,1 % es mostra molt preocupat. Aquest percentatge, però, està molt per sota del 38,4 % de l’enquesta de fa un any.

El dèficit fiscal amb l’Estat és la segona preocupació de la comunitat del CEC amb un 43,7 % (44,9 % a la primavera), seguit de les infraestructures i comunicacions amb un 32,96 % (34,7 % a la primavera), i la sequera i la manca de reformes estructurals ocupen la quarta i cinquena places del llistat, amb un 28,89 % cadascuna (a la primavera van situar-se en

el 32,1 % i el 31,9 %, respectivament).

Respecte a la sequera, el degà ha recordat que el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha creat l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya, junt amb els Col·legis professionals d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, i Enginyers Agrònoms, i que ja han demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, poder participar en el disseny de mesures contra aquest problema, “perquè el que s’ha fet fins ara no ha funcionat”.

L’Enquesta de Situació Econòmica-Tardor 2023 també ha aprofitat per preguntar sobre l’acord d’investidura entre el PSOE i Sumar per a rebaixar la setmana laboral a 37,5 hores, un pacte que el 44,44 % dels i les economistes catalans i catalanes valoren negativament. Un 30,74 % considera que és positiu i un 19,81 % es mostra neutral. El restant 5 % no ha respòs a aquest tema.

En relació a les preguntes fetes a cada demarcació, gairebé la meitat dels i les econo-

mistes de Barcelona (46,23 %) es mostra a favor del projecte per a ampliar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i incloure les comarques del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Garraf, passant de 3,3 milions d’habitants a 5,3 milions. Una quarta part (25,24 %) ho fa negativament i la resta ho valora neutralment o no expressa opinió.

Una gran majoria dels i les economistes de Girona (77,97 %) assenyala que l’increment de l’euríbor comportarà l’empobriment de moltes llars gironines i l’augment de sol·licituds de segona oportunitat. L’11,86 % no creu, però, que això serà així, mentre que el 10,17 % no expressa opinió sobre aquesta qüestió.

L’agricultura i la ramaderia (71,88 % impacte molt negatiu, 12,50 % negatiu), la indústria agroalimentària (53,13 % molt negatiu, 28,13 % negatiu) i el turisme (18,75 molt negatiu, 28,13 % negatiu) són, en opinió de la comunitat de Lleida enquestada, els sectors econòmics que més negativament es veuen afectats per la

sequera. El transport (6,25 % impacte molt negatiu, 12,50 % impacte negatiu), els altres serveis (6,25 % molt negatiu, 9,38 % negatiu) i la construcció (9,38 % molt negatiu, 9,38 negatiu) són els àmbits que patiran un impacte relativament menor.

A Tarragona, pràcticament la totalitat dels i les economistes que han participat a l’enquesta (96 %) coincideix en que les famílies seran les principals perjudicades per l’increment de tipus d’interès i de preus que afecten la situació econòmica actual.

El degà va destacar que de cara al proper any hi ha una sèrie de qüestions que poden tenir un paper clau en l’evolució de l’economia: els tipus d’interès, el dèficit públic, la productivitat i la modernització de les administracions públiques. En la seva opinió, “les perspectives econòmiques per Catalunya són bones, amb un creixement del voltant de l’1,8 % o inclús el 2 %”. Puig de Travy també va dir que les exportacions, el turisme i les despeses de les llars tiraran de l’economia, però va advertir de l’efecte negatiu dels tipus d’interès. n

Els tipus d’interès, el dèficit públic, la productivitat i la modernització de les administracions públiques, claus en l’evolució de l’economia

c/ Vallès, 2 08940 Cornellà de Llobregat T 934 80 91 50 web.comsaservice@comsa.com

Experiència en serveis auxiliars adaptada a les necessitats de cada client

www.comsa.com I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 7

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes ENTREVISTA AMB CARME POVEDA, PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ D’ECONOMIA INDUSTRIAL

“Aspirem a tractar els temes que més preocupen a la indústria i donar veu a les empreses industrials catalanes” SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

L

a Comissió d’Economia Industrial és l’última que ha vist la llum al Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb l’objectiu de visibilitzar i potenciar el desenvolupament d’aquest sector clau. La Comissió està presidida per Carme Poveda, economista per la Universitat de Barcelona, màster d’Economia Aplicada per la UPF, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Amb quina voluntat neix la Comissió d’Economia Industrial?

Neix amb la voluntat d’omplir un buit que existia al Col·legi. És inconcebible que el sector industrial, que constitueix la columna vertebral de l’economia catalana, no estigués representat a nivell de Comissió. Cal recordar que el pes del sector industrial en el PIB de Catalunya va ser del 20 % l’any 2022, però si hi sumen totes aquelles activitats que presten servei a la indústria o que en depenen s’arribaria gairebé al 50 % de l’economia catalana. A més, la indústria és l’activitat econòmica que genera més progrés i benestar, no només perquè ofereix feines estables i amb bones condicions econòmiques, sinó perquè a través de la innovació i la millora de la productivi-

4 8

•

I n f o r m a t i u

d e

tat aconsegueix augmentar el benestar de la societat.

Quins són els objectius que es posa a curt, mig i llarg termini?

Des de la Comissió ens hem fixat tres objectius principals.

En primer lloc, difondre la important contribució de la indústria en el desenvolupament

l ’ e c o n o m i s t a

econòmic i social del país, i visibilitzar les nostres empreses “campiones ocultes”. En segon lloc, fer una anàlisi de prospectiva i d’identificació de reptes, entre els quals hi ha el paper central de la indústria en la transició sostenible i tecnològica, però també les dificultats per cobrir vacants, l’aplicació de les polítiques industrials o

La meva voluntat és que la Comissió d’Economia Industrial estigui formada per experts de diferents àmbits professionals

l’aposta més decidida per la innovació empresarial. Finalment, volem visibilitzar el rol dels economistes en la indústria, ja sigui en la gestió empresarial, el disseny de la política industrial o en la funció d’estudis i recerca acadèmica.

El primer acte públic de la Comissió d’Economia Industrial va ser el 4 d’octubre, coincidint amb l’acte de presentació del llibre Del vapor al núvol del conseller Roger Torrent. En el Pla de Treball 2023-2024, tenim previst organitzar o participar en debats sobre autonomia estratègica industrial, sobre reindustrialització i sobre descarbonització de la indústria.

També volem fer seguiment del

Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025, així com visibilitzar les pimes industrials que anomenem “campiones ocultes”, que són líders al seu sector i poden actuar d’inspiració i exemple per a altres pimes.

Quin és el perfil dels seus membres?

La meva voluntat és que la Comissió estigui formada per experts de diferents àmbits professionals: administració pública, empreses o entitats representatives del teixit empresarial (com Cambra i AMEC), centres tecnològics (EURECAT), infraestructures estratègiques per a la indústria i serveis d’estudis i anàlisi. La Comissió es va constituir just abans de l’estiu i a l’octubre hem convidat els socis del Col·legi que estiguin interessats a formar-hi part, per la qual cosa encara no tenim la fotografia final dels perfils que l’integraran.

Quin paper jugarà dins del CEC? Aspirem a tractar els temes que més preocupen a la indústria, com la descarbonització, la regulació mediambiental, la digitalització, la geopolítica, la disponibilitat de materials, la qualificació del personal o els costos de transport, entre altres aspectes. Així mateix, esperem donar veu a les empreses industrials perquè participin en els nostres actes aportant idees, reflexions, informació i propostes per al sector públic. També volem aportar informació econòmica i dades que ens permetin conèixer amb major profunditat el moment que viu el sector i identificar els elements que poden estar dificultant la seva competitivitat exterior.

En quin moment es troba la indústria catalana?

La indústria catalana es troba en un moment transcendental.

El futur del sector dependrà de com sàpiga aprofitar les tres grans oportunitats que s’obren a partir d’ara. En primer lloc,

La indústria catalana es troba en un moment transcendental. El seu futur dependrà de com aprofiti les oportunitats que s’obren a partir d’ara

petència dels països veïns és forta. En aquest sentit, l’agilitat de l’administració i la millora de la regulació són aspectes clau que cal abordar per no perdre oportunitats i aconseguir un balanç final favorable.

com integri la transformació digital i sostenible que ja està en marxa. El món requerirà cada vegada més xips per estar interconnectats i més producció industrial verda (plaques solars, aeronaus, química verda, bateries elèctriques...) per donar resposta al repte mediambiental.

El segon element determinant és la recuperació d’una política industrial que havia estat durant dècades adormida. En aquesta nova política industrial, la Unió Europea vol reduir dependències externes en productes crítics, recuperar capacitat industrial i fer front a la competència dels grans blocs, Xina i EUA. Per fer-ho possible, ha posat damunt la taula una gran quantitat de recursos eco-

Quins són els seus reptes?

Catalunya és un país de tradició industrial que reuneix requisits bàsics per captar inversions: favorable situació geogràfica i bones infraestructures de connectivitat, centres de coneixement de primer nivell, capacitat d’atracció de talent, salaris competitius, estabilitat laboral i confiança econòmica. Però no tot és positiu, la política industrial té encara molt marge de millora sobretot en quatre àrees: la dedicació de recursos públics a la innovació (aplicada), que tradicionalment ha estat la germana petita de les polítiques d’R+D+I, la disponibilitat de professionals amb formació tècnica i tecnològica, l’augment de competitivitat en el transport de mercaderies per ferrocarril i la transferència tecnològica universitat-empresa. n

nòmics a través dels Next Generation i el REpowerEU, que la indústria catalana ha de saber aprofitar per fer la transició energètica i tecnològica.

La tercera gran oportunitat és la reconfiguració mundial de les cadenes de valor, que busquen una major seguretat i proximitat després del xoc que s’ha produït amb la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. En aquesta cerca global per l’estabilitat, la seguretat de subministrament, la diversificació de proveïdors, la reducció de la cadena de producció i dels costos de transport, i la proximitat als centres de coneixement, Catalunya té grans oportunitats per posicionar-se globalment. Però el temps corre en contra i la com-

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 9

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

Nous col·legiats i col·legiades

Els nous col·legiats i col·legiades ens expliquen quina és la seva activitat professional en l’actualitat i què esperen de la col·legiació al Col·legi d’Economistes de Catalunya

5 0

•

Alejandro Beltrán Amorós

Georgina Andreu Losantos

Compatibilitzo la docència reglada a l’àmbit de les finances amb la formació i coaching de finances personals per a particulars. Espero ampliar la meva xarxa de contactes, participar en algun programa de divulgació del CEC i accedir a formació especialitzada d’alt nivell per actualitzar i ampliar els meus coneixements tècnics.

Soc consultora sènior en economia urbana amb més de 26 d’anys d’experiència implementant polítiques de desenvolupament econòmic i de planificació i gestió de la mobilitat. Espero disposar al CEC d’informació especialitzada, rigorosa i actual en l’àmbit de l’economia urbana, així com gaudir d’una àmplia i diversa oferta de cursos i formacions.

Laia Castany

Marc Puig Torà

Treballo a la Unitat d’Anàlisi Estratègica d’ACCIÓ. amb la meva col·legiació, espero tenir contacte amb altres professionals lligats a la indústria per ampliar la meva visió sobre els principals reptes a què s’enfronta aquest sector, ja que actualment encara una profunda transformació a nivell global.

Soc economista, responsable d’anàlisi a la direcció general de Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya. Com a col·legiat, espero aportar el meu coneixement a la Comissió d’Economia del Turisme, alhora que em permeti beneficiar-me de l’experiència de la resta de col·legiats a través de conferències o formacions.

Miquel Sorroche Cortés

Pere Casas Sánchez

M’estic preparant per assessorar de manera integral petites empreses en la resolució de la seva problemàtica a nivell comptable, fiscal i financer. Com a membre del Col·legi, espero completar la meva capacitació a través de la formació continuada i les publicacions de professionals amb molta experiència.

Dirigeixo l’Àrea de Negoci Turístic de Banc Sabadell a nivell estatal.

Amb la meva col·legiació, espero poder compartir experiències amb altres professionals del meu i d’altres sectors, i intentar aportar el màxim a la Comissió d’Economia del Turisme.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Soluciones de

LEFEBVRE

ECOSISTEMA

LEFEBVRE

QMEMENTO BASE DE DATOS PRÁCTICA

El poder de la información analítica conectada a la base de conocimiento más innovadora.

Todo el conocimiento de Lefebvre y un servicio de Consultoría y Documentación apoyado por los mejores expertos.

Un buscador realmente eficaz basado en inteligencia artificial y en la primera red semántica legal.

El prestigio de los Mementos unido al sistema documentario más completo.

Podrás añadir Formación Experta y Sibila, el primer analista inteligente.

ADEMÁS INCLUYE

Apuntes y consejos Indicator.

Obras de diferentes colecciones de Lefebvre: Claves Prácticas, Mementos Expertos, Guías rápidas y otros manuales con la sistemática Memento.

LEFEBVRE

TÁNDEM

Una solución dirigida a asesorías que quieren aprovechar el conocimiento que existe entre su propia documentación.

SOFTWARE DE GESTIÓN DEL CONOCIMIENTO

Con TÁNDEM todos los archivos y documentos se analizan, se enriquecen y se integran en un único interfaz junto con el resto de contenidos Lefebvre. Beneficios para tu empresa: VANGUARDIA TECNOLÓGICA Toda nuestra tecnología y nuestros desarrollos de inteligencia artificial para que los puedas aplicar sobre tu conocimiento.

ANÁLISIS CON ALGORITMOS Analizamos con algoritmos desarrollados durante años, todos tus documentos y archivos para “comprenderlos”.

INTEGRA TU CONOCIMIENTO Se mostrarán los informes de tu despacho, tus modelos, tus demandas y toda la documentación que desees junto con los Mementos, artículos doctrinales o la jurisprudencia.

Infórmate en tienda.lefebvre.es

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

5 1

4 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a