Informatiu de l'Economista 187

La

La sequera que afecta des de fa mesos Catalunya és una qüestió que preocupa profundament el Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’amenaça a l’abastament d’aigua per a la població i tots els sectors productius ha obligat les autoritats a activar l’estat d’emergència, però també ha impulsat un debat més profund per ajudar a conscienciar sobre els efectes reals del canvi climàtic i la necessitat d’actuar ara per evitar problemes més severs en el futur. Per aquest motiu, el Col·legi va decidir dedicar un monogràfic a la sequera en l’edició d’hivern de l’ Enquesta de Situació Econòmica , en la qual els col·legiats i les col·legiades van manifestar que aquesta situació afectarà negativament l’economia catalana aquest 2024. Davant d’aquesta conjuntura, hem considerat necessari que el número 187 de l’Informatiu de l’Economista comencés amb les minucioses anàlisis de dos dels nostres millors experts en aquesta matèria, Ana García Molina i Francesc Reguant, presidents de les Comissions d’Economia i Sostenibilitat i d’Economia Agroalimentària, respectivament.

Aquesta edició també conté un exhaustiu assaig sobre els plans de reestructuració, una de les principals novetats de la reforma de la llei concursal que va entrar en vigor el setembre de 2022. Al XIX Fòrum Concursal del novembre passat, el Col·legi d’Economistes de Catalunya va assenyalar que tots els indicis apunten que la reestructuració marcarà el futur de la insolvència enfront del procediment concursal, i que l’economista té un àmbit d’actuació transcendental en aquest camp, convertint-se en una peça clau en les reestructuracions. A més de rigorosos articles escrits per un grup de grans professionals, podreu llegir dues àmplies entrevistes amb María Amparo López Senovilla, sotssecretària d’Economia, Comerç i Empresa del Govern espanyol, i Montserrat Morera, magistrada del Jutjat del Mercantil núm. 9 de Barcelona.

El mes d’abril hem celebrat la presentació oficial del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya 2025, que porta el lema Cap a una economia més digital i sostenible . Es tracta d’un esdeveniment transcendental per al nostre Col·legi, tal com ho van ser les tres edicions anteriors celebrades el 1979, 1988 i 2018. El món ha canviat molt en aquests últims anys, sobretot després de la pandèmia de la COVID-19 i els continus moviments en el tauler geopolític. Es tracta d’un bon moment per reflexionar sobre on estem i cap a on anem, quins temes marcaran els temps que estan per arribar i en quina mesura nosaltres els economistes podem contribuir en temes com la transició energètica, la sostenibilitat mediambiental, el sistema públic, l’estructura empresarial, la gestió del capital humà o les finances, entre molts altres.

Seguint la nostra vocació de servei a la societat, el Col·legi ha organitzat un cicle de diàlegs amb els principals candidats electorals per conèixer els seus programes econòmics

L’actualitat política ha manat molt després de l’anunci d’eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. Com en altres ocasions, i seguint la nostra vocació de servei a la societat, el Col·legi ha organitzat un cicle de diàlegs amb els principals candidats per conèixer de primera mà els seus programes econòmics i les seves propostes per a la propera legislatura. Des d’aquí vull agrair a la periodista i economista Ariadna Belver la professionalitat i dedicació amb les que ha conduït les converses amb Salvador Illa, Alejandro Fernández, Pere Aragonès i Josep Rull. Igualment, dono les gràcies a Jaume Menéndez, vocal de la Junta de Govern del Col·legi, per presentar els candidats d’una manera tan original i personal, permetent-nos conèixer el costat més humà dels polítics.

No vull concloure aquest editorial sense dedicar unes paraules a l’exdegà Joan Amat i a Joaquín Trigo, membre de quatre Juntes de Govern consecutives, que ens van deixar al febrer. Economistes excepcionals, estimats i admirats per tots, molts vam tenir la sort de forjar els nostres coneixements en economia amb els seus ensenyaments, i per això els estarem eternament agraïts. El seu compromís amb el Col·legi va ser profund i van deixar una petjada que mai oblidarem. Gràcies! n

Carles Puig de Travy Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Informatiu de

l’economista

Junta de Govern

Degà: Carles Puig de Travy

Vicedegana: Maria Àngels Fitó Bertran

President de la seu de Girona: Lluís Bigas de Llobet

President de la seu de Lleida: Josep Maria Riu Vila

President de la seu de Tarragona: Miquel Àngel Fúster

Gómez del Campo

Secretària: Carme Jover Díaz

Tresorera: Carme García Jarque

Interventor: Miquel Morell Deltell

Vocals: Jordi Albiol Plans, Mª Josep Arasa Alegre, Elisabet Bach Oller, Toni Bartolí Sala, Albert Carreras de Odriozola, Ana García Molina, Jaume Menéndez Fernández, Ivan Planas Miret, Nieves Rabassó Rodríguez, Sofía Rodríguez

Rico, Pilar Soldevila i García, Esther Subirà Lobera i Alfred Albiol Paps

Consellers: Emilio Álvarez Pérez, Oriol Amat i Salas, Miriam Barrera Ubieto i Anton Gasol Magriñà

Comitè editorial

Elisabet Bach Oller, Albert Carreras de Odriozola, Maria Àngels Fitó Bertran, Àngel Hermosilla Pérez, Jaume Menéndez Fernández, Sara Puig Carrión, Carles Puig de Travy i Joan Tristany Claret

Edita

Col·legi d’Economistes de Catalunya Fotografia: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Publicitat: Gecap, SL comercial@coleconomistes.cat

Disseny i producció editorial: ZETACORP - Unitat de Comunicació Corporativa (Prensa Ibérica), Gran Via de l’Hospitalet, 163-167. 08908. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

Distribució: Ediciones Reunidas, SA

Dipòsit legal: B-36694-1989

ISSN: 2385-5983

No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu emmagatzematge o transmissió per cap mitjà sense permís previ de l’editor i/o dels autors. Ni l’editor ni els autors acceptaran responsabilitats ocasionades a les persones naturals o jurídiques que actuïn o deixin d’actuar com a resultat d’alguna informació continguda en aquesta revista. Les opinions recollides en els textos publicats a L’Informatiu pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta de Govern com a òrgan de govern de la institució. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada.

Barcelona Plaça de Gal·la Placídia, 32. 08006 Barcelona. Tel. 934 161 604 cec@coleconomistes.cat

Girona Joan Maragall, 44, entl. 3a 17002 Girona. Tel. 972 214 533 girona@coleconomistes.cat

Lleida Pere Cabrera, 16, 1r G 25001 Lleida. Tel. 973 210 633 lleida@coleconomistes.cat

Tarragona Rambla Nova, 58-60, 5è A 43004 Tarragona. Tel. 977 217 042 tarragona@coleconomistes.cat

En profunditat: La sequera, un problema global Catalunya necessita un model diferent de governança per gestionar els seus escasos recursos hídrics

En profunditat: La reestructuració, l’esperança de la reforma de la llei concursal

Les reestructuracions ja han passat el seu termini de prova. N’abordem algunes qüestions que han estat objecte de debat

Notícies

Actualitat generada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya

36

Ferran Piqué és una de les noves veus joves de l’economia catalana. La seva visió sobre el futur de Catalunya i la seva vocació d’impacte social són una finestra d’aire fresc i una oportunitat de mirar el futur amb idees renovades.

6

Catalunya no només ha de canviar com utilitza l’aigua, sinó també com la finança

12

40 42

Converses del degà

Sabies que... el Col·legi ofereix avantatges en la contractació d’assegurances? 46 28 36 38

L’alcalde de Barcelona i el CEO de Cellnex conversen amb el degà el CEC, Carlos Puig de Travy

Gent de casa

Ferran Piqué, consultor estratègic de negoci

Aula d’Economia

Formació en economia i empresa al Col·legi

Treballem en grup

Entrevista con Víctor Bottini, president de la Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci del CEC

Seus col·legials

Girona, Lleida i Tarragona

Fa un any i mig va entrar en vigor la darrera reforma en matèria concursal a Espanya

40

Víctor Bottini presideix una nova comissió, nascuda per posar en valor la figura del economista.

26

El Col·legi d’Economistes de Catalunya posa en marxa el 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya 2025

EN PROFUNDITAT

La sequera: una mirada de futur

Catalunya és deficient en recursos hídrics i necessita un model diferent de governança per a gestionar aquest recurs escàs. No només hem de canviar com utilitzem l’aigua, sinó també com la financem.

ANA GARCÍA MOLINA

Presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat

Estem en un moment únic per l’estat d’emergència de l’aigua i les restriccions aplicades en tots els seus usos des de l’1 de febrer del 2024, i amb unes conseqüències econòmiques no estimades en tots els sectors del nostre territori, amb el risc addicional d’incendis forestals. La sequera suposa una amenaça per als sectors sensibles al clima: ecosistemes, alimentació, salut, infraestructures i, conseqüentment, per a l’economia i les finances. A més, la situació d’emergència està amenaçant la capacitat de subministrar aigua a curt termini. Per aquests motius, cal incidir en les polítiques transformadores de forma urgent. Hem d’ordenar el creixement de manera diferent de les activitats econòmiques, ja que l’aigua és transversal i essencial per a l’economia. D’altra banda, les polítiques pels diferents usos de l’aigua han estat tradicionalment fraccionades, especialment entre l’ús agrícola i els usos urbans i industrials, dificultant la gestió integrada de les polítiques de l’aigua.

Si considerem els impactes macroeconòmics, la reducció de l’ús de l’aigua en els sectors durant la sequera provoca pèrdues econòmiques que es van estenent a través de les cadenes regionals-globals del subministrament i les polítiques d’assignació dels cabals d’aigua, que tenen impacte directe en el PIB. Les conseqüències econòmiques estimades pel Banc d’Espanya apunten que una sequera severa augmentaria en 1,5 punts la inflació. Els sectors més afectats serien l’agricultura, la construcció, les indústries extractives, la pesca i el transport, com a resul -

tat d’una escalada inflacionista a través de la cadena de subministrament i amb un increment de costos de les matèries primeres. A partir d’ara, doncs, serà imprescindible tenir en consideració la inflació provocada per la sequera.

Cap a un nou model

Necessitem un nou model de governança per garantir el subministrament equitatiu arreu del territori, tenint en compte que els preus de l’aigua estan lligats ara mateix a l’energia. Això comporta un augment de costos, ja que el model de futur és augmentar l’oferta d’aigua (també conegut com a producció d’aigua nova). Estem, en definitiva, davant un canvi de paradigma, ja que la sequera és un problema estructural que obliga a modificar les polítiques hídriques. La manca d’inversió i les tarifes obsoletes que no recuperen tots els costos (operatius, manteniment, inversions, renovació, ambientals, etc. ), incomplint de forma recurrent la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), comportaran en el futur increments de les tarifes que donaran valor a aquest recurs escàs, l’aigua. De fet, aquest any 2024 s’han incrementat les tarifes un 11,5 % a Barcelona, i fins a un 15 % en 23 municipis més de l’àrea metropolitana de Barcelona, afectant al 90 % de la població.

Les infraestructures existents no són suficients per garantir el subministrament.

Hem d'ordenar el creixement diferent de les activitats econòmiques, ja que l'aigua és transversal i essencial per a l'economia

S’ha d’impulsar l’aportació de noves fonts de subministrament de recursos hídrics no dependents del cicle natural de l’aigua. Algunes de les actuacions que s’haurien d’aplicar són incrementar la depuració i la regeneració de l’aigua per prioritzar la seva reutilització (economia circular), la dessalinització, construir noves plantes més enllà de l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i executar el projecte de la construcció de la del Foix. Així mateix, s’ha d’optimitzar l’ús de les aigües subterrànies, recuperant els aqüífers, i apostar per la connexió de les xarxes regionals d’abastament amb l’objectiu d’aportar resiliència i flexibilitat al nostre territori en situacions d’emergència, en base a un anàlisi de viabilitat que valori avantatges i inconvenients, i sempre considerant el cabal ambiental de cada conca com a element essencial.

Millorar l'eficiència

No hem d’oblidar tampoc millorar l’eficiència i la reducció de pèrdues al sistema, en especial als usos agrícoles, on s’utilitza la majoria d’aigua, programant actuacions eficaces. El sector turístic haurà de fer inversions, sobretot en urbanisme i en les edificacions més antigues i complexes, per implementar aigües regenerades. S’hauria d’incrementar la taxa turística?

La prioritat és treballar la circularitat i optimització eficient de l’aigua a la indústria i a les ciutats. El PERTE de digitalització del cicle de l’aigua és un repte pel futur que es pot convertir en una valuosa eina. Aquest projecte estratègic té previst mobilitzar en els propers anys més de 3.060 milions d’euros en inversions públiques i privades. En qualsevol cas, hi ha marge per millorar les xifres en els sectors econòmics, ja que l’aigua és economia, i en

aquesta economia tenim turisme, agricultura, indústria, serveis i consum humà. No només hem de canviar com utilitzem l’aigua, sinó també com la financem. El sector públic no pot assumir tot el finançament, i s’haurà de buscar col·laboració publicoprivada amb els ens locals. Això significa canviar, legislar i repensar el model actual. Molts municipis no tenen aquesta capacitat —ni econòmica ni humana— i, per tant, la reflexió del canvi de model l’hem de fer sense especular i sense fer ideologia. La normativa europea, com la Taxonomia Financera, exigeix als sectors econòmics indicadors, i en concret en el recurs d’aigua, anar cap a activitats més sostenibles. Les institucions financeres ja han introduït, per exemple, els préstecs de petjada hídrica, petjada de CO2, els bons d’aigua, etc. A mesura que es compleixi amb la pròpia Taxonomia Financera i amb la Nova Direc-

tiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD), que modifica de forma significativa la contribució de les empreses cap a la sostenibilitat, es conscienciarà cada cop més de ser més eficients en l’ús de l’aigua en tots els sectors econòmics. Avui Catalunya és deficient en recursos hídrics, i necessita un model diferent de governança per gestionar aquest recurs escàs. Per això, s’han d’accelerar les inversions. La fiscalitat ha de servir per finançar part de les infraestructures necessàries que es reclamen. Aquestes inversions públiques han d’estar assignades a fons europeus, i les actuacions a portar a terme requereixen la solidaritat entre les administracions. En aquesta transició hídrica, com en la transició energètica, tots els sectors econòmics tenen l’obligació de fer-hi front. Cal incidir en polítiques transformadores d’estalvi, eficiència, governança i gestió econòmica de l’aigua. n

Aigua i aliments: una relació marcada per la sequera

Catalunya té un baix grau d’autosuficiència alimentària. Cal actuar sobre consums excessius, establir preus progressius segons tipus d’usos i impulsar plans de reducció de consums a indústries i establiments turístics.

FRANCESC REGUANT

President de la Comissió d’Economia Agroalimentària

La sequera, malgrat tots els advertiments, ens ha agafat poc previnguts. Històricament, Catalunya ha passat sequeres periòdiques, però la importància de l’actual ha provocat un debat proactiu d’especial intensitat. La necessitat d’aigua ha mobilitzat totes les energies per poder atendre el conjunt de demandes. En aquest sentit, des d’una visió holística, cal millorar la informació i, en base a dades objectives, planificar i prioritzar els usos. L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, del qual el Col·legi d’Economistes de Catalunya n’és membre, forma part d’aquesta mobilització de talent i coneixement.

Amb la finalitat de millorar l’oferta, la dessalinització i la regeneració es consideren eines essencials. Altres objectius fan referència a l’ús d’aigües grises i al control efectiu de fugues d’aigua, sorprenentment molt importants. La millora en la gestió forestal, amb uns boscos menys densos compartits per pastures i terres agrícoles, aportarà més cabal als rius. Alhora, tot i que més polèmica, és imprescindible la inter-

Cal actuar sobre consums excessius, limitar la producció d’electricitat, establir preus progressius i impulsar la reducció de consums a indústries i turisme

connexió de conques per atendre situacions excepcionals. Des de la demanda, cal actuar sobre consums excessius, per la qual cosa és indispensable el control rigorós de tots els usos, limitar la producció d’electricitat als cabals que garanteixin les reserves estratègiques, establir preus progressius segons tipus d’usos i impulsar plans de reducció de consums a indústries i establiments turístics.

L’agricultura és el més important usuari de l’aigua, element del que n’és absolutament dependent. Pel que fa a l’aigua de regadiu, l’objectiu prioritari és guanyar eficiència i precisió en el seu ús mitjançant la seva transformació tecnològica. Per atendre aquest objectiu, caldrà mobilitzar recursos suficients, públics i privats, un finançament extraordinari i l’imprescindible compromís dels usuaris. Alhora, caldrà orientar les produccions vers conreus amb una òptima relació producte-aigua, i avançar en tècniques de producció afavoridores de retenció d’aigua al sòl, tals com el no laboreig i la coberta vegetal.

L’estalvi d’aigua que ha de generar la modernització del regadiu és una oportunitat per a la millora de les capacitats de producció alimentària, optimitzant els potencials de regadiu i, també, per compensar la reducció de pluges i la major evaporació vinculada al canvi climàtic. Catalunya té un baix grau d’autosuficiència alimentària, entorn del 40 %. Està correlacionada amb una limitada superfície agrícola (25 % sobre el total) que, en comparació amb Europa, representa la meitat: 0,11 ha per càpita a Catalunya enfront de 0,21 ha per càpita a Europa.

El regadiu multiplica la producció i és, alhora, una eina important contra el canvi climàtic i contra la desforestació, ja que im-

L’estalvi d’aigua que ha de generar la modernització del regadiu és una oportunitat per a la millora de les capacitats de producció alimentària

pulsa la producció de proximitat. Aquest cicle requereix molta menys superfície per produir el mateix. El regadiu és la millor eina per fer més amb menys superfície, tal com proposa l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, l’IPCC. A més, és la millor eina per conservar i recuperar població al territori rural. Tanmateix, a Catalunya hi ha sectors polítics o culturals que no reconeixen la necessitat estratègica del regadiu ni s’adonen del caire crític del proveïment en un entorn de canvi climàtic. L’impuls d’aquestes opinions ha tingut conseqüències, tal com mostren les dificultats del Segarra-Garrigues o l’autorització legal per substituir sòls de regadiu per plaques solars.

El canvi climàtic i altres tensions geoestratègiques han debilitat els mercats alimentaris. Després de molts anys amb preus moderadament estables, des de 2007 hem viscut cinc greus crisis de preus dels aliments, i molt particularment dels cereals i oleaginoses. Són els advertiments d’una gran crisi global en el proveïment alimentari. Catalunya no pot seguir indiferent a aquesta realitat. És hora de refer camins i recuperar intel·ligentment els potencials productius agraris. n

L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua recorre Catalunya

El Col·legi d’Economistes i els Collegis d’Enginyers Agrònoms, Industrials, i Camins, Canals i Ports han posat en marxa l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, amb l’objectiu d’abordar des del punt de vista d’aquests quatre sectors la sequera, les seves ramificacions i les accions que es poden emprendre per revertir les seves conseqüències, prevenir situacions d’emergència i optimitzar els recursos.

Des de fa sis mesos, l’Observatori recorre Catalunya amb un cicle de debats per donar a conèixer les opinions i iniciatives dels millors experts en la matèria. El primer es va celebrar el passat mes de desembre amb el títol Cap a una xarxa connectada i resilient. Respostes a l’abastament d’aigua davant l’emergència, i va ser organitzat pel

Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. En ell es va explorar com la interconnexió de diferents xarxes d’aigua pot millorar la fortalesa i la capacitat de resposta per garantir el subministrament a tot el territori.

El Col·legi d’Enginyers Industrials va acollir el segon debat al febrer a Girona sota el nom De l’aigua meteorològica a l’aigua nova. Obligats a la transició hídrica, on es va analitzar la necessitat d’adaptar-nos al canvi climàtic, les implicacions que comporta dependre principalment de l’aigua convencional i les oportunitats que ofereix la tecnologia.

L’Aigua que mengem va ser el títol del tercer debat, organitzat a Lleida pel Col·legi d’Enginyers Agrònoms i centrat en com el canvi climàtic pot arribar a convertir-se en

una gran crisi alimentària. La xerrada va posar de manifest la necessitat de modernitzar i digitalitzar els sistemes de regadiu per fer front a les sequeres cada cop més extremes. Catalunya té una sobirania alimentària per sota del 40 %, però aquest valor pot reduir-se dràsticament en l’actual context, van advertir els experts.

El Col·legi d’Economistes és l’escenari del quart debat al maig. Amb el nom Qui paga la sequera?, posa èmfasi en la necessitat de tenir un nou model de governança que permeti fer front al dèficit d’inversions que s’arrossega des de l’anterior sequera del 2008, així com un model que garanteixi l’abastament de forma equitativa a tot Catalunya, tenint en compte els diferents factors lligats als preus de l’aigua. n

Els economistes de Catalunya creuen que l’economia catalana creixerà menys aquest 2024 a causa de la sequera

D’acord amb els resultats de l’Enquesta de Situació Econòmica – Hivern 2024, aquesta és la qüestió que més preocupa als col·legiats i col·legiades.

Davant l’actual context d’adversitat climàtica i mediambiental, l’Enquesta de Situació Econòmica del CEC ha dedicat en la seva última edició, publicada el 27 de març, un monogràfic a la sequera. El 95,3 % dels col·legiats ha afirmat que tindrà un impacte negatiu en el creixement econòmic de Catalunya aquest 2024, mentre que un 57 % opina que els efectes adversos seran molt elevats.

Pel que fa a les mesures d’emergència establertes per les autoritats, els economistes catalans consideren entre les més adequades la reducció del consum d’aigua per a usos recreatius (43,5 %); la prohibició d’omplir les piscines, exceptuant les esportives i d’ús terapèutic (41,3 %); i la prohibició del reg, excepte per a la supervivència de l’arbrat públic (37,8 %). La prohibició de netejar amb aigua potable carrers, clavegueram, façanes i similars, la limitació de la dotació d’aigua per persona i dia a 200 litres, i la prohibició de netejar els vehicles amb aigua potable són altres mesures que també han rebut suport per part dels enquestats.

Com a conseqüència d’haver activat les mesures d’emergència, una àmplia majoria dels economistes (78,8 %) afirma que s’accentuaran les tensions en el sector agroalimentari. D’altra banda, un 69,6 % manifesta que s’iniciarà un conflicte entre els sectors econòmics (agrari, boca, industrial i turisme) pels usos de l’aigua, i un 55,1 % diu que fomentarà la inversió en sistemes tècnics de reciclatge i reutilització de l’aigua.

Preguntats per quines són les accions que s’haurien d’incorporar per afrontar la sequera a mitjà termini, el 71,9 % dels economistes demanda incrementar la inversió en plantes dessalinitzadores i de regeneració, i el 67 % reclama reparar canonades en mal estat que produeixen pèrdues molt elevades. Incrementar l’eficiència del regadiu (40,6 %), augmentar la inversió en potabilitzadores (37,8 %) i interconnectar la xarxa d’aigües de l’Ebre amb la xarxa metropolitana de Barcelona (34,1 %) són altres propostes que tenen bona acollida. Consulta l’Enquesta de Situació Econòmica – Hivern 2024 en aquest enllaç: https://shorturl.at/cnsN0. n

IMPACTE NEGATIU DE LA SEQUERA EN EL CREIXEMENT DE L'ECONOMIA CATALANA EN EL 2024

Molt elevat

Poc elevat

 Pràcticament no tindrà cap impacte negatiu

 Sense resposta

Incrementar la inversió en plantes dessaladores i de regeneració

Reparar les canonades d'aigua en les que per el seu mal estat es produeixen pèrdues molt elevades

Incrementar l'eficiència del regadiu

Incrementa la inversió en potabilitzadores

Interconnectat la xarxa d'aigües de l'Ebre amb la xarxa metropolitana de Barcelona

Tornar a considerar la possibilitat de fer un transvasament des del riu Roine

Restaurar els aqüífers contaminats i sobrexplotats

Cobrir els periodes d'emergència, portant vaixells amb aigua

Endurir les restriccions

Altres

Incrementar la importació d'aliments per disposar de més aigua per la població, la indústria i el turisme

CONSEQÜÈNCIES DE L'APLICACIÓ DE LES MESURES D'EMERGÈNCIA CONTRA LA SEQUERA

Accentuarà les tensions en el sector agroalimentari

Iniciarà un conflice entre els sectors econòmics pels usos de l'aigua (agrari, boca, industrial, turisme)

Potenciarà la inversió en sistemes tècnics de reciclatge i reutilització d'aigua

Repercutirà en l'estàndard de confort del turisme reduint el volum del turisme estranger a catalunya

Repercutirà en el volum de producció industrial, amb dificultats per atendre comandes

No tindrà cap conseqüència

PRO de PROfessional

A Sabadell Professional som on hi ha els millors PROfessionals

Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Innovem constantment la nostra ofer ta de productes i ser veis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos

I, a més, comptem amb un equip de gestor s especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.

Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofer tes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.

T’estem esperant.

"Les reestructuracions ja han passat el seu termini de prova"

JORDI ALBIOL

President de la Comissió Mercantil, Concursal i d’Actuacions Judicials

Ara fa aproximadament un any i mig va entrar en vigor la darrera reforma en matèria concursal a Espanya. Un dels elements més nous que tots els operadors vam coincidir a ressaltar era el reforç dels instituts preconcursals

com a mesures preventives de les situacions d’insolvència dels deutors. D’entre aquests, sens dubte, destacava la introducció de la figura del Pla de Reestructuració. Doncs bé, transcorregut aquest termini, podríem dir-ne “de prova”, abordem en aquest especial algunes qüestions que han estat objecte de debat i discussió al llarg d’aquest temps. I ho fem copsant l’opinió d’experts en diferents àmbits, fonamentalment el judicial, el pú -

blic i el privat, amb una visió crítica però constructiva de la matèria. Esperem, doncs, que us resulti d’utilitat. Donem especialment les gràcies a la subsecretària d’Economia, Comerç i Empresa, Amparo López Senovilla, i a la magistrada del Jutjat Mercantil núm. 9 de Barcelona, Montserrat Morera, per compartir amb nosaltres la seva experiència en la matèria en dues interessants entrevistes. n

La venda d'unitat productiva en seu d'un Pla de

Reestructuració

Estem davant d'una figura que ofereix moltes possibilitats, perquè es regula extramurs del jutjat, però que resultarà ideal per a aquelles situacions en les quals no existeix un elevat risc a efectes fiscals, laborals o de seguretat social.

ALBERT DÍAZ

Associat de RCD

Quan ens referim a la nova figura o institut preconcursal del Pla de Reestructuració (PdR), pensem en una mesura necessària perquè el deutor en situació d’insolvència eviti el concurs posterior amb l’aprovació d’un PdR a partir de mesures que permetin la continuïtat de l’activitat a curt i mitjà termini. Davant d’aquest principi general sorprèn que, en la definició de PdR prevista en l’art. 614 TRLC, es faci una referència expressa al fet que el mateix pot tenir com a objecte la transmissió d’unitats productives (UP) o de la totalitat de l’empresa en funcionament.

En tal sentit, neixen dues alternatives:

a. Transmetre o segregar una branca d’activitat parcial que pugui ser considerada una UP autònoma. En aquest escenari, la resta d’actius/treballadors romanents en la deutora han de ser capaços de mantenir l’activitat viable a partir de mesures de quitació i espera en el passiu.

b. Proposar als creditors la transmissió de la totalitat de l’empresa en funcionament. Aquesta opció col·lideix amb la idea abstracta del PdR perquè estaríem davant d’una liquidació de la deutora, havent d’abonar-se el passiu afectat per la reestructuració a partir del preu rebut per la transmissió de la UP, així com per la realització d’aquells actius no inclosos en el perímetre d’aquesta.

Qualsevol d’aquestes dues opcions es contempla com a contingut propi d’un PdR en l’art. 614 TRLC, perquè porta causa de la transposició del que es preveu en l’art. 2.1.1 de la Directiva sobre Reestructuració i Insolvència, que estableix com a contingut del PdR aquells que poden incloure “les vendes d’actius o parts de l’empresa i, quan així ho disposi la normativa nacional, la venda de l’empresa en funcionament”.

Addicionalment, el Preàmbul de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, es refereix als Plans Liquidatius assenyalant que “la llei també acull l’opció, permesa per la Directiva, d’homologar un Pla de Reestructuració que prevegi la venda de parts o fins i tot de la totalitat de l’empresa, els anomenats plans

liquidatius, que poden resultar una opció atractiva, en particular, per a les petites i mitjanes empreses”. No obstant això, analitzant detingudament la regulació dels PdR, es troba a faltar un règim especial o exprés a aquesta modalitat o alternativa de PdR, que poden consistir en la venda parcial de l’activitat o bé en la venda de la totalitat de l’empresa en funcionament a un tercer (plans liquidatius).

Fixem-nos que, en aquest Preàmbul, es fa una referència expressa al fet que el PdR hauria d’homologar-se. Aquest esment no apareix posteriorment en cap dels preceptes que regulen els PdR, però és absolutament lògic i imprescindible, perquè es tracta d’un escenari en el qual resultarà difícil la conformitat dels creditors, tenint en compte que l’adquirent de la UP no procedirà a pagar directament a aquests, sent, a més, improbable el pagament íntegre de la totalitat del passiu. Això implica que ens enfrontarem a un PdR no consensual, en el qual el joc de les classes, les majories intraclasse i els arrossegaments interclasse jugaran un paper essencial. Aquesta extensió dels seus efectes a creditors o classes de creditors dissidents ens condueix a la necessitat d’homologació judicial del PdR ex art. 635.1 TRLC.

D’altra banda, el comprador de la UP voldrà la màxima protecció davant de possibles accions rescissòries, per al supòsit o

hipòtesi que el deutor, malgrat la venda de la UP, ja sigui parcial o total, no eviti la declaració de concurs posterior. En l’art. 615 TRLC existeix una referència expressa, al marge de la protecció davant d’accions rescissòries del finançament interí i del nou finançament, “als actes, operacions o negocis realitzats en el context d’aquest”; mentre que l’art. 635.3 TRLC estableix la necessitat d’homologació judicial per blindar “els actes, operacions o negocis realitzats en el context d’aquest”. Finalment, si el passiu afectat pel Pla homologat és superior al 51 % del passiu total, l’art. 667.1.3 TRLC assenyala que la transmissió de la UP no serà rescindible. D’altra banda, és indiscutible que l’oferta ha d’incorporar-se i protocol·litzar-se com un document més del PdR, i que els termes de la mateixa quant a l’assumpció del passiu, subrogació de treballadors, tractament dels crèdits amb privilegi especial, perímetre de l’oferta i pagament del preu, entre moltes altres qüestions, tindran conseqüències en el Pla de Viabilitat a acompanyar, i en la va-

Analitzant la regulació dels PdR, es troba a faltar un règim especial o exprés a aquesta alternativa

loració del mateix a realitzar per l’Expert en Reestructuració. Per si no fos prou, ha d’acreditar-se que gràcies a aquesta oferta existeix (i) una perspectiva raonable de garantir la viabilitat de l’empresa; o bé, (ii) que almenys els termes de la quitació i espera del passiu afectat pel Pla es compliran i podrà evitar-se el concurs posterior, en els termes regulats en l’art. 633.10 TRLC, segons cada cas. Però no tots són bondats, perquè la figura de la compra d’UP en seu de PdR planteja el problema de la successió empresarial. En estar en un marc preconcursal, que no concursal, sembla que la successió d’empresa jugarà amb caràcter general, sense la limitació o protecció, que en principi atorga l’art. 221 TRLC quant a la successió d’empresa exclusivament als efectes laborals i de seguretat social.

Sembla indiscutible que el comprador de la UP en el marc d’un PdR, en un context preconcursal, que no concursal, serà susceptible de ser declarat successor dels deutes davant de l’AEAT. Estem davant d’una figura que ofereix moltes possibilitats, perquè es regula extramurs del jutjat, però que resultarà ideal per a aquelles situacions en les quals no existeix un elevat risc a efectes fiscals, laborals o de seguretat social, i en els quals el passiu a reestructurar sigui de proveïdors i creditors financers, mai d’administracions públiques o de naturalesa laboral. n

EN PROFUNDITAT

AMPARO LÓPEZ SENOVILLA, SUBSECRETÀRIA D’ECONOMIA, COMERÇ I EMPRESA

“Aquesta reforma és el detonant d’un canvi integral de la situació dels procediments d’insolvència al nostre país”

Ha transcorregut ja més d’un any des de la reforma del Text Refós de la Llei Concursal, que va introduir una reforma estructural de gran importància del sistema d’insolvència a Espanya. Quin és l’objectiu o els objectius fonamentals d’aquesta reforma?

JOSEP PUIGVERT

Economista i Advocat. CEO d’ALHOS Advocats i Economistes. Membre del Comitè Directiu del la Comissió Mercantil, Concursal i d'Actuacions Judicials

La Llei 16/2022, de reforma del Text Refós de la Llei Concursal, transposa la Directiva 2019/1023, que gira al voltant de tres eixos: garantir que les empreses i empresaris viables que es trobin en dificultats financeres tinguin accés a marcs nacionals efectius de reestructuració preventiva que els permetin continuar la seva activitat; que els empresaris de bona fe insolvents o sobreendeutats puguin gaudir de la plena exoneració dels seus deutes després d’un període de temps raonable, la qual cosa els pot proporcionar una veritable segona oportunitat; i millorar l’eficàcia dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, en particular amb la finalitat de reduir la seva durada. Aquesta reforma és el detonant d’un canvi integral de la situació dels procediments d’insolvència al nostre país, sent clau per a la seva flexibilització i agilitació i per afavorir els mecanismes preconcursals, amb l’objectiu de facilitar la reestructuració d’empreses que tenen dificultats financeres

però que són viables, i la liquidació ràpida i ordenada de les que no ho són.

L’esmentada Directiva imposa als Estats membres l’ obligació d’ implantar instruments d’ alerta i prevenció de la insolvència. Quins s’ han implementat?

És important que existeixin eines per a efectuar un diagnòstic precoç de possibles situacions de dificultats financeres per a preservar el valor de l’empresa, incentivant mesures de reorganització o reestructuració. Actualment, i d’acord amb la disposició addicional cinquena de la Llei 16/2022, existeix un web gratuït d’autodiagnòstic de salut empresarial que gestiona el Ministeri d’Indústria i Turisme. És una eina per a propietaris de petites i mitjanes empreses (pimes) i empresaris individuals (autònoms) que ajuda a realitzar una avaluació del negoci, la liquiditat i l’anàlisi financera i, així, prevenir possibles dificultats que puguin sorgir. S’ofereix descarregar un informe amb recomanacions per a prevenir possibles dificultats que puguin sorgir. El Ministeri

La nova llei concursal estableix un canvi de paradigma

d’Indústria i Turisme està treballant en una nova versió perquè més usuaris l’utilitzin. Al 2023 en van fer ús 2.600 persones. Així mateix, el Registre Mercantil ofereix al seu web sol·licitar un informe sobre la posició de risc de la societat sobre la base de la informació continguda en els comptes, d’acord amb la disposició addicional setena de la Llei 16/2022.

Els plans de reestructuració constitueixen un dels eixos de la reforma concursal. Què suposen de nou i quines són les seves principals característiques?

Són un instrument preconcursal que substitueix fonamentalment els acords de refinançament homologats, amb major flexibilitat. Són un important mecanisme per evitar la insolvència o superar-la abans que sigui necessari sol·licitar un concurs de creditors. Es consideren plans de reestructuració els que tinguin per objecte la modificació de la composició, de les condicions o de l’estructura de l’actiu i del passiu del deutor, o dels seus fons propis, incloses les transmissions d’actius, unitats productives o de la totalitat de l’empresa en funcionament, així com qualsevol canvi operatiu necessari, o una combinació d’aquests elements.

La nova llei concursal estableix un canvi de paradigma, ja que els plans de reestructuració podran estendre els seus efectes a

creditors o classes de creditors que no haguessin votat a favor del pla o als socis del deutor persona jurídica, per això serà necessària l’homologació judicial del pla. Referent a aquest punt, ja hi ha pronunciaments judicials que estan aportant precedents jurisprudencials que, sens dubte, contribuiran a animar el llançament de nous processos de reestructuració. Les principals característiques de la nova regulació (per a empreses que no siguin petites o micro) poden sintetitzar-se al voltant de tres idees:

1. El nou model posa la valoració de l’empresa en el centre. La valoració de l’empresa és la que dona i treu drets: determina qui

està “dins dels diners” i qui està “fora dels diners” (arrossegament de classes).

2. La possibilitat d’homologar un pla no consensual, ja que es permet l’arrossegament de classes, pel qual el pla pot afectar classes de creditors que no hagin votat a favor d’aquest. Aquesta capacitat d’arrossegament de classes facilita l’adopció del pla i incrementa la seva eficàcia, si bé està subjecta a certs elements, pel que, a més de l’absència de sacrifici desproporcionat i la prova de l’interès superior dels creditors, aplicarien motius específics d’impugnació de l’acte d’homologació d’un pla no aprovat per totes les classes de crèdits i la regla de la prioritat absoluta.

3. Canvi en la dinàmica de la negociació, ja que abans les parts negociaven sota l’ombra del concurs de creditors i ara es negocia sota la premissa d’un pla que, a falta d’acord, pot atorgar als creditors la propietat i control de la companyia.

L’ existència d’ un Estatut de l’ Administració Concursal és una cosa àmpliament demandada pel sector. En quina fase està aquest projecte? Què es pretén amb aquesta nova regulació?

L’aprovació d’un Reglament de l’Administració Concursal és necessària perquè entrin en vigor determinades disposicions relatives a l’accés, designació i retribució de l’administració concursal contingudes en el Text Refós de la Llei Concursal, després de la modificació operada per la Llei

És important

que existeixin eines per efectuar un diagnòstic precoç de possibles situacions de dificultats financeres per preservar el valor de l'empresa

16/2022, així com per adaptar l’aranzel de l’administrador concursal. La llei concursal atorga un mandat al Govern perquè s’aprovi l’Estatut de l’Administració Concursal mitjançant un reial decret en el qual s’estableixi l’accés a l’activitat, el nomenament dels administradors concursals i la seva retribució.

El projecte de reial decret pel qual s’aprova el Reglament de l’Administració Concursal va iniciar la seva tramitació al gener de 2023 amb el llançament d’una consulta pública, i el passat 23 d’octubre de 2023 va finalitzar el termini relatiu al tràmit d’audiència i informació pública. Actualment, s’estan valorant les al·legacions presentades per tal d’ajustar el contingut del text de manera que permeti complir amb el seu objectiu: aconseguir una administració concursal professional, eficient, de qualitat i justament retribuïda. n

EN PROFUNDITAT

MONTSERRAT MORERA, MAGISTRADA DEL JUTJAT MERCANTIL 9 DE BARCELONA

“Els plans de reestructuració són una millor alternativa que els convenis concursals”

La magistrada del Jutjat Mercantil 9 de Barcelona, Montserrat Morera, ens parla en aquesta entrevista de quina és la millor solució a l’hora d’afrontar una situació de possible insolvència d’una empresa i de quina és la realitat actual als jutjats.

LAURA PEDREÑO

Economista. Sòcia de Pedreño Abogados y Economistas. Secretària del Comité Directiu de la Comissió Mercantil, Concursal i d'Actuacions Judicials

Els plans de reestructuració són un instrument preconcursal que permet modificar les condicions o estructura de l’actiu, del passiu i/o dels fons propis d’una societat, de manera que les empreses deutores puguin evitar la insolvència o sortir d’ella. Aquests plans permeten adoptar diferents mecanismes de salvaguarda, com ara quitacions, capitalitzacions de deute, dacions en pagament, modificacions o extincions de garanties, a més de resoldre diversos tipus de contractes. Montserrat Morera, magistrada del Jutjat Mercantil núm. 9 de Barcelona, ens explica com funcionen aquests plans i en què es diferencien dels convenis concursals.

Més d ’ un any després de l ’ entrada en vigor del Llibre II de la Llei 16/2022, considera que els plans de reestructuració són una millor alternativa als convenis concursals?

Crec que són una bona alternativa perquè poden operar en un estadi previ a la situació d’insolvència actual o imminent, que és el de la insolvència probable: és a dir, quan es preveu que no es podran complir regularment les obligacions que vencen en els propers dos anys. Per experiència, tots sabem que

quan una empresa està en risc de concurs, sempre és millor actuar el més aviat possible, ja sigui per liquidar-la o per procurar la seva continuïtat, ja que així s’evita que els actius perdin valor i s’acumulin les pèrdues. En l’escenari de la continuïtat, quan l’empresa és econòmicament viable però està en risc de concurs perquè financerament no ho és, la reestructuració permet actuar en situació de probabilitat d’insolvència, mentre que el conveni concursal entra en escena dins el concurs, que es preveu per a la insolvència imminent o actual, que són posteriors a la probabilitat d’insolvència. Per això crec que els plans de reestructuració són una millor alternativa als convenis concursals, en línia també amb la Directiva 2019/1023 sobre marcs de reestructuració preventiva i exoneració de deutes, que posa el seu focus en aquest punt.

És la mida d’una empresa un element primordial per triar una solució o una altra?

El tamany de l’empresa no és determinant per triar una solució. Si ho fos, el règim especial del Títol V del Llibre II estableix

Els plans de reestructuració permeten operar en un estadi previ a la situació d'insolvència

incentius per a la reestructuració de petites i mitjanes empreses. En la pràctica, però, s’observa que encara existeixen reticències per part de les entitats financeres per avenir-se a negociar amb aquestes empreses, el que dificulta la seva reestructuració pel pes que el deute financer té en la majoria de casos.

Quines capacitats i competències ha de tenir l’expert en plans de reestructuració?

Ha de tenir les mateixes aptituds i coneixements que s’esperarien d’un administrador concursal. És a dir, que tingui coneixements, tant jurídics com econòmics, i que tingui aptituds negociadores, sent això últim especialment important en l’àmbit de la reestructuració, a banda de saber actuar amb objectivitat, imparcialitat i, sobretot, amb molta empatia.

Creu que aplicant les eines que proporciona el Llibre II, les empreses ara sí s’estan anticipant per buscar una solució a una situació de possible insolvència?

Després de l’entrada en vigor de la reforma concursal motivada per la transposició de la Directiva 2019/1023, no he constatat que les empreses i els microempresaris arribin al jutjat en una situació “millor” que abans de la reforma. Constatem que segueixen arribant “moribunds”, quan pràcticament no tenen actius. Això em fa pensar que, tot i els mecanismes d’alerta que preveu la Directiva i que la nostra llei concursal incorporarà mitjançant

les disposicions addicionals cinquena i setena (el servei d’autodiagnosi sobre la insolvència de petites i mitjanes empreses que hauria d’estar disponible a la web del Ministeri d’Indústria, i l’informe sobre la posició de risc de les empreses que haurien de facilitar els Registradors Mercantils) i la disposició final dotzena (assessorament gratuït i confidencial a petites i mitjanes empreses que hauria d’establir el Govern, per evitar la insolvència de dites empreses), a la pràctica no s’estan utilitzant o no se’n fa prou difusió, i altres no s’han implementat encara.

Quin són aquests mecanismes?

Són serveis o alertes que queden a iniciativa pública, compatibles amb els que qualsevol empresa pot tenir privadament

Els especialistes en reestructuracions

han de tenir coneixements, tant jurídics com econòmics, i aptituds negociadores

(assessors interns o externs). És per això que aquells serveis públics d’alerta i assessorament estan previstos principalment per a petites i mitjanes empreses, ja que són les que majoritàriament no compten amb un servei propi d’assessorament en aquest àmbit. Però, reitero, no estem observant que les empreses estiguin reaccionant amb rapidesa davant de situacions d’insolvència, en relació amb el que passava abans de la reforma.

Els plans de reestructuració que s’estan presentant, són majoritàriament per part del deutor o per part dels creditors?

La majoria són presentats pels propis deutors.

En relació amb això, s’estan tramitant més plans de recuperació consensuals o no consensuals?

De moment als jutjats hi ha poques sollicituds d’homologació presentades i en tràmit, però la gran majoria són plans consensuals. n

EN PROFUNDITAT

La valoració de l’empresa en un pla de reestructuració

La valoració d’una companyia en funcionament hauria de ser una ciència exacta amb un resultat concret, però no és així. El més habitual és presentar un rang de valoració, i és aquí quan poden començar els problemes.

PERE VILELLA

Economista. Soci de TI&Partners. Membre de la Comissió Mercantil, Concursal i d'Actuacions Judicials

El legislador ens ha proveït d’una potent eina per a la reestructuració de companyies viables però sobreendeutades. Des de la seva entrada en vigor hi ha hagut més de 300 plans de reestructuració tramitats. En tot procediment de reestructuració del Llibre II del TRLC, la protagonista principal és la valoració de la companyia en continuïtat. El valor en continuïtat de la companyia es calcula portant a valor present les seves rendes futures, sent el resultat el que determinarà quins creditors estaran en els diners i quins no, el que permetrà l’arrossegament d’aquells que no ho estan. Sembla senzill, però no ho és en absolut. La valoració d’una companyia en funcionament hauria de ser una ciència exacta amb un resultat concret. No obstant això, el més habitual en valoracions de companyies és presentar un rang de valoració, i és aquí quan poden començar els problemes.

El rang de valoració pot arribar a significar que existeixi més d’una classe de creditors que, en algun punt de l’interval, entrin o surtin dels diners. I això, en plans no consensuals, pot determinar si el seu vot pot arrossegar les altres classes o si seran arrossegats, la qual cosa canvia la seva posició radicalment. Una situació semblant l’hem pogut veure en el cas Celsa, en el qual l’expert i els socis de la com-

El rang de valoració pot arribar a significar que existeixi més d’una classe de creditors

panyia han presentat valoracions radicalment oposades. Les plantejades pels socis de la companyia estaven en els diners, i la plantejada per l’expert estava fora, portant el jutge a determinar que la valoració correcta era la que deixava fora els socis. Si s’hagués decidit que el valor de la companyia estava en el rang alt de les valoracions, el desenllaç de Celsa podria haver estat un altre.

El rang, d’altra banda, pot donar lloc al fet que es presentin diferents plans de reestructuració, els anomenats plans competidors. Fins ara ho hem vist en el cas de Single Home, en el qual el jutge ha cregut oportú que es tramités el primer presentat. La pràctica ha demostrat que, en la majoria de les situacions, el pla de reestructuració és presentat pel deutor. Hi ha hagut alguns casos en els quals s’ha proposat per part dels creditors, i és en aquests casos quan la valoració de la companyia resulta encara més significativa, alhora que complicada. Una de les possibilitats que s’ha donat en la realitat ha estat el bescanvi forçós de deute per capital. Per a això, tals creditors hauran de valorar la companyia i demostrar que són els que estan en els diners i no els socis. En tal

La pràctica ha demostrat que, en la majoria de les situacions, el pla de reestructuració és presentat pel deutor

situació és presumible que existeixi poca disposició per part dels socis d’aportar la documentació necessària per a la valoració correcta d’aquesta, la qual cosa implicarà que es sol·liciti per part de l’expert nomenat pels creditors auxili judicial per a aquesta qüestió.

Concloent, podríem apuntar que la valoració de la companyia és un dels pilars en els quals se sustenta el pla de reestructuració, determinant la formació de classes en prevenció d’un escenari no consensual. Per a això, és imperatiu determinar una valoració sense cap interval. D’una altra manera introduïm una greu incertesa al pla que es pretén homologar, generant causes d’impugnació i, per tant, allargant en el temps el procés i augmentant les probabilitats de fracassar. n

La impugnació dels acords de reestructuració

Els plans de reestructuració permeten una excepció a un dels principis bàsics del dret: la necessitat de recaptar el consentiment per a modificar o imposar noves condicions al creditor.

FRANCESC LACASA LOBERA

Soci a AGM Abogados i membre de Comitè Directiu de la Comissió Mercantil, Concursal i d’Actuacions Judicials

GUSTAVO GARCÍA CALBÓ

Advocat a AGM Abogados

Tots els professionals de la insolvència i la reestructuració coincideixen a catalogar els Plans de Reestructuració (PdR) com un canvi de paradigma. Especialment, permeten una excepció a un dels principis bàsics del dret: la necessitat de recaptar el consentiment per a modificar o imposar noves condicions al creditor. Això, mitjançant un joc de majories i conformació de classes que permet estendre els efectes a creditors inclosos en un PdR, encara que no ho hagin acceptat expressament. Per tant, no sols els creditors financers, sinó tots els operadors comercials que tinguin posicions creditores han de saber reaccionar davant la proposta de PdR que li pugui formular el seu deutor. El creditor ha de conèixer bé quins motius disposa per a oposar-se judicialment a l’homologació del PdR i així evitar que estenguin als seus crèdits el contingut d’un PdR que no compleixi amb els requisits legals. Els motius d’impugnació, taxats en la llei, poden agrupar-se en:

1. Incompliment dels requisits de forma i contingut que ha de contenir el PdR per a la seva homologació, o incompliment de les obligacions tributàries i de Seguretat Social.

2. Errònia formació de classes, falta de les majories per a l’aprovació del pla, o falta d’aprovació per les classes necessàries per a la seva homologació.

3. Que el proponent no estigui o no vagi a trobar-se en situació d’insolvència, faltant el pressupost objectiu del PdR.

4. Que el PdR no ofereixi una perspectiva raonable per a evitar el concurs i assegurar la viabilitat. Per a la seva estimació resultarà extremadament rellevant l’informe de l’Expert en la Reestructuració o, en defecte d’això, el dictamen pericial sobre les projeccions del negoci (recordem que els creditors tenen la facultat de proposar l’expert que desitgen que sigui nomenat).

5. Sobre el contingut del PdR:

5.1. Que els crèdits d’una mateixa classe no es tractin de manera paritària.

5.2. Que una classe vagi a rebre drets, accions o participacions amb un valor superior al dels seus crèdits.

5.3. Que la classe de l’impugnant vagi a rebre un tracte menys favorable que una altra del mateix rang.

5.4. Que es pretengui una reducció del valor dels crèdits d’una classe, mentre que una classe inferior o els socis conservin algun dret.

6. Que el sacrifici exigit pel PdR al creditor sigui superior al que requereixi la viabilitat de la companyia. Analitzar aquest punt serà de gran importància, perquè la llei dona una llibertat gairebé absoluta al contingut del pla i es

podria exigir un sacrifici desproporcionat al creditor. Com a exemple, no existeixen límits de quitances o esperes que el PdR pot contenir, com sí que ocorre en un conveni concursal. Novament serà determinant el dictamen que es presenti sobre el pla de negoci.

7. Que el PdR no suposi un perjudici major al qual el creditor rebria en el context d’un concurs de liquidació.

La llei preveu altres motius d’impugnació per a supòsits específics: en cas que el PdR no hagi estat aprovat pels socis, si es preveu la resolució de contractes o per al cas que el PdR incorpori finançament interí o nou finançament. Seria recomanable que els creditors, abans de rebre una proposta formal, des de la comunicació del preconcurs o les primeres negociacions sol·licitin al seu deutor la informació econòmica per avaluar els punts anteriors, especialment per valorar la viabilitat del pla de negoci, l’esforç que s’exigeix per a complir-lo i quina situació tindria el creditor en un concurs de liquidació. Així, si no s’aconsegueix un acord, podrà valorar si convé impugnar el pla que finalment es proposi. n

El president de la Generalitat de Catalunya explica al CEC la seva proposta de finançament singular

Pere Aragonès argumenta que el seu model permetrà posar fi al dèficit fiscal i manifesta que aspira a un sistema com el que tenen el País Basc i Navarra.

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va visitar el passat 25 de març el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) per pronunciar la conferència “Els reptes econòmics per a Catalunya i la proposta de finançament singular”, un model amb el

que busca la “sobirania fiscal plena” per deixar enrere “un model injust” que “genera una sensació de maltractament crònic”. En altres paraules, el president va dir que aspira al sistema fiscal que tenen el País Basc i Navarra, “ni més ni menys”. El pla va ser presentat pel Govern uns dies després de la convocatòria d’eleccions anticipades pel 12 de maig, després de no aconseguir que el Parlament aprovés els pres-

supostos per al 2024. La proposta del president Aragonès planteja recaptar i gestionar

La proposta busca la sobirania fiscal plena per deixar enrere un model injust que genera una sensació de maltractament

íntegrament els 52.000 milions d’euros que es paguen en impostos a Catalunya cada any, davant els 4.900 milions que administra actualment, entre ells l’IVA, l’IRPF, l’Impost de Societats i els Impostos Especials. A més, el pla preveu una transferència a l’Estat per contraprestació de serveis i una quota de solidaritat amb comunitats autònomes amb menor capacitat econòmica sota la figura d’un fons de reequilibri territorial.

SARA PUIG

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el degà, Carlos Puig de Travy, i Jaume Menéndez, vocal de la junta de govern del CEC.

Posar fi a la situació de dèficit

fiscal mai

és

un privilegi,

és una obligació, és una qüestió de justícia

El president Aragonès va argumentar, davant d’un auditori ple, la seva proposta com a via per reduir el dèficit fiscal, estimat pel Govern en uns 22.000 milions d’euros, i va insistir que posar fi a aquesta situació “mai és un privilegi, és una obligació, és una qüestió

de justícia”. En aquest sentit, va reivindicar negociar-la de manera bilateral amb l’Estat per evitar que “altres decideixin el que ha de fer Catalunya”.

En la mateixa línia, i durant el col·loqui que es va celebrar després de la conferència del president de la Generalitat, la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, va afirmar que Catalunya creix per sobre d’Espanya i la zona euro, però el dèficit fiscal obliga a destinar un menor percentatge del PIB a sectors clau, com ara la salut, l’educació o les infraestructures.

Aragonès també va fer front a les comparacions entre la seva proposta de finançament singular i el pacte fiscal presen-

tat el 2012 pel llavors president de la Generalitat, Artur Mas, emfatitzant que la diferència està en l’actual context polític, que ofereix “una finestra d’oportunitats” que s’ha d’aprofitar.

El degà del CEC, Carles Puig de Travy, va recordar en la seva benvinguda la crida a l’acció feta a principis de març per una vintena d’institucions de la societat civil i empresarial de Catalunya: les tretze Cambres de Comerç de Catalunya, Foment, PIMEC, FemCAT, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el RACC, Barcelona Global i el Cercle d’Economia. En ella van reclamar que “l’actual sistema de finançament autonòmic no només és inadequat, sinó que és un obstacle signi-

La proposta de finançament singular ofereix una finestra d’oportunitats que s’ha d’aprofitar

ficatiu pel progrés econòmic i el benestar social” dels ciutadans. En aquest sentit, va afirmar que “Catalunya aporta sistemàticament recursos per sobre de la mitjana, però queda sistemàticament per sota de la mitjana en quant a recursos rebuts”. n

El president Pere Aragonès durant un moment de la conferència.

El Col·legi d’Economistes presenta 16 propostes prioritàries pel futur de Catalunya

Les iniciatives estan agrupades en tres grans blocs temàtics: Finançament, pressupostos i administracions públiques; Infraestructures i territori; i Model productiu.

Catalunya està immersa en una cruïlla complexa, condicionada per la geopolítica i per importants transformacions conjunturals i estructurals, de la qual ha de sortir la Catalunya econòmica del futur. Davant d’aquest repte cal ser optimistes, tenint present que al llarg de la nostra història hem estat capaços de donar resposta amb èxit amb altres desafiament igual d’importants. Tal i com reflectia la darrera enquesta Situació Econòmica, que elabora periòdicament el Col·legi d’Economistes de Catalunya, els principals problemes que té en l’actualitat l’economia catalana són, d’acord amb els economistes i segons ordre d’importància, la sequera, el dèficit fiscal, la situació política, la manca de reformes estructurals, la infla-

Catalunya està immersa en una cruïlla complexa, condicionada per la geopolítica i per importants transformacions conjunturals i estructurals, de la qual ha de sortir la Catalunya econòmica del futur

ció i els costos de producció, les infraestructures i comunicacions, i la baixa productivitat.

Totes aquestes són les fites que ha d’afrontar la societat catalana en els propers anys i han de formar part de l’agenda dels diferents grups polítics i diputats que configuraran el Parlament de Catalunya a partir de les eleccions del 12 de maig i, molt especialment, del

Govern de la Generalitat que surti d’aquesta consulta. La tasca no és fàcil, però tampoc impossible.

D’acord amb el compromís que té el Col·legi d’Economistes de Catalunya amb la societat catalana i amb les diferents institucions del país, en base al seu paper actiu en favor del progrés i del benestar, la seva actual Junta de Govern ha pre -

sentat públicament un document de 16 propostes realistes i imprescindibles dirigides als representants polítics que sortiran de les urnes, agrupades en tres grans blocs temàtics: 1) Finançament, pressupostos i administracions públiques; 2) Infraestructures i territori; i 3) Model productiu.

Dins el primer, Finançament, pressupostos i administracions

públiques, el Col·legi considera prioritari reformar profunda i àmpliament l’actual model de finançament autonòmic, i que aquest sigui equitatiu, lleial institucionalment, que respecti l’ordinalitat i que estableixi un nivell de solidaritat territorial. D’altra banda, proposa replantejar els impostos propis i cedits, per tal d’aconseguir un millor sistema tributari, garantir uns majors percentatges d’execució de les inversions públiques marcades pels pressupostos de l’Estat i de la Generalitat, i remodelar les administracions públiques a tots els nivells.

Dins del segon Bloc, Infraestructures i territori, el Col·legi reclama urgència per definir i endegar un pla per afrontar la sequera, i en paral·lel un nou

model energètic, tots dos amb visió de mitjà i llarg termini. Així mateix, apunta el desplegament de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, la configuració efectiva del Corredor del Mediterrani i la resolució dels problemes de Rodalies. En matèria d’habitatge, es sol·licita la implementació d’una política efectiva que augmenti l’oferta, majors recursos públics, agilitzar el procés burocràtic, reformular els instruments urbanístics, i facilitar l’accés al finançament.

Finalment, en el tercer Bloc, Model productiu, demana definir amb claredat el model pel que aposta Catalunya, que combini els sectors tradicionals i la nova economia, que recolzi el sector primari (modernització del regadiu i impuls de la

bioeconomia circular), el sector industrial (mantenir el Pacte Nacional per a la Indústria per assolir un pes industrial del 25% del PIB el 2023), el sector turisme (cohesió territorial de l’oferta, posicionar l’oferta en nous mercats, i desestacionalitzar el turisme), el sector comerç (accelerar la modernització de la normativa, alternatives a la distribució a domicili de compres online, i més formació), i el sector salut (fomentar la posició capdavantera de Catalunya i dinamitzar l’ecosistema de salut). La sostenibilitat i la digitalització han de ser els eixos fonamentals, amb un impuls de la productivitat, la innovació i el talent.

Consulta en aquest enllaç el document complet: https:// shorturl.at/cqGOU. n

Davant del repte que té Catalunya per davant, cal ser optimistes, tenint present que al llarg de la història hem estat capaços de donar resposta a altres desafiaments igual d’importants

Cicle de diàlegs amb els principals candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya

Salvador Illa, Alejandro Fernández, Pere Aragonès i Josep Rull van explicar els seus programes econòmics per a la propera legislatura.

Fidel a la seva vocació de servei públic, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va posar en marxa un cicle de diàlegs amb els principals candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig per conèixer de primera mà els seus programes econòmics per a la propera legislatura.

Salvador Illa (PSC), Alejandro Fernández (PPC), Pere Aragonès (ERC) i Josep Rull (Junts+) van mantenir profundes converses amb la periodista i economista Ariadna Belver sobre la seva proposta de model de finançament de Catalunya, la seva estratègia per impulsar la productivitat, com revertir el dèficit d’inversions en infraestructures i de quina manera fer front a la crisi de l’habitatge, entre moltes altres qüestions. Els diàlegs van ser presentats pel vocal de la Junta de Govern, Jaume Menéndez, qui va aconseguir sorprendre tots els protagonistes amb originals perfils que van descobrir detalls desconeguts de cadascun d’ells.

Salvador Illa (PSC)

En la seva visita al Col·legi el 17 d’abril, Salvador Illa va afirmar que l’actual model de finançament de Catalunya no ha donat “cap guany” en els últims 10 anys, però va reivindicar que això “no pot ser una excusa permanent” perquè “la fiscalitat no ha de ser un impediment per a generar prosperitat”. La seva proposta de nou model de finançament passava per “gestionar millor el pressupost, aplicar tot el que s’aprova, acabar amb la competència deslleial, protegir

el principi d’ordinalitat i generar prosperitat, amb caràcter social”. Illa va coincidir amb els economistes catalans que el principal problema de Catalunya és la sequera, perquè “té efectes en tots els sectors econòmics del país”. Sobre aquesta qüestió, va dir que s’inclinava per multiplicar el número de dessalinitzadores i augmentar els recursos de la xarxa d’aigua. En relació al problema de l’habitatge, el cap de llista del PSC va advertir que només es resoldria amb més oferta, una solució que passa per “posar a disposició sòl, accelerar les construccions i treballar amb les administracions públiques”.

Alejandro Fernández (PPC) El candidat del PPC, Alejandro Fernández, va dir el 25 d’abril estar “radicalment a favor de millorar el finançament de Catalunya”, i va reconèixer que és una de les comunitats “que pitjor surten parades del sistema”. En la seva opinió, “és el moment de revisar-ho” buscant “acords polítics estables”, amb l’objectiu que Catalunya recuperi posicions segons el principi d’ordinalitat. També es va mostrar a favor de suprimir l’impost de successions, augmentar progressivament el topall de l’impost de patrimoni per aconseguir que desapareix d’aquí a cinc anys i deflactar l’IRPF.

En relació a les infraestructures, va afirmar que dona suport a desenvolupar l’Eix del Mediterrani, ampliar l’aeroport de Barcelona-El Prat el més aviat possible i interconnectar l’Ebre per resoldre a curt termini el problema de la sequera. Així mateix,

Les converses van abordar temes clau com el model de finançament, l’impuls de la productivitat, la inversió en infraestructures i la crisi de l’habitatge

considerava que augmentar la productivitat passa per reindustrialitzar Catalunya, però va criticar “el petit increment pressupostari” que ha destinat el Govern en aquest sentit. Sobre la crisi de l’habitatge, va defensar que el dret a l’habitatge no pot anar en contra del dret a la propietat, i que la solució passa per facilitar al sector privat construccions, dedicar més partida pressupostària a habitatge social i augmentar el sòl.

Pere Aragonès (ERC)

El candidat d’ERC va advertir, el 25 d’abril, que el traspàs de Rodalies estava en risc segons qui guanyés les eleccions. Va advocar per desenvolupar el Corredor del Mediterrani, posant èmfasi en una millor connexió ferroviària amb els ports de Barcelona i Tarragona amb l’objectiu de facilitar el trasllat de mercaderies, així com ampliar l’aeroport de Barcelona, minimitzant l’impacte mediambiental i la contaminació acústica, en línia amb la proposta que el seu Govern va presentar fa unes setmanes.

En cas de guanyar les eleccions, va dir que la seva prioritat seria reduir les desigualtats, i que les seves línies d’actuació passarien per impulsar la formació professional i mantenir la política de reindustrialització. També va defensar el topall dels preus del lloguer i la regulació del lloguer de temporada, sobretot si no es disposa d’habitatge de lloguer social.

Josep Rull (Junts+)

El candidat de Junts+, Josep Rull, que substitueix el president Carles Puigdemont en els debats electorals, va assegurar el 8 de maig que l’ampliació de l’aeroport de Barcelona “no només és un tema d’infraestructures, és un problema de decisió política i de governança”. El debat ha quedat relegat en l’allargament de la tercera pista, però això no resoldrà la qüestió de la capacitat perquè, en la seva opinió, l’estratègia d’AENA provoca que l’aeroport estigui “condemnat a ser la T5 de Madrid-Barajas, amb poques connexions internacionals”. Rull va reivindicar la necessitat de potenciar la collaboració publicoprivada com a mecanisme per abordar reptes socials i econòmics complexos, com la crisi de l’habitatge. Davant el debat sobre la gestió dels tributs propis, va reconèixer que s’han de revisar, però va advertir del perill de “frivolitzar” alguns impostos que té Catalunya, com el cànon de l’aigua, perquè són “grans instruments en termes d’agenda modernitzadora del país”. n

Salvador Illa: El nou model de finançament ha de passar per gestionar millor el pressupost, aplicar tot el que s’aprova, acabar amb la competència deslleial, protegir el principi d’ordinalitat i generar prosperitat, amb caràcter social

Pere Aragonès: La meva prioritat és reduir les desigualtats. Les meves línies d’actuació passen per impulsar la formació professional, mantenir la política de reindustrialització, defensar el topall dels preus del lloguer i la regulació del lloguer de temporada

Alejandro Fernández: El dret a l’habitatge no pot anar en contra del dret a la propietat. La solució passa per facilitar al sector privat construccions, dedicar més partida pressupostària a habitatge social i augmentar el sòl

Josep Rull: L’ampliació de l’aeroport no només és un tema d’infraestructures, és un problema de decisió política i de governança. L’estratègia d’AENA provoca que estigui condemnat a ser la T5 de Madrid-Barajas, amb poques connexions internacionals

El Col·legi d’Economistes de Catalunya posa en marxa el 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya 2025

Sota el lema “Cap a una economia més digital i sostenible”, el Congrés està dividit en deu eixos, i les conclusions seran presentades el 29 de maig del proper any. Oriol Amat presideix el Comitè Organitzador i Martí Parellada el Comitè Científic.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) ha presentat el 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya 2025, “Cap a una economia més digital i sostenible”, una de les grans fites en el panorama econòmic i empresarial català, que es proposa ser un punt de trobada per al debat sobre el present i el futur de l’economia catalana en un context canviant. Està dividit en deu eixos, i les conclusions seran presentades el 29 de maig de l’any que ve.

Aquest esdeveniment arriba sis anys després de la celebració del 3r Congrés, que es va enfocar en superar les conseqüències de la crisi financera i en la recerca d’un model econòmic eficient i equitatiu. El lema d’aquesta nova edició reflecteix una evolució natural en els interessos i preocupacions del teixit econòmic i empresarial, sintonitzant amb els grans desafiaments globals i posicionant Catalunya en l’avantguarda de la reflexió econòmica i empresarial.

Durant l’acte, el degà Carles Puig de Travy va afirmar que “ens trobem en un punt crucial de la nostra història,

El lema d’aquesta nova edició reflecteix una evolució natural en els interessos i preocupacions del teixit econòmic i empresarial

on els reptes globals i les oportunitats d’innovació estan definint el rumb de la nostra economia i la nostra societat”. En aquest sentit, el congrés “proposa repensar el present i el futur de l’economia i l’em -

presa catalanes, congregant idees i reflexions de la comunitat acadèmica, empresarial i institucional”.

El Comitè Organitzador està presidit pel catedràtic d’Economia Financera de la UPF i exdegà del CEC, Oriol Amat, i el Comitè Científic està liderat per Martí Parellada, doctor en Ciències Econòmiques i Col·legiat de Mèrit del CEC, el que assegura una visió plural i profunda en els continguts del congrés, amb garantia de qualitat.

Els deu eixos temàtics representen el ventall d’interessos i desafiaments que confronta la societat catalana en l’actual context, i han estat dissenyats per obrir una finestra a la discussió, l’anàlisi, la reflexió i la proposta de solucions innovadores:

1. L’economia catalana dins del nou marc geoestratègic global. S’analitzarà el paper de l’economia catalana dins d’un escenari internacional volàtil, tenint en compte els moviments geopolítics recents i els seus impactes en el comerç, les inversions i les polítiques econòmiques.

2. Determinants del context macroeconòmic. Es discutiran els principals factors que configuren el context macroeconòmic actual, incloent polítiques monetàries i fiscals, tendències demogràfiques, i els desafiaments i oportunitats que aquests representen per a Catalunya.

Benvinguda de l’acte a càrrec del degà, Carlos Puig de Travy

3. La musculatura del sistema empresarial català. S’explorarà la capacitat de resiliència i adaptació de les empreses catalanes davant dels canvis ràpids en el mercat global, incloent l’impacte de la digitalització i la necessitat d’innovació constant.

4. El capital humà i el futur del treball. Es centrarà en els desafiaments i oportunitats que el canvi tecnològic i la globalització presenten per al mercat laboral, la formació del talent i la gestió del capital humà.

5. Sostenibilitat de les polítiques públiques. Es debatrà sobre com les políti -

El

Congrés proposa repensar el present i el futur de l’economia i l’empresa catalanes, congregant idees i reflexions de la comunitat acadèmica, empresarial i institucional

a Catalunya i les estratègies per mitigar els seus efectes a través d’accions locals i regionals.

ques públiques poden promoure la sostenibilitat en tots els seus àmbits: econòmic, social i ambiental, assegurant un futur més verd i just per a tothom.

6. El sistema de ciència i innovació i el repte de la transformació digital. S’exa -

minarà el paper del sistema de ciència i innovació en la transformació digital de l’economia i la societat, destacant la importància de la recerca i el desenvolupament (R+D).

7. Finances per a una transició sostenible. S’analitzaran les estratègies financeres i els instruments que poden facilitar la transició cap a una economia més sostenible, incloent la inversió verda i el finançament d’iniciatives d’energia neta.

8. Infraestructures i gestió sostenible del territori. Es discutirà sobre el desenvolupament i la gestió d’infraestructures sostenibles que respectin el medi ambient i promoguin una distribució territorial equilibrada i eficient dels recursos.

9. Sostenibilitat mediambiental. S’examinaran els desafiaments específics que la crisi climàtica presenta per

10. La contribució dels professionals de l’economia. S’explorarà el paper que els economistes i els professionals de l’empresa juguen en l’adreça d’aquests desafiaments, tant en el sector públic com en el privat, i com poden contribuir a una transició cap a una economia més sostenible i inclusiva.

L’acte de presentació va comptar amb una taula rodona sobre la importància de celebrar aquest esdeveniment, moderada pel coordinador del 4t Congrés, Daniel Quer. En ella, hi van participar quatre experts d’alt nivell: Miquel Puig, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus; Andreu Mas-Colell, exconseller d’Economia, catedràtic d’Economia de la UPF i Collegiat de Mèrit del CEC; Martina Font, presidenta de Font Packaging i vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona; i Josep Martínez, conseller delegat de Saba.

Pots trobar tota la informació del 4t Congrés al web www.congres2025.coleconomistes.cat. n

Miquel Puig, Josep Martínez, Daniel Quer, Martina Font, Carles Puig de Travy, Andreu Mas-Colell, Àngels Fitó, Oriol Amat i Martí Parellada

Oriol Amat, president del Comitè Organitzador del 4t Congrés

Josep Martínez, Miquel Puig, Andreu Mas-Colell i Martina Font

L’alcalde de Barcelona i el CEO de Cellnex, protagonistes dels primers “Converses del degà” de 2024

Jaume Collboni i Marco Patuano expliquen els seus projectes de futur i els reptes que la ciutat i la companyia de telecomunicacions tenen per davant.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el CEO de Cellnex Telecom, Marco Patuano, s’han convertit en els protagonistes dels primers “Converses del degà” de l’any, amb Carles Puig de Travy. Tots dos, amb perfils i recorreguts diferents, van oferir un diàleg ric en idees i visions sobre el futur de Barcelona i el sec -

tor de les telecomunicacions, respectivament.

Habitatge i sequera

La visita de Collboni el 22 de febrer va despertar una gran expectació, i l’auditori del Collegi d’Economistes de Catalunya va penjar el rètol de “complet”. L’alcalde va parlar extensament dels principals desafiaments que té la ciutat: l’habitatge i la sequera.

Collboni va reconèixer que el problema per trobar un habitatge digne afecta particularment els joves de classe mitjana, i que la

ciutat pot tenir un potencial de construcció de 70.000 habitatges, dels quals la meitat poden ser de protecció oficial. Per a revertir aquesta problemàtica, va argumentar que l’estratègia principal ha de ser fomentar un canvi legislatiu. Sota l’actual marc normatiu, que reserva el 30 % de les noves construccions a pisos protegits, l’alcalde va afirmar que no s’han assolit els objectius d’oferta i que la llei té un efecte contraproduent perquè s’ha aturat la construcció privada. Ampliar l’oferta, va afegir, passa per considerar l’àrea metropolitana de Barcelona

com a un espai per fer polítiques d’habitatge.

Davant les preguntes del degà del CEC sobre la situació d’emergència que viu Catalunya per la sequera, l’alcalde va descriure-la com “un problema molt greu” que “ha vingut per quedar-se”. “Això té una causa, i es diu desinversió”, va assegurar; “es deu a no haver pres les decisions quan s’havien de prendre”. Collboni va explicar que “els ciutadans de Barcelona són els que menys aigua consumeixen d’Espanya”, i va elogiar les polítiques d’aigües freàtiques iniciades fa més d’una dècada, que han donat a la ciutat mecanismes per tal d’afrontar aquesta situació.

“Aprenguem de la lliçó en matèria d’infraestructures. El que ens ha passat amb la sequera, que no ens passi amb el port, amb l’aeroport i amb les connexions ferroviàries”, va demanar. “En el cas de les infraestructures, falten decisions”, va afirmar. Sense entrar a definir quina és la solució més adequada a l’actual debat d’ampliació d’El Prat, Collboni

Jaume Collboni: En el cas de les infraestructures, falten decisions. Com a ciutat global que som, Barcelona ha de tenir un aeroport més gran

Marco Patuano: les infraestructures s’han de pensar a futur, imaginant com serà la demanda, perquè l’oferta pot trigar anys en arribar

va manifestar que, “com a ciutat global que som, hem de tenir un aeroport més gran”. Així mateix, va argumentar que la ciutat “està reconquerint posicions internacionals” i que la marca Barcelona està més en valor que mai.

Infraestructures a futur

En la seva visita el 21 de març, el CEO de Cellnex Telecom va elogiar Barcelona com a motor econòmic i hub d’innovació, comparant-la amb Silicon Valley pel nivell

cats han de ser més optimistes i els tipus d’interès, baixar”.

L’executiu va lloar la xarxa de telecomunicacions a Espanya en relació a la d’altres països d’Europa, però va apressar a accelerar el desplegament del 5G i la fibra òptica a les zones rurals. En aquest sentit, ha dit que “estem molt endarrerits, però podem recuperar-nos”. D’altra banda, va presagiar que el canvi al 6G “no arribarà fins al final d’aquesta dècada” a Europa.

El conseller delegat de Cellnex va dir que les infraestructures s’han de fer “pensant a futur, imaginant com serà la demanda, perquè l’oferta pot trigar anys en arribar”. Avançar-se i ser visionari són dos factors clau en aquest procés. “Si esperes el moment de la necessitat, arribes tard”, va insistir.

de les seves universitats, les seves infraestructures, la seva capacitat de mobilitzar capital a llarg termini i la col·laboració publicoprivada. Patuano va explicar que el mercat europeu de les infraestructures de telecomunicacions, actualment dominat per set companyies, “es consolidarà” en els propers anys, un nou escenari en el qual espera tenir “un rol protagonista”. Però, en la seva opinió, ara per ara no es donen les condicions per a crear noves sinergies, perquè “els mer-

La conversa amb el degà del CEC també va servir per fer un repàs al marc normatiu del sector. En opinió de Patuano, “la competència infraestructural no és bona”, i la regulació ha de permetre que les empreses siguin “modernes i tenir una rendibilitat correcta”. L’europea, segons ell, és “molt proconsumidor, tant que és antiinversió”, una conseqüència de la visió humanista d’Europa, que defensa l’individu, davant la perspectiva dels Estats Units i la Xina, on preval el dret comercial i el dret de la comunitat, respectivament. n

c/ Vallès, 2

08940 Cornellà de Llobregat T 934 80 91 50 web.comsaservice@comsa.com

El CEC entregarà els seus premis el 27 de juny a La Nit dels Economistes

JAUME MENÉNDEZ

Vocal de la Junta de Govern del CEC

Aquest any, els premis dels economistes es desvinculen del marc de la Jornada dels Economistes: aprofitarem el temps de revetlla per a celebrar la Nit dels Economistes el 27 de juny, un esdeveniment que vol convertir-se en un símbol de la importància de comprendre i gestionar els recursos de manera eficient i equitativa per al benefici de la societat en conjunt.

En una nit curta d’estiu, celebrarem una festa llarga per a reconèixer els valors dels professionals, d’empresa, de despatx i d’institucions, mitjançant els Premis de Reconeixement del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i premiar el millor llibre d’Eco -

nomia i Empresa, la millor trajectòria personal en la difusió de l’economia i el millor article publicat a la Revista Econòmica de Catalunya (REC). Com a cloenda, es lliuraran els guardons de Col·legiat/da de Mèrit i d’Honor de reconeixement pels serveis prestats al Col·legi o per la seva tasca en el desenvolupament de la ciència econòmica.

Per aquesta ocasió, estrenem la nova imatge de la Nit dels Economistes, creada per l’equip de comunicació del Col·legi: una lluna minvada aixopluga el logo collegial, i un estel il·lumina la nit, la dels economistes. El 27 de juny, l’estel Sirius, l’estrella més brillant del cel nocturn, il·luminarà una vetllada única per a trobar-nos i celebrar la feina dels economistes premiats. n

PREMIS DELS ECONOMISTES

Premis de Reconeixement del Col·legi d’Economistes de Catalunya:

- Nomenament de Col·legiat/da de Mèrit.

- Nomenament de Col·legiat/da d’Honor.

- Premi de Reconeixement a l’Economista d’Empresa.

- Premi de Reconeixement a l’Economista d’Institució.

- Premi de Reconeixement al Despatx Professional.

- Medalla al Reconeixement Col·legial.

Premis Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya:

- Premi al millor llibre d’Economia i Empresa.

- Premi a la millor trajectòria personal en la difusió de l’economia.

- Premi al millor article publicat a la Revista Econòmica de Catalunya

II Congrés Català de Sostenibilitat

Promourà el desenvolupament de noves eines i metodologies per analitzar i avaluar la sostenibilitat en el món de l’economia i l’empresa, i comptarà amb una conferència inaugural, una ponència, una taula rodona i tres sessions de treball.

El 4 de juny es celebrarà el II Congrés Català de Sostenibilitat, un esdeveniment que tindrà lloc a les instal·lacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que servirà per promoure el desenvolupament de noves eines i metodologies per analitzar i avaluar la sostenibilitat en el món de l’economia i l’em-

presa, fomentar la col·laboració entre diferents disciplines i, especialment, sensibilitzar sobre la importància d’adoptar accions urgents lligades a la sostenibilitat i l’economia.

El congrés comptarà amb la ponència “Actualització de la normativa en sostenibilitat”, la taula rodona “Reptes de la transposició de la directiva europea d’in-

formació corporativa sobre sostenibilitat” i les sessions de treball “Com evitar el greenwashing en sostenibilitat: el paper dels reporters i els verificadors”, “Economia circular, mecanisme d’ajustament en frontera per carboni i finançament verd: aplicació pràctica”, i “Com afronten i com s’estan preparant les empreses davant els reptes de l’ESG?”.

D’altra banda, el conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, participarà en la cloenda del II Congrés Català de Sostenibilitat, juntament amb el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, i el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Joan Vall. n

Neix la Intercol·legial de Professionals Joves

El 3 d’abril es va celebrar la presentació de la Intercol·legial de Professionals Joves, que engloba els i les representants joves de les corporacions professionals membres de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, conformada per més de 100 col·legis i consells de col·legis professionals de Catalunya.

L’objectiu d’aquesta iniciativa, presidida per Alexandre Salvador, és crear un espai per fomentar el debat i lideratge jove professional, que permeti generar iniciatives de mirada transversal i que enforteixi la presèn-

cia en la societat dels i de les joves professionals com a collectiu amb veu pròpia.

L’acte de presentació va tenir lloc a l’Associació Intercollegial de Col·legis Professionals de Catalunya. En ell hi van participar el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i Maria Eugènia Gay, segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona.

Com a representants del Col·legi d’Economistes de Catalunya hi van assistir el president i vicepresident de la Comissió Joves Economistes, Toni Bartolí i Alex Segarra, i l’exdegà Antón Gasol. n

Èxit absolut a la VIII Jornada Tributària

La Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya reuneix els millors experts per repassar les novetats fiscals, en una jornada que va penjar el cartell de complet.

Més de 200 persones van participar l’1 de febrer en la VIII Jornada Tributària organitzada per la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya a Barcelona, on es van analitzar les últimes novetats fiscals de la mà d’experts en la matèria. En el marc d’aquesta Jornada, el Col·legi d’Economistes de Catalunya va demanar avançar en la necessària reforma tributària i alinear la tributació de les diferents comunitats autònomes.

En aquest sentit, el degà Carles Puig de Travy va afirmar que és indispensable “adaptar-la a la realitat social i evitar la conflictivitat i la inseguretat jurídica en molts àmbits del dret tributari”. La presidenta de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya del Col·legi, Carme Jover, va assenyalar, per la seva banda, que l’entitat “reitera la seva disposició a seguir col·laborant amb totes les administracions públiques en els projectes de reforma com a compromís ferm de la

defensa del contribuent i del seu benestar”.

El president del Consejo General de Economistas (CGE), Valentí Pich, i la secretària d’Hisenda de la Generalitat, Marta Espasa, van participar en la inauguració. Posteriorment, destacats professionals de l’àmbit tributari d’arreu de l’Estat van abordar les novetats fiscals recents, com els gravàmens temporals energètics i de les entitats de crèdit, l’impost temporal a la solidaritat de les grans fortunes, els nous criteris emesos tant per la Direcció General de Tributs com pel Tribunal Suprem o el Tribunal Econòmic-Administratiu Central, els nous impostos mediambientals o els canvis en la fiscalitat per afavorir les empreses emergents i startups, entre d’altres.

El magistrat de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem, Francisco José Navarro Sanchís, va fer un repàs de la jurisprudència tributària més destacada; el sub-

director d’Impostos sobre el Consum de la Direcció General de Tributs, Ricardo Álvarez, va parlar de les principals novetats d’enguany de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA); la subdirectora general d’Impostos sobre les Persones Jurídiques de la Direcció General de Tributs, Natalia Jaquotot, va repassar les novetats pel 2024 de l’Impost sobre Societats; l’economista i advocat i membre del comitè directiu de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya, Pedro-Pablo Rodés, va abordar els beneficis fiscals aplicables al patrocini de la 37a Copa Amèrica de Vela; el cate -

dràtic de Dret Financer i Tributari, Andrés Sánchez Pedroche, va fer una ponència sobre la derivació de responsabilitat tributària; i el subdirector general d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques a la Direcció General de Tributs, Manuel de Miguel, va parlar de les novetats pel 2024 de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. La cloenda va anar a càrrec del president del Registro de Economistas Asesores Fiscales (REAF-CGE), Agustín Fernández, amb una ponència sobre la fiscalitat de la transmissió de la unitat productiva. n

Conveni amb la Fundació Catalunya Cultura

El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va firmar a finals de febrer un conveni amb la Fundació Catalunya Cultura (FCC) per impulsar projectes i iniciatives entre el món econòmic i empresarial i el món cultural. El director executiu del CEC, Toni Detrell, i la directora de la FCC, Maite Esteve, van signar els documents que obren una nova etapa en la trajectòria de col·laboració d’ambdues entitats, amb l’objectiu de buscar noves sinergies, experiències i oportunitats.

Posteriorment, l’auditori del CEC va acollir la celebració de la Jornada “Com beneficiar-te de la reforma de la Llei de Mecenatge. Avantatges per a l’empresa i oportunitats per a la captació”, que va servir per abordar quines han estat les principals novetats de la modificació legislativa, en vigor des del passat 1 de gener, i en la qual la FCC ha tingut un paper rellevant. El Consell de Ministres va aprovar la nova normativa a finals de desembre, mesos després de rebre el vistiplau de la Cambra dels Dipu-

tats. Quan el Senat estava a punt de recolzar-la, es van anunciar eleccions anticipades pel juliol, el que va obligar a iniciar de nou el procés d’aprovació.

Durant l’acte es va fer un repàs dels reptes que s’han hagut d’afrontar perquè la reforma de la Llei de Mecenatge hagi estat una realitat, es van analitzar les principals modificacions fiscals i les millores que ha introduït la norma, es va reflexionar sobre com es poden captar recursos i es va debatre sobre el

projecte de la llei catalana de mecenatge.

La llei reformada augmenta les deduccions en l’IRPF per a les persones i en l’Impost de Societats per a les empreses per realitzar donatius a entitats sense ànim de lucre. En concret, amplia la deducció del 80 % per a particulars dels primers 150 euros fins als 250. A partir d’aquesta xifra, el valor de deducció passa del 35 % al 40 %. En el cas de persones jurídiques com a empreses, les deduccions en l’impost de societats també passen del 35 % al 40 %. n

Adeu a Joan Amat i Joaquín Trigo, dos pilars del Col·legi

Joan Amat, doctor en Economia i Dret i professor de Política Fiscal a la UAB, va ser degà l’any 1983. Joaquín Trigo, llicenciat en Ciències Econòmiques i doctor en Ciències

Econòmiques i Empresarials, va ser membre de quatre Juntes de Govern entre 1998 i 2010

Febrer va ser un mes trist per a tota la comunitat del Collegi d’Economistes de Catalunya (CEC), que va plorar la mort de dos dels economistes més importants de Catalunya i pilars fonamentals de l’entitat: l’exdegà Joan Amat i Joaquín Trigo, membre de quatre Juntes de Govern entre 1998 i 2010. Tots dos eren molt estimats i admirats, i han deixat un llegat únic per a tots nosaltres.

Joan Amat va morir el 9 de febrer als 98 anys. Era doctor en Economia i Dret, i va ser professor de Política Fiscal a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va estar vinculat més de 50 anys al món financer, des que va entrar a la Banca Arnús el 1940 fins a la fusió de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears per a convertir-se en La Caixa.

El 1983 es va convertir en degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, quan el degà i vicedegà de la Junta de Govern d’aquell moment es van integrar en el Govern espanyol. Tal i com el pròpi Amat va explicar en el marc de la celebració del 45è aniversari del CEC el passat mes de novembre, l’objectiu del seu deganat va ser acabar el mandat que va heretar i consolidar el projecte que s’havia iniciat per a impulsar l’exercici lliure de la professió d’economista.

Unes setmanes després, el 26 de febrer, ens va deixar Joaquín Trigo als 75 anys,

Trigo

gallec de naixement i català d’adopció, mestre d’economistes i gran coneixedor de l’economia espanyola i internacional. Llicenciat en Ciències Econòmiques i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, des del 1986 i durant més de dues dècades va treballar a Foment del Treball. Al 2011 va ser designat director general de l’Institut

d’Estudis Econòmics (IEE), entitat que va convertir en un veritable think tank gràcies a la seva exhaustiva comprensió del funcionament de l’economia i al seu lideratge. Va ser membre de quatre Juntes de Govern del CEC entre 1998 i 2010 durant els mandats de Valentí Pich, Jordi Conejos, Artur Saurí i Joan B. Casas.

L’objectiu del deganat de Joan Amat va ser acabar el mandat que va heretar i consolidar el projecte per a impulsar l’exercici lliure de la professió d’economista

Joaquín Trigo va defensar el lliure comerç, les pimes, va promoure la col·laboració publicoprivada i va cercar consensos

Al llarg de la seva vida va defensar el lliure comerç, les pimes, els empresaris i els autònoms, va promoure la collaboració publicoprivada i va cercar consensos. El seu suport al comerç interior i exterior espanyol li va valer, entre altres premis, la Medalla al Mèrit al Comerç, atorgada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat el 2015. Gràcies i fins sempre! n

Joan Amat

Joaquín

La Revista Econòmica de Catalunya publica al juny el número “Les arrels de l’economia catalana”

La Revista Econòmica de Catalunya (REC) publicarà el mes de juny el seu número 89, titulat Les arrels de l’economia catalana, coordinat per Albert Carreres, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra UPF), director de l’ESCIUPF, Col·legiat de Mèrit i membre de la Junta de Govern i de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC).

El consell editorial de la REC, dirigit pel catedràtic de la UPF i Col·legiat de Mèrit del CEC, Guillem López Casasnovas, ha cregut oportú revisitar els fonaments de l’economia catalana, 37 anys després que la revista publiqués el número Una nova visió de la història econòmica de Catalunya. Des d’aleshores han canviat moltes coses en la realitat de l’economia catalana, però també la manera com l’interpretem.

La part principal de les collaboracions de la REC 89 tracten dels orígens, desplegament, èxit i posterior declivi de la industrialització a Catalunya, parant principalment atenció als aspectes econòmics i empre-

sarials. Cobreix des de finals del segle XVII fins a l’actualitat. Altres articles fan plantejaments alternatius a la centralitat de la trajectòria industrial o a d’altres èpoques històriques.

El monogràfic porta una entrevista a Francesc Cabana, Col·legiat d’Honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya i actual degà dels historiadors econòmics de Catalunya, gran estudiós de la banca i l’empresa a Catalunya, prolífic autor i promotor d’obres col·lectives del camp de la història econòmica i empresarial de la Catalunya contemporània, i agut observador —i sovint protagonista— de l’actualitat d’aquests darrers 60 anys. n

La REC 89 tractarà els orígens, desplegament, èxit i declivi de la industrialització a Catalunya

Noves col·legiacions

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha donat la benvinguda a mig centenar de nous col·legiats i col·legiades entre gener i abril, tots procedents de diferents àmbits de l’economia i l’empresa. L’entitat els felicita per la seva incorporació i els desitja una prolífica relació que es prolongui en el temps:

- Alberto Rossi Pucci

- Alexandra Mornea Chis

- Carme Hortalà Vallvé

- Christian de Gracia Ramos

- Cirus Andreu Cabot

- David Puértolas Hilinger

- Dolores Montes Abad

- Elisabet Figueras Ollé

- Ernest López Sánchez

- Estanislau Relats Garcia

- Estíbaliz Tarrida Pinillos

- Ferran Casas Coderch

- Ferran Teixes Argilés

- Francesc Xavier Majó Llopart

- Gerard Luna Vihé

- Gonzalo Andreu Montolio

- Higinio Marsal Farré

- Jesús Benjamín Julián Pachas

Les darreres quatre portades de la REC

- Joan Ramon Roda Cucurull

- Jordi Boixader Solé

- Jordi Pumarola Batlle

- José Luis Rodríguez Hurtado

- José María Palma Sánchez

- Juan Ignacio Gutiérrez Garrido

- Juan López Sánchez

- Manel Pelegrina Blasco

- Marcos Lerís Martínez

- María Luisa González Fuentes

- Maria Victòria Sánchez Rebull

- María Virtudes Orta Llobregat

- Mercedes Tamayo García

- Miquel López Bustins

- Montserrat Berga Manzano

- Montserrat Viladrich Grau

- Pedro Armengol Garcia

- Pedro José Martorell Rubio

- Pedro Luis Gómez Ortiz

- Pere López Agràs

- Pol Gilart Farré

- Sergio Cruz Franco

- Víctor Manuel Martín Mayo

- Víctor Martínez Rodríguez

- Xavier Lleida Abad

- Yolanda Suescun Pérez

Benvinguts! n

FERRAN PIQUÉ, CONSULTOR ESTRATÈGIC DE NEGOCI

“Els economistes joves som més versàtils perquè tenim una concepció de l’economia més holística”

Ferran Piqué és una de les noves veus joves de l’economia catalana. La seva visió sobre el futur de Catalunya i la seva vocació d’impacte social són una finestra d’aire fresc i una oportunitat per mirar el futur amb idees renovades. Reivindica la neutralitat del CEC com a espai de debat i espera trobar-hi punts de treball de qualitat.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

Quan Ferran Piqué es va graduar en Ciències Empresarials-Management a la Universitat Pompeu Fabra el 2021, buscava un indret on tenir converses que generin projectes amb impacte, fer networking de qualitat i optar a un ventall de formació de prestigi. Per això es va col·legiar al Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC). Actualment és membre de les comissions d’Economia i Sostenibilitat, Economia Industrial i Joves Economistes.

Aquestes comissions resumeixen els teus interessos en l’economia?

Em dedico a la consultoria estratègica de negoci, principalment en l’àmbit de la indústria, ajudant les cadenes de valor i les seves empreses a transformar-se per tal de millorar la competitivitat. Això passa per incorporar, entre altres coses, el vector de la sostenibilitat i la descarbonització. Les dues primeres comissions m’aporten molt de valor perquè es toquen aquests sectors des de punts de vista molt diferents. D’altra banda, des de la Comissió de Joves Economistes estem treballant perquè la veu dels joves dins

del CEC tingui una major repercussió, fomentant iniciatives multisectorials i amb diferents entitats. Tenim el repte de multiplicar l’impacte social dels joves economistes, i contribuir al debat i aportar solucions per als problemes de present i de futur dels joves.

Actualment hi ha pocs economistes joves que siguin tan escoltats per una audiència jove. Com són els economistes de la teva generació? Què podem aprendre d’ells? Som inquiets, fem les primeres passes en el món professional, i costa trobar estabilitat i sous competitius. Per això molts joves marxen fora. També som més versàtils perquè tenim una concepció de l’economia més holística, integrem més elements que tradicionalment s’ignoraven. S’ha tendit a entendre l’economia des d’una òptica essencialment quantitativa,

En termes de descarbonització, les empreses catalanes estan molt per darrere per un factor evident: els deures pendents en transició energètica

i els joves economistes tenim una visió més inclusiva. Per exemple, en l’aproximació als reptes econòmics, en la interrelació entre els diferents elements que afecten l’economia, en la reivindicació del valor social, etc.

Des de la teva especialitat, com veus les empreses catalanes en relació a la sostenibilitat i la descarbonització? En termes de descarbonització, molt per darrere per un factor evident: els deures pendents en transició energètica. Però en sostenibilitat, podem ser optimistes perquè hi ha hagut una sensibilització molt forta: taxonomia de les finances sostenibles i canvis normatius, canvis que generen un efecte tractor a totes les empreses de la cadena de valor i obliguen a alinear l’estratègia empresarial amb els objectius col·lectius en l’àmbit de sostenibilitat.

Catalunya viu les seves cinquenes eleccions anticipades consecutives. Com afecta aquesta inestabilitat política a l’economia catalana?

Negativament, sobretot pel canvi constant d’interlocutors i lideratges d’un govern a un altre. Ara tenim molts reptes en el sector primari, però en els últims 10 anys hi ha hagut sis consellers d’Agricultura. El mateix ha passat amb Educació. És impossible que amb tants canvis es puguin

culminar processos. D’altra banda, la sobrerregulació ha fet que s’hagin anat afegint capes de tràmits i que la situació sigui insostenible. Val la pena pensar en el rol que tenim els economistes en les posicions de lideratge en el sector públic. Les eleccions són una oportunitat per reclamar aquestes posicions i corregir el dèficit de perfils amb formació econòmica al Govern, només un 13 %. En canvi, un 40 % en tenen de jurídica. Això condiciona l’aproximació que es té cap als diferents sectors, per exemple, en l’àmbit de l’eficiència de la regulació, els tràmits i la burocràcia que abans esmentava.

Fa unes setmanes es va fer viral una piulada teva on descrivies per què Catalunya ha passat d’un PIB per càpita per sobre de la mitjana europea al 2002 a ser una de les quatre CA per

sota el 2022. Què ha de canviar per a revertir aquesta tendència?

S’ha de repensar el model productiu que tenim, cosa que revertirà en totes les causes. Si passem a no tenir tots els ous a la mateixa cistella, la del turisme, deixarem de necessitar tanta immigració i tanta mà d’obra barata i, per tant, els sectors que més es potenciaran seran sectors que necessitin

S’ha de repensar el model productiu que tenim. Més que el turisme, cal potenciar sectors més qualificats, més productius i més propensos a innovar

mà d’obra més qualificada, amb més productivitat, més propensos a innovar.

Quin paper ha de jugar el CEC en aquest moment clau?

El seu rol és fonamental per debatre les coses des del rigor. Una de les grans problemàtiques que tenim a Catalunya sobre les grans qüestions és el dogmatisme. Un espai com el del CEC ens permet defugir d’això i tenir debats de qualitat, que puguin aportar solucions pensant en el futur de la societat. Hem de reivindicar el rol d’espai neutral del CEC, on ens hi trobem gent amb formació, experiència i sensibilitat política diferents, però amb l’arrel comuna de l’economia. Això ens aporta molt per poder discutir qüestions des d’un punt de vista que generi impacte i sigui transversal. El CEC és l’única entitat amb aquesta voluntat, capacitat aglutinadora i, també, credibilitat. n

Aula d’Economia

Dos màsters imprescindibles

QUÈ T’APORTA

MÀSTER D’ESPECIALITZACIÓ TRIBUTÀRIA

(35a edició)

El Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza la 35a edició del Màster d’Especialització Tributària, coordinat per l’economista i assessora fiscal Carme Jover, que s’iniciarà el 5 de novembre de 2024.

 COMPATIBLE AMB L’ACTIVITAT PROFESSIONAL

La seva durada, 212 hores; la distribució de les classes en dos dies per setmana, de 17.00 a 21.00 hores (dimarts i dijous); la localització de la seu a Barcelona del Col·legi d’Economistes de Catalunya; i, alhora, la possibilitat de seguir les classes online, permeten que es pugui compaginar còmodament amb l’activitat professional dels alumnes.

 PRESTIGI I RECONEIXEMENT

Els 34 anys d’experiència el situen com un màster de referència en el sector de l’assessorament i consultoria fiscals. Per als despatxos professionals és una via fonamental per a la formació interna del seu equip i per incorporar nous professionals.

 HOMOLOGACIÓ

Garantit pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, està homologat pel Registro de Economistas Asesores Fiscales (REAF-CGE).

També és homologable en 68 hores (IVA i Impost sobre el Benefici) per als Auditors de Comptes (ICAC) i per als Experts Comptables acreditats (RECC).

 FORMACIÓ SÒLIDA I PRÀCTICA

De la mà d’un equip docent altament qualificat (tècnics superiors de les administracions tributàries i assessors fiscals), ofereix una sòlida formació teòrica i, sobretot, pràctica. Per tal de conèixer en profunditat la totalitat del sistema fiscal espanyol i les eines

necessàries per desenvolupar l’assessorament i la consultoria.

 PRÀCTIQUES PROFESSIONALS I INSERCIÓ LABORAL

Podràs fer pràctiques en algun dels 1.400 despatxos professionals vinculats al Col·legi. Més del 90 % dels alumnes que han cursat el màster estan treballant com a assessors fiscals.

 COMISSIÓ DE FISCALISTES | REAF CATALUNYA

Gaudeix de les activitats de la Comissió de Fiscalistes del Col·legi d’Economistes, sessions temàtiques i debats fiscals, i relaciona’t amb els professionals de l’assessorament fiscal assistint a la Jornada Tributària anual. Demana informació i reserva la teva plaça a aula@coleconomistes.cat

VIA

DIRECTA PER INCORPORAR-TE AL MÓN DE LA COMPTABILITAT I L’AUDITORIA

MÀSTER OFICIAL D’AUDITORIA DE COMPTES I COMPTABILITAT 2023-2024

El Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, una nova edició del Màster Oficial d’Auditoria de Comptes i Comptabilitat, que s’iniciarà el 14 d’octubre de 2024 i finalitzarà el 25 de juliol de 2025.

 UN ESPAI CÒMODE I BEN COMUNICAT

Les classes tindran lloc presencialment a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Barcelona, de dilluns a dijous de 17.00 a 21.00 hores, amb els divendres per a tutories i activitats curriculars.

 NOMÉS UN CURS ACADÈMIC

En només un curs acadèmic, aquest màster proporciona els coneixements comptables i d’auditoria indispensables per

exercir com a auditor/a, i capacita per realitzar auditories de qualsevol tipus o dimensió i dirigir amb responsabilitat i ètica professional la revisió de comptes anuals i d’altres informacions financeres d’empreses i institucions.

 PLA D’ESTUDIS COMPLERT I ACTUAL

Amb un total de 60 crèdits, el pla d’estudis del màster contempla com a assignatures obligatòries l’auditoria aplicada, la comptabilitat financera superior i altres marcs normatius, les normes internacionals d’auditoria (NIA-ES), les normes internacionals de comptabilitat (NIC/NIIF) i consolidació, anàlisi d’estats comptables, comptabilitat directiva i tecnologies de la informació, i el treball de fi de màster. I com a assignatures optatives, la fiscalitat empresarial i el marc legal de les situacions concursals, la responsabilitat social corporativa i els informes de sostenibilitat. L’equip docent està format per professors del departament d’Empresa de la UAB. També hi col·laboren professors d’altres universitats i auditors socis o mànagers de firmes d’auditoria.

 MÀSTER HOMOLOGAT I DISPENSA DE L’EXAMEN PER ACCEDIR AL ROAC

El màster proporciona formació específica de l’àmbit de la comptabilitat, la relació comptabilitat-fiscalitat empresarial i l’auditoria de comptes, que permet completar la formació obligatòria en comptabilitat i auditoria homologable per l’ICAC, Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. La seva superació eximeix de l’examen teòric d’accés a la professió d’Auditor de comptes establert per I’ICAC.

 PRÀCTIQUES CURRICULARS I EXTRACURRICULARS

Els estudiants del màster poden realitzar pràctiques professionals optatives durant 150 hores (aprox. 1-2 mesos) en firmes d’auditoria de prestigi i vinculades al Collegi d’Economistes de Catalunya durant el segon semestre del curs, a partir del febrer. Les pràctiques es poden prorrogar de forma extracurricular durant quatre mesos addicionals (cicle d’auditoria de febrer a juliol). Fes la teva sol·licitud d’admissió al màster aquí

Per a més informació, us podeu adreçar a l’Aula d’Economia escrivint a aula@coleconomistes.cat

Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci

Víctor Bottini: “El màrqueting i la comunicació permeten que els negocis sobrevisquin”

Neix la Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci, amb l’objectiu de posar en valor la figura de l’economista i apropar eines que ajudin a maximitzar els beneficis i la imatge.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

Construir una marca sòlida i diferenciada, que gestioni la identitat corporativa, transmeti els seus valors i ajudi a apuntalar els beneficis és l’objectiu de qualsevol empresa. Amb aquest meta s’ha creat la Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci, presidida per Víctor Bottini, economista, periodista, col·legiat des de fa més de 25 anys, i premi Joan Sardà Dexeus 2019 de la Revista Econòmica de Catalunya (REC) a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia.

Què ha portat a crear aquesta comissió?

El màrqueting i la comunicació han estat força apartats de l’entorn de l’economista. Crec que el motiu és perquè hi ha un pes molt important dels sectors fiscal i auditor de comptes, però en la meva opinió el màrqueting i la comunicació són més crítics perquè una organització, ja sigui una petita o mitjana empresa, o una persona autònoma, necessita vendre. El màrqueting t’ajuda a construir i elaborar el teu servei o producte, i la comunicació a donar-lo a

El màrqueting t’ajuda a construir i elaborar el teu servei o producte, i la comunicació a donar-lo a conèixer

conèixer. L’objectiu d’aquesta comissió és posar en valor la rellevància aquestes disciplines i el seu impacte en el negoci. D’altra banda, el màrqueting no ha estat mai a prop de l’activitat col·legial. En aquest sentit, serà molt important des de la comissió que apropem les estratègies de màrqueting i comunicació als col·legiats. No hem d’oblidar que hi ha un col·lectiu molt important de joves, estudiants de graus d’economia i ADE, que hauríem de ser capaços d’atraure

al col·legi. I per aquells que hi són, plantejar activitats, continguts i formacions que els hi puguin ser d’interès.

Quins són els objectius per aquest primer any?

Hem identificat la necessitat que les PIMES i les persones autònomes facin ús del màrqueting com una eina d’impacte de negoci i treballarem en aquesta línia. També volem fer un acte de presentació de la Comissió, que ens permeti posar en valor la importància del màrqueting i la comunicació i donar visibilitat al perfil de l’economista com un professional que genera dades de valor i que aporta llum en situacions complexes de l’economia que requereixen d’explicacions tècniques i no populistes. Davant de tot això, és essencial que posem sobre la taula tot un seguit d’eines que elevin el valor de la figura de l’economista davant de diferents contextos amb una conjuntura molt canviat. També ens posem la meta d’organitzar una conferència magistral anual amb un ponent de gran pes dins del sector i engegar estudis i formacions d’interès per la persona economista. James Grunig, un dels grans teòrics americans de les relacions públiques, va definir quatre models de RP (unidireccional, informació pública, persuasió científica i mediadors). Seguint el model de Grunig, els economistes ens hauríem de situar en la persuasió científica.

Quin és el perfil dels membres?

Actualment tenim 25 economistes, d’entre ells 10 dones, el que ens aporta una mirada de gènere molt necessària. A banda, 14 són de fora de Barcelona, un aspecte molt interessant que dona projecció més enllà de la ciutat. Destaquen els assessors fiscals i auditors. En la primera reunió de la Comissió, vam crear tres eixos de treball. El primer és posicionar el màrqueting i la comunicació com un element estratègic de l’empresa que impacta en el negoci. El segon és

Els economistes tenen a l’abast eines fantàstiques que podem utilitzar a un cost molt competitiu

Crec que totes les comissions del CEC poden tenir elements d’interacció amb la nostra

potenciar la marca personal de l’economista. I el tercer és la interrelació amb altres comissions. Una de les conclusions que va sortir de la primera reunió és que l’economista està apartat del màrqueting i la comunicació: sap que existeix, però no és una matèria troncal. Crec que totes les comissions poden tenir elements d’interacció amb la nostra.

Quin és el perill de que les empreses no entenguin la importància del màrqueting i la comunicació en la seva estratègia de creixement?

Un problema que hi ha avui en dia és que pots tenir un negoci molt innovador, però si darrera no hi ha una estratègia de màrqueting i de comunicació amb impacte en el negoci, aquest negoci acabarà tancant. Comunicar o morir. El màrqueting i la comunicació permeten que els negocis sobrevisquin.

Quines eines se’ls hi donarà a les PIMES i els autònoms?

Organitzarem sessions anuals sobre les audiències dels diferents suports (tv, ràdio, premsa escrita, web), amb dades de la EGM (l’Estudi General de Mitjans que realitza l’ Associació per a la Recerca de Mitjans de Comunicació) i de la inversió publicitària per així identificar els canals de major impacte comunicatiu. A més, insistirem que els economistes tenen a l’abast eines fantàstiques que podem utilitzar a un cost molt competitiu. Em refereixo a les xarxes socials i mitjans socials com els webs i els blocs, que ens permeten i ens faciliten la comunicació i on la producció de vídeos curts juga un paper principal. D’altra banda, volem fer un estudi sobre la influència que té la opinió dels economistes en la política i la societat en general, i fer una anàlisi sobre la bretxa de gènere de les opinions que es publiquen en els mitjans. Això ens servirà per reivindicar el valor de la dona economista en els negocis. n

Girona

LA VI JORNADA D’AUDITORIA I COMPTABILITAT

REFLEXIONA SOBRE EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ EN UN CONTEXT D’IMPULS PER LA SOSTENIBILITAT

La VI Jornada d’Auditoria i Comptabilitat a Girona va ser inaugurada aquest any per la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas, i l’alcalde de la ciutat, Lluc Salellas. Al llarg de dos dies, un centenar de professionals van poder conèixer, de la mà d’una trentena d’experts, les últimes novetats en l’àmbit de l’auditoria i la comptabilitat al voltant del lema d’enguany, El futur de les firmes d’auditoria i la sostenibilitat, una sinergia que té molt recorregut perquè les noves conjuntures obliguen les empreses a ser capaces d’adaptar-se als nous entorns, desenvolupar habilitats, incorporar noves eines i metodologies, i garantir la transparència.

El president de la Seu de Girona del Collegi d’Economistes de Catalunya (CEC), Lluís Bigas, va celebrar que aquesta jornada hagi arribat a la sisena edició, “convertida en un referent dins de la professió” i que aquest any “hagi despertat l’interès de les autoritats de l’economia i l’empresa,

tant gironines com d’altres indrets de Catalunya i de l’Estat espanyol”. El seu paper s’estén al conjunt de la ciutat, atès que la vocació de la Jornada és constituir també un reclam que, a més que professional, sigui de tipus turístic.

Durant la seva intervenció, la consellera Mas va assenyalar durant la seva intervenció que “per a una bona gestió econòmica i financera, és imprescindible la participació dels professionals comptables i auditors”. “Així, les organitzacions podem assegurar que som transparents, que practiquem la rendició de comptes i que gestionem eficaçment els recursos de què disposem. Disposar de la informació financera bàsica assegura la seva integritat i fiabilitat”, va dir.

Per la seva banda, l’alcalde Lluc Salellas va explicar que l’Ajuntament de Girona està compromès amb la sostenibilitat i va desgranar les principals actuacions que el consistori està desplegament en

aquesta matèria, així com els reptes que té al davant.

El degà del CEC, Carlos Puig de Travy, i el president del Consejo General de Economistas y exdegà, Valentí Pich, també van participar en la inauguració. La Jornada va abordar qüestions com la intel·ligència artificial i la digitalització a l’auditoria de comptes, la comptabilitat de les operacions entre empreses d’un mateix grup i el canal ètic de les firmes d’auditoria. També es van analitzar els riscos i la influència de les competències emocionals en l’auditor, es va examinar la situació actual i els reptes de les firmes d’auditoria i de serveis professionals comptables, i es van estudiar els aspectes comptables i financers del cas Grífols, entre altres temes.

La ponència inaugural va anar càrrec de Santiago Durán, president de l’Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC), i va ser moderada pel president del REA-CGE, Emilio Álvarez. n

Girona

Lleida

IV JORNADA “DONA PROFESSIONAL: UNA CARRERA DE FONS”

LAIA VILALTA

Membre del Comité Executiu de la Seu de Lleida del CEC

El dia 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, es va celebrar la IV Jornada

“Dona professional: una carrera de fons”. Aquesta jornada l’organitza anualment la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya, juntament amb l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida i el Col·legi de Graduats Socials de Lleida. Aquest any, com a novetat, també s’ha comptat amb la col·laboració de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida (UdL), que ha cedit la Sala de Juntes de la Facultat per a la celebració de l’acte.

Es tracta d’una trobada on es vol que hi quedin representades tant les dones que es dediquen a una carrera professional —economistes, advocades, graduades socials, etc.— com les dones que estan en càrrecs directius d’empreses o bé que són empresàries individuals.

La IV Jornada va comptar amb tres ponents amb una potent trajectòria professional, Marta Pradas, Marta Grañó i Anna Llauradó, que van protagonitzar una conversa moderada per Yolanda Montegut, vicedegana de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la UdL.

Les ponents van compartir les seves experiències en el món professional, influenciades

Marta Pradas, Marta Grañó i Anna Llauradó parlen dels reptes i dificultats per arribar al lloc professional que ocupen avui

en el seu cas per la maternitat, amb els reptes i dificultats que han hagut d’afrontar, i com han arribat al lloc professional que ocupen a dia d’avui.

Marta Pradas és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i CEO de JYMPA FUTURAGRO SL des de 2021. Compta amb una extensa experiència prèvia en el sector com a Export Manager, portant una cartera de més de 15 països. Forma part de la Junta Directiva d’ANSEMAT (Associació Nacional del Sector de Maquinària Agrícola) i FEMAC (Associació de Fabricants Exportadors de Maquinària Agrícola de Catalunya).

Marta Grañó és consultora en Diversitat, Innovació i Persones, i professora a ESADE, OBS Business School i la UdL. Imparteix programes de formació per a directius i s’ha especialitzat en impulsar la diversitat en les organitzacions amb programes de lideratge femení. És llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, MBA per ESADE i autora de cinc llibres

Lleida

sobre les seves àrees de treball, entre els quals destaca ¿Somos malas madres? El libro para las madres que trabajan dentro y fuera de casa

Anna Llauradó és advocada des de 1995, mediadora habilitada des de 2002 i sòcia d’un despatx professional. És membre de la Junta de Govern i responsable de l’àrea de Mediació i Arbitratge i de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida, així com membre de la Comissió de Mediació, de Drets Humans i de la Violència de Gènere del Consell de l’Advocacia Catalana.

Una vegada finalitzat el debat, en el mateix espai, les persones assistents van intercanviar les seves pròpies experiències en un ambient distès, tot acompanyat d’un brunch . En conjunt, va quedar palesa la importància de crear aquest tipus d’espais per donar visibilitat a la dona en el món professional. Des de la Seu de Lleida del CEC us animem a assistir-hi en les properes edicions. n

Tarragona

MAXIMITZANT ELS RECURSOS:

L’ART

DE PLANIFICAR

I EXECUTAR

PRESSUPOSTOS EN EL SECTOR PÚBLIC

NÚRIA SICART I LAIA SAS Membres del Comité Executiu de la Seu de Tarragona del CEC

En l’era de la demanda creixent i dels recursos limitats, l’art de planificar i executar pressupostos emergeix com a una competència crítica per a les administracions. Els pressupostos són l’eina clau i estratègica per a qualsevol govern, on es dota econòmicament la prestació de serveis que s’ofereixen a la ciutadania. Són els fils que uneixen les decisions polítiques amb la realitat econòmica i social.

L’elaboració del pressupost, i sobretot la seva aprovació en determinats escenaris polítics, pot ser percebut com un autèntic viacrucis, ara que encara ens ressona la Setmana Santa. Les fases preparatòries suposen un exercici exigent de plasmació del programa polític per millorar la vida dels ciutadans, fent equilibris entre els diferents objectius perseguits, atès que els recursos públics són limitats.

No obstant, cal ser crític, i no aniria malament que els governs fessin una anàlisi profunda del cost-benefici dels serveis que presten i repensessin el que realment necessita la ciutadania, posant les persones al centre, millorant l’eficiència i la productivitat interna i automatitzant processos.

Per tirar endavant el pressupost s’inicia la fase de negociació, i aquí és on s’incrementa la complexitat, com s’ha demostrat recentment en l’àmbit de la Ge -

Gestionar els pressupostos de manera eficient és un deure i un privilegi que les administracions han de complir amb rigor, responsabilitat i transparència

Tarragona

neralitat de Catalunya. Així, el projecte del Govern no ha estat capaç de convèncer prou al divers espectre polític, i el país s’ha vist abocat no només a la pròrroga del pressupost, sinó també a la convocatòria de noves eleccions. Sense pressupost, la principal eina de treball, resulta impossible governar.

Pel que fa a l’execució, els pressupostos públics són la manifestació tangible del compromís d’una societat amb el benestar comú. Per tant, gestionar-los de manera eficient és un deure i un privilegi que les administracions han de complir amb rigor, responsabilitat i transparència, tenint sempre present el cost-benefici de les polítiques i l’austeritat que les hauria de caracteritzar.

En resum, l’execució efectiva dels pressupostos en les administracions públiques és una prova de resistència. Tot i les seves dificultats, dominar aquest art és essencial per garantir un funcionament eficient i una gestió responsable dels recursos públics. n

TREBALLEM EN GRUP

Sabies que el Col·legi ofereix avantatges en la contractació d’assegurances?

Ser membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya ofereix una sèrie d’avantatges en la contractació d’assegurances de Responsabilitat Civil Professional i Ciberseguretat. A més posa a disposició un servei d'assessorament gratuït al col·legiat/da que permet solucionar qualsevol dubte. La consulta es pot enviar per correu electrònic a cec@coleconomistes.cat

Responsabilitat Civil Professional

Tots els professionals que prestin serveis a Catalunya, ja sigui per compte propi o per compte d'altri, han d'actuar coberts amb una pòlissa de responsabilitat civil -o garantia equivalent-. En aquest sentit es pronuncia l'article 9 de la Llei 7/2006, de l'exercici de professions titulades i col·legis professionals.

L’obligatorietat d’estar assegurat respon a la necessitat de cobrir, mitjançant un contracte d’assegurança, els perjudicis econòmics que els professionals puguin causar a terceres persones mentre desenvolupin la seva activitat professional i com a conseqüència d’un error o negligència. Amb l’assegurança s’evita fer front mitjançant el patrimoni personal de les quanties que es puguin reclamar.

D’altra banda, tots aquells membres del col·legi que exerceixin com a administradors concursals cal que tinguin en compte el Reial decret 1333/2012, de 21 de setembre, pel qual es regula l'assegurança de responsabilitat civil i la garantia equivalent dels administradors concursals, segons el qual, en el moment d'acceptar el nomenament, hauran d'acreditar davant el Secretari del Jutjat que disposen d'una assegurança o garantia equivalent, destinada a cobrir els danys i els perjudicis que es puguin causar en exercici de les seves funcions.

Els membres del col·legi que desenvolupin l’activitat d’auditoria també hauran de tenir en compte l’establert a l’article 22 del Reial decret 1/2011 del 1 de juliol, on es regula la seva responsabilitat civil i la garantia financera equivalent.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya, per tal de facilitar que els membres del col·legi en exercici puguin contractar una pòlissa de responsabilitat civil, han arribat a un acord amb la corredoria MARSH, per oferir a tots els col·legiats/des l'adhesió voluntària a una pòlissa de Responsabilitat Civil Professional col·lectiva, amb unes condicions econòmiques avantatjoses.

Ciberseguretat

Des del Col·legi d’Economistes de Catalunya oferim per mitjà d’un acord amb la corredoria Alertis Brok una assegurança dissenyada per protegir les empreses dels atacs cibernètics i dels problemes que els puguin ocasionar. L’assegurança ofereix un pack complet de garanties i serveis de prevenció que cobreix incidents cibernètics, responsabilitat per seguretat a les xarxes, privadesa i multimèdia, danys als sistemes i interrupció del negoci, així com cobertura davant la ciberdelinquència.

MÉS INFORMACIÓ

Soluciones de ECOSISTEMA

LEFEBVRE

QMEMENTO

BASE DE DATOS PRÁCTICA

El poder de la información analítica conectada a la base de conocimiento más innovadora.

Todo el conocimiento de Lefebvre y un servicio de Consultoría y Documentación apoyado por los mejores expertos.

El prestigio de los Mementos unido al sistema documentario más completo.

ADEMÁS INCLUYE Apuntes y consejos Indicator.

LEFEBVRE

Un buscador realmente eficaz basado en inteligencia artificial y en la primera red semántica legal.

Podrás añadir Formación Experta y Sibila, el primer analista inteligente.

Obras de diferentes colecciones de Lefebvre: Claves Prácticas, Mementos Expertos, Guías rápidas y otros manuales con la sistemática Memento.

TÁNDEM

SOFTWARE DE GESTIÓN DEL CONOCIMIENTO

Una solución dirigida a asesorías que quieren aprovechar el conocimiento que existe entre su propia documentación.

Con TÁNDEM todos los archivos y documentos se analizan, se enriquecen y se integran en un único interfaz junto con el resto de contenidos Lefebvre. Beneficios para tu empresa:

VANGUARDIA TECNOLÓGICA

Toda nuestra tecnología y nuestros desarrollos de inteligencia artificial para que los puedas aplicar sobre tu conocimiento.

ANÁLISIS CON ALGORITMOS

Analizamos con algoritmos desarrollados durante años, todos tus documentos y archivos para “comprenderlos”.

INTEGRA TU CONOCIMIENTO

Se mostrarán los informes de tu despacho, tus modelos, tus demandas y toda la documentación que desees junto con los Mementos, artículos doctrinales o la jurisprudencia.