PINZELLADES DEL PEDRÍS Josep Maria Rendé Masdeu, un camí entre les finances i la vi�cultura
Som al teu tros, a la partida de les Comes i hi ha un munt de ceps arrencats, quin és el motiu? Aquesta vinya ja tenia una edat, potser vint-i-cinc anys, encara podia donar una mica més de profit, ara la meva filla i el gendre, que són els que n'entenen van decidir arrencar-la per canviar la varietat del raïm i plantar una vinya autòctona com el Trepat i el Mataró. Quan va començar la tradició de la viticultura a casa vostra? Vam començar a fer vi juntament amb el meu germà Joan per aprofitar més bé les terres de Figuerola i Cabra del Camp i també les de l'Espluga de Francolí, i alhora també el local que tenia la família a la Font Baixa, donat que reunia les condicions per fer-ho. Vam introduir varietats foranies com el Cabernet i el Merlot, que per cert, són les que ara han arrencat Tant el teu germà, escriptor, com tu mateix que estaves al sector de les finances, queda prou clar que no proveníeu de l'agricultura, com es produeix aquest canvi? Jo ja feia alguna tasca agrícola abans, conrear l'hort, o sigui que ja tenia d’afició. El que a mi m'agradava (i vaig provar-ho sense massa èxit) era la ramaderia, en concret les granges de porcs, però no em van acompanyar els preus ni els mercats de la carn i vaig haver de deixar-ho. Quina és la diferència entre beure EL FRANCOLÍ
vi i fer vi i també alhora, aconseguir que el públic ho accepti amb satisfacció. Per obtenir un bon vi s'han de plantar bones varietats i això és el que nosaltres vam fer. Cal tenir, també, una mentalitat diferent de la que llavors es tenia, fa anys prevalia l'obtenir molts quilos de raïm. Ara es mira més la qualitat que la quan�tat, per això ara tornem a plantar les varietats autòctones de la comarca, tal i com abans he comentat, es pot treure un molt bon vi. En el món del vi, però, influeixen molt els gustos, a mi personalment m'agraden més els cabernets i merlots, però de vins monovarietals ara no se'n fan gaires ja que generalment es fa un cupatge amb més d'una varietat que millora molt el resultat final. La teva vida sempre ha estat a l'Espluga? Sí, sobretot durant la infantesa, fins als 10 anys que vaig anar a estudiar a Tarragona. Llavors només venia els estius i ho compaginava amb Cabra del Camp, que hi teníem casa. Quan vaig entrar a treballar a la Caixa vaig estar un període treballant fora del poble vaig passar per Sabadell, el Vendrell, Montblanc i finalment vaig tornar al meu poble. Encara portes el celler i les finques de casa vostra? Fa uns set anys que em vaig jubilar, llavors vaig passar a la meva filla Mariona i al Jordi, el meu gendre, tota aquesta tasca i també el cultiu de les terres. A mi em va quedar el cuquet de fer vi i llavors vaig decidir guardar-me un petit tros de vinya al terme de Figuerola, que, amb el meu germà i un amic, fem perquè ens agrada, un cultiu acurat. Del seus raïms només aprofitem la flor del most, el producte per elaborar el vi, que obtenim del treball fet amb els estris d'un vell celler que hi ha a la casa de
36
Cabra del Camp, el resultat és un vi excel·lent que em permet gaudir-lo amb els meus amics i coneguts. Canviem d'escenari, aficions, esports com ho portes ? De jove futbol, com tothom, després l'equitació ha estat la meva gran afició. Als 35 anys vaig comprar el meu primer cavall, des de llavors sempre n´he tingut i ho he gaudit amb unes bones passejades, és un bon esport, sempre estàs en moviment, fent esforç amb les cames per aixecar-te de la sella ja que si no fos així semblaries un sac de patates dalt d'un cavall. Aquesta afició em venia de família, a casa meva des de que tinc us de raó, hi havia una sella que no feia servir ningú però allí hi estava... esperant. Segur que era del meu besavi, que per cert, la deixava cada any per la cavalcada de Reis i em va desaparèixer. Recordo que amb el meu pare anava amb una tartana de rodes de fusta i cèrcols de ferro. La tartana és un carret amb vela, per protegir de les inclemències del temps, passejàvem pels camins de la Conca, en tinc uns molt bon records. Tinc una anècdota; fa bastants anys em va parar un home amb un cotxe molt espectacular i luxós i em va dir que ara mateix me'l canviaria pel cavall i va afegir que ell no podia gaudir de l'espectacle de la natura de la nostra comarca com ho podia fer jo en aquell moment. Itinerari que aconsellaries per gaudir-ho a cavall? El camí de la Pena, quan fa bon temps estàs fresc i quan bufa el vent estàs arrecerat en un entorn i paisatge preciós. ■ Joan Casanovas
FEBRER
2020
