EL FRANCOLÍ MAIG 2021

NÚM. 408

MAIG 2021

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'Espluga reviu l'esplendor sardanista

REPORTATGE:

EL FRANCOLÍ

Fet a obra de1 vila

MAIG

2021

exili 1939 coneguem la nostra història

de

crida a les famílies espluguines que van tenir algun membre a l’exili de 1939.

Si conserveu alguna carta, postal, fotografia o qualsevol document o informació, escrita o oral, d’algun parent vostre a l’EXILI us demanem que el feu arribar a la redacció d’EL FRANCOLÍ, a les oficines del Casal. L’escanejarem i us el tornarem.

VOLDRÍEM RECOLLIR documents de l’EXILI i publicar-los en homenatge a tots aquells que patiren l’EXILI DE 1939.

Per recollir el material o per aclarir qualsevol dubte sobre privacitat i tractament de la informació, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

EL FRANCOLÍ

El Francolí Casal de l’Espluga - Plaça de Montserrat Canals, 1 43440 L’Espluga de Francolí 2 Tel. 977 87 03 59 - E-mail: evabonet@casaldelespluga.cat

MAIG

2021

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Ara fa 52 anys, una colla d’espluguins sota el paraigua del Casal de l’Espluga, van fundar una colla sardanista que durant una colla d’anys va gaudir d’una ac�vitat important. Amb el pas dels anys i sense un relleu generacional, ha restat injustament com una anècdota del passat, que enguany, ara sí, ha estat reconeguda per la seva implicació en la cultura del nostre poble i del nostre país. ■ FOTO PORTADA: Pep Torres

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català .

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Gerard Bosch. Vicepresident: Josep Morató. Cobertura audiovisual: Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 EDITORIAL Actualitzar-se o morir BÚSTIA Servitud i racisme 5 Guerra Bruta 6 Generositat 7 Un agraïment, Moltes gràcies i a disposar. REFLEXIONS Les barberies 8 L'últim bulla 9 El túnel cap al progrés 10 S'aprova la moció de Junts sobre la creació al municipi d'una nova àrea de servei per a autocaravanes 11 L'Espluga de Francolí se suma de nou a la campanya de dinamització comercial i turística "Compra i descobreix" 12 L'Ajuntament de l'Espluga de Francolí presenta els resultats del projecte de la situació del comerç 13 L'Ajuntament inicia la redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de manera participativa amb els agents educatius 14 L'Ajuntament organitza un tast de vins a la Fassina Balanyà 15 L'Espluga homenatja la Colla Sardanista Joventut Espluguina. Parlament de Manel Morgades, integrant de la Colla Sardanista Joventut Espluguina 16 Porta-la amb tu..., del compositor del Vallespir Olivier Marquès, Súper-Sardana de 'Any, a l'Espluga.

18 Cal Cobo guanya el premi a la millor coca de llardons de

3

Sant Joan. 2000 motocicletes fan parada a l'Espluga amb un esdeveniment dels Rider 1000 de Moto Club Manresa. El Monestir de Poblet tanca definitivament l'hostatgeria acomiadant una quinzena de treballadors 19 Neix l'associació Petjades per controlar les colònies de gats a l'Espluga. Els contagis a la Conca segueixen a la baixa amb només 3 nous positius a finals del mes de maig 20 L'Espluga formalitza el canvi de nom del pavelló amb un nou homenatge a David Rovira. Gema Gómez és reelegida jutgessa de pau de l'Espluga.

21 Dos joves moren en una masia de l'Espluga. Càritas reobre la seva botiga la Filigrana a la sala Parroquial 22 Moisès Ferrete, nou conseller nacional de Junts a la Conca de Barberà 20 LES FOTOS GUARDADES 21 LA RIALLETA. MUSEU DE LA VIDA RURAL 22 REPORTATGE. Fe a obra de vila 28 CASAL 32 COSES NOSTRE 33 La Biblioteca Mn Ramon Muntanyola preniada pel projecte "Viu un llibre" 34 Campionat EnroCA'T 35 Celebració de la festa de la Santíssima Trinitat a l'ermita 36 "El Catamarà" de Xarli Diego s'incorpora a la programació de l'Espluga FM Ràdio 37 L'AEIG l'Estornell restitueix el símbol de la Roca de Ponent per seu 45è aniversari 38 PESSICS ESCOLARS 39 LA BÍBLIA ENS PARLA 40 PINZELLADES DEL PEDRÍS 41 ARA FA 100 ANYS 42 HISTÒRIQUES 43 RENOI, QUIN RENOM! 44 EL SABER NO OCUPA LLOC, TOPÒNIMS EN RUTA 45 ENSENYAMENT 48 DE SOCIETAT 51 NATURA SINGULAR MAIG

2021

Actualitzar-se o morir Els catalans tenim moltes virtuts com a poble, som treballadors, discrets, emprenedors, amants de la nostra cultura i la nostra llengua, solidaris i tantes d’altres més o menys allunyades dels estereo�ps habituals, però també cal tenir en compte les nostres mancances, i entre elles una d’important és que tot i ser amants de les nostres tradicions com els castells, els seguicis populars i moltes altres, tenim una mala relació amb la nostra dansa nacional, la sardana. Així com d’altres pobles del món han actualitzat les seves danses, oferint-les al món com és el cas de les nacions celtes amb la seva música i dansa tradicional, la sardana ha esdevingut una mena d’an�guitat que tenim desada a l’armari amb aquell amor a una cosa nostra de la que no ens volem desprendre del tot però que està gairebé oblidada i que tréiem només en ocasions assenyalades. Tan sols per a un parell de generacions anteriors, la sardana era el ball de festa, el centre de les festes majors i tothom les sabia ballar, les coneixia i les es�mava, però amb el pas del temps, ha perdut aquesta vitalitat que tenia a mitjans del segle passat. Així va ser com ara fa 52 anys, una colla

d’espluguins sota el paraigua del Casal de l’Espluga, van fundar una colla sardanista que durant una colla d’anys va gaudir d’una ac�vitat important. Amb el pas dels anys i sense un relleu generacional, ha restat injustament com una anècdota del passat, que enguany, ara si, ha estat reconeguda per la seva implicació en la cultura del nostre poble i del nostre país. Potser el camí cap a l’oblit és inexorable, però estaria molt bé que les noves generacions aprenguessin a es�mar la nostra dansa com ho van fer aquells espluguins fa mig segle i aprofitar les modestes inicia�ves per actualitzar-la per tornar a donar-li vida no només al nostre poble sinó a totes les comarques del nostre país. És un deure que tenim amb una dansa tan nostra i tan es�mada i amb una de les nostres tradicions més importants. En un altre ordre de coses, això és el que ha passat amb una altra tradició de l’Espluga, el Certamen Literari que ha fet un esforç per actualitzar-se i obrir-se a les noves generacions com s’ha pogut veure enguany, adaptant el format als temps moderns i fent que una colla de jovent del poble s’hi hagi implicat, ho hagi gaudit i hagi guaitat, encara que sigui modestament, al món de la literatura i l’escriptura en català. ■

Busti@ Servitud i racisme: La men�da que inventà racisme Durant els bilions d’anys de l'evolució biològica s’han anat originant formes de vida. Les espècies biològiques i la millor adaptació ha permès la supervivència de les més exitoses. De manera semblant, des de temps immemorial grups dins l'espècie humana, sers humans, han sotmès altres grups de sers humans segons maneres considerades normals, fent-les inherents a la lluita per l’existència. Grups més forts o més ben situats, molt sovint han imposat una mena o altra de servitud no sols a EL FRANCOLÍ

individus de grups forasters sinó també a individus del seu mateix grup. Hi hagué presoners de guerra esclavitzats que podien ser i foren alliberats pagant un rescat. Hi hagué sistemes de servitud on el subjugat podia assolir la seva llibertat o casos de submissió voluntària temporal contractada a canvi d’algun benefici concret. Entre grecs i romans els bàrbars invasors, de cultura inferior a la seva, no foren considerats inferiors ja que podien assimilar-se i adquirir la cultura més avançada. En aquells

4

MAIG

2021

temps encara no s’hauria inventat el concepte de raça i es podria dir que, majoritàriament, tots els grups eren considerats de possibilitats igualment humanes... Raça com a possible en�tat biològica aparegué aproximadament els úl�ms 200 anys però com a dis�ntció no és un concepte biològic cien�fic vàlid. L’ADN ens mostra que tots els humans som el 99.9 per cent iguals. Si es vol, podríem dir amb certesa que només n’hi ha una de raça, que és l’espècie humana. Hi ha tanta o més diferències dins de qualsevol grup ètnic que hi ha entre diferents grups humans... És curiós que alguns historiadors puguin apuntar a un moment precís per simbolitzar la cristal·lització, escrita en blanc i negre, del concepte de racisme i la seva aplicació concreta. Com ja s’ha dit, el nom Gòmes de Zurora hauria de ser més famós o més funest del que és. Cap al 1450 Zurora va escriure un llibre en el que va fer quelcom que no havia fet mai ningú. "Va acoplar tota la gent de l’Àfrica, tot un con�nent vast i divers. Els va descriure com un grup dis�n�u que era inferior i salvatge. I això quan en aquells temps precolonials, algunes de les cultures més sofis�cades del món eren a Àfrica. Per què hauria fet aquesta falsa asserció aquest paio? Resulta que per aclarir-ho va bé seguir els diners... El tal Zurora havia estat llogat pel seu rei portuguès per escriure el llibre. Només uns pocs anys abans, comerciants d’esclaus connectats amb la corona portuguesa havien estat pioners efec�us del comerç d’esclaus al Atlàn�c afri-

cà. Els portuguesos foren els primers europeus a navegar directament fins l’Atlàn�c subsaharià per segrestar i fer esclaus els africans d’aquells llocs. Aleshores fou molt convenient tenir una narració que presentés la gent africana com intrínsecament inferiors per jus�ficar-se a la resta del món, a l’església, i a ells mateixos d’aquell nou comerç. I amb quatre ratlles foren inventades ambdues nocions, la noció de ser blancs i la noció de ser negres perquè bàsicament feu la equivalència falsa de ser negres amb la seva descripció nega�va dels africans. I el ser negre amb la condició falsa de ser inferior no té cap significat sense el concepte d’una suposada superioritat de ser blanc. Tot i adoptant la men�da de l’inferioritat dels africans, altres països europeus seguiren el lideratge dels portuguesos perquè els convenia: anar a l’Àfrica a adquirir sers humans en propietat pel seu treball gratuït ...”

Aplicant la regla general del Cui Bono, quí se'n beneficia, o la versió moderna, Follow the money, segueix els diners, no es gens di�cil de trobar un cert paralel·lisme entre el racisme i la misogínia, literalment odi a la dona, que ha resultat en la tradicional i ben generalitzada submissió de la dona. ´Malauradament aquests dos conceptes han estat i són tan prevalents i normalitzats a la nostra història humana que es veu que semblen inconcebibles als que volen defensar l’estatus quo.

Bibliografia: John Bleiven: The Lie that Invented Racism. TED Talk.(La men�da que inventà el racisme) ■

Anton Martí

Guerra bruta Aquesta mena de guerra bruta que de fa segles els diferents governs espanyols han fet a una Catalunya pacífica i treballadora, mai ha cessat. Segueix. Segueix al llarg dels segles. * * *

En l’actualitat no n’han �ngut prou i han aplicat un ar�cle de la mal dita Constitució, el 155 ignominiós (27/10/2017); perseguint, jutjant, empresonant i destrossant a patriotes i les seves famílies, per aconseguir una Espanya radial i egocèntrica.

Qualsevol observador imparcial diria que ja n’hi ha prou.

Que la rancúnia, l’enveja, l’ambició i la venjança tenen uns límits, els quals han sobrepassat, els espanyols, moltes vegades durant segles d’història.

Ens equivoquem, perquè aquesta radical repressió durarà mentre els indefensos catalans �nguem afany de llibertat.

No ens es�men, dis�ngits lectors, només ens necessiten.

Per desgràcia tampoc hi ha una justa llei internacional que vulgui donar solució als pobles esclaus; prefereixen adver�r, fer l’orni i mirar cap a una altra banda (se senten culpables perquè tenen problemes similars dins les seves pròpies fronteres).

Fins avui els catalans només podem sentir dins el nostre cor un crit esgarrifós que ens diu : “Visca una Catalunya lliure”. ■ E. Majós

A grans trets podríem resumir-la com exposarem.

Començà quan les Corts de Castella no acceptaren el rei Ferran el Catòlic, a la mort d’Isabel de Castella (s. XV).

Acte seguit prohibiren que els catalans colonitzessin Amèrica, entre d’altres ofenses.

En la guerra contra França i la famosa “Paz de los Pirineos” (1660) dividiren Catalunya en dues meitats, annexionant la del nord al país veí. No contàvem pels mandataris castellans.

Va venir després la Guerra de Successió i la implantació del “Decreto de Nueva Planta” (1714), que arrabassava totes les llibertats de Catalunya conver�nt-la en colònia d’Espanya.

Finalment una guerra civil (1936), que destrossà el país i on li arrabassaren totes les llibertats que havia guanyat amb la República i les urnes (1 milió de morts).

EL FRANCOLÍ

5

MAIG

2021

Generositat

Busti@

Fa dos anys que vam deixar els nostres càrrecs com a regidors de l’Ajuntament de l’Espluga, després d’una llarga etapa, i que ens enorgulleix haver compar�t amb el David. Des de llavors ens hem man�ngut, volgudament, en un segon pla, sense fer declaracions públiques i deixant treballar al nou equip de govern escollit per una àmplia majoria dels espluguins, però l’acte que s’ha celebrat per donar el nom del Pavelló Municipal d’Esports a qui va ser alcalde de l’Espluga durant setze anys, el David Rovira i Minguella, ha estat la gota que ha fet vessar el got de la nostra paciència i poques ganes d’intervenir en la vida municipal. Durant aquests dos anys hem callat quan des de l’equip de govern s’ha intentat �rar per terra la nostra feina, tot dient que havien trobat un ajuntament desolat econòmicament, desorganitzat i amb moltes mancances, per intentar jus�ficar la seva inacció. Hem callat tot veient com intentaven destruir la feina feta durant aquests anys, quan han intentat destruir la fira de la cervesa i els elaboradors locals (salvada per la insistència d’aquests úl�ms), eliminant El Vi Fa Sang, el Fes�val Internacional de Novel·la Criminal en català, o quan veiem que deixen morir la Ruta Templera i Hospitalera per manca de promoció i manteniment, tot eliminant el darrer vídeo de dita ruta per una reorganització del tot il·lògica dels espais de les oficines municipals. Hem callat quan hem vist que en dos anys han estat incapaços de treure a concurs la neteja de les installacions municipals, o una cosa tan simple com subs�tuir l’arrendament de la màquina d’escombrar, allargant, a preu d’or, el contracte de lloguer de l’actual que està vella i que es passa més dies al taller que al carrer, amb la conseqüent manca de neteja de la població, i així tantes i tantes coses que estan eliminant o destruint pel simple fet que no les han fet ells... En tot moment, i davant les adversitats viscudes en aquests darrers dos anys, com per exemple, durant la riuada de l’octubre de 2019, així com en altres ocasions, per part nostra sempre els hem ofert la nostra ajuda o el que hagués convingut però, pel que sembla ser, mai han necessitat aquesta ajuda. Quan entra un equip de govern nou ha de tenir amplitud de mires i mostrar generositat vers els equips anteriors, i de ben segur que construir damunt dels projectes començats és molt més senzill que fer-ho malmetent tot el llegat anterior per intentar demostrar, encara no sabem ben bé per què, que els

nous governants són molt millors. I aquesta manca de generositat i empa�a vers el passat l’han portada a l’extrem amb l’acte de donar el nom de David Rovira i Minguella al pavelló d’esports municipal, ja que l’han fet simplement perquè l’havien de fer i, tot excusant-se amb la pandèmia, han organitzat un acte tancat i amb poquíssima gent, en un pavelló que tot i les restriccions perme�a molt més aforament, tant a l’interior com a l’exterior, i no s’entén que, per exemple al concert dels Buhos, fet al teatre del Casal el passat mes de desembre quan la pandèmia es trobava en un punt molt més complicat que l’actual, hi van poder entrar més de 400 persones, o com els actes d’homenatge a la Colla Sardanista Joventut Espluguina, pels quals es van oferir moltes més localitats en un espai obert, o fins i tot col·locant les lletres del nou nom del pavelló a finals del mes d’abril i quan encara faltaven més de quinze dies per a l’acte d’atorgament de la dis�nció. Hi ha molts formats per poder fer un acte digne com el de l’homenatge que ens refereix, posant-hi una mica més de ganes ja que, simplement, voler és poder, però tenim la sensació que a l’equip de govern actual no els venia de gust, que els costa reconèixer els mèrits més que sobrats del David, i per això s’han limitat a cobrir l’expedient i a no tenir en compte la magnitud que pot tenir un acte com aquest per a la gent del poble, duent a terme un acte tancat i sense gaire difusió, per això pensem que potser és perquè en aquest acte no es reconeixia a un dels seus.

Quan nosaltres vam entrar a l’Ajuntament, el David, amb la seva manera de fer, sempre ens va dir que ens havíem de mostrar generosos amb els equips de govern anteriors, que calia aprofitar totes les coses bones que havien �rat endavant i construir damunt d’aquestes, per fer l’Espluga millor i més gran, destacant sempre la feina feta per l’anterior govern, però això no tothom ho sap fer i, lamentablement, ells no ho han sabut fer, i això ens entristeix molt. El David i el seu llegat no ho mereixien, hi ha una dita castellana que diu “es de bien nacidos ser agradecidos” i ells no ho han estat en cap moment. Trist, molt trist! Només els demanàvem una cosa: GENEROSITAT. Han perdut l’oportunitat i ho lamentem.■ Maria Jesús Martín Trinidad i Joan Amigó Morató, membres dels equips de govern de l’exalcalde David Rovira durant els setze anys del seu mandat (2003-2019)

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bústia" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com.

El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, tindran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

6

MAIG

2021

Un agraïement El passat 4 de maig un eixam d'abelles es va instal.lar sota una paperera davant del número 35 del carrer Major, davant la perillositat que això suposava els vigilants municipals van fer venir una empresa de control de plagues, la qual va resoldre amb eficàcia la incidència.

Els veïns estem agraïts per la resolució del problema. ■ Josep Puig

Moltes gràcies i a disposar El passat dilluns 31 de maig vaig posar fi a dos anys com a consellera comarcal al Consell Comarcal de la Conca de Barberà, una etapa que vaig iniciar al juliol de 2019, coincidint també en el meu inici en el món de la polí�ca.

Han estat dos anys d’aprenentatge personal, però també dos anys treballant per la comarca, per les persones i amb una clara voluntat de servei.

Vull tenir unes paraules d’agraïment als meus companys del grup comarcal per facilitar-me la feina i per la confiança demostrada al llarg d’aquests dos anys, als con-

sellers i conselleres comarcals pel tracte de respecte que sempre he rebut, als tècnics i les tècniques per ser-hi sempre que ha calgut i per la seva professionalitat.

Dir-vos que es�c a la disposició de tots i totes per a tot allò que faci falta pel bé de la Conca de Barberà.

Ara deixo pas al meu company, el Moisès Ferrete, a qui li desitjo molta sort i molts encerts en aquesta etapa de treball conjunt a favor de la comarca.

En defini�va, moltes gràcies a totes les persones que m’han fet costat i m’han estès la seva mà. A disposar, sempre! ■ Rosa Sánchez Pérez Ex consellera comarcal al Consell Comarcal de la Conca de Barberà i Regidora de Junts per l’Espluga de Francolí a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí

R E F L E X I O N S Als anys cinquanta

Les barberies

Q

MANEL MORGADES

uan era pe�t, al meu carrer de l’Abadia hi havia dues barberies; a prop de casa la de l’Àngel Òdena, conegut com l’Angelet del Peles. Era a la que anava el meu padrí cada dissabte. Una mica més avall, al costat de cal Barba i al davant de ca la Na�, la de l’Amadeu Fonoll (Toneta), pare del meu amic Ramon. Van marxar cap a Barcelona quan ell era pe�t. Jugàvem a la barberia i l’Amadeu em tallava els cabells. Em vaig quedar sense barber i des de llavors EL FRANCOLÍ

vaig anar a cal Josepet del Foradat, Josep Espasa. Allí em tallava els cabells l’Ignasi, el seu fill pe�t, que amb la seva fina ironia de sempre em deia: “si no t’estàs quiet, et tallaré l’orella”. No va passar mai!

De més gran, gairebé sempre vaig anar a cal Toneta, al costat de cal Gamell i de l’establiment de la Montserrat de la tenda nova. Josep Maria Fonoll era parent de l’Amadeu i molt amic del pas�sser Josep Maria Cabal, on jo treballava. Al carrer de l’hospital, al

7

costat de cal senyor Bertran, metge, tenia la barberia el Jaume Fort (cal Reiet), un personatge singular.

El gremi de barbers de l’Espluga estava format pels cinc professionals, cadascú al seu establiment. Era el lloc de trobada dels homes, tant per servir-se dels seus serveis professionals com per fer tertúlia de barberia, per arreglar el poble i els seus habitants i les forces vives de la Vila.

Agraeixo a la Maria Àngela Anguera la seva col·laboració en aquest ar�cle. ■ MAIG

2021

R E F L E X I O N S un cop d’ull

L'úl�m bulla

«S

ANDREU MORTA

’acaba d’ensorrar part de l’església i tota la sala parroquial».

Aquesta notícia cent per cent espluguina ens arribava des de Liverpool –tramesa pel nostre benjamí– via whats app quan el núvol de pols gairebé encara devia flotar sobre les terrasses de bar de la plaça. Tot seguit, un nou senyal avisava d’un altre missatge, aquest cop de la filla i des de Sant Pere de Ribes: «Ostres, espero que no hi hagi ferits». Novament des de la Gran Bretanya: «Espluga News diu que no hi ha ferits». Nou xiu-xiu al mòbil i el gran que pregunta des de Barcelona: «De la Nova?». Ara és el torn del gendre, que és a Amer per feina: «Sembla que hi feien obres, oi?» De Ribes estant, la noia insisteix: «La Nova o la Vella?». El vigia d’Anglaterra rebla el clau: «Mira que preguntar si és la nova o la vella. La nova, és clar! M’han informat els amics espluguins». El fill tercer, que fins llavors encara no havia dit res, s’afegeix al diàleg des de Santa Eulàlia de Ronçana, Granollers o Puigpelat: «Ondi! Serà l’apocalipsi que anunciava la Rita si perdia les eleccions de València?» La conversa volava en pocs minuts d’una comarca a una altra, d’un país a un altre, de més enllà a més ençà. El whats app man�ngué la família unida per l’anunci de l’ensulsiada una bona estona.

EL FRANCOLÍ

Decididament, per a aquestes coses el whats app resulta més eficient que el boca a orella tradicional. I sobretot és infinitament més ràpid: el grup munta un safareig de ca la Quica en quatre segons. Igual de ràpid i potent s’ha mostrat el Twitter: vàrem comprovar-ne l’eficàcia arran de l’estada de Donald Trump al tron imperial nordamericà, que aquell pèl-roig excèntric va governar a cop de tuit.

Però no tot són flors i violes: els avisos sovint són un destorb. Passa que potser estaràs fent alguna cosa que reclama parar-hi atenció però, cada dos per tres, el xiulet («tit-tit, tit-tit») et sorprèn i desconcentra. És un atabalament, sobretot per als qui ja pertanyem més a la generació del càn�r i la somera que no pas a la d’aquest univers comunica�u que els nostres néts dominen tant i tan bé.

El whats app sublima aquella realitat social que es podria definiríem com «espai femení de comunicació» integrat per aquella trinitat cabdal en la transmissió de novetats que formaven el safareig, el mercat i la perruqueria. Crec que un altre exemple pot aclarir què vull dir. La meva dona col·labora en una «oenagé» local destinada a ajudar la gent del barri que té dificultats per sobreviure i que duu el suggestiu nom ”De veí a veí”.

Una de les seves activitats és cosir

8

davantals, draps de cuina, agafadors i altres manualitats boniques, que es venen per recaptar dinerets. Doncs bé, la comunicació del grup bull sens parar. Només que deixi de connectar el mòbil un dia, quan l’obre hi té desenes de whats apps intercanviats per tota la colla. Que, naturalment, no substitueixen la xerrada personal així que les cosidores es reuneixen, però ajuden a saber-ho tot de tothom. I al moment.

“Hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad” cantava don Hilarión a «La Verbena de la Paloma». Ell, que a penes si devia conèixer el telègraf, s’escandalitzava davant dels primers tramvies �rats per mules que circulaven pel Madrid de finals del segle XIX! A les generacions actuals, les dels nostres fills i néts, els pertoca dominar aquestes ciències... i preparar-se per pair els avenços que vindran i que seran tan sorprenents com els que avui ens impacten a nosaltres. O més. I que vindran tan de pressa i tan sobtadament com els actuals, vet-ho aquí. Diuen els que en saben que el cervell humà és capaç d’assimilar i comprendre tots els canvis i totes les novetats que l’enginy i la ciència poden crear (en poc més de cent anys hem passat de l’aeroplà de llauna a trepitjar el planeta Mart). Podrem fer-ho al mateix ritme ver�ginós? “Qui lo sa”. ■

MAIG

2021

REFLEXIONS Joves escriptores

Un túnel cap al progrés

E

JUDIT DELGADO

l paisatge com a element cons�tu�u de la iden�tat Vivim dins d’un paisatge en què estem integrats. El modifiquem i hi interferim en tant que habitants d’un ecosistema compar�t i, sota una aparent innocència, l’alterem irreversiblement; encara que la percepció general sigui que la nostra acció en particular no genera canvis substancials, al llarg del nostre recorregut vital deixem una petjada ecològica considerable.

Així doncs, la valoració que fem del paisatge condiciona la nostra relació sobre o en contra d’aquest: si bé és cert que el paisatge ja no és un quadre, la preservació d’aquest segueix sent, per a molts, una qües�ó fonamental. En canvi, el pragma�sme, sempre aferrissat en la defensa de les conseqüències pràc�ques com a via per al coneixement i la comprensió del món, es desvincula plenament de qualsevol consideració sen�mental, emocional o, fins i tot —ja que parlem de paisatge— romàn�ca.

En aquest sen�t, ens han venut — amb molt d’èxit, tot s’ha de dir— que la construcció, les infraestructures i, en defini�va, la marca de l’acció humana a sobre del territori és una prova clara de progrés. Però, cal que tots pugem al carro del progrés?

El paisatge, el qual podríem dir que té una història natural i una de cultural, suscita en cada espectador una experiència estètica que ve condicionada per la seva visió general del món, però molt particularment sobre la seva visió específica envers el paisatge observat. Per exemple, el paisatge en què ens hem criat té un component identitari fàcilment evocable, independentment que la EL FRANCOLÍ

connotació sigui positiva o negativa. El canvi d’entorn —un trasllat— constitueix, d’entrada, un canvi en la identitat: «ja no visc allà, ara visc aquí (encara que jo segueixi sent d’allà)». I, amb aquesta ubicació espacial, carreguem tot un conjunt de particularitats, reconeixements i distincions que conformen la nostra identitat.

No obstant això, un canvi d’ubicació no té per què implicar una modificació (agressiva) de la identitat, sinó que es tractaria d’un afegit (com si fos una ceba, amb capes superposades). Per contra, la subestimació de l’entorn, la qual pot conduir a l’alteració o directament a la destrucció d’un paisatge, pot resultar conflictiva i traumàtica quan la pròpia identitat es troba relacionada directament amb aquest entorn: per exemple, si m’imagino una macro-construcció en algun indret de l’Espluga que per a mi constitueix part del paisatge del meu poble i, per tant, del lloc amb el qual m’identifico, la meva percepció del poble es veurà modificada. Consegüentment, elaboraré un discurs (sigui voluntàriament o involuntària) envers la comarca en què s’ubica, l’Ajuntament que ho ha permès, l’empresa constructiva, etc., que modificaran la concepció tinc de l’Espluga i, de retruc, la meva pròpia identitat. És en aquest punt que volia introduir la qüestió de l’estimadíssim i esperadíssim túnel de Lilla, una alternativa a N-240 i a la coherència paisatgís�ca i mediambiental. Si bé en el meu cas par�cular la preservació de l’entorn no cons�tueix una qües�ó iden�tària (o, almenys, no substancialment), sí que en reconec un aspecte

9

iden�tari aliè amb què no m’és di�cil empa�tzar i, sobretot, una destrossa de l’entorn innecessària si tenim en compte que avui en dia ja existeixen vies que comuniquen amb el port de Tarragona —que és el discurs de la Conca cap enfora—. A més a més, tampoc no hi veig —perquè aquest és el discurs que ens han venut de la Conca cap endins— una porta cap al progrés, ni una via per a la repoblació, ni la fi de la concepció de la Conca com a comarca oblidada.

Els pobles de la Conca, que generalment han comprat aquest discurs, han obviat el caràcter identitari de l’entorn —o, si més no, el dels territoris veïns— i han apostat per la via del pragmatisme i el progrés. Ara bé, la manera de trobar una via o una alternativa que ens orientés cap a una gestió del territori més responsable hauria de ser precisament a través de la reflexió, la comprensió i l’enteniment: caldria, en definitiva, una aquiescència unitària i sòlida com a objectiu per a comprendre el paisatge, el valor del qual hauria d’adquirir la categoria de patrimoni collectiu.

En el cas del túnel en par�cular, a mi em sembla, però, que a la balança s’hi contrapesaven la iden�tat d’uns i el pragma�sme dels altres (sumat, evidentment, a mo�vacions econòmiques i comercials) i, tal com ha quedat demostrat tantes vegades en aquest país, de la iden�tat no es menja. Potser sí que hauríem de reconsiderar, però, la magnitud del nostre impacte emocional, sensorial i mediambiental, i pensar si val més la pena defensar aferrissadament poder-se estalviar 5 minuts de cotxe o mantenir l’entorn que, de fet, cons�tueix la nostra iden�tat. ■ MAIG

2021

L'ACTUALITAT S’aprova la moció de Junts per l’Espluga de Francolí per la creació al municipi d’una nova àrea de servei per a autocaravanes El ple municipal de l’Ajuntament de l’Espluga va aprovar aquest mes i per unanimitat una moció presentada pel Grup Municipal de Junts per l’Espluga de Francolí per la creació al municipi d’una nova àrea de servei per a autocaravanes.

Fer turisme de proximitat amb autocaravana o camper és una de les opcions més viable ara mateix, i també de les més sostenibles. La llibertat i la comoditat que proporciona viatjar en una autocaravana atrauen cada dia a més persones que busquen una alterna�va al turisme de masses, gaudint de la natura, la tranquil·litat i els paisatges.

El turisme d’autocaravanes té un creixement anual superior a la mitjana dels turismes, gràcies a la independència que proporciona i la disponibilitat immediata, així com pel fet de permetre iniciar un viatge sense reservar prèviament l’allotjament.

La principal aspiració de l’autocaravanista, es poder viatjar sense contratemps, fer etapes en completa llibertat respectant la legislació i les regles cíviques del comportament. Però s’ha de fer amb coneixement sobre la norma�va que s’aplica en cada cas, per respecte al medi natural que s’està visitant, i també per evitar multes. Per això es considera un turisme de qualitat.

Amb el confinament i la dificultat de viatjar fora del país, la demanda de turisme rural o venda d’autocaravanes o campers s’ha disparat, i cal una aposta ferma per atraure aquest �pus de turisme, i per això, hi ha la necessitat de crear de nou una àrea de servei per a autocaravanes al nostre municipi.

Aquest fet contribuirà en un increment d’ac�vitat turís�ca de temporada i fora de temporada, en afavorir la difusió del patrimoni històric, paisatgís�c, cultural i local i en una potenciació del comerç local i la restauració i productes de la terra. És conegut que aquest tipus de turisme disposa de xarxes on es penja informació sobre els llocs on hi ha

EL FRANCOLÍ

àrees de serveis adequades.

A més, els espais des�nats a les autocaravanes són un lloc per incorporar panells informa�us sobre el municipi i el territori, per tal d’orientar a l’usuari, per mitjà de mapes on es troben els punts d’interès cultural i històric, espais comercials i d’oci, així com les normes d’ús i conducta a l’àrea de servei.

Per aprofitar l’autonomia d’una autocaravana, només és necessari disposar d’un lloc com el que es disposava al nostre municipi fins que va ser arrasat per la riuada de l’any 2019, on ges�onar els residus de manera ecològica, és a dir, buidar a una xarxa de sanejament, el contenidor d’aigües brutes, com també omplir el contenidor d’aigua neta. Per tant no es requereix una excessiva inversió.

Des de Junts per l’Espluga de Francolí es considera que la zona dels entorns del Casal i la seva zona espor�va, seria un lloc ideal per adequar-hi un nou espai d’aquest �pus, ja que sense haver-hi actualment cap àrea de servei específica, sovint s’hi veuen autocaravanes aparcades.

Evidentment, aquesta zona pública d’autocaravanes hauria de tenir una durada màxima d'estada i uns serveis mínims (aigua, il·luminació, senyalització informa�va...).

Per tots aquests mo�us, des de Junts per l’Espluga de Francolí van proposar al Ple de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, proposta aprovada per unanimitat, que s’afavoreixi la implantació a l’Espluga de Francolí d’una nova zona de servei d’autocaravanes, i que es prepari i s’aprovi, una regulació per a les zones públiques de servei d’autocaravanes de l’Espluga de Francolí, i que aquesta es�gui ben estudiada, per evitar els abusos dels infractors.

També es va aprovar que un cop desenvolupada la nova zona de servei d’autocaravanes, se’n faci promoció turís�ca i que es faci la reserva pressupostària adient per a desenvolupar les actuacions previstes. ■

10

MAIG

2021

L'ACTUALITAT L’Espluga de Francolí se suma de nou a la campanya de dinamització comercial i turís�ca “Compra i descobreix” Un projecte de treball col·labora�u entre administracions locals de tot el territori català per donar suport al comerç de proximitat i donar a conèixer els 32 municipis organitzadors Més de 30 establiments de l’Espluga de Francolí seran punts de par�cipacióa la campanya “Compra i descobreix” el proper mes de juny.

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí par�ciparà per segon any a la campanya de dinamització comercial “Compra i descobreix”, un projecte de treball col·labora�u entre administracions locals de tot el territori català per donar suport al comerç de proximitat i donar a conèixer els 32 municipis par�cipants.

L’edició d’enguany se celebrarà durant el mes de juny, recuperant les dates habituals, a diferència de la passada edició marcada per la situació de la pandèmia, que va retrassar la convocatòria. L’objec�u del projecte és donar suport al pe�t comerç, i promocionar el turisme local i de proximitat, i per aquest mo�u des de les àrees de Comerç i Turisme de l’Ajuntament s’ha apostat per formar part d’aquesta inicia�va, comptant també amb la implicació i col·laboració de la Unió de Bo�guers i Empresaris de l’Espluga. Més de 30 comerços de l’Espluga de Francolí seran punts de participació d’aquesta campanya.

En què consisteix la campanya?

Es tracta d’una campanya par�cipa�va, en forma de sorteig al qual podran par�cipar les persones que comprin a les bo�gues adherides a la Unió de Bo�guers i Empresaris de l’Espluga. Per

EL FRANCOLÍ

cada compra, rebran una butlleta per par�cipar en el sorteig d’estades i experiències a gaudir en els 32 municipis organitzadors, potenciant així el turisme de proximitat. Així doncs durant el mes de juny de 2021 comprar a l’Espluga de Francolí i als 32 municipis organitzadors té premi. El dia 6 de juliol es farà el sorteig i s’anunciaran els guanyadors/es, que podran gaudir de visites guiades, dinars, coneixement de l’entorn natural, tastos, nits d’hotel, etc. en algun dels municipis de la Xarxa de Barris An�cs.

Una campanya de dinamització comercial i turís�ca

11

Per altra banda, l’Espluga de Francolí rebrà als guanyadors/es d’altres poblacions, que si la situació sanitària ho permet, es reuniran a l’Espluga de Francolí el cap de setmana del 25 i 26 de setembre de 2021 per gaudir del seu premi. El premi consisteix a passar una jornada a l’Espluga descobrint els atrac�us turís�cs i fent les següents ac�vitats: visita guiada a la Fassina Balanyàan�ga fàbrica d’aiguardent i al Museu de la Vida Rural, seguit d’una ruta d’orientació en alguns comerços de l’Espluga on es gaudirà d’un tast de productes de proximitat. A con�nuació els guanyadors/es gaudiran d’un àpat en diversos restaurants de l’Espluga, a la tarda faran la visita a les Coves de l’Espluga i per úl�m, se’ls oferirà un tast de pa de la Cova, vi i oli de l’Espluga.

La campanya COMPRA I DESCOBREIX arriba aquest any a la 11a edició, amb 32 municipis adherits, entre el que es troba per segon cop l’Espluga de Francolí. També hi par�cipen: Argentona, Balaguer, Besalú, Cabrera de Mar, Calaf, Cardona, Centelles, Cervera, Cervià de les Garrigues, El Vendrell, Falset, Juneda, La Selva del Camp, Les Borges Blanques, L’Arboç, Lleida, Manresa, Mediona, Roda de Ter, Sallent, Sant Feliu de Codines, Sant Mar� de Tous, Sant Quin� de Mediona, Santa Coloma de Queralt, Solsona, Torelló, Torres de Segre, Tortosa, Tremp, Ulldecona i Vilanova del Camí.

Un projecte col·labora�u entre administracions locals, ideat, organitzat i coordinat des dels municipis amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de les quatre Diputacions. ■

MAIG

2021

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí presenta els resultats del projecte d’anàlisi de la situació del comerç L’estudi recull una alta par�cipació amb més de 450 persones consumidores enquestades i més de 100 persones empresàries entrevistades Aquest estudi recull un cens de 73 locals locals desocupats, 20 dels quals qualificats com a locals comercials amb possibilitat de reobertura Les regidories de comerç i promoció econòmica de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí iniciaven el passat mes d’octubre els primer passos per impulsar l’estudi i l’anàlisi de la situació del comerç i de les empreses locals i el cens del locals d’ac�vitats econòmiques a l’Espluga de Francolí.

Un projecte i estudi que rebia el suport del Consorci de Comerç Artesania i Moda de Catalunya, i que ha estat liderat i dirigit per la consultoria espluguina Blau Advisors Strategic Partners.

Els resultats generals de l’estudi es presenten en tres grans blocs: els resultats de l’enquesta ciutadana, les valoracions de les entrevistes a l’empresariat i les dades del cens de locals d’ac�vitats econòmiques.

Resultats de l’enquesta ciutadana El perfil de persona consumidora enquestada es determina en una dona de 45 anys que compra majoritàriament a l’Espluga, essent la franja de 30 a 45 anys la que va par�cipar de manera més clara a la consulta. En general les persones enquestades valoren sa�sfactòriament la relació i atenció amb el comerç local, amb una puntuació de 8,21 sobre 10.

En destaca que el 90 % enquestats compra al comerç local producte de qualitat. El 41% primer cerquen al municipi tot i que per manca de varietat de producte i �pus d’establiments opten per buscar alterna�ves fora del poble. L’atenció, el servei i la reducció de temps de desplaçament són elements que destaquen en el 44% de les persones enquestades i que aposten pel consum local.

La ciutadania per tant fa una bona valoració del comerç local però en destaca com a proposta de millora la flexibilització horària, l’obertura de comerços i serveis els dissabtes a la tarda. També la millora d’elements de mobilitat i aparcament, la neteja vial i la conservació dels pols comercial, millorant l’eix que els uneix En els indicadors de millora també en destaca que la zona blava, que és l’element pitjor valorat i no arriba al 5 en la valoració sobre 10. Possiblement, l’excés d’ús del vehicle a motor que es fa al municipi sigui un dels factors que han condicionat aquesta resposta.

Pel que fa a la digitalització, la compra online al comerç local no és una necessitat alta pels majors de 45 anys, només 6 de cada 10 ho troben necessari. En canvi en destaca la franja menor de 45 anys que creuen que sí que ho és i proposen millores en la digitalització, serveis digitals associEL FRANCOLÍ

ats, que perme�n millorar la comunicació, efectuar comandes, etc. Un col·lec�u que segons l'estudi cal tenir present per tenir recorregut potencial com a compradors i que cal fidelitzar a llarg termini. Ampliar oferta de serveis per part dels comerços amb comandes per whatsapp, millora del temps retorn del producte, repar�ment a domicili o comandes per internet són les propostes que es recullen en l’enquesta.

La varietat de productes, en pràc�cament el 70% dels casos i l’aprofitament dels desplaçaments en el 37% dels casos són, elements clau de la mo�vació per comprar a fora. La varietat de serveis i diversitat d'establiments no està valorat de forma molt alta i té un aprovat just de 5 sobre 10. La ciutadania valora posi�vament la consolidació dels pols comercials existents i la vertebració de l’eix comercial entre els dos pols.

Resultats de les entrevistes al comerç i empreses en ac�u Durant els mesos de desembre i gener es van iniciar les entrevistes personalitzades a les persones empresàries locals.

De l’anàlisi se'n recull i en destaca que els 66% de comerços i empreses del municipi són negocis consolidats amb més de 10 anys d’existència. Es tracta de negocis familiars majoritàriament en model d’autoocupació o de microempresa, el 89% dels negocis no tenen treballadors o en tenen menys de 5. En el 20% dels casos, haurien de contractar personal però no els és possible.

Pel que fa a horaris i serveis, en la gran majoria de casos s’informa de l’horari a l’exterior del local, però només el 62% és visible amb el local tancat. El 60 % dels comerços manifesten haver modificat l’horari per demandes dels clients. En relació als serveis, la gran majoria dels establiments disposen de pagament amb targeta i ofereixen la comanda telefònica. El repar�ment a domicili i la comanda per internet, molt sol·licitats per la ciutadania, estan disponibles en el 40% i el 33% respec�vament.

Pel que fa al producte, la singularitat del producte local, artesà o ecològic amb acreditació són minoritaris en els comerços. El 56% són de productes són generalistes. El 51% de les empreses consideren que el turisme no els implica un increment de vendes. El 50% de comerços i empreses destaquen que els negocis han fet accions per rever�r la situació actual, destacant l’adaptació a nous hàbits de consum i la par�cipació en esdeveniments. El 67% dels enquestats coneixen la pàgina de la Unió de Bo�guers i Empreses de l’Espluga però només el 44,8% formen part de l’en�tat de referència del comerç al municipi.

En les propostes de millora, destaquen la pròpia adaptació davant la pandèmia als nous hàbits de consum per adap-

12

MAIG

2021

L'ACTUALITAT tar-se a la demanda actual. Sensibilitzant i treballant conjuntament amb els ens locals i comarcals per la promoció i dinamització comercial. I valoren posi�vament i proposen reforçar i incrementar les propostes promocionals del municipi.

En destaca notòriament la necessitat de millora de la neteja vial i la reformulació del model i sistema d’aparcament, augmentant espais d’aparcament i condicionament de voreres. Així com també revisió i disminució de les taxes municipals.

Finalment valoren mantenir les inicia�ves dedicades al comerç local i seguir rebent suport dels ens locals, comarcals i l’augment de suport d’ens supramunicipals.

Resultats del cens de locals d’ac�vitat econòmica El recull del cens ha estat de més de 260 locals censats, en un mapeig a tot el municipi, dels quals 190 tenen ús comercial o par�cular. L’estudi recull un cens de 73 locals locals desocupats, 20 dels quals qualificats com a locals comercials amb possibilitat de reobertura. Per tant 53 locals o possibles espais per a comerços requereixen de reformes, aquests presenten una desocupació de més de 2 anys i s’hi suma que no s’indica si es troben a la venda o lloguer.

El cens i la distribució de l’ac�vitat i locals s’ha realitzat amb una indexació de la ubicació, estat del local i fotografies, amb un mapeig de calor que permet determinar les zones amb altes densitats i el model d’ubicació d’espais comercials.

El 78% de locals i comerços estan majoritàriament ocupats.

El casc històric i la zona central del poble aglu�nen la major part dels locals desocupats. La majoria dels locals estan ubicats al centre del poble i els primers eixamples del casc

urbà en un 68%. Els pols comercials i l’eix d’enllaç entre pols acumulen el 40% dels locals.

Un 55% dels locals es troben a menys de 50 metres d’alguns dels elements turís�cs i monumentals principals, disposant en el 50% d’aquests casos d’indicacions per arribar a aquests elements. També es recull que el 81% dels locals no existeixen barreres arquitectòniques per accedir per a persones de mobilitat reduïda i en el 79% dels casos es disposa d’aparcament a menys de 50 metres.

ELS EIXOS DE TREBALL I EL PLA D’IMPULS Des de les regidories de comerç i promoció econòmica, emprenen aquestes dades globals i les específiques com una eina imprescindible per a treballar les línies d’acció de suport al sector del comerç i empresa al municipi i a la reac�vació dels locals comercials en desús que potencialment podrien ser ocupats amb major facilitat. Un projecte que comptarà amb el suport de ConcAc�va i la conselleria de promoció econòmica i el Consorci de Comerç Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya.

L’estudi que esdevé el punt de par�da que ha de permetre al consistori treballar en un pla d’impuls del sector de forma transversal. Les accions desenvolupades aquests darrers mesos amb inicia�ves de dinamització i suport han assentat les bases per a rever�r alguns dels aspectes que se’n desprenen d’aquest estudi. Accions com els Espais Vius d’Art o altres accions de formació i impuls del comerç, han estat els primers passos d’ac�vació d’espais desocupats i de suport al sector. A més, des del consistori també s’ha reforçat l’acompanyament a l’empresariat amb un punt d’atenció presencial obert aquest darrer any al municipi, gràcies al suport de ConcAc�va. ■

L’Ajuntament inicia la redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de manera par�cipa�va amb els agents educa�us La redacció d’aquest Pla es farà de manera par�cipa�va amb blana, millorar la connec�vitat, etc. en�tats i ciutadania, amb l’objec�u d’ordenar el trànsit, Les primeres tasques que s’han realitzat ha estat la recollil’aparcament i pacificar l’espai da de dades per a conèixer la públic situació actual. L’Ajuntament Des de la regidoria de Mobiliha recopilat diferents dades, tat i Urbanisme de l’Ajuntacom ara els punts amb més acment de l’Espluga de Francocidentalitat, estadís�ques solí, s’ha iniciat l’elaboració del bre incompliments del reglaPla de Mobilitat Urbana Sosment de circulació, ubicació tenible, encarregat a l’empredels guals, les caracterís�ques sa DOYMO. La redacció dels vehicles del municipi, end’aquest document té com a tre d’altres. Aquestes dades objec�u ordenar el trànsit i serviran per fer una diagnosi l’aparcament, pacificar l’espai inicial i començar a esbossar públic, detectar i solucionar les actuacions que s’executaels punts negres pel que fa a ran a curt, a mig o a llarg tercirculació, replantejar la zona mini, segons cada proposta.

EL FRANCOLÍ

13

MAIG

2021

L'ACTUALITAT Durant els úl�ms dies, també s’han recollit dades de circulació de les vies principals del nucli urbà, així com dades de velocitats de circulació dels vehicles en els punts més conflic�us. Aquestes dades seran d’u�litat per a planificar les propostes.

L’inici de la part par�cipa�va de la redacció del PMUS ha estat una jornada par�cipada per les direccions dels centres escolars i a les famílies, amb l’objec�u de conèixer la realitat de la mobilitat en els entorns dels diferents centres escolars (llars d’infants, escoles, ins�tut i escola de música) i trobar solucions per a millorar la mobilitat, la seguretat i la circulació de vehicles i vianants per arribar o tornar

dels centres educa�us. Des de la regidoria d’Educació i de Par�cipació Ciutadana s’aposta per a fer par�cips tots els agents educa�us en la proposta de crear una ruta escolar segura i sostenible. També es �ndrà en compte l’opinió dels i les alumnes dels centres educa�us.

Properament es crearà una enquesta per a valorar la mobilitat actual del municipi, plantejar propostes i valorar quin seria el model a seguir: prioritzar els vehicles, prioritzar els i les vianants o bé fer compa�ble els dos usos pacificant els espais. Més endavant es començarà a treballar amb el teixit comercial i veïnal per repensar l’oferta d’aparcament i la zona blava. ■

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí organitza un curs d’iniciació al tast de vins a la Fassina Balanyà El curs �ndrà quatre sessions i es farà els divendres 18 i 25 de juny i 2 i 9 de juliol El Museu Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí organitza per primera vegada un curs d’iniciació al tast de vins a les seves instal·lacions, amb un total de quatre sessions. La fassina és una an�ga des�l·leria d’aiguardent del segle XIX que està habilitada com a museu des del 2009. Es tracta d’una an�ga fàbrica on obtenien l’aiguardent a través de la brisa del raïm (pell, rama i pinyol).

Tenint en compte la vinculació d’aquest espai amb la vinya i el vi es proposa aquest curs d’iniciació com una ac�vitat didàc�ca que comptarà amb l’explicació dels processos de vinificació i anàlisis sensorials i que serà impar�t per la sommelier espluguina Mariona Rendé.

EL FRANCOLÍ

El curs serà impar�t en 4 sessions, durant 4 divendres i comptarà amb el tast

de diversos vins i escumosos de la DO Conca de Barberà i en especial dels cellers espluguins com són Celler VidBer-

14

tus, Celler Coopera�u de l’Espluga i Celler Rendé Masdéu.

La darrera sessió comptarà amb un maridatge amb productes locals i també una visita al Museu Fassina Balanyà de l’Espluga amb un pe�t tast de licors.

El con�ngut de les sessions serà el següent: Divendres 18 de juny: Vinificació I, conceptes bàsics iniciació al tast . Anàlisis sensorial de 5 vins joves.

Divendres 25 de juny: Vinificació II i tast de vins de criança. Anàlisis sensorial de 5 vins de criança.

Divendres 2 de juliol: Vinificació de vins escumosos i generosos. Tast de 3 escumosos i 3 generosos.

Divendres 9 de juliol : Visita a la Fassina Balanyà i maridatge de 5 productes alimentaris de l'Espluga amb 5 vins diferents.

El curs es durà a terme a l’edifici de l’Oficina de Turisme-Fassina Balanyà de l’Espluga els divendres 18 i 25 de juny i els dies 2 i 9 de juliol de 19.00h a 21.00h.

El preu per persona de tot el curs serà de 50€, que inclou les 4 sessions i tot el material necessari per dur a terme l’ac�vitat. El pagament íntegre caldrà abonar-lo el primer dia del curs.

Per inscriure’s al curs cal fer-ho al següent enllaç, ja que les places són limitades: https://forms.gle/ FjrLK55xKeJw72aKA. Per dubtes o consultes es pot contactar amb l’Oficina de Turisme a turisme@esplugadefrancoli.cat o al telèfon 977 871 220. ■ MAIG

2021

L'ACTUALITAT L'Espluga homenatja la Colla Sardanista Joventut Espluguina 45 anys després de l'úl�ma actuació, l'Espluga homenatja la Colla Sardanista Joventut Espluguina.

Els actes es van iniciar amb l'hissada de la senyera a l'església Vella tal i com es va fer el 1969 durant els actes de la Ciutat Pubilla en plena època franquista on l'exibició de la senyera estava prohibida..

A les 11 del matí va tenir lloc, a la

plaça de l'Església, el concert de sardanes de la Cobla Reus Jove en el que es va interpretar algunes sardanes vinculades a l'Espluga. Seguidament, els assistents es van traslladar fins a la plaça Montserrat Canals on hi ha ubicat el monument sardanista que va fer construir el Casal de l'Espluga en motiu de la proclamació de l'Espluga com a Ciutat Pubi-

Acte d'homenatge a la Colla Sardanista. Gerard Bosch

lla. En aquest emplaçament es va homenatjar la Colla Sardanista Joventut Espluguina amb alguns parlaments, també es va comptar amb l'actuació de la Coral Espluguina i la Cobla Reus Jove.

Tot seguit i per cloure els actes del ma�, es va inaugurar l'exposició "El llegat sardanista a l'Espluga de Francolí" comissariada per Xavier Lozano. ■

Acte d'homenatge a la Colla Sardanista. Pep Torres

Parlament de Manel Morgades, integrant de la Colla Sardanista Joventut Espluguina El gener del 2019 l’enyorat David Rovira, aleshores alcalde de l’Espluga, va reunir la Colla Sardanista per organitzar la celebració del cinquantenari del nomenament de la vila com a Ciutat Pubilla de la Sardana. No va ser possible, però ja havíem parlat amb l’Eduard Sendra, director de la Cobla Reus Jove, perquè es fes càrrec de la part musical de la Diada.

Han passat dos anys i, després de la riuada i encara en pandèmia, l’Ajuntament ha volgut homenatjar la Colla Sardanista Joventut Espluguina. L’Eduard Sendra ha restaurat les par�tures de les sis sardanes relacionades amb la nostra Vila. Li agraïm de tot cor.

La Joventut Espluguina ens sentim molt honorats amb aquest reconeixement organitzat i coordinat per l’Enric Mercadé, regidor de cultura de Casa de la Vila.

EL FRANCOLÍ

L’any 1965 es va inaugurar el Casal, promogut per l’espluguí Lluís Carulla. Aquest fet va donar una gran embranzida associa�va i cultural a la vila. L’arribada del Jacint Dunyó, secretari del Casal i ac�vista cultural, va aglu�nar els joves amb inquietuds, animant-los a aprendre català, conèixer la nostra història, la música catalana i concretament la sardana. Jacint Dunyó va posar en marxa la biblioteca, el pessebre vivent als jardins del Casal i altres ac�vitats, sempre amb el beneplàcit de Lluís Carulla.

Des d’aquest caliu neix l’Associació Sardanista del Casal posant en marxa un curset d’ensenyament per aprendre a ballar la sardana, que seguirà en anys successius. L’any 1966 es forma la Colla Joventut Espluguina des d’aquesta agrupació, apadrinada per la Colla Sardanista Rosa de Reus. Es fa el primer aplec de la sardana a l’Ermita de la San�ssima Trinitat i diverses ballades amb co-

15

MAIG

2021

bla i disc. L’any següent comença a par�cipar en concursos de colles sardanistes acompanyats per la Rosa de Reus.

Aquesta reeixida ac�vitat sardanista propicià el desig que l’Espluga fos nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana. Lluís Carulla, fundador entre altres d’Òmnium Cultural, facilità aquest esdeveniment ja que l’Obra del Ballet Popular formava part d’aquesta en�tat i era la que cada any coordinava els pubillatges i en feia el nomenament. Lluís Carulla s’hi va implicar del tot, l’interlocutor amb el Casal i la Colla Sardanista era l’Andreu Morta. S’organitzaren conferències i cursets intensius per aprendre a ballar amb el suport de la Remei Alcaraz de Barcelona. El dia de la proclamació es feu un acte acadèmic amb el lliurament de la Clau de la Vila a l’Obra del Ballet Popular i ballada de sardanes. A la tarda, una vetllada amb Guillem d’Efac i Dolors Lafi�e i concert de sardanes amb la Cobla Barcelona i amb l’estrena de les sardanes de Josep Maria Bernat i Josep Grivé. La sorpresa de la diada fou la gran senyera al campanar de l’Església Vella i les senyeres penjades clandes�nament als carrers de la vila.

A l’aplec de Montserrat es va fer el lliurament del “Clau” al mur de Pep Ventura en memòria del nostre pubillatge.

La Clau de la vila, la Teiera del monument i el Clau van ser forjats pels Biel. La Carmona va fer els brodats dels ves�ts de la Colla i del Banderí, els ar�stes espluguins Ramon Jo-

an, Jordi Trullols i Miquel Bultó van fer els cartells i les portades de programes; també cal agrair a moltes persones que van estar al costat de la Joventut Espluguina de forma anònima.

El 1970, la Joventut Espluguina, a part dels cursets al poble, es desplaçava a Blancafort, Solivella, Pira i Barberà de la Conca a ensenyar a ballar sardanes. L’any següent es van formar una colla sardanista a Pira i una altra a Barberà.

Els aplecs, ballades, concerts, concursos fotogràfics i altres ac�vitats culturals es van fer fins el 1979. La Joventut Espluguina vol fer memòria que tot això va ser possible amb el lideratge i entusiasme de Josep Maria Morgades i Rosell.

La Colla Sardanista i tot el seu entorn van seguir fent créixer la sardana i el moviment cultural, polí�c i associa�u de la Vila.

Acabo amb el missatge al món sardanista que va escriure el pintor Joan Miró al nostre pubillatge: “que el perfum d’aquesta rosa vermella que és la sardana, oberta en ple cel blau, ens doni a tots, arreu del món, una sang ben catalana”. Amb aquest esperit de catalanitat i, per a molts, amb l’objec�u de poder viure en una Catalunya lliure i republicana, recordem els presos polí�cs, els exiliats i els represaliats, exigint l’amnis�a per a ells i que el seu sacrifici no hagi estat en va. Bona festa i visca Catalunya. ■ Manel Morgades

Porta-la amb tu..., del compositor del Vallespir Olivier Marquès, SúperSardana de l’Any, a l’Espluga de Francolí La sardana Porta-la amb tu..., del compositor del Vallespir Olivier Marquès, va ser escollida com a 2a ‘SuperSardana de l’Any’ de la història gràcies als vots per internet dels espectadors que s’havien registrat prèviament i han seguit en directe la transmissió per YouTube i la pàgina electrònica del concurs ‘La Sardana de l’Any’, així com el públic assistent que ha omplert el límit d’aforament permès del Teatre del Casal de l’Espluga de Francolí. Aquesta obra va guanyar el concurs de La Sardana de l’Any 2016, es va estrenar a Elna, i està dedicada a un sardanista del Nord de Catalunya, Alain Giro, que va morir aquell any.

36 anys després la Confederació Sardanista de Catalunya ha recuperat ‘La SuperSardana de l’Any’ per escollir la guanyadora entre les guanyadores del Premi Popular de les darreres 16 edicions de ‘La Sardana de l’Any’. Després de diverses eliminatòries, 8 sardanes van arribar a aquesta final tan esperada, que ha coEL FRANCOLÍ

ronat l’obra de Porta-la amb tu....

Aquesta sardana segueix el �tol aconseguit el 1986 la composició "L’Aplec de tardor", una obra molt apreciada, de Conrad Saló, un autor de referència.

Accèssit i propera edició L'accèssit ha estat per a "50 anys junts", de Joan Segura, dedicada al 50è

aniversari de l'Agrupació Cultural Folclòrica Olesa Sardanista, guanyadora de l’edició del 2007. A l’esdeveniment també s’ha anunciat que la Final de La Sardana de l’Any 2021 serà Sabadell, el dissabte XX de maig de 2022, es recupe-

16

rarà el format tradicional de ‘La Sardana de l’Any’, però amb la par�cularitat que hi compe�ran les poques sardanes estrenades el 2020, per causa de la pandèmia, i les estrenades el 2021.

A l’esdeveniment, va intervenir l'aleshores vicepresident en funcions, Pere Aragonès, que va agrair la tasca del moviment sardanista i va remarcar que gràcies a les vacunacions aviat es podrà tornar a omplir les places.

La part musical va anar a càrrec de les cobles Reus Jove i Contemporània, sota la direcció de Jordi Molina i Xavier Lacilla respec�vament.

Actuació del Quartet Mèlt A la segona part hi va haver l’actuació del Quartet Mèlt, grup vocal guanyador el 2015 del concurs de TV3 ‘Oh Happy Day’, junt amb la cobla Contemporània i el percussionista Jaume Yelo, sota la direcció de Jordi Molina. Van interpretar diversos arranjaments del propi Molina de fragments de Maricel, d’Albert Guinovart, Bon dia, de Lluís Gavaldà i diverses sardanes. ■ MAIG

2021

1 A a p c c P l’ E q

MASTE

Sent tot el color amb el televisor Samsung Neo QLED1 al 0 % TAE2

40

Per tan sols

€ /mes

en 40 mesos (Import finançat: 1.600 €)

Des d’avui pots deixar volar les il·lusions. Fins al 30 d’agost, pots estrenar un televisor amb l’última tecnologia per tan sols 40 € al mes.

Amb MyDreams de CaixaBank, volem ser els primers a l’hora d’ajudar-te a gaudir de la vida.

1. Servei publicitat: finançament de l’adquisició d’un producte en exclusiva a PromoCaixa. CONDICIONS DE LA VENDA. Promoció i venda: PromoCaixa, Gran Via de les Corts Catalanes, 159. 08014 Barcelona. NIF A-58481730. Validesa de l’oferta: fins al 30-8-2021. Televisor Samsung Neo QLED de 138 cm / 55” QE55QN93AATXXC, PVP: 1.600 €; preu total a terminis: 1.600 €. Els productes es lliuren en un termini no superior a set dies hàbils des de la data de la comanda. 2. CONDICIONS DEL FINANÇAMENT. Finançament sense interessos (TAE: 0 %; TIN: 0 %). Sense comissions d’obertura ni d’estudi. Finançament amb préstec, ofert per CaixaBank, SA (no disponible en oficines de CaixaBank procedents de Bankia), i finançament amb targeta, ofert per CaixaBank Payments & Consumer, EFC, EP, SAU o per CaixaBank, SA en exclusiva per a targetes comercialitzades per CaixaBank que acceptin fraccionament. CaixaBank, SA, entitat agent de l’entitat híbrida de pagament CaixaBank Payments & Consumer, EFC, EP, SAU, amb CIF A-08980153 i domicili social al carrer de Caleruega, 102 (28033 Madrid). Inscrita en el Registre Oficial d’Entitats del Banc d’Espanya amb el codi 8776. El sistema de protecció de fons de clients usuaris de serveis de pagament triat per CaixaBank Payments & Consumer, EFC és el dipòsit en un compte separat obert a CaixaBank, SA. Finançaments subjectes a l’anàlisi de la solvència i de la capacitat de devolució del sol·licitant, en funció de les polítiques de risc de l’entitat que correspongui. El finançament es concedeix pel preu total i en exclusiva per comprar el producte a PromoCaixa. Per a altres terminis de finançament, consulta wivai.com o qualsevol oficina de CaixaBank.

Exemple representatiu calculat per finançar l’import total del televisor: TAE, 0 % sense interessos. TIN, 0 %. Termini: 40 mesos. Import total que es deu: 1.600 €. Import de les quotes mensuals: 40 quotes de 40 €. Sistema d’amortització francès. NRI: 3734-2021/09681

EL FRANCOLÍ

MASTER A4 MYDREAMS CAT BN.indd 1

17

MAIG

2021

14/5/21 11:11

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

Cal Cobo guanya el premi a la millor coca de llardons de Sant Joan La pas�sseria de Cal Cobo de l’Espluga de Francolí ha estat premiada amb la millor coca de llardons per Sant Joan de Catalunya per l’agència de màrqueting gastronòmic Sr y Sra Cake.

Aquest és un concurs que s’organitza per posar en valor una de les tradicions catalanes més dolces de l’any i està dedicat a pas�ssers i forners de tot el país que �nguin un punt de venda �sic. Aquest any el certamen ha volgut fer un reconeixement a la tasca del sector malgrat la pandèmia.

Juntament amb Cal Cobo com a guanyadora de la millor coca de llardons, en l’entrega de premis d’aquests dijous també es van entregar guardons a la pastisseria Joan de Barcelona amb la millor coca creativa, la pastisseria Can Berta a l’Alt Empordà, amb la millor coca tradicional de fruites i la pastisseria Can Plana al Baix Llobregat amb la millor coca de crema. ■ Laia Molné │ EFMR.cat

2.000 motocicles fan parada a l’Espluga amb un esdeveniment dels Rider 1000 de Moto Club Manresa L’Espluga de Francolí va ser un punt de pas d’un esdeveniment motociclista internacional dels Rider 1000 de Moto Club Manresa. Durant tot el matí del passat dissabte 29 de maig, unes 2.000 motocicletes van haver de passar per l’Espluga i fer parada, ja que es tractava del primer control de pas de la carrera, una carrera no compe��va de 1.000 km per carreteres obertes al trànsit.

No és el primer any que l’Espluga de Francolí acull els motoristes, ja que ara fa dos anys ja van passar per l’Espluga. L’any passat a causa de la pandèmia la prova es va anullar. La Rider 1000 és un esdeveniment, de caràcter no competitiu, i que atreu amants del motociclisme d’arreu de Catalunya i de l’Estat, així com de França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Àustria, l’Argen�na i Nova Zelanda. ■ Parada de les motos a la plaça Montserrat Canals. P Morató Josep Morató│EFMR.cat EL FRANCOLÍ

18

EFMR

.cat

El Mones�r de Poblet tanca defini�vament l’hostatgeria acomiadant una quinzena de treballadors El servei d’hostatgeria tancarà les seves portes al Monestir de Poblet, el que es traduirà, de forma definitiva, en l’acomiadament d’una quinzena de treballadors. Concretament, 13 d’ells pertanyen al sector de l’hostatgeria i 2 són guies del conjunt monàstic. És la solució a l’important deute que arrossega la Fundació Populus Alba, de prop de 900.000 euros.

Aquesta mateixa setmana els representants dels treballadors es trobaven en negociacions amb l’empresa per intentar reduir el nombre d’acomiadaments. Finalment, només s’ha pogut aconseguir una millora en les condicions, mantenint dins de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) la quinzena de treballadors que l’empresa Fundació Populus Alba ja havia anunciat fa setmanes.

L’hostatgeria es va inaugurar l’any 2010, després de 8 anys d’obres. Va suposar la inversió de 7,6 milions d’euros de la Generalitat i l’Estat. Ara caldrà veure quina utilitat reben aquests edificis, que són propietat de l’Estat. Segons ha pogut saber l’Espluga FM Ràdio, sembla descartat el camp de l’hostaleria.

Mentrestant, el Monestir prioritzarà les visites al conjunt monàstic com a pal de paller de la seva activitat econòmica. Tot i això, el nombre de visitants també s’ha reduït dràs�cament els darrers anys. contingut multimètia a l'EFMR.cat En dues dècades ha disminuït a la meitat, d’uns 187.000 el 2000 a una mica menys de 90.000 el 2019. ■ Laia Molné │ EFMR.cat MAIG

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Neix l’associació Petjades per controlar les colònies de gats a l’Espluga Fa un parell de mesos que de forma oficial va néixer l’associació Petjades a l’Espluga de Francolí, formada per una quarantena de voluntaris. Actualment els seus esforços se centren a controlar les colònies de gats del municipi i millorar la convivència entre els veïns i els felins de la zona.

El municipi fa anys que pateix una sobre població d’aquests animals, per això l’associació ha començat a dur un control exhaus�u dels gats de la zona per evitar-ne el creixement. Per fer-ho s’u�litza el mètode CER, basat en esterilitzar als animals i tornar-los al seu habitat habitual. A més, s’han delimitat cinc contingut multimètia colònies de gats a a l'EFMR.cat diferents punts del municipi, que són alimentats, en hores concretes, pels voluntaris de Petjades.

Fins al moment l’associ-

ació ja ha dut a terme diverses actuacions d’importància, com el rescat d’una gata embarassada en una de les rotondes del poble o recuperar una caixa de quatre cadells abandonats davant de la deixalleria municipal. En tots

els casos, els gatets van ser acollits per voluntaris de l’associació i en poques setmanes seran entregats a noves famílies, que ja els han adoptat.

Amb aquestes accions, de moment, ja s’han salvat i donat en adopció quasi una vintena d’animals. Amb l’esterilització progressiva d’aquells felins que

viuen al carrer, els voluntaris preveuen, a mig termini, reduir el nombre de les colònies i millorar el benestar de gats i veïns.

A la cerca de nous socis i voluntaris Ara es treballa de forma conjunta amb l’Ajuntament per estabilitzar la població felina del municipi i crear nous recursos per l’associació, com la disposició d’una zona on poder acollir els animals rescatats. En un futur, també es preveu actuar per trobar llar als gossos abandonats al municipi.

Actualment, i en trobar-se en una fase inicial, Petjades busca nous socis perquè puguin col·laborar, ja sigui amb una aportació anual o cuidant i alimentant les colònies. Des de l’associació també fan una crida a aquelles persones que vulguin donar menjar o productes bàsics pels animals i en les pròximes setmanes sor�ran a la venda unes samarretes solidares amb les que es podrà col·laborar a la causa. ■

Laia Molné │ EFMR.cat

Els contagis a la Conca segueixen a la baixa amb només 3 nous posi�us a finals del mes de maig La pandèmia s’estabilitza a la Conca de Barberà, ja que durant l’úl�ma setmana del mes de maig només s’han detectat 3 nous posi�us de coronavirus de les 131 proves PCR i 76 tests ràpids. L’índex de risc de rebrot con�nua baixant, però encara no aconsegueix arribar a 0, ja que actualment és de 35 punts i la darrera setmana era de 74. La taxa de reproducció és de 0,83 a la comarca amb una diferència positiva de 0,36 en relació amb les dades de la setmana anterior.

En els úl�ms 15 dies només s’han registrat 8 casos nous, gran part dels quals són de l’Espluga de Francolí amb 4 posi�us i de Montblanc amb 3 persones contagiades. La gran majoria de municipis del Conca acaben el mes de maig lliu-

EL FRANCOLÍ

res de Covid. A més cal explicar que setmana darrere setmana la mitjana d’edat dels posi�us va baixant. Actualment els posi�us de la Conca de Barberà tenen una mitjana de 42 anys. La dada més nega�va és que hi tornen a haver persones de la comarca ingressades a l’hospital per Covid, actualment són dos conquencs.

Aquestes bones xifres són el resultat de la campanya de vacunació i és que la Conca de Barberà ja té 7.946 persones vacunades amb la primera dosi (un 47% dels majors de 16 anys); 3.817, amb la segona (un 22,6%), i 3.978, amb la pauta completa (un 23,5%). ■ Josep Morató │ EFMR.cat

19

MAIG

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga formalitza el canvi de nom del pavelló amb un nou homenatge a David Rovira En record a qui va ser alcalde durant 16 anys al municipi, el pavelló situat al carrer de Milmanda ja s’anomena, oficialment, Pavelló Municipal d’Esports David Rovira i Minguella. En un acte d’homenatge, el passat diumenge 16 de maig al ma�, autoritats, familiars, amics i en�tats han recordat a Rovira qui ara fa un any va morir als 63 anys.

En un acte organitzat per l’Ajuntament de l’Espluga, el consistori va voler oficialitzar d’aquesta manera el canvi de nom,

un canvi que es fa per unanimitat de tots els grups municipals després de la celebració de l’úl�ma comissió d’honors. En l’acte el vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Joaquim Nin, ín�m amic de Rovira, va fer valdre la seva vocació de servei públic i les millores que va impulsar durant 16 anys d’alcaldia, posant d’exemple la lluita per fer realitat el nou pavelló, malgrat les traves.

Durant l’acte també va parlar l’alcalde de l’Espluga, Josep M. Vidal, qui va voler donar importància els 4 mandats

que Rovira va estar al capdavant i també la família per part de l’Anna Sánchez en què va agrair a tota la gent i en especial al consistori el canvi de nom.

L’acte va acabar amb la descoberta de la placa que el pavelló �ndrà en record al canvi de nom i que a par�r d’ara es podrà veure al Pavelló Municipal d’Esports David Rovira i Minguella, un espai que Rovira va impulsar i executar després d’anys de lluita. ■ Josep Morató │ EFMR.cat

Gema Gómez és reelegida jutgessa de pau de l’Espluga de Francolí En la sessió ordinària del ple municipal de l’Espluga de Francolí d’aquest mes de maig es va tornar a elegir l’espluguina Gema Gómez Rodríguez com a jutgessa de pau del municipi després de quatre anys al càrrec.

La decisió es va prendre per unanimitat de tots els grups electorals, sent elegida així per onze vots a favor i cap en contra. En aquesta convocatòria s’havia presentat en Jordi Salvadó Tarès com a candidat al càrrec. contingut multimètia a l'EFMR.cat Gema Gómez Rodríguez es va iniciar com a jutgessa de pau al març de l’any 2017 i ara repe�rà fins a l’any 2025 quan es tornaran a convocar eleccions.

Després de la decisió unànime de tots els regidors, ara serà la Sala Superior de Jus�cia de Catalunya qui procedeixi a validar el nomenament. ■ Redacció | EFMR.cat EL FRANCOLÍ

20

MAIG

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Dos joves moren en una masia de l’Espluga Dues persones van ser localitzades mortes el passat dissabte 1 de maig al ma� en una masia de l’Espluga de Francolí.

Els dos joves eren uns amics de 22 i 21 anys i veïns de la Canonja i Montblanc, i van ser trobats morts en una masia aïllada a prop de la zona del circuit del Motoclub Francolí.

Un tercer amic va trobar els cossos en aquesta masia i va donar l’avís al 112 poc després de les vuit del matí. Ràpidament els Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergències Mèdiques es van desplaçar fins al lloc dels fets, on es trobaven els dos joves.

Allí, el SEM va intentar reanimar-los amb les pertinents maniobres, però no es va poder fer res per salvar la vida a la parella.

La mort dels joves va ser provocada per una intoxicació a causa de la mala combus�ó d’un generador elèctric de gasolina que hi havia a la masia.

Els Ajuntaments de l’Espluga de Francolí, Montblanc i la Ca-

nonja van decretar el dilluns següent dia de dol oficial als municipis afectats.

Un minut de silenci pels dos joves A les 12 del migdia del dilluns 3 de maig es va dur a terme un minut de silenci davant dels ajuntaments de Montblanc, l’Espluga i la Canonja en record dels dos joves. Les mostres de condol també es van reproduir a les portes del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, on estudiaven.

A Montblanc, població d’origen de la noia, centenars de persones van omplir la plaça Major en un llarg minut de silenci que es va trencar pels aplaudiments dels assistents. A l’Espluga, on viuen familiars de la víctima, representants de l’Ajuntament van voler traslladar el seu condol, juntament amb prop d’un centenar de persones que es van sumar a la concentració. ■ Laia Molné │ EFMR.cat

El minut de silenci es va convocar simultàniament a les tres poblacions afectades. Laia Molné

Càritas reobre la seva bo�ga la Filigrana a la sala Parroquial La bo�ga de roba de Càritas reobre finalment la seva seu la Filigrana, que es trobava tancada des d’inicis d’any en la recerca d’un nou local per instal·lar-se.

La bo�ga de segona mà de Càritas estarà a par�r d’ara situada a la sala Parroquial de la plaça de l’Església, al mateix espai on es troba el menjar emmagatzemat. Ara, la sala es divideix en dos per poder acollir ambdues ac�vitats.

La bo�ga es trobarà oberta tots els dijous de 10 a 12 del contingut multimètia migdia i de 5 a 7 de la tarda. a l'EFMR.cat Anteriorment, Càritas s’havia d’instal·lar en un local prestat que es va acabar llogant i per aquest motiu s’ha decidit aglutinar la botiga de segona mà amb el magatzem d’aliments per poder continuar oferint els dos serveis a la ciutadania. ■ EL FRANCOLÍ

21

MAIG

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Moises Ferrete, nou conseller nacional de Junts a la Conca de Barberà El regidor de l’Espluga de Francolí i membre de Junts per l’Espluga, Moisès Ferrete, va ser triat com a conseller nacional de Junts per Catalunya representant la Conca de Barberà. La regidora de l’ajuntament de Montblanc Núria Besora ha estat designada com a coordinadora comarcal del mateix Consell Nacional.

Aquesta és una proposta que neix de forma renovada després de la separació de Junts per Catalunya i el PDeCAT per dissenyar estructures pròpies del par�t. D’aquesta manera s’han dissenyat comi�ves a diverses escales, sent les Nacionals les més representa�ves i aglu�nant un nombre de consellers variants de cada territori segons les seves dimensions.

Moisès Ferrete es converteix així en la primera persona a obtenir aquest càrrec, de nova creació, a la comarca. Una tria que van fer els socis i socies del par�t durant les votacions que aquest cap de setmana s’han dut a terme a tot el territori. ■ Laia Molné │ EFMR.cat

La Riuada Solidària completa l’abonament als afectats dels més de 150.000 euros recaptats La Riuada Solidària al Francolí ha culminat en les úl�mes setmanes l’abonament dels ajuts als afectats pel desastre natural, per un import global de 152.396,01 euros, el total dels que es van recaptar a través de donacions i ac�vitats solidàries. Un total de 57 projectes, entre l’Espluga i Montblanc, han estat beneficiaris d’aquests ajuts, ja que cinc van ser descartats durant la tramitació, per diverses causes. El procés s’hauria d’haver finalitzat el passat 22 d’octubre, un any després dels fets, però s’ha endarrerit a causa dels confinaments per la pandèmia i les pròrrogues sollicitades per alguns afectats.

Els primers ajuts, que s’havien considerat més urgents per un import de 10.000 euros cadascun, ja s’havien distribuït l’abril del 2020 als cinc negocis que havien resultat greument afectats de l’Espluga de Francolí, on hi ha hagut un total de 36 projectes beneficiats, ja que dos dels triats el juliol passat han renunciat als imports adjudicats.

Els darrers pagaments s’han fet aquest mateix mes de maig amb els úlEL FRANCOLÍ

tims tres imports, d’un total de 16.797,55 euros, des�nats sobretot a dues comunitats de regants. La tercera ja havia rebut els diners fa uns mesos.

Per qües�ons legals, de fet, la Riuada a l’Espluga havia de tancar comptes abans del 31 de maig. Avui mateix, doncs, dona per finalitzada la seva ac�vitat econòmica, per a la qual ha comptat amb el suport de la Fundació Indicis.

Tal com es�pulaven les bases, a l’Es-

pluga, un total de 1.647,54 euros, han estat lliurats a l’Associació de Defensa Forestal (ADF) de l’Espluga. Amb això, la inicia�va ha culminat el repar�ment dels 108.875,01 euros que va recaptar

22

en els mesos posteriors a la riuada.

A Montblanc ja s’havia completat a final de 2020 la distribució dels 43.521 euros que s’hi van recaptar. Allà, van ser 24 els projectes beneficiats inicialment, tot i que al final tres van caure, ja fos per falta de documentació o perquè hi van renunciar. Els 6.504,38 que van sobrar es van lliurar, tal com fixaven les bases, a l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Montblanc.

Una exposició aquest es�u per acomiadar La Riuada Solidària La Riuada Solidària a l’Espluga treballa encara en un darrer projecte: Una exposició permanent a l’edifici de recepció de les coves, just al costat de l’anomenada Zona Zero, que repassarà els antecedents del desastre de l’octubre del 2019, i recordarà tant els efectes d’aquella nit com la riuada de solidaritat que es va produir després.

La mostra, que compta amb el suport de l’Ajuntament, s’ha endarrerit a causa del confinament dels úl�ms mesos i d’alguns entrebancs tècnics i econòmics, però es confia que pugui ser una realitat al llarg d’aquest es�u. ■ MAIG

2021

LES FOTOS GUARDADES Alumnes del col.legi de les Germanes Carmelites

Alumnes del col·legi de les Germanes Carmelites situat al carrer de Sant Josep, actualment Sor Maria Torres. Any 1940-41. Arxiu familiar de cal Picardia

Primera fila, d'esquerra a dreta

Segona fila, d'esquerra a dreta

Tercera fila, d'esquerra a dreta

1. Roser Fonoll Tost(cal Toneta) 2. M. Àngela Òdena (cal Peles) 3. M. Lluïsa Rosell (cal Danda) 4. Pilar Morató Sala (cal Paiet) 5. M. Dolors Massip Farré 6. Adriana Callau Òdena (cal Palletes) 7. Mercè Vilà Saumell (cal Catxet) 8. Maria Tarrats (cal Tarrats) 9. Trini Montserrat Mallafré(cal Tibau)

1. M. Teresa Montserrat Mallafré (cal Tibau) 2. Ermínia Prats Vidal (Mas de Balart) 3. Teresina Roset 4. Palmira Rosell Olivé (cal Rafalet) 5. M. Carme Montserrat Casanovas (cal Tibau) 6. M. Teresa Boqué Puig (ca la Reia) 7. Roser Andreu Saumell (ca l'Aleix) 8. Trini Rosich Amigó (ca la Roseta del Roc)

1. Núria Palau Siscart (cal Siscart) 2. Maria Rosell Casanovas (cal Botareta) 3. M. Dolors Morgades Civit (cal Morgades) 4. Maria Rosell Torres (cal Pansit) 5. Dolors Armengol Casanovas (cal Guissona) 6. Maria Antònia Esplugues Torrents 7. Montserrat Teixidó Cant(cal Pocaroba) 8. Maria Vernet Casanoves (cal Bleda)

EL FRANCOLÍ

23

MAIG

2021

L A R I A L L E T A

MUSEU DE LA VIDA RURAL Els Premis Baldiri Reixac tornen a l’Espluga amb 90.000 euros per a l’escola catalana Aquest any tornen els Premis Baldiri Reixac a l’Espluga de Francolí. Serà el pròxim diumenge 13 de juny, en un acte de lliurement completament nou en la concepció i format i amb el Museu de la Vida Rural com a epicentre de l’ac�vitat. Al llarg del ma� es farà entrega dels guardons però, alhora, hi haurà tallers i ac�vitats als diferents espais del Museu perquè els nens i nenes de les escoles guanyadores puguin tenir una experiència cultural. En part, el redisseny de l’acte ha estat fruit de l’aplicació de les mesures del PROCICAT, ja que es volia mantenir l’esperit de festa i celebració però assolint el repte de ges�onar més de 400 persones en un ma�. És per això que la Fundació Carulla va pensar que el Museu de la Vida Rural podia ser un bon lloc per acollir la jornada i obrir una nova etapa en l’acte de lliurament dels Baldiri.

EL FRANCOLÍ

Els premis Baldiri reconeixen cada any, des d’en fa més de 40, la tasca de centres educa�us, mestres i personal docent que fan apostes valentes i de futur amb projectes innovadors a les seves aules. Enguany són un total de 34 guanyadors que es reparteixen un dotació de fins a 100.000 € entre premis i formació. ■

24

MAIG

2021

REPORTATGE FET A OBRA DE VILA

LA PLAÇA DE SANT ISIDRE I LA NOVA PLAÇA I ACCÉS A LA COSTA DE LA PEDRERA TEXT: JORDI ROCA I ARMENGOL FERRAN CIVIT I MARTÍ

Què és l'obra de vila Fa segles, quan el feudalisme imperava i en comptes de ciutadans hi havia simples vassalls, els espluguins estaven sotmesos a tota una sèrie d’obligacions amb els senyors feudals, que foren durant molts segles i fins al segle XIX els hospitalers.

Una càrrega que suportaven es referia a l’obra del castell. Estaven obligats a reparar la part externa de tota aquella enorme edificació. Una altra càrrega era l’obligació que s’anomenava “jova”, que obligava tothom qui �ngués un parell d’animals a llaurar un dia les terres del senyor en època de sembrar. Els espluguins també havien d’anar un dia a l’era del senyor per transportar les garbes, fer la batuda i portar després el gra fins a les sitges del castell.

Cal tenir present que aleshores la vila era regida pel batlle, que representava l’autoritat del senyor comanador, i per tres jurats que formaven el Molt Honrat Consell de la Vila de l’Espluga de Francolí. Després de la Guerra de Successió es man�ngué el representant del senyor feudal però es va establir la ins�tució castellana dels ajuntaments, formada per regidors, a par�r del Decreto de Nueva Planta.

En desaparèixer la figura del senyor feudal i consolidar-se l’estructura dels ajuntaments a par�r de la Cons�tució de 1812, es man�ngué la fórmula de l’obra de vila per a reparar camins malmesos o en contextos de guerra o grans calamitats per a dur a terme determinades actuacions; els veïns havien d’aportar jornals de feina o, alterna�EL FRANCOLÍ

vament, una quan�tat de diners.

Les darreres obres de vila Les darreres obres de vila a l'Espluga varen ser durant la dècada de 1950: la construcció de la plaça de Sant Isidre a l’indret del Corralet de l’Alzina i la

construcció de la plaça i accés a la Costa de la Pedrera (les escales que menen del carrer del Mestre Roig al carrer de Sor Mercè Farré i la placeta).

A més, caldria assenyalar alguna de les actuacions dutes a terme durant la

Inauguració de la reforma del Passeig Cañellas. 17 de juliol de 1955. Arxiu par�cular

El Passeig de Cañellas reformat. Arxiu par�cular

25

MAIG

2021

La plaça de Sant Isidre pocs anys després de ser construïda (vers 1958), amb la nova font sufragada per Lluís Carulla. Arxiu par�cular

de l'enllaç amb la carretera de Tarragona a Lleida al Molí de Poca. L’any 1954 varen corregir els revolts del Coll Roig, eixamplaren el Pont de la Palanca i ampliaren per al trànsit rodat el Passeig de Joan Cañellas. També posaren llambordins a l’aleshores Avenida de Calvo Sotelo (Carretera de Montblanc) i a l’Avenida del General Mola (Carretera de Poblet) i prosseguiren l'adequació de la carretera local de l’Espluga a Poblet (actualment TV-7007) per les Masies fins al mones�r.

L'eixamplament del Passeig de Joan Cañellas La remodelació del Passeig, com era conegut, el Passeig de Cañellas, �ngué com a objec�u ampliar l'espai dedicat

Festa d’inauguració de l’arranjament de la Costa de la Pedrera.1954. Fons Cal Moliner

construcció del Casal (1962-1965) que es basaren en aquest model d’obra collec�va, com va ser l'operació "Un pi ca-

da espluguí" de l’any 1963. Els espluguins es podien comprometre a fer diversos jornals, deixar el carro o el camió, o a efectuar un pagament en efec�u per als materials o per al cost del trasplantament de cada arbre.

Els canvis urbanís�cs a l’Espluga durant la dècada de 1950 La restauració monàs�ca de Poblet i l'increment de les visites turís�ques comportà que la Diputació de Tarragona decidís arranjar la carretera local actualment coneguda com a TV-7001 que portava al mones�r de Poblet des

Les obres a la Costa de la Pedrera. 1954. Fons Cal Moliner EL FRANCOLÍ

26

a la circulació d'automòbils en aquest indret i habilitar places d’aparcament a la banda de la Pedrera, reduint el nivell del passeig que arribava just fins a la carretera. La seva ubicació al bell mig de la població, amb la presència de l'an�ga Fonda Garrell (actual Fonda L’Ocell Francolí), diversos bars (entre ells, el Bar Español també conegut com Cal Calixto, el Parador -en refèrencia al punt de parada dels cotxes de línia-) i nombrosos comerços ho va jus�ficar.

La reforma es va inaugurar el 17 de juliol de 1955 (coincidint amb l’aniversari del Alzamiento Nacional) per les jerarquies provincials. El Diario Español de Tarragona dedicava un extens reportatge a les actuacions dutes a terme per la Diputació Provincial amb el �tol de “Toda la provincia sembrada de realizaciones del régimen. Son los testimonios de una etapa sin precedentes en la reconstrucción y la elevación del nivel de vida general". Acabava la part del reportatge dedicat a les obres MAIG

2021

fetes a la nostra vila amb la següent frase: “Espluga de Francolí ha quedado como la salita para recibir a las amistades en la ruta hacia Poblet.”

La plaça de Sant Isidre En aquest context, durant l’any 1954 Josep Trullols (a) Nina proposà a

l'Ajuntament que la terra extreta per a crear l'aparcament del Passeig Cañellas servís per a cobrir el cingle que hi havia a l'indret del Corralet de l'Alzina i així anivellar el terreny per a fer-hi una plaça nova que alhora millorés la imatge de la vila. Es va fer un encofrat de formigó d'un metre sobre el qual es continuà el marge de pedra seca. Es demanà la collaboració a obra de vila i, alternativament, aportacions en metàl·lic. A la nova plaça se li posà el nom de Sant Isidre, patró dels pagesos des del segle XVII. A la banda est s’hi construïren unes escales per a superar el desnivell existent amb el carrer d’Anselm Clavé, que perduraren fins a la construcció del consultori mèdic. Les baranes que s’hi posaren foren les que es tragueren en ampliar el Pont de la Palanca.

La plaça i l'accés a la Costa de la Pedrera (les escales del carrer Mestre Roig al carrer de Sor Mercè Farré) L'altra obra de vila que es feu aquell any 1954 fou la construcció a la Costa

de la Pedrera d'unes escales que permetessin anar còmodament des del carrer del Mestre Roig fins al carrer de Sor Mercè Farré i Oró, aleshores Travessera de la Pedrera. En aquest cas el coordinador fou Pere Mar� (a) Moliner. A tots els que hi varen col·laborar se'ls va lliurar com a agraïment en l'acte d'inauguració una còpia del quadre de l'ermita de la San�ssima Trinitat pintat per Fernando Mar�. Les baranes que es posaren a la placeta que es creà foren les que es tragueren en remodelar el Passeig Cañellas. La festa inaugural se celebrà el 12 de setembre de 1954.

Quan es va inaugurar oficialment el nou Passeig Cañellas (17 de juliol de 1955) les autoritats provincials (governador civil i president de la Diputació) i l’abat de Poblet Edmon Garreta, a més de les autoritats locals encapçalades per l’alcalde Josep Maria Rendé també varen visitar aquesta millora feta a obra de vila. El reportatge fotogràfic de l’acte el va fer el fotògraf Josep Coll, vinculat a cal Biel. ■

Visita de les autoritats a la Costa de la Pedrera. 1955. Fons Cal Moliner

EL FRANCOLÍ

27

MAIG

2021

C A S A L

Els Pastorets de l'Espluga s'integren a la junta de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya

Àngel Tierz serà el tresorer de la no- bé l'Espluga de Francolí, essent l'únic bre de 2018, malgrat la tradició centeva gestora coordinada pel surienc Jo- municipi del Camp de Tarragona que nària (documentada des de 1887) sep Peramiquel assumeix aquesta responsabilitat. Cal d'aquestes representacions a la poblaLa Coordinadora de Pastorets de Cata- recordar que l'Espluga també té repre- ció, recuperades el 1976 al Casal de lunya ha renovat la seva junta direc�- sentant a la junta de la Federació de l'Espluga. L'ingrés a la Coordinadora va va després de l'assemblea general or- Pessebres Vivents de Catalunya, de la suposar la incorporació de la represendinària telemà�ca celebrada el passat qual l'espluguina Núria Giné n'és tam- tació espluguina al panorama de Pas29 d'abril de 2021. Per primetorets català. Fundada el ra vegada els Pastorets de l'Es2006, la Coordinadora de Paspluga de Francolí, del grup torets és una federació d'enTratea Teatre del Casal, hi �n�tats que té com a objec�u dran un representant: Àngel establir un espai de relació i Tierz, des de fa un any i mig intercanvi entre els diferents coordinador dels Pastorets grups responsables de les rede l'Espluga, on durant dues presentacions de Pastorets, dècades ha representat el padonar difusió als Pastorets per de Getsè. Tierz serà trecom a element patrimonial sorer de la nova gestora lidede la nostra cultura, potencirada per Josep Peramiquel ar la formació i estudiar i fo(Súria, 1961), que ha estat nomentar la recerca del fenomenat nou coordinador gemen Pastorets. neral en subs�tució de LleoEl 2019 l'Espluga de Franconard del Río, coordinador ge- Àngel Tierz nou tresorer de la Coordinadora de Pastorets de Cata- lí va ser seleccionada per aconeral els úl�ms set anys. A lunya. Cedida llir la celebració del IV Congrés l'assemblea van par�cipar-hi de Pastorets de Catalunya que 26 associacions o grups de Pastorets bé la tresorera, situant així el munici- s'havia de celebrar a l'Espluga el 12, 13 i pi en la màxima responsabilitat a nivell 14 de març de 2020, i que de moment de tot el país.

La nova junta té representants de de país pel que a fa a les dues grans es manté ajornada sine die a causa de la Súria, Cardona, Balsareny, Sabadell, tradicions nadalenques espluguines. pandèmia. El passat Nadal també es va Els Pastorets de l'Espluga van pas- haver de suspendre la representació biIgualada, Mataró, l'Ametlla de Merola, Navarcles, Berga, Vilanova i la Gel- sar a formar part de la Coordinadora ennal dels Pastorets de l'Espluga a cautrú, Girona, Manresa i des d'ara tam- de Pastorets de Catalunya el novem- sa de la situació sanitària. ■

EL FRANCOLÍ

28

MAIG

2021

C A S A L

ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

L'EDC organitza un concurs fotogràfic Per tal de commemorar el Dia Internacional de la Dansa, aquest any, que totes les ac�vitats culturals han estat prohibides, l'Escola de Dansa del Casal ha organitzat, única i exclusivament per a les ballarines de l'escola, un concurs fotogràfic on la principal condició era que havien de sor�r les alumnes amb algun mo�u de dansa.

Les guanyadores d'aquesta edició han estat; en tercera posició Enya Dengra que ha ob�ngut un premi d'un val de 40€ de descompte en una bo�ga de dansa. Guiomar Morlans i Marta Pamias empaten en segona posició, el premi són unes entrades per anar a veure un espectacle de dansa a Terrassa. I la primera posició d'aquest 1r concurs fotogràfic ha estat per Xènia Mar�, que amb la foto que il.lustrem en aquest ar�cle, ha guanyat un book fotogràfic de dansa.

L'organització del concurs ha valorat molt positivament la participació de tot l'alumnat de l'escola al concurs fotogràfic, i en destaca la imaginació i la Xènia Martí, guanyadora del concurs. creativitat de les fotografies. ■

Primera compe�ció de la temporada del Club Pa� Casal de l'Espluga El passat diumenge 23 de maig, el Club Pa� Casal de l'Espluga va par�cipar en una compe�ció que organitza el Consell espor�u que engloba la Conca de Barberà i l'Alt Camp.

Els clubs que van par�cipar a la compe�ció van ser el Pla de Santa Maria, Alcover, Montblanc i l'Espluga de Francolí.

Aquesta era la primera compe�ció que podien par�cipar les pa�nadores més pe�tes del nostre club després d'un any parats per la pandèmia, a part, era també el primer cop que es compe�a des que es va fer el canvi d'entrenadora, tot aquest cúmul de canvis va fer que les pa�-

nadores espluguines sor�ssin a la pista amb una seguretat que va desencadenar una pluja de trofeus així doncs les pa�nadores, amb uns discs molt moderns i alegres van aconseguir els dos podis en les dues categories en què compe�en.

La jornada també va comptar en una part d'exhibició on algunes patinadores que no competien van poder mostrar les seves arts a la pista. D'aquesta manera les nenes s'acostumen a patinar davant el públic i aprenen a controlar els nervis que això suposa. ■

Prebenjamí: 1a posició Elsa Miró, 2a Xiana Benjamí: 1a posició Nora Maero, 2a Valen- Aina Garcia, Blanca Miró i Àurea Rodríguez, Dobaño, i 3a Carla Anglès. Cedida tina Romero i 3a Rita Tarès. Cedida les patinadores que van fer l'exhibició. Cedida EL FRANCOLÍ

29

MAIG

2021

C A S A L

El Casal celebra la 44 edició del Certamen Literari assolint un gran èxit de par�cipació El passat diumenge 30 de maig es va celebrar l’acte de lliurament de premis de la 44a edició del Certamen Literari que organitza la Secció de Llengua del Casal de l’Espluga.

L’acte, que començà a les 6 de la tarda, va comptar amb un nombrós públic, prop de 300 persones, que van omplir el Jardí dels Francolins. En aquesta edició, a causa de la situació sanitària actual, l’organització va decidir canviar d’escenari, deixant enrere el Casalet, on s’havien celebrat les úl�mes edicions.

Durant l’acte, el jurat va destacar la gran par�cipació i la bona qualitat de les obres presentades en aquest any de pandèmia, que enguany ha arribat als 367 treballs.

En aquesta edició s’han reconegut un total de 39 treballs en les diferents categories i s’han entregat més de 3.000€ en premis.

L’acte va comptar amb la presència de l’escriptor Wellington, un personatge fic�ci interpretat per Lluís Alcalde, que fou l’encarregat d’entregar els premis dels més menuts, els premis Ferrovell i M. Àngels Ollé, d'aquesta manera es va donar un punt d'humor a l'acte fent-lo així més amè a la mainada. L'acte també va comptar amb l'Aleix Valero, que va fer gaudir el públic tocant una peça musical amb clarinet.

Els premiats en aquesta edició van ser: 40a Edició Premi de poesia “Mossèn Ramon Muntanyola” Premi a "Recull de poemes: retalls de davantal" de Judit Queralt Farré 42a Edició Premi de Narra�va o Assaig “El Francolí” Premi a "Al vaivé d’aigües atzaroses" d'Oriol Solà Prat 7a Edició Premi Final de Grau o Màster “Eusebi Majós” Premi a "Dret penal d’autor durant la Guerra Civil i el Primer Franquisme" d'Alfons Bataller Díaz 26a Edició Premi MVR “Cultura per la sostenibilitat”

Premi a "Crònica d’una agonia" de Ramon González Reverter Premis juvenils “Ajuntament de l’Espluga” 1r Cicle d’ESO 3r premi a "El nostre poble, la nostra gent" d'Eva Álvarez Cera 2n i 1r premi, ex aequo a "Cartes d’amor" de Joana Pérez Salvat i ex aequo a "La llegenda del peix maleït" de Miquel Mas Vendrell 2n Cicle d’ESO 3r premi a "El pitjor malson" d'Anna Batet Mas 2n premi a "El reflexe de la realitat"de Laia Creus Delicia 1r premi a "Diuen que l’amor no mata" de Berta Imlahi Pons Batxillerat 3r premi a "T’assembles tant a la primavera" de Gal·la Benet Cardona 2n Premi a "Miralls trencats" de Maria Ibarz Guasch 1r premi a "BARCELONA 1918" de Josep Pérez Borges

Berta Imlahi Pons i Josep M. Vidal. Mireia Minguella

Joana Pérez i Miquel Mas. Mireia Minguella

EL FRANCOLÍ

Treballs de recerca – Batxillerat i Cicles Forma�us 3r premi "Iden�tats en perill" de Sheila Tejedera Villafranca 2n premi a "La primera gota de vida" de Júlia Sans Iglesias 1r premi a "Anàlisis de l’agressivitat a la nostra comarca" de Mariona Minguella Bonet Premi especial en grup "Els parlars de la conca" de Júlia Barneda, Anna Batet, Mariona Griñó i Jana Saltó, alumnes de 4t d’E.S.O. de l’Ins�tut Joan Amigó.

Premis Infan�ls "Ferrovell" Infants nascuts 2009 2n premi, ex aequo a "El meu germà té xicota" de Rut Bru Teixidó i "El tros de formatge" de Mar� Fonoll Sánchez

30

MAIG

2021

C A S A L

1r premi a "Jo sóc així" de Cèlia Ribé Fonoll

3r premi a "Les emocions de la gosseta" de Carlota Marsal Rosa Infants nascuts 2010 2n premi a "La denteta que tenia por de caure" de Rita Ta3r premi a "Un desig és una reflexió" de Ferran Moncada rès Díaz Batet 1r premi a "El mar es queixa" de Sergi Sánchez García 2n premi a "El diari no es confina" de Jan Anglès Bosch 1r. Premi a "Un es�u inoblidable" de Paula Cangas Duch Infants nascuts 2014 3r premi a "El bosc" de Damaris Sánchez Maza Infants nascuts 2011 2n premi a "L’ocellet" de Max Bonet Rodríguez 3r premi a "L’abella Rita" de Pol Mar� Solé 1r premi a "La casa de xocolata" de Jan Mar� Gili 2n premi a "La revolució dels follets" de Lluc de Cacqueray Vila Treballs infan�ls "Ferrovell" en grup 1r premi a "Els llapis i els colors" de Mar� Pérez Borges Infants nascuts 2009 – 2010 Ex aequo a "ABANS I ARA", dels alumnes de 6è de l’Escola Infants nascuts 2012 Vedruna 3r premi a "La casa bruta" de Júlia Cabré Solé Ex aequo a "TROBA L’OBJECTE", dels alumnes nascuts 2008 2n premi a "El mar" de Joan Sabaté Espasa i 2009 de l’Escola Mar� Poch.

1r premi a "El rei del menjar" d’Arnau Farran Gili Treballs infan�ls "M. Àngels Ollé" en grup Premis infan�ls "M. Àngels Ollé" Infants nascuts 2013 – 2014 Infants nascuts 2013 Premi a "LA XERRADA", dels alumnes de 2n de l’Escola MarAccèssit a "El gat i el ratolí diferents" d’Ariadna Encinas Perdigón � Poch

Martí Pérez Borges. Mireia Minguella

Paula Cangas Duch. Mireia Minguella

Sergi Sánchez García. Mireia Minguella

Cèlia Ribé Fonoll. Mireia Minguella

Arnau Farran Gili . Mireia Minguella

Jan Martí Gili. Mireia Minguella

EL FRANCOLÍ

31

MAIG

2021

COSES NOSTRES

Guia Telefònica de Catalunya 1937

Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (AMTM) Fons Vicenç Fisas i Comella (Monestir de Poblet)

EL FRANCOLÍ

32

MAIG

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

La Biblioteca Mn Ramon Muntanyola premiada pel projecte "Viu un llibre" La Biblioteca Pública de l'Espluga de Francolí ha ob�ngut tres reconeixements com l’equipament més par�cipa�u i un reconeixement personal dins del Club de Lectura juvenil La Biblioteca de l’Espluga ha estat la impulsora del projecte "Viu un llibre" al municipi. Hi par�cipen els clubs de lectura de l’equipament municipal i els alumnes de tercer i quart d'ESO de l’Ins�tut Joan Amigó de l’Espluga. El projecte es va engegar gràcies a la col·laboració que la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l'Espluga de Francolí va demanar a l’Ins�tut Joan Amigó i que s'ha dut a terme en les sessions de lectura durant aquest curs.

"Viu un llibre" és una inicia�va del Departament de Cultura, que proposa als nois i noies d’entre 10 i 16 anys llegir i compar�r la creació d'un llibre mitjançant una plataforma digital que innova en el procés de millora de la comprensió lectora i de la capacitat crea�va. En concret, la plataforma és Fic�on Express, de l'empresa catalana Boolino, de la qual destaca que permet compar�r la creació d'un llibre amb un autor o autora reconeguts dins el panorama literari juvenil.

La Biblioteca Pública ha estat reconeguda com l’equipament més ac�u dins del projecte “Viu un llibre” en el que ha ob�ngut un triple reconeixement; la primera posició de par�cipació en llengua catalana, la segona posició en llengua castellana i la segona posició en llengua anglesa. Per altra banda, dins del Club de lectura juvenil Imagiteca la Lua Altarriba Palau ha guanyat un premi a nivell de Cata-

lunya per ser la persona més par�cipa�va al fòrum d’autor/ a aquest trimestre.

Des de la Biblioteca s’agraeix al professorat i a l’alumnat la par�cipació i interès en aquest projecte que a banda de fer possible l'obtenció d'aquesta dis�nció també ha contribuït al foment i gaudi de la lectura.

Una inicia�va que rep el suport de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, i del Servei de les Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les inicia�ves de biblioteca municipal. ■

RECOMANACIONS LITERÀRIES "Farem castells de sorra", de Blanca Soler i Guasch Blanca Soler i Guasch és una dona que va iniciar-se com a escriptora quan ja tenia seixanta anys. El llibre que comentarem, Farem castells de sorra, publicat per Columna l’any 2020 és el segon. El seu primer llibre va publicar-se el 2016 i es �tula Dies de tot.

La Clara, la protagonista del llibre, celebra el seu 60è aniversari amb l'Eduard, el seu home, i tota la família. El matrimoni, a punt de jubilar-se, s'assabentarà que la seva filla està embarassada i esperen el seu primer net. Una no�cia que canviarà per sempre les seves vides. Per molts anys!, van cridar gairebé tots. Algú va afegir, salut! Els joEL FRANCOLÍ

ves hi feien broma des dels seus vint anys insolents. La Clara se'ls mirava a tots, un per un, agraïda de tantes mostres d'afecte i amb ganes de cridar, aneu a fer punyetes, els féssiu vosaltres, seixanta! Però estava contenta de tenir tota la família al voltant d'aquella taula que ja era dels seus pares, tota, els vells i els joves. I tots havien vingut per ella. Això sí que és d'agrair.

Per als qui esteu interessats en cercar més informació sobre les lectures fetes al club, us deixem l'enllaç on podeu consultar tots els llibres que hem llegit. h�ps://tertulieslletraeixerides.blogspot.com/ ■

33

MAIG

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

CLUB D'ESCACS L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

L'Espluga par�cipa al Campionat EnroCA'T Durant els mesos d'abril i maig i fins el 12 de juny de 2021 gó: la Jana Sánchez, la Laia Milla, el Jan Ibarz, el Bernat Mii amb una durada de 10 dissabtes, s'està disputant on-line lla i l'Eduard Trullols. i a través de la plataforma Lichess el campionat "Enroca't", Les inscripcions per equips les havien de fer els Consells un campionat d'escacs individual i per equips organitzat Comarcals de cada centre. Des del CE Espluga vam intentar pel CE Mollerussa de les categoque el Consell Espor�u de la Conries sub16/ cadet o inferior. ca de Barberà, fes la inscripció de Aquest campionat és obert a jul'equip de l'ins�tut 'Joan Amigó' gadors no federats i jugadors feper tal de poder jugar com un derats en fase de promoció. equip i optar als premis per equips, Cada sessió dura 90 minuts i però no va ser possible, tot van es juga amb la modalitat de 5 miser problemes i no ens van donar nuts més 3 segons d'increment. cap ajuda ni facilitat. Ens volien Després de cada sessió es van acucobrar una fitxa federa�va per jumulant els punts que cada jugagador per jugar un campionat grador obté en el campionat, i per la tuït i des de casa de cadascú, tot classificació final se sumen les 7 i que l'organització del campionat millors puntuacions de cada jutambé s'hi va posar en contacte, gador. i els va aclarir les condicions del Aquest campionat està pensat campionat, no hi va haver maneper fomentar els escacs a les esra de convèncer-los i finalment no coles, ins�tuts i centres socials, vam poder fer un equip. fet pel qual no es podia formar Moltes altres escoles i ins�tuts equips amb jugadors federats en d'altres comarques no han �ngut un club. aquest problema i poden jugar.

Tot i això vam animar i ges�oHi ha equips de Guissona, Amnar a través del Club inscriure els posta, Mollerussa, Torregrossa, joves jugadors que juguen al Club Tremp, Lleida, Alcanar, Cervera,... per tal de poder jugar i poder fer En la primera ronda del 10 d'abril algunes par�des per no perdre van jugar: la pràc�ca. Tenim un jugador de 245 jugadors l'escola Vedruna, l'Arnau Trullols Es van disputar 1.161 par�des I i 5 jugadors a l'ins�tut Joan Amies van fer 63.706 moviments. ■

EL FRANCOLÍ

34

MAIG

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Celebració de la festa de la San�ssima Trinitat a l’ermita La Germandat va proposar a la Parròquia i a l'Ajuntament de l'Espluga poder celebrar la diada de la San�ssima Trinitat a l'ermita després que l'any passat no fos possible a causa de la pandèmia. La proposta era fer la Santa Missa, ballada de gegants i concert de música catalana, tot a l'exterior i amb les mesures de seguretat establertes per la COVID-19 i marcades per l’ajuntament. Després de la reunió amb mossèn Marcus i el regidor de cultura Enric Mercadé,

es va aprovar fer-ho.

Unes 120 persones es van apuntar per ser presents als actes de celebració del diumenge 30 de maig. També n'hi va haver que venien per venerar la Sma. Trinitat i no es quedaven, i altres que estaven pels entorns.

El divendres al ma� es van començar els prepara�us amb l'ajuda de l'ajuntament que va proporcionar les cadires, fet molt d'agrair, ja que el mateix dia es necessitaven pel Certa-

La missa oficiada per Mn. Marcus. Cedida

La imatge de la Sma. Trinitat engalanada amb flors. Cedida

men Literari; amb molt interès van trobar la solució perquè no en faltessin. A la tarda es va preparar la plaça on es farien els actes i es va netejar l'ermita. El dissabte es va fer l'ornamentació amb flors, principalment de ginesta de les nostres contrades i lliris que, com cada any, ofereix la família Cervelló-Masdeu.

Arribat el diumenge, dia de la festa, a les 10 del ma� es va recordar, com cada any, els primers fundadors de la Germandat, ara fa 144 anys, amb un ram de flors a la placa del ves�bul de l'An�c hospital, i tot seguit vam anar cap a l'ermita a ul�mar els detalls de l'organització i a rebre les persones que amb antelació s'havien inscrit. A les 11:30 es va celebrar la Santa Missa, oficiada per Mn. Marcus Vinicius Teixeira, acomEL FRANCOLÍ

35

MAIG

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

panyada dels cants del cor Parroquial, en la qual mossèn Marcus féu l’homilia explicant la importància de la celebració en una ermita tan es�mada pels espluguins, una de les 12 que hi ha a l'estat espanyol i a la Catalunya Nord sota l’advocació de la Sma. Trinitat, i també explicà que durant la pandèmia hem usat una paraula nova, bombolla, que vol dir família, formada pel Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Al final de la missa, el cor i els assistents van entonar els Goigs de la Sma.Trinitat i tothom que ho desitjà va poder pujar al cambril a venerar la imatge, així com també van poder posar ciris. A con�nuació va començar el concert de música catalana que ens va oferir el magnífic cantant d'orquestra Marc Llinares, molt vinculat a la Germandat. El concert el va iniciar amb la cançó "Em dones força", dedicada a la Sma. Trinitat i seguidament "La Santa Espina", que ja esperaven per començar a ballar els nostres gegants i nans. Els geganters de la Germandat Albert i Cris�na Pulido, sempre acompanyats pel seu cosí Eduard Molné, ens van demostrar un cop més el seu entusiasme fent-los ballar

A

T

S

de manera fantàs�ca. Els nans de la Germandat s'hi van afegir i els van fer ballar amb molta alegria l’Eduard Gili, el Joan Giné i el Jaume Guasch. Amb el repertori de sardanes com " La Santa Espina", "A la plaça hi ha sardanes" i "La Moreneta", alguns presents no van poder evadir la invitació d'aixecar-se per ballar.

Va ser una diada molt emo�va i entranyable, en poder con�nuar mantenint viva la tradició d'anar a la nostra es�mada ermita i amb ganes que torni a la normalitat com sempre ha estat; quan hi ets et venen a la memòria tants bells records de temps viscuts: dinars amb família, amics, celebracions, agraïments... Un dia que vam mirar molt al cel esperant que no plogués i, com sempre, el dia de la San�ssima Trinitat no va ploure.

Moltes gràcies a tots els que heu fet possible una de les il·lusions del nostre poble: veure vida, alegria i devoció a l'Ermita de la San�ssima Trinitat. Hi tornarem! ■ Germandat de la Santíssima Trinitat

L'ESPLUGA FM RÀDIO

“El Catamarà” de Xarli Diego s’incorpora a la programació de l’Espluga FM Ràdio A par�r d’aquesta setmana, l’Espluga el llibre "Gràcies per la música!" editat FM Ràdio emetrà “El Catamarà”, un per Pagès Editors i prorrogat pel canprograma musical i amb tocs d’humor tant internacional italià Al Bano. Així presentat i dirigit per Xarli Diego des mateix, Xarli Diego ha estat el presende Barberà de la Conca. Es podrà escoltar els divendres a les 12 del migdia i, en reemissió, els dissabtes a les 10 del ma� al 107.4 FM, EFMR.cat i al canal de TDT de l’emissora.

El nou espai radiofònic, que s’afegeix a la graella de la 37a temporada de l’EFMR, té una hora de durada i es basa en una selecció musical, amb cançons d’abans i d’ara, i també una entrevista per programa amb ar�stes.

Als pròxims “Catamarans” Xarli Diego als estudis de l'EFMR. Cedida passaran pel programa: Iván (des de Los Angeles), Ricardo Marín tador del programa "El Joc del Segle" (guitarrista i director musical de Ma- de TV3 i de la mí�ca emissió "Caspe nolo García), Lídia Pujol i l'històric Mi- Street" de Ràdio Barcelona de la SER, on entrevistava artistes com Dire quel Àngel de la Trinca.

Xarli Diego ha publicat recentment Straits, Supertramp, Bonnie Tyler, Eddy

EL FRANCOLÍ

36

Grant, Cindy Lauper, The Manha�an Transfer, Claudio Baglioni o Mecano, entre molts altres. Més recentment ha estat cap de premsa de Tricicle i també assessor de La Trinca.

Xarli Diego viu des de fa un mes a Barberà de la Conca i, per això, col·laborarà a par�r d’ara amb l’emissora municipal de l’Espluga. "Es�c molt a gust a Barberà i a la Conca. I �nc les mateixes ganes de fer ràdio de quan vaig començar. Hi ha coses a la vida que no canvien.", ha expressat el presentador. El programa “El Catamarà” compta amb la subdirecció de Judith Diego, la seva filla periodista, i un bon equip de col·laboradors.

Amb la incorporació del nou programa, l’EFMR es reforça en el tram final de la 37a temporada que compta amb una vintena d’espais radiofònics de producció pròpia i amb la implicació de més de 40 col·laboradors. ■ MAIG

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIA L’ESTORNELL

L’AEiG l’Estornell res�tueix el símbol de la Roca de Ponent pel seu 45è aniversari El passat dissabte dia 29 de maig els infants i joves de l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell van celebrar el 45è aniversari de l’en�tat pujant a la Roca de Ponent del barranc de Castellfollit. L’objec�u era res�tuir l’element iden�fica�u d’aquesta formació geològica després que fa poc més d’un any va desaparèixer la creu de ferro que hi havia col·locada.

En aquest cas s’ha optat per una escultura de ferro còrtex amb el nom de la Roca i el símbol de l’escol�sme.

Enmig de les restriccions derivades de la pandèmia global, que afecten a l’associacionisme en el lleure, els i les caps de l’Estornell van decidir organitzar una celebració del 45è adaptada. No van poder par�cipar-hi famílies ni exmembres de l’en�tat però sí que es va fer una jornada de celebració amb tots els infants i joves.

La jornada va començar a les 10 del ma� quan esglaonadament anaven arribant els grups als diferents punt d’inici de les rutes. Des del camí de l’Argentada, la creu de Castellfollit o l’Ermita de la San�ssima Trinitat els pe�ts grups de 10, número marcat per la Generalitat, van anar enfilant les costes de les valls del bosc de Poblet per arribar al Filó de l’Atrevida.

Cadascú va portar al- Llops i Daines. Cedida

guna part imprescindible per a la col·locació del cartell de ferro que pretendrà des d’ara marcar el nom de la Roca de Ponent, un dels elements geològics singulars de la vall de Castellfollit que des de la desaparició de la creu s’havia quedat sense iden�ficador al seu cim. Tots els par�cipants van escriure una cinta amb un record de la seva vida al Cau que van col·locar al cartell. Un cop es van haver ajuntat totes les cintes les branques més grans van pujar a peu i després col·locar l’escultura a la Roca Ponent tot deixant petjada de l’Estornell i els seus 45 anys en un dels llocs més iden�fica�us del Paratge Natural de Poblet.

Havent acabat la feina de col·locació totes les branques van anar baixant fins al seu punt de recollida. Les caps valoren molt posi�vament la celebració de l’aniversari ja que tot i les restriccions que hem pa�t durant tot el curs es va poder celebrar d’una forma molt especial.

L’AEiG l’Estornell sempre ha estat lligat a la natura, com a pilar de l’escol�sme, i més en concret al territori de la Conca.

Cada any es realitza un servei al PNIN fet que ha reforçat la idea de deixar petjada en un dels llocs emblemà�cs del Paratge PiCs i Trucs. Cedida Natural de Poblet. ■

Caps de l'Agrupament Escolta. Cedida

Ràngers i Noies Guia. Cedida

EL FRANCOLÍ

37

MAIG

2021

L'indret de l'Ermita de la San�ssima Trinitat sempre ha estat molt es�mat pel poble de l'Espluga.

En l'escrit que segueix es mostra que l'any 1934 ja era un lloc escollit per fer-hi excursions, tant per part dels espluguins com de persones de fora, on podien gaudir d'un lloc envoltat de bosc, d'una aigua fresca i un aire sa, a més de poder-hi celebrar algun àpat i també venerar la imatge de la Sma. Trinitat.

El mestre Mar� Poch hi acompanyava els seus alumnes d'excursió tal com mostra l'escrit que publiquem aquest mes, extret del diari escolar del nen Ramon Montserrat.

Avui dia 19-4-34, el Sr. Mestre ens ha volgut apreciar fent una excursió.

Aquesta excursió l'hem fet anant a l'Ermita de la Santíssima Trinitat.

Hem marxat del poble a 2/4 de 9 directe cap a l'Ermita. En arribar a l'Ermita una part dels nois s'hem posat a dibuixar la cosa que hem volgut. Després, amb el Sr. Mestre hem fet exercicis físics i per últim hem marcat el pas. Havent acabat això, algun noi com M. Vericat, E. Marsal, R. Fort i J. Roig han volgut cantar una cançó. Després s'hem apriat el dinar i hem dinat. Després han fet com una mica de comedieta per passar més bé el rato. Després han baixat una gent forastera i han volgut que cantessin els quatre i entre tots els que anaven han fet 0'75 pessetes i se les han repartit.

Després se n'hem anat passant per un camí anomenat Coll de la Bena i hem fet cap a la Masia del Morgades o Masia del Simón.

Aquí en aquest lloc hem berenat tots i després d'haver berenat hem marxat cap al poble.

Avui he disfrutat molt i no he quedat cansat com els altres dies que hem anat d'excursió.

Jo he dibuixat la Capella de l'Àngel de la Guarda, que és al capdamunt dels arbres.

Aquestes excursions les fem perquè així ens desarrollem més i més bons perquè respirem l'aire ramenat pels arbres i una aigua sana i fresca.

Els nois Vericat, Morgades, Masdeu, el meu germà i jo s'hem fet una amanida per dinar sols, per menjar tots cinc que érem.

El nombre de nois que érem a l'excursió era 38 nois.

EL FRANCOLÍ

38

MAIG

2021

LA BÍBLIA ENS PARLA A l’alba et cerco, del recull de David El desig de Déu (Salm 63, 1-9) Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco.

Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua.

Jo et contemplava al santuari, volia veure’t gloriós i poderós; l’amor que em tens és millor que la vida, per això els meus llavis et lloaran.

Tota la vida jo et beneiré i alçaré les mans invocant el teu nom; saciat del bo i millor, et lloaré amb el goig als llavis.

Quan des del llit et recordo, passo les nits pensant en tu, perquè has estat la meva ajuda, i sóc feliç a l’ombra de les teves ales.

A tu està unida la meva ànima, em sosté la teva mà.

Els Salms foren escrits en hebreu fa uns 3000 anys. Aquesta col·lecció de poemes, cent cinquanta, estan numerats. La numeració és la del text hebreu i al costat, entre parèntesis, hi figura la numeració grega (traducció dels setanta) i la lla�na (la Vulgata). L’edició de la Bíblia Catalana Interconfessional dona en primer lloc la numeració hebrea.

El Salm 63 expressa una absoluta confiança en Déu, el cerca arreu, amb un desig ardent en tot moment. El salmista, ens convida a respirar Déu en cada instant, des de l’alba fins a la nit, mentre dorm el recorda i passa les nits pensant en Ell. Tot és un bé de Déu, perquè la bondat, la tendresa, la bellesa, l’harmonia..., tot el que és bo, és Déu mateix. Aquesta veritat la coneixem pel seu rostre humà: Jesucrist. ■ Manel Morgades

Desert de Judà

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"El castellà, estructura d'estat" "Per a un catalanoparlant resulta difícil sentir-se còmode en un estat que sospita de qualsevol expressió que no sigui en castellà, l’única llengua que esmenta la Constitució del 1978. [...]

Espanya i el castellà formen una parella estable i gelosa. Qualsevol literatura que s’expressi en una altra llengua de l’estat és vista com una intruEL FRANCOLÍ

sa, només tolerable si es manté a un nivell folklòric. Si comença a aixecar el cap, s’esquinça el cel i ressonen les trompetes de l’apocalipsi. [...] El franquisme havia anorreat el català amb tanta fúria que durant un temps algun demòcrata espanyol va semblar disposat a tolerar-lo en petites dosis. Ara bé, quan la nostra llengua va tenir un

39

cert paper a l’ensenyament i a la televisió, de seguida van sorgir una sèrie de fal·làcies que amb els anys s’han popularitzat fins a convertir en víctima la llengua més poderosa [...] i avui estem pitjor que fa quaranta anys”. ■

Vicenç Pagès Jordà ARA, 22 de maig del 2021

*Fragment escollit per Andreu Morta

MAIG

2021

PINZELLADES DEL PEDRÍS Joan Òdena Vendrell

Ets un espluguí de tota la vida?

Sí Quins records tens de l'escola i de la joventut?

La nostra infantesa va ser de postguerra. Amb els nostres pares que pa�en la dictadura de Franco. Tot i que nosaltres no vam viure la guerra, con�nuament se'n parlava i crec que ens va marcar una mica. Més aviat hi havia misèria, però com que tampoc havíem conegut la riquesa ho portàvem força bé. Els infants amb poca cosa gaudíem, jugàvem al carrer i a l'escola s’aprenia el que s’aprenia.

Vaig anar a l'escola a l'edifici de l'Hospital a fer pàrvuls amb el mestre Brunet, després vaig anar amb la seva germana Pilar. I quan van obrir l'escola Mar� Poch semblava que anàvem a les Amèriques comparat amb l'anterior escola. Recordo que en aquella època a mi em costaven les matemà�ques, ho vaig arreglar amb repassos.

Vas con�nuar estudiant o vas passar al món laboral?

Als quinze anys el pare ja m'esperava per fer de pagès i jo mirava tots els oficis menys el de pagès. Es va donar la circumstància que es va començar a construir el Casal i vaig anar-hi a obra de vila, vaig quedar-m'hi a cuidar els jardins, el pare es va enfadar. Després ens vam passar al món comercial ja que fent de pagès no ens podíem guanyar bé la vida Què t'hauria agradat fer si haguessis �ngut possibilitats?

M'agradaria haver fet de paleta que també va ser un dels treballs que mirava per evitar la pagesia.

Has estat molt ac�u en fer coses pel nostre poble, oi?

EL FRANCOLÍ

El tenir bo�ga implicava ampliar relacions amb la gent del poble i m’agradava. A l'inici de la Unió de Bo�guers vaig estar a la primera junta i així durant divuit anys més, amb tot el que comportava; anar a congressos i xerrades. Després vaig estar vuit anys a la junta del Casal, penso que ho hauria de fer més gent, igual que passar per l'Ajuntament per veure com funciona ja que és molt fàcil cri�car sense conèixer.

Per tal de cuidar les terres de casa vaig retornar a l'agricultura i llavors vaig formar part del consell rector de la Unió Agrària de Coopera�ves durant 16 anys que també em va enriquir força ja que fèiem cursets de formació.

Parlant d'agricultura, com veus el canvi de quan vas començar, junt amb el teu pare, a l'actualitat?

Als anys noranta van arribar les empreses de vins Torres i Codorniu, molts pagesos hi van anar a treballar per tal de tenir uns ingressos fixes cada mes, buscant una estabilitat econòmica, això va comportar una reducció de pagesos al poble i també una reducció de la producció, de l'ordre de 2 a 3 milions de quilos de raïm anuals. En aquest període es van fer unes inversions força rendibles a la coopera�va.

A par�r de l'any 2005 va començar una baixada de rendiments que encara dura avui dia, això confirmava els estudis previs que havíem fet en quan al número de socis i la seva edat, llavors vam veure que la mitjana d'edat del soci era setanta-sis anys.

Una d'aquestes inversions va ser el molí d'oli, oi?

En vaig ser un dels promotors, ja que durant el primer mandat es van generar una sèrie de discussions al molí vell, que no donava a l'abast i es col·lapsava.

Molts treballadors treballaven en un lloc molt reduït, llavors, amb una mica d'astúcia vam presentar als socis la necessitat de fer un molí nou, com que la inversió era elevada vam explicar el què passava aleshores; per obtenir una bona qualitat d'oli havíem de parar de collir alguns dies i els socis s'enfadaven. Per això els socis ens van donar el

40

vis�plau. L'any següent ja teníem molí nou i millor qualitat d'oli i més econòmic, va ser una bona decisió.

Parlant d'oli, per quin mo�u es va entrar a la denominació d’Origen Ciurana?

Com que estàvem a la Unió Agrària de Coopera�ves vam optar per incloure’ns- hi, ja que teníem bons companys de viatge, vam aprofitar-ho per tots els pobles de la Conca de Barberà, encara que el mercat de l'oli és una mica complicat. Hi ha altres molts bons olis a tot arreu, avui dia una part molt important dels premis de qualitat són pels olis andalusos, d'allí en surt molt d'oli i bo. Hi ha més olivers arbequins a Andalusia que a Catalunya, són uns compe�dors molt forts amb preus ajustats.

El pagès aquí té la costum de re�rar tot l'oli que li toca i vendre'l a par�culars, és una bona pràc�ca ja que toca diners aviat, el que passa és que ens treu força per obtenir un millor preu de venta al major.

Com ha estat l'experiència de ser Jutge de Pau de l'Espluga?

Tenia una mica de recança al principi, jo pensava que aquesta figura era molt important per a la comunitat. M'ho van oferir i vaig ser el jutge de pau de l'Espluga durant vint-i-cinc anys. M'he format fent cursets i a part he aportat tots els anys d'experiència.

Em va agradar molt el poder celebrar casaments, encara recordo el primer, el vam fer a la sala d'actes del Casal ja que l'Ajuntament no tenia un lloc adequat.

Era una parella d'uns quaranta anys i quan es va veure l'un a l'altre va començar a plorar, després s'hi van incorporar els pares i seguidament els sogres. Llavors vaig pensar; si tots els casaments han de ser així potser ho passaré molt malament fent aquesta funció. ■ Joan Casanovas

MAIG

2021

ARA FA 100 ANYS

Maig de 1921, a l'Espluga

Els cronistes espluguins habituals no ens han deixat cap informació de la vida espluguina del maig de 1921. Ho atribuïm al desconcert que regia i dividia la vida local. Però farem una ullada a un moviment del jovent, inspirat o dirigit pel mestre Àngel Perisè Llaquet.

Des del maig de l’any anterior, 1920, Perisé tenia a la seva disposició les pàgines del diari Las Circunstancias de Reus, que en aquell moment estava sota l’òrbita de Julià Nougués, republicà federal, nascut a Reus i vinculat a l’Espluga per ser el propietari de la masia que coneixem amb el seu nom.

Firmava els textos amb pseudònim: Luzbel, El Grupo adelante, ¡Adelante!, El Clarito del G. Adelante, Estrep, etc.

Parlava de les eleccions municipals de 1920, que esdevingueren un cau de problemes i un conflicte amb qui era jutge municipal, Ramon Dalmau Prats. Lamentava l’estat de deixadesa en què es trobava el poble i lloava la figura de Nougués, diputat a Corts que denunciava, una vegada i una altra, els problemes de caciquisme que minaven el dia a dia de l’Estat.

No disposem de proves documentals dels moviments que s’operaven en el jovent espluguí, però, el naixement d’El Francolí, l’es�u de 1921, n’és una prova important. Tan dividida com la societat local estava la joventut. El context polí�c a Catalunya i Espanya, sobretot amb el fantasma de la guerra al Marroc, era una llosa.

El mestre Àngel Perisé amb els seus alumnes de Vila-rodona.

Arxiu de Josep Santesmases

sin duda alguna debido, más que al acierto de las ineptas y un tanto pretorianas autoridades que nos gobiernan, a la cordura, sensatez y sobrada paciencia de este pueblo.

Dase el caso de que unos jóvenes, mejor dicho, dos mequetrefes, que ni la pena vale de citarlos por sus nombres, apoyados y orientados (que duda cabe) por las autoridades de ésta, querían atropellar a diestra y siniestra, empezando por negarse a pagar 10 pesetas que adeudaban a la Sección de Recreo de la Sociedad Coopera�va.

Caso tan insólito, a pesar de las confabulaciones y malas ar�mañas de ciertos elementos, que según dice la gente �enen mucha influencia, no pudo perpetrarse; pues por encima de las maquiavélicas y descabelladas presiones caciquístas, triunfó la verdadera y única jus�cia: el pueblo, y con él, la juventud consciente y democrá�ca, que supieron hacerse suyo el asunto, sin que les causaran pavor ni los gestos de nuestro excelente Juez Municipal,² maestro en aplicar la «Gramá�ca Parda» y el ar�culo 29, ni la está�ca y gallarda figura del señor Esteve, hombre de excelentes cualidades, si no tuviera cerca de sí un astro de superiores magnitudes, alrededor del cual gira.

E� G���� A�������. Espluga de Francolí, 30-9-1921.

Aquest text, per si sol, mostra poca cosa, però en essència, posa de manifest el que passava i passaria aquell any.

El Grupo Adelante Àngel Perisé, fos o no l’inspirador del Grupo Adelante, va endevinar que l’anterior ar�cle publicat es quedava curt en la seva intenció. Josep M. Rendé s’havia adreçat als joves de l’Espluga amb el seu ¡Avant Joves! –el mes d’agost de 1921– molt llegit i que convindria con�nuar llegint de tant en tant, però anava adreçat a una classe social dels joves espluguins: aquells mig-fadrins a qui recomanava picar i picar fins a conquerir una cultura i educació ferma.

La campanya con�nuà amb textos, com el de Gregori Damiani, probablement des del mateix grup “Adelante”, on feia una lloança a les paraules del mestre Perisé. Damiani reivindica aquell text de Ricard Farré que es publicà a El Francolí, “sorprenent la bona fe de l’impressor”: “Per la dignitat de l’home”. Els joves del “Grupo Adelante” –en el qual no hi devia faltar la militància de Ricard Farré– movien brega.

El caciquismo en acción Un incident amb dos joves de la societat Coopera�va “Unión Agrícola” que gràcies a les influències familiars pretenien estalviar-se unes pessetes que devien, es van trobar davant per davant del jovent que no els permeté aquella arbitrarietat.¹ Hace muy pocos días acaeció un hecho en este pueblo, que si bien luego se resolvió, sin que la cosa pasara a mayores, fue

EL FRANCOLÍ

41

Con gran sa�sfacción leí el ar�culo �tulado «Adelante» en el diario Las Circunstancias, sorprendiéndome en gran manera, pues yo ya creía que en este pueblo todos dormíamos el sueño, no de los justos, sino de los cobardes, que como tales podría ser el de los injustos.

1 Las Circunstancias, núm. 240, 2-10-1921, p. 2 2 Ramon Dalmau Prats.

MAIG

2021

ARA FA 100 ANYS

Veo que un grupo de jóvenes decididos, se lanzan a la palesbel Esirep, y sin arredrarse por nada ni por nadie, siempre entra a sembrar aquellas semillas de progreso social y a reivincauzada la lucha con el fin de hacer labor ú�l para los demás, dicar a los que por razones de é�ca (dicen ellos) cayeron para hasta que los rayos de una luz civilizadora purifiquen nuestro no levantarse, quizás jamás, sin la ayuda de una juventud floambiente, haciendo desaparecer para siempre los arcaicos y reciente y fuerte. vetustos principios que por culpa nuestra imperan hoy.

Nosotros somos los predes�nados a seguir el camino que nos Gregorio Inaimad trazaron nuestros progenitores; pues os pido que no desmayéis, que sigáis con voluntad firme vuestro camino. Llevad como Seguirem aportant algunes no�cies sobre la vida espluguina. ■ programa los conceptos expuestos por nuestro defensor, LuzJosep Maria Vallès i Martí

historiques

June Almeida

Va seguir a Waterson a la Postgraduate Medical School de Londres, on les seves contribucions a diversos ar�cles són reconegudes amb un doctorat. Va ser esmentada en diverses patents en el camp de la iden�ficació del virus, seguidament passa sis mesos al Regne Unit on va estudiar les tècniques d'Almeida; després, als Estats Units, u�litza aquestes tècniques per iden�ficar una causa de gastroenteri�s no bacteriana. ■ Íngrid Guillén Rauter

Fou una viròloga escocesa que amb poca formació formal ob�ngué un doctorat en ciències i fou pionera en l'obtenció d'imatges, la iden�ficació i el diagnòs�c dels virus. Als 16 anys deixa l'escola per treballar com a tècnica d'histopatologia a la Glasgow Royal Infirmary, June va desenvolupar un mètode per visualitzar millor els virus, i va treballar en el virus de l'hepa��s B i els virus del refredat comú, també aconsegueix les primeres imatges del virus de la rubèola. David Tyrrell i Almeida van treballar en la caracterització d’un nou �pus de coronavirus; família que inclou el virus SARS i el virus SARS-CoV2 que causa la COVID-19.

EL FRANCOLÍ

42

MAIG

2021

RENOI, QUIN RENOM! Cal Botarric

Joan Francesc Amigó Bartra amb els nebots Arnau i Blanca

A començaments de segle XVIII s'instal·la a l’Espluga de Francolí en Francesc Amigó Ortonada que provenia del poble veí d’Alcover. En Francesc es conver�ria en el primer dels Amigó al poble i l’avantpassat de totes les branques d’aquest mateix cognom d’avui en dia.

En Francesc Amigó Ortonada es va dedicar a construir

botes de vi i també treballava pel Mones�r de Poblet ja que el cul�u de vinya era molt important per aquest i per a tota la comarca en aquella època. El negoci li anava bé, molt bé podríem dir, prova d’això n’és l’escut que es va esculpir al llindar de la porta de la casa pairal construida l’any 1780 al carrer de l’Arc número 2. D’aquí també prové el fet que ben aviat se'l comencés a conèixer com un boter molt ric i que destacava en la seva labor d’entre els altres boters del poble.

Finalment, aquest renom va derivar en el renom actual de la casa, Botarric, que com acabem de dir simbolitza la riquesa de la família gràcies al negoci de les botes.

Poc a poc, en Francesc Amigó va anar creant una família cada cop més gran amb cada cop més descendència de la qual es dibuixen les diverses branques dels Amigó que hi ha l’Espluga de Francolí actualment. En el dret català, l’hereu era sempre qui es quedava a la casa pairal i és d’aquesta manera com ha arribat fins els nostres dies. ■

L’avi Joan Amigó Casanovas casat amb la Felicitas Vernet Saumell van tenir quatre fills; la Rosa, el Salvador, el Joan i la Carme.

La Rosa Amigó Vernet que era la filla gran d’en Salvador Amigó Façana de cal Botarric, amb la bota moderna i l'antiga al costat. Vernet quan tenia dos anys davant la casa pairal el 1923.

EL FRANCOLÍ

43

MAIG

2021

EL SABER NO OCUPA LLOC Quedar-se amb un pam de nas

Significat: Locució emprada per expressar la decepció o sorpresa que ens causa alguna cosa.

Origen: Aquesta expressió prové d'un conte popular: «Hi havia una dona molt vella que vivia sola i no tenia ningú que l'ajudés en les feines de la casa. Tres n'hi havia que li donaven molta angúnia: haver d'anar a cercar aigua a la font; haver de trencar la llenya per al foc, i haver d'es�rar la borra del cerro quan filava.

Un dia, mentre omplia els can�rets a la font, salta del raig un bonic peixó vermell. La doneta es posà tota cofoia en pensar que �ndria un bon berenar. El peixó li digué: No em ma�s, i et concediré els tres dons que vulguis demanar-me. La doneta, pensant amb les tres feines que més l'anguniejaven, li demanà, primer, que els can�rets anessin i vinguessin tots sols de la font, que, així que donés un cop a un objecte, es trenqués, i que, en tocar una cosa, al moment, s'es�rés un pam. El peixó li concedí el que demanava, i desaparegué per la naquera de la font.

Així que els can�rets foren plens, tots sols se n'anaren cap a casa, enmig de la gran admiració de la vella, la qual,

portada pel seu entusiasme i en un gest de sa�sfacció, es donà un cop a la cuixa. Com que havia demanat que cosa que toqués es trenqués a l'acte, se li trencà la cuixa.

En veure la seva dissort, unes llàgrimes li rodolaren cara avall, i una se li posà a la punta del seu nas de ganxo; la doneta, per eixugar-se-la, se'l tocà, i, tal com li havia concedit el peixó, li cresqué de seguida un pam.

Si hagués demanat concretament que es trenqués la llenya al moment de colpejar-la i que s'es�ressin un pam els cerros només de tocar-los, la pobra vella hauria �ngut goig d'allò que en �ngué dissort.» ■ Etimologies Paremiològiques

Topònims en ruta LA CIRERA Del substan�u cirera, nom de fruita.

CONESA Diverses opinions: 1. Tret de la frase lla�na “vallis condensa arboribus”, “vall plena ( o oberta) d’arbres”, on condensa equivaldria a bosc o mata.

2. El seu nom an�c era Cunesa, i voldria dir “la coneguda”.

3. De l’àrab Al-Kunisa, "església".

4. Segons Balari ve del lla� “condensa” que vol dir vegetació. Segons Meyer-Lübke, és un dels noms preromans que duen el sufix – esa. ■

Josep Maillo

EL FRANCOLÍ

44

MAIG

2021

E N S E N YA M E N T ESCOLA VEDRUNA L'ESPUGA DE FRANCOLÍ

Jocs Florals a l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí

El 23 d’abril, diada del nostre patró i dia internacional del llibre, a la nostra escola hem entregat els premis dels V Jocs Florals dedicats a la poesia.

Les darreres setmanes, a les nostres aules, s’han escoltat tot �pus de poemes de diferents autors i autores i després han estat els nostres alumnes els que s’han conver�t en autèn�cs poetes i poetesses.

Sant Jordi, el foc, les emocions, les estacions de l’any, la família… han estat alguns dels temes a par�r dels quals els nens i nenes han fet volar la seva imaginació i han compoLa platja A la platja aniré i una medusa em trobaré.

Gisela Sánchez Galván 1r. Educació Primària Un jardí Tinc un jardí on treballo dia a nit amb una pala i un rasclet deixo el jardí ben net.

Hi planto roses i lliris violetes, menta i romaní enciams i tomaqueres per fer gran el meu jardí Amb una regadora rego el meu jardí perquè les plantes no es morin i creixi ben bonic.

Abril Torre Bermúdez 3r Educació Primària Les estacions de l’any Flors florint colors sor�nt, ocells cantant al jardí ja es�c jugant.

Una unsuportable calor ha arribat, i la primavera ha marxat!

Tot està més viu i els ocells ja fan el niu.

Les fulles comencen a caure dels arbres del darrere, un refredat agafaré EL FRANCOLÍ

sat poemes molt crea�us.

La tasca del jurat, format per mestres de l’escola, no ha estat fàcil. La inspiració ha estat present en cadascun dels treballs i juntament amb l’esforç el resultat de les obres ha estat de qualitat.

Des d’aquí volem felicitar, un altre cop als nostres alumnes i animar-los a seguir endinsant-se en el món de la literatura.

Aquí us deixem alguns poemes perquè en pugueu gaudir tal i com ho hem fet nosaltres.

si no em tapo bastant bé.

Acabem amb la neu quan anem amb trineu.

Les estacions s’han acabat i un any més ha passat.

Emma Bonet Rodríguez 4t Educació Primària Amic o enemic?

El foc aporta llum a la foscor i quan tens fred t’aporta calor.

El groc, el taronja i el vermell són els seus colors que de vegades t’aporten desesperació i dolor.

Una foguera i un incendi pots causar a a la natura te la pots emportar.

Foc, ets un amic o ets, el nostre enemic?

La passió, l’amor el conflicte i la indignació; tot això és causa del foc.

Ona Espasa Pastó 5è Educació Primària La bateria Una bateria he comprat i molt content l’he tocat Tres plats en moviment i cada un amb un so diferent.

La caixa i el bombo sonen bé i amb ells un nou ritme crearé Roc Espasa Flaqué 2n Educació Primària

45

La bes�ola de casa Quan torno de l’escola fa bots d’alegria, juga amb mi cada dia i anem a passejar.

Anem de quatre grapes perseguint pilotes.

M’ho passo molt bé i crec que ell també.

El Max, el més trapella, fa una tombarella.

I quan el rentem ens esquitxem.

Anem d’aquí cap allà sense parar de jugar.

Tot i que no pot parlar se sap comunicar.

Es posa a dormir al meu coixí per estar descansat al ma�.

Quan el Max s’ha despertat la festa ha començat.

M’agrada quan juguem però encara més quan ens abracem.

A vegades ens barallem, però sempre ho solucionem.

Tenim un gat, una tortuga, un poni i una oruga.

Però el Max és el més diver�t i és el meu germà pe�t.

Rut Bru Teixidó 6è Educació Primària MAIG

2021

“Let’s clean up Europe” (Netegem Europa) Com a Escola Verda que desperta la consciència ecològica dels nostres alumnes, incorporem en el nostre dia a dia ac�vitats per treballar, d’una manera transversal, els Objec�us de Desenvolupament Sostenible.

El passat divendres 7 de maig els/ les alumnes van par�cipar en la campanya europea Let’s Clean Up, una experiència didàc�ca i educa�va, que té com a objec�u conscienciar sobre la quan�tat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura, i que promou la recollida d’aquests abocaments il.legals als entorns naturals.

Tots els alumnes d’educació infantil de segon cicle i els de primària van participar activament en la neteja de diferents espais del nostre poble com són: la Font Major, la Font Baixa, el camí de la Cometa, la muntanyeta de la Urbanització Carreras, el Molí de Guasch i la “carretera mor-

ta”, un tram de riu Francolí que tenim apadrinat, voltants del pavelló municipal i camp de futbol, jardins i plaça del Casal i els voltants del tenis i Casalet.

En arribar a l’escola cada curs va pesar les deixalles que havia recollit i van arribar a la conclusió que tot i que cada vegada la població està més cons-

cienciada en la cura i el respecte per l’entorn que ens envolta, encara queda molt a fer. Només nosaltres havíem recollit, en un ma�, un total de 95 kg!

També tots vam coincidir en que campanyes com aquesta són necessàries ja que ajuden a sensibilitzar-nos i fer veure la necessitat de reduÏr, reciclar i reu�litzar de manera habitual. ■

Les nostres flors de l’hort Amb l’arribada de la primavera una de les ac�vitats que fem els nens i nenes de P-5 de l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí és cuidar una planta a l’hort de l’escola.

Cada nen i cada nena porta una planta que �ngui flors a l’escola, la cuidem i observem els canvis que experimenta.

Aquesta ac�vitat ajuda als nens i nenes a valorar la importància de cuidar les plantes, a conèixer les seves parts , i gaudir dels colors i les olors de les flors.

Aquest curs també hem plantat plantes aromàtiques a l’hort. Amb aquestes plantes fem “el racó de les olors” als espais d’aprenentatge, i també prepararem un saquet d’olors per cada infant. ■

EL FRANCOLÍ

46

MAIG

2021

ESCOLA MARTÍ POCH

Let's clean up Europe!

L'escola Mar� Poch juntament amb la resta de centres educa�us de la comarca va par�cipar a la campanya europea «Let's clean up, Europe!» Una inicia�va que sorgeix dels docents i coordinadors del Projecte d’Escola Verda, encarregats de dinamitzar i planificar accions entorn a l’educació per la sostenibitat. Una acció que hi han par�cipat més d’un miler de persones.

La inicia�va «Let's clean up, Europe!» és una acció comuna a tot Europa amb una llarga trajectòria, que s’organitza simultàniament a diversos indrets, per conscienciar sobre la quan�tat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d'aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc.

En la setmana de prevenció de residus, el cap de setmana del 7 al 9 de maig van ser els dies indicats per a fer una neteja d'algun indret malmès.

Els més pe�ts de l’escola van estar pels voltants del camp de futbol i en poca estona van recollir més de 33 kg de deixalles. Els alumnes de cicle inicial van fer un recorregut pel camí de la Cometa i en van recolllir-ne més d'11 kg. Els nens i nenes de cicle mitjà van netejar els voltants del riu Francolí, en el primer tram des del seu naixement, a la zona que l'escola té apadrinada i també van agrupar més de 33 kg de deixalles. Pel que fa els nois i noies més gran de l'escola van estar per Sant Bernat i la passarel·la que hi porta; en aquest cas també van tornar amb més de 23 kg de brossa.

Alumnes i mestres van arreplegar més de 100 kg de deixalles, repar�des entre plàs�cs i envasos, papers malmesos

i altres andròmines, com una cadira plegable, pneumà�cs, roba i fins i totr algun pe�t electrodomès�c.

Més enllà de recollir la brossa d'algun racó de la nostra localitat, en aquesta campanya es pretén donar visibilitat a la quan�tat de residus que generem; ser més curosos amb el què fem de les deixalles i conscienciar-nos que el nostre planeta no pot engolir tot el que anem escampant.

Hauríem d'evitar anar deixant el rastre de deixalles, ja que o bé perduren durant molt temps a boscos i camins o fan cap al mar, amb les conseqüències nega�ves que comporten.

Com bé diu la frase: Algunes no són les nostres deixalles, però sí que és el nostre planeta. Ja no és només reciclar, també ens cal reduir! ■

Projecte Rius El Projecte Rius és una inicia�va de l’Associació Hàbitats que neix l’any 1997 amb l’objectiu d’estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels rius. Fomenta l’apropament de les persones al medi i permet conèixer les característiques dels ecosistemes fluvials, la biodiversitat, els valors ecològics i socioculturals, així com identificar els problemes que els afecten i reflexionar sobre com pal·liar-los.

Mitjançant l’educació ambiental, el foment del teixit associa�u i el treball en xarxa del voluntariat ambiental, el projecte promou la implicació de societat en la ges�ó dels espais fluvials, engegant i compar�nt inicia�ves per la millora dels rius i de l’entorn de ribera. L’àmbit EL FRANCOLÍ

d’intervenció de Projecte Rius és el conjunt de conques fluvials de Catalunya.

L’escola es va adherir al projecte el curs 2017-2018. Vam apadrinar un tram del

riu Francolí. Al llarg del curs els alumnes de tercer l’estudien i observen. Els resul-

47

tats que s’obtenen de les inspeccions es van posant a la web del projecte.

Durant l’i�nerari que realitzem a peu a l’entorn del nostre riu Francolí està envoltat de natura, de vida. A l’escola ens agrada observar els ocells, les plantes, els invertebrats… Sovint u�litzem làmines que ens ajuden a iden�ficar-los.

En tenim diverses del Projecte RIUS que ens van molt bé.

L’Àlex Mascarell ens ha elaborat una làmina molt interessant dels ocells que podem observar als voltants de l’escola a alguna estació o bé durant tot l’any. Ens anirà molt bé per a iden�ficar-los i conèixer-los millor.

La primavera és una bona època per a veure’ls. Us animeu! ■ MAIG

2021

D E S O C I E TAT En memòria d'en Roc Poblet Bosch

i bonhomia, i tu, de ben segur, seguiràs cuidant i protegint la teva família, des del teu racó de cel.

Adéu padrinet Vas par�r de bon ma�, A poc a poc i amb discreció, per no molestar ningú, segurament.

La teva bonhomia, senzillesa, I bon humor, era la teva senya d’iden�tat.

Diuen que allà on tu has anat, sempre fa sol i mai fa fred.

No hi ha sorolls.

Ni desgavells.

Ni enveges.

Ni falsedats.

Ni cap remor de ganivets...

Allà, on ets ara, Solament hi ha, llum, silenci, amor i pau.

T’ESTIMEM!

El passat dissabte, dia 1 de maig ens va deixar un home bo; en Roc Poblet Bosch. Se’n va anar als 95 anys d’edat, després de viure tota una llarga vida al costat de la Consol, amb qui va compar�r, treball, penes, alegries..., però molta es�mació. Plegats van lluitar per �rar endavant la família, malgrat que, de vegades, bufessin vents en contra, sempre amb un somriure als llavis i serenor a la mirada.

La teva família: Consol, Paquita, Albert, Cris�na... i tota la resta, et trobarem molt a faltar, però els bons moments deixats ens acompanyaran sempre; tots, però sobretot l’Albert i la Cris�na, ens seguirem nodrint amb el teu record

MCP

No hi ha paraules Aquesta ha estat la frase que he sen�t més cops aquests dies des que la Carme ha marxat, i és ben bé així.

No hi ha paraules per descriure la intensitat del cop en saber la no�cia ni el dolor sobtat que provoca, com un enderroc a l’ànima, com un tret directe a la part més dolorosa del cor, però tampoc hi ha paraules per descriure l’amor infinit i incondicional que sen�a per ella, per a mi, una filla, una neboda, la meva fillola i una gran amiga, com ho era el Pau i com ho són la Mar i l’Edu, la cosa que he es�mat més i que més es�maré a la vida, sense cap mena de dubte.

Avui vull escriure unes paraules quan no hi ha paraules, quan res pot expressar la magnitud de tots els sen�ments que �nc i que tenim tots els de casa. Només em venen paraules boniques quan penso en la Carme, amor, felicitat, energia, llum, alegria, vida... i aquestes són les EL FRANCOLÍ

paraules amb les que em quedo, les paraules que em porten a ella en aquests moments que les nostres ments són un embolic de pensaments del passat compar�t del present dolorós i del futur sense ella, que serà duríssim però que hem de teixir entre tots, un cop més, sor�nt de l’enderroc i tornant a aixecar pedra a pedra, pedres que unirem amb l’amor infinit que ella ens ha inspirat i ens seguirà inspirant la resta de les nostres vides, perquè ella, com el Pau, no marxaran mai mentre visquem i ens guiaran i ens acompanyaran tots i cada un dels dies de la nostra existència.

Carme, Jo et sento a prop, a dins meu i celebro l’alegria d’haver compar�t aquest trosset de camí amb tu, has estat el regal més bonic que m’ha donat la vida i això, ja no m’ho pot prendre ningú. I com sempre et deia, no tens ni idea de la intensitat amb que t’es�mo i t’es�maré sempre. ■ Ramon Amigó Carulla

48

MAIG

2021

D E S O C I E TAT No és un adéu per sempre, és un adéu per un instant

La missa del passat diumenge 16 de maig de l'Espluga es va oferir als meus nets, el Pau i la Carme. Com a àvia vaig voler donar les gràcies al poble per les moltes mostres de condol que vàrem rebre, així mateix vaig explicar el fet que la Carme i el Pau, que es portaven poc temps, van pujar com a germans amb una connexió màgica que va durar fins que el Pau se’n va anar, i potser precisament per aquesta connexió, el cor em diu que s’han retrobat per la força de l’amor fratern que els va unir des del naixement.

Vaig llegir el poema que el meu fill va escriure inspirat per la pèrdua de la seva filla i que trobareu en aquesta secció. Al finalitzar la cerimònia la Coral de la parròquia va acomiadar la meva neta amb la Vall del Riu Vermell i així, la Carme, va iniciar el seu nou camí cap allà on van les ànimes pures, innocents i precioses com la seva.

Jo només desitjo i espero que tant el Pau com la Carme siguin feliços allà on siguin, junts, tal i com estaven predes�nats.

Nosaltres sempre els portarem al nostre cor!

US ESTIMEM! El buit que deixeu és molt gran. ■ M.A.C.

No pot ser!

No pot ser! Quan els avis arribem a la vuitantena, amb certa freqüència pensem que qualsevol dia haurem de desaparèixer de tot arreu menys del record d’aquells més es�mats i que més ens es�men. Tot i així, hem rebut de bell nou una trompada quan no tocava i que ens enfonsa fins a profunditats inimaginables.

Sort en tenim dels records tan preuats que ens han deixat: ”Iaio guapooo!” o “Àvia guapíssima”. Són records tan

dolços que esperem que amb el temps, que quasi no tenim, poder-los assaborir.

Ara toca fer el cor fort pels nets que ens resten, pels nostres fills i les seves parelles que també han estat colpejats per aquesta tragèdia injusta sense haver fet res per merèixer-la. És això la Jus�cia Divina?...

Ramon Amigó i Callau

La meva princesa De ma�nada, al peu del bosc, la meva princesa es va adormir.

Era un son que no pertocava, d'aquells que porten a l'infinit...

La meva princesa, amb rostre plàcid, no sabia que estàvem allí, la despertàvem, però ja no podia sor�r d'aquell somni, i es va quedar dins...

I és al somni on penso trobar-la, i tornar a riure com fèiem sovint.

Princesa, posa't ben guapa, el Tete i la Maria ja són al llit, i ta mare i ton pare se'n van a dormir...

Eduard Amigó EL FRANCOLÍ

49

MAIG

2021

D E S O C I E TAT Per a vosaltres i tu

En nom de la família us llegiré aquest text, i ho faré també com a amiga i professora de filosofia de la Carme que vaig ser en aquell estiu meravellós. Però per la Carme, el millor filòsof del món ets tu, Eduard, el seu pare, ningú com tu sap explicar coses tan fondes a la seva princesa, ets el pare-cavaller-i-filòsof més bo del món! Com tampoc no hi ha cap mare en tot el món mundial que sigui com la seva mama, ets la millor mare del món, Laura, –el teu amor primer des que vaig néixer!–, la més petonera, pesada d’estimar tant i sàvia de la vida com ningú. I després va arribar el tete, l’Edu, el germà més valent, noble i bo del món, –per això fins al darrer moment t’he explicat tots els meus secrets–. I la petita Maria, un coet i un bitxet de germana que va arribar més tard, –però que l’adoro i l’estimo com si hagués nascut de la panxa de la mama–. I la Meme, la tieta, que és més que una tieta, és una tieta mig mare quan cal i amiga-tieta i tieta-amiga, sempre i sense defallir mai. T’estimo, Meme!, –Perquè ella sap com cap altra curar els mals d’amor –i, de fet, ets la mi-

llor tieta amiga del planeta!–. I el cosinet Marc, per la Carme el noi més guapo de l’Institut, – i qui em digui el contrari se les haurà de veure amb mi, la Carme!, –el Marc és guapo perquè té un cor immens i resistent com les pestanyes precioses que protegeixen els seus ulls blau-verd–. I la prima Mar, –uau!, tia, com enyoraré la teva rialla!, les abraçades i les bogeries que fèiem juntes, xxxt!, –no ho direm a ningú–, però a tu els pantalons curts et queden millor que a mi, i fa una ràbia...T’estimo, Mar!–.

–I l’Ana, la tieta Ana que sembla seria, però diu i té uns detalls bonics i únics per tothom, ella estima sense fer soroll, perquè hi és sempre. Com el tiet Albert, l’altre tiet savi de la família, i que estima com les muntanyes més fortes!, que sempre hi són.

I el Ramonet, músic, cantant, el padrinet artista, savi mig budista, –bo i amorós com el papa i el tiet Albert, però més guapo, per això s’ha casat amb un àngel, l’Angelina, que em cau tan bé–. –Però, em deixo els avis!, l’àvia Assumpció, amb els seus menjars amorosos i detalls fotogràfics dolços i únics; l’àvia Tere, més presu-

mida, precisament, quan diu que no ho és, –ella renya i rondina una mica, però et deixa fer el que vols–. I l’Avi Ramon, que ho sap tot de les alarmes, generós com cap altre i una mica fet a l’antiga, que m’estima tant!, i l’avi Marçal, que ho sap tots dels éssers i els fenòmens estranys, –i de tan bo que és!, capaç de comunicar-se amb qui sigui, encara que visqui a Mèxic–. Ells són i van ser els primers de començar aquesta família, que conté i guarda en tots i cadascun un amor tan gran. Ells van triar les seves dones i elles al mateix temps els van triar a ells. I, això és, precisament, el que a la Carme li agrada més d’aquesta família: la seva força amorosa! Perquè, ella, era i és així, així: força amorosa en estat pur!

I ara us preguntareu? I on ha anat la Carme? On ha anat la seva força? Us ho diré jo en nom d’ella, s’ha transformat en llum!, al costat del Pau, el seu cosí, a qui ella estimava tant!, que intrèpid i fort la guia en el millor dels cels de l’univers, el lloc on van totes les persones bones i que són tot cor com la Carme, ara, i el Pau. T’estimo Carme, t’estimo Pau. ■ Montse Bosch-Saumell

DEMOGRAFIA DEFUNCIONS: Montserrat (Llibertat) Rull Franquès, vídua de Josep Bosch Roig. Amb data de defunció l'1 de maig.

Roc Poblet Bosch, espòs de Consol Casanovas Civit. Amb data de defunció l'1 de maig.

Ramon Cunillera Marsal, amb data de defunció l'11 de maig.

Teresa Rosell Pons, vídua de Josep Piñol Vidal, amb data de defunció l'11 de maig.

Antonia Sánchez Sánchez, amb data de defunció el 5 de maig.

Jordi Civit Vendrell, espòs de M. Dolors Queralt Fàbregas, amb data de defunció el 29 de maig.

EL FRANCOLÍ

50

MAIG

2021

Natura Singular

per Pitu Amigó

El bitxac (Saxicola rubicola) Des del capdamunt d’una argilaga, un mascle de bitxac no passa gens desapercebut, amb el pit ataronjat i el cap ben negre és un dels ocells més bonics del nostre entorn. I és que a aquest pe�t moixó, propi d’espais oberts, li agrada posar-se al capdamunt de matolls i tanques, des d’on localitza insectes i altres invertebrats que caça amb assiduïtat. Sovint també es posa sobre el mànec d’eines del camp mo�u pel que també se l’anomena “cagamànecs” en alguns llocs.

El lligabosc (Lonicera implexa) és un matoll mediterrani que floreix a la primavera. Les flors, de perfum intens i embriagador, són llargues i tubulars, posant el seu nèctar només a l’abast d’insectes de trompa llarga.

El bufaforats (Macroglossum stellatarum) és una papallona d’uns 3.5cm de llarg que s’alimenta i comporta com un colibrí: per a alimentar-se de nèctar, no es posa sobre la flor, sinó que es manté immòbil a l’aire batent les ales a gran velocitat i introdueix la seva llarga trompa a les flors amb gran precisió.

EL FRANCOLÍ

51

MAIG

2021

44 Certamen Literari

EL FRANCOLÍ

52

MAIG

2021