EL FRANCOLÍ NOVEMBRE 2021 by evabonetv

NÚM. 413

NOVEMBRE 2021

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'Espluga dona el tret de sor�da a la temporada de Pastorets

EL FRANCOLÍ REPORTATGE:

Santa Claus

NOVEMBRE

2021

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

LA NOSTRA PORTADA Els Pastorets de l'Espluga, de caràcter biennal, es representaran enguany recuperant -gràcies a l'acord amb el Pessebre Vivent de l'Espluga, que s'havia de representar enguany, l'edició suspesa el 2020 a causa de la pandèmia. Tot plegat farà possible estrenar el nou repar�ment d'actors i actrius i la nova direcció ar�s�ca a càrrec d'Ester Majós, en el que serà el canvi generacional més gran en 20 anys, des de l'úl�ma gran renovació de l'elenc feta l'any 2000. ■ PORTADA: Eva Bonet

Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Pitu Amigó, Montse Bosch Saumell, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Boqué Gaya, Albert Amigó, Xavier Lozano. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Gerard Bosch. Vicepresident: Josep Morató. Cobertura audiovisual: Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 5 6 7

EDITORIAL De la normalitat a la felicitat. BÚSTIA RELEXIONS. Un cop d'ull Una vida de ninots 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones 8 Els comerços de la plaça de l'Església. L'ACTUALITAT. El llibre de la vida del pare Bernat Morgades dins el rànquing de llibres més venuts 9 S'inicien les votacions dels Pressupostos Participatius de l'Espluga. 10 L'Ajuntament presenta el programa d'activitats de Nadal amb una cinquantena de propostes per tota la població. 11 El Club Hípic a la platja. L'Espluga organitza un taller pràctic de defensa personal per a dones. 12 Finalitzen els talls d'aigua a l'Espluga gràcies a la pluja. 13 Una nova LAAT de Forestialia creuaria vuit municipis de la Conca. 14 La sequera fa minvar les precisions de la collita s'oliva a l'Espluga. El PNIN de Poblet tanca el pont de novembre amb més visitants que l'any anterior. 15 L'Ajuntament de l'Espluga remodelarà la piscina l'any vinent. L'Ajuntament, a punt d'aconseguir un

nou secretari-interventor 16 Els veïns de l'immoble esfondrar al carrer Castell recullen ﬁrmes per acabar amb els talls de la via. 17 L'ermita de la Santíssima Trinitat continuarà oberta tots els diumenges de tardor i hivern. 18 Agents culturals busquen a l'Espluga com resoldre el repte de l'accés a la cultura. 19 LES FOTOS GUARDADES 20 LA RIALLETA 21 REPORTATGE. Santa Claus 25 CASAL. Els dimonis surten de l'infern abans d'hora per obrir la temporada de Pastorets a la Conca 26 L'Escola de dansa del Casal presenta "Invisibles". La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola acull un laboratori de lectura. 27 Nou retrobament de les puntaires. Classes d'iniciació als escacs. 28 Els alumnes del Curs de Català per a Adults de la Germandat, visitem l'exposició de Palau-Ferré. 29 L'ermita de la Santíssima Trinitat s'obre al Nadal amb un concert, un pessebre i una cantada de nadales 30 El Casalet Kids enceta la 9a temporada amb un rècord d'assistència. La Cursa de la Llufa aquest any recorrerà pels camins de l'Espluga. 31 LA BÍBLIA ENS PARLA 32 L'ENTEVISTA(T) 34 EL PENYIC AL PERXE. EL SABER NO OCUPA LLOC. TOPÒNIMS EN RUTA 35 MOSSECS FILOSÒFICS 36 ARA FA CENT ANYS 38 HISTÒRIES DE LA NOSTRA FESTA 39 HISTÒRIQUES 40 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 41 MUSEU DE LA VIDA RURAL 42 RENOI, QUIN RENOM! Cal Parra 43 ENSENYAMENT 45 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR NOVEMBRE

2021

Editorial De la normalitat a la felicitat

Doncs sí, sembla que tot va tornant a la normalitat. Si més no això ens diuen tot i que no ens deixen baixar del tot la guàrdia amb amenaces de noves variants del virus que va mutant per no acabar de deixar-nos tranquils. De tota manera, l’esperit del Nadal que s’apropa te voluntat d’esdevenir el més normal que hem �ngut els darrers dos anys. Quan ho pensem fredament sembla estrany que un ésser tan pe�t com un virus �ngui la capacitat de modiﬁcar tant els nostres hàbits de vida amb unes conseqüències que hem anat observant des que aquesta maleïda pandèmia va escampar-se pel nostre món, conseqüències que duraran anys i que en alguns casos han estat irremeiablement tristes. Les relacions humanes se n’han ressen�t amb un distanciament forçós que amb la costum s’ha man�ngut més enllà de les recomanacions i obligacions a les que hem estat sotmesos. Sembla però que les festes nadalenques són un pe-

�t an�dot per combatre aquest refredament de la distància social (un concepte que ha aparegut amb la Covid) perquè tenim ganes de compar�r estones boniques amb la gent que es�mem, estones de menjars en família, de festes amb amics i com no, a l’Espluga, de viure un any més la representació dels Pastorets, una tradició que fa tants anys que sen�m nostra i que, malgrat haver-los vist any rere any ﬁns al punt de saber-nos gairebé tots els diàlegs de memòria, ens fa complert el Nadal que sense aquesta representació no seria ben bé el mateix. El missatge de tot això és que hem de gaudir de totes aquestes estones boniques amb família o amics sempre que en �nguem ocasió i amb tota la intensitat de què som capaços, perquè no hi ha millor salut que l’alegria i la felicitat. Així doncs, des del Francolí, us desitgem de tot cor que �ngueu unes magníﬁques festes i que gaudiu de tot allò bonic que ens dona la vida més enllà de pandèmies i altres punyetes que ens distreuen del que és realment important. ■

Busti@

(Una possible solució, no apartar als altres par�ts independen�stes de la mesa de negociació i demanar a l’Europa Unida un mediador imparcial, que segellés els acords per evitar allò de “donde dije digo, digo Diego”...). ● TERCER. Sense voler i volent, estem fent trampa als exiliats on hi ha un President i consellers de la Generalitat i altres polí�cs i inclusiu cantant a l’exili. I també una enorme quan�tat de polí�cs o encausats que fa federat, els quals poden rebre penes de presó i invalidació i multes milionàries. (Solució: una amnis�a és necessària i imprescindible per iniciar acords valents i creïbles). ● QUART. Fins a quant de temps hem d’esperar perquè els tribunals caducats ens destrossin la jus�cia, començant per l’Estatut de Catalunya i acabant pel vergonyós judici als independen�stes? No hi ha ningú a l’Espanya Imperial que denunciï aquesta il·legalitat? Molts jutges, ﬁscals, Tribunal de comptes, Defensors del Poble, Agència de protecció de dades i polí�cs en general no poden posar ordre a aquesta manca de rigor i è�ca? L’Europa civilitzada i aparentment justa també ho consenteix? Sàpiguen tots els que vulguin escoltar, que als catalans la jus�cia espanyola no ens empara, tot el contrari, ens desempara. ■ Eusebi Majós

Trampa

Voldria equivocar-me i no tenir sospites fundades en el procedir de l’actual PSOE. M’explicaré tot seguit denunciant en quatre punts essencials les raons de la meva desconﬁança. ● PRIMER. Anul·lar la inversió de 1700 milions a l’aeroport del Prat, en la primera reunió de la mesa sense deixar de discu�r els pros i els contres d’aquesta inversió imposada, no té perdó de Déu, quan hi havia en joc vulneracions ecològiques i mediambientals de pes i també el dubte de l’aprovació per la Comunitat polí�ca Europa. (Crec que hi havia una possible solució: inver�r aquesta quan�tat enorme de viners en construir un tren d’alta velocitat per unir els aeroports de Reus i Girona i Barcelona i repar�r-se les de low-cost a les primeres i concentrar les internacionals de llarga distància a Barcelona). ● SEGON. No posar dates als acords em sembla escandalós, en espera del que CIS ja anuncia i que totes les previsions indiquen la tendència a l’alça del PSOE en les properes eleccions Generals. Com a conseqüència, podrien fer pam i pipa a ERC més endavant i que passaria a ser vot imprescindible. EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

REFLEXIONS un cop d’ull

Quan maquinàvem contra la dictadura

ANDREU MORTA

na esquela m’impulsà a prendre la ploma: s’havia mort l’Antoni Garreta i Olivella als noranta anys. Era germà del pare Edmon Garreta, abat de Poblet entre 1954 i 1966, i després de Solius (Baix Empordà). I un heroi contra l’obscurantisme imperant. Quan el vaig conèixer, fa més de cinquanta anys, era un home alt i ben plantat, ulls clars, veu campanuda i expressió sincera i honesta. Convincent. Advocat especialitzat en Patents i Marques, vetllava tot el referent al registre processos de producció i de noms dels productes de la Gallina Blanca. Fou ell l’encarregat de legalitzar la paperassa del bibliobús Cultura en Ruta –construït i finançat per Lluís Carulla, als anys setanta va exhibir el nom d’Òmnium Cultural per tots els racons del país venent llibres i discos editats en català–: va registrar-ne el nom, va obtenir la patent d’activitat per a la venda ambulant de llibres i discos i la targeta de transport. Tot, vaja. L’Antoni Garreta també s’encarregava de gestionar el registre de la

EL FRANCOLÍ

marca Casal de l’Espluga, de l’Hostal del Senglar i d’aquesta mateixa revista; suposo que l’oficina que n’ha estat hereva encara en deu continuar la renovació periòdica. L’evocació, però, no l’acaben aquelles feines administratives. Perquè l’Antoni Garreta també va assumir una tasca transcendent, delicada i desconeguda, perquè calia fer-la sigillosament i en la més absoluta clandestinitat. I, per tant, perillosa, perquè als tenebrosos anys del darrer franquisme en què va néixer Òmnium Cultural –enguany ha fet seixanta anys– podia comportar-li tortures i presó. És bo de fer-ne memòria. Recordem, doncs. Aquesta associació promotora de la cultura catalana van fundar-la cinc prohoms catalans l’any 1961: Fèlix Millet i Maristany (president, el 1932, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, també presidí l’Orfeó Català, l’Obra del Ballet Popular, la Compañía Hispanoamericana de Seguros y Reaseguros (CHASYR), i la Benèfica Minerva, que creà el 1943 per exercir el mecenatge clandestí d’activitats de resistència ca-

talana, guiat per Josep Benet i Joan Triadú); Joan B. Cendrós i Carbonell (perfumista vallenc fabricant del famós massatge facial «Floït»); el nostre Lluís Carulla i Canals (Millet el va conèixer arran del trasllat de la despulla de Jaume I a Poblet i el va incorporar a la junta de l’Orfeó Català); Pau Riera i Sala (empresari tèxtil, propietari del conglomerat fabril Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat i mentor de l’Institut d’Estudis Catalans) i Joan Vallvé i Creus (de Metales i Plateria Ribera del Poble Nou, fabricant de coberteria que als anys seixanta fins i tot arribaria a encunyar moneda oficial). S’hi sumarien més tard Amadeu Bagués i Cerqueda (joier i rellotger, fundador i president d’Amics de la Rambla), Agustí Bassols i Parés, advocat prestigiós i Martí Mas i Tubau (primer exportador de productes agrícoles de l’Estat). Com que les necessitats eren moltes i no n’hi havia prou amb aquests mecenes calia trobar complicitats, sobretot a partir del dia que fou clausurat l’estatge social, l’any 1963. D’aquella delicada missió se n’encarregà l’Antoni Garreta. Silenciosament –llavors arreu pul·lulaven orelles “pernicioses”–, subreptíciament, va anar “picant pedra” fins que va aconseguir tres-cents cinquanta socis nous per a aquell projecte que tan sols era aire dins l’aire, vent dins el vent. Amagat, clandestí, perseguit... però eficaç i operatiu. Quan, l’any 1967, Òmnium aconseguí constituir-se com associació, l’acció personal i arriscada d’en Garreta l’assumiren Lluís Carulla i Martí Mas. Organitzar l’equip va ser la primera tasca en què vaig col·laborar al seu costat. Més privilegi que feina. ■ NOVEMBRE

2021

R E F L E X I O N S tassa i mitja

Una vida de ninots JOSEP VALLVERDÚ Un servidor de vostès ha fet ninots tota la vida. A les biografies surto com un escriptor veterà de molts registres i de llarga producció en llibres. Deixeu-me afegir que, paral·lelament a l’escriptura, he prac�cat la pintura i el dibuix. Constantment, sense que hagi passat un dia sense produir. En unes recents manifestacions a la premsa declarava: “ Des de la Primària que dibuixo, gargots infan�ls en els primers temps, fins que, en temps de la República, als deu anys, el professor de dibuix del primer curs del batxillerat d’aleshores ens féu dibuixar del natural, ens portava al parc i deia que reproduíssim el que vèiem, arbres, branques, flors, edificis; jo, al revés dels altres nens i nenes, no dibuixava res inanimat sinó que reproduïa els mateixos companys de classe, ells i elles, els ocells i els gossos, amb força traça, un dibuix esbossat de vegades, incomplet, però dinàmic. En el temps que un alumne qualsevol dibuixava una làmina jo en feia tres; sempre vaig treure nota màxima en dibuix. Hauria pogut estudiar Belles Arts, però m’atreia també la literatura i les llengües. El dibuix l’anava millorant a mesura que em feia gran, però sempre de forma autodidàc�ca. M’ha faltat el que

EL FRANCOLÍ

en diríem l’ Acadèmia, anar a la Facultat de Belles Arts, passar per l’aprenentatge i la disciplina obligats. Per tant, els resultats sempre estaran mancats d’algun detall de perfecció, ho reconec perquè em sé limitat”. El passat octubre es va inaugurar per

a una durada que arriba a ﬁnals d’any, una meva exposició de dibuixos humorís�cs al gran complex del Castell del Remei, al Pla d’Urgell: mansió, restaurant, capella i cellers. És un indret molt conegut, imposant i alhora bell, amb parcs, jardins i facilitats, els habituals

hi adquireixen vins o van al restaurant. L’exposició l’organitzà el Castell i d’ entre la meva producció de làmines en van escollir entre cinquanta i seixanta, disposades en una de les sales. Setmanalment dibuixo i acoloreixo dues o tres làmines, d’aquesta manera es�mulo l’enginy i em descarrego d’altres tasques. Els dibuixos, de vegades pelats, de vegades amb llegenda escrita, els veuen en primer terme els meus companys d’esmorzar de forquilla dels dissabtes, i tornen al meu arxiu. Aquesta producció de ninots al cap del mes suma vuit o deu làmines, i es va acumulant com el fons d’un museu. Els visitants de l’exposició actual comprovaran el temari, casolà, irònic tant com innocent, i amb protagonisme freqüent del gosset Rovelló; no pot sorprendre ningú, és orgull de pare !. En un mon, l’actual, tan poc prometedor, ple d’ amenaces greus com el canvi climà�c, tragèdies com les grans migracions, la fam, el terrorisme i altres extremismes, i imposicions tals com la fredor ofegadora del gran capitalisme, una punta d’humor popular, de bona jeia, és benvingut per tothom, i a nivell immediat complau padrins, pares i mainada. El Rovelló protagonitza no pocs dels quadrets, no podia ser altrament ! ■

NOVEMBRE

2021

Les golfes 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones

JUDIT DELGADO

i ha algunes qües�ons que, malgrat semblar molt evidents, no ho són tant. Malauradament, una d’elles és la violència masclista, la qual -en la meva opinió- encara som ben lluny d’erradicar. Quan pensem en les típiques campanyes en contra de la violència masclista, acostumem a visualitzar la imatge (ja desfasada) d’una dona tapant-se el rostre amb una mà, o la cara d’una dona amb posat seriós i mostrant-nos un ull de vellut. A vegades, també sorgeix la cara d’un senyor amb mal posat, seriós, amb unes tonalitats tèrboles que acaben de conferir-li la imatge d’agressor que ens volen transmetre. En aquesta ocasió concretament, s’hi barregen dues coses: l’una, les caracterís�ques d’una campanya de màrque�ng per se (cridar l’atenció, ser clars i concisos, copsar un missatge breument, etc.); l’altra, la transcendència del tema publicitat en sí. I com les violències masclistes no sempre són tan evidents com la publicitat necessitaria que ho fossin, ens trobem amb un problema perquè, si bé no són irreconciliables, sí que és di�cil que aquestes campanyes puguin tenir, vertadera-

EL FRANCOLÍ

ment, un sen�t i una coherència. A què em refereixo? Doncs que els exemples proto�pics a què he al·ludit anteriorment són molt explícits: una dona és maltractada, un home és maltractador, i ho sabem perquè els seus posats denoten que s’ha exercit o que s’exerceix violència. Però què passa més enllà de la violència �sica? Que aquesta no es veu tan fàcilment i, per tant, moltes vegades s’acaba invisibilitzant. Contra això, les feministes fan una feina �tànica per tal que tots ho entenguem: la violència masclista presideix tots els aspectes de la nostra vida, i els qui l’exerceixen no tenen per què ser homes amb cara de mala llet, sinó que poden ser, en efecte, els nostres companys de classe, els nostres �ets, els nostres germans, els nostres amics... Tots, en tant que individus socialitzats en una societat patriarcal i masclista, reproduïm (i sofrim) ac�tuds que ho són. És per això que, segons el meu parer, són necessàries les campanyes publicitàries en contra de la violència masclista, sí, però encara són més necessàries la pedagogia i l’educació per tallar de soca-rel qualsevol mena de violència masclista, des d’aquells

anomenats ‘micromasclismes’ ﬁns a la violència més extrema que ens porta a ser assassinades; passant, també, per la violència psicològica que impera, malauradament, en tan�ssimes relacions de parella. Però en aquesta tasca pedagògica és necessari, per sobre de tot, que deixem d’orientar l’ajuda en el “pobre dona, nosaltres et podem ajudar a sor�r d’aquí”, i comencem a posar èmfasi en: 1) qualsevol dona pot ser maltractada, no hi ha “dones dèbils” més suscep�bles a ser-ho; consegüentment, 2) a banda d’oferir ajuda a les víc�mes que ja ho són, és necessària l’educació emocional per aprendre a establir vincles sans i/o saber iden�ﬁcar quan els comportaments adquireixen certa toxicitat, i 3) tan important és ajudar a les víc�mes com aconseguir que els maltractadors es reconeguin com a tal i, així, poder iniciar també amb ells un procés d’autocrí�ca, d’aprenentatge i de respecte real cap a les dones. Com amb tot, a la pràc�ca no és tan fàcil. Des del meu punt de vista, gran part de la solució passa per admetre el problema, però mai ningú vol reconèixer-se com a masclista, i aquí comença la impossibilitat del canvi. ■

NOVEMBRE

2021

R E F L E X I O N S Als anys cinquanta

Els comerços de la plaça de l'Església (II)

MANEL MORGADES

irant la Plaça de l’Església des de l’aleshores carrer Santo Domingo, ara Lluís Carulla, i fent cantonada hi havia la sabateria del Josep Armengol, coneguda per Cal Guissona. Al davant, ja a la plaça, també fent cantonada, Cal Basté, que feien guarniments d’animals i espardenyes i venien diversos articles. Al costat, la merceria de Cal Iglesies, que tenia de veïns Ca la Guàrdia, carnissers, i el Ricardo Francesc que era el fotògraf del poble. A tocar hi havia Cal Guixer, Ca la Palmira i la sas-

treria del Jaume Rué. Seguint avall, Cal Roig, botiga de roba, mantes i teixits. Al davant de l’hospital la Ramona del Vereno feia una parada de verdura i, al costat, Cal Porta, l’altra sastreria de la plaça; tenien taller i les noies hi anaven a cosir. La meva mare i la meva germana hi havien anat de joves. El forn de pa de Cal Mallafré, ubicat a Ca la Maria del Forn, era una de les ﬂeques de la Vila. Al costat, Cal Borges; la pas�sseria la tenien al carrer de l’hospital, a la plaça tenien un espai on la Maria Àngela Òdena feia els ventalls

“Delícies” de Cal Borges i a l’es�u venien gelats. L’altra gelateria era Ca l’Albert. De veïns tenien Ca l’Alls: espardenyes, cadires de boga... i la Pepita feia palmes ar�s�ques. La part dreta de la plaça acabava amb la Bodega de Cal Niño Mono, que també venien gel; la regentaven la Montserrat i el Cisco. Ja al ﬁnal, Ca la Na�, queviures i verdures i de veïns tenien la “Calamanda”. Tancava el cercle el forn del Domènec, conegut popularment per Cal Farinetes La Maria Àngela Anguera també m’ha ajudat a fer memòria; moltes gràcies. ■

L'ACTUALITAT El llibre de la vida del pare Bernat Morgades entra al rànquing dels més venuts El passat 19 d'octubre es va presentar en primícia al Museu de la Vida Rural, el llibre que explica i detalla la vida d'aquest monjo espluguí que es va desviure per reconstruir el mones�r de Poblet. El llibre escrit pel mediàtic historiador Joan. B. Culla, s'ha presentat, a part de l'Espluga, a Tarragona i a Barcelona i ha tingut, en tots els actes molt bona acollida. Això ja podia fer preveure una bona predicció de vendes. Així doncs, el Gremi de Llibreters informa que dins el rànquing de llibres més venuts en la categoria de "No Ficció" el llibre del monjo espluguí assoleix, a hores d'ara, la cinquena posició. Una notícia que tant el Joan B. Culla com la família del protagonista celebra, segons explica l'autor "N'estic molt content, per la memòria del pare Bernat i per tota la família, que n'heu estat els guardians." El llibre es pot comprar a la Llibreria Índex de l'Espluga de Fracnolí i a les plataformes La llar del lliPresentació del llibre al Museu de la Vida Rural. EB bre, Grup 62, Laie i Amazon. ■ EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT S'inicien les votacions dels Pressupostos Par�cipa�us de l'Espluga

En aquesta edició dels pressupostos par�cipa�us s’han presentat un total de 15 propostes En total es van presentar 15 propostes, xifra que es valora posi�vament, tenint en compte que des de feia dos anys no es podien fer els Pressupostos Par�cipa�us. El 2019, el procés es va iniciar, però després de la riuada es va decidir aportar els diners a l’ADF. L’any 2020, la par�da des�nada als Pressupostos Par�cipa�us es va u�litzar per als ajuts als comerços tenint en compte la pandèmia de la Covid-19. Les propostes presentades que no han sor�t a votació aquest 2021 es van descartar per part de la Comissió tècnica dels pressupostos par�cipa�us perquè algunes no entraven dins el capítol d’inversions, altres l’actuació proposada no es realitzava en béns municipals o perquè d’altres superaven la dotació econòmica des�nada per aquest any, que és de 24.000 euros. Les propostes descartades, són les següents: • Estudi de fuites d’aigua • Circulació de vehicles al carrer Sant Miquel • Ajuts per a joves autònoms • Erradicar futures colònies de gats • Horts i millora de l’entorn • Obrir la circulació al carrer de les Parres • Connexió de l’aigua de l’Ebre • Vorera C/ Lluís Carulla- Esglèsia Nova • No deixis que la teva mascota embru� el carrer • Jo sóc responsable de la meva mascota • Renaturalitzar l’escola Mar� Poch Des de la regidoria de Par�cipació de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí es vol donar les gràcies a totes les persones que han fet propostes per la convocatòria de pressupostos par�cipa�us i s’anima a tota la ciutadania a par�cipar en les votacions. Per altra banda, s’està treballant perquè la propera convocatòria de pressupostos par�cipa�us es pugui votar també de forma telemà�ca. ■

Les votacions es van poder fer de manera presencial del 22 al 29 de novembre A par�r del dilluns 22 de novembre i ﬁns el dilluns 29 de novembre s'han pogut fer les votacions de les propostes presentades als Pressupostos Par�cipa�us 2021 de l’Espluga de Francolí. S'han votat les tres propostes validades tots els espluguins i espluguines majors de 16 anys empadronats al municipi, mitjançant una butlleta. La votació s'ha pogut realitzar de forma presencial i s'ha pogut emetre un únic vot per persona, prèvia presentació del document nacional d’iden�tat. Els espluguins i espluguines han pogut votar una d’aquestes 3 propostes : • Barana al camí d’accés a l’ermita de la San�ssima Trinitat La proposta consisteix en la instal·lació d’una barana de fusta a la zona boscosa del voltant de l’Ermita de la San�ssima Trinitat, des de la zona d’aparcament ﬁns les escales que arriben a la plaça on hi ha les escales que pugen a l’ermita. • Seguretat viària i rètols als carrers de l’Espluga de Francolí La proposta consisteix en repassar que tots els carrers �nguin el cartell amb el seu nom i posar-ne un si es detecta que hi manca. També es proposa posar miralls convexes a diverses cantonades oposades de la població per millorar la circulació dels vehicles. Aquest proposta, n’engloba dues que es van presentar i que tenien el mateix objec�u. • Enllumenat al camí d’accés a l’ermita de la San�ssima Trinitat La proposta demana la instal·lació de fanals de llum i connexió a la xarxa elèctrica a la zona d’aparcament de l’ermita de la Santíssima Trinitat fins a les escales d’entrada a la plaça per tal de poder desenvolupar futures activitats en aquest espai i els visitants no hagin de baixar cap a l’aparcament a les fosques.

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí presenta el programa d’ac�vitats de Nadal amb una cinquantena de propostes per tota la població Les propostes es van iniciar el divendres 3 de desembre i s’allargaran ﬁns el 8 de gener L’Ajuntament presenta el programa amb les ac�vitats de Nadal per aquestes festes, que inclou una cinquantena d’actes i/o ac�vitats. Aquesta programació està coordinada per les regidores de ciutadania, educació i cultura, conjuntament amb la tècnica de joventut de l’Oﬁcina Jove del Consell Comarcal, i hi par�cipen més de 14 en�tats i diverses empreses de la població. Els actes començaran el dia 3 de desembre a les 6 de la tarda amb la tradicional encesa de llums, que enguany es farà des de la Rambla Lluís Companys, a la Urbanització Carreras, on dos infants de P5 de l'escola Vedruna i dos de l'escola Mar� Poch premeran el botó que encendrà l'enllumenat nadalenc de l'Espluga de Francolí. Aquest any també es proposen diverses ac�vitats familiars i juvenils. Per exemple, el dia 5 de desembre es proposa una ac�vitat d'orientació per a les famílies que s'inicia a la plaça de l'Església. El dia 12 de desembre �ndrà lloc una de les ac�vitats que més agrada als infants; "Anem a buscar el �ó”, que aquest any es farà als voltants de l'Ermita de la San�ssima Trinitat i servirà per trobar els �ons i �ones. Com a novetat, pels dies 3 i 4 de gener al ma�, l'Ajuntament i Drac Ac�u ofereixen ac�vitats d'aventura i orientació per a joves d'entre 12 i 30 anys. L’Escola Municipal de Música oferirà 4 concerts per poder gaudir de la feina que ha fet l’alumnat de l’escola durant aquest primer trimestre amb les següents actuacions: - Concert Nadal Cor 1: dijous 16 de desembre a les 18.30h a l'església vella. - Concert Nadal Cor 2 i conjunt instrumental infan�l: dissabte 18 de desembre a les 10.30h al Museu de la Vida Rural. - Concert Nadal Cor 3 i conjunt instrumental juvenil: dimecres 22 de desembre a les 17.30h al Casalet. - Concert Nadal Combos juvenils: dimecres 22 de desembre a les 19.30h a la sala Llucià Navarro del Casal. Per la programació d'aquest Nadal són moltes les en�tats i organismes que també ofereixen ac�vitats: - La renovada junta de la Germandat de la San�ssima Trinitat ofereix ac�vitats per a totes les edats i gustos, l’elaboració d'ornaments de Nadal, concerts i la decoració de l'arbre de l'ermita i el pessebre. - L'associació juvenil Auvënguen també organitza un seguit d'ac�vitats dirigides al jovent, un concert al pavelló del Casal el dia 18 de desembre, Jam session al bar del Casal amb músics locals, un bingo jove i cinema. - El club pa� Casal de l’Espluga celebra el seu fes�val el dia 18 de desembre al ma�. - El club atlè�c espluguí organitza la 7a edició de la cursa de la Llufa, amb algunes novetats, ja que canvia el recorregut i s'inicia i acaba a la plaça de Sant Isidre. Serà el 19 de desembre a les 11 del ma�. EL FRANCOLÍ

- Els armats de l'Espluga de Francolí seran els encarregats aquest any d'organitzar la festa de Cap d'Any la ma�nada de l'1 de gener al pavelló del Casal. - La coral Espluguina aquest any torna amb el tradicional concert de Sant Esteve a l'Església Vella el dia 26 de desembre. - Els Pastorets de l’Espluga tornen a l’escenari amb la renovació de les persones que donaran vida als personatges, el dia 25 de desembre i el 2 de gener es representaran al Teatre del Casal. - L’associació cultural de grallers, gegants i nans par�ciparan a l’encesa de llums i acompanyaran a l’home dels nassos l’úl�m dia de l’any pels carrers de la vila. El Museu de la Vida Rural, com és habitual, ha organitzat un seguit d'ac�vitats i tallers per a totes les edats. L’ac�vitat “el �ó ens explica el secrets del bosc”, la inauguració de l’espai LUDOTECA, un concert de Jazz i un tast de vi calent i neules a la guingueta del museu. Aquest any hi ha 3 empreses que organitzen Casals de Nadal la setmana del 27 al 31 de desembre; Fem Salut i el CAE Espluguí, l'Hípica Francolí i Drac Ac�u. Una oferta per edats compreses entre els 3 i els 12 anys. Per la seva banda, l'Espluga FM ràdio i l'Espluga Audiovisual ens faran arribar l'esperit de Nadal a través del 107.4 amb diferents programes i retransmissions especials per aquestes festes. La cavalcada tornarà als carrers de l'Espluga de la mà de la Comissió de Reis. El dia 3 de gener es podrà portar la car-

ta al patge Gregori, demanant hora prèviament i el dia 5 de gener torna la cavalcada amb el recorregut tradicional. També s'han programat un seguit d'espectacles infan�ls i familiars, al carrer i a la sala Folch i Torres del Casalet. Les propostes de Nadal s'acabaran el dia 8 de gener amb l'espectacle del MAG LARI al teatre del Casal, les entrades per aquest espectacle ja estan disponibles a través de la plataforma Entrapolis. Poden consultar el programa de Nadal a l’eBando de l’Ajuntament i a les xarxes socials. Totes les ac�vitats estan subjectes als possibles canvis de la norma�va que puguin venir indicats des del PROCICAT en relació a les mesures de contenció per la propagació de la Covid-19. ■

NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT El Club Hípic Francolí d'excursió a la platja El dia 21 de novembre el Club Hípic Francolí va organitzar una sortida a l’Ampolla. Un total de 21 persones, famílies i alumnes, es van desplaçar fins al municipi del Baix Ebre. Les integrants de la disciplina de salt, els integrants més petits d’iniciació i integrants a nivell particular van traslladar un total de 12 cavalls fins a la platja de l’Arenal. La noblesa, la bellesa i la llibertat, que ens van transmetre tants genets, amazones com cavalls, va ser el resultat

d’una experiència inoblidable per a pe�ts i grans. Aquesta sor�da a la platja de l’Ampolla va ser una jornada de germanor per a totes les famílies. Un club pe�t i familiar que podríem assegurar que una jornada similar es repe�rà. Les famílies que vam gaudir d’aquest magníﬁc dia volem agraïr al Sergi Vendrell, a la Marta Curto i a la família Curto Aixa (organitzadors i amﬁtrions) que van fer que tothom gaudís d’aquest dia ple d’emocions en un diumenge esplèndid. ■

L’Espluga organitza un taller pràc�c de defensa personal per a dones Aquest taller s’ha organitzat des de la regidoria d’Igualtat amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les Dones El dia 25 de novembre és el Dia Internacional per a l'eliminació de la Violència envers les Dones i per aquest motiu des de la regidoria d'Igualtat de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí es va organitzar un taller pràctic de defensa personal per a dones. Lamentablement, les agressions violentes de tota mena i els feminicidis segueixen sent notícia setmana rere setmana al nostre país. Les noies i dones segueixen tenint por d'anar soles vagin on vagin i siguin on siguin. Per aquests motius des de la regidoria d'Igualtat s'ha cregut oportú, igual que es fa en molts altres pobles i ciutats, organitzar aquest taller pràctic de defensa personal que va donar eines i coneixements pràctics a les assistents per poder-se defensar si mai es troben en una situació d'agressió cap a elles mateixes o cap a alguna amiga o companya. El taller, que comptava amb dues sessions, va tenir una durada de dues hores. L'activitat es va organitzar al gimnàs de l'antic Institut Joan Amigó i va ser impartit per un instructor en defensa personal i cinturó negre el Kung fu. Aquest taller va ser totalment gratuït i s'hi podien apuntar dones a partir de 16 anys. ■ EL FRANCOLÍ

Taller de defensa personal. Aida Morgades

NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Finalitzen els talls d’aigua a l’Espluga de Francolí gràcies a la pluja A par�r del passat 25 de novembretornava la normalitat a les aixetes de l’Espluga de Francolí. Després de setmanes amb talls intermitents cada nit a causa de la falta d’aigua als aqüífers dels quals s’abasteix el municipi, la mesura restrictiva es va donar per finalitzada el passat dimecres 24 de novembre, gràcies a les útlimes pluges. Actualment, els dipòsits municipals es troben a prop del llindar del 100% de la seva capacitat i, a més, els aqüífers segueixen el seu període de recuperació, el que es tradueix en un relaxament de les mesures adoptades ﬁns al moment. Tot i això, poden con�nuar els talls diürns en diversos carrers del municipi per detectar fuites d’aigua que s’han anat descobrint durant les restriccions, moment en què es va aprofitar els talls nocturns per fer comprovacions de les canonades de tot el municipi. Els talls van començar el passat 15 d’octubre i es van mantenir vigents fins a finals de novembre. També es va comptar amb l’aportació d’aigua de Montblanc en camions

cisterna, una mesura que es va anar mantenint en major o menor mesura per assegurar les reserves d’aigua. El consistori va voler agrair en un comunicat l’ajuda prestada per l’Ajuntament de Montblanc i Aigües de Montblanc, així com a l’Ajuntament municipal, les empreses i la ciutadania de l’Espluga de Francolí. ■

Laia Molné │EFMR.cat

L’Espluga inicia el tràmit de licitació per fer arribar l’aigua de l’Ebre L’arribada de l’aigua de l’Ebre a l’Espluga s’espera que sigui una realitat a ﬁnals de l’any vinent. Actualment, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) es troba a punt de licitar el projecte per adjudicar l’empresa que s’encarregarà de l’obra. També s’estan acabant les expropiacions necessàries, a falta d’un parell de negociacions que s’acabaran les pròximes setmanes. Segons va explicar l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal, al programa de l’EFMR ‘L’Ajuntament a Casa’, s’ha demanat al Consell del Consorci d’Aigües de Tarragona iniciar la licitació de l’obra a falta de només un parell de terrenys per expropiar. Aquest pas pot trigar uns quatre mesos entre que es presenten les empreses interessades i es fa el concurs públic per elegir la

EL FRANCOLÍ

guanyadora. Un cop acabada aquesta fase s’iniciarà les obres per portar la canonada des de Montblanc ﬁns a l’Espluga de Francolí. Sis mesos més tard, de cara a ﬁnals del 2022, l’aigua de l’Ebre hauria de ser una realitat per al municipi. Amb aquesta connexió el consistori vol evitar dependre únicament dels aqüífers municipals i no tornar a viure un període de sequera com l’actual. Aquesta obra té un pressupost d’1,3 milions d’euros que ja estaven contemplats a la par�da de pressupostos del 2021 i que es prorrogaran pel 2022. D’aquesta xifra 300.000 euros sor�ran de les arques de l’Ajuntament i el milió restant és el resultat de dues subvencions de 500.000 euros provinents de la Diputació de Tarragona i l’Agència Catalana de l’Aigua. ■

Laia Molné │EFMR.cat

NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Una nova LAAT de Forestalia creuaria vuit municipis de la Conca L’empresa Forestalia vol construir una nova Línia Aèria d’Alta Tensió (LAAT) per transportar energia des d’Aragó ﬁns a l’àrea metropolitana de Barcelona. La línia d’evacuació travessaria 8 comarques catalanes i afectaria 8 termes municipals de la Conca de Barberà. El projecte, que ha sor�t publicat aquest novembre, s’anomena LAAT 400 KV Nudo-Pierola i �ndria una extensió de més de 180 quilòmetres. Com en el cas de la MAT de Valmuel-Begues (400 KV), que ha despertat una forta oposició al territori, aquesta línia també és una inicia�va privada que no executa Red Eléctrica Española i l’ús seria exclusiu del seu promotor. Aquesta LAAT �ndria el seu origen a la Franja de Ponent (Baix Cinca) i aniria ﬁns a Pierola. En el cas de la Conca el traçat passa molt a prop de nuclis habitats i parteix els termes de Vimbodí i Poblet, l’Espluga de Francolí, Blancafort, Solivella, Sarral, Rocafort de Queralt, Les Piles i Pon�ls. Algunes

Estudi d’impacte ambiental de la línia elèctrica. Forestalia

d’aquestes poblacions ja estan afectades actualment per altres línies, això sí, de Red Eléctrica. Si �ra endavant, està previst que es construeixin 80 torres metàl·liques de prop de 90 metres d’alçada, 34 metres entre extrems i afectant 55 metres d’amplada de servitud. Els mu-

EL FRANCOLÍ

nicipis que més pa�rien una contaminació visual serien Blancafort que la línia passaria a uns 400 metres del nord del nucli habitat i Solivella a només 170 metres del sud del municipi. Aquesta mateixa línia d’evacuació �ndria un impacte visual al nucli de Vallverd, ja que les torres estarien a 480 metres. Rebuig del Consell Comarcal i dels municipis El Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha reaccionat de manera contundent en contra de la construcció de la nova línia de Forestalia. L’ens comarcal vol impedir que �ri endavant. Des de la conselleria Comarcal de Paisatge, Acció Climà�ca i Agricultura manifesten a l’EFMR que “estem farts d’esgotar recursos dels pobles i també del Consell Comarcal en fer front aquests macro projectes”. El conseller i alcalde de Rocafort de QUeralt, Marc Roca, afegeix: “Aquesta trasnsició energètica de moment només la paguen uns quants”. L’Espluga també plantarà cara al projecte i farà el que calgui per impedir que �ri endavant. De fet l’alcalde de l’Espluga, ha explicat que els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats de les demarcacions de Tarragona, Lleida i Barcelona es reuniran per tal de decidir com afrontar el projecte. També es construirien noves subestacions A més de la línia i totes les torres elèctriques associades, la infraestructura d’evacuació suposa també la construcció d’un seguit de subestacions elèctriques, una de les quals a la Conca de Barberà, concretament a Sarral. De fet aquesta està pensada per evacuar l’energia generada de les centrals solars projectades al voltant del municipi de Sarral, en concret les anomenades “Els Comellars” a Rocafort de Queralt amb 67 hectàrees, el “Pla de Marquet” amb 117 ha a Conesa i el “Jepet” Sarral amb 46 ha i vora 83 megawa�s de potència. Aquesta seria la tercera línia de Forestalia de l’Aragó cap a Barcelona, després que ja haguessin sortit a informació pública la que creua el Camp de Tarragona i la del Pallars. ■

NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La sequera fa minvar les previsions de la collita d’oliva a l’Espluga El passat 10 de novembre va començar la campanya de co- principals productors de la Coopera�va el que fa reduir nollita de l’oliva a l’Espluga de Francolí. Des de la coopera�va tablement la previsió de quilos a recollir. Actualment, ja es Agrícola de la Conca preveuen enconsta amb els primers rendiments trar uns 600.000 quilos d’olives, que es troben al voltant del 20% tot molt per sota dels 900.000 recoi que s’espera que al llarg de la temllits durant el 2020. porada augmen� ﬁns al 23%. La causa principal d’aquesta reLa novetat d’enguany és que seducció ha estat la falta de pluges a rà la primera campanya que la cola comarca, però opera�va recollirà olives ecològicontingut multimèdia a EFMR.cat sobretot a l’Espluques provinents de 2 socis de Viga de Francolí, on laverd. Un primer pas per acabar feia setmanes que embotellant aquesta nova variees vivia una situatat sota la marca propia d’Agrícoció de sequera. El la de la Conca. ■ Laia Molné │EFMR.cat municipi és un dels

El PNIN de Poblet tanca el pont de novembre amb més visitants que l’any anterior El Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet se situa a mitjans de la temporada de tardor amb xifres similars i inclús superiors en números globals que l’any anterior. Durant el 2020 va destacar el nombre de persones que visitaven l’i�nerari micològic sobretot en l’època d’es�u, fora de la temporada habitual. Enguany s’ha recuperat certa normalitat, però el nombre de visitants ha con�nuat sent elevat, a més l’any 2020 es va confinar la població de nou durant el mes de novembre, mo�u que fa decaure la xifra global. D’aquesta manera durant el pont d’octubre d’aquest 2021 s’han comptabilitzat 242 persones al punt d’informació de la Roca de l’Abella, punt de par�da de l’i�nerari Micològic i durant el pont de novembre la xifra va ser de 155 persones. L’any anterior la xifra d’aquesta temporada pujava fins a les 400 persones, però el tancament del mes de novembre va fer reduir les xifres finals. Tot i que no s’ha viscut un col·lapse a la zona com va passar l’any anterior EL FRANCOLÍ

sí que ha estat necessari derivar al públic de l’itinerari Micològic a altres activitats com visitar la Font de la Magnèsia o l’Ermita de la Santíssima Trinitat demanat que tornessin a la tarda per evitar la massificació de la temporada passada. En general, al punt d’atenció de la Font de la Magnèsia s’ha rebut un pú-

blic adult, en parelles o amics i a la Roca de l’Abella un públic familiar per visitar l’i�nerari Micològic. A més gran part dels visitants eren provinents de la demarcació de Tarragona, però durant els dies de pont també ha destacat el nombre d’assistents d’altres comarques catalanes. ■

Laia Molné │EFMR.cat

El punt d'informació saturat de visitants. EFMR.cat

NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

L’Ajuntament de l’Espluga remodelarà la piscina l’any vinent L’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal, va avançar al programa de l”Ajuntament a Casa’ a l’EFMR un dels principals projectes que s’inclourà als pressupostos municipals 2022: la reparació i millora de la piscina municipal. Es preveuen des�nar uns 270.000 euros, el que el converteix en una de les inversions principals de l’any vinent. Segons l’equip de govern aquest és un projecte necessari des de fa temps, ja que aquest equipament municipal no compleix la norma�va vigent. Per ferho s’haurà de canviar el terra, que actualment és de pedra i ha de ser una super�cie an�lliscant. De fet, l’alcalde explicava que molts usuacontingut multimèdia a EFMR.cat ris han reportat que és un espai perillós pels banyistes. D’altra banda, també s’han de fer arranjaments a la mateixa piscina, ja que s’han detectat ﬁltracions d’aigua. Aquesta problemà�ca va portar al govern local a plantejar-se el tancament de la piscina durant els mesos d’es�u d’aquest 2021 per la sequera, segons va explicar el batlle espluguí. ■

Redacció │EFMR.cat

EFMR

.cat

Comerços i empreses espluguines rebran assessorament per millorar els seus espais comercials Durant els mesos de novembre i desembre el comerç i les empreses del municipi podran par�cipar en un programa d’acompanyament per augmentar la compe��vitat, oferir eines per a l’actualització dels espais comercials i recursos per la crea�vitat i la sostenibilitat. En un format de seguiment presencial a peu d’establiment l’empresariat rebrà un acompanyament ac�u per actualitzar els espais comercials, oferint-los recursos per la crea�vitat i la sostenibilitat. Una proposta que dona con�nuïtat a les formacions realitzades durant la primavera d’aquest 2021, que van tenir molt bona acollida i que reforça la implementació del pla d’impuls del comerç local. Aquest programa ha �ngut lloc els dies 22, 23 i 25 de novembre i con�nuarà els dies 9, 13, 14, 15 i 16 de desembre de 2021, a càrrec de l’especialista en formació i assessorament i professional de la venda al detall Meritxell Perpinyà. ■ Redacció │EFMR.cat

L’Ajuntament a punt d’aconseguir un nou secretari-interventor L’Espluga de Francolí es troba a punt de regular la plaça de secretari-interventor, almenys durant dos anys. En els últims mesos s’ha dut a terme un concurs estatal a través del qual el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha aprovat la plaça a 110 nous secretaris-interventors habilitats a nivell estatal que es distribuiran per tot el país, entre ells, un a l’Espluga de Francolí. En total i segons ha explicat el batlle del municipi, Josep Maria Vidal, al programa de ‘L’Ajuntament a Casa’ de l’EFMR, tres de les persones concursants s’han posat en contacte amb el consistori i han elegit el municipi com a primera, segona o tercera opció. Les puntuacions preliminars ja s’han fet públiques al Bulle� Oﬁcial de l’Estat i, si no hi ha variacions, l’Espluga comptarà amb un nou secretari-interventor en menys d’un mes. Una plaça que EL FRANCOLÍ

quedarà coberta per un període inicial de dos anys. Cal recordar que l’actual secretari-interventor del municipi es troba de baixa des de fa mesos. En aquest sen�t, l’alcalde lamentava que aquest és el setè canvi en secretaria que pateix el municipi en tres anys, el que ha fet endarrerir l’aprovació de diversos projectes així com els canvis que han pa�t els tràmits amb cadascun dels nous secretaris. L’equip de govern ha destacat a l’EFMR la necessitat de tornar a comptar amb aquesta ﬁgura, ja que actualment l’Ajuntament es troba saturat havent d’assumir totes les tasques d’aquest departament, que es troba en situació intermitent des de fa anys. Josep Maria Vidal aproﬁtava l’entrevista d’aquest diumenge per agrair el sobreesforç del personal d’administració. ■

Laia Molné │EFMR.cat NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els veïns de l’immoble esfondrat al carrer Castell recullen firmes per acabar amb els talls de la via Els darrers dies, el veïnat del carrer de les Parres i del carrer Castell ha impulsat una recollida de signatures per demanar a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, que solucioni de manera immediata el tall del carrer Castell que impossibilita el pas dels vehicles per aquest carrer. Un tall vigent des del novembre de 2020 a causa de l’enfonsament de la teulada i a l’espera de l’enderrocament. La zona va estar tancada al pas de vianants durant més de sis mesos pel suposat perill d’un col·lapse de l’edifici, ara i amb l’enderrocament parcial fet per l’Ajuntament, la via con�nua tallada en aquest cas pel pas de vehicles el que provoca molès�es als veïns de la zona i dificulta l’arribada de vehicles d’emergència en cas de necessitat. El projecte es troba en mans del Consell Comarcal Des de l’equip de govern expliquen que la proposta d’enderrocament de l’immoble es troba actualment en procés d’aprovació per part del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i que el següent pas serà licitar l’obra i enderrocar l’edifici. La situació s’ha endarrerit, en gran part, per la baixa de l’actual secretari municipal, el que ha retardat tràmits com aquest segons l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal. L’alcalde també al·lega que aquest és un contingut multimèdia a EFMR.cat edifici municipal des de fa 10 anys que mai ha rebut el manteniment necessari i que aquesta és una conseqüència d’anys de mala ges�ó. També preveu parlar amb els veïns per explicar la situació actual i el temps que es trigarà a poder reobrir el pas de ve-

EL FRANCOLÍ

hicles a la zona. Junts per l’Espluga mostra el seu suport a la recollida de signatures L’equip de Junts per l’Espluga s’ha sumat a la inicia�va reclamant una solució imminent a un fet que fa més d’un any que dura, destacant que es compta amb uns pressupostos municipals que disposen d’una par�da econòmica per dur a terme actuacions com aquesta. L’oposició reclama que són més de 125 veïns és que han format aquesta pe�ció i esperen que serveixi perquè l’equip de govern solucioni de forma deﬁni�va aquest problema. ■

Redacció │EFMR.cat

Carrer de les parres. EFMR.cat

NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’ermita de la San�ssima Trinitat con�nuarà oberta tots els diumenges de tardor i hivern La reobertura de l’ermita de la San�s- begudes i entrepans. sima Trinitat de l’Espluga de Francolí i Una vintena de voluntaris i voluntàries el retorn de la seva ges�ó al poble, a han fet possible l’obertura del servei través de la Germandat de la San�ssi- d’acollida al visitant i la posada en marxa ma Trinitat, ha estat un èxit de par�ci- del projecte d’inserció sociolaboral per pació i seguirà en marxa durant la tar- a persones amb diversitat funcional, dor i l’hivern. Des del 24 de juliol i du- que han estat participant activament al rant tot l’es�u, centenars d’espluguins i forans han tornat a l’ermita per gaudir de l’entorn natural i de pregària, per fer-hi dinars i trobades socials o per par�cipar en alguna de les ac�vitats organitzades. La bona rebuda de la inicia�va va fer allargar la temporada ﬁns al 31 d’octubre, tot i que inicialment havia d’acabar el 30 de setembre. Ara, la Germandat ha decidit mantenir obert el servei durant tota la tardor i l’hivern, oferint acollida i obrint la capella tots Actual junta de la Germandat. Cedida els diumenges al ma� per venerar la imatge, oferir un ciri o aturar- servei de cafès, entrepans i gelats, se en plena caminada per la reserva begudes i vermut. Ara la Germandat de la San�ssima natural. També se seguirà oferint servei de cafès, batuts de xocolata calenta, Trinitat espera poder retrobar-se amb

EL FRANCOLÍ

l’Arquebisbat de Tarragona i l’òrgan de ges�ó del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet per fer balanç de la temporada i estudiar les noves accions a emprendre a l’ermita, algunes de les quals implicaran probablement una nova campanya d’obra de vila per seguir millorant l’espai. La Germandat ja havia preservat i millorat l’espai del 2006 ﬁns a l’any 2016 amb obra de vila i voluntariat ﬁns que va passar a mans de la Fundació Santa Maria de Siurana, i úl�mament, a càrrec de l’organització Chiquillos en el Campo. L’Espluga de Francolí venera la San�ssima Trinitat a la zona de l’actual ermita (del segle XVIII) almenys des del segle XIII per influència dels monjos de Poblet. L’any 1998 l’entorn natural de l’ermita de la Santíssima Trinitat va declarar-se per decret Reserva Natural Parcial de la Trinitat del Paratge Natural d’Interès Nacional de la vall del monestir de Poblet. ■ Redacció │EFMR..cat

NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT EFMR

.cat

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

Agents culturals busquen a l’Espluga com resoldre el repte de l’accés a la cultura El passat 20 de novembre l’Espluga de Francolí va acollir una jornada del projecte Mutare al territori de la Fundació Carulla per a oferir un espai de diàleg, reflexió i acció, amb l’objectiu de trobar resposta als reptes culturals del municipi. La jornada ha congregat més d’una cinquantena de participants, que han format un conjunt variat i divers, però també cohesionat. Els assistents, provinents de diferents àmbits i sectors (en�tats, ins�tucions i associacions locals) han treballat per a

i Marina Troyano, tresorera de la Cultural Jordi Francolí. A més a més, de crear un espai de debat entre tots els assistents. Entre els par�cipants s’hi han trobat tècnics i tècniques de diferents àrees i vinculats a la cultura dins el consistori, persones del món del teatre, creadores culturals, membres d’en�tats socials com Càritas o la Conca Terra d’acollida, entre d’altres. Malgrat aquesta diversitat, tothom n’ha compar�t un tret comú: la cultura trans-

un únic objec�u: “Com des dels espais i ac�vitats culturals arribem a tothom?”. La jornada s’ha dividit en tres principals blocs, un primer que ha consis�t en la presentació de l’essència Mutare al Museu de la Vida Rural, i on s’han explicat els objec�us de la sessió i la metodologia a seguir. Durant aquest bloc s’ha contingut multimèdia a EFMR.cat comptat amb el testimoni d’Enric Mercadé, regidor de Cultura de l’Espluga; Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla

forma la societat. Així, per exemple, ho entén el regidor de Cultura de l’Espluga, Enric Mercadé, en què explicava “que volem resoldre un repte que tenim com a municipi i que compar�m amb bona part del país que és l’accés a la cultura, un accés que el dia d’avui és existent, però que ens presenta algunes diﬁcultats”. Espais culturals inclusius i integradors o ac�vitats accessibles econòmicament: algunes conclusions del Mutare a l’Espluga Durant el segon bloc de la jornada s’ha treballat una dinàmica de grups. En

EL FRANCOLÍ

primer lloc els assistents, distribuïts en grups en taules de treball, han pensat i han escrit elements que deﬁneixin l’Espluga que cal construir culturalment. En aquesta part han sor�t diferents elements com que calen espais culturals inclusius i integradors, també que els agents culturals tenen el deure d’apropar-se a la ciutadania o que la comunitat artística i cultural ha de respondre a diversos reptes socials. A més a més, també ha sor�t el repte que cal poder programar ac�vitats accessibles econòmicament. L’Anella Cultural de l’Espluga comença a caminar Aquest és un primer pas per encaminar el projecte de l’Anella Cultural de l’Espluga de Francolí, un projecte que vincularà diferents actius locals i equipaments culturals del municipi per codissenyar un espai de coordinació, intercanvi, experiències, potencials, dinàmiques i accions per la transformació social des de la perspectiva local. L’Anella Cultural comença a caminar amb un primer repte compartit amb el projecte Mutare de la Fundació Carulla: orientar a la xarxa ciutadana, aprofundint en les dificultats que aquesta es troba per accedir a l’oferta cultural i definint estratègies per promoure l’accessibilitat. Enquesta comes�ble per fer par�cip a la gent del poble D’altra banda, a la plaça de l’Església, hi ha hagut una dinàmica de par�cipació oberta a la ciutadania mitjançant la proposta d’enquesta comes�ble, dirigida per Rawscenography – Espai Reservat. Finalment, els participants a les dues dinàmiques s’han trobat a la plaça per conèixer les conclusions d’aquesta jornada i identificar punts de confluència. ■ Josep Morató │EFMR.cat NOVEMBRE

2021

LES FOTOS GUARDADES Primera representació del Pessebre Vivent a l'Espluga

El primer Pessebre Vivent que es va representar a l'Espluga va ser l'any 1964 i va tenir lloc a la caseta del Bou. El 1965 i 1966 el pessebre es va celebrar als jardins del Casal, i no va ser ﬁns el 1967 que el pessebre es va traslladar a la Cova de la Font Major.

Fe d'errates: A la secció de "Les fotos guardades" d'El Francolí del mes d'octubre hi apareixia una foto de les alumnes de l'escola de les Germanes Carmelites datada l'any 1941. Recentment una lectora ens ha fet saber que hi havia un error en la iden�ficació de les noies: a la tercera fila i amb el número 7 i a la quarta fila amb el número 14 hi ha dues germanes, la Trini i la Maria Teresa Montserrat, en aquesta ocasió vam publicar que ambdues són de ca l'Hostalera quan realment són de cal Tibau. La redacció de la revista agraeix que es puguin corregir aquests errors, d'aquesta manera les fotos an�gues passen a la nostra història ben iden�ficades. EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

L A R I A L L E T A

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

REPORTATGE SANTA CLAUS

TEXT: FRANCESC R. DUCH I CAMPODARBE Santa Claus, Papá Noël, Pare Nadal o amb la denominació peculiar de cada idioma, el símbol nadalenc més internacional, tant en països cris�ans com en els no creients, té uns orígens de dubtós fonament històric, però l’evolució del seu mite està perfectament documentada, amb noms propis que han contribuït a perfilar el seu aspecte, la seva actual estè�ca i el seu mite internacional. Els remots orígens orientals (sant Nicolau de Mira) L’actual Santa Claus es fonamenta en la figura de sant Nicolau, bisbe bizan� que, segons la tradició, va néixer a Pàtara (localitat costanera de Lícia, a l’actual Turquia) l’any 280 de la nostra era. Després de significar-se contra l’arrianisme en el concili de Nicea va ser bisbe de Mira (Anatòlia), on va morir el 6 de desembre del 345. Aquest primer concili ecumènic, celebrat el 325 a Nicea de Bi�nia, fou convocat pel mateix emperador Constan� per debatre la naturalesa divina de Jesús i el dogma trinitari. Durant les discussions del concili Nicolau, en un excés de vehemència, va arribar a bufetejar el mateix Arrio i li recriminà les seves herè�ques prèdiques. Nicolau i els trinitaris es van imposar als arrians ; la naturalesa divina de Jesús i la San�ssima Trinitat van passar a ser, de llavors ençà, dogma de fe i això és el que encara encara es recorda en les primeres estrofes del credo. Malgrat tot, no hi ha cap dada documental que tes�moniï de forma inequívoca la seva existència, i els documents que es conserven de l’esmentat concili de Nicea no el citen en cap moment. En canvi, disposem d’una detallada i molt an�ga hagiografia, atribuïda a sant Metodi, arquebisbe de Constan�noble del segle IX i gran evangelitzador dels pobles eslaus, junt amb son EL FRANCOLÍ

germà, sant Ciril, l’inventor de l’alfabet que encara s’usa en aquelles cultures. Segons aquesta hagiografia, Nicolau va donar mostres que es tractava d’un ser excepcional des de ben pe�t, quan va posar-se dret, tot sol, en el primer bany, de recent nascut. Fill d’una família acomodada, va inver�r la seva herència a pagar-se una peregrinació a Jerusalem, i repar� el sobrant entre els més pobres. En el viatge de tornada va salvar el vaixell d’una tempesta, que va aconseguir esvair amb l’oració, per la qual cosa se’l considerà patró dels navegants. Gairebé tots els seus miracles tenen el número tres com a referència gairebé cabalís�ca a la seva defensa trinitària. Va aportar el dot de tres donzelles i evità així (praxis de tribus filiabus) que el seu pare, constret pels deutes, les induís a pros�tuir-se. Va intercedir davant l’emperador, en els seus somnis, perquè aixequés la pena de mort (praxis de stratelatis) a tres dels seus centurions, injustament condemnats per difamants acusacions dels seus enemics i, finalment, va ressuscitar tres nens (segons les versions posteriors tres estudiants o tres escolanets) que un desaprensiu hostaler havia assassinat i servia a racions als allotjats. Nicolau, en el seu viatge a Nicea, s’allotjà en aquest hostal i quan se n’adonà de la naturalesa caníbal de l’estofat, inspeccionà el rebost, on va descobrir les restes de les víc�mes posades en sal en un bocoi, en un deplorable estat que, no obstant això, no li impedí d’obrar el miracle de retornar-los la vida, amb integritat �sica dels seus cossos. També va salvar miraculosament molts marins i pescadors de naufragis, mo�u pel qual va ser patró dels homes del mar. L’església ortodoxa grega el venera

de llavors ençà i des de Bizanci es propaga la seva devoció ﬁns a Rússia (d’on n’és el patró) i a tot l’orient europeu, i és present en gran nombre de mosaics de l’època i en múl�ples icones de tots els temps, on se’l representa amb casulla roja, sota l’ omofori??? blanc propi dels bisbes ortodoxos, amb frondosa barba blanca i despoblada calba en senyal de longevitat, amb els evangelis en una mà mentre l’altra adopta una postura de benedicció.

Sant Nicolau de Mira (sXII), Monestir de Santa Catalina del Sinaí.

Devoció a occident (sant Nicolau de Bari) L’expansió turca seljúcida va fer recomanable treure les seves restes de Mira per evitar-ne la profanació i el 1087 uns mariners genovesos van traslladar la relíquia a Bari, a la costa adrià�ca del sud d’Itàlia, on es conver� de seguida en parada obligada per als pereNOVEMBRE

2021

grins que visitaven Terra Santa. Del seu sepulcre va manar durant un temps una substància untuosa de la qual s’oferien gotes impregnades en mirra aroma�tzada, en recipients de plom amb l’e�gie del sant, que es venien als peregrins pels seus poders miraculosos. Contribueixen a consolidar la seva fama de miracler noves hagiograﬁes occidentals com la del normand Wace de 1150, la Vie de Saint Nicholas, un romanç en francès an�c que, en versos octosil·làbics, recopila la vida i miracles del sant o la del dramaturg Jean Bodel de 1200, Jeu de Saint Nicholas, escrita per encàrrec de la confraria de sant Nicolau d’Arràs, que narra els miracles que feu en vida i després de mort. Així, un sant gairebé desconegut a occident abans del trasllat de les seves despulles a Bari, malgrat els intents d’introduir el seu culte per part de l’emperadriu d’origen bizan� Teòfana, esposa d’O�on II, esdevé ràpidament un dels de major requesta del santoral, i fou elegit en pocs anys patró dels estudiants, dels boters, dels mariners i dels mestres d’aixa que l’invoquen perquè no naufraguin les embarcacions fabricades per ells. La iconograﬁa occidental el representa també amb la casulla vermella, a la qual s’afegeixen altres atributs de bisbe (bàcul i mitra), habitualment amb llarga cabellera i barba blanca i, a vegades, amb algun element al·lusiu als seus miracles més famosos. El Llibre del Consolat de Mar ja el reconeix com a patró dels navegants (junt amb santa Clara i sant Antoni Abat), mo�u pel qual proliferen capelletes en ports i embarcadors (Barcelona, Portopí, Ciutadella...) i esglésies en viles marineres (València, Alacant, Calella, Malgrat...).

Sepulcre de sant Nicolau de Bari. EL FRANCOLÍ

En temps d’Alfons V el Magnànim, la devoció passa del regne de Nàpols a tota la corona d’Aragó; durant el regnat de Ferran el Catòlic prolifera pels regnes d’Espanya i amb Carles I s’expandeix per tot el seu imperi. Festa dels infants a Europa (Sinterklaas holandès) Sense perdre el pres�gi com a patró de navegants, peregrins i viatgers en general, que assolí durant l’edat mitjana i consolidà durant el renaixement, Nicolau de Bari va cap�var els pintors barrocs pels miracles del dot de les tres donzelles i dels tres nens de la �na de sal, que els avenços de la tècnica pictòrica perme�en recrear, de manera que en poc temps s’acredita com a benefactor de la infància i del jovent.

protegir els ramats de llops amb nous cadells per alimentar, nascuts a la primavera, i d’ossos famolencs sor�ts de la hibernació, foragitant-los fent força soroll (esquellots i cadenes) o intentant caçar-los (disfressats de xais i esperant que vinguin al ramat). Posteriorment, apareix el component religiós (xamànic) per intentar aconseguir el mateix fi amb menys esforç, gràcies a la mediació de forces sobrenaturals invocades mitjançant el simbolisme (disfressa d’os o boc expiatori). Celebracions hereves d’aquestes cerimònies encara perduren en els carnavals de zones muntanyoses de tot Europa, en els quals són trets comuns a gairebé tots ells, els esquellots sorollosos, les samarres de pell de xai, els emmascarats amb sutge que empas�fen els transeünts per poc que puguin i, en alguns casos, personatges malèfics amb aparença d’os , de llop o de boc expiatori. Són exemples d’això els Cigarrones i Peliqueiros de Verín i Laza (Ourense), els Zamarrones de Polaciones (Cantabria), els Botargas d’Almiruete (Guadalajara), els Cucurrumachos de Navalosa (Ávila), l’Onso de la Mata dels Ports al País Valencià, la Festa de l’Os de Prats de Mollò o Sant Llorenç de Cerdans al Vallespir, els Retaule de sant Nicolás, Burgos. D'alabastre policro- Zanpantzar de Zubieta i Itumat, obra de Francisco de Colonia, 1505. ren (Navarra), els Mamuthones sards, els Babaliuria de Durant la propagació de la seva de- Tesalia (Grècia) i altres elements simivoció per tot l’imperi espanyol, es con- lars de diferents fes�vitats tradicionals ver� la seva fes�vitat (el 6 de desem- alpines. bre) o la seva vigília al vespre, en una Quan sant Nicolau va arribar als Pafesta per als infants, des�nada a pre- ïsos Baixos i a Flandes (en holandès miar el seu bon comportament, i es va Sint-Nicolaas, abreviat Sinterklaas), per anar trobant el seu contrapunt, el mal- premiar els nens bons, portava com a factor decidit a cas�gar els que hagin contrapunt per als nens que no podiman�ngut una conducta reprovable. en gaudir d’aquest qualifica�u ZwarAquests personatges eren reminis- te Pieten (Peret negre). Amb el temps, cència d’una an�ga tradició, d’orígens Peret negre (a Flandes se l’anomena remots rurals, preromans, encara pre- Pieterknecht o patge Pere) esdevindria sents en molt indrets muntanyencs de una mena de patge o ajudant de Sinttot el con�nent des dels monts de Ga- Nicolaas, ves�t d’època, amb cara emlícia fins als balcans, sense oblidar les mascarada pel seu trànsit per les xeilles muntanyoses on també s’ha con- meneies, totalment mancat del comservat la secular tradició. ponent repressor i, en lloc de carbó Es tracta de festes de l’equinocci, in- per als nens dolents, repar�a dolços icialment creades amb finalitats poc entre tots els infants (pepernoten). espirituals i amb l’única intenció de Sint-Nicolaas (acompanyat pels

NOVEMBRE

2021

Festa de Sint-Nicolaas, de Jan Steen.

Zwarte Pieten) ve d’Espanya. Des de 1934 arriba en vaixell el dissabte següent a Sant Mar�, l’onze de novembre, i transita en un cavall espanyol de color blanc (de nom Amérigo), en un acte retransmès per la televisió holandesa des de fa molts anys. Els nens hauran deixat la nit abans, el 5 de desembre, la sabata on vulguin rebre els regals. Aquesta tradició està perfectament documentada en el quadre del pintor ﬂamenc Jan Steen, anomenat Festa de Sint-Nicolass, on apareix la xemeneia, la sabata del nen, els obsequis, el disgust del germà a qui no li han dut res i el menjar que havien deixat per a sant Nicolau, per a l’Amérigo i per al seguici de Zwarte Pieten.

EL FRANCOLÍ

Amb la independència d’Espanya, les autoritats van intentar suprimir la fes�vitat per considerar-la poc religiosa, amb components fins i tot pagans i per ser una tradició de procedència espanyola, però la població s’hi resis�, fins i tot en territoris protestants, pocs avesats a la devoció de sants de cap mena. A Àustria i altres llocs del Sacre Imperi Romà Germànic de Carles V, la tradició s’assembla molt a l’holandesa, però el contrapunt a sant Nicolau és molt més malèfic. Es tracta del Krampus, un dimoni llenguallarg, amb banyes de boc i cua, proveït de cistell o sac per prendre nens, de cadenes per lligar-los i d’un feix de branquetes de bedoll o bruc per fus�gar-los. Festa nadalenca a Amèrica (Santa

Krampus i Sant Nicolau en la tradició austríaca.

Claus de Nova York) Els holandesos van arribar a Nova Amsterdam, a l’illa de Manha�an, amb les seves tradicions. Washington Irving, probablement el primer literat americà de talla internacional, que va donar a conèixer al món l’Alhambra de Granada i que va ser un gran coneixedor de diferents cultures com a gran viatger i diplomà�c que fou en diferents països (va ser ambaixador d’EEUU a Espanya), es va interessar per les tradicions importades per aquests primers colons de Manha�an. El 1809, va publicar Història de Nova York que, malgrat el seu nom, no era un llibre d’història sinó una sà�ra costumista, aparentment relatada per un suposat erudit d’origen holandès, anomenat Diedrich Knickerbocker, en la qual es descrivien els hàbits i tradicions dels novaiorquesos d’ascendència holandesa, entre les quals comptava la fes�vitat dels Sinter Klaas.

El llibre d’Irving va popularitzar entre els anglosaxons de Nova York el Sinterklaas que, en fonè�ca anglesa, van acabar pronunciant com Santa Claus.

Vint anys més tard, un professor de teologia i literatura clàssica de la universitat de Columbia, Clement Clarke Moore, par�nt del llibre d’Irving, va publicar un poema de Nadal, A Visit from St. Nicholas (popularment conegut com Twas the Night Before Christmas), que aparegué, com a relat anònim en el Sen�nel de NY i on concretava més detalls biogràﬁcs de Santa Claus, ﬁgura ja coneguda pel gran públic gràcies a Irving, amb alguns canvis respecte de l’original neerlandès.

Clement Clarke Moore

Ara era una mena de gnom (era baixet i prim) que la nit de Nadal repar�a regals per les cases, entrant per la xemeneia, per on passava fàcilment gràcies a les seves dimensions. NOVEMBRE

2021

No arribava, doncs, el dia Sant Nicolau, el 6 de desembre, sinó la nit de Nadal i no ves�a com un bisbe, ni portava cap dels seus atributs, ni venia d’Espanya (sinó del pol nord), ni venia a cavall, sinó dalt d’un trineu volador, es�rat per vuit rens, anomenats Donner, Blitzen, Vixen, Cupid, Comet, Dasher Vondín, Dancer i Prancer. El més famós de tots, en Rudolph, el líder del grup, caracteritzat pel seu morro vermell trigaria anys a venir, ja que pertany a un altre poema nadalenc d’un autor molt posterior. Efec�vament, Robert May va publicar el 1939, el poema Christmas story, en el qual relatava la història del simpà�c Rudolf que de seguida cap�và els infants amb el seu nas vermell, i contribuïren a la seva popularitat les nadales que s’inspiraren en el poema de May. L’actual aparença de Santa Claus la comença a perﬁlar el dibuixant Thomas Nast, novaiorquès d’origen alemany, pare dela caricatura que s’especialitzà a il·lustrar esdeveniments bèllics des del mateix front de batalla, tant a Europa (seguint a Garibaldi) com a Amèrica (com a cronista de la Guerra de Secessió). Fou un dibuixant compromès, que prengué par�t a favor dels indis i dels negres (es posicionà contra el Ku Klus Klan i en pro dels abolicionistes) que aviat destacà com a illustrador polí�c i caricaturista. Són obres emblemà�ques seves l’oncle Sam, els símbols dels par�ts americans (el ruc demòcrata i l’elefant republicà) i les primeres representacions de Santa Claus, inspirades en el relat de Clarke. El primer Santa Claus de Nast apareix

Thomas Nast

a la portada del número 314 del setmanari Harper’s Weekly, datat el 3 de EL FRANCOLÍ

gener de 1863, on els soldats ianquis donen la benvinguda a un Santa Claus que els ofereix obsequis, guarnit amb barres i estrelles, que recorda una obra seva posterior del mateix autor, l’oncle Sam (US). L’editor de Boston, Louis Prang, publicà postals nadalenques acolorides amb il·lustracions de Nast, on Santa Calus apareix, per primera vegada, amb el seu tradicional ves�t vermell. El 1890 publica el “Thomas Nast’s Christmas Drawings for the Human Race” on ja ha madurat del tot la imatge de Santa Claus: ancià obès, de cabellera i barba frondoses i blanques, amb ves�t tradicional de Lapònia i gorra de borla, amb cinturó ample i motxilla carregada de joguines. Santa Claus, mite mundial El segle XIX acaba amb Santa Claus portat al cinema. El 1898 un dels pioners de la cinematograﬁa, el britànic George Albert Smith, realitza la primera pel·lícula de Santa Claus. En el curt homònim, interpretat pels seus propis ﬁlls Harold i Dorothy, en el qual ens mostra la visita de Santa Claus a dos germanets, la nit de Nadal, Smith fa gala del domini de la tècnica amb superposicions per doble exposició i es considera la primera pel·lícula que du a terme relats simultanis en parallel. Santa Claus va entrar en el món de la publicitat de la mà de la companya Lomen d’Alaska, especialitzada en la carn de ren, que va fer una forta inversió en ramats de caribús i, per Nadal de l’any 1926, va dur a terme una intensa campanya de màrque�ng conjuntament amb els grans magatzems Macy’s, en la qual Santa Claus amb el seu trineu promocionava la carn de ren. La campanya va ser tan exitosa que va forçar el lobby de ramaders de boví a intercedir en el congrés per imposar límits a la carn de ren d’Alaska. Pocs anys després, el 1931, la companyia Coca-Cola encarrega al pintor Habdon Sundblom que refaci la imatge de Santa Claus, i l’humanitzi sense que sembli ni un gnom ni un sant, per conver�r-lo en una icona de la marca. En successives dècades, la companyia feu campanyes nadalenques amb la nova imatge de Sundlom, inspirada en un veí seu jubilat anomenat Lou Pren�ce, que va estar reproduint cada Na-

dal des de 1931 fins a 1966. El potencial econòmic i publicitari de la marca va donar popularitat mundial a Santa Claus que s’ha conver�t en un referent internacional del Nadal en països de tota mena i de diferent religió. Walt Disney popularitza el personatge entre els infants de tot el mon, i l’incorpora a les seves Silly Simphonys el 1932 amb (Santa’s Workshop) on ens presenta el seu taller del pol nord, assis�t per pe�ts gnoms ves�ts de verd, de la més clàssica tradició nòrdica (inspirats en els de la il·lustradora del compte Lille Vigg’s äventyr Pa jula�on, la dibuixant sueca, Jenny Nyström) que fabriquen les joguines que Santa Claus repar�rà. L’any següent, un altre capítol de Silly Simphonys, una adaptació sui generis de The night before christmas amb tots els elements de l’imaginari del Santa contemporani, mostra, precisament, com fa aquest repar�ment per les cases. A Finlàndia, un programa de ràdio per a infants emès durant gairebé tres dècades, des del 1927 al 1956, va adaptar la llegenda de Santa Claus a Lapònia, i fixà la seva residència i el seu taller de gnoms a Korvatunturi, una muntanya al nord-est del país, que fa de frontera amb Rússia, propera a la localitat de Rovaniemi, que ràpidament es conver�ria en un des� turís�c familiar de primer ordre. L’oficina de correus d’aquesta ciutat rep més de mig milió de cartes cada any per al seu illustre veí, de nens de tot el món que li fan els seus encàrrecs. ■

Santa Claus de la Coca-Cola de Habdon Sundblom NOVEMBRE

2021

C A S A L TRATEA TEATRE

Els dimonis surten de l'infern abans d'hora per obrir la temporada de Pastorets a la Conca Els Pastorets de l'Espluga i de Montblanc han presentat junts, per primera vegada, les representacions d'aquest Nadal La Conca de Barberà recupera aquest Nadal les tradicionals i històriques representacions dels Pastorets. Les més destacades, les de l'Espluga de Francolí i Montblanc, han presentat la temporada a les escales del teatre del Casal de l'Espluga amb una acció conjunta amb la Coordinadora de Pastorets de Catalunya que ha inclòs una representació sorpresa de l'arribada del Satanàs davant la impressió d'en Lluquet i en Rovelló i tots els que eren a la plaça Montserrat Canals. Els Pastorets de l'Espluga, de caràcter biennal, es representaran enguany el 25 de desembre i el 2 de gener a dos quarts de 7 de la tarda al teatre del Casal, recuperant -gràcies a l'acord amb el Pessebre Vivent de l'Espluga, que s'havia de representar enguany, l'edició suspesa el 2020 a causa de la pandèmia. Tot plegat farà possible estrenar el nou repar�ment d'actors i actrius i la nova direcció ar�s�ca a càrrec d'Ester Majós, en el que serà el canvi generacional més gran en 20 anys, des de l'úl�ma gran renovació de l'elenc feta l'any 2000. Nova web i cartell Els Pastorets de l'Espluga estrenen aquest any una nova eina que ha de ser un revulsiu important per la projecció exterior de l'espectacle: el portal www.pastoretsdelespluga.cat, que també s'ha anunciat aquest dimecres. La pàgina web apareix mimetitzada amb la imatge corporativa del cartell d'enguany dissenyat per l'il·lustrador espluguí Marc López, que també s'estrena com a Lluquet: un dibuix dels dos rabadans projectats sobre els pensa-

ments d'un ferotge Satanàs. El portal és adaptable a tots els disposi�us i necessitats comunica�ves i inclou la informació bàsica i la venda d'entrades, que per primer cop es farà per internet (a par�r del 13 de desembre) a més de l'Oﬁcina de Turisme de l'Espluga i a taquilla, els dies de representació. 135 anys d'història Al web s'ha fet una tasca important de documentació per narrar-hi de forma visual i atrac�va la història dels Pastorets des de 1886, vinculada a l'evolució del teatre popular, modern i contemporani a l'Espluga de Francolí. També hi apareix un nou format de repar�ment i d'equip tècnic amb fotograﬁes i breus detalls sobre els components de l'espectacle.

Presentació del cartell dels Pastorets de Montblanc i de l'Espluga. EB

Marc López, Ferran Lozano, Ester Majós i Jordi Queralt. EB

EL FRANCOLÍ

El lluquet i el Rovelló recreen una escena d'Els Pastorets. EB

Igualment, es pot aprofundir en la música en directe, galeries d'imatges, vídeo i l'accés a la bo�ga virtual del conte 'Els Pastorets i la samarra d'en Getsè' de David Or�n i Joan Vizcarra editat per l'editorial La Musca el 2018. També s'hi ha inclòs un espai dedicat al teatre del Casal, un altre a la companyia Tratea Teatre, enllaços al web del IV Congrés de Pastorets que s'ha de celebrar a l'Espluga el març vinent, a la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, una secció de no�cies i un espai de contacte i turisme. ■

NOVEMBRE

2021

C A S A L ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

L'Escola de dansa del Casal presenta "Invisible" Una coreografia creada expressament per donar visibilitat a les dones que pateixen o han pa�t algun �pus de violència de gènere El Consell Comarcal de la Conca de Barberà va organitzar, el passat 25 de novembre, un acte per commemorar el Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Dins els actes organitzats, es va poder comptar amb una interpretació de l'Escola de dansa del Casal on deu membres de l'escola van drama�tzar una peça que dura 16 minuts. La coreografia, feta expressament per aquest acte, és una peça que va idear la directora de l'escola i coreògrafa Jèssica Estadella, i està composta de tres parts: la primera vol visibilitzar el maltractament fora de l'entorn de l'agredida. La segona part escenifica les mostres violència �sica i la submissió de la dona. I la tercera part és la mort de la víc�ma. Amb aquesta coreografia l'Escola de dansa vol fer un ho- Interpretació de "Invisible" al Consell Comarcal de la Conca de menatge a les 37 dones que aquest any han perdut la vida Barberà. Cedida a mans de les seves parelles. La coreografia va ser molt aplaudida per tot el públic, deL'acte va tenir lloc a les 6 de la tarda al Consell Comarcal, i es va retransmetre íntegrament per streaming. gut a l'elevada càrrega emocional que contenia. ■

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola acull un laboratori de lectura Durant la primera quinzena de desem- aquest projecte hi par�cipen les dues bre �ndrà lloc aquesta ac�vitat on escoles de l’Espluga de Francolí, l’estambé hi par�ciparan alumnes de l’Es- cola Mar� Poch i l’escola Vedruna. cola Mar� Poch i de l’Escola Vedruna. La Biblioteca Municipal de l’Espluga de Francolí acollirà durant la primera quinzena de desembre un laboratori de lectura, que consisteix en una ac�vitat que convida a l’experimentació al voltant de les lectures i d’objectes diversos. Està adreçada a infants d’entre 3 i 10 anys i aquesta sessió de laboratori de lectura anirà enfocada a iden�ﬁcar emocions, buscant en uns llibres extraordinaris per elaborar el propi elixir emocional. En Laboratori d’elixirs. Cedida EL FRANCOLÍ

Aquesta ac�vitat té com a objec�us; facilitar l’enfrontament a una emoció important per al lector a través del llibre, fer visible el potencial de les històries per comprendre el món interior, aprendre iden�ﬁcar i posar nom a les emocions i relacionar les emocions que apareixen en els llibres amb les d’un mateix. El Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya ofereix a les biblioteques la possibilitat de poder programar en el seu calendari d’ac�vitats aquest "Laboratori d’elixirs" i�nerant a la demarcació de Tarragona. També és una inicia�va que rep el suport de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga. ■ NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT E

PUNTAIRES "ELS QUATRE GATS"

Nou retrobament de les puntaires Després d'un any i vuit mesos sense ac�vitat, el grup de puntaires de l'Espluga "Els quatre gats", ens hem retrobat feliçment per treballar juntes en la feina que ens agrada i relaxa. A par�r d'aquest any i donat que la sala de plens municipal, s'ha traslladat a la sala gran de l'oﬁcina de turisme, lloc on ens reuníem ﬁns ara, l'Ajuntament ens ha cedit una aula espaiosa, agradable i amb bona il.luminació, de l'an�c ins�tut Joan Amigó. Des d'aquí volem donar-li el nostre més sincer agraïment per proporcionar-nos aquest nou espai. Amb la retrobada ens sen�m contentes i animades i volem convidar totes les persones que �nguin ganes d'aprendre aquesta tècnica artesana a formar part del grup. També quan arribi el bon temps, ens fa il.lusió organitzar una trobada de puntaires de la Conca de Barberà a la recent recuperada ermita de la San�ssima Trinitat. ■

Puntaires " Els quatre gats " Les puntaires espluguines a la nova aula. Cedida

CLUB ESCACS ESPLUGA

Classes d'iniciació als escacs El passat dilluns dia 18 d'octubre van apertures, el mig joc, la tàc�ca i els ﬁcomençar les classes d'iniciació als es- nals. Aquestes classes es fan els discacs i perfeccionament per a nens i sabtes al ma� i són un híbrid amb 2 nenes al nostre club, al Casalet. En classes presencials i 2 classes virtuals, aquestes classes hi par�cipen 6 nens van a càrrec d'un jugador molt expeque tenen llicència de la Federació Ca- rimentat, que té la categoria de Gran talana d'Escacs i juguen habitualment Mestre GM, el Josep Oms de Lleida, els torneigs que s'organitzen, i tam- professor i gran educador, entrenador bé, gràcies a la campanya que es van de grans jugadors i de la selecció cafer a les escoles i pels diferents mit- talana i espanyola d'escacs, amb quajans, s'han apuntat 3 nens nous que ja tenien nocions del joc d'escacs i ara n'aprendran molt més. Les classes es fan en 2 grups en funció dels horaris i la disponibilitat dels jugadors. Un primer grup a les 17.30 i un segon grup 18.30. Aquest any també s'han recuperat les classes de millora i perfeccionament enfocades a jugadors amb un cert nivell de joc que volen millorar la seva tècnica o aprofundir més en les Classes de millora amb Josep Oms. Cedida EL FRANCOLÍ

si 2500 punts d'ELO, la manera d'avaluar el nivell individual de cada jugador, (un nen/a quan comença se li es�ma un ELO de 1400-1500 punts i es pot arribar ﬁns als 2.800 punts que té el campió del món Magnus Carlsen). Totes les classes estan obertes a tots els nens i nenes que han vist un taulell i les peces, o n'han sen�t parlar, perquè prac�cant els escacs reforcen la memòria, la capacitat de concentració i abstracció, i, així mateix, aprenen a prendre decisions. Factors tots fonamentals per assolir un millor rendiment escolar. De fet, està cien�ﬁcament demostrat que els alumnes que juguen als escacs tenen més possibilitats d'avançar amb èxit en els estudis. Des del club d'escacs fem una crida a tothom qui es�gui interessat en aprendre a jugar que vingui sense cap compromís. ■ NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT E

GERMANDAT DE LA SMA. TRINITAT

Els alumnes del Curs de Català per a Adults de la Germandat, visitem l'exposició de Palau-Ferré El proppassat 16 de novembre, els dos grups de les Classes de Català, vam visitar l'exposició "Palau Ferré. Essència vitalista". Fou en Francesc Marco-Palau, besnebot del pintor qui ens acompanyà per la sala Maria Font del Museu de la Vida Rural. La commemoració del Centenari del naixement d'aquest pintor, ceramista i escultor (1921-2021), ha fet possible aquesta magníﬁca exposició. Segons paraules de Maties Palau-Ferré, després de viatjar molt i de conèixer paisatges de prestigi colorista i vegetal d'Europa, és a la nostra Conca on trobà els colors més purs, els ors més rics i matisats i els coures i vermells més definits i precisos. Per això, mentre ell visqué, molta gent de fora el visitava a l'estudi que tenia als afores de Montblanc, atrets per la mirada lluminosa de l'artista i la vivesa dels colors que ell troba en la natura i la pau de la Conca.

EL FRANCOLÍ

Les dones que pinta Palau-Ferré volen ser una mirada esperançadora cap al món rural. Una bona formació ar�s�ca, amb inﬂuència picassiana en els anys viscuts a París la dècada dels cinquanta i dels seixanta, han fet que Palau Ferré fos un reconegut ar�sta també internacionalment. Al costat d'aquesta exposició en visitàrem una altra de local, del Col.legi Mar� Poch, connectada amb la del pintor que mostra el treball que tots els alumnes del centre, de tots els nivells, van realitzar durant el curs escolar 20202021 per conèixer totes les facetes, anècdotes i valors d'aquest pintor centenari de la Conca, conegut també com el pintor que cremava els quadres. Gràcies un cop més al Museu per oferir-nos aquesta exposició i també al Francesc Marco-Palau per acompanyar-nos-hi amb els seus comentaris i per respondre a les nostres preguntes, fent que la visita fos par�cipa�va. ■

Maria Montserrat

NOVEMBRE

2021

L'ACTUALITAT E

L'ermita de la San�ssima Trinitat s'obre al Nadal amb un concert, un pessebre i una cantada de nadales L'associació cívicosocial Germandat de la San�ssima Trinitat de l'Espluga de Francolí qualifica de molt bona la nova etapa del servei d'acollida al visitant iniciada aquest es�u. Així ho va exposar el seu president, Xavier Morgades, a l'entrevista del programa l'Altaveu de l'Espluga FM Ràdio. La bona rebuda per part dels ciutadans "jo mateix vaig quedar ben sorprès" afirmava Morgades; i la par�cipació d'un bon grup de voluntaris són els fets suficients per fer-ne aquesta valoració: "estàvem tan contents amb el resultat que ens vam engrescar a oferir ac�vitats de Nadal a l'Ermita", va confessar la secretària de l'en�tat, Núria Giné. Concert, Nadales i Pessebre Així doncs, el diumenge 5 de desembre a les 12 del migdia hi ha un concert de nadales i cançó tradicional a càrrec del tenor Raül Poblet, els guitarristes Òscar Olivé i Toni Sànchez, amb Anton Florenza al contrabaix. El següent diumenge, 12 de desembre,

EL FRANCOLÍ

s'inaugurarà un pessebre a la capella de l'Àngel i es decorarà un arbre de Nadal de l'Ermita mentre ens escalfem amb xocolata i coca. Per ﬁnalitzar la temporada nadalenca, el 21 de desembre la Coral Espluguina farà una cantada de Nadales al pessebre. Un 2022 d'obra de vila Després, durant les festes de Nadal, el servei d'acollida al visitant romandrà tancat ﬁns a l'any nou, quan es farà una crida al voluntariat per iniciar el 15 de gener tasques de neteja de l'entorn i arranjament de les barbacoes amb obra de vila. Segons Morgades, la reunió amb els gestors del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet celebrada recentment va ser, "gratament sa�sfactòria" per tal de poder executar aquests projectes de millora en plena reserva natural. Pel que fa al projecte d'inserció sociolaboral, Giné reivindica el fet que les persones amb discapacitat, sòcies o no de l'en�tat, �nguin una situació laboral ordinària amb un contracte i salari

digne com tothom perquè són tan vàlides per treballar com qualsevol altra persona sense discapacitat i va explicar que han de conﬁar en les subvencions i ajudes tant d'ins�tucions públiques com d'altres de privades. Per això l'en�tat fa una crida a les ins�tucions públiques més properes a ajudar-los. La Germandat de la Santíssima Trinitat ja havia preservat i millorat l'espai del 2006 fins a l'any 2016 amb obra de vila i voluntariat fins que va passar a mans de la Fundació Santa Maria de Siurana, i últimament, a càrrec de l'organització Chiquillos en el Campo. L'Espluga de Francolí venera la Santíssima Trinitat a la zona de l'actual ermita (del segle XVIII) almenys des del segle XIII per influència dels monjos de Poblet. L'any 1998 l'entorn natural de l'ermita de la Santíssima Trinitat va declarar-se per decret Reserva Natural Parcial del Paratge Natural d'Interès Nacional de la vall del monestir de Poblet. ■

NOVEMBRE

2021

CASALET KIDS

El Casalet Kids enceta la 9a temporada amb rècord d’assistència La 9a temporada del Casalet Kids es va de la vuitena temporada i a causa de moment es feia a la Sala Folch i Torestrenar aquest passat diumenge batent la Covid-19 s’ha traslladat el Casalet res. D’altra banda, l’organització desrècords d’espectadors. Més de 260 per- Kids al Teatre del Casal, quan fins al taca que hi havia moltes ganes de resones, entre grans i pecuperar les activitats �ts, es van apropar ﬁns al amb certa normalitat i Teatre del Casal per gaudir això ha fet augmentar el del primer espectacle de públic participant. la temporada dedicat a La temporada con�nu‘El circ dels impossibles’ arà al mes de desembre amb el Mag S�gman, qui amb l’espectacle de �teva animar a tota la famílles ‘Galetes de Formatge’ lia a par�cipar durant l’acde la companyia Txo Teatuació. tre de Titelles amb un preu Des de l’organització de 5 euros per persona. valoren el primer especLes entrades es podran tacle de la temporada comprar en format digital de forma “molt positide manera anticipada a va”. L’augment de públic través de la plataforma en comparació amb alEntrapolis o directament tres temporades es deu, a taquilla, a l’entrada de d’una banda, al canvi l’espectacle. ■ Redacció │EFMR.cat d’escenari, ja que des Més de 260 persones omplien el Teatre del Casal. Cedida

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

La Cursa de la Llufa aquest any recorrerà pels camins de l’Espluga El Club atlè�c espluguí aposta novament per dur a terme la cursa de la Llufa en el format habitual abans de la pandèmia i �ndrà lloc el proper diumenge 19 de desembre, a les 11 del ma�. El punt de trobada serà a la Pl. Sant Isidre de l’Espluga. La novetat d’aquest any és que els 5 kilòmetres de recorregut transcorreran pel camins del terme. El recorregut es podrà fer caminant o corrent. Aquest any les persones par�cipants podran escollir inscriure’s només a la cursa/caminada i també, al fer la inscripció, poden comprar una dessuadora amb el nou logo�p de la Cursa de la Llufa. Els més pe�ts podran par�cipar a la cursa infan�l que recorrerà 500 metres pels carrers de l’Espluga. La informació de la cursa/caminada es troba a www.caesplugui.cat i per par�cipar-hi cal inscriure's a través del següent enllaç: h�ps://runedia.mundodepor�vo.com/inscripcio/202154476/ Tots els par�cipants podran lluir la tradicional llufa que portaran des de casa. Com ja és tradició hi haurà un premi al millor disseny de llufa. L'any passat, ni amb la pandèmia pel mig, el club atlè�c es va voler quedar sense cursa, per aquest mo�u va organitzar una cursa on els par�cipants van tenir una setmana per fer-la, d'aquesta manera s'evitaven les aglomeracions �piques de la sor�da. El Club Atlè�c vol agrair el suport i la implicació de l’Ajuntament de l’Espluga, la Diputació de Tarragona i la Formació Permanent del Casal de l’Espluga; i també al patrocini de BlavisMec, QuelcomServeis, Carbòniques Franquès, Garcia Vicent , Europastri i el Bar del Casal. ■ EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

LA BÍBLIA ENS PARLA Melquisedec (He. 6, 20; 7, 1-3. 15-19) Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec. Aquest Melquisedec, rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim, anà a trobar Abraham, que tornava del combat victoriós contra els reis, i el va beneir; i Abraham li va donar la desena part de tot el botí. Melquisedec, si traduïm el seu nom, era «rei de justícia»; i era també rei de Salem, és a dir, «rei de pau». L’Escriptura no diu que tingués pare, ni mare, ni genealogia; no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seva vida. Així, fet semblant al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre. Tot això és encara més clar si tenim present que aquest altre gran sacerdot ha estat establert a imatge de Melquisedec i que ha arribat al sacerdoci no en virtut d’una llei de descendència humana sinó pel poder d’una vida indestructible. Així ho aﬁrma el testimoni de l’Escriptura: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec. En conseqüència, d’una banda, queda abolida la legislació anterior per deﬁcient i inútil, ja que la Llei no ha portat res a la plenitud; d’altra banda, és introduïda una esperança millor per la qual ens acostem a Déu.

El sacerdoci de Melquisedec

A l’època patriarcal els caps de família exercien funcions sacerdotals. Què feien els sacerdots? La seva ac�vitat era servir el santuari, la presentació d’ofrenes i respondre, en nom de la Divinitat, les consultes dels ﬁdels. Més endavant el culte era realitzat per persones consagrades en nom del cap de família. La primera no�cia que tenim de Melquisedec és al llibre del Gènesi (14, 17-20). El Salm 110, 4, també el menciona com a gran sacerdot. El que li dedica més atenció és l’autor de la Carta als hebreus, al Nou Testament, que presenta “Jesucrist com a gran sacerdot com ho fou Melquisedec”, mostrant Jesucrist com a mitjancer de la Nova Aliança i Font de Salvació. ■ Manel Morgades

Melquisedec i Abraham

PUIX PARL A CATAL À "La nostra victòria és la nostra esperança" “La seva victòria [la de la repressió estatal] seria que perdéssim el somriure, que sortíssim a manifestar-nos rancuniosos, regalimant odi i crispats... La nostra victòria, en canvi, i això és una declaració política molt potent, és la nostra actitud positiva i ferma, el nostre somriure, la nostra determinació, la nosEL FRANCOLÍ

tra alegria, la nostra esperança. [...] Aquests són els valors que ens faran victoriosos: des de l’odi no es construeix res. [...]. Ens van tancar per defensar unes idees justes, oi? Doncs si em limito dono per bona la sentència que em va condemnar, però si agafo una certa distància puc minimitzar l’impacte emocio-

... VEJAM QUÈ DIU nal d’allò que no és viable i reforçar aquelles coses que ho són. És una actitud. És allò que deia el poeta Joan Maragall: la nostra bogeria apareixerà com la més dolça de les nostres savieses”. ■

Josep Rull La República, 7 d’agost del 2021

*Fragment escollit per Andreu Morta

NOVEMBRE

2021

L ' E N T R E V I S TA ( T ) Toni Morlans, el sen�t de la vocació

Bomber de la Generalitat a Reus, la labor protagonista en el teu dia a dia. Tot i això, formes part de diverses en�tats espluguines. De quines estem parlant? Les en�tats són l’ànima viva d’un poble. El reﬂex de la cooperació dels vilatans. Com a espluguí de soca-rel, d’alguna en�tat s’ha de formar part. Des de pe�t he estat vinculat a unes quantes en�tats culturals i espor�ves i, amb el pas dels anys, algunes s’han quedat en el record com els diables, el Francolí o el futbol, i d’altres han anat anant i venint. Actualment, col·laboro en un programa de ràdio amb l’Espluga Audiovisual, faig teatre amb Tratea teatre, formo part de les famílies que portem el Casalet Kids i també es�c una mica enfeinat amb el Club Atlè�c Espluguí. Vicepresident del Club Atlè�c Espluguí. Quina és la teva contribució? Durant 43 anys la cursa sempre ha estat a punt quan tocava. Què ha passat aquesta darrera edició? El Club Atlè�c té la mateixa edat que jo, fa anys que branda, La junta an�ga estoicament va portar-la amb eﬁciència més de 35 anys. Ens van demanar un relleu i gustosament el vam agafar. Som un equip de 7 membres de junta en el que cadascú aporta el seu granet de sorra per �rar endavant. Tot i que cadascú té el seu rol encomanat funcionem de manera assembleària i en comunió a l’hora d’organitzar les ac�vitats, com la cursa de la festa major. EL FRANCOLÍ

La meva tasca dins del club és ocupar-me de l’equipament, del grup de trail runners adults, porto les llicències federa�ves i el meu granet de sorra en la resta d’ac�vitats com: atle�sme infan�l, trail per a joves, la caminada de l’1 de maig, sor�des a la muntanya, la Cursa de la llufa, la Cursa atlè�ca, sor�des nocturnes… La cursa de la festa major porta una feinada i sempre, amb més o menys problemes, s’ha dut a terme. Aquests dos úl�ms anys, la pandèmia del coronavirus ens ha tocat de ple en les dues edicions. Per això i altres problemes hem hagut d’ajornar dos anys seguits la cursa. Esperem que aviat tornem a la normalitat. També formes part del grup de pares que van crear la mostra de teatre juvenil del poble “Casalet Kids”. Per què es va crear? Com es viu des de dins una programació teatral? Ja fa més de 8 anys, un grup de mares i pares, en col·laboració amb l’ajuntament, vam crear el que avui coneixem com a Casalet Kids, per la necessitat que vèiem de portar al poble teatre infan�l de qualitat per enriquir culturalment els nostres infants. A més, donàvem vida a la sala Folch i Torres del Casalet, que estava acabada de restaurar. La programació del que enguany ja ha estat la 9a temporada, la fem de manera consensuada amb els membres. Bàsicament, durant l’any mirem propostes teatrals i acabem formant una temporada amb 5 espectacles on els pe�ts de la casa puguin gaudir amb varietat d’arts escèniques com �telles, mags, mims, clown, teatre, música… Actualment, s’hi han sumat més famílies a portar-ho i, a poc a poc, els membres fundadors ho anem deixant enrere. Els nostres ﬁlls es fan grans i necessitem relleu! Amb col·laboració amb l’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Conca de Barberà imparteixes xerrades sobre prevenció i primers auxilis als alumnes de 3r d’ESO de l’INS Joan Amigó. Quin feedback en dona el

jovent que t’escolta? La veritat és que és magnífic. Poder aportar coneixements i estratègies davant les situacions de risc amb joves en l’edat en què es volen menjar el món és una experiència enriquidora per ambdues parts. És una temà�ca que sempre hi és present, però poca gent hi pensa realment. És només una xerrada de tres quarts d’hora, però en la qual l’atenció dels alumnes és plena. Els interessa molt i la retenen amb interès. De fet, alguns alumnes me’ls he trobat anys després i no només se’n recorden de les coses que vam veure a classe, que ﬁns i tot em comenten que les han fet servir. Això per a algú que es dedica en part a la formació és molt mo�vador. És una edat bonica i alhora complicada, però només que puguin escoltar i adoptar algunes de les tècniques o protocols que expliquem, ja soc feliç. A la Conca, el 22 d’octubre del 2019 el temporal arrencava vegetació, establiments i habitatges. Com vas contribuir per difuminar els danys amb les visites tècniques que vas realitzar? Va ser una patacada molt gran per a tots els espluguins. Com un espluguí més dels centenars que estàvem allí a la zona zero, en plegar de guàrdia (jo treballava aquella nit), em vaig ves�r de carrer i vaig anar a ajudar en el que vaig poder: treure ampolles, buscar documentació sota el fang… Corprès per veure riuades de voluntaris, vaig veure que on més podia ajudar és precisament amb el que és la meva feina. Coordinar equips de salvament i rescat i fer els cribratges per ordre d’importància en grans emergències. Així, els primers dies van ser una mica de bojos, ja que havia de “descansar” Així que dia sí i dia també estava fent el mateix, però un dia d’uniforme i l’altre de carrer. En aquests dies vaig fer de cap de sector geogràﬁc i funcional adjudicant tasques als bombers per esgotaments d’aigua, rescats i apuntalaments, als grups canins de recerca cerNOVEMBRE

2021

cant víc�mes, al grup d’especialistes en estructures fent visites d’afectació a ediﬁcis i actuant-hi com en el local de Drac Ac�u, el grup de rescat aquà�c, que va explorar el gorg de la Font Baixa… I un etcètera que va durar setmanes. A mesura que tornàvem una mica a la normalitat, la feina va anar baixant. Fins que més d’un mes després a Montblanc, en un dels úl�ms dies que teníem previst l’opera�u de recerca, vam trobar el convilatà espluguí desaparegut. Així doncs, la línia entre deixar de banda les dures situacions de la feina i endur-te-les a casa sembla quasi inexistent. Com aconsegueixes generar distàncies? La tasca dels bombers, com la de sanitaris i altres camps que ens dediquem a les emergències té una forta càrrega emocional. Al contrari que hom pot pensar, no som de gel i ens pot afectar. La diferència més gran és que a nosaltres ens preparen per afrontar situacions extremes i aprenem, amb l’experiència, a ges�onar aquestes emocions perquè no ens afec�n nega�vament. Som humans, però també som professionals. Això no vol dir que no deixem que ens afec�n les situacions adverses com si portéssim un escut, sinó que la vocació de servei et dona la força i l’instrument per saber que en aquell moment ningú més hi ha darrere teu, que ets l’úl�ma esperança que a vegades tenen les víc�mes que estem atenent. Això et dona força, capacitat de concentració i si a més ho fem treballant amb els nostres protocols d’actuació i seguretat, et dona fermesa, certesa i credibilitat per seguir endavant. Si l’impacte ha estat molt gran, també disposem d’un equip de psicòlegs que ens poden ajudar a treballar aquest estrès pos�raumà�c que ens ha pogut deixar empremta. Saber que estàs ajudant a algú anònim que en aquell moment només et té a tu i al teu equip, té més poder i seguretat que qualsevol capa de superheroi que et pugui fer volar. Hem comprovat que passes davant d’equips de persones, tant en el servei com en el vessant vocacional. No és casualitat. Per què creus que acabes conduint grups humans? Soc una persona eminentment social, m’agrada treballar amb i per les persones. Soc una persona organitEL FRANCOLÍ

zada, metòdica però mal·leable alhora. Crec en la gent i en el seu potencial i sobretot no em fa por el canvi i els girs sobtats de guió. Des de sempre m’agrada fer activitats, esport i si pot ser sempre en companyia. Doncs part del meu gaudi és poder-ho compartir amb la gent. A vegades quan he organitzat viatges o activitats amb amics, alguns amics m’han manifestat que pateixen per mi perquè portant-ho tot tan organitzat i on time és impossible que gaudeixi. Res més lluny de la realitat, forma part del meu ADN, i en la multitasca i en la coordinació és quan em sento més còmode. Antigament en podrien dir capacitat de lideratge. Però això del lideratge està sobrevalorat i ja és una mica arcaic. Tampoc diria que actuo com un coach, això és massa modern. Em quedaria content només si soc capaç de coordinar un equip perquè donin el millor de si mateixos, un lideratge compartit amb empoderament de cadascun dels membres de l’equip. Només ser al seu costat per remar tots en la mateixa direcció i creure en l’objectiu comú. Si creus en la gent i el seu potencial, el pes de la responsabilitat minva considerablement i és més fàcil posar-se al davant de qualsevol cosa. Quin ha estat el teu darrer aprenentatge? El més bonic de la vida és que cada dia ens n’anem a dormir amb nous coneixements i habilitats. Només cal posar-hi un punt de ganes i la vida ens brinda cada dia nous misteris. A la feina ara ens estem formant amb maquinària pesant per a accidents d’autocar i en controlar incendis amb ventilació. També estic aprenent a

fer surf, a tocar música i d’altres històries que em mantenen viu. L’última cosa que estic aprenent cada dia més és a gaudir de la vida com si cada dia en pogués ser l’últim. Però no per rebentar-ho tot, sinó gaudint dels petits detalls: una abraçada, una conversa, un ritme de bateria que em costa molt, córrer, respirar aire del bosc de la Pena, escalar, veure gaudir els fills, estimar… Perquè cada dia és una oportunitat fantàstica per gaudir-lo! Explica’ns alguna vivència o record espluguí que guardis de la infància. Si tanco els ulls i viatjo a la meva infantesa, recordo pe�ts moments i sensacions. Com la remor de fons del Bar Calixto, l’olor d’anís de la coca de sucre de cal Fullaraca, anar a comprar molles de carquinyoli a la bo�ga del Gamell per menjar-me-les amb els amics amb el cul fred del banc de fusta del Casalet. Sor�r al·lucinats del cine després de veure dos pel·lis seguides del Bruce Lee, fent cabrioles i lluites simulades pel carrer. El fred al nas, anant cap al col·le de les monges i trencant el gel de la bassa dels peixos del costat de la plaça Sant Isidre. L’aire a la cara quan el Catxet, vigilant municipal, em portava amb moto i sense casc assegut damunt del dipòsit de gasolina cap a casa que feia tard. Les llargues converses quan començàvem a fer ràdio amb amigues i amics. L’olor de cremat quan estava ajagut amb pocs anys al terra de l’infern dels pastorets mentre el Mercadé i el Vallès lluitaven pel bé i el mal. El soroll de petards, amb l’olor de pólvora dels diables que perseguíem a la gent sense pietat… I paro aquí que ja es�c viatjant massa al passat! ■ Júlia Boqué i Gaya

NOVEMBRE

2021

El penyic al perxe El Nadal

el parlar de l'Espluga de Francolí

Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la �a Pepa n’hi darem un tall. Cantarella que es canta durant els dies previs al Nadal. Per Nadal un pas de pardal, per Reis ase és qui no ho coneix, per la fira una hora al dia: Refrany amb el qual s’indica que a par�r de Nadal es pot percebre, encara que de manera tènue, que la llum solar comença a allargar les tardes, per contrast amb els dies immediatament anteriors al Nadal. A par�r de Reis es pot notar clarament com la llum solar va allargant la tarda i, finalment, que el guany progressiu de claror arriba a ser d’una hora a finals de gener, coincidint amb la fira de l’Espluga (el quart dissabte de gener). Reixos / Reix: Reis. Ex. “Visca els Tres Reix, de l’Orient, que porten coses per tota la gent… una bo�farra per la teva dent!”. Cantarella infan�l que es canta durant la vigília de Reis. Visca el rei pe�t, ben calçat i mal ves�t, amb un pam de llangonissa, ballarà tota la nit!: Cantarella infan�l que es canta durant la vigília de Reis. ■ Jordi Crespo

EL SABER NO OCUPA LLOC Tallar el bacallà

Signiﬁcat: El modisme "el qui talla el bacallà" s'u�litza per designar aquell qui mana o que està al càrrec d'un grup de persones. Origen: En temps de la colonització americana, el bacallà en salaó s'utilitzava per alimentar els esclaus que treballaven a les plantacions de canya de sucre a les regions caribenyes. A l'hora de menjar, els treballadors feien unes llargues files per rebre el seu tros, i era precisament el capatàs qui trossejava el bacallà i el repartia entre els esclaus. Depenia d'ell que els trossos fossin més grans o més petits, i d'aquí la importància de qui talla el bacallà. ■ Batut de coco

Topònims en ruta El Fonoll. Nom de planta, del lla� fenúculum.

Figuerola. Nom d'alguns pobles (Figuerola del Camp, Figuerola d'Orcau... ) i masies. Derivat diminu�u de ﬁguera. Guialmons: Escrit també Guielmons, de l'antropònim germànic Walmund.

EL FRANCOLÍ

Josep Maillo

NOVEMBRE

2021

MOSSECS F I LO S Ò F I C S Leo, de Leonardo

No sabia com era el món, ni com era la vida fora d’aquell lloc fosc, pe�t i ple de sorolls que em comprimien i em protegien. Tampoc recordo en quin moment vaig ser-ne conscient que havia de néixer i que era un ésser humà. Fou potser l’eixir d’aquell nucli càlid que m’havia bressolat ﬁns aleshores, sor�r i percebre l’alè i la fredor exterior damunt la pell que em feren sen�r humà. Va ser així, crec, que vaig escoltar els seus noms per primera vegada: Joana i Aina. Mai abans els havia entès tan clarament, la seva veu i el seu dir ara amansien el meu cor desesperat, eren música dolça enmig d’aquell paratge tant nou per a mi. “Leo, Leo”, repe�en, aquelles tres lletres ressonaven dins meu i espetegaven en una invitació insistent cap a la vida. Plorava i les seus braços m’agafaven fort i em feien bé. Les escoltava parlar per entremig d’altres veus, la parla perfecta de les meves mares, les dues dones que havien decidit que arribés aquí. Així va començar la meva existència fora de l’úter. Els primers dies enyorava la panxa de la mare, em sen�a estrany, com si em faltés abric damunt meu, com si m’hagués quedat al descobert i a la intempèrie del brogit més pur del temps. Em costava dormir i només em calmava el contacte de la pell de la Joana o l’olor de llet del seu pit. Em sen�a com una papallona a mans d’un gegant que era la vida. Ben aviat, però, vaig descobrir els braços de l’Aina, el bres millor de tots, el seu amor m’anà llimant aquell sen�ment

EL FRANCOLÍ

tan meu de solitud. Dins aquell sac fet de roba, ella em passejava amunt i avall i per tot arreu, a les nits agafat al cos de l’Aina reconeixia el batec rítmic del seu cor nerviós i m’adormia plàcidament. Així entre dormides, passejos, paraules i copiosos xarrups de llet el meu cos s’anà fent i jo dins seu també. Era sense aturador es�mat. Dubto que mai cap infant s’hagi sen�t tan acomboiat i volgut com ho he estat jo. Fins que s’esdevingué allò del supermercat: l’Aina em duia a coll-ibe, com de costum, i la Joana posava dins el carro tot el que hi deia a la llista que ambdues havien preparat. Recordo que parlaven entre elles quan ressonaren un reguitzell de trets molt a prop nostre. Vaig pensar que eren trons, “les gotes de pluja abans de baixar del cel avisen d’aquesta manera”, m’ho havia explicat l’Aina un dia que tornàvem del pediatra i ens enganxà un xàfec. “Xàfec, xàfec” repe�a dins meu, “ara caurà un xàfec”. M’ho deia amb el mateix to que aquell dia l’Aina. Però el cor de l’Aina, altrament, s’encabrità i començà a córrer esperitada, després es va quedar quieta, respirava com mai abans l’havia adver�t, el repic del seu cor m’assenyalava alguna cosa fosca que ens perseguia. Per primera vegada i des que era a la Terra vaig sen�r un rebuig cap a la vida com mai, volia escapar-me i tornar dins l’úter de la Joana: quin nom tenia tot allò que em feia tant mal? Per què m’agafava amb tanta força, l’Aina? I per què plorava i xisclava, la Joana?,

No comprenia què deia, no podia... L ‘esquena i el pit em cremaven per dins i els meus dits pe�ts s’estrenyien a la roba del sac, no escoltava la veu de l’Aina, on era al seu coll? Mentre la buscava, un àngel tot negre em tapà els ulls amb un silenci tot blanc i ple d’amor, semblava el pit de la Joana, feia la mateixa olor… Al fons de la bo�ga, una veu forta s’explicava: –El nen i la mare són morts. Sí, només han quedat vives l’altra acompanyant i la caixera. L’ Aina i jo érem a terra, envoltades d’un llac de roig de cor. La Joana gemegava i amb els punys tancats es mossegava els artells i cridava. –També sóc la mare, jo!, ho sent!, i ella és la meva dona!, ho entén!–. Estava es�rada al nostre costat i ens feia petons que entraven tots dins meu com un llampec! I, per contra, jo era allà dalt. Dalt de no sé on. Per què no podia baixar? I per què la Joana no era amb nosaltres? L’ardor de l’esquena i el pit s’havien aturat, al seu lloc tornava a mi la tendresa immensa del pit i la pell de la Joana, com si de nou entrés dins el seu úter i l’escoltés amoixada per la seva placenta, dolça, bonica, prodigiosa… –Ho sap la Joana, tot això? I l’Aina?, on és? –Aquí. Aquest conte ha estat escrit amb amor i en record de totes les víctimes de violència de gènere que hi ha cada dia en aquest planeta Terra. ■ Montse Bosch-Saumell

NOVEMBRE

2021

ARA FA 100 ANYS

El Francolí novembre de 1921, ara fa cent anys

Joan Farré i Gual signant amb un dels Segueix parlant com per enterrar alseus pseudònims: Orim, atent com sem- gú, quan es feia el clot, apareixien respre va estar a les coses espluguines, pu- tes humanes. Per ell això era la part blicava en el número d’El Fraancolí da- moral. I pel que feia a l’estè�ca, la vistat el 30 de novembre de 1921, un ar�- ta que oferia de la Font Baixa. Hi havia cle �tulat “El cemen�ri”, en la secció que uns arbres plantats al nord del riu, a dedicaven “Per l’embelliment de la nos- tocar del cemen�ri, que intentaven evitra vila”. L’exemplar de la primera quin- tar aquella vista, però no era suﬁcient. zena de novembre havia anat dedicat per complet, a la mort de Ricard Boquer a Àfrica. Farré es pregunta: «¿hi ha necessitat de demostrar la conveniència de un cemen�ri nou?» I més endavant es pregunta, perquè no es feia? Es re s p o n s a b i l i t za a l e s «Autoritats». El cemen�ri de la Font Baixa, no reunia ni les condicions higièniques, estè�ques i morals, per un poble com l’Espluga. Estava massa a prop del poble, segons les modernes corrents higienistes. «A més d’aixó...», és un paràgraf que esborrona tal com Projecte del nou cementiri. Imatge d'arxiu l’escriu el Joan de cal Gamell. Tenia vint-i-cinc anys, havia enlles�t la Quan arribava un foraster al poble, si carrera de medicina, per tant estava es girava després de passar el pont, els més que preparat per parlar com ho seus ulls es trobaven sorpresos amb feia, o escriure-ho, millor dit. aquella vista macabra.

EL FRANCOLÍ

Parla de la taula d’autòpsies, en un quartet pe�t i sense ni arrebossar. Reconeix que no sap perquè no s’ha fet encara una nova instal·lació pels difunts. Però podem afegir que si bé el 1888, l’Ajuntament es proposa fer-ne un de nou, amb un projecte de l’arquitecte provincial i diocesà, Ramon Salas i Ricomà, el propòsit s’anorreà per la plaga de la ﬁl·loxera. El 1929 es va inaugurar el nou, projectat per Cèsar Mar�nell, l’arquitecte vallenc. El 1931 es va secularitzar el nou a les Planes. El trasllat de les restes en desmantellar el vell, no es va poder fer ﬁns després de la guerra civil. Acabarem amb una nota més alegre. Durant el mes de novembre de 1921, van néixer i batejar-se a la vila set infants hi va haver cinc matrimonis i en total vuit defuncions. I si en voleu més només cal rellegir les Notes de casa. I no us deixeu de mirar els anuncis (dos d'ells publicats en aquesta pàgina), donen força informació del què era el poble en aquell moment. ■ Josep Maria Vallès i Martí

NOVEMBRE

2021

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

HISTÒRIES DE LA NOSTRA FESTA Capítol 3: ‘Les imatges dels Sants Patrons’ L’Espluga de Francolí disposa de tres imatges de sant Abdon i sant Senén, a més d’un oli del segle XIX de propietat privada. En les múltiples representacions apareixen com a dos joves, coronats, amb ceptre reial i vestits de nobles, acompanyats de la palma o el llorer, símbol del martiri. Habitualment (no és el cas de la imatge espluguina principal del segle XVIII) s’acompanyen de productes agraris com els cereals o el raïm, ja que són considerats protectors del món agrari, ja que segons la tradició van dedicar-se a enterrar els cossos de diferents màrtirs del segle III com a llavor del floriment de nous cristians (Roca i Dalmau, 1997).

banda i banda, hi havia dues imatges més petites dels sants patrons per als actes de veneració”. Tot el retaule va destruir-se i cremar-se al mig de la plaça de l’església l’any 1936, excepte la imatge del segle XVIII, que va guardar-se després a l’església Nova. Com explicàvem al ca p í to l 2 , l ’a ny 1 9 9 7 va o rganitzar-se una processó de retorn de la imatge dels sants a l’església Vella, i va recol·locar-se en una de les columnes de l’absis gòtic, al costat dret de Sant Miquel. A l’altra banda, ja s’hi situava la imatge de la Mare de Déu. El 2010, durant la restauració de l’absis, es va construir una nova peanya de fusta pels sants.

La an�ga imatge

La nova imatge

vesteixen robes nobles, capa vermella -color del martiri, ceptre i corona reial -símbol de noblesa i aurèola de sant. Després de la Guerra Civit també es van adquirir la resta d’imatges pel temple.

La donació

Imatge gallega barroca. Donació. X. Lozano

Imatge del segle XVIII. Xavier Lozano

La imatge portada fins ara en processó data del segle XVIII (Roca i Dalmau, 1997). És la més antiga que es preserva a la vila, ja que va sobreviure excepcionalment a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La imatge es trobava originalment a l’altar major de l’església Vella, dedicat als sants patrons. El 1868, coincidint amb la construcció de l’església Nova, coronada amb el campanar el 1888, va estrenar-se un nou altar a l’església gòtica obra de l’escultor Feliu Ferrer. Segons recullen Roca i Dalmau (1997) s’hi va col·locar de nou la imatge dels sants, i “a sota d’ells, dues escenes en relleu sobre la seva vida. Al costat del sagrari, a EL FRANCOLÍ

Nova imatge de 1944. Xavier Lozano

Després de la Guerra Civil, l’any 1944, la Parròquia de Sant Miquel va adquirir una nova imatge de sant Abdon i sant Senén per l’església Nova, on encara reposen. A diferència de la imatge antiga, en aquest cas els dos sants, d’aspecte jove, estan acompanyats d’un lleó -símbol de poder, Senén porta un gatim de raïm -com a protector de l’agricultura i és Abdon qui porta la palma del martiri sobre el cor. Ambdós

Una donació particular, l’any 2016, va permetre incorporar a l’església Vella, després de la restauració de 2010, una nova imatge de sant Abdon i sant Senén d’estil barroc (s. XVII-XVIII) que va col·locar-se a la capelleta lateral del sotacor, sobre de la cartellera d’informacions parroquials. La imatge procedeix de Galícia i va ser restaurada per l’artesà espluguí Ramon Amigó, qui va construir-los un marc i una peanya, a més de renovar els ceptres i les palmes. Els sants vesteixen túniques nobles i capes vermelles -color del martiri, aurèola de sants i van acompanyats d’una tina de raïm, com a protectors agraris. A més, amb l’arribada de Mn. Josep M. Pairot, anys abans, s’havia col·locat al lateral de migdia, sobre de l’orgue, un domàs vermell amb la palma del martiri, propietat del rector. NOVEMBRE

2021

HISTÒRIES DE LA NOSTRA FESTA La pintura a l’oli

Oli del segle XIX. Propietat d’A. Carreras

Es tracta d’una obra propietat d’Antoni Carreras Casanovas, en la qual els sants patrons -vestits com a reis perses- prenen l’Espluga -en forma de donzella- sota la seva protecció i l’aparten del mal, iconografiat com un arcàngel caigut (Roca i Dalmau, 1997). El quadre està presidit per la Santíssima Trinitat, amb la imatge de Déu, Jesucrist i l’Esperit Sant en forma de colom. El quadre, que estava penjat a l’habitació dels besavis de l’actual propietari junt amb la imatge de sant Eudald -damunt d’una calaixera de dos pisos del s. XVIII- va sortir en processó just de-

sprés de la Guerra Civil, testimoni del qual n’és un petit estrip que hi ha al centre. La pintura podria ser obra d’algun pintor de la zona inspirat en el gravat del segle XVIII del qual en tenien còpia moltes cases espluguines. Pots ampliar les històries de la nostra festa al portal webs.gegants.cat/esplugadefrancoli Xavier Lozano Bosch

REFERÈNCIES: Roca, J. i Dalmau, P. (1997). Sant Abdon i Senén, patrons de la vila de l’Espluga de Francolí. Parròquia de Sant Miquel Arcàngel.

` historiques Tot i això, aquest prometedor futur va arribar al final quan va fer els divuit anys i la van obligar a casar-se. El seu pare va prendre la decisió d'apartar-la dels escenaris, ella va continuar dedicant-se a la música i component però en privat. En aquella època no estava ben vist que una dona destaqués en el món musical. No es pot negar el talent del seu germà Amadeus Mozart. Tot i això, en moltes investigacions s'ha arribat a plantejar que les primeres obres de Mozart no fossin d'ell, sinó de la seva germana. ■

Anna Mozart Maria Anna, coneguda també com “Nannerl", era la més gran dels quatre fills del matrimoni Mozart. Als set anys el seu pare Leopoldo va començar a ensenyar-li a tocar diversos instruments. Aviat va destacar com a genial intèrpret en clau i piano. El 1762 Leopold Mozart va rebre una invitació de l'emperadriu austríaca Maria Teresa, aquesta els va sol·licitar per tocar davant la cort imperial a Viena, on els joves talents van causar sensació. Davant d'aquest èxit, el seu pare va decidir portar els dos fills de gira per Europa fet que va desenvolupar el talent de la parella. Leopold afirmava que la seva filla adolescent era una de les millors músiques d'Europa, i al marge de l'orgull de pare els fets li donaven la raó; no eren pocs els qui deien que el talent de Maria Anna era fins i tot superior al del seu germà. EL FRANCOLÍ

Íngrid Guillén

NOVEMBRE

2021

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Josep Saumell Torres

Josep Saumell i Torres (a) Teuler va nèi- i instruments d’arc. xer a la nostra vila el 17 de juliol de El 6 desembre 1924 es celebrà al 1890. Era ﬁll d’Isidre Saumell Micó, pagès, i de Rosa Torres i Franquès, ambdós de l’Espluga. L’any 1922 regentava una papereria i llibreria al carrer Major de la nostra vila; alhora havia estudiat música i tocava el violí. Un any després marxà a viure a l’Arboç (el Baix Penedès) on es dedicà a l’ensenyament de la Revista Badalota. 1924 música. El 20 d’octubre d’aquell any feu el seu primer concert al Casino Arbosense. Hi dugué a terme nous concerts els dies 10, 24 i 28 de maig de 1924, aquest darrer acompanyat del pianista Joan Guinovart. El programa inclogué les composicions “L’Abeille” de François Schubert i l’”Escena de ballet” de CharlesAuguste de Bériot. També interpretà “Le derniere sommeil de la vierge” de Jules Massanet, “L’exilé” d’August Samie i la “Jota aragonesa” de Pablo de Sarasate. El mes de juliol de 1924 ja s’anunciava a la revista local de l’Arboç “Badalota” que Josep Saumell s’hi establia definitivament com a mestre de música, en l’especialitat de piano Revista Badalota. 1933

EL FRANCOLÍ

Teatre Arbosenc una vetllada literària i musical per a celebrar la festivitat de la Immaculada Concepció en la qual Josep Saumell, acompanyat al piano per Josep Maria Escarrà, interpretà “Adiós a la Alhambra”, de Jesús de Monasterio, “Serenata”, de Tosellí i “Il Trovatore, Fantasia”, de Giuseppe Verdi. L’any 1933 va haver de ser sotmès a una operació molt complicada amb el suport de la societat “Germanor” d’inspiració catòlica de Vilafranca del Penedès, de la qual es va recuperar. Per a recollir els diners necessaris, el diumenge 30 d’abril es feu un concert a beneﬁci seu en la qual es tornaren a interpretar peces del concert que havia realitzat l’any 1924. Va morir a l'Arboç entorn 1958. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Bibliograﬁa: MEDRANO I TORRES, N.: Músics i balls a la Conca de Barberà (1844-1936), Cossetània Edicions, Valls, 2006. MEDRANO I TORRES, N.: Ballem? Les orquestres a la Conca de Barberà (1936-1979), Cossetània Edicions, Valls, 2010. ■

NOVEMBRE

2021

MUSEU DE LA VIDA RURAL L’MVR celebra el Nadal amb ac�vitats familiars i una nova ludoteca

S’apropa el Nadal i el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla organitza diverses ac�vitats per a tots els públics. Del 5 de desembre al 8 de gener, l’MVR ha preparat una dotzena de propostes d’entre les quals destaquen els concerts, les visites guiades i la nova ludoteca del Museu, un espai de lectura i joc autònom que estarà obert al públic l’horari d’obertura habitual. Coincidint amb el pont de desembre, el diumenge 5 hi haurà una nova edició de la proposta singular Esperit de vi, una experiència per endinsar-nos en la història vi�vinícola de Catalunya i de la Conca de Barberà a través d’una visita guiada i combinada al museu, a la Fassina Balanyà i al celler Vidbertus. Al llarg d’aquests dies, també s’han programat visites guiades al museu que pretenen descobrir la collecció permanent o les seves exposicions temporals. El dimarts 7 de desembre al ma�, el psicòleg Adrià Cabestany encapçalarà una visita al museu adreçada a adults que inclourà una sessió de meditació i música a l’hortjardí etnobotànic. En la mateixa línia es desenvoluparà l’ac�vitat Conèixer i compartir el Nadal d’abans i el d’ara que Ariadna Casas farà el 24 de desembre, en aquest cas pensada per a famílies, en què es podrà gaudir de la Sala Traité i la col·lecció de pessebres del Museu a través d’una visita en plena consciència per generar connexions, curiositats i parlar dels grans propòsits per les festes del cicle nadalenc. L’experiència acabarà a la Sala de l’arbre, en un espai per compar�r les experiències del Nadal, amb temps per a la meditació i per explicar un conte ﬁnal per a infants que de ben segur ressonarà als adults. Nova ludoteca del Museu

EL FRANCOLÍ

El dissabte 18 serà el dia amb més activitats, entre les quals destaca la inauguració de la nova ludoteca de l’MVR. A les 10.30 h hi haurà la presentació del nou espai lúdic a càrrec de la directora, Gemma Carbó. Un espai de lectura i joc autònom pensat per a famílies, i obert al públic de manera lliure i que estarà obert fins al 5 de gener en l’horari habitual de l’MVR. Creat en sintonia amb els eixos de treball del Museu, hi podrem trobar llibres, contes, jocs de taula i molts altres recursos lúdics i educatius. A partir de les 10.40 h, s’oferirà un concert de Nadal de l’EMME amb el conjunt instrumental infantil i el Cor 2 i un de l’Stromboli Jazz Band, amb swing, dixieland i jazz popular. El

mateix dia, a partir de les 11 h, la Guingueta del Museu estarà oberta per fer una degustació de vi calent i neules. També el dissabte 18, es farà l’ac�vitat El tió ens explica els secrets del bosc, que es repe�rà el 23 de desembre. Adreçada al públic familiar i vinculada a la tradició del �ó, els par�cipants podran gaudir d’una visita ben especial tot cercant el �ó per les sales del museu i mitjançant un pe�t i màgic espectacle de llum negra que explicarà quin és el secret més ben guardat del bosc. D’altra banda, els dissabtes 11 i 18, Còdol Educació farà una visita guiada a l’exposició Arqueologies del paisatge, mostra que culminarà la seva estada al Museu el pròxim 8 de gener. Tota la programació es pot consultar a la pàgina web del museu. Per a la majoria d’ac�vitats es necessita inscripció prèvia que es pot fer a través de la web, presencialment o trucant al 977 870 576. ■

NOVEMBRE

2021

RENOI, QUIN RENOM! Cal Parra

Per explicar d'on ve el renom "Parra" ens remuntarem al matrimoni Francisco Díaz Gázquez de Lorca (Múrcia) i la seva esposa Simona Parra Artero que vivien a l'aldea de Huércal-Overa (Almeria). Per tal de �rar endavant la família, ell, des del 1950, cada any pujava amb bicicleta fins a les Cases d'Alcanar per treballar com a temporer en la collita de l'arròs, quan aquesta Mireia Díaz finalitzava, pujava fins la Conca i aquí seguia amb la collita del blat i ho rematava al setembre amb la verema. Durant aquests cinc anys, el matrimoni no parà de cartejar-se i ell aprofitava per enviar-los diners per tal que no faltés res a la dona i als quatre fills. Fou l'any 1955 quan el Francisco era a l'Espluga i treballava pel Joan Casanoves (de cal Malagana) que tenia un celler a la Plaça de Sant Miquel, aquest li va oferir la possibilitat de portar la dona i els fills al poble. El senyor Joan, per la seva part li oferia una casa i llum al carrer St. Joan, amb la condició que ell treballés les seves terres. Dit i fet, la Simona va fer les maletes i junt amb els quatre nens es va desplaçar amb tren fins a l'Espluga. En aquell moment la filla gran, la Maria, tenia 15 anys, el Domingo 11, el Francisco 7 i l'Antonio 3 anyets.

Rebut de lloguer de la casa. Arxiu familiar

Carta de la família a Francisco Díaz, datada el desembre del 57.

Una vegada instal.lats els nens van anar a l'escola, però es donà la circumstància que al poble ja hi havia una família amb el cognom "Díaz", per aquest mo�u el mestre, el senyor Brunet, va visitar al Francisco i la Simona, per proposar-los si acceptaven que es pugués cridar als nens pel segon cognom. Ells ho van acceptar i des d'aquell moment se'ls va anomenar de "Cal Parra", que era el cognom de la mare. De tal manera que quan el pare va passar a treballar com a forestal al bosc de la Pena (ICONA) se'l coneixia també com a "el Parra". Es pot dir que avui dia intercanviar l'ordre dels cognoms és un fet habitual, però en aquella El Francisco i la Simona amb els 4 fills, la Maria, el Domingo, el Francisco i l'An- època van ser pioners, encara tonio. Arxiu familiar que fos per casualitat. ■ EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

E N S E N YA M E N T ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

Santa Cecília, patrona dels músics A la tarda els alumnes de l’escola Dilluns 22 de novembre va ser Santa de cicle. Així vam poder veure músics Cecília, i com tothom sap és la patro- tocant a bateria, la flauta, el violí i la van poder gaudir d’un concert a càrrec de la Judit Tomàs i el David Piquero del na dels músics. Per celebrar-ho, a l’es- guitarra. grup musical “Juke Covers”. cola vam realitzar diferents El teatre del Casalet es va ac�vitats per tal que tots els omplir de música per tot els nens i nenes gaudissin i visracons i els alumnes no van quessin la música, un gran bé poder evitar aixecar-se de les cultural i universal. butaques i ballar! La celebració va començar Durant la jornada de Sanjust a l’entrar a l’escola, ja que ta Cecília també hi van tenir mentre els alumnes anaven lloc les manualitats. Els alumentrant ho feien amb músines de 1r i 2n van pintar una ca i ritme! clau de sol gegan�na que va Al ma� va tenir lloc el talluir després a l’escola. I els ller “Instruments tranquils” alumnes de 1r fins a 4t de a càrrec de l’Adrià Cabestany. primària van realitzar instruAquest taller estava des�nat ments musicals amb materials més pe�ts de l’escola, llar al reciclat. d’infants i educació infan�l. Al llarg del dia els alumDurant el taller, l’Adrià va prenes de l’escola es van poder sentar instruments com la ka- Els joves músics de l'escola. Cedida apropar a un espai de recolimba, el hang i el carilló. Els manacions musicals per nens i nenes van poder espoder fer la seva aportació coltar com sonaven, i van pomusical. der fer exercicis de relaxació Solament ens queda al sen�r el so d’aquests insagrair a l’Adrià Cabestany, truments tan relaxants. Per a la Judit Tomàs i el David finalitzar el taller els nens i Piquero la seva par�cipació nenes van poder tocar en la Diada de Santa Cecíaquests instruments. lia i per apropar la música Els alumnes de l’escola que als nostres alumnes que van toquen instruments van veviure una jornada plena nir a l’escola amb els seus insd’art, emocions, sen�ments truments i van oferir un coni talent musical. cert d’audicions musicals als Llarga vida a la música! ■ seus companys i companyes Adrià Cabestany amb els més petits de l'escola. Cedida

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

ESCOLA MARTÍ POCH

“Junts tenim + força” 25N Dia internacional per l’eliminació de la violència envers les dones. Néixer en un entorn pur, virtuós, lliure d’influències és inverosímil. El pes de la societat forjada a base d’anys enal�nt els trets masclistes, sotmet i infravalora les dones. Però les pe�tes reaccions que els infants poden emprendre, una vegada iden�ficats aquests senyals, generen la neutralització i, fins i tot, erradiquen el mal que provoca el patriarcat. La nostra contribució des de l’escola és divulgar i fer visible aquestes actuacions per aplicar respostes efec�ves i així evitar conseqüències nega�ves. El ser coneixedor dels comportaments, gestos i expressions �piques d’un abusador ens portarà a saber iden�ficar i, per consegüent, saber contestar. Durant al llarg de dues setmanes cada aula s’ha immers en el tema de la violència masclista a través de vídeos, curtmetratges, contes, lletres de cançons, balls, treballs manuals, jocs, converses que ens han fet reflexionar sobre el tema. Com hem plasmat la feina d’aquests dies? Cada nivell en un fons decorat amb colors, fent al·lusió a la llibertat i encapçalat amb unes mans enlaire en forma de colom, ha collocat una gran mà resseguida amb un cal·ligrama, on es descriuen les accions i comportaments que els infants han captat com a masclistes i que coarten l’autonomia de les dones. Amb un clau enquadernador, hem unit la mà de cada infant, amb respostes, solucions, i explicacions al centre del palmell de la gran mà. Quan despleguem en forma de ventall totes les nostres mans-respostes representa la supressió de la gran mà-societat masclista. Alhora, hem volgut representar la dona oprimida per la

violència amb una figura de fusta ar�culada. Cada dia, a mesura que la confiança en si mateixa augmentava; gràcies a les nostres aportacions i a la lletra encoratgedora de la cançó “Dona bonica” del grup de noies Roba Estesa, anava pujant un esglaó d’una escala com a analogia de l’empoderament. La performance dinàmica anava canviant dia a dia fins arribar a alliberar-se del pes del masclisme que la tenia subjugada. El conjunt d’ac�vitats van encarades a es�mular i impulsar la visió empà�ca. Tothom és una peça clau de l’engranatge social. Cal fomentar el respecte i el fet de tenir cura d’un mateix i dels altres. Com diu la cançó: regant la llavor amb els sentiments positius farà que ens unim creant caliu. D’aquesta manera “ Junts tenim + força” per alçar-nos, créixer i fer sentir la nostra veu. ■

Diables i sardanes a l’escola Dijous 4 de novembre vam celebrar al pa� de l’escola Mar� Poch la cloenda de Tardor, temps de sardana i cultura popular, amb els diables com a protagonistes. Ens va acompanyar l’Adrià Roca, cap de colla del grup de diables de l’Espluga i l’Iris Capitan, membre del grup també. A més, no hi va faltar una colla de familiars i amics que van gaudir de la festa i de les exhibicions. L’Adrià va explicar una pila de coses sobre els diables; el Senglar, la bès�a de foc emblemà�ca del nostre poble; els persoEL FRANCOLÍ

natges que par�cipen de la festa, com la Mort, el Diable Major i la Diablessa; els ves�ts o les forques i les maces. Com que l’Adrià i l’Iris van oferir un taller de percussió als alumnes de ci-

cle superior, en la trobada de l'endemà els alumnes de cinquè van executar La Carretillada, un dels ritmes dels diables. Per la seva banda, els alumnes de sisè van interpretar L’Indi. La festa va con�nuar amb la ballada de La sardana curta de Cassà per part dels companys de sisè i amb l’exhibició de la sardana La patinadora amb les anelles de cadascun dels cursos. Per acabar, els diferents grups d’alumnes es van poder fer una foto al costat del Senglar, un bon record de la jornada de cloenda. ■ NOVEMBRE

2021

L’Escola Mar� Poch rep la visita de l’Arnau Queralt Els alumnes de quart hem rebut la visita del director del ConMantenir els CAP dels pobles oberts les 24 hores del dia. sell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya Oferir habitatges buits a persones refugiades perquè pui hem pogut conversar amb ell sobre els ODS i l’agenda 2030. guin anar a viure als pobles i així ajudar a repoblar-los. Els nens i nenes tenim molt a dir en les polí�ques de fuEl treball dels ODS és un projecte transversal a la nostra estur, per això el curs cola, per això els trebapassat vam par�cipar llem des de tots els àmen la redacció de bits i aproﬁtem l’alianl’Agenda Rural de Caça amb el Museu de la talunya, on vam poVida Rural per aprofunder fer les nostres dir-hi. propostes sobre què Els 17 Objec�us de podem fer des del Desenvolupament món rural per aconSostenible són molt seguir els ODS. importants, però no Entre les més de podem assolir-ne un vint propostes que sense assolir-los tots. vam fer n’hi havia de Amb l’Arnau Queralt tan diverses com: ens hem adonat que Potenciar la venda les nostres propostes de productes a grasón escoltades i que Arnau Queralt amb els i les alumnes de l'escola. Cedida nel a les bo�gues. anem pel bon camí. Crear un sistema Ens ha fet molta ilde retorn d’envasos de vidre i de plàs�c a tots els comer- lusió tenir a l’Arnau a l’escola i com hem après a reproduir ços que en venen. plantes per esqueixos, li hem regalat una, ja que creiem Fer la recollida selectiva porta a porta a tots els que aquest és el regal més sostenible que podíem fer-li. pobles de Catalunya. Moltes gràcies per la visita Arnau! ■

D E S O C I E TAT El pas del temps

Cauen les fulles, la tarda s’escurça, les jaquetes comencen a sor�r de l’armari, les xemeneies fumegen i tot plegat fa que els carrers s’impregnin d’olor de tardor. Els colors grocs, verds, vermells pinten els paisatges. Les gotes de pluja llisquen pels vidres entelats de les ﬁnestres de les nostres llars. El temps ens convida a romandre a casa i gaudir dels moments de calma que ens proporciona aquesta estació. Però res pot aturar el temps. És llei de vida. Una estació ha de marxar per poder donar pas a una de nova. Maria, ets a punt d’iniciar una nova etapa. És un temps que et demanarà habituar-te i adaptar-te als canvis que formaran part del que serà el teu dia a dia. Tot i les possibles incerteses, enyorances, canvis... res no ha d’aturar que puguis gaudir d’aquest moment tan merescut. La teva dedicació, esforç, prudència, professionalitat, implicació i el teu tarannà amable i proper deixen petjada en la teva escola i en tots nosaltres. Que poc t’ha costat dedicar un somriure al llarg de tots aquests anys. Quants records deixes… El cicle de la vida, així com el pas de les estacions, és ple de moments i de sensacions que ens acompanyen, perduEL FRANCOLÍ

Teresa Roig, Mari Corsà i Cristina Campos. Cedida

ren en el temps i no ens deixen indiferents. Som i serem sempre una gran família i tu en seguiràs formant part tot i el pas del temps… ■

Claustre de professors NOVEMBRE

2021

D E S O C I E TAT C

Per molts anys, parella El passat 18 d'octubre van contraure matrimoni en Marc Vendrell Mitjans i l'Anna March Farré. La parella té un ﬁll, el Joan, nascut l'1 de maig del 2020.

Benvingut Lluc, benvinguda Jana El passat 5 de novembre van venir al món el ﬁll i ﬁlla del Joan Viñas i la Cris Bonet. La primera en sor�r va ser la Jana que va arribar a les 16:29 seguit del Lluc que ho va fer a les 16:32. Enhorabona família!

Adela Porta Garcia, de 92 anys, vídua de José Ángel Mar�nez Gálvez. Amb data de defunció el 14 de novembre. Jordi Navarro Castellví, espòs de Roser Just Rosell. Amb data de defunció el 20 de novembre. EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

Natura Singular

per Pitu Amigó

El pinsà mec (Fringilla montifringilla) és un ocellet de la talla d’un pardal.

Cria al nord d’Euràsia i es desplaça al sud, des de la Mediterrània ﬁns al Japó per a hivernar. Tot i la seva coloració, força vistosa i contrastada, sol passar desapercebut doncs és molt escàs i sovint s’agrupa amb altres espècies d’ocells per a pasturar pels camps, buscant les llavors de les que s’alimenta.

Arbres singulars Núm. 66 El càdec del camí del mas d'en Xup

El càdec és un arbust de creixement lent �pic del matollar mediterrani. Ja sigui perquè la seva fusta era an�gament molt apreciada o perquè creixen en zones d'alt risc d'incendi, no és freqüent trobar exemplars de més de 2 metres d'alçada. Espècie

Càdec, Juniperus oxycedrus

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 0,80 m Perímetre del tronc a la base: 1,10 m Ample de la capçada: 5-9 m Alçada: 5,0 m

Ubicació

En un marge a pocs metres del camí del mas d'en Xup, a aproximadament 1km al nord de la carretera de Blancafort TV2236

Coordenades 41°26'02.0"N 1°07'25.6"E (41.4339, 1.12378)

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021

EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2021