Més aclariments?

De molt jovenets, cap als anys 40, els dies sense escola exploràvem totalment lliures el poble i els seus voltants. Un parell de cops vam anar al gorg sota del pont de la Font Baixa i recordo ben clarament que des d’aquella perspec- � va s’apreciava que al pont hi havia un altre “ull” (no en recordo ben bé dos) a l’esquerra del principal però que era parcial, no perforant i massa enfi lat cap a dalt i més a l’esquerra de la llera del riu. Semblava més una mena de prestatge, que perme� a que la corba de la calçada del carrer de la Font fi ns al pont de la Font Baixa fos més moderada. Aquest “ull” aleshores no era tal cosa perquè no travessava a l’altre costat de la calçada que ajudava a sostenir; era una mena d’arcada (ull cec) visiblement no dissenyat pel pas del corrent del riu. A l’altre costat de la calçada hi havia una plaça a nivell un xic més baix amb uns abreuradors en línia i una via cap als horts on hi ha hagut l’aparcament de la Cova. Recordo haver anat als “cavallets” que per la Festa Major hi instaven allí. Hi havia una bassa a l’altre costat de la carretera (avui Av, de Catalunya) de la Font Baixa que es comunicava per sota de la calçada que anava del carrer de la Font fi ns al pont de la Font Baixa amb una altra bassa al costat de la fàbrica de la barita. Aquesta, junt amb la segona bassa eren ben arrecerades als darreres de les cases del costat adjacent del carrer de la Font. Anant entre la bassa i la fàbrica de la barita hi havia un senderó fi ns a la Plaça d’En Canós que acompanyava un tram de la “sequieta”. Les carreres de bicicletes de la Festa Major sor- � en i acabaven al Passeig Cañellas; feien uns quants toms carretera de Poblet amunt, l’Avinguda de Catalunya d’avui, carretera a les Planes fi ns a girar al Molí de Poca. De pe� ts corríem del Passeig a la Font Baixa i per la “sequieta” al Pont de la Palanca per seguir la carrera fi ns que era hora de tornar al Passeig per l’arribada a la meta.

El reportatge Aiguats del Josep Maria Vallès a El Francolí del desembre 2019 inclou fotos del Pont de la Font Baixa fetes a vàries dates diferents mostrant canvis en la seva estructura que crec són rellevants a la qües� ó del nombre i caràcter del(s) ull(s) d’aquest pont. A la foto de la pàgina 22, sense data, es veuen dos arcades a l’esquerra de l’ull principal. Una foto a la pàgina 26 amb data del 1950 mostra una arcada semblant a la que jo havia vist als anys 40 des del gorg. A la mateixa pàgina 26 una foto datada 1916-17 mostra tres ulls al pont: el principal al mig, més gran, un més pe� t a la dreta (costat esquerra del riu) que semblaria obert al corrent, i un també més pe� t a l’esquerra (costat dret del riu) que encara que obert, sembla massa alçat per admetre el corrent normal però podria ser ú� l en una riuada

De tornada a l’Espluga als anys 80 em vaig adonar, sense haver d’anar al gorg, que la fàbrica de la barita s’havia expandit cap a la llera del riu i la seva entrada era més a prop del pont en un “colze” que es fi ca a la llera del riu com es veu a la foto aèria de l'Ins� tut Cartogràfi c del 1987 (El Francolí, gener 2020, pàgina 7). A la foto de la fàbrica de la barita del 1994, a la mateixa pàgina, ja s’ha ocupat l’espai de la raconada de la dreta de la sor� da de l’ull del pont pel que passa el riu on anys enrere es veia l’arcada mencionada més amunt. Per desgràcia aquell espai al costat de l’ull del pont, ara ocupat, era necessari que fos lliure per acomodar i modular l’explosió del corrent d’una riuada del calibre de la de l’octubre 2019 a la sor� da de l’ull del pont riu avall... demostrat pel col·lapse principal d’aquesta secció del mur de contenció, el nou i l’anterior (no tan an� c com és això) que s’havia bas� t més endavant (veure la tercera foto del tema a la mateixa pàgina) i el fet que ha desaparegut també el safareig a l’altre costat de riu; i sembla que també ha desaparegut l’arcada (o arcades?) mencionada. Als moments culminants de la crescuda hi havia, a més de la força d’un corrent desbocat, la pressió d’una columna d’aigua acumulada per l’efecte coll d’ampolla de l’ull principal del pont, d’uns 20 o 30 metres que, en la profunditat feia sor� r l’aigua sor� a disparada per l’ull del pont com destapant-se una gegan� na ampolla de cava ben alta i sacsejada... Els tècnics suposadament parlarien de les lleis � siques dels corrents dels fl uids (del batxillerat, el nom Torricelli em balla pel cap..) com quan obrim l’aixeta a la part més baixa d’un gran envàs ple de líquid...

Sí que de jovenet havia tractat el Frederic Torruella de cal Calderer però no conec personalment al senyor Torruella de “La culpa també és nostra” que penso podria ser un fi ll seu? Crec que la possible culpabilitat de tants esdeveniments tràgics deu estar ben compar� da i repar- � da al llarg de molts temps. Tots som més o menys culpables en el sen� t al·ludit pel gran Lope de Vega a la seva obra teatral Fuenteovejuna: -Quién mató el Comendador?.- Fuenteovejuna Senyor. Fuenteovejuna suposa ser un poble de Castella. L’episodi concret del que parlem només és un exemple d’una mul� tud d’ocasions durant qui sap quants anys, dos cents o més, quan els espluguins potser per necessitats més o menys impera� - ves o sense pensar-s’hi massa hem anat envaint i restringint la llera del nostre riu... i de tan en tan el riu reclama els seu llocs naturals. Amb el magnifi cat envolum d’aigua carregat al cicle mar-nuvols- pluja-rius-mar que el canvi climà� c -més culpabilitat a compar� r- ens ha portat, el riu farà reclamacions més sovint i de més envergadura. Sembla que els accessos més naturals al poble des del costat esquerra del riu han estat el gual de la Font Major (hi ha el Portal) i un gual a nivell del Pont de la Palanca, el nom ja diu prou. D’altra manera semblaria que el pas a nivell de la Font Baixa és un xic més contra natura. Potser els historiadors ens podrien informar dels primers “ponts de la Font Baixa” i els seus accessos perquè amb la reconfi guració del terreny requerida pel seu funcionament sempre deuen haver contribuït a complicar la vida dels espluguins amb el seu efecte coll d’ampolla a la llera del riu. A més, per exemple el mateix Camí Clos representaria una inserció a la llera del riu i un obstacle al seu corrent par� cularment en les riuades com quan envaïen i s’emportaven el cemen� ri vell. ■

Anton Martí