Resposta als aclariments de Joan March

Qui no s’espanta davant d’aquest panorama i posa en dubte la taula de parlamentaris?

Cal doncs pensar-s’hi i assegurar el nostre futur deixant-lo en mans dels nostres polítics però amb la condició que no retrocediran ni una mica en les nostres ànsies de llibertat i d’un estat en forma de República. S’han acabat els xecs en blanc. Crec també que és sensat que els defensors d’una República Catalana no deixem l’acord final només en mans dels polítics i menys a les dels espanyols que sempre ens han fallat, vençut i humiliat. Cal que la decisió final la deixin pendent d’un referèndum del poble català perquè la corrobori.

La responsabilitat crec que és de tots tant si surt bé com malament. ■

Eusebi Majós

Benvolgut Joan,

Moltes gràcies per llegir el meu escrit i gràcies també pels aclariments que hi fas; però no hi es� c totalment d’acord.

Mira, procuraré ser breu: El mur i la carretera de circumval·lació que hi ha damunt seu els va fer la Diputació, sí, però l’Ajuntament, del que tu formaves part, hi havia de dir alguna cosa, no?

Una vegada enderrocada la fàbrica de barita de la família Abelló, no es podia haver reculat aquell marge tan- � ssim alt, de manera que es poguessin obrir altra vegada els dos ulls del pont que hi havia abans?

Era necessari repe� r l’error que havia comès un Ajuntament anterior al permetre que es tapessin?

Només que aquell mur s’hagués fet arran de la carretera i, de poder ser, fent-hi encara la vorera en voladís, damunt de bigues que sobresor� ssin per sota, en l’espai que quedaria fi ns a l’arcada del pont hi cabria un altre ull quasi tant gran com el que hi ha ara, rebaixant, naturalment, el cingle que hi ha sota.

Algú ha dit que amb això no s’hauria pogut fer la rotonda i que, en tot cas, amb un aiguat tan gros com el que hem sofert, el pont tampoc hauria engolit tota l’aigua; però el cert és que la rotonda hi hauria cabut igual i que, de totes maneres, el pont no seria igual amb un ull que amb dos.

El més bo del cas és que en aquests moments s’està refent el mur tal com era abans de la riuada, la qual cosa vol dir que quan n’hi torni a haver una altra com aquesta, i ningú ens pot dir quant tardarà, com que la maleïda paret comença gairebé al mig de tota la llargada del pont, tocant a l’arcada, a part d’impedir que hi hagi un altre ull, obligarà l’aigua a anar cap a l’altre cos

tat del riu, de forma que el safareig i els horts d’aquella banda no cal que es reconstrueixin perquè se’ls emportarà sempre.

En quant al pas sota les vies del tren, em dius que no es va poder fer al costat de l’estació perquè hi ha senyals i altres serveis de Renfe. Jo suposo que això deu ser a tot arreu i, en canvi, sense fi xar-nos en Reus i Tarragona que són llocs importants, veiem com a Montblanc el van fer tocant a la paret de l’estació, i a Vila-seca, no fa gaires anys, davant mateix de la porta. És que aquests llocs són diferents de l’Espluga? Perquè jo no he vist mai en cap lloc del món que el pas sota les vies sigui a 100 o 200 metres de l’estació . Ja va insis� r prou davant Renfe l’Ajuntament de l’Espluga perquè es fes el que calgués i es fessin les modifi cacions i obres necessàries per evitar aquell nyap?

Insis� r no vol dir parlar amb l’encarregat de l’obra o amb l’enginyer de Tarragona que venia a veure-la una vegada a la setmana. Insis� r vol dir anar a Madrid a parlar amb el Director General de Renfe, anar a parlar amb el Ministre de Transports, anar a parlar amb el President del Govern, amb el Rei, amb el Sant Pare, amb qui sigui, i si amb això no n’hi ha prou, posar cada dia cent persones a l’estació, amb l’Ajuntament al capdavant, perquè no es pogués fer aquella barrabassada.

L’Ajuntament va fer tot això? Es� c segur que no. En el meu escrit deia, amb tota la ironia del món, que aquests disbarats són uns autèn� cs monuments a la “intel·ligència”, però ho posava així per no escriure la paraula que correspon: autèn� cs monuments a la desídia. I perdona. ■

Frederic Torruella

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús� a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, � ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■