__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

NÚM. 394

FEBRER 2020

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

PRIMER SANTUARI PALEOLÍTIC DE CATALUNYA

REPORTATGE: Descoberts a la Cova gravats paleolítics d'uns 15.000 EL FRANCOLÍ 1 anys d'antiguitat FEBRER 2020


PROGRAMA D'ACTES

EL FRANCOLÍ

2

FEBRER

2020


LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

El 7 de febrer de 2020 la no�cia saltava als mitjans de comunicació: a la cova de la Font Major s’havien descobert un excepcional conjunt de gravats d’art parietal del Paleolí�c Superior. ■

FOTO PORTADA: IPHES

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 EDITORIAL. El dret i el deure de dubtar. BÚSTIA. Difícil decisió 5 Resposta als aclariments de Joan March 6 Més aclariments? 7 Què fer? 8 REFLEXIONS. El cavall sagrat. Els funerals 9 Capital d'Europa 10 'ACTUALITAT. 28F: 10 anys de la consulta sobre la independència de Catalunya a l'Espluga. Primers contractes de lloguer de terrenys per la panificació de nous parcs solars a l'Espluga. 11 L'Espluga acollirà enguany el Campionat de Cross Country d'Espanya. L'Ajuntament de l'Espluga haurà d'assumir la reparació del terra del pavelló amb un any i mig de vida. 12 La Consellera de Cultura defineix la cova de de l'Espluga com la "Catedral de l'Art Rupestre de Catalunya". ERC al Camp de Tarragona celebra el Congrés Regional a l'Espluga. 13 L'Espluga acollirà una trobada d'Agrupacions de Dfensa Forestal per agrair la seva implicació despres de la riuada de l'octubre. 14 La propera edició del Festival El Vi Fa Sang se celebrarà en el marc de la 50a Festa de la Verema. Les papallones lluminoses s¡enduen el primer premi de la desfilada del Carnaval de l'Espluga 17 La Conca omple 3 autobusos per assistir a l'acte del

3

Consell per la República. Èxit de participació a la Treko solidària de Drac Actiu. Els veïns de l'Espluga s'uneixen davant la preocupant onada de robatoris. 18 L'Espluga commemora el Dia Internacional de la Dona amb una marxa exploratòria i un vermut reivindicatiu. L'espluguí Ferran Civit retingut dins d'un avió pel govern del Marroc. 19 Descobertes a la cova gravats paleolítiv¡cs d'uns 15.000 anys: El primer santuari paleolític de Catalunya 23 ENTITATS. La Cultural Jordi Francolí estrena direcció i el Riubombori ja té data. 24 Carnaval a l'Associació de Jubilats. RENOI QUIN RENOM 25 A BÍBLIA ENS PARLA. RACÓ DE PENSAR. R E N O I QUIN RENOM. 26 CASAL. Formació Permanent 28 CONCURS DE RAPSODES FONT BAIXA 29 Escola de Dansa del Casal 31 Concurs de Dibuix de la Fira 34 Mots MalDits. PUIX PARLA CATALÀ 35 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de Frederic Suau Tarruell? 36 PINZELLADES DEL PEDRÍS. Josep Maria Rendé Masdeu 34 ESPAI SOMMELIER. Els vins i els formatges, grans aliats? 38 ARA FA 100 ANYS 39 CURAR-SE EN SALUT 41 ENSENYAMENT. Carnaval a la llar d'infants Vedruna. Carnaval a l'Escola Vedruna 42 Innovamat, ensenyar i aprendre matemàtiques avui. Aprenent dels convidats i convidades, La Visita 43 Alumnat de l'Institut Joan Amigó practica esports d'hivern 44 Alumnat de l'Institut participa al TurisTic Challenge. L'alumnat de l'institut visita TV3 45 MUSEU DE LA VIDA RURAL 46 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR FEBRER

2020


El dret i el deure de dubtar Immersos com estem en l’era de la informació, el paper dels mitjans de comunicació és cada dia més present en tot el que passa al món i van assolint un poder cada cop més gran fins a un punt que comença a ser preocupant. Sempre s’ha dit que la premsa és el quart poder perquè té la capacitat de pressionar els altres tres poders i, el que és més important, de manipular la opinió pública fins a límits insospitats. Això s’agreuja quan els mitjans que escollim per informar-nos tenen una clara intenció tendenciosa i aprofiten qualsevol espurna informativa per crear notícies que potser d’altra manera tindrien un impacte molt inferior si no fos per la insistència amb la que ens bombardegen a totes hores. Un exemple clar d’això és el que està passant amb el malauradament famós Coronavirus. S’ha generat una paranoia col·lectiva que està afectant a tots els àmbits de la nostra vida, l’economia, la sanitat, la geopolítica i fins i tot les relacions humanes, i tot això sense que nosaltres, com a ciutadans ni tan sols ens plantegem el nostre dret a dubtar i contrastar

Di�cil decisió

el què ens diuen. I com passa amb aquest tema, ara d’extrema actualitat, si mirem una mica l’allau d’informació que ens arriba quan sorgeix qualsevol tema capaç de despertar el nostre interès, ens deixem influir cegament per crear la nostra opinió de les coses que passen. Ho hem viscut a casa nostra amb tot el tema del procés, amb el dels refugiats, amb els conflictes armats que hi ha arreu del planeta o amb notícies econòmiques que ens condicionen sense ni tan sols contrastar les informacions rebudes, tot i ser conscients que la nostra època serà coneguda per les “fake news” i que el primer que hauríem de fer és qüestionar-nos tota informació que rebem. Hem d’aprendre a gestionar on ens informem i contrastar les notícies amb diferents mitjans, escollint els que ens donen més garanties de veracitat i sobretot, exercint el nostre dret i el nostre deure de dubtar de tot. Afortunadament, tenim encara mitjans de comunicació locals que ens informen del que passa en el nostre àmbit més proper, on passa el què realment és més important per a nosaltres. ■

Busti@

La constant i pertinaç pressió que l’Estat espanyol fa a Catalunya acaba sempre per enfrontar els partits catalanistes, encara que tots desitgen la total llibertat del nostre dissortat país. Aparentment sembla que els socialistes tenen més por a la reacció de les dretes espanyoles i la possible judicialització dels acords, a les ànsies de llibertat del poble català que la història diu que acaba per perdre tots els plets polítics i acceptant de grat o per força el rol de perdedor. Cal recordar que qualsevol acord amb els socialistes pot rebre un revés i no aprovar-se en les hipotètiques votacions d’un referèndum pactat. Qui ens assegura per altra banda que el partit soEL FRANCOLÍ

cialista serà fidel als compromisos, o que només pretenen que els independentistes votem els pressupostos presents de l’Estat i després es desdiguin amb l’argument que no poden aguantar la pressió de les denúncies que presenten els partits de dretes. També sabem que el govern socialista té moltes cartes a jugar i que passaran davant de la consulta ; posem per exemples: la llibertat dels presos polítics i exiliats, els dèficits fiscals normalitzats, refer l’estatut, reparació de totes les destrosses de l’aplicació del 155... O sigui que si es concedeix tot això, no caldrà parlar de referèndum d’autodeterminació i es quedaran “panchos”.

4

FEBRER

2020


Qui no s’espanta davant d’aquest panorama i posa en dubte la taula de parlamentaris? Cal doncs pensar-s’hi i assegurar el nostre futur deixant-lo en mans dels nostres polítics però amb la condició que no retrocediran ni una mica en les nostres ànsies de llibertat i d’un estat en forma de República. S’han acabat els xecs en blanc. Crec també que és sensat que els defensors d’una

República Catalana no deixem l’acord final només en mans dels polítics i menys a les dels espanyols que sempre ens han fallat, vençut i humiliat. Cal que la decisió final la deixin pendent d’un referèndum del poble català perquè la corrobori. La responsabilitat crec que és de tots tant si surt bé com malament. ■ Eusebi Majós

Resposta als aclariments de Joan March Benvolgut Joan, Moltes gràcies per llegir el meu escrit i gràcies també pels aclariments que hi fas; però no hi es�c totalment d’acord. Mira, procuraré ser breu: El mur i la carretera de circumval·lació que hi ha damunt seu els va fer la Diputació, sí, però l’Ajuntament, del que tu formaves part, hi havia de dir alguna cosa, no? Una vegada enderrocada la fàbrica de barita de la família Abelló, no es podia haver reculat aquell marge tan�ssim alt, de manera que es poguessin obrir altra vegada els dos ulls del pont que hi havia abans? Era necessari repe�r l’error que havia comès un Ajuntament anterior al permetre que es tapessin? Només que aquell mur s’hagués fet arran de la carretera i, de poder ser, fent-hi encara la vorera en voladís, damunt de bigues que sobresor�ssin per sota, en l’espai que quedaria fins a l’arcada del pont hi cabria un altre ull quasi tant gran com el que hi ha ara, rebaixant, naturalment, el cingle que hi ha sota. Algú ha dit que amb això no s’hauria pogut fer la rotonda i que, en tot cas, amb un aiguat tan gros com el que hem sofert, el pont tampoc hauria engolit tota l’aigua; però el cert és que la rotonda hi hauria cabut igual i que, de totes maneres, el pont no seria igual amb un ull que amb dos. El més bo del cas és que en aquests moments s’està refent el mur tal com era abans de la riuada, la qual cosa vol dir que quan n’hi torni a haver una altra com aquesta, i ningú ens pot dir quant tardarà, com que la maleïda paret comença gairebé al mig de tota la llargada del pont, tocant a l’arcada, a part d’impedir que hi hagi un altre ull, obligarà l’aigua a anar cap a l’altre cos-

tat del riu, de forma que el safareig i els horts d’aquella banda no cal que es reconstrueixin perquè se’ls emportarà sempre. En quant al pas sota les vies del tren, em dius que no es va poder fer al costat de l’estació perquè hi ha senyals i altres serveis de Renfe. Jo suposo que això deu ser a tot arreu i, en canvi, sense fixar-nos en Reus i Tarragona que són llocs importants, veiem com a Montblanc el van fer tocant a la paret de l’estació, i a Vila-seca, no fa gaires anys, davant mateix de la porta. És que aquests llocs són diferents de l’Espluga? Perquè jo no he vist mai en cap lloc del món que el pas sota les vies sigui a 100 o 200 metres de l’estació. Ja va insis�r prou davant Renfe l’Ajuntament de l’Espluga perquè es fes el que calgués i es fessin les modificacions i obres necessàries per evitar aquell nyap? Insis�r no vol dir parlar amb l’encarregat de l’obra o amb l’enginyer de Tarragona que venia a veure-la una vegada a la setmana. Insis�r vol dir anar a Madrid a parlar amb el Director General de Renfe, anar a parlar amb el Ministre de Transports, anar a parlar amb el President del Govern, amb el Rei, amb el Sant Pare, amb qui sigui, i si amb això no n’hi ha prou, posar cada dia cent persones a l’estació, amb l’Ajuntament al capdavant, perquè no es pogués fer aquella barrabassada. L’Ajuntament va fer tot això? Es�c segur que no. En el meu escrit deia, amb tota la ironia del món, que aquests disbarats són uns autèn�cs monuments a la “intel·ligència”, però ho posava així per no escriure la paraula que correspon: autèn�cs monuments a la desídia. I perdona. ■ Frederic Torruella

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

5

FEBRER

2020


Més aclariments? De molt jovenets, cap als anys 40, els dies sense escola exploràvem totalment lliures el poble i els seus voltants. Un parell de cops vam anar al gorg sota del pont de la Font Baixa i recordo ben clarament que des d’aquella perspec�va s’apreciava que al pont hi havia un altre “ull” (no en recordo ben bé dos) a l’esquerra del principal però que era parcial, no perforant i massa enfilat cap a dalt i més a l’esquerra de la llera del riu. Semblava més una mena de prestatge, que perme�a que la corba de la calçada del carrer de la Font fins al pont de la Font Baixa fos més moderada. Aquest “ull” aleshores no era tal cosa perquè no travessava a l’altre costat de la calçada que ajudava a sostenir; era una mena d’arcada (ull cec) visiblement no dissenyat pel pas del corrent del riu. A l’altre costat de la calçada hi havia una plaça a nivell un xic més baix amb uns abreuradors en línia i una via cap als horts on hi ha hagut l’aparcament de la Cova. Recordo haver anat als “cavallets” que per la Festa Major hi instaven allí. Hi havia una bassa a l’altre costat de la carretera (avui Av, de Catalunya) de la Font Baixa que es comunicava per sota de la calçada que anava del carrer de la Font fins al pont de la Font Baixa amb una altra bassa al costat de la fàbrica de la barita. Aquesta, junt amb la segona bassa eren ben arrecerades als darreres de les cases del costat adjacent del carrer de la Font. Anant entre la bassa i la fàbrica de la barita hi havia un senderó fins a la Plaça d’En Canós que acompanyava un tram de la “sequieta”. Les carreres de bicicletes de la Festa Major sor�en i acabaven al Passeig Cañellas; feien uns quants toms carretera de Poblet amunt, l’Avinguda de Catalunya d’avui, carretera a les Planes fins a girar al Molí de Poca. De pe�ts corríem del Passeig a la Font Baixa i per la “sequieta” al Pont de la Palanca per seguir la carrera fins que era hora de tornar al Passeig per l’arribada a la meta. El reportatge Aiguats del Josep Maria Vallès a El Francolí del desembre 2019 inclou fotos del Pont de la Font Baixa fetes a vàries dates diferents mostrant canvis en la seva estructura que crec són rellevants a la qües�ó del nombre i caràcter del(s) ull(s) d’aquest pont. A la foto de la pàgina 22, sense data, es veuen dos arcades a l’esquerra de l’ull principal. Una foto a la pàgina 26 amb data del 1950 mostra una arcada semblant a la que jo havia vist als anys 40 des del gorg. A la mateixa pàgina 26 una foto datada 1916-17 mostra tres ulls al pont: el principal al mig, més gran, un més pe�t a la dreta (costat esquerra del riu) que semblaria obert al corrent, i un també més pe�t a l’esquerra (costat dret del riu) que encara que obert, sembla massa alçat per admetre el corrent normal però podria ser ú�l en una riuada De tornada a l’Espluga als anys 80 em vaig adonar, sense haver d’anar al gorg, que la fàbrica de la barita s’havia expandit cap a la llera del riu i la seva entrada era més a prop del pont en un “colze” que es fica a la llera del riu com es veu a la foto aèria de l'Ins�tut Cartogràfic del 1987 (El Francolí, gener 2020, pàgina 7). A la foto de la fàbrica de la barita del 1994, a la mateixa pàgina, ja s’ha ocupat l’espai de la raconada de la dreta de la sor�da de l’ull del EL FRANCOLÍ

pont pel que passa el riu on anys enrere es veia l’arcada mencionada més amunt. Per desgràcia aquell espai al costat de l’ull del pont, ara ocupat, era necessari que fos lliure per acomodar i modular l’explosió del corrent d’una riuada del calibre de la de l’octubre 2019 a la sor�da de l’ull del pont riu avall... demostrat pel col·lapse principal d’aquesta secció del mur de contenció, el nou i l’anterior (no tan an�c com és això) que s’havia bas�t més endavant (veure la tercera foto del tema a la mateixa pàgina) i el fet que ha desaparegut també el safareig a l’altre costat de riu; i sembla que també ha desaparegut l’arcada (o arcades?) mencionada. Als moments culminants de la crescuda hi havia, a més de la força d’un corrent desbocat, la pressió d’una columna d’aigua acumulada per l’efecte coll d’ampolla de l’ull principal del pont, d’uns 20 o 30 metres que, en la profunditat feia sor�r l’aigua sor�a disparada per l’ull del pont com destapant-se una gegan�na ampolla de cava ben alta i sacsejada... Els tècnics suposadament parlarien de les lleis �siques dels corrents dels fluids (del batxillerat, el nom Torricelli em balla pel cap..) com quan obrim l’aixeta a la part més baixa d’un gran envàs ple de líquid... Sí que de jovenet havia tractat el Frederic Torruella de cal Calderer però no conec personalment al senyor Torruella de “La culpa també és nostra” que penso podria ser un fill seu? Crec que la possible culpabilitat de tants esdeveniments tràgics deu estar ben compar�da i repar�da al llarg de molts temps. Tots som més o menys culpables en el sen�t al·ludit pel gran Lope de Vega a la seva obra teatral Fuenteovejuna: -Quién mató el Comendador?.- Fuenteovejuna Senyor. Fuenteovejuna suposa ser un poble de Castella. L’episodi concret del que parlem només és un exemple d’una mul�tud d’ocasions durant qui sap quants anys, dos cents o més, quan els espluguins potser per necessitats més o menys impera�ves o sense pensar-s’hi massa hem anat envaint i restringint la llera del nostre riu... i de tan en tan el riu reclama els seu llocs naturals. Amb el magnificat envolum d’aigua carregat al cicle mar-nuvols- pluja-rius-mar que el canvi climà�c -més culpabilitat a compar�r- ens ha portat, el riu farà reclamacions més sovint i de més envergadura. Sembla que els accessos més naturals al poble des del costat esquerra del riu han estat el gual de la Font Major (hi ha el Portal) i un gual a nivell del Pont de la Palanca, el nom ja diu prou. D’altra manera semblaria que el pas a nivell de la Font Baixa és un xic més contra natura. Potser els historiadors ens podrien informar dels primers “ponts de la Font Baixa” i els seus accessos perquè amb la reconfiguració del terreny requerida pel seu funcionament sempre deuen haver contribuït a complicar la vida dels espluguins amb el seu efecte coll d’ampolla a la llera del riu. A més, per exemple el mateix Camí Clos representaria una inserció a la llera del riu i un obstacle al seu corrent par�cularment en les riuades com quan envaïen i s’emportaven el cemen�ri vell. ■ Anton Martí

6

FEBRER

2020


Què fer? L’aiguat de l’octubre 2019 ha deixat exposat més clarament d’allò al què estem mal acostumats, molts aspectes del jaç de les aigües fluvials que entornen l’Espluga. És un llit que ha estat modificat per les ac�vitats humanes de, com a mínim, els úl�ms segles. A l’engròs hi ha dos grans escalons encinglerats, el primer a nivell de la Font Major i el segon a nivell de la Font Baixa. A la Font Major les aigües disposen de més amplada i el salt és més gradual en forma de ràpids amb un desnivell rela�vament moderat. A la Font Baixa el desnivell del salt és molt alt i sobtat. A més l’amplada disponible pel corrent del riu s’ha encongit primer per condicions naturals però semblaria que addicionalment amb disposicions que han estat imposades per l’ac�vitat humana necessitada d’accés al nucli urbà a través d’un lloc ben abrupte que requereix un pont i el seu acostament que en el nostre cas és el Camí Clos. Al llarg dels anys es parla molt dels ponts de la Font Baixa i no tant o gens del Camí Clos . Per un costat els ponts semblen haver anat fent-se de llum d’obertura total cada cop més reduïda: a la curta no tan costosos de construir... Per un altre costat el pont ajuntat amb el Camí Clos han representat i representen una barrera, sobretot a les pujades del riu, tot plegat afavorint la retenció de sediments que d’altra manera hagueren anat riu avall, par�cularment donada l’altura del cingle a la Font Baixa, cingle que deu con�nuar -ara amagat- cap al davall del Camí Clos... Podríem imaginar-nos que el Camí Clos junt amb el pont, han actuat -par�cularment a les pujades del riu- durant uns centenars d’anys com si fossin la presa d’un pantà que en comptes de retenir aigua han anat acumulat sediment i més sediment; l’encallada, mul�plicada, de la que Josep Vallverdú en parla des d’una altra perspec�va a El Francolí d’aquest gener. El dipòsit de sediment també hauria ocorregut naturalment de sempre abans del bas�ment de camí i

EL FRANCOLÍ

pont però aquestes estructures afegides segurament l’han complicat i anat a�ant més i més. El cemen�ri vell estava aposentat sobre aquests sediments i per això el riu reclamava aquell lloc; i al llarg dels anys ha reclamat tants cops una pila d’horts i dependències a ambdós costats del riu, amunt i avall... L’acumulació generalitzada de sediment en aquest tram del riu ha anat elevant el nivell de la llera que així accelera la velocitat del corrent quan hi ha una riuada, en comptes d’amansar-la com seria el cas de poder entollar-la, encara que no fos totalment. Com que no sóc responsable del què s’ha de fer em puc refugiar al món dels somnis on no costa res el demanar: un trenca ones prou alt des de la Font Major fins al Pont de la Palanca. Buidar fins al cingle subjacent -o tan com sigui raonable- el sediment acumulat a l’espai entre la Font Major i el Camí Clos/Pont de la Font Baixa. Un pont de la Font Baixa prou eficient; en el que la llum de la seva (o seves) obertura (es) arribin tan arrecerades cap al costat esquerra de la llera natural com sigui adequat per minimitzar l’efecte coll d’ampolla que ha persis�t al llarg de tant de temps... Posats a demanar, val més no quedar-se curt. En anglès es diu que de les desgràcies, a ser possible, s’hi ha de buscar la vessant platejada. Els nous descobriments a la Cova podrien ser una oportunitat per “pensar en gran” de veritat; i pensar en nom de les generacions futures. Les infraestructures que impacten l’entorn d’aquest lloc tan especial haurien d’estar a l’altura que calgui per fer possible l’assoliment fruc�ficat d’un dels jaciments arqueològics primordials a Europa que la Cova de la Font Major pot arribar a merèixer. Tota una colla de responsables de moltes categories s’hauran de posar el barret de pensar, fer bona lletra i certament fer anar la carpeta de contactes i les connexions que calgui, les polí�ques, les culturals i tantes altres... Bona Sort! ■ Anton Martí

7

FEBRER

2020


pensaments digitals

El cavall sagrat

L

XAVIER LOZANO

es entranyes de casa nostra sempre m’han semblat extraordinàries. Com a descendent de Ca la Biela, sempre m’ha despertat curiositat el fet que els meus avantpassats nasquessin i creixessin sobre de la gran cavitat que després ens va donar un pou amb renom de la nostra família, i ara el futur. La cova ha estat l’essència més profunda del que som des de sempre. Civilitzacions i comunitats humanes de tot �pus hi han fet el seu lloc, amb només un pe�t parèntesi medieval, on, malgrat tot, se sabia de l’existència de cavitats i així ho van evidenciar amb el nom del poblament d’Splunca. Què fem però, en ple segle XXI? Lluís Carulla ho tenia clar el 1962 quan volia fer de la cova ‘una simfonia de llum i de color’. Fernando Mar� li va donar forma de Pessebre Vivent el 1967 i Antoni Carreras, de gran equipament turís�c: ‘Hem de pensar en gran, i no tothom hi ha pensat’, diu ell. Quanta raó! L’Espluga tenia amb el projecte de la Cova-Museu de la Font Major, el 1994, el propi cavall sagrat de l’ocupació subterrània de la nostra civilització. Nosaltres ja no necessitem la cova per viure-hi, ni per refugiar-nos, ni segurament

per fer-hi rituals (tot i que això ja és molt personal). Però si que la necessitem per preservar la nostra essència com a poble. I comparteixo que no s’ha pensat en gran. Un espai patrimonial únic com aquest -que rep 50.000 visitants l’any, ara a la baixa- és i ha de ser la nineta dels ulls de tothom. I penso que massa vegades hem oblidat l’autèn�c valor de la cavitat, i en especial, del projecte somiat pel Centre d’Estudis Locals. Ara però, com una sageta de sílex vinguda del Magdalenià, el cavall sagrat de la nostra cova clava dins nostre un missatge que, conver�t en ritual o no, cal que escoltem. El descobriment que converteix les coves de l’Espluga en el principal jaciment d’art rupestre de Catalunya, de part de la península i el Mediterrani és un senyal clar de l’aposta que cal fer per allò que ens fa únics i diferents. I penso que no s’ha fet prou i que encara no hi ha un projecte prou clar i definit pel futur turís�c de l’Espluga. El Santuari Paleolí�c localitzat a l’interior de la cova suposa un salt de gegant pel que hem de ser i esdevenir. Hem d’aconseguir, defini�vament, aparèixer als mapes de des�ns turís�cs. Hem de conver�r les co-

ves i el seu entorn en un lloc de descobriment, passeig i visita. En la marca del nostre poble. No ens capfiquem en l’economia dels carrers del centre. Si l’Espluga es coneix, els nostres carrers s’ompliran. Però no oblidem, del nostre comerç en som responsables nosaltres. Del nostre desenvolupament macroeconòmic també. I l’aportació de capital exterior només s’aconsegueix donant valor al que tenim. Pensant en gran. Els nostres avantpassats ens ho van deixar escrit a la roca. I qui millor que descriure-ho que una altra descendent de Ca la Biela i filòsofa de capçalera, la Montse Bosch, que poc després de saber-se la troballa feia pública a Instagram una sublim oració que per mi és tota una declaració d’intencions del nostre poble cap al futur (Sic-Fragment): Cavall-sagrat! som aquí per agrair-te el que som! Cavall-sagrat! Regal de Gea que no ens pertanys! Cavall-sagrat! NO abandonarem mai més la teva crida, i es�marem la Terra com els nostres ancestres, talment tu! ■

Als anys cinquanta

Els funerals

E

MANEL MORGADES

n El Francolí del mes de gener, el Jordi Roca ens va explicar la història dels cemen�ris de l’Espluga amb tot detall, precisió i rigor com a bon historiador que és. En llegir l’article, em va venir a la memòria que als anys cinquanta els nens que fèiem d’escolans ajudàvem als actes religiosos i als enterraments. Hi havia enterraments de primera, EL FRANCOLÍ

de segona i de tercera. Cada categoria requeria una preparació acurada al funeral. El toc de campanes anunciava si era home o dona i de quina importància gaudia. A l’interior de l’església, al davant del presbiteri s’hi muntava el túmul*, nosaltres n’hi dèiem “túmbul”, que era un monument sepulcral acompanyat de blandons que l’il·luminaven; tot anava en con-

8

sonància amb la qualitat del difunt. El que no variava era el taüt que figurava que hi havia el mort. L’altra diferència era la quan�tat de “cantadors” que entovaven les absoltes i el nombre de capellans que celebraven el funeral. També canviava llur solemnitat amb l’ús de l’encens que era el màxim, en canvi les esperxes d’aigua beneita hi eren sempre. FEBRER

2020


REFLEXIONS L’enterrament pròpiament dit amb el difunt el portava el carruatge del qual parlava el Jordi, el manava el Julian, que era, també, l’enterramorts. Depenent de la importància del difunt l’acompanyaven un o més capellans i els escolans. El seguici dels familiars i amics anava darrera dels clergues que

cantaven les absoltes fins arribar a la Plaça de la Vila. Davant de la casa del Poble es donava el condol a la família, que a l’Espluga en dèiem el “pèsem”. La meva innocència de nen em feia pensar que aquest mot tenia relació amb la bàscula municipal que hi havia davant de la Casa de la Vila, lloc on es

donava el condol. Allí s’acomiadava el dol i el carruatge amb el Julian i el difunt anaven cap al cemen�ri de les planes. *Túmul: és un cadafal cobert de draps negres sobre el qual es col·loca un taüt on figura que hi ha el difunt del qual se celebren les exèquies. ■

un cop d’ull

Capital d'Europa

E

ANDREU MORTA

uropa és olla barrejada: llengües, històries, religions, costums... La capital d’aquest “melting pot”, quina és? Als reculats temps de la meva infància cantàvem els noms a l’escola. Sabíem la del país propi i les dels veïns. I la versió oficial –immersos com estàvem en l’obscur franquisme del racionament i l’estraperlo– era que la “reserva espiritual de Europa” i, per tant, la capitalitat con�nental i del món sencer era... el Madrid cas�s de “xulapa”, gorra, xo�s, “cocidito”, xurros i flamenc. El «Brexit» de fa poc, però, ha posat el tema sobre la taula cruament. Pròfuga per desig propi la City londinenca, que n’era capital financera, què ens queda? Quina ciutat pot, avui, optar a ser capital de la vella Europa? Esbrinem-ho. La grandària? Segons els quilòmetres quadrats de cadascuna, la cosa està clara: la tria recauria en el Londres britànic. Però com que s’ha escapolit, cal trobar-ne una altra. ¿Istambul, que és enorme? Mmmm... l’europeisme de la gran urbs turca no és gaire clara: l’antiga Bizanci imperial sembla més asiàtica que occidental, no? Roma? Moscou? Estan frec a frec. Triem la “ciutat eterna” i tan amics. Però... EL FRANCOLÍ

I si mirem la població? Hi hauria un triple empat Istambul, París i Moscou –sumant-hi l’entorn, no tan sols l’àrea urbana estricta–. Jo triaria París, la capital cultural que ha acollit ar�stes com Picasso, Giacome�, Monet, Miró, Rodin, Víctor Hugo, Voltaire o els grans genis de l’alta costura. Si es mira la brutícia la palma se l’enduria, sens dubte, la Barcelona dels gargots en persianes, parets, portes, bús�es, fanals, etc. Passejar pel Raval és acabar amb mal d’ulls. No exagero: ahir ho vaig fer amb els cunyats i vam quedar esgarrifats. Un fàs�c. I no compto les omnipresents cagarades de gos a les voreres que t’obliguen a caminar cap cot, que llavors... Que hi ha l’an�guitat, ei! Roma, quasi tres mil anys. A prop, Bizanci; Londres (ui, aquesta no, que no vol) i París. Doncs no, senyores meves (i senyors). La més an�ga, la més vella, la de més llonga vellúria és... (¡Bingo!) ...l’Espluga de Francolí! Fa unes setmanes la premsa mundial esventava la troballa a la cova d’un “Vaticà avant la lettre” de... quinze mil anys! Els envejosos diran que són petroglifs com els d’Atapuerca o Al�mira. ¡Bah, que allò són descampats! ¡I l’Espluga és una vila com cal! Es pot afirmar, doncs, que

9

la cova ja capitalitzava Europa quan els neandertals rentaven parracs i vaixella en aquest tram del Francolí. Molt, i molt, i molt abans que la imperial Tàrraco ni somniés que podia presumir de capital de la Hispània Citerior. Comparada amb l’Espluga rupestre, “peccata minuta”. Ja en plena tenebra prehistòrica, en Gorg i na Spluc, prou que es devien esbatussar a codolades amb els de la balma “vimbòdica” pel “populetum” del riu Sec que ha estat font de gresca entre les dues tribus pels segles dels segles. Com que nyanyos i trencadures devien ser el pa de cada dia, és lògic que invoquessin l’ajut de les divinitats arcanes, els uns a la catedral rupestre del “pre Poblet” de la Font Major i els altres en la foguera màgica on amollaven flascons i can�rets vítrics. Els grafits, que la paleografia situa més enllà de la fosca foscor dels temps foscos, cer�fiquen la capitalitat espluguina, però (¡Música, mestre, sisplau!). Ep, escolteu: ser la capital vol dir estar al candeler, ser el mirall on s’emmirallaran tant europees com europeus. Cosa seriosa, a fe. Així que a comportar-se, xiquets i xiquetes, que el món sencer ens contempla. I cal que també ens admiri. Amén. ■ FEBRER

2020


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

28F: 10 anys de la consulta sobre la independència de Catalunya a l’Espluga El diumenge 28 de febrer de 2010, l’Espluga de Francolí i també van celebrar la consulta sobre la independència. ■ Montblanc celebraven la primera consulta sobre la indeRedacció | EFMR.cat pendència de Catalunya, després de la d’Arenys de Munt. La consulta de l’Espluga va formar part de la segona onada, que va tenir lloc el 28 de febrer de 2010, juntament amb 80 municipis més. La pregunta era: “Esteu d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democrà�c i social, integrat a la Unió Europea?” La consulta, on podien votar tots els empadronats majors de 16 anys, a l’Espluga va comptar amb la par�cipació del 30,01% del cens. Dels 1.013 votants, 935 van respondre Sí (el 92,30%) i 36 van respondre No (el 3,55%). A Montblanc, la par�cipació va ser menor amb 22,21%. Dels 1.335 montblanquins votants, 1.278 van respondre Sí (el 95,73%) i 29 van respondre No (el 2,17%). A l’Espluga de Francolí la consulta la va organitzar l’Espluga Decideix i els espluguins van dipos�rar el seu vot en unes urnes col·locades a la Sala Parroquial. Aquell mateix dia Vimbodí i Poblet, Blancafort i Santa Coloma de Queralt Consulta sobre la independència de Catalunya a l’Espluga. EFMR.cat

Primers contractes de lloguer de terrenys per la planificació de nous parcs solars a l’Espluga Empreses productores d’energia solar busquen espai a la Conca de Barberà per establir nous parcs en els pròxims anys tal i com vam avançar l’EFMR.cat. Aquesta setmana ja s’han formalitzat els primers contractes pel lloguer de terrenys rús�cs a 30 anys a l’Espluga de Francolí i diverses empreses ja han presentat les seves intencions a l’Ajuntament, segons ha pogut saber TAC12 i l’EFMR.cat. L’interès per la fotovoltaica sorgeix de la possibilitat de generar energia que ofereix Red Elèctrica Espanyola en les seves dues subestacions de l’Espluga. En total, permet una capacitat màxima de 600 MW. L’energia solar però necessita de grans super�cies per poder produir de forma massiva. Aproximadament, per a cada MW es requereix més d’una hectàrea per instal·lar les plaques fotovoltaiques. EL FRANCOLÍ

El desplegament a la Conca de Barberà es faria de forma fraccionada entre diferents empreses, però per assolir la potència de 600 MW es necessitarien gairebé 1.000 hectàrees, una super�cie equivalent a 1.000 camps de futbol, i en paral·lel, inversions mil·lionàries. Diverses empreses estan planificant la seva arribada a la comarca La tramitació de noves plantes solars també s’agilitza amb el Decret d’emergència climà�ca aprovat el novembre pel parlament per complir amb la llei del canvi climà�c que fixa per al 2030 l’objec�u que Catalunya arribi als 6.000 MW d’energia fotovoltaica quan actualment només n’hi ha 276 . Des de l’entorn empresarial, remarquen els beneficis que poden portar les plantes solars als ajuntaments i propietaris dels

10

terrenys, així com també al mediambient per la contribució de producció d’energia renovable i neta. Mentre que des de l’Ajuntament confirmen haver rebut la visita de diverses empreses, però no tenen informació oficial de la Generalitat ni de cap administració superior. Les promotores d’energia solar estan aterrant al territori ara en busca d’espai, però l’execució dels parcs podria tardar uns 3 anys, principalment per disposar dels permisos i llicències necessàries. Tot i això, la Generalitat amb el darrer decret i la creació aquesta setmana de la ponència d’energies renovables espera reduir a 13 mesos el procediment per obtenir les autoritzacions. Mentrestant, la instal·lació pròpiament del parc es pot desenvolupar en mig any i sense necessitat de fer obra civil als terrenys. ■ Redacció │ EFMR.cat FEBRER

2020


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga acollirà enguany el Campionat de Cross Country d’Espanya L’Espluga de Francolí tornarà a acollir una prova de la Real Federació Motociclista Espanyola. El 26 d’abril l’Espluga albergarà la quarta prova del Campionat de Cross Country d’Espanya. E l Mo to Park Francolí s erà l’escenari ideal per aplegar més d’una cinquantena de pilots que disputaran l’única prova del Campionat de Cross Country d’Espanya que es celebra a Catalunya. La prova consisteix en el fet que els pilots han de realitzar el màxim de voltes durant dues hores i mitja en

un circuit de 7 quilòmetres . La prova organitzada pel Motoclub Francolí es durà a terme el cap de setmana del 25 i 26 d’abril en què el dissabte hi haurà les verificacions i el diumenge la cursa. L'actual president del Motoclub Francolí, Quim Morgades, en declaracions a l’EFMR.cat, defineix que la prova no tindrà impacte a la població. Morgades remarca que des del club estan “cremats” perquè les administracions “posen pegues a tot arreu”. ■

Josep Morató │ Espluga Audiovisual

Campionat d'Espanya, maig del 2019. EB

L’Ajuntament de l’Espluga haurà d’assumir la reparació del terra del pavelló amb un any i mig de vida El 5 de maig de 2018 es va inaugurar el reivindicat nou pavelló municipal de l’Espluga de Francolí. Ara, un any i mig després, l’equipament es veu afectat, ja que moltes de les rajoles estan malmeses. Un element que, segons informa el Club d’Hoquei del Casal de l’Espluga, ha generat problemes des de l’inici.

La pista vista des de les grades del pavelló municipal. G. Bosch EL FRANCOLÍ

El terra del pavelló municipal que està comprés de rajoles es veu parcialment afectat, ja que algunes d'elles es belluguen o estan escardades. Aquest fet ha propiciat que l’Ajuntament, amb l’arquitecte que va projectar el pavelló i l’arquitecte de la constructora revisessin l’estat. Segons va informar la regidora d’esports, Aida Morgades, “la sorpresa va ser que l’arranjament del terra no entra en garan�a”. El cost dels treballs els hauria d’assumir el consistori, un fet que ara no es poden permetre i que ho intentaran fer amb alguns arrenjaments. La regidora va explicar que les causes han estat el fet que entres llum al pavelló pels dos costat i no hi hagués juntes de dilatació podia fer que el terra �ngues moviment. “És una cosa que ja havien avisat i ara no entra en garan�a” explicava Morgades. El tècnic del primer equip del Club d’Hoquei Casal de l’Espluga, Nori Boada, en una entrevista a la Conca en Joc al mes de novembre ja es va queixar de l’estat de la pista, en què explica que “en alguns punts s’aixeca contingut multimèdia a EFMR.cat la pilota”. Boada també va expressar que “la pista no està a les millors condicions”. Tot i que el terra del pavelló municipal no entra en garan�a unes goteres que hi ha al magatzem sí que entren. L’empresa constructora arreglarà aquestes goteres. ■ Redacció │ EFMR.cat

11

FEBRER

2020


L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La Consellera de Cultura defineix la cova de l’Espluga com la “Catedral de l’Art Rupestre de Catalunya” El passat 7 de febrer a la tarda, es va Font Major i autor de la troballa, Josep vern al Camp de Tarragona, Òscar Peris, fer pública la descoberta, a l’Espluga Maria Vergès. En l’acte també hi van as- entre altres autoritats. de Francolí, del primer sanLa consellera de Cultura, tuari paleolí�c català amb Mariàngela Vilallonga, va derepresentacions d’art rupesfinir la cova de l’Espluga com tre parietal figura�u i absla “Catedral de l’Art Rupestre tracte que conté més d’un de Catalunya” i va anunciar centenar de gravats de fa uns que el Govern declararà la Co15.000 anys. va de la Font Major com a Bé La presentació va anart a Cultural d’Interès Naciocàrrec de la consellera de Culnal (BCIN). tura, Mariàngela Vilallonga, L’alcalde, Josep Maria Vidal, de l’alcalde de l’Espluga de va assegurar que l’ajuntament Francolí, Josep M. Vidal; del farà “tots els esforços perquè director de l’Ins�tut Català de tothom pugui tenir accés a Paleoecolouna troballa que posa l’Esplucontingut multimèdia a EFMR.cat gia Humana i ga de Francolí al mapa de la Evolució So- La Consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga. Josep Morató història de Catalunya”. “De cial (IPHES), tota la corona, ara hem desRobert Sala, i del direc- sis�r els alcaldes de la comarca; també cobert la joia i això ens obliga a canviar tor del projecte de recer- el president del Consell Comarcal de la el relat turís�c de la cova», va afirmar ca sobre la Cova de la Conca, Magí Trullols; el delegat del Go- l’alcalde espluguí. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual

ERC al Camp de Tarragona celebra el Congrés Regional a l’Espluga La militància d’Esquerra Republicana de Catalunya de la Ferran Civit qui per motius professionals i personals va Federació Regional del Camp de Tarragona (que comprèn renunciar a la presidència. ■ les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Conca de BarJosep Morató │ Espluga Audiovisual berà, Priorat i Tarragonès) ha reelegit Irene Aragonès com a presidenta de la Regional d’ERC al Camp de Tarragona per la candidatura permanent 2020 - 2023 i ho va fer en un acte a l’auditori Carulla Font de l’Espluga de Francolí. Com a novetat a la candidatura hi haurà un colideratge per part d’Irene Aragonès i Jordi Salvador. A més, s’ha inclòs la secretaria general, la secretaria de ciutadania i la secretaria de transició ecològica en aquesta nova escontingut multimèdia tructura territorial. a EFMR.cat El Congrés de la Federació Regional del Camp de Tarragona es va celebrar a l’Espluga de Francolí per donar suport als pobles afectats de la riuada. Des del 2018 Aragonès encapçala la Regional en substitució del diputat espluguí Congrés Regional d'ERC. Josep Morató EL FRANCOLÍ

12

FEBRER

2020


L'ACTUALITAT L’Espluga acollirà una trobada d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) per agrair la seva implicació després de la riuada de l’octubre La jornada �ndrà lloc el diumenge 29 de març i està coorganitzada per l’Ajuntament de l’Espluga, l’ADF de l’Espluga i Secretariat de les Federacions d’ADF de Catalunya Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) van tenir un paper clau després de la riuada del 22 d’octubre a l’Espluga de Francolí, més de 200 voluntaris/es de diferents ADF d’arreu de Catalunya van ajudar en les tasques de neteja i recuperació de la zona més afectada de manera voluntària. Per aquest mo�u, l’Ajuntament de l’Espluga en coordinació amb l’ADF de l’Espluga i el Secretariat de Federacions d’ADF de Catalunya organitzaran una jornada per agrair a tots els voluntaris/es la seva implicació. La trobada �ndrà lloc el proper diumenge 29 de març a l’Espluga de Francolí i hi estan convidades una trentena d’ADF i també diverses autoritats. L’acte comptarà amb ac�vitats per a tots els públics, una exposició i presentació de vehicles i també un dinar i acte institucional d’agraïment. Aquest acte també serà extensiu a altres cossos de seguretat que van par�cipar en les tasques com ara Bombers, Agents Rurals, Protecció Civil i Mossos. El riu es va endur el magatzem i tot el material de l’ADF de l’Espluga i per aquest mo�u les Associacions de Defensa Forestal d’arreu de Catalunya també s’han bolcat en ajudar als membres d’aquesta en�tat espluguina, com a mostra del seu suport durant la jornada d’agraïment es farà entrega d’un xec i també de material per tal que l’ADF de l’Espluga pugui disposar-ne per seguir fent els seus serveis.

EL FRANCOLÍ

Des de l’organització s’està treballant per tancar el programa d’actes d’aquesta jornada però serà oberta al públic i s’iniciarà a par�r de les 10 h del ma� amb l’exposició de vehicles d’emergències a la Plaça Montserrat Canals de l’Espluga. Posteriorment, els par�cipants a la trobada faran un dinar de germanor al pavelló del Casal de l’Espluga i a con�nuació hi haurà l’acte ins�tucional d’agraïment per la seva tasca després de la riuada de l’octubre. Hi haurà projeccions, parlaments i també es lliuraran els records de la trobada. Què són les ADF i quins objec�us tenen? Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) són en�tats sense afany de lucre, formades per voluntaris i voluntàries, propietaris forestals, ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial i en�tats municipals adherides que tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. Les agrupacions de defensa forestal es varen regular a par�r de l’any 1986 com a conseqüència del programa ‘Foc Verd’ elaborat pel Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya amb posterioritat a la primera gran onada d’incendis forestals que es va produir al país. L’objec�u principal de les Agrupacions de Defensa Forestal és la prevenció i la lluita contra els incendis forestals elaborant i executant programes de prevenció i vigilància, realitzant campanyes de divulgació i sensibilització, donant suport en l’ex�nció d’incendis, etc. ■

13

FEBRER

2020


L'ACTUALITAT L’Espluga commemora el Dia Internacional de la Dona amb una marxa exploratòria i un vermut reivindica�u Amb l’objec�u de commemorar el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, des de la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí s’han organitzat dues ac�vitats. La primera es farà aquest proper dimecres dia 4 de març a les 6 de la tarda i es tracta d’una passejada exploratòria. El punt de reunió serà davant l’oficina de turisme i des d'allà es farà un recorregut de 2,5 km per diferents carrers de l’Espluga. Serà una passejada amb perspec�va de gènere per detectar les zones amb menys visibilitat, els carrers més foscos i altres elements que tenen a veure amb la percepció de la seguretat que tenen les dones de l’Espluga. És una ac�vitat coorganitzada amb el SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) del Consell Comarcal de la Con-

ca de Barberà i és oberta a tothom. La segona ac�vitat es farà el mateix dia 8 de març, diumenge, al bar del Casal de l’Espluga a les 12 del migdia i consisteix en un Vermut Reivindica�u. Es pretén que no sigui un vermut convencional sinó que també hi ha la possibilitat que qui vulgui podrà sor�r a llegir un manifest, fer un discurs, cantar una cançó, etc. Hi haurà micro obert perquè tothom es pugui expressar i reivindicar-se. En l’organització hi par�cipen el bar del Casal, l'Agrupament Escolta i Guia l'Estornell, l'associació juvenil Auvënguen. Les PD Petes, seran les encarregades de posar la música i també par�ciparan en l’acte diverses joves que han ajudat en l’organització. Aquest també és un acte obert a tots els públics. ■

L'espluguí Ferran Civit, re�ngut dins d’un avió pel govern del Marroc Tres diputats catalans van quedar retinguts el passat divendres 28 de febrer, a l'interior d'un avió a AlAaiun, al Sàhara Occidental. Les autoritats del Marroc els impedeixen trepitjar terra d’aquest territori en conflicte. Es tracta de l’espluguí Ferran Civit (ERC), Susanna Segocia (CatECP) i Vidal Aragonés (CUP), tal com van denunciar a través de les xarxes socials companys del mateix grup en què viatjaven. Es tracta d’un viatge de l’intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara del Parlament, del qual formen part

Ferran Civit, Segocia i Vidal Aragonés a l'interior de l'avió. EL FRANCOLÍ

els tres diputats i membres del Fons Català de Cooperació, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’entitat Sàhara Dempeus, els membres dels quals tampoc no han pogut trepitjar territori marroquí. El viatge consistia en diverses visites a col·lectius sahrauís que denuncien constants violacions dels Drets Humans per part de les autoritats del Marroc, l’estat al qual pertany el territori del Sàhara Occidental. El grup va viatjar fins a les illes Canàries i, des de Las Palmas, van agafar un vol en direcció a Al-Aaiun. Un cop aterrats, un representant del govern del Marroc 搀攀猀挀漀洀瀀琀攀猀 搀攀氀 els va impedir baixar de l’aero㈀ Ⰰ ㌀  椀 㐀 ─ nau i els va reclamar que retornessin a territori espanyol. ■ LaConcaDiari

14

FEBRER

2020


L'ACTUALITAT La propera edició del fes�val El Vi Fa Sang se celebrarà en el marc de la 50a Festa de la Verema El Fes�val de Novel·la Criminal en Ca- lor afegit a la Festa de la Verema DO talà arriba a la 6a edició i �ndrà lloc Conca de Barberà, que guanyarà en acels dies 28, 29 i 30 d’agost de 2020 co- tes culturals i literaris. D’aquesta maincidint amb la celebració de la 50 Fes- nera també s’espera afavorir la par�ta de la Verema de la DO Conca de cipació de persones de l’Espluga i la Barberà Conca als actes i presentacions literàL’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, ries del fes�val, ja que potenciar l’asjuntament amb els impulsors del fes- sistència de públic de proximitat és una �val i representants d’en�tats implicades proposen incloure El Vi fa Sang dins els actes de la 50a Festa de la Verema de la DO Conca de Barberà que se celebrarà els dies 28, 29 i 30 d’agost de 2020. Amb aquesta nova proposta es pretén sumar esforços i ubicar el Vi fa Sang en una data ja assenyalada al calendari i on aquest fes�val hi encaixa per la seva vinculació amb el món del vi. A més, aquesta aposta també comporta donar va- 5a edició del Festival el Vi fa Sang. EFMR Jofre Majoral

de intencions de la organització. El Vi fa Sang segueix comptant amb el recolzament del Museu de la Vida Rural, ins�tució que també està implicada ac�vament amb la Festa de la Verema. En els darrers mesos hi ha hagut diverses trobades organitza�ves i es preveu que totes les parts coorganitzadores segueixin treballant en aquesta nova edició, que aposta pel canvi de format pel fet de vincular els dos actes esmentats, sumant el seus relats. L’Espluga acull El Vi Fa Sang des de l’any 2015 i fins ara el fes�val havia anat canviant de dates però sempre s’havia ubicat en un cap de setmana dels mesos de març, abril o maig. En els propers mesos s’anunciarà la temàtica i el programa del fes�val. ■

Les papallones lluminoses s’enduen el primer premi de la desfilada del Carnaval de l’Espluga La Rua de les Mil Disfresses va omplir els carrers de llum i colors amb més de mig miler de par�cipants L’Espluga de Francolí ha viscut el Carnaval més mul�tudinari de la Conca de Barberà superant el mig miler de par�cipants a la Rua de les Mil Disfresses. L’actualitat ha tornat a marcar bona part de la temà�ca de les 17 comparses par�cipants, com per exemple la sentència del judici per l’1 d’octubre o bé l’emergència climà�ca. Tot i això, el primer premi de la desfilada del Pavelló del Casal ha estat per les papallones de llums i colors dels Jo que sé volen. L’han seguit la banda musical d’Els de la Flor al Cul amb el segon premi i les disfresses fetes amb plàs�cs reciclats de La mar de brut. Més enllà de les disfresses, la sà�ra també ha arribat a les llars espluguines amb una nova publicació d’El Ratolí, la revista local que un cop d’any recull la no�cia de la veritat i més. Les actuacions a la passarel·la del Pavelló del Casal, després del sopar popular, ha estat un dels actes esperats del EL FRANCOLÍ

cap de setmana per la posada en escena i el lluïment de les disfresses. Abans però, com ja és costum, les comparses van exhibir els seus treballs i idees al carrer a la Rua de les Mil Disfresses celebrada amb llum de dia i de nit per poder apreciar tots els ma�sos de les disfresses i carrosses. La rua més concorreguda de la comarca va despertar les mirades de centenars de persones que van omplir bona part del recorregut. Els premis de la desfilada del Pavelló del Casal En aquest cas, es van repar�r un total de sis premis xifrats en 2.600 euros. Molt a prop de la tercera posició, la mul�tudinària comparsa d’Els Picapolls amb la representació dels cossos policials va aconseguir la quarta posició. El cinquè premi va ser per a la comparsa més nombrosa, La Runa dels Gals, que amb un centenar de persones va escenificar el judici del procés en clau d’Astèrix i Obèlix. El sisè premi va caure en mans dels astronautes i extraterrestres d’Entre Amics i Parents.

15

FEBRER

2020


Premis a les millors carrosses La comparsa “Sederre Picapolls” ha guanyat el premi de 300€ a la millor carrossa del Carnaval de l’Espluga. Les carrosses de les forces d’ocupació amb la tanqueta d’aigua dels Mossos d’Esquadra, el patrol de la Guàrdia Civil i la furgoneta de la Policia Nacional ha estat la més puntuada de la rua, per davant de la “La Runa dels Gals” que han guanyat

el segon premi a millor carrossa, premiat en 200€. Enguany com a novetat s’han repartit 4 premis més per les millors carrosses de la Rua de les 1.000 disfresses valorats amb 100 € cadascun. En tercera posició ha quedat “Els jo que sé volen”, quarta posició “Ja ho sap tothom”, cinquena la comparsa “Els de la Bòbila” i en sisena posició “Els de la flor al cul”. ■

Els Picapolls. EB

Els d'última hora. EB

Mira qui ve ara. EB

Els de la flor al cul. EB EL FRANCOLÍ

La Runa dels Gals. EB

The stuckers. EB

Xu-minuts. EB

16

FEBRER

2020


Els jo que sé volen. EB

Entre amics i parents. EB

Ja ho sap tothom. EB

Els de la bòbila. EB

Estrellats. EB EL FRANCOLÍ

I demà dimarts. EB

La mar de brut. EB

17

FEBRER

2020


L'ACTUALITAT La Conca omple 3 autobusos per assis�r a l’acte del Consell per la República Un total d'uns 170 conquencs van assis�r a l'acte organitzat pel Consell de la República que es va celebrar el passat 29 de febrer a Perpinyà. Els assistents de la Conca van arribar quan l'acte havia començat (tot i que aquest es va demorar una hora) degut a les cues quilomètriques que es van formar a la Jonquera. L'organització xifra en 200.000 els assistents a l'acte, en el que hi van ser protagonistes els tres eurodiputats exiliats Toni Comín, Clara Ponsa� i l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. ■

Espluguins assistents a l'acte de Perpinyà. Jordi Saumell

Èxit de par�cipació a la Treko solidària de Drac Ac�u El passat 22 de febrer va tenir lloc la Treko Score, una prova d'orientació, que en aquest cas era solidària, per tal de recaptar fons per paliar els danys que l'empresa d'esports d'aventura va patir el passat 22 d'octubre. Tot i coincidir amb el dia de carnaval, la cursa va comptar amb una molt bona par�cipació. Unes 230 persones van compe�r per trobar la major quan�tat de balisses. Aquesta prova d'orientació tenia, a part de la vessant solidària, la de conscienciar els par�cipants de l'abast de la devastació que va provocar el riu el passat octubre, ja que totes les balisses estaven situades a la vora del riu.

Els propietaris de l'empresa estan molt sa�sfets amb el resultat econòmic de la prova i anuncien que el pro-

per 22 de març es farà una altra prova, en aquest cas en format cursa, de 15 i 32 km, també solidària. ■

Els veïns de l’Espluga s’uneixen davant la preocupant onada de robatoris Davant la preocupant onada de robatoris que hi ha hagut recentment en diverses zones de l’Espluga de Francolí i davant la sensació d’inseguretat que tenen els veïns del municipi, s’ha creat una plataforma ciutadana per tal d’abordar aquesta problemàtica. Sota el nom ‘Espluga Segura’ s’ha cons�tuït aquest moviment veïnal que pretén fer front al problema i buscar solucions, davant la preocupació dels espluguins. De moment, ja s’ha fet públic un primer moviment d’aquesta nova plataforma. El passat dia 18 de febrer, EL FRANCOLÍ

es va fer una reunió on es van convocar tots els veïns del municipi a l’Auditori Carulla Font Augment dels vigilants municipals Arran dels darrers robatoris, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, ja va anunciar recentment que augmentava el nombre de Vigilants Municipals i les hores de vigilància, com a resposta a aquests successos. No obstant això, des del consistori van exigir un increment de patrulles dels Mossos d’Esquadra a la comarca, ja que la competència en seguretat ciutadana és seva. ■ LaConcaDiari

18

FEBRER

2020


REPORTATGE DESCOBERTS A LA COVA GRAVATS PALEOLÍTICS D'UNS 15.000 ANYS: EL PRIMER SANTUARI PALEOLÍTIC DE CATALUNYA TEXT: ANTONI CARRERAS CASANOVAS

Antecedents La història de la cova de la Font Major és la història d’un conjunt de descobriments que s’han anat succeint al llarg del temps. El mo�u és perquè aquesta cavitat té tres singularitats: la seva formació geològica, la seva importància arqueològica i la seva situació. Cada una d’aquestes singularitats ha proporcionat descobriments importants. Des que es va descobrir el 21 d’abril de 1853 fins a l’actualitat, la cova no ha parat de donar sorpreses. Secularment havia alimentat l’imaginari popular de creences de llacs i corrents d’aigua subterrània sota el poble, a�at possiblement pels rumors d’alguns espluguins que havien entrat a l’interior de la cova a través del pou de cal Palletes, ja que abans d’aquesta data el pou ja exis�a. Amb l’obertura de la porta principal el 17 de gener de 1957, després de l’exploració feta pel Centre Excursionista Pirinenc uns mesos abans (28 d’agost de 1956), es plantejaren dos reptes: explorar la cavitat fins al final i el coneixement arqueològic, ja que van començar a aparèixer arreu restes de destrals de pedra, ceràmica i objectes de bronze de forma fortuïta. Des d’aquella data els esforços se centraren a superar el sifó del pou de la Biela sense cap èxit. Fou l’abril de 1957 quan la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (SES), aconseguí passar el sifó; el bussejador Diego Ciuraneta Franch fou el primer que EL FRANCOLÍ

respirà aire verge de l’altra banda del sifó. A par�r de llavors, la cova plantejaria un nou repte: explorar les noves galeries que hi havia després del sifó del pou de la Biela. Paral·lelament, el metge reusenc Salvador Vilaseca, en les seves exploracions arqueològiques al ves�bul de la cova i a la sala del Llac, descobrí importants restes corresponents al Neolí�c An�c, Edat del Bronze i Ibèric, publicant una extensa monografia sobre els seus descobriments, treball que ha esdevingut una referència. Amb el pessebre Vivent que es representà des de 1967 fins al 1977, organitzat per Ferran Mar�, Josep Maria Vallès i Eusebi Majós, amb textos de Mn. Ramon Muntanyola, la cova tornà a tenir un ressò important. Quan es realitzà el projecte de construcció del Museu de la Vida Rural, i per tal de completar la museografia amb les dades de la cova, Lluís Carulla, acompanyat d’Andreu Morta, entrà en contacte amb el Centre Excursionista de Catalunya per tal que el Grup de Recerques Espeleològiques ajudessin a obtenir documentació fotogràfica i topogràfica de la cavitat pel futur Museu de la Vida Rural. Fou llavors quan un equip, coordinat per Mar� Romero i diversos geòlegs i espeleòlegs, aconseguiren explorar les galeries post sifó del pou de la Biela fins a un darrer sifó molt fangós que fins ara no s’ha pogut franquejar. Un total de 3.590 m de galeries topografiades van conver�r la

19

cova en una de les més llargues del món formades en conglomerats. Atesa la importància geològica i arqueològica de la cavitat, el Centre d’Estudis Locals de l’Espluga, coordinat per Antoni Carreras, ideà i plantejà un projecte integral de museïtzació per posar en valor aquests descobriments i el presentà a l’ajuntament, presidit llavors per l’alcalde Antoni Sánchez Lucas, qui va veure amb bons ulls la idea i la recolzà plenament. El dia de la Fira de 1993 s’obria la museïtzació de la cova de la Font Major, amb un pressupost molt limitat (sis milions de pessetes: 18.000€). Als finals dels noranta s’adquiria la cova de la Vila i es museïtzava. Durant la legislatura de David Rovira Minguella es remodelà la museografia de la Cova de la Font Major, cova de la Vila i espais exteriors, completant així un recurs turís�c de primer ordre. Amb els treballs d’adequació del 1993, una altra sorpresa sor�a a la llum: l’aparició d’un important conjunt de restes faunís�ques de rinoceronts, hienes, cérvols, cavalls... i un còdol de quars amb aparences d’eina. Una troballa que, segons les primeres hipòtesis, es podia remuntar abans de la darrera glaciació (120.000 anys Abans del Present). Alertats els Serveis Territorials d’Arqueologia, encapçalats llavors per Margarida Genera Monells, es realitzà la deguda intervenció arqueològica i publicació dels resultats. Al cap de poc temps, el 1995, ens FEBRER

2020


posarem en contacte amb l’arqueòleg Vergés Bosch. Amb aquest projecte, Eudald Carbonell qui visità el complex es plantejà realitzar unes excavacions museïtzat i establirem possibles llaços a la cova, incloent al grup GRESEPIA de col·laboració. El 2000, amb la inau- per excavar a la recerca de materials guració de la museïtzació de la cova de del Bronze i ibèrics. Posats en contacla Vila, es realitzaren noves interven- te, vaig mostrar a l’IPHES els punts que cions arqueològiques al ves�bul d’aquesta cova, atesa l’aparició de possibles restes mosterianes (corresponent a moment d’ocupació neandertal 100.000-35.000 AP). Posteriorment, el 2006, se signà un conveni de col·laboració amb Eudald Carbonell de l’IPHES (Ins�tut de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Anys més tard, amb la remodelació de la cova de la Vila el 2011 i la necessitat d’obrir un estret passadís que unís les dues cavitats, l’arqueòloga Marta Fontanals de l’IPHES, realitzà unes excavacions al ves�bul de les dues coves, amb la sorpresa de posar al descobert centenars de restes arqueològiques que situaven la co- Cavall. IPHES va com un dels jaciments neolí�cs més an�cs de Catalunya. Els anys per les restes aparegudes, podien ser 2017 i 2019 es renovà un nou conveni objecte d’excavació, bàsicament els amb l’IPHES amb el nou director Ro- ves�buls de la cova de la Font Major i bert Sala. el de la Vila. Paral·lelament el grup Paral·lelament, el 2011 també es bus- d’arqueòlegs de GRESEPIA em va precà la col·laboració del Grup de Recer- guntar on podien excavar, i seguint el ca del Seminari de Protohistòria i Ar- mateix patró de troballes anteriors, els queologia (GRESEPIA) de la URV, en- hi vaig dir que la sala del Llac i una pecapçalat per Jordi Diloli Fons, per tal �ta cavitat lateral propera al pou del de prospectar la cavitat i revisar mate- Palletes, eren bons llocs per comenrials ibèrics i de l’Edat del Bronze dipositats en diferents museus. Finalment, el 7 de febrer de 2020 la no�cia saltava als mitjans de comunicació: a la cova de la Font Major s’havien descobert un excepcional conjunt de gravats d’art parietal del Paleolí�c Superior. La descoberta El 2018 l’IPHES havia inclòs els treballs d’excavació i recerca a la Cova de la Font Major en un Projecte de Recerca Quadriennal “Evolu- Cérvola. IPHES ció Paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius çar l’excavació. Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp Cada equip va excavar en els llocs inde Tarragona”, dirigit per Josep Ma. dicats, l’IPHES al ves�bul de la cova i EL FRANCOLÍ

20

GRESEPIA a la sala del Llac. El 30 d’octubre Josep Ma Vergés s’endinsà a veure les excavacions de GRESEPIA i li van comentar que al costat hi havia una altra galeria, segons els hi havia indicat. Entrà en aquella pe�ta cavitat. Nombrosos grafits actuals desdibuixaven el que s’hi amagava sota. Amb ulls d’expert arqueòleg i bon coneixedor en la recerca de pintures i gravats rupestres en altres coves, s’adonà que a les parets, darrere dels gravats moderns, hi havia altres signes abstractes i gravats figura�us que podien ser paleolí�cs. Assabentat un dels màxims especialistes d’art rupestre de Catalunya, Ramon Viñas, es confirmà la troballa. Alertat l’ajuntament de la descoberta, el consistori, encapçalat per l’alcalde Josep Ma. Vidal, visità el lloc i prengué les mesures adequades per la seva protecció. El dia 17 de desembre, amb els permisos de prospecció corresponents, vam entrar a la cova a la recerca de nous gravats en les galeries inundades fins al pou de la Biela. De retorn vam tornar a entrar a la pe�ta galeria per veure de nou els gravats i en una altra galeria lateral de di�cil accés, Josep Ma. Vergés trobà uns quants gravats més, alguns dels quals significa�us per la postura dels animals. Finalment, el dia 7 de febrer dins la cova de la Vila, l’ajuntament, l’IPHES i el departament de Cultura, van donar a conèixer públicament l’excepcional troballa als mitjans de comunicació i al poble de l’Espluga, amb l’assistència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. La no�cia va tenir un important ressò nacional i internacional. El lloc Els gravats estan situats en la profunditat de la cavitat, en pe�tes galeries que hi ha a la part de ponent dels conductes del pou de cal Palletes, un lloc freqüentat per les expedicions d’aventura que s’hi han anat realitzant des de fa una vintena d’anys FEBRER

2020


i per totes les persones que des de Els éssers humans que van fer aquests una idea real de com eren aquests �1853 havien entrat pel pou del Palle- gravats podien haver accedit al lloc de pus de cavalls ex�ngits, cal pensar ens tes. L’estretor del lloc de pas i els gra- dues maneres, per l’entrada natural de els cavalls salvatges del nord d’Alemafits moderns que hi han a les parets, la cova de la Vila fins a arribar a la sa- nya (el cavall de Dülmen), o els cavalls han fet que els gravats més an�cs pas- la del Llac, que és el més probable, o mongols (cavalls de Przewalski), encasessin desapercebuts. per una suposada escletxa a la zona del ra que el cavall paleolí�c era el tarpan Els gravats han aparegut fins ara en pou del Palletes, que sembla més im- europeu, cavalls de colors clars amb tres llocs: en el mateix conducte que probable observant els materials de les les crins negres i ventres bombats. va des de la cova al pou del Palletes, parets del pou. Menció a part són els signes desallí han aparegut uns gracontextualitzats que hi vats a tall de “grafi�s mohan al corredor del pou derns” de di�cil interpredel Palletes, que es podritació; tot seguit hi ha una en descriure com “grafigatonera estreta a la part �s” i que costa incloure’ls de ponent que condueix dins algun es�l concret. a una pe�ta galeria d’uns La tècnica del gravat dos metres i escaig d’alçaacostumava a realitzar-se da, on fa temps es pracamb utensilis de sílex afi�cà una rasa per facilitar lats anomenats burins. el pas. En aquest lloc han Que deixaven una profunaparegut representacions da estria en “V” sobre la figura�ves banda i banda base, caldrà analitzar els de la cavitat; des d’allí, solcs per saber-ho. s’accedeix per un pas molt El conjunt sembla corestret a una galeria més respondre al Paleolí�c Sugran en forma de conducperior, concretament al te allargat d’uns dotze o període Magdalenià (al quinze metres per uns tres Imatge d'una de les galeries mentre es realitzava l'escaneig 3D. IPHES voltant d’uns 15.000 AP), metres d’alçada en alguns segons les primeres aprepunts i uns tres metres d’amplada fins Els gravats ciacions de l’IPHES. També sembla haa decréixer. Aquí és on van aparèixer El conjunt està format per més d’un ver-hi diferents es�ls, potser alguns el nombre més gran de gravats. La par- centenar de gravats entre figura�us i anteriors i altres posteriors (Neolí�c). �cularitat que es trobessin en aques- signes abstractes. Destaquen cavalls, Però, probablement aquests gravats tes galeries i no en altres indrets de la cérvoles (femelles), urs i potser un os, guarden encara moltes sorpreses. El cova és perquè les parets no són del bisó o senglar, caldrà esperar les inves- seu anàlisi i estudi ens revelarà noves tot de conglomerats, material que fa �gacions. També hi ha mul�tud de sig- descobertes que ens podran sorprenimpossible prac�car gravats, sinó que nes de di�cil interpretació. La seva dis- dre encara més. hi ha franges de roques formades per posició és banda i banda de les parets Cova santuari llims sorrencs que faciliten els gravats de la galeria, formant frisos o murals Aquest conjunt de gravats tan noma manera de panells de cera, però que d’elements figura�us a la part nord i brós a l’interior d’una cova és únic fins alhora són fràgils i fàcils d’esborrar amb frisos de signes abstractes a la paret ara a Catalunya, amb similitud en coel mínim contacte de les mans o aire. sud. ves de la cornisa cantàbrica o del sud El sòl d’aquesta galeria està farcit de No formen escenes, sinó que estan de França. A Catalunya, s’han trobat materials arrossegats pels corrents d’ai- juxtaposats, és a dir, col·locats uns al pocs jaciments amb pocs gravats o pingua de la sala del Llac, de tal manera costat dels altres, o uns sobre els al- tures que pertanyin al Paleolític que en temps pretèrits, potser en els tres, cosa que dificulta encara més la Superior(un cérvol a la cova de la Tamoments de realitzar-se els gravats, el seva percepció i interpretació. És un verna a Margalef del Montsant, un bòsòl devia ser més baix, i possiblement art descrip�u, no pas narra�u. Potser vid a la Moleta de Cartagena al Montaquesta galeria i la sala del Llac eren representen rituals genèrics de xama- sià, unes línies abstractes a la cova del una sola, atès que els sediments són nisme, totemisme o fecunditat, caldrà Parco a Alòs de Balaguer i poca cosa molt similars als que es van dipositar esperar que algun dia ens ho confirmin més). Atesos els diversos �pus d’esa la sala del Llac a par�r de finals del els inves�gadors. �ls, el gran nombre de gravats en el neolí�c (uns 2.000 aC). Per tant, potLa figura central és la d’un cavall per- profund de la cavitat i la seva prolonser es podria plantejar la hipòtesi que fectament contornejat amb el detall gació en el temps, fa pensar que aquest en el Paleolí�c Superior, la sala del Llac de les crins a la part cervicodorsal, de lloc de la cova de la Font Major, haui la galeria dels gravats eren tot una sa- potes pe�tes i ventre bombat, com és ria pogut ser un santuari Paleolí�c. I, la més ampla que l’actual. Un lloc pro- usual en aquest �pus de gravats de les si a més hi sumem les troballes de la per al fluir de l’aigua. coves càntabres o franceses. Per tenir sala del Llac que han fet GRESEPIA i anEL FRANCOLÍ

21

FEBRER

2020


teriorment S. Vilaseca de materials del La protecció Bronze Final i Ibèric, amb connotaci- A par�r de la descoberta, el departaons rituals, es podria pensar, com hi- ment de Cultura de la Generalitat inipòtesi d’entrada, en un �pus de santuari que podria haver �ngut una con�nuïtat en el decurs de 12.000 any aproximadament. L’entorn Com sigui que en les excavacions arqueològiques del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), dirigides pel Manuel Vaquero (IPHES), s’han trobat gravats d’art moble fets en diverses plaquetes de pedra amb figures de cérvoles i altres, corresponents a períodes cronològics similars, no es pot descartar una estreta relació. En aquells moments la vida de la gent que vivia en aquestes contrades era nòmada, aprofitant balmes i indrets per instal·lar els seus campaments estacio- Sala del llac. Ramon Guasch nals en forma de cabanes de branques, rames i pells, similars als iglús. Potser aquests grups que transitaven pels entorns del territori (Conca, muntanyes de Prades, etc.), conver�ren aquest indret de la cova en un lloc de rituals que s’anà transmetent i perpetuant en el decurs dels temps. Eren homes i dones com nosaltres (Homo sapiens sapiens) que vivien de la caça, principalment de conills i de la Signes de la galeria del Palletes. IPHES recol·lecció.

EL FRANCOLÍ

22

cià els tràmits necessaris per declarar el lloc Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), amb les mesures de protecció que això comporta per tota la cova i entorns. Amb aquest descobriment la cova de la Font Major es posiciona com una de les coves paleolí�ques més importants de Catalunya, comparable amb algunes coves de la cornisa cantàbrica o sud de França i un dels conjunts més significatius de l’anomenada “província paleolí�ca mediterrània”, esdevenint el primer santuari paleolí�c català amb representacions d’art rupestre parietal figura�u i abstracte en el més profund de la cavitat. La Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat ha documentat tota la cova amb escàner 3D, amb l’equip de l’IPHES i el suport de l’ajuntament de l’Espluga, per tal de poder reproduir amb tota fidelitat el santuari en un altre lloc on es pugui visitar una rèplica exacta, atès que a par�r d’ara les visites estaran suspeses. Esperem que aquesta troballa excepcional, suposi un ressò turís�c per la vila i la comarca, sumant i incrementant els més de 1.300.000 visitants que fins ara han passat per les coves de l’Espluga des de 1994. ■

FEBRER

2020


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

LA CULTURAL JORDI FRANCOLÍ

La Cultural Jordi Francolí estrena direcció i el Riubombori ja té data El fes�val de música i cantautors de la Conca de Barberà celebrarà la desena edició del Fes�val Riubombori el 4 de juliol L’Associació La Cultural Jordi Francolí engega una nova etapa coincidint amb la desena edició del Fes�val Riubombori. En l’Assemblea General Ordinària duta a terme el passat diumenge 16 de febrer es va renovar la junta direc�va de l’en�tat, que ara compta amb els espluguins Jaume Ballesté López com a president i Pere Prats Vallverdú com a secretari, i la reusenca Marina Troyano Valero com a tresorera. En l’assemblea es va realitzar el traspàs de documents i la nova junta afronta amb il·lusió i molta energia aquesta nova etapa de La Cultural Jordi Francolí. D’altra banda, La Cultural ha anun-

ciat avui la data de la cita musical de la Conca. El Fes�val Riubombori, que enguany arriba a la desena edició, es celebrarà a l’Espluga de Francolí el dissabte 4 de juliol de 2020. El fes�val de música i cantautors de La Conca ha fet pública la data a través de les xarxes socials de La Cultural Jordi Francolí i les del Riubombori. El Riubombori 2020 es tornarà a emplaçar al Jardí dels Francolins, de l’Espluga, com ja s’ha fet en edicions anteriors. L’entorn natural serà l’escenari de músics i ar�stes que oferiran les seves propostes al públic assistent. El Fes�val Riubombori treballa amb l’objec�u de proporcionar als cantautors i grups musicals un espai per compar�r la seva música. El Riubombori també destaca per ser un espai que dona a conèixer els productes del ter-

Nova junta de La Cultural Jordi Francolí. Cedida

EL FRANCOLÍ

ritori, oferint al públic assistent un servei de barra i de sopar, amb productes de proximitat i ecològics, cervesa artesana i vins de la Denominació d’Origen Conca de Barberà, com alterna�ves de consum. Des de la Cultural Jordi Francolí es segueix treballant per consolidar el Fes�val Riubombori com un referent al Camp de Tarragona i comarques del sud de Catalunya. L’organització del fes�val ha aprofitat l’anunci de la data de l’edició d’enguany per fer una crida de voluntaris i interessats en donar suport a l’organització de l’esdeveniment. Qui vulgui pot posar-se en contacte amb La Cultural Jordi Francolí mitjançant les seves xarxes socials i el correu electrònic de l’entitat: laculturaljordifrancoli@gmail. com. ■

Riubombori 2019. Cedida

23

FEBRER

2020


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Carnaval a l'Associació de Jubilats El passat diumenge, setze de febrer, bé i en bona companyia i germanor. tot sur� bé, agraïm molt la gen�lesa l'Associació de Jubilats de l'Espluga La Junta de l'Associació de Jubilats, del nostre batlle Josep M. Vidal i de la vam celebrar la tradicional regidora de ciutadania Aïda festa de Carnaval a l'antic Morgades d'acompanyar-nos a institut Joan Amigó que, enla festa amb unes disfresses ben galanat per a l'ocasió, va originals, cosa que demostra la acollir els socis i no socis de seva implicació i bona disposil'entitat que es van voler afeció en fer poble, i de tot el sugir a la celebració, molts port que rebem des del Consisd'ells disfressats. tori, com així els ho feu saber Un bon dinar, servit pel càen nom de tots els que hi érem, tering del restaurant El Alala presidenta de l'Associació, mo d'Alcover i la música baAnna Mar�nez. llable del DJ espluguí Miquel A tots els par�cipants ens ha Moya, van resultar del tot esquedat un bon record d'aquesplèndids per amenitzar una Alguns membres de l'Ass. de Jubilats amb els representants ta festa i esperem retrobar-nos festa que cada any té molt èxit del Consistori. Anton Roca properament en alguna de les de par�cipació amb una bona diverses ac�vitats que s'orgacolla de disfresses diver�des, regals, que treballem tot l'any perquè aques- nitzen des de la nostra en�tat. ■ sortejos i moltes ganes de passar-ho tes celebracions siguin ben reeixides i Anton Roca

RENOI, QUIN RENOM! Cal Xanguet

Persona entrevistada: Joan Bultó Palau Edat: 75 anys Quin és el renom que rep la seva família? Cal Xanguet Quin és l’origen? El renom ve de quan un monjo del Monestir de Poblet li va dir al meu besavi: “Què fa aquest "xanguet" aquí?” Li va dir així perquè era petit i "xanguet" significa menut o petit. Quan temps fa que la família va adoptar aquest renom? Cal Xanget és un renom amb molts anys d'història, van començar a anomenar-nos així quan el meu besavi era molt jove. ■ Júlia Alcalde i Íngrid Guillén

EL FRANCOLÍ

24

FEBRER

2020


LA BÍBLIA ENS PARLA LA LLEI O L’HOME (Mc. 2, 23-28; 3, 1-4)

El més important és l’home

Els textos més an�cs del Nou Testament són les cartes de Sant Pau redactades molt abans que els quatre Evangelis. La Bona Nova que escriu Sant Marc data dels anys seixanta després de Crist. És el primer Evangeli dels anomenats sinòp�cs. En ser el més primerenc, no es fixa ni es pregunta sobre la infància de Jesús. El seu interès és presentar el Ressucitat amb tota la seva força i radicalitat. Marc ens presenta una controvèrsia de Jesús amb els seus oponents en un paràgraf molt taxa�u en el seu Evangeli: “és permès en dissabte fer el bé o fer el mal?” Jesús diu amb tota contundència “el dissabte ha estat fet per l’home i no l’home per al dissabte”. A veure si n’aprenem d’una vegada! ■ Crist Salvador. Icona. Manel Morgades

Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van preguntar: -Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? Jesús els respon: -¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permès de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven. I els deia: -El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte. Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte. Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: -Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Llavors els pregunta: -Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven.

RACÓ DE PENSAR 1.- MATÓ/A . Masculí MATÓ: Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part gasosa de la llet. . Femení MATA: Planta de tronc curt que treu branques prop de terra. Una mata de farigola, per exemple. MATA: Metall produït en la primera fosa del mi-

EL FRANCOLÍ

neral i que no és encara pur. 2.- COL/CAL . Masculí COL: Hortalissa de fulles amples, glauques, pruïnoses i lobulades a la base, flors grogues, rarament blanques. . Femení CAL: Contracció del mot ca (casa) i l'article el. ■ J. Maillo

25

FEBRER

2020


C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

El Compromís de Casp, per Josep Maria Prats El passat 12 de febrer, en Josep M. Prats ens va fer una conEl 29 de maig Mar� l’Humà emmalalteix sobtadament. ferència sobre El Compromís de Casp. Aquest (1412) fou una Morí el 31 de maig de 1410 sense haver nomenat successor. reunió de nou notables, representants dels estats d’Aragó, Els pretendents que optaven a la corona eren: Jaume II d’UrValència i Catalunya (tres per estat), que tenien l’objec�u de gell, Lluís de Calàbria, Ferran d’Antequera, Alfons I de Gandecidir qui succeiria l’úl�m rei del cadia i de Foix, també dit Alfons el Vell, sal de Barcelona, Mar� l’Humà, mort Joan de Prades i de Foix, Isabel d’Arael 1410. Els tres estats s’havien comgó i Frederic de Luna. promès prèviament a respectar, fos Com que el rei va morir sobtadaquina fos, la decisió dels nou notables. ment i de manera inesperada, la CoFou escollit el castellà Ferran de Trasrona s’havia quedat sense monarca i tàmara dit el d’Antequera, en detriment sense un hereu escollit oficialment. de l’altre candidat Jaume II d’Urgell. El 24 de juny de 1412, els nou reFou fruit d’un interregne de dos anys presentants de les Corts, reunits a Casp, molt violents, amb invasions castellavan procedir a la votació oral de cada nes, influències del Papa Luna i un concompromissari, el resultat del Comjunt de circumstàncies que acabaren promís de Casp fou: determinant l’elecció de Ferran abans Carme Permiquel i Josep M Prats. Dolors Guasch Ferran de Trastàmara: 6 vots. Jaui tot que �ngués lloc el Compromís. me d’Urgell: 2 vots. Alfons de Gandia Mar� l’Humà va traspassar sobtadament el 31 de maig el Jove: 0 vots (el de Pere de Sagarriga se’l quedava aquell del 1410, just un dia abans del dia es�pulat per fer de Fre- dels dos que tragués més vots). Frederic de Luna: 0 vots, pederic de Luna l’hereu legal de la Corona d’Aragó (l’1 de juny). rò Pere de Sagarriga li reconeixia el dret sobre Sicília per serEl patriarca, vell i malalt, es quedà sense el seu únic pri- ne el legí�m hereu de Mar� l’Humà. mogènit i amb un nét encara a mig legi�mar; és a dir, senLa sentència es va proclamar el 28 de juny de 1412 a l’esse hereu oficial clar. glésia major de Santa Maria. Després de la missa GaudeaImmediatament les oligarquies van començar a pres- mus et exultemus et demus gloriam Deum quia venerunt nupsionar-lo perquè es casés de nou i �ngués un altre fill, tia Agni, sant Vicent Ferrer proclamà el veredicte en un disl’opció més polí�cament correcta de l’època. Finalment curs de lloança del nou rei de la Corona d’Aragó: Ferran de el setembre de 1409 el vell Mar�, de 53 anys, es va tor- Trastàmara el d’Antequera. nar a casar amb una jove de 21, Margarida de Prades, El resultat del Compromís havia estat el resultat de la gueramb l’objec�u de tenir fills. Però, sigui real o no la impo- ra, i en aquelles mateixes Corts foren reprimides les úl�mes tència que se li va atribuir llavors, o sigui perquè no va veus resistents. voler, no va sor�r res d’aquest precipitat matrimoni. No cal dir que la xerrada va ser d'allò més interessant. ■

La publicitat: com ens venen la moto, per Joaquima Molla El passat 6 de febrer, la col.laboradora de la U.R.V. Joaquima Molla ens va fer una conferència sobre com ven la publicitat. Un bon anunci val més que mil consells si l’objec�u és aconseguir que acabem comprant fins i tot allò que no necessitem. Els crea�us publicitaris dominen perfectament totes les tècniques i u�litzen tots els recursos per aconseguir la fórmula màgica de la publicitat: aconEL FRANCOLÍ

seguir cridar l’atenció dels possibles consumidors, despertar el nostre interès pel producte que s’anuncia, augmentar el nostre desig per posseir el producte fins aconseguir que l’acabem adquirint. Els missatges publicitaris no només ens venen productes sinó que també juguen amb els nostres sen�ments i amb les nostres emocions, de manera que ens produeixen la necessitat de ser més atrac�us, envejats pels altres,

26

més joves, etc. En el món dels anuncis tot és perfecte i les desgràcies sempre es solucionen adquirint el producte anunciat! Fer un bon anunci és un art. Ens va anar passant diferents ar�cles publicitaris, com són d'enganyosos, com per exemple... ni les cremes et fan mes guapa ni tot els productes de neteja ho fan tot net. Vam passar una tarda interessant i entre�nguda. ■ FEBRER

2020


C A S A L

Sor�da a Panelles El passat 14 de febrer, la Formació Permanent vam sor�r d'excursió a Panelles per veure els grafi�s que guarneixen tot el poble. Situat als peus de la serra de Bellmunt-Almenara, Panellesconsta de 460 habitants. El poble és ple d’autèn�ques obres d’art. Edificis municipals com l’ajuntament, l’escola o el pavelló. Parets de cases par�culars i tàpies d’horts. Per tot arreu hi ha dibuixos enormes d’es�ls ben diferents. Els carrers són els passadissos d’una gran galeria d’art a l’aire lliure. Vam fer una bona passejada amb un guia que a tots ens va agradar molt. Després vam anar a fer un berenarsopar al Castell del Remei, on el Manel Romero i la seva esposa ens tenien preparat. I d'aquesta manera vam acabar una tarda complerta i ben aprofitada. ■

Elvis Presley el Rei del Rock... per Joan M. Mar� El passat 27 de febrer, el conferenciant va ser en Joan M. jor recaptació pels seus productes, desbancat únicament Mar� que ens va parlar de l'Elvis Presley. per Kurt Cobain l’any 2006. El cantant va néixer el 8 de geCada any la seva casa-manner del 1935 a Memphis i va mosió Graceland és visitada per mirir el 16 d’Agost de 1977, fou un lions de persones de tot el món. famós cantant i compositor nordÉs la segona casa més visitada americà de rock and roll. Tan és aidels Estats Units, darrere de la Caxí que se l’anomena “El Rei del sa Blanca. Són molts els músics i Rock & Roll” cantants que reconeixen que ElEl seu es�l caracterís�c de canvis va ser l’espurna que va canvitar, els seus moviments agressius ar la música popular i a tota una a l’escenari, el seu carisma i altres generació, i que gràcies a ell, ells qualitats li van permetre convervan prendre el mateix camí. Elvis �r-se en una gran figura de la hisPresley ha deixat de ser una icotòria de la música. A més dels seus na nord-americana, per a convermúltiples àlbums, la qualitat de les �r-se en una icona de culte muncançons que va interpretar és el dial. que segueix generant nous seguiVa ser una tarda musical en dors entre les noves generacions. la que tots vam poder gaudir Ha encapçalat per molts anys, la de la músca i dels records d'una llista dels ar�stes morts amb ma- Joan M. Martí. Dolors Guasch època passada. ■ EL FRANCOLÍ

27

FEBRER

2020


C A S A L CONCURS DE RAPSODES "FONT BAIXA"

El Concurs de Rapsodes homenatja Ovidi Montllor en el 25 aniversari del seu traspàs El proper 29 de març �ndrà lloc el Concurs de Rapsodes Font Baixa que cada any organitza el Casal de l'Espluga. Per aquesta ocasió, l'en�tat ha decidit triar un poema d'Ovidi Montllor per tal de rendir-li un pe�t homenatge ja que aquest 2020 se celebra el 25è aniversari de l'inici de les vacances, tal i com ell anomenava al seu traspàs. En aquest certamen pot par�cipar-hi qualsevol persona que �ngui més de 18 anys. Cada par�cipant ha de realitzar obligatòriament dues proves, la primera de les quals és la lectura del poema “HOMENATGE A TERESA”, la segona consisteix en la rapsòdia d’un poema escollit lliurement pel concursant, d’un au-

tor català reconegut, la interpretació del qual no pot excedir els cinc minuts.

El termini per inscriure’s acaba el dilluns 23 de març de 2020. ■

HOQUEI CASAL DE L'ESPLUGA

El prebenjamí a de l’Hoquei Casal de l'Espluga, campió de la Lliga Or El dissabte 1 de febrer l’equip Prebenjamí A de la secció d’hoquei del Casal es va proclamar campió de la lliga TGN PREBENJAMÍ OR, després de derrotar el Reus Depor�u A, per dues parts a una.

EL FRANCOLÍ

28

L’equip, format per jugadors de l’Espluga i de Tàrrega i entrenat per l’espluguí Carles Creus, va enfrontar-se a l’equip reusenc, rival directe a la lliga, en un par�t molt disputat i de gran nivell. Tot i la pressió i els nervis, que van fer que el Reus Depor�u s’imposés per 1 gol a 2 a la primera part, els nostres jugadors van saber mantenir la calma i desplegar el seu bon joc, i aconseguir endur-se la segona i tercera part, proclamant-se així campions de lliga, a falta de dues jornades de compe�ció. La jornada va comptar amb el suport de familiars, seguidors i jugadors d’altres categories del club, que van acompanyar l’equip i no es van voler perdre viure aquesta fita en directe. Des de la redacció d'El Francolí els donem l’enhorabona! ■ FEBRER

2020


C A S A L ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

L'Escola de Dansa del Casal inicia la temporada de concursos amb la presentació de les coreografies 2020 El passat 29 de febrer va tenir lloc la presentació de les noves coreografies que aquest 2020 es presentaran als concursos de dansa. La directora de l'escola i coreògrafa de gairebé tots els balls va destacar la qualitat i quan�tat de ballarines que aquest any s'han animat a concursar. En la disciplina de ballet clàssic s'han presentat les següents coreografies: -"Pizzicato", interpretada per Carlota Franquès i Clàudia Hernández - "Kitri" de Clàudia Hernández - "Esmeralda" de Carlota Franquès - "Pájaro azul d'Ènya Dengra En la disciplina de dansa flamenca, on les corografies han estat creades per la professora Carmen Fernández, s'han presentat dos balls: - "Rocio": Helena Nieto - "Toma que toma": Maria Barrientos En l'apartat de grups i sota la disciplina de dansa contemporània es van presentar: - "Meu Amor Marinhero": Marina Roca, Marta Pàmias, Anna Solé, Mar Fo-

guet, Laura Roca i Maria Quiles -"AKKORD": Carlota Franquès, Júlia Gil, Mariona Figueras, Estela Casilla i les germanes Clàudia i Paula Hernández. - "RUNRIVER", (coreografia de Andrea Ladanyi) Carla Gurrea, Mar�na Frago, Marina Roca, Marta Pàmias, Paula i Clàudia Hernández, Carlota Franquès, Estela, Ènya Dengra, Helena Nieto, Laura Roca, Maria Quiles, Júlia Nieto, Júlia Gil, Júlia Serra, Mar Foguet, Anna Solé, Núria Nieto i Mariona Figueras. En la mateixa disciplina de dansa contemporània i amb l'apartat de duos i trios, les coreografies van ser: - "Una palabra": Núria Nieto, Júlia Nieto i Anna Solé - "Good company": Carla Gurrea i Mar�na Frago - "Bashku": de les germanes Clàudia i Paula Hernández - "In love": Estela i Carlota Franquès - "Perdóname": Marta Pàmias i Marina Roca

- "Who’s there": Maria Quiles i Laura Roca I per úl�m, en l'apartat de solo i també sota la disciplina de contemporani, l'EDC va presentar: -"Imagina": Ènya Dengra -"Dreams": Mariona Figueras -"Mil pasos": Helena Nieto -"Lost": Clàudia Hernández -"Far away": Carlota Franquès -"Arráncame": Paula Hernández - "Ves�da de nit": Júlia Gil -"Quizás": Estela Casilla -"Sueña": Laura Roca -"In the dark": Maria Quiles -"Whisper": Mar Foguet -"Igra": Marta Pàmias -"Danza de gardenias": Núria Nieto -"Timelapse": Marina Roca -"Love me": Júlia Serra Així doncs, amb aquestes 30 coreografies aquestes ballarines representaran l'Escola de Dansa del Casal arreu del territori. Des del Casal els desitgem molta sort, però sobretot que gaudeixin ballant. ■

Akkord. EB

Igra. EB

Imagina. EB

EL FRANCOLÍ

29

FEBRER

2020


Vestida de nit. EB

Quizรกs. EB

EL FRANCOLร Runriver. EB

Esmeralda. EB

Good company. EB

30

Lost. EB

FEBRER

2020


C A S A L CONUCURS DE DIBUIX DE LA FIRA

El Concurs de Dibuix de la Fira arriba a la 25 edició El passat 12 de febrer es va reunir, a la sala de juntes del Casal, el jurat del Concurs de Dibuix de la Fira que aquest any ha arribat a la 25 edició. Des de l'any passat, els concursants poden optar a tres premis per curs, això significa que es donen 18 premis en total, tenint així més opció a ser guardonats. El premi con-

sisteix en un val de 25 euros per a bescanviar en material escolar, a la Llibreria Índex i un diploma acreditatiu. A part, el jurat escull un dibuix que es publica a la contraportada, la premiada d'aquest any ha estat la Mar José. El jurat està compost per gent vinculada al món de l'art, en aquesta ocasió vam poder comptar amb el

Cèlia Griñó. 1er

Elna Pàmies. 1er

Martí Vilalta. 1er

Alèxia Roig. 2n

EL FRANCOLÍ

31

Ramon Joan Roselló, Josep Maillo, Ramon Amigó, Ilona Frijhoff, Enric Mercadé i Joan Tarès. Els premis es van donar el passat 29 de febrer, després de la presentació de les coreografies de l'Escola de Dansa del Casal. A continuació els deixem la relac i ó d e l s d i b u i xo s g u a rd o n at s d'aquest 2020:

FEBRER

2020


Clàudia Poca. 2n

Elna Puché. 2n

Arnau Martí. 3r

Biel Cos. 3r

Arlet Batallé. 3r

Jan Anglès. 4rt EL FRANCOLÍ

Àlex Ciuperca. 4rt

Ferran Moncada. 4rt

32

Blanca Baldrich. 5è

FEBRER

2020


Ibtissam Lakehal. 5è

Anna Òdena. 6è

Anna Saumell. 6è

Júlia Batet. 6è

Nens i nenes guardonats en l'acte de lliurament dels premis del 25 Concurs de Dibuix de la Fira. Rosa Mari brull EL FRANCOLÍ

33

FEBRER

2020


Mots

MalDits

Aquest mes de febrer encetem nova secció, "Mots MalDits", on fem una pe�t recull de les paraules que, per diverses raons, acostumem a dir malament en català. Amb aquest nou apartat no pretenem alliçonar a ningú, només volem posar un pe�t gra de sorra per a que la nostra llengua no es vagi deteriorant poc a poc. Acera.- Vorera. Voravia. A la vorera camina per la teva dreta. Ahorrar.- Estalviar. Estalvia, fill, que el demà no l’ha vist ningú. Algo.- Alguna cosa. Res. Quelcom. Hi ha alguna cosa més i ara no me’n recordo. Que us convé res? Que voleu res més? Almeja.- Cloïssa. Arròs amb cloïsses. Assentar-se.- Seure. Asseure’s. Seieu al sofà. Estigueu-vos asseguts o seguts.

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Un accident ridícul" "La pressa tot sovint té per destí el turmell. Concretament, l’os extern, vinclat contra natura al caire d’una vorera. El cos ja no té vint anys, però encara s’ho pensa i empeny com si no hagués passat res, amb el peu adolorit i la cama ranca [...], perquè no recordo haver-me aturat per avaluar els danys ni quan he proferit un alarit de dolor. Però no ha estat res,

EL FRANCOLÍ

tot és a lloc, i no he arribat pas a caure. Al cap i a la fi, em dic, només hi ha un os ara mateix que pugui desmentir-me, i el tinc ficat dins la bota, ben cenyit, emmordassat, perquè no cridi i tiri endavant. Les raons del cos, qui les sap? Mentre avanço, em noto una escalfor palpitant al lloc de l’esquinç que envia dèbils descàrregues nervioses al voltant. A contra-

34

cor, coixejo. De tant en tant m’arriba un cruixit llenyós d’alguna articulació subsidiària [...], i camino ranquejant, remolcant aquest cos esbalandrat que ja no és el que era. Un accident ridícul, i ho veus clar: es comença envellint pels turmells". ■

Eva Vàzquez El Punt Avui, 17 de febrer del 2020

*Fragment escollit per Andreu Morta

FEBRER

2020


BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Frederic Suau Tarruell?

Frederic Suau i Tarruell va néixer a l’Espluga el 10 de maig Sor�ren a les dotze de la nit, amb una temperatura gède 1899. Era fill d’Antoni Suau Llampayas - confiter, comer- lida, amb torxes i, per sort, amb lluna. De Capafonts anaciant i industrial que també fou alcalde de la vila (1923-1925) ren a la Mussara; de la Mussara, passant pel Coll de la Ba- i de Dolors Tarruell Vilalta de Cervera. Frederic Suau va ob- talla, fins a Castellvell i després a Reus on arribaren a pritenir l’any 1917 el �tol de batxiller i tot seguit estudià me- meres hores del ma�. Un automòbil va portar aleshores dicina. Acabà els estudis el 1925 i el mes de setembre d’aquell el ferit fins a l’Hospital Civil de Tarragona (Hospital de Sanmateix any va ocupar la vacant de metge de la vila de Pra- ta Tecla), on fou operat pel doctor Rafael Ba�es�ni. des. Es casà el 1931 amb Francisca Monistrol Vall i en segoL’any 1926 el Consell provincial de Foment designà Fredenes núpcies, l’any 1945, amb Salvadora Mitjans Solé. ric Suau per a formar part de la Junta local de defensa contra Al poc temps de ser a Prades es va trobar que, a Capa- les plagues del camp. El febrer d’aquell mateix any es va asfonts, un pagès que transportava troncs va tenir la mala sort sociar al Sindicat de Metges de Catalunya, a la secció comarque un de ben gros es desplacés i li caigués sobre la cama. cal de Montblanc, i l’any 1936 a la secció barcelonina. El seu fill amb prou feines el va poder alliberar. Van avisar L'any 1940 guanyà per concurs la plaça de metge de Frederic Suau, que considerà que calia traslladar el ferit Subirats i nuclis agregats (l'Alt Penedès), el 1951 la del sens falta a l’hospital de Tarragona. Però aleshores no hi ha- municipi de San Andrés y Sauces, a Santa Cruz de Tenevia carretera i cap vehicle no el podia transportar. Van pren- rife (illes Canàries) i el 1953 la de Palafrugell, on exercí dre la decisió de portar-lo en llitera i, acompanyats de Fre- fins a la seva jubilació el 1966. L’any 1963 havia aplicat deric Suau, 26 homes de Capafonts s’anaren rellevant de amb gran rigor la vacunació preventiva contra la polioquatre en quatre per a pormielitis als infants palatar aquella persona fins a frugellencs i el 1969, tot Reus. Sor�ren a les dotze i que jubilat, encara figude la nit, amb una temperava a la llista de metges ratura gèlida, amb torxes i, de la Mutualidad Geneper sort, amb lluna. De Caral Deportiva de la depafonts anaren a la Mussamarcació gironina. Jordi Roca i Armengol ra; de la Mussara, passant Centre d’Estudis Locals pel Coll de la Batalla, fins a BIBLIOGRAFIA: Castellvell i després a Reus Un accidente, a Diario de on arribaren a primeres hoTarragona, 2 de desembre res del ma�. Un automòbil de 1925. va portar aleshores el ferit ROCA I ARMENGOL, J.: fins a l’Hospital Civil de TarHistòria de l'Espluga. El ragona (Hospital de Santa segle XX, l'Espluga de Tecla), on fou operat pel Receptes de Frederic Suau Tarruell. Arxiu Francolí, 2005. ■ doctor Rafael Ba�es�ni.

EL FRANCOLÍ

35

FEBRER

2020


PINZELLADES DEL PEDRÍS Josep Maria Rendé Masdeu, un camí entre les finances i la vi�cultura

Som al teu tros, a la partida de les Comes i hi ha un munt de ceps arrencats, quin és el motiu? Aquesta vinya ja tenia una edat, potser vint-i-cinc anys, encara podia donar una mica més de profit, ara la meva filla i el gendre, que són els que n'entenen van decidir arrencar-la per canviar la varietat del raïm i plantar una vinya autòctona com el Trepat i el Mataró. Quan va començar la tradició de la viticultura a casa vostra? Vam començar a fer vi juntament amb el meu germà Joan per aprofitar més bé les terres de Figuerola i Cabra del Camp i també les de l'Espluga de Francolí, i alhora també el local que tenia la família a la Font Baixa, donat que reunia les condicions per fer-ho. Vam introduir varietats foranies com el Cabernet i el Merlot, que per cert, són les que ara han arrencat Tant el teu germà, escriptor, com tu mateix que estaves al sector de les finances, queda prou clar que no proveníeu de l'agricultura, com es produeix aquest canvi? Jo ja feia alguna tasca agrícola abans, conrear l'hort, o sigui que ja tenia d’afició. El que a mi m'agradava (i vaig provar-ho sense massa èxit) era la ramaderia, en concret les granges de porcs, però no em van acompanyar els preus ni els mercats de la carn i vaig haver de deixar-ho. Quina és la diferència entre beure EL FRANCOLÍ

vi i fer vi i també alhora, aconseguir que el públic ho accepti amb satisfacció. Per obtenir un bon vi s'han de plantar bones varietats i això és el que nosaltres vam fer. Cal tenir, també, una mentalitat diferent de la que llavors es tenia, fa anys prevalia l'obtenir molts quilos de raïm. Ara es mira més la qualitat que la quan�tat, per això ara tornem a plantar les varietats autòctones de la comarca, tal i com abans he comentat, es pot treure un molt bon vi. En el món del vi, però, influeixen molt els gustos, a mi personalment m'agraden més els cabernets i merlots, però de vins monovarietals ara no se'n fan gaires ja que generalment es fa un cupatge amb més d'una varietat que millora molt el resultat final. La teva vida sempre ha estat a l'Espluga? Sí, sobretot durant la infantesa, fins als 10 anys que vaig anar a estudiar a Tarragona. Llavors només venia els estius i ho compaginava amb Cabra del Camp, que hi teníem casa. Quan vaig entrar a treballar a la Caixa vaig estar un període treballant fora del poble vaig passar per Sabadell, el Vendrell, Montblanc i finalment vaig tornar al meu poble. Encara portes el celler i les finques de casa vostra? Fa uns set anys que em vaig jubilar, llavors vaig passar a la meva filla Mariona i al Jordi, el meu gendre, tota aquesta tasca i també el cultiu de les terres. A mi em va quedar el cuquet de fer vi i llavors vaig decidir guardar-me un petit tros de vinya al terme de Figuerola, que, amb el meu germà i un amic, fem perquè ens agrada, un cultiu acurat. Del seus raïms només aprofitem la flor del most, el producte per elaborar el vi, que obtenim del treball fet amb els estris d'un vell celler que hi ha a la casa de

36

Cabra del Camp, el resultat és un vi excel·lent que em permet gaudir-lo amb els meus amics i coneguts. Canviem d'escenari, aficions, esports com ho portes ? De jove futbol, com tothom, després l'equitació ha estat la meva gran afició. Als 35 anys vaig comprar el meu primer cavall, des de llavors sempre n´he tingut i ho he gaudit amb unes bones passejades, és un bon esport, sempre estàs en moviment, fent esforç amb les cames per aixecar-te de la sella ja que si no fos així semblaries un sac de patates dalt d'un cavall. Aquesta afició em venia de família, a casa meva des de que tinc us de raó, hi havia una sella que no feia servir ningú però allí hi estava... esperant. Segur que era del meu besavi, que per cert, la deixava cada any per la cavalcada de Reis i em va desaparèixer. Recordo que amb el meu pare anava amb una tartana de rodes de fusta i cèrcols de ferro. La tartana és un carret amb vela, per protegir de les inclemències del temps, passejàvem pels camins de la Conca, en tinc uns molt bon records. Tinc una anècdota; fa bastants anys em va parar un home amb un cotxe molt espectacular i luxós i em va dir que ara mateix me'l canviaria pel cavall i va afegir que ell no podia gaudir de l'espectacle de la natura de la nostra comarca com ho podia fer jo en aquell moment. Itinerari que aconsellaries per gaudir-ho a cavall? El camí de la Pena, quan fa bon temps estàs fresc i quan bufa el vent estàs arrecerat en un entorn i paisatge preciós. ■ Joan Casanovas

FEBRER

2020


E S PA I S O M M E L I E R Els vins i els formatges, grans aliats? Si com a bon amfitrió vols donar un accent francès a una bona taula, no hi ha res com oferir un maridatge de vins i formatges. Però també és una juguesca arriscada que requereix una sèrie de consideracions, donat que existeixen milers de referències formatgeres amb les diferents textures, gustos i complexitats. El vi que els acompanya ha de ser adequat perquè ambdós es compenetrin, es preservin i potenciïn entre si. Dit d’una altra manera, perquè maridin amb harmonia. Per endinsar-se en aquest tema tant complicat, que necessita lògica, bon paladar i ciència, hem consultat a un expert en la matèria: Luc Talbordet. De la ‘fromagerie’ barcelonesa Can Luc. Ens desvela els seus secrets i consells per encertar amb elecció de vins a l’hora d’acompanyar una taula de formatges variada. El seu consell inicial és que la degustació ha de constar sempre de dos temps: iniciem el tast tastant el formatge escollit, el mosseguem, tastarem i l’empassem i podem començar a tastar el vi. Llavors, repetirem aquests passos una segona vegada i amb els mateixos productes, però a la inversa: tastant el primer vi i, a con�nuació, el formatge. “Així dis�ngirem perfectament la personalitat de cada un, ja que ambdós productes tenen la mateixa importància i es mereixen la mateixa consideració”, afirma Luc. És un ferm defensor, a més, del que molts es neguen a admetre: si bé els vins blancs són més fàcils de maridar amb aquest producte làctic, ja que la seva acidesa aporta frescor i les seves habituals notes afruitades equilibren el seu marcat caràcter gustatiu, els negres, escollits adequadament, ofereixen aliances perfectes amb formatges específics que, com el seu elevat component de sal, acEL FRANCOLÍ

centua els seus tanins. Formatges frescos De textura tova, més o menys salats, amb un gust pronunciat a llet i presència d’acidesa, els formatges frescos (�pus Burgos, Pe�t-suisse, mozzarella o mató) acostumen a servir-se amb acompanyaments dolços o salats. Això condicionarà el vi amb el qual s’ha d’acompanyar. En el cas de servir-los amb sucre en pols, melmelada, culis de fruita o mel, s’ha de decantar-se per vins dolços i molt aromà�cs com el muscat, gewürztraminer o pinot gris. En canvi, si els presentem com herbes, fruits secs, o sal i pebre, és ideal un vi blanc sec com el chardonnay o sauvignon. Formatges de cabra i d’ovella La densitat de la pasta d’aquests formatges dependrà del seu grau de maduració (semisec o molt sec). Com més seca sigui la peça, més in-

tens i salat serà el seu gust. En aquesta categoria es troben, per exemple, el crottin de chavignol, el valençay o un payoyo semi. Mariden amb vins blancs secs o semisecs lleugerament afruitats, de tipus chardonnay o riesling, i negres lleugers amb molt pocs tanins com pot ser el pinot noir. Per altra part, els negres de criança amb cos i intensitat són la parella perfecte pels formatges curats d’ovella (tipus Manche-

37

go o Serra del Tormo, per exemple). Formatges de pasta tova i de pell florida Una textura untuosa i un gust més o menys cremós. Parlem del Brie i del Coulommiers, entre d’altres, que són un autèn�c pecat pels amants del formatge. Es gaudeixen encara més amb una copa de vi negre una mica boscós (Exemple: vins de Borgoña). S’ha de tenir en compte que els formatges d’aquesta família considerats “triple crema”, com l’exquisit Brillat-Savarin, mariden encara millor amb Caves i Champagnes de categoria, ja que les bombolles contrasten amb l’intens gust a nata i “netegen” la boca de la seva textura molt cremosa. Formatges de pasta tova i de pell rentada Aquesta família es caracteritza per formatges de gust i aroma molt potent, i de textura untuosa, com són el Munster, Reblochon, Mont d’or o Pont l’évêque, per exemple. Encertats són els acords amb vins blancs molt aromà�cs �pus gewürztraminer, riesling més madurs o de collita tardana. No obstant això, en aquest cas és preferible decantar-se per negres robustos de �pus garnacha. Formatges blaus Fourme d’Ambert, Roquefort, S�lton… Com més forts i més salts, millor resulten aquests formatges. La seva pasta greixosa i tendra es gaudeix amb una copa de vi molt dolç, licorós, sigui blanc (Muscat Sauternes) o negre (Porto...), i inclús Vermut. Formatges de pasta premsada no cuita Cantal, Gouda, Tomme, Mimole�e, Morbier… es caracteritzen per un gust suau i una pasta flexible però densa. En aquest cas val la pena apostar per negres madurs de varietat syrah, de cos envolvent i delicat, d’aromes profundes i complexes que han desenvolupat un fi bouquet. ■ Mariona Rendé FEBRER

2020


ARA FA 100 ANYS

Febrer de 1920, a l'Espluga El 1920 està documentada la primera gran migració d'Espluguins cap a ciutats més grans, empesos per la misèria i la crisi agrària. Pagesos, jornalers, un boter, 2 peons de la construcció, un paleta, un sabater, un serraller, un cambrer, un fondista i 16 noies pel servei domès�c, residien a Tarragona, segons un estudi de Roser Puig. A l'Espluga, el febrer, havia mort Magí Anguera Sans. El 26 de febrer es produí un despreniment de terres al pont de la Palanca. A l'hort tocant al pont, propietat de Josep Rull, estan ell a la caseta que hi tenia, es va enrunar. Hi acudiren veïns i hi trobaren la senyora Filomena Guasch desmaiada i el propietari mig colgat. Tot plegat no fou més que un ensurt. L'Espluga corria el risc de perdre la caserna de la Guàrdia Civil si no s'emprenia la reforma de la casa que habitava el cos armat o es construïa un nou edifici. El problema s'arrossegava de feia temps, i en temps de la II República encara estava per resoldre. El poble estava immers en la campanya per les eleccions municipals que portarien molta cua. El primer de febrer de 1920 al Jutjat Municipal de l'Espluga de Francolí es va fer l'acte de proclamació de candidats a regidors. S'havia cons�tuït la Junta Municipal del Cens Electoral presidida per Ramon Dalmau Prats. En formaven part com a vocals Ramon Casanovas Sales, Joan Micó Mar�, Salvador Minguella Boyó, Antoni Briansó, Josep M. Palau Roig, Josep Civit Vilà, Ma�es Altarriba Saumell i Josep Calbet Dalmau. Pel districte 1r s'hi presentava Josep Calbet Dalmau, Josep Torrell Òdena, pel 2n, Joan Micó Mar�, Joan Calbet Miquel. Els candidats havien de ser proposats per altres regidors. En el districte 1r Pau Tarés Franquet a proposta d'An-

EL FRANCOLÍ

toni Roca Guasch i Ma�es Callau Vilà; pel districte 2n Ma�as Sala Montserrat a proposta de Ma�es Callau Vilà i Isidre Domènech Prim; Magí Iglesias Sans proposat per Isidre Domènech Prim i Antoni Roca Guasch; Josep Rosell Pons a proposta de Josep Trullols Dalmau i Salvador Sanjuan Vidal. La proposta presentada per l'exregidor Josep Capdevila Saltó no fou admesa perquè el sol·licitant no residia a l'Espluga. També són refusades per unanimitat les propostes presentades per Joan Calbet Dalmau i Pau Panadés Llauradó per defectes en la documentació. Eliminats aquests tres resten candidats els altres 8 noms presentats. Pel districte primer, hi havia tres vacants i d'acord amb l'ar�cle 29 de la Llei Electoral, en ser només tres els candidats quedaven escollits automà�cament. En el districte segon s’havien de fer les eleccions. El desembre passat s’havia publicat al diari de Reus Las Circunstancias un ar�cle que el Jutge municipal Ramon Dalmau va considerar injuriós per la seva persona. I aquí va començar el conflicte que va durar fins ben entrat l'any 1923. L'ar�cle citat estava signat per LUZBEL, pseudònim del mestre Àngel Perisé. En el conflicte hi ha l'ombra de Julià Nougués, el diputat republicà federal, propietari de la Masia del Comellar de la Pena. No cal dir que el rebombori de les eleccions municipals de 1920 causà encara més divisió al poble. El mestre Perisé havia engegat una forta campanya amb el jovent espluguí i els seus escrits inspirats per Nougués, ens permeten avui conèixer fil per randa, aquell problema. Sobre aquestes eleccions podeu veure "Relats i cròniques. L'Espluga de Francolí, 1900-1923" d'aquest mateix autor, publicat el 2017. Pàgines 281-292. ■

38

Josep Maria Vallès

FEBRER

2020


CURAR-SE EN SALUT Pay Dirt

Al 2007 s’havia establert al camp de la microbiologia, que alguns microbis tenien un sistema de defensa -adquirien immunitat- contra els virus que els feien malalts. Trocets de l’ADN dels virus vençuts s’havien trobat incorporats en forma d’un patró peculiar -descrit i anomenat Crisper- a l’ADN dels microbis guanyadors d’aquelles lluites similar a l'examen del con�ngut de l’estómac d’un difunt recent, pot revelar allò que havia menjat feia poc. S'havien descobert i desmuntat -enginyeria a l’inversa- una gran varietat de sistemes Crisper que els cien�fics podrien estudiar i veure les seves maneres variades de funcionar, o no funcionar remuntant les peces -enginyeria dels detalletscom si juguessin al LEGO. Els microbis havien destruït l’ADN? o ARN? dels virus vençuts i se l’havien incorporat al seu ADN propi que així s’havia modificat. A part de les aplicacions comercials immediates a industries alimentàries de la fermentació (formatges, iogurt i altres que hem mencionat anteriorment) els microbiòlegs i bioquímics es van adonar que estaven operant en un camp que oferia possibilitats propicies a troballes importants per la manipulació dels genomes (ADN) de les espècies en general incloent la humana. A l’anglès l’expressió “pay dirt” literalment terrossos/bru�cia que paga explica aquest concepte. Es veu que s'indroduí al llenguatge el segle XIX adoptada de la mineria i es referia a quan els miners s'adonaven de que treballaven en terreny certament dificultós però ben possiblement favorable a trobar el filó del material especial i valuós que buscaven. Aleshores es mul�plicaren les inves�gacions sobre el Crisper. Rudolph van der Ost a la Wegeninen University (Holanda) i el seu grup de cien�fics trobaren en un microbi una forma de Crisper de moltes peces desmuntables i la introduïren (2008) a un miEL FRANCOLÍ

crobi que no tenia defenses, no era immune, contra un cert virus. O sigui que actualment varen vacunar un microbi contra un virus semblant a quan ens vacunem per la grip. A con�nuació anaren traient una a una peces del Crisper i observaren l’efecte posi�u o nega�u que resultava i així aversbrinar detalladament, peça a peça, com funcionava aquell sistema Crisper en par�cular. Em fa recordar una escena inoblidable de la famosa pel·lícula 2001: Una odissea de l’espai (1968, Stanley Kubrick) on el comandant humà de la nau espacial va desconnectant endolls de l’ordinador que s’havia revelat apropiant-se el control de la missió espacial; dramà�cament la veu sintè�ca de Hal va minvant tot i demanant al humà que és als controls que no el fes desaparèixer fins que Hal, l’ordinador, és ... “mort” i l’humà ha rescatat el control de la nau espacial. De l’experiment de Van der Ost es va pogué deduir que segons com, Crisper actuava controlant l’ARN -- que és procés, com executar la recepta de fer proteïnes (peces de la maquinària dels organismes vius) -i segons com podria també en efecte controlar directament sobre l’ADN- el codi mateix, els ingre-

dients de la recepta, molt més concret i directe -sense que calgués la mediació de l’ARN... i aquest és el filó, el mànec de la paella que tothom al món cien�fic -i al món mèdic-omercial!- volia tenir. Tornant al pay dirt de l’anglès m’ha semblat interessant llegir al diccionari que a les Balears hi ha l’expressió ha-

39

ver-hi cosa davall es terròs -tal com fan servir es per el- en el sen�t d'haver-hi una cosa oculta, misteri, intriga davall del terròs -- les dificultats -- i contrastar-ho amb com l’expressió en l’anglès que, reflec�nt una cultura d’ac�tud dis�nta, no solament és més concreta sinó també més posi�va. Per això és tan recomanable de veure de sor�r de la closca i experimentar altres maneres de fer, de viure, de veure, i de mirar... La marxa amunt de la inves�gació dels sistemes Crisper s’accelera i el següent esglaó s'escau a la Northwestwern U. de Chicago el mateix 2008. El bioquímic argen� Luciano Marrafini (Rosario, Arg. 1974) va obtenir el seu doctorat en l’especialitat (1998) a la U. de Chicago baix Malcom Casadaban, un expert mundial en la genè�ca dels virus bacteriòfags i tots dos varen compar�r la forta convicció de que hi havia d’haver un(s) sistema(-es) Crisper o altre(-s) d’alguns microbis que havien d'actuar directament sobre l’ADN de certs virus bacteriòfags (invasors de microbis) perquè ells veien que aquesta mena d’infeccions eren molt explosives i els microbis que les resis�en haurien de ser d’allò més eficients en les seves defenses (immunitat) i per tant haurien d’atacar l’ADN directament i no per intermediació de l’ARN ruta que seria massa laboriosa per les situacions extremes que coneixien d’experiència pròpia. Marrafini passà a la Northwestern U. que és també a Chicago i cooperant allí amb el bioquímic Erik Sontheimer varen trobar un dels sistemes Crisper que va demostrar sens dubte què atacava directament l’ADN dels virus bacteriòfags tal com havien proposat: 1/ tallava com amb una �sora l’ADN del virus atacant -i així desllorigava l’infecció viral del bacteri- amb un enzim (una proteïna) que és “una peça de mecanisme” biològic que estava codificat al Crisper -recordem que Crisper és una porció peculiar d’ADN- del BACTERI par�cular FEBRER

2020


CURAR-SE EN SALUT que inves�gaven. I, 2/ que aquesta mena de �sora bioquímica es podria programar per tallar el lloc exacte de la cadena d’ADN del VIRUS invasor on es volgués o convingués dirigir. En el cas inves�gat es tractava de la lluita BACTERI versus VIRUS però podien pronos�car la possibilitat d’aplicacions impactants molt més ampliades. En el seu escrit, publicat a la pres�giosa revista Sciene (desembre 2008) foren els primers en declarar explícitament que aquest procediment de poder tallar, al gust o conveniència de l’inves�gador, una cadena d’ADN seria de gran u�litat pràc�ca pensant a l'engròs, per la modificació, correcció, alteració, millora, refinament..., etc de tota mena de genomes (els codis genè�cs/ ADN’s de tots els organismes vius) sempre i quan se’l pugui treure aïlladament fora del seu ambient natural dels microbis i archea (organismes no nucleats, els més senzills) on s’estava inves�gant i aplicar-lo per si sol a altres formes de vida més complicades ( nucleades) com per ex. plantes, animals, i humans. Podríem dir-ne “cirurgia general” i de tota mena d’especialitats de l’ADN. Als temps moderns aquesta mena de projecció ja s’ha realitzat molts cops. Per un exemple entre molts d’altres l’electricitat, coneguda més o menys de milers d’anys enrere, fou estudiada cien�ficament als laboratoris dels segles XVIII i XIX en preparació per la seva extensa aplicació pràc�ca de fa més d’un segle. És el conegut i tan repe�t salt de la ciència dita bàsica, o pura a la ciència aplicada que es traspassa cap a tota mena de tecnologies i enginyeries com veiem a la vida d’avui dia. Una autoritat tan reconeguda com el biòleg i microbiòleg Louis Pasteur (1822-1895), un dels pares de la microbiologia a la medicina i el salvador de les industries del vi, cervesa i la llet del seus temps ja va dir: ”Una categoria de ciència que es pugui anomenar (separadament) ciència aplicada no existeix. Allò que hi ha és la ciència i les aplicacions de la ciència embolicades juntes com un fruit que eix de l’arbre que el porta”. Una altra cosa és el que fan amb EL FRANCOLÍ

la ciència els humans responsables (o irresponsables) pel bé de tots els individus de les societats o principalment pel benefici crema�s�c d’inversors par�culars interessats incloent -que desgraciadament es dóna massa sovint- alguns professionals de la inves�gació cien�fica. La modificació de l’ADN l’ha fet la natura des de milers de milions d’anys (selecció natural) tal com ho explicà Charles Darwin al seu llibre L’Origen de les espècies (1859) mitjançant les influències entre uns organismes amb altres i amb els seus entorns. Així és com apa-

reguérem els humans que des de fa milers d’anys han anat “seleccionant” -manipulant, millorant- les espècies que els ha convingut per ex. des de l’establi-

40

ment de l’agricultura i la ramaderia resultant a més i en la producció de tota mena d’híbrids. A un cert punt es feu servir la irradiació bastant indiscriminada de plantes i animals per produir-los mutacions (canvis als seus ADN’s) incontrolats i veure'n què en sor�a. Més úl�mament hi ha una colla de tècniques ben sofis�cades i amb bons controls que produeixen els segons a on i segons com més o menys controver�ts GMO’s (Gene�cally Modified Organisms). Grans empreses americanes produeixen grans volums de plantes i animals modificats amb avantatges de resistència a malal�es, menys necessitats de pes�cides, etc.,mentre els productors europeus sembla que facin servir els seus tribunals potser tan o més per la defensa dels seus mercats com per la defensa d’una pretesa puresa dels seus procediments de producció, una mena de GMO’s no tan evolucionats ... Per la definició de GMO hom se la pot fer a mida segons com i quan: un malalt curat d’una malal�a hereditària mitjançant la modificació del seu ADN, no cosa fàcil però ara mateix en camí, serà un GMO. Amb les tècniques actuals (ZFN’s, TALENS, Meganucleases, Indels, DSB’s i altres) per la modificació dels ADN’s es busca una diana perfecta a on produir el canvi (mutació) però són complicades, costoses i molt llargues de temps... CRISPER oferia la possibilitat, avui realitat, d’una tècnica més ràpida, més senzilla, més barata, i d’aplicacions múl�ples... molt més eficient. ■ Anton Martí

FEBRER

2020


ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

Carnaval a la llar d’infants Vedruna l’Espluga de Francolí Aquest mes hem pogut gaudir d’uns dies plens de gresca i disbauxa a la llar d’infants. Vam començar la setmana preparant als nens i nenes per tot allò que passaria durant els següents dies; com per exemple, els més pe�ts, van manipular confe� a la taula d’experimentació, els mitjans es van posar màscares, perruques i barrets, i els més grans van elaborar la seva pròpia màscara. El dimarts, el Rei Carnestoltes manava anar ves�t amb pijama. Tots els nens i nenes feien molt de goig i, tot i la sorpresa d’algú que els veia, no acabaven de sor�r del llit! El dimecres calia anar a la llar d’infants amb la cara pintada! Quina sorpresa ens vam endur: hi havia papallones, pirates, gats i moltes altres cares diver�des. El dijous, el Carnestoltes ens va manar portar un pen�nat ben original. Semblava que tots sor�ssin de la perruqueria! Feien molt de goig! I per acabar la setmana, va arribar el dia que calia anar ben disfressats! El Rei Carnestoltes va manar anar amb les millors gales de carnaval. I per acabar d’arrodonir el dia, a

la tarda vam acabar la festa de la millor manera: celebrant-ho amb les famílies de la llar d’infants! En aquesta festa, hi havia diverses propostes perquè tots els infants s’ho passessin d’allò més bé: pintures de cara, corbates i llaços per pintar i guarnir-se, el joc de disfressar, i molt confe�! Visca el carnaval i visca el Rei Carnestoltes! ■

Carnaval a l’Escola Vedruna l’Espluga de Francolí Un any més amb el Carnaval, la disbauxa i la gresca van arribar i van omplir cada racó de la nostra escola de festa, alegria i molts somriures. De pe�ts a grans ho vam celebrar, i molt bé ens ho vam passar! Els nens i nenes de P-3 fins a 6è van treballar prèviament l’arribada de la fes�vitat de Carnaval amb diverses ac�vitats realitzades a les aules pintant màscares, ballant el ball del Carnestoltes… i divendres 21 de març tots els alumnes van venir disfressats de casa per celebrar una gran festa de Carnaval. Al ma� vam rebre la visita de Sa Majestat el Rei Carnestoltes que va donar el tret de sor�da a la festa a l’escola. A la tarda a la pista poliEL FRANCOLÍ

espor�va del costat de l’escola, que era plena de gom a gom dels familiars dels nostres alumnes, va seguir la festa on amb el ritme de la música animada van començar a desfilar tots els alumnes

41

lluint contents les seves disfresses, mentre que els allí presents anaven llençant confe�. Va ser una setmana molt diver�da per pe�ts i grans! ■

FEBRER

2020


ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Innovamat, ensenyar i aprendre matemà�ques avui Aquest curs 2019-2020 els mestres de cicle inicial vam apostar per canviar la metodologia i els materials de l´àrea de Matemà�ques. Vam optar per u�litzar la proposta didàc�ca Innovamat. El projecte ha estat creat per un grup de persones expertes en pedagogia, enginyeria, disseny i, per descomptat, en didàc�ca de les matemà�ques. Bàsicament el que pretén és que els nens i nenes arribin a comprendre el simbolisme dels conceptes matemà�cs com ara el comptatge, la geometria, la lògica o l´estadís�ca a par�r del treball manipula�u realitzat amb materials específics. Es busca que descobreixin el sen�t de les operacions, comprenguin millor els algoritmes de càlcul i desenvolupin estratègies diverses més en sintonia amb la realitat actual on els càlculs mecànics ja els tenim a l´abast amb les calculadores dels telèfons mòbils. El marc teòric que desenvolupa és el que marca el Currículum del Departament d´Educació i que s´estructura en cinc blocs de Con�nguts: numeració i càlcul, relacions i canvi, geometria, mesura i estadís�ca i atzar. Aquests con�nguts s´han de dominar de manera competencial i això implica que els alumnes han de ser capaços de resoldre problemes, de raonar i provar solucions, de fer connexions entre conceptes matemà�cs similars i també han de saber co-

municar i representar els aprenentatges fets. A la pràc�ca les classes s´estructuren al voltant de tres eixos. “Laboratori de nombres” cobreix el bloc de Numeració i càlcul, molt important en el cicle inicial ja que estableix els fonaments de l´aprenentatge matemà-

�c. La dinàmica que es fa a les classes és molt ordenada i progressiva però amb materials diversos: tren de boles, cubs mul�link, cartes de números, quadres numèrics, bitllets, monedes... Es compta també amb un quadernet on es registra de forma escrita els aspectes més importants del treball manipula�u. “Aventures” treballa els altres quatre blocs de con�nguts i consta d´un quadernet per a tot el curs. Els conceptes s´hi presenten en forma de reptes que arriben als alumnes a través d´un

vídeo on el Samuel i la Mar�na, els protagonistes, els demanen ajuda per sor�r dels embolics en què es troben. Les ac�vitats i els materials que es proposen als alumnes són molt diverses: ordenacions, laberints, eixos de coordenades, simetries, patrons de gir, probabilitats, sudokus geomètrics, tangrams... I per úl�m, el tercer eix, és la Plataforma Digital educativa "bmath" que els alumnes prac�quen a la tauleta digital. En ella treballen i reforcen els cinc blocs de con�nguts de manera individual i autoadapta�va. Les ac�vitats que els proposa estan pensades de manera que l´assaigerror no funciona i si no les resolen el programa els dona pistes per poder �rar endavant. Els mestres rebem informació actualitzada del que els alumnes van fent a la tauleta per tal de guiar o avaluar els seus aprenentatges. Els nens i nenes, no cal dir-ho és la sessió que esperen més. Els mestres en fem una bona valoració i en destaquem com a punts forts: la diversitat de materials que fan servir, la riquesa de propostes que es poden fer amb materials rela�vament senzills, el plantejament obert de moltes ac�vitats que fa que els alumnes arribin a solucions diferents però igual de bones. I sobretot, el fet que tota la proposta obliga sempre a l´alumne a provar, raonar, pensar i repensar. ■

Aprenent dels convidats i convidades, La Visita Aquest curs a la classe de primer hem posat en marxa una ac�vitat en llengua castellana per tal de potenciar l´expressió oral en aquesta llengua. Aquesta ac�vitat l'anomenem La Visita i consisteix en que cada nen o nena proposa un familiar, amic, conegut... per venir a la seva classe. L´alumne/a pren la carpeta de La Visita cap a casa per concretar el dia i el tema que el convidat/a li agradaria aportar al grup. Després a classe entre tots es prepara la seva rebuda ja EL FRANCOLÍ

sigui amb un joc, cançó, endevinalla, conte, o alguna altra idea a expressar en castellà. El dia convingut tots esperem la visita, l´alumne/a que convida se sent especialment content i els pares, germans, amics... que fins ara ens han visitat han portat moltes idees engrescadores i diverses per als alumnes. La Mercè, la tutora, va convidar la Dolors Foguet a la qual els alumnes havien �ngut a P.3 i P.4. La Dolors els va explicar un conte molt bonic “Hilo sin fin”.

42

FEBRER

2020


ENSENYAMENT La Mireya va convidar la seva cosina Paula i va explicar, El Sergi va convidar el seu pare. El Salvi els va explicar amb ajuda de fotos i vídeos, diferents aspectes sobre l´hípica sobre les oliveres i l´oli ecològic que elabora. I aquest cop i els cavalls. vam acabar berenant pa amb oli i sal o sucre. La Douae va convidar la seva germana Omaima que els I encara no hem acabat. Ens queden vuit visites més que va parlar sobre el Marroc i els seus menjars, costums i so- segurament seran també molt interessants. ■ bre la llengua àrab. Va portar molts objectes i un llibre de primer de primària del Marroc. La Núria va convidar la seva cosina Edith i la Leila. Elles els van explicar sobre la caseta on cuiden gatets abandonats i com s´ho fan per recollir diners per comprar el que necessiten els gatets. El Jonathan va convidar el seu pare, el Daniel. El tema a tractar van ser els quads i com que va portar el quad del Jonathan l´ac�vitat va ser molt pràc�ca. L´Elna també va convidar el seu pare. El Jordi va parlar sobre la seva feina com a professor d´Educació Física i també sobre els diferents esports de muntanya que prac�ca. La Carlota va triar la seva mare per venir a la classe. L´Alba va aportar un pe�t experiment a fer amb maizena i aigua i van poder veure com es comporta aquesta barreja al ser manipulada. La Cèlia també va convidar la seva mare que també es diu Cèlia. I va portar a la classe el conillet Baloo que tenen a casa. Els nens van poder observar-lo i donar-li menjar. INSTITUT JOAN AMIGÓ

Alumnat de l’Ins�tut Joan Amigó prac�ca esports d’hivern Una seixantena d’alumnes d’entre 1r i 4rt d’ESO de l’Institut Joan Amigó i Callau van fer la sortida anual a la neu per anar a practicar els es-

ports d’hivern. L’estació escollida va ser La Masella, fent estància a l’alberg “La Bruna” de Bellver de la Cerdanya.

Els esquiadors esmorzen a les pistes. Cedida EL FRANCOLÍ

43

Durant tres fantàstics dies, van poder gaudir d’un bon estat de la neu acompanyat per bones temperatures. Per practicar o aprendre aquests esports van comptar amb la dedicació en exclusiva d’un/a monitor/a en petits grups, que els va ensenyar a perfeccionar la tècnica, alguns amb els esquís i altres amb l’snow. L’últim dia al vespre van gaudir d’una bona experiència: una esquiada nocturna després d’agafar forces amb xocolata desfeta i coca. Una de les premisses de la sortida és la de fer cohesió entre tot el grup per tant, en les hores lliures es va conviure i crear nous vincles, sense importar l’edat amb l’objectiu de millorar les relacions interpersonals. D’aquesta manera s’estableixen lligams afectius que ajuden al desenvolupament dels adolescents i afavoreixen el seu creixement personal. ■ FEBRER

2020


Alumnat de l’ins�ut par�cipa al TurisTic Challenge Els alumnes de 2n d’ESO de l’Ins�tut Jo- unes ac�vitats de geocalització per an Amigó i Callau estant duent a terme equips, amb l’ajuda d’iPads que els anaun projecte inclòs a la tutoria impulsat ven donant pistes de com desenvoluper la Diputació de Tarragona junt amb par l’ac�vitat. Després d’esmorzar van el Patronat de Turisme, el TurisTic Challenge. Els alumnes, per equips heterogenis, han de desenvolupar una proposta turís�ca familiar del nostre entorn tenint en compte les noves tecnologies. La par�cipació en aquest projecte implica que la Diputació es compromet a fer una jornada de formació subvencionada pels alumnes a Tarragona ( TurisTic Day). El passat dilluns dia 14, els alumnes es van desplaçar fins a Tarragona per dur a terme dos ac�vitats interac�ves sobre el patrimoni cultural de la ciutat. Primer, van anar al Camp de Mart a fer Als peus de la Catedral de Tarragona. Cedida

anar cap al Parc de la Granotes, prop de l’Amfiteatre, on van seguir fent una altra ac�vitat compe��va per grups sobre la Tàrraco romana. Aprofitant el desplaçament, després de dinar, van anar a veure ENERGIA 3D al cinema de les Gavarres. ENERGIA 3D relata la història d’amor entre adolescents i es converteix en una finestra al món de la ciència i la tecnologia. Els combus�bles fòssils, l’energia hidràulica, la solar, l’eòlica, la nuclear, les piles de combus�bles o l’efecte hivernacle, con�nguts curriculars de l’assignatura de ciències i tecnologia, apareixen davant la mirada de l’alumnat d’una manera amena i divulga�va amb tota la potència del cinema 3D. ■ Rita Prats

L’alumnat de l’ins�tut visita TV3 Un dels temes més interessant quan s’estudia el text narLa visita va ser molt interessant. Acompanyats de l’Euratiu és la noticia. Què és noticia? Com s’explica? Per què làlia Serra, la Rosa Casals i la Núria Ribes, l’alumnat va es selecciona una concretament i se’n deixa altres? Qui- escoltar molt atentament com s’elaboraven els informana estructura té? Totes aquestes preguntes són les que pre- �us des del departament de redacció, vam poder visitar teníem resoldre visitant les instal·lacions de TV3, la televi- els platós on es graven, veure els cromes que permeten sió pública de Catalunya, situades a Sant Joan Despí i que una projecció d’imatges que els converteixen en uns dels ocupen quatre hectàrees i mitja. Estan construïts quatre més moderns d’Europa, observar sèries i programes proedificis on es realitzen alguns dels programes que podem pis com el Cuines, on vam veure en acció el xef Marc Ribas seguir des d’informa�us i esports a infan�ls i juvenils. que ens va saludar molt amablement i les seccions de maVivim en una societat on la informació arriba molt rà- quillatge, caracterització, fusteria, unitats mòbils... pid, tant, que no hi ha massa temps per contrastar-la i Va ser una visita molt profitosa on l’alumnat va poder el perill que tenim és aprendre de primera el de creure’ns allò que mà tota la temàtica reens diuen sense parar lacionada amb la notia reflexionar-ho. Totcia i els mitjans de cohom ha sentit a parlar municació. El fet de crede les “fakes news”, les uar-nos amb periodishistòries falses i engates que veiem habitunyoses que poden maalment per la televisió nipular les nostres ideli va afegir més interès es o actituds. Hem de en conèixer el món peprotegir-nos d’aquest riodístic. Qui sap si entipus de continguts tre nosaltres ja hi tenim que ens desinformen i un Eloi Condormí o una condicionen els nosRaquel Sans! ■ Els alumnes de l'institut als estudis de TV3. Cedida tres pensaments. Núria Ribes Novau EL FRANCOLÍ

44

FEBRER

2020


MUSEU DE LA VIDA RURAL

El Museu de la Vida Rural inaugura una nova exposició: «Jugar amb foc» Gairebé 200 persones van assistir, el divendres 14 de febrer, a la inauguració de la nova exposició del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, coproduïda amb la Fundació Pau Costa. L’acte d’inauguració va comptar amb les intervencions del president de la Fundació Carulla, Nicolau Brossa, del director de la Fundació Pau Costa, Oriol Vilalta, de l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal, de la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, i de la directo-

Oriol Vilalta, Josep M Vidal i Nicolau Brossa. MVR

�ó dels boscos i el canvi climà�c. Les persones assistents a l’acte van poder visitar una exposició que tracta d’una qües�ó cultural: mirar d’on venim, radiografiar les maneres de viure a les zones rurals i analitzar la ges�ó forestal per tal d’encarar un futur més sostenible pel que fa a la prevenció i control dels grans incendis. Al mateix temps, la mostra pretén desmuntar falsos mites, promoure les bones pràc�ques i donar a conèixer projectes centrats en l’ecologia del foc. I ho fa des dels llenguatges ar�s�cs,

ra del Museu de la Vida Rural, Gemma Carbó. L’acte també va comptar amb l’actuació dels Diables de l’Espluga de Francolí, que van ser els encarregats, en aquest ambient fes�u, d’un espectacle pirotècnic. Un mapping a l’edifici nou del museu, la presència de foc en els seus espais exteriors o una degustació de productes ecològics de proximitat i del projecte Ramats de foc, i de Vi de fum, servit a la Cimera pel Canvi Climà�c de Madrid,

amb obres de Joan Miró, Josep Guinovart, Chema Madoz, Joan Brossa, Núria Vila o Marta Pruna, entre molts d’altres. Llum, escalf, progrés, festa… però també destrucció, guerra, mort. És el foc un aliat o una amenaça? El coneixem prou per poder-lo prevenir? I com afrontem el creixement del risc d’incendis provocat per l’escalfament global? L’exposició intenta fer reflexionar al voltant d’aquestes i moltes d’altres qües�ons.

Actuació dels Diables de l’Espluga de Francolí. MVR

Inauguració de l'exposició "Jugar amb foc". MVR

van ser les altres sorpreses d’un vespre on el foc en va ser La inauguració de la mostra, que es podrà visitar fins el protagonista. al 24 de gener de 2021, va ser el punt de par�da d’un pro«Jugar amb foc» neix amb la voluntat de generar co- grama anual d’ac�vitats culturals i d’una nova proposta neixement i reflexionar sobre els incendis forestals, la ges- educa�va per la sostenibilitat. EL FRANCOLÍ

45

FEBRER

2020


El Museu de la Vida Rural i la Fundació Pau Costa

Amb aquesta exposició, el Museu de la Vida Rural i la Fundació Pau Costa sumen esforços per divulgar una problemà�ca actual com són els grans incendis i la ges�ó del territori. «Jugar amb foc» és la tercera exposició que produeix íntegrament el Museu de la Vida Rural després de l’aprovació d’un pla estratègic que situa l’educació cultural per la sostenibilitat en l’eix de les seves actuacions . D’altra banda, la Fundació Pau Costa és una plataforma que vol liderar un canvi profund en la percepció que la ciutadania té del foc a través de la divulgació de coneixements en l’ecologia del foc i en la gestió d’incendis forestals,

DE

des de l’àmbit tècnic i de recerca, posant-los a l’abast del món operatiu i de la societat en general .

La cultura i l’educació com a eines de transformació social «Jugar amb foc» segueix els punts principals del decàleg Mutare: dona resposta a un repte social, situa el visitant al centre de la proposta i s’ha realitzat des d’una perspec�va ar�s�ca i amb la par�cipació dels principals agents del territori i de col·lec�us socials locals. El decàleg Mutare és el resultat de la Jornada Mutare de cultura i transformació social i estableix els factors que incrementen el potencial transformador d’un projecte cultural. Podeu consultar tota la informació d’aquesta nova exposició del Museu de la Vida Rural a expofoc.cat. ■

S O C I E TAT Adéu Paquita

La vida t'ha posat obstacles, de vegades molt difícils de superar, però amb la teva tenacitat i el teu esforç has anat sobrepassant tots els embats que t'has trobat pel camí. Sempre has estimat i has sabut gaudir de la família, a qui has cuidat per damunt de tot, i així ho recordarem sempre. T'estimem i t'enyorem. ■ La teva família

D E M O G R A F I A DEFUNCIONS Amparo Rico Lafuente, de 84 anys, casada. Amb data de defunció el 8 de febrer i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Teresa Cubells Monlleó, de 93 anys, vídua d'Alfons Farran Izquierdo. Amb data de defunció el 10 de febrer. Domicili a la carretera de Montblanc. Maria Montseny Moix, de 96 EL FRANCOLÍ

anys, vídua, amb data de defunció l'11 de febrer. Trinitat Cervelló Rosell, de 94 anys. Vídua de Joan Cots Callau. Data de defunció el 15 de febrer i domicili al carrer Doctor Joan Farré. Nativitat Garcia Torres, de 90 anys. Vídua de Joaquim Garcia Martínez. Amb data de defunció el 23 de febrer i domicili al carrer Milmanda.

46

Paquita Vidal Bonet, de 72 anys. Amb data de defunció el 25 de febrer i domicili a Barcelona. Rosa Fonoll Masgoret, de 87 anys, soltera. Amb data de defunció el 28 de febrer. NAIXEMENTS Roc Flor Sabaté, fill del Jaume i l'Ainoa, amb data de naixement el 4 de febrer. ■ FEBRER

2020


Natura Singular

per Pitu Amigó

L’abellera fosca (Ophrys fusca) L’abellera fosca és una petita orquídia salvatge que floreix a final d’hivern, just aquesta setmana en vaig veure en vores de camins de l’Espluga. El que fa especialment interessant aquesta orquídia és però la seva sofis�cació. Per començar, aquesta planta només pot florir amb l’ajut de fongs simbiò�cs, per aquest mo�u les abelleres no es poden trasplantar. La floració es produeix a finals d’hivern, d’una sola �ja de fins a 30 cm d’alçada en sor�ran diverses flors de color groguenc i marronós que imiten les femelles d’abelles de prat (gènere Andrena). Tot en la flor ha evolucionat per a enganyar als mascles i fer-los pensar que enlloc de pol·linitzar estan copulant, el perfum de la flor imita l’olor de feromones, els colors, forma ampla i super�cie peluda de la flor imiten l'abdomen de les femelles. L’engany és tan sofis�cat que només funciona amb una sola espècie d’insecte. Les abelleres són molt vulnerables i fràgils, si us plau no les talleu ni arrenqueu.

Arbres singulars Núm. 64

Espècie

El pi gros del mas de Fonts

Presentat per Eva Rodellas i Fon�guell

Junt amb el seu germà, lleugerament més petit, aquest gran pi dóna ombra a una barraca prop del mas de Fonts. El pas del temps i les inclemències meteorològiques són ben visibles en aquest colós que ha perdut bona part de la seva capçada. Atenció, si us acosteu a aquest pi vigileu les grans branques trencades que pengen i poden caure.

EL FRANCOLÍ

Pi blanc, Pinus halepensis

47

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 2,70 m Perímetre del tronc a la base: 3,45 m Ample de la capçada: 12-18 m Alçada: 19,0 m

Ubicació

En un pinaret que hi ha l’esquerra del camí GR175 a uns 250m a l’Est del mas de Fonts.

Coordinades

41°24'41.7"N 1°07'06.8"E (41.411592, 1.118568 a Google Maps)

FEBRER

2020


Mar José. 5è EL FRANCOLÍ

48

FEBRER

2020

Profile for evabonetv

EL FRANCOLÍ FEBRER 2020  

Advertisement
Advertisement
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded