EL FRANCOLÍ ABRIL 2022 by evabonetv

NÚM. 418

ABRIL 2022

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'Espluga naturalitza el càncer de mama amb una exposició de fotos

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

"De vegades amb una mirada en tenim prou" amb aquestes paraules Diana Domènech es "despullava" davant de tot el públic assistent aquest passat 30 d'abril a l'exposició-xerrada sobre el càncer de mama. S'es�ma que un alt percentatge de dones pa�ran aquesta malal�a que, alhora, té un alt nivell de curació. Comença a ser hora de desestigmaitzar la malaltia, no creieu? PORTADA: Pep Torres

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, M. Assumpció Bonet, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Pitu Amigó, Montse Bosch Saumell, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Boqué Gaya, Albert Amigó, Xavier Lozano. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Gerard Bosch. Vicepresident: Josep Morató. Cobertura audiovisual: Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 EDITORIAL. L'absurditat de la guerra BÚSTIA. Injustícies flagrants 5 El pi gros 6 REFLEXIONS. L'Andreu taxista. A l'Ermita pel coll de la Vena. 7 Un cop d'ull. 8 Realitat d'axiu, realitat a mitges. 9 L'ACTUALITAT. L'Ajuntament de l'Espluga inicia les campanyes ciutadanes "FEM-HO BÉ" per promoure el civisme al municipi. 10 L'Espluga de Francolí viurà del 6 al 8 de maig una nova edició dels Espais Vius d'Art. 11 Oberts dos processos de selecció de personal a l'Ajuntament de l'Espluga. L'Ajuntament de l'Espluga dona a conèixer els ajuts en matèria d'habitatge. 12 El patrimoni de les gorres musques espluguines a l'exposició sobre el fotògraf Català al MHC. 13 "Roc Ponent" la primera novel.la de l'historiador espluguí Antoni Carreras, un dels llibres més venuts a l'Espluga. 14 L'exposició "Tocant el cel amb una corda" rep més de mil visites en el mes d'obertura a l'Església Vella de l'Espluga. 15 Més de 200 persones assisteixen a l'exposició i xerrada conscienciadora sobre el càncer de mama. 16 Neix "Orgull Espluguí", el primer col.lectius

LGTBIQ+ de la Conca de Barberà. 17 L'imaginari del Rei Lleó Conquereix el Teatre del Casal de l'Espluga. Les campanes de l'Esplésia Vella tornaran a sonar per dates especials. 18 Plena activitat turística duran la Setmana Santa 19 Comencen les obres a la piscina municipal de l'Espluga de Francolí. Centenars de persones celebren el Diumenge de Rams a la plaça de l'Església malgrat la pluja. 20 L'escriptor Ramon Soler i Riba va presentar la seva última novel.la a la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola. La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola s'endinsa al Liceu amb l'òpera Cosi Fan tutte de Mozart. 21 Campionat de Catalunya sub-8 a sub-20. L'Associació PETjades demana ajuda per remodelar un nou refugi d'animals a l'Espluga. 22 L'Espluga de Francolí restaurarà i renovarà la imatge dels gegants vells Ponç Hug i Beatriu pel seu 75è aniversari. 23 La parròquia organitza una sortida a Cervera. 24 LA RIALLETA. L'Espluga serà la seu del Campionat de Catalunya d'Hoquei Patins en categoria benjamí. 25 Actes de la Formació Permanent del mes d'abril 26 Concurs de Dibuix de la Fira 28 La 10a edició del Concurs de Rapsodes assoleix un alt nivell d'interpretació 29 Torna el grup sènior al Club Patí Casal de l'Espluga. Concurs de Dansa Vasla Nijinsky, Osca. 30 ENTREVISTA. Entrevista als nebots del pare Bernat Morgades. 35 LA BÍBLIA ENS PARLA. ESPAI SOMMELIER 36 MUSEU DE LA VIDA RURAL 37 HISTÒRIES DE LA NOSTRA FESTA 38 L'ENTREVISTAT 39 ARA FA CENT ANYS 40 LES FOTOS GUARDADES 41 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 42 ENSENYAMENT 45 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR ABRIL

2022

Editorial L'absurditat de la guerra

L’ésser humà porta milers d’anys d’evolució fins a arribar al què som avui. Hem assolit un nivell tecnològic i cien�fic inimaginable només fa unes dècades, hem viatjat a la lluna i hem descobert el genoma humà i fins les par�cules més pe�tes de l’univers s’han desvetllat als nostres ulls. La medicina ha fet que doblem l’esperança de vida que teníem només fa cinquanta anys i tenim la capacitat de comunicar-nos en microsegons amb l’altra punta del planeta. Malgrat tot això, sembla incomprensible com no hem abandonat, després de tants mil·lennis, la nostra habilitat més execrable i primi�va, la de barallar-nos i muntar guerres per les coses més inversemblants. Primer vam començar fotent-nos cops de pedra i després vam anar desenvolupant eines per fer mal, des de la llança fins als míssils de llarg abast . El cas és que sembla estrany que amb tots els anys que hem caminat per aquest planeta, amb totes les morts, misèries i dolor que hem causat, no haguem entès encara que la guerra és la més baixa de les nostres creacions. No hi ha cap generació humana en tota la història que

Injus�cies ﬂagrants

hagi pogut viure tota la vida sense saber de cap guerra i això diu molt poc de nosaltres com a espècie, perquè malgrat haver aconseguit grans èxits com a humans, com dèiem al principi, no hem �ngut la capacitat d’assolir el més important dels reptes, el fet de ser més humans, ves quina paradoxa. Ara la guerra torna a ser molt a prop de casa nostra. Veiem les ciutats destruïdes, les persones fugint o preparant-se per lluitar i tenim aquesta estranya sensació de proximitat cultural i �sica i això ens fa replantejar el perquè no tenim la capacitat de resoldre les coses d’una altra manera, hi ha una infinitat de possibilitats i opcions per no haver d’arribar a les armes i malgrat tot, un cop més, aquesta ha estat la manera que s’ha trobat per resoldre ben bé no sabem què. Com deia un savi, a la guerra es maten persones que no es coneixen i no tenen cap problema entre elles per problemes que tenen persones que es coneixen però no es maten. Tot plegat fa reflexionar i tenim el deure, des del nostre pe�t espai en aquest món de negar la guerra i qui la fa, només així assolirem el repte d’esdevenir finalment éssers humans. ■

Busti@

Hi pot haver catalans de “nom” dins del nostre es�mat principat, però dubto que aquests s’hagin mai sen�t ferits per les injus�cies d’un estat centralista que demostra a través dels segles una grandiosa fòbia cap a l’autèn�ca Catalunya. Valdria la pena relacionar alguns fets llunyans i propers que il·lustren aquest centralisme tan injust. ● Comencem per l’inacabat “corredor Mediterrani”, que cueja fa ja desenes d’anys sense que la vergonya de tots ens salvi del greuge que pa�m sense possible jus�ﬁcació (segur que seré a l’altre món quan acabi). ● La taula de conversa i entesa entre el govern de l’Estat espanyol i Catalunya segur que es farà abans del “judici ﬁnal”, perquè els diferents governs espanyols EL FRANCOLÍ

sempre trobaran jus�ﬁcacions per ajornar les converses; sempre hi haurà quelcom més important, sigui la covid, la guerra d’Ucraïna o el que els sembli. ● L’ampliació de l’aeroport del Prat ha estat un engany fet a propòsit per enfrontar els catalans i posar-los a prova, tant si l’acceptàvem tal com el presentaven com si no era acceptat. Els bons eren “s’ha de fer a qualsevol preu” i els dolents “ respectaven la natura i el futur” del país. Hi ha com a solució la connexió en tren d’alta velocitat entre el Prat, Girona, Reus, i repar�r-se el pas�s del “hub” (exemples n’hi ha a tot Europa). ● El 25% del castellà a les aules és una demostració de què el català és pels castellans; un idioma de “merda”

ABRIL

2022

que cal ex�rpar d’una vegada per totes. No exis�m per Europa, i mai els castellans faran un pas per protegir el català , com mana la llei, ans al contrari. Els repugna el nostre es�mat idioma. Desobeïm d’una vegada. ● És fantàs�c que després de prometre que la fàbrica de bateries seria instal·lada prop de la SEAT, passi ara a Sagunt. L’únic lloc d’Espanya on ha plegat una fàbrica d’automòbils és a Catalunya i els importa ben poc els aturats que esperaven trobar un lloc de salvació. Segueix amb tota la malícia possible el 155 de traspassar les grans indústries fora de Catalunya. Són uns men�ders. “A sants i a minyons no els prome�s si no els dons”, diu l’adagi català, i no han complert la promesa. ● Els jocs d’hivern mundials s’han plantejat sempre di�cils perquè a part de no convèncer a molts catalans, s’hi

El pi gros

ha barrejat l’envejós d’Aragó, que no l’importa xuclar de l’esforç dels altres. El cas recent de les obres de Sixena han estat premonitoris. Podria seguir però no convèncer ningú dels manaires espanyols, encara que la jus�cia segueix dient que el què més co�tza a les arques de l’Estat més haurien de rebre en tots els aspectes, tant morals, com econòmics com de jus�cia. Aquest axioma no es complirà mai mentre el govern es�gui instal·lat a Madrid. Acabo amb una de freda. “Tant difícil és posar-nos d’acord els catalans que patim aquestes i moltes altres vexacions?”. Una de calenta. “El conseller delegat de l’espanyol, senyor Mao Ye, han parlat a televisió un català perfecte, conducta normal i encertada que agraïm de cor, esperant, crec que inútilment, que proliferi en tots els àmbits del nostre país, no només en l’esport”. ■ Eusebi Majós

Busti@

La meva mare era ﬁlla de Capafonts, de cal Dineral. Va venir a l’Espluga a fer de minyona a la sastreria de Cal Porta. Es traslladava del seu poble a l’Espluga acompanyada per un dels seus germans. Feien el trajecte passant pel bosc de Poblet, pels Plans de Pagès, el Tossal Rodó, Castellfollit, la Creu de la carretera de Prades i cap a Poblet, ﬁns a l’Espluga. Al terme de Prades, a la par�da dels Plans de Pagès, hi tenien un bosc de 15 hectàrees. Quan hi anàvem a buscar bolets hi havia molta boira. Per no perdre’ns, teníem com a referència el “Pi gros”. Aquest pi està situat al terme de

Prades, al polígon 4 parcel·la 315, ﬁnca de cal Dineral de Capafonts, renom de la família de la mare. El “Pi gros” va ser declarat l’any 2012 arbre monumental pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat. El tronc principal té un diàmetre que supera els dos metres. El renom familiar de cal Dineral té el seu origen en el bosc de Prades. I és que van arrencar totes les alzines de socarrel per fer-ne carbó. Les carregaven a la mula que tenien i baixaven a l’Espluga i a Alcover a vendre’l. En tornar a Capafonts, els hi deien als veïns: “Mireu quin dineral hem fet del carbó!”, i així quedaren anomenats. ■ Josep Amill Corts

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

REFLEXIONS tassa i mitja

L'Andreu taxista

JOSEP VALLVERDÚ

eia que, per alguna branca de la seva família tenia els orígens a Montblanquet. Fèiem una mica de tabola de bon to imaginant que tal vegada érem parents i tot: Andreu Borges, taxista. Quan vaig arribar a l’Espluga u�litzàvem poc els seus serveis, jo conduïa el meu cotxe i a ell el demanàvem només per algun viatge que em resultaria massa llarg, Així el cridàvem per anar a Barcelona als Premis d’Honor de les Lletres Catalanes o als dinars d’an�cs alumnes de les promocions de la Isabel. Quan, més endavant les malal�es i altres inconvenients exigien sovintejats trasllats de la malalta a rehabilitacions o consultes, ja l’Andreu es-

devingué el mitjà corrent. Era prou conegut a l’Espluga, lloc de treball i parada perquè em calgui referir-m’hi com una nova ﬁgura. De primer encara havíem viatjat en el seu turisme gran , de cinc places còmodes, que em sembla que era un Ford, i que després canvià pel cotxe Citroën Picasso, el darrer que li recordo. A la llibreta d’adreces encara hi �nc el telèfon. Tenia una conversa reposada i gens intrusiva, com correspon i mantenen la gran majoria de conductors de servei públic. Li agradava parlar de la terra, de les feines habituals, de la gent corrent, i posava en la conversa bonhomia i un pessic d’humor popular. No era un home llegit, però estava al cor-

rent dels esdeveniments, solia fullejar “ El Francolí” , i de vegades em comentava algun escrit meu. Era generós , comptava la tarifa oﬁcial, però , potser degut a ser clients assidus, era ﬂexible en les esperes, Jo li ho agraïa ben sincerament, i ell, en bescanvi, encara ens portava verdures de casa seva a Montblanc. Pot imaginar-se el lector la quantitat de persones que hom arriba a conèixer en una llarga vida, il·lustres, importants o modestes. Tinc el costum de recordar les persones modestes, de to popular, senzilles, amb qui he passat bones estones i m’han ensenyat la senzillesa i el bon humor. Com l’Andreu taxista. ■

Als anys cinquanta

A l'Ermita pel Coll de la Vena

MANEL MORGADES

es de la primavera ﬁns a la tardor, més o menys mig any, vivíem a la Masia. Els meus germans i jo érem pe�ts i sen�em l’Ermita molt a prop. Hi anàvem a berenar de tant en tant amb la �a Filomena, que encara vivia a casa. La primera parada era al Coll de la Vena, que era al ﬁnal de la pujada. Fèiem beguda i ens miràvem l’Espluga a vol d’ocell. Recuperats fèiem el descens fins al barranc de l’Ermita. Paràvem per veure els crancs i seguíem cap a la Mina, parada obligada a veure el Manel de la Mina que ens explicava les seves vivències. A la Font de l’Àngel ens refèiem amb l’aigua fresca i a berenar EL FRANCOLÍ

a l’Ermita, però abans, a veure la Santíssima Trinitat i l’escolanet. Després de la berenada seguíem els mateixos passos per tornar a la Masia. Sempre arribàvem fosc i negre. Durant l’es�u venien els cosins Navarro-Morgades a passar uns dies amb nosaltres. Aproﬁtàvem l’estada per fer l’excursió a l’Ermita amb tots els pares i els cosins. Marxàvem al ma�, paràvem a esmorzar al Coll de la Vena i seguíem la tradició de les anades a l’Ermita amb la �a sense saltar-nos cap parada. El dinar era a l’Ermita com cal, i el berenar a la Mina, on ja ens esperaven el Manel i la seva dona per parlar de coses de grans. Al fosquejar ar-

ribàvem a la Masia, on s’havien quedat el padrí i la padrina, amb ganes de saber com havia anat el dia i així poder-lo assaborir. Quan vam ser més grans, tots els germans seguíem anant a l’Ermita, a gaudir de les càlides tardes d’es�u. *Els Morgades estem vinculats a l’Ermita de la San�ssima Trinitat des del segle XVIII. L’Andreu de Montagut va venir a l’Espluga a fer d’ermità i es va casar amb una espluguina que es deia Maria Borges. El renom an�c dels Morgades de l’Espluga és “de cal Ermità”. Tots venim de l’Ermita, per això sempre hi tornem. ■ ABRIL

2022

REFLEXIONS un cop d’ull

El Virolai

ANDREU MORTA

d’abril, diada de Nostra Dona de Montserrat. Tal dia com avui vaig rebre una lliçó de vida que agrairé sempre. L’efemèride m’aviva les ganes de parlar-vos-en. Fou en una d’aquelles classes de català elemental que vaig donar uns quants anys a l’escola de la presó Model després de jubilar-me. El dia de Sant Jordi l’escola de la presó fa festa gran. El professorat, un equip admirable i abnegat, muntava un gran sarau al pa� central: teatre, parada de llibres regalats, certamen literari amb premis, taller de roses de paper, bàsquet, futbol... i un bon esmorzar. De fet dues festes, perquè els alumnes –tots internats, la majoria en presó preven�va– tenien quatre torns de classes: dos al ma� i altres dos a la tarda. Quatre dies després em tocava classe. Allò era l’ONU: un gambià, dos marroquins, dos senegalesos, un algerià, un mexicà, dos equatorians, un rus –aﬁcionat a pintar graﬁts i embrutar parets– i un sabadellenc que va saber l’existència del català a la presó! Pregunto als meus “clients” si saben quina festa celebràvem aquell dia. Ni idea. Llavors els

EL FRANCOLÍ

explico que era precisament la diada de la nostra patrona. “L’heu vista mai, la Verge de Montserrat?”. Ni idea. Els mostro una postal: “¡Anda, es negra como nosotros!” deixa anar el simpà�c i xerraire gambià. Tot seguit trec i mostro un altre retrat de la muntanya. Ni idea. Cap d’ells no l’ha vista mai i els crida l’atenció la silueta retallada, espectacular i feréstega del massís. Els parlo de la vetlla de la vigília, del temple ple de gom a gom, de les llargues cues per pujar al cambril, de l’escolania, del cant del Virolai. “¿Lo cantan todos?” “Esclar, tothom coneix aquest poema-pregària a la patrona dels catalans!” “¡Cántalo, cántalo!”. Abans d’entonar, però, els dic que agaﬁn la llibreta i el llapis i copiïn la primera estrofa, que vaig explicant mentre l’escric a la pissarra: “«Rosa», perquè som en temps de roses; ja vau fer-ne l’altre dia al pati, oi? Ja sabeu que per Sant Jordi és tradició regalar una rosa a la xicota... «D’abril», perquè som al mes d’abril. «Morena» perquè és negra, ja ho heu vist. «De la serra» (és quan els ensenyo la postal) perquè és «mont-serrat», veieu?”. Triguen força estona a copiar els versos. Més que limitat, el seu coneixement de la llengua era nebulós o inexistent.

“¡Cántalo, cántalo!” insisteixen. Entono i... sorpresa: els dos marroquins i l’algerià s’hi afegeixen i cantem junts la primera estrofa. Aplaudeixen, riuen i intercanvien punxades: “¡Vaya voz de grajo pelao, tio!” “¿Y tu, que pareces una puta sierra oxidada?” I jo, el més sorprès de tots amb aquell cor improvisat. “Ei, escolteu –els interrogo–, com és que heu cantat tota l’estrofa? M’havíeu dit que no coneixíeu el Virolai”. “Oh, cuando escribías el himno no lo reconocíamos, pero al cantarlo nos sonó y por eso te hemos seguido. Es una canción muy bonita”. Ara la lliçó. “Però vosaltres sou musulmans, no?” “Sí, claro, no somos religiosos, pero el Islam es nuestra tradición. Y a la Virgen María la respetamos mucho y la amamos mucho porque... ¡es la madre del profeta Jesús!” L’èmfasi m’impressiona. Certament, l’Alcorà demana respecte per les altres religions “del llibre” –o sigui la Bíblia– i per la vida dels seus ﬁdels. Prohibeix matar musulmans, però també jueus i cris�ans. L’islamisme violent, l’anomenat “gihadisme”, no és ﬁdel a l’Alcorà. Com tantes altres coses que se sol dir que hi consten, però en realitat són més tradició cultural que no pas exigència del dictat per l’arcàngel Gabriel. ■

ABRIL

2022

REFLEXIONS Les golfes

Realitat d'arxiu, realitat a mitges

JUDIT DELGADO

vui en dia som tes�monis d’una vindicació del passat que, si bé pot haver �ngut precedents, mai no ho havia fet des de l’òp�ca que regeix els nostres temps. Parlo de la preocupació pel feminisme, de la lluita contra el racisme, dels moviments LGTBIQ+, de la posada al centre, al cap i a la ﬁ, de collec�us minoritzats i menys�nguts que ﬁns ara havien restat al marge. Com deia, les preocupacions dels nostres dies –aquestes de què parlava just ara– també han �ngut una afectació sobre el passat i sobre com el mirem. Ara com ara tenim més sensibilitat i curiositat que mai per les dones que ens van precedir, pels moviments Queer que ja gestaven fa gairebé un segle, pels moviments migratoris i els vincles teixits, per les injus�cies comeses contra els minoritaris i la resiliència d’aquests. A tots ells i a les seves històries els observem amb una barreja d’orgull i fascinació, essent conscients que les seves lluites ens han permès, avui, gaudir dels drets i llibertats que tenim (cadascú, és evident, dins de les seves respec�ves col·lec�vitats).

Però, què passa quan aquest passat no és recuperable, quan no es pot rescatar?, què passa quan les històries dels oprimits han estat escrites des del poder?, què passa quan l’única visió que en tenim és des de l’òp�ca imperant?, què passa quan aquestes vides han estat considerades tan insigniﬁcants que ni tan sols s’han considerat mereixedores de ser plasmades en documents? Contra aquesta voluntat per recuperar el passat de col·lectius minoritzats –el que anomenem memòria històrica–, ens trobem amb la manca de fonts que ens n’informin. Aquesta és una realitat present als arxius i que, de fet, és molt complicada de pal·liar: d’una banda, els arxius són els espais on suposadament es manté i es preserva el testimoniatge social (i cultural, empresarial, històric...), però a la realitat ens trobem que els testimonis d’aquests arxius són, precisament, els mateixos de sempre (homes blancs, rics, de classe alta); aquells qui tenen alguna cosa a dir –la qual cosa també parla per ella mateixa. Per justificar el que dic, només cal remetre’ns a algunes xifres: dels fons personals de

l’Arxiu en Línia, només el 10% són de dones, i del Registre de Memòria del Món de la UNESCO, només hi ha cinc arxius de dones. ¹ Per una altra banda, podríem pensar que per rever�r aquesta situació seria tan fàcil com promoure la introducció de fons personals dels col·lec�us infrarepresentats, però aquesta solució a mitges presenta dos problemes: el primer és que els arxivers ens hem de limitar a preservar allò que s’ha creat espontàniament, en l’ac�vitat pròpia dels individus, i no promoure’n la creació (en aquest sen�t, som espectadors i recollectors d’allò que passa, però no actors ni sembradors). El segon problema és la pròpia mentalitat dels subjectes que sí que creen fons –i que no en són conscients–: com proposa María Sánchez a Tierra de mujeres (un assaig que recomano mol�ssim), les persones (dones) del món rural mai han contat la seva història perquè mai han cregut que �nguessin res a explicar. Abordar el retrat els col·lec�us ﬁns ara invisibles –també als ulls dels arxius– comença, per tant, amb la pròpia reivindicació d’aquests des del present: el dia a dia de qualsevol individu de la Conca de Barberà pot ser, des del punt de vista històric-arxivís�c, rellevant, perquè ens narra qui són els seus habitants, com viuen i què els caracteritza. I d’això tracta la memòria històrica. ■ ¹ Jornet i Benito, Núria; Tuset Páez, Núria (2016): «Construint la memòria dels feminismes: arxius, biblioteques i centres de documentació. Una mirada al passat, una reflexió per al futur», Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 36 (juny), s/p. DOI: http://dx.doi. org/10.1344/BiD2016.36.9 [Consulta: maig del 2022].

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí inicia les campanyes ciutadanes “FEM-HO BÉ!” per promoure el civisme al municipi La campanya �ndrà tres temà�ques i diverses accions que s’aniran desenvolupant fins a finals d’any Des de la regidoria de Ciutadania i de Comunicació de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí es posa en marxa la campanya ciutadana "FEM-HO BÉ!", que tractarà tres temà�ques per millorar el civisme al municipi, com són: la cura i les bones pràc�ques de qui té un animal domès�c, les bones pràc�ques amb relació a la ges�ó dels residus domès�cs i la darrera tractarà sobre el soroll i el destorb veïnal. La campanya s'inicia aquesta setmana i s'allargarà fins a inicis d'es�u i comptarà amb diverses accions de conscienciació ciutadana així com amb cartells i material divulga�u. "Fem-ho bé! Campanyes per promoure el civisme", és el �tol genèric que portaran totes les campanyes, tot i que cada una tractarà d'una temà�ca diferent. Els animals i els propietaris, protagonistes de la primera temà�ca de la campanya Aquest dimarts la regidora de Ciutadania, Aida Morgades, i la regidora de Comunicació, Laura Poblet, han presentat la campanya davant dels mitjans de comunicació i han anunciat les primeres accions més immediates que seran relacionades amb la temà�ca de la cura dels animals. Aquesta campanya està pensada per conscienciar a la ciutadania en general i a les persones propietàries d'animals domès�cs en par�cular. Des de fa uns anys hi ha hagut un increment de males pràc�ques que es tradueix en un augment de deposicions dels gossos a la via pública així com un augment de l'alimentació de colònies de gats al carrer, en molts barris, de manera descontrolada. La campanya s'acompanya de cartelleria, un díp�c informa�u, un vídeo, una falca de ràdio i uns vinils que aniran enganxats a la via pública, can�mplores pels orins dels gossos i un augment de la col·locació de paperers en diversos punts del municipi, per tal de dipositar els excrements de gossos en zones que ara no n'hi havia. "No pateixis, no fa res" En el marc d'aquesta primera temà�ca que es vol afrontar es plantegen tres cartells per conscienciar la població, entre altres accions que ja s'han esmentat anteriorment. El primer cartell; "No pateixis, no fa res", aquesta frase s'acostuma a dir quan et trobes un gos que va sense lligar pel carrer i se t'acosta. Aquest cartell porta la informació per recordar a les persones propietàries dels gossos que cal censar-lo, portar-lo lligat, portar morrió si és de raça perillosa i també que cal posar-l'hi xip iden�fica�u. EL FRANCOLÍ

"Xafar merda no porta sort" "Xafar merda no porta sort", per conscienciar a les persones propietàries i recordar-los que cal recollir els excrements de la via pública. L'ajuntament també ha comprat can�mplores per als orins dels cans, que es podran recollir a l'oﬁcina d'atenció a la ciutadania, sempre que l'animal es�gui censat. "Al carrer, no!" "Al carrer, no!", aquest cartell porta la imatge d'un gos/a i un gat/a amb un plat buit, recordant que l'ordenança de convivència ciutadana especiﬁca que no es pot donar menjar a la via pública. Sí que es permet donar menjar als gats

si és una persona autoritzada amb carnet d'alimentadora. Des de la regidoria de Medi Ambient, es treballa amb l'associació Petjades per regularitzar aquesta qües�ó i que cada colònia �ngui només una persona alimentadora en unes hores concretes del dia. També s'ha realitzat un vídeo on surten quatre persones de la població explicant la seva experiència amb el seu animal de companyia. Durant aquest segon trimestre de l'any anirà sor�nt tot el con�ngut de la campanya i també es podran escoltar diverses falques radiofòniques. Per acabar, des de les regidories de Ciutadania i Comunicació es treballa per desenvolupar i publicar en els pròxims mesos les altres temà�ques d'aquesta campanya que estaran dedicades a la sensibilització en matèria de ges�ó de residus i la realització d'accions d'informació encaminades a la millora del confort acús�c. Les conseqüències tant de salut com d'imatge són alguns dels arguments que han empès al consistori a dur a terme aquesta campanya. Es considera molt necessari la implicació i compromís de tota la ciutadania per fer front a aquestes problemà�ques endèmiques. ■

ABRIL

2022

L'ACTUALITAT L’Espluga de Francolí viurà del 6 al 8 de maig una nova edició dels Espais Vius d’Art L’Espluga de Francolí viurà els dies 6, 7 i 8 de maig una nova edició dels Espais Vius d’Art, una inicia�va de dinamització local i comercial que reobre locals en desús amb una programació cultural vinculada a la dansa. L'Ajuntament de l'Espluga de Francolí presenta una nova edició dels Espais Vius d'Art (EVArt22), una inicia�va de dinamització dels espais comercials en desús que comptarà amb propostes de dinamització comercial i una programació cultural amb la dansa com a eix central. El cap de setmana del 6, 7 i 8 de maig l'Espluga de Francolí tornarà a donar un nou ús als espais comercials buits amb intervencions audiovisuals. El municipi conver�rà els aparadors dels locals comercials sense ac�vitat, en un espai de mostra de peces de videodansa, que aproparan a l'Espluga més de trenta creacions ar�s�ques nacionals i internacionals en format audiovisual. Una proposta que anirà vinculada un any més a la cam-

Presentació del cartell d'Espais Vius d'Art 2022. Cedida

panya de primavera de la Unió de Bo�guers i Empreses de l'Espluga que dóna suport a la inicia�va, implicant-se en la decoració d'aparadors. La regidoria de comerç i l'en�tat presentaran en el marc de l'EVArt22 el resultat del cens de locals buits i nous projectes en l'àmbit de comerç. Durant tot el cap de setmana es programaran actes culturals vinculats amb la dansa a diversos espais del municipi, amb la voluntat de generar interacció als espais cèntrics i comercials. El cartell i els principals projectes de l'EVArt22 La nova edició dels Espais Vius d'Art presenta un cartell inspirat en l'eix temà�c de l'EVArt22: la dansa. El cartell és una creació de l'estudi Diatrenta encapçalat pels dissenyadors i il·lustradors, Laura Magriñà i el Benjamí Heras, dos joves de la Conca que proposen una proposta gràﬁca dinàmica basada en el món del moviment i la dansa, amb un croma�sme primaveral i un treball destacat en �pograﬁa. Aquest basteix un cartell ar�s�c que acompanyarà la imatge d'aquest esdeveniment. Pel que fa a la programació de l'EVArt22, en un format d'intervenció e�mera i durant tres dies, diversos locals comercials en desús prendran vida amb mostres audiovisuals. Les places i carrers acolliran intervencions de dansa i performances amb l'objec�u de dinamitzar l'eix comercial i ac�vitat cultural al municipi. L'equipament del Teatre del Casal també acollirà tres propostes vinculades amb la dansa. Els Espais Vius d'Art suma col·laboracions i suports que s'impliquen ac�vament al projecte de dinamització local i comercial i que engloba propostes culturals. L'Escola de Dansa del Casal, serà la principal protagonista dels Espais Vius d'Art, presentant en un acte d'obertura, divendres dia 6 al Teatre del Casal, la mostra de peces presentades als concursos i una intervenció col·lec�va de tota l'escola. ■

Endarreriment en la distribució d'El Francolí Degut a la manca de subministraments que hi ha arreu del planeta, la direcció d'El Francolí no pot garan�r la puntualitat en format paper a par�r d'ara. Tant els col.laboradors com la direcció seguirà treballant per complir els terminis establerts de sor�da de la revista. Per aquest mo�u oferim a tots els subscriptors que vulguin rebre la revista puntualment ho hauran de fer en format virtual i hauran d'enviar un correu electrònic sol.licitant aquest nou servei a evabonet@casaldelespluga. cat. Aquesta nova condició no eximeix a tenir El Francolí en format paper. ■

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

L'ACTUALITAT Oberts dos processos de selecció de personal a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí celebrada el 13 d’abril ha aprovat les bases i convocatòria que regulen la selecció, mitjançant concurs-oposició, torn lliure, d’una plaça d’oficial de primera de la brigada municipal, amb caràcter de personal laboral fix, equivalent al grup C, subgrup C2 de personal funcionarial. El termini de presentació de sollicituds serà de 20 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Tot i això, ja es poden presentar via instància a l’Ajuntament

de l’Espluga de Francolí, entenent-se com a presentades el primer dia del termini oﬁcial. Totes les persones que superin el procés de selecció i no resul�n contractades formaran part d’una borsa de treball per cobrir possibles vacants o subs�tucions de llocs de treball de la mateixa categoria que la plaça convocada. Per altra banda, la Junta de Govern Local també va aprovar, el passat 25 de març, les bases i la convocatòria per la creació d’una borsa de treball personal funcionari interí, auxiliar administra�u/va, grup C, subgrup C2, mit-

jançant concurs oposició. En aquest cas, el termini per a presentar sollicituds també està obert i ﬁnalitza el dimecres 27 d’abril (inclòs). Les bases, convocatòria, declaració responsable i model d’instància a presentar en el cas dels dos processos selec�us estan disponibles a l’e-Tauler i eBando de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Les consultes relacionades amb les dues convocatòries es poden fer a l’ens municipal a través del telèfon 977 870 227 (Thais Gracia) o al correu electrònic recursoshumans@esplugadefrancoli.cat. ■

L’Ajuntament de l’Espluga dona a conèixer els ajuts en matèria d’habitatge És una de les accions contemplades al Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge i que té com objec�u facilitar la informació a la ciutadania Amb l'objec�u de facilitar l'accés a la informació en matèria d’habitatge, la regidoria de Territori, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge ha editat material divulga�u per a donar a conèixer els ajuts existents en matèria d’habitatge. El material divulga�u està conformat per uns quadríp�cs �sics i digitals i un espai web d’informació sobre habitatge dins de la pàgina web de l’Ajuntament. Pel que fa als quadríp�cs se n’han editat tres: un sobre les bonificacions de l’IBI (Impost de Béns Immobles), un altre sobre les bonificacions de l’ICIO (Impost sobre les Construccions, Instal·lacions i Obres) i un úl�m tríp�c on es dóna la informació sobre els ajuts per arranjar façanes. Hi podem trobar les diferents bonificacions aprovades, especialment les dels darrers anys, que tenen com a objec�u suprimir les barreres arquitectòniques, que als habitatges del municipi s’implemen�n energies renovables d’autoconsum i que es vagin re�rant les tanques vegetals en els habitatges aïllats, entre d’altres. Cada fullet informa�u conté la informació de cada àmbit, com ara: qui pot sol·licitar els ajuts o bonificacions, com s’han de demanar, quins requisits s’han de complir i altra informació rellevant, així com l’enllaç als formularis corresponents. A més a més, cada quadríp�c, també conté una relació de diferents ajuts, subvencions o serveis de la Generalitat de Catalunya i de l’àrea d’Habitatge del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. L’objec�u de l’edició d’aquest material és que la ciutadania pugui disposar de tota la informació referent als ajuts i EL FRANCOLÍ

boniﬁcacions en matèria d’habitatge de forma entenedora i pugui conèixer tots els recursos disponibles. Al web municipal d’Habitatge (www.esplugadefrancoli.cat/habitatge), a banda de la informació rela�va a altres actuacions d’aquesta matèria, s’hi pot trobar la versió digital dels fulletons per a poder-los consultar. La divulgació dels ajuts municipals en matèria d’habitatge va en consonància a les actuacions previstes al Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge de l’Espluga de Francolí, aprovat per unanimitat el desembre de 2021. ■

Quadríptics informatius. Cedida

ABRIL

2022

L'ACTUALITAT El patrimoni i les gorres musques espluguines a l’exposició sobre els fotògrafs Català al MHC Fins al 25 de setembre, al Museu d’Història de Catalunya s’hi pot visitar la mostra dedicada a la nissaga de fotògrafs vallenca que han marcat la fotograﬁa del segle XX a casa nostra, els Català. Una exposició on s’hi repassa la història del segle passat i, alhora, l’evolució de la tècnica fotogràfica en els darrers 100 anys a través

EL FRANCOLÍ

del fons fotogràﬁc familiar. En l’exhibició s’hi poden trobar 2 imatges preses a la nostra vila, que s’hi posen aquí amb els peus de foto corresponents. En una hi ha la famosa estampa dels darrers Gorres musques i, en l’altra, la teulada i campanar de l’església Vella d’una Campanya de preservació del patrimoni. Les dues imat-

ges van ser preses pel fundador de la nissaga, Pere Català i Pic, també autor d’una altra imatge icònica internacional “Aixafem el feixisme”. S’hi pot trobar més informació de l’exposició a la mostra en línia: h�ps:// www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_en_curs/els_catala_fotografs_d_ un_segle ■

ABRIL

2022

L'ACTUALITAT "Roc Ponent" la primera novel.la de l'historiador espluguí Antoni Carreras, un dels llibres més venuts a l'Espluga L'historiador espluguí Antoni Carreras, ha publicat, aquest Sant Jordi, una novel.la històrica on els protagonistes, Ponç II de Cervera senyor de l'Espluga Sobirana i Almodis, filla del comte de Barcelona, es veuen immersos en una relació amorosa. Carreras ha escrit diversos llibres però sempre s'havia cenyit al gènere històric. Aquesta és la primera vegada que l'autor s'aventura a escriure una novel.la. Roc Ponent és una novel·la, basada en fets històrics, personatges reals i llocs ben iden�ficats dels nostres entorns, on es narren els esdeveniments més destacats del comtat de Barcelona durant els segles XI i XII a través dels seus protagonistes, cadascun amb una sorprenent història per explicar. Tot de la mà de Ponç II de Cervera, un cavaller de la baixa noblesa, senyor de l’Espluga Sobirana, que rapta i s’enamora bojament d’Almodis, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, una dona rebel que trenca amb els perjudicis i comportaments socials de la seva època per viure el seu amor apassionat i proscrit en un vilatge fronterer musulmà al recer del valiat de Siurana, prop de la terra de ningú (la vall de Castellfollit), on coneixeran personatges que deixa-

EL FRANCOLÍ

ran una forta petjada en les seves vides i en la nostra història. Un vilatge descobert el 1984 i que es manté amagat junt amb els seus secrets entre la

boscúria de la vall de Castellfollit (Vimbodí-Poblet), la vall del Roc Ponent. A través d’un intens i agosarat relat d’amor, passió i acció, descobrirem fets insospitats que ens sorpren-

dran. La tèrbola història dels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, la vida i les intrigues de palau a la cort comtal de Barcelona durant l’època de Ramon Berenguer III i del seu fill Ramon Berenguer IV; participarem en la primera i segona Croada, que van fer possible les conquestes de Tortosa, Lleida i la caiguda de Siurana, darrer reducte sarraí de Catalunya, i l’inesperat final de la coneguda reina Mora; reviurem la fundació del monestir cistercenc de santa Maria de Poblet amb tots els seus detalls i la unió del principat de Catalunya amb el regne d’Aragó a través del matrimoni entre Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella d’Aragó, fet que donarà lloc al naixement de la Corona Catalana Aragonesa. I amb tot això el sorgiment de moltes de les nostres viles i pobles que, a partir d’aquells moments, formaran part del que s’ha anomenat la Catalunya Nova. Antoni Carreras Casanovas va néixer a l’Espluga de Francolí el 1954. Historiador, advocat i professor ad honorem de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va rebre la Medalla de la Vila el 2017 per tota la trajectòria en la camp de la inves�gació històrica tant a l'Espluga com a la Conca de Barberà. Carreras ha estat l'impulsor d'obrir el poble al turisme museitzant la Cova de la Font Major i la de la Vila i adaptant, també, el Celler Coopera�u entre d'altres ediﬁcis emblemà�cs de la vila. El 2017 és guardonat amb el premi Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la qualitat docent universitària, modalitat individual així com altres premis de la URV. És autor de la Història de l’Espluga de Francolí, vols. I-III (2000-2004), coordinador de la Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat, vol. I (2011), entre d’altres. ■ ABRIL

2022

L'ACTUALITAT L’exposició “Tocant el cel amb una corda” rep més de mil visites en el mes d’obertura a l’Església Vella de l’Espluga L’exposició perme�a conèixer el patrimoni de les campa- Interès pel patrimoni local nes a la Conca de Barberà i es completava amb la pujada al El tant per cent més elevat de visites han estat de persocampanar, principal reclam de la visita. nes de la Conca de Barberà, la resta de Catalunya, especiDurant els mesos de març i abril l’Església Vella Sant Miquel alment de la província de Barcelona, i ﬁnalment també vide l’Espluga de Fransitants de fora de Cacolí ha acollit l’expotalunya. sició “Tocant el cel L’exposició, emamb una corda. Les marcada en la celecampanes de la Conbració dels vint-ica de Barberà”, una cinc anys de la res�inicia�va que acollia tució de les campal’Ajuntament de l’Esnes de l’església vepluga de Francolí, lla Sant Miquel de una proposta impull’Espluga, va compsada pel Consell Cotar també amb altres marcal de la Conca actes, amb la presende Barberà i el Mutació del llibre "El seu Comarcal de la món de les CampaConca de Barberà, nes a la demarcació que rebia el suport de Tarragona" que va de la Parròquia de anar a càrrec de l'auSant Miquel Arcàntor, Jesús Mar�nez gel de l’Espluga de Casanelles. Aquest Francolí i l’Oﬁcina Jo- Inauguració de l'exposició Campanes. Xavier Lozano llibre, editat per la ve de la Conca de Diputació de TarragoBarberà. na, conté dades inèdites i d’interès històric i social al volDurant aquest període més de mil persones han visitat tant dels campaners, les campanes i el seu ús, no només l’exposició, de les quals cinc-centes han par�cipat en la vi- religiós, sinó també civil. sita guiada amb el comissari, Jesús Mar�nez, la majoria esLa inicia�va també ha permès recuperar una campana colars locals. Cal destacar que tot l’alumnat de l’Escola Mar- històrica, datada de 1717, procedent de l'an�c convent dels � Poch, l’Escola Vedruna i l’Ins�tut Joan Amigó i Callau, ai- Pares Paüls de l'Espluga, i probablement abans de la seva xí com algun dels grups de l’Agrupament Escolta l’Estornell, construcció el 1886, originària de la mateixa església vella. han fet la vista guiada i que, per tant, tots els infants i adoL’Ajuntament de l’Espluga de Francolí valora posi�valescents del municipi han pogut gaudir del patrimoni dels ment la rebuda per part del públic i els centres escolar, i campanars, campaners i tocs de campana de la Conca de posa en valor l’esforç del voluntariat de la parròquia de Sant Barberà i accedir al campanar de l'Església Vella. Miquel que ha vetllat per l’obertura de l’Església Vella. ■

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

L'ACTUALITAT Més de 200 persones assisteixen a l'exposició i xerrada conscienciadora sobre el càncer de mama Més de 200 persones es van aplegar ahir al Jardí dels Francolins a l’acte de conscienciació sobre el càncer de mama. L’acte en si va estar dividit en dues parts diferenciades: exposició de fotos i xerrades per tal de deses�gma�tzar la malal�a. Quan va entrar al recinte el públic es va trobar l’exposició que constava de 38 fotograﬁes de gran format de vuit dones que han pa�t els estralls de la malal�a. Les imatges mostraven, a banda de les cicatrius i les ferides evidents del pas de la malal�a, unes mirades d’alegria i d’esperança que do-

naven a l’espectador una lliçó de vida. El bon temps va acompanyar l’acte i la gent podia gaudir de l’exposició amb una copa de vi a la mà que van oferir dos cellers de l’Espluga, Vidvertus i Rendé Masdéu, mentre la música d’Anna Amigó amenitzava la vetllada amb el so de la seva arpa. Seguidament va començar la segona part de l’acte, els parlaments. Va presentar l’acte la Maria Rosa de la Morena, presidenta de la Lliga contra el càncer a l’Espluga de Francolí. De la Morena, coordinadora del projecte, va donar pas a les fotògrafes aﬁcionades impulsores de la inicia�va. Montse Vernet i Eva Bonet, van explicar el perquè EL FRANCOLÍ

i les conclusions del projecte, seguidament va parlar una de les protagonistes de les fotos, Diana Domènech, de Marçà. Un dels principals trets de la xerrada de Domènech va ser fer entendre a la gent que les malaltes de càncer de pit no volen compassió: “de vegades, amb una mirada o un gest ja en tenim prou”, explicava. Seguidament va passar el torn de paraula a Yaina Jawo, una jove psicòloga que acaba d’obrir una consulta a l’Espluga de Francolí. Jawo va posar èmfasi en la importància de la salut mental, aquest missatge el va dirigir al públic en general i no només a la gent que ha pa�t un fet traumà�c com pot ser assumir la malal�a. Va explicar que és molt important conèixer-nos bé, i que no ens hem d’esperar que la situació ens superi a nivell emocional. És important demanar suport professional en el primer moment que ho creiem oportú. La següent ponent va ser Blanca Santamaria, infermera oncològica de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. Santamaria va explicar com arriba una malalta a l’hospital després del xoc de saber que pateix aquest �pus d’afecció. La feina de les infermeres, a part de subministrar els medicaments requerits, és acompanyar la malalta en tot moment, tant és així que “ens acabem conver�nt en una gran família”, narrava Santamaria. “Jo només veig cicatrius i avui he posat cares”, amb aquestes paraules començava la doctora Coia Jordà una xerrada molt esperançadora sobre els tractaments que existeixen per combatre aquest �pus de càncer. “Avui en dia,

Diana Domènech. @pepcolo

els metges som experts en càncer de mama” explicava Jordà, “la medicina que posem a cada malalta és especíﬁca per a cada una d’elles“. Així és com Jordà donava normalitat a la malal�a, tant és així que seguidament va explicar que el percentatge de curació del

Anna Amigó. @pepcolo

càncer de pit ronda el 90% però que dins d’aquest 10% restant hi ha un alABRIL

2022

tre alt percentatge que, de moment, no es pot curar però que l’estan conver�nt en una malal�a crònica. En ﬁnalitzar els parlaments, el senyor Francesc Vallespí, vicepresident de la Lliga Contra el Càncer i responsable de la comarca del Baix Ebre, va donar les gràcies i va valorar, no tan sols la inicia�va de l’exposició, sinó també la valen�a d’aquestes 8 dones que van voler mostrar el seu cos davant de tanta gent. Vallespí també va explicar que era la primera vegada que es veia una inicia�va d’aquestes caracterís�ques, si més no, a les comarques de Tarragona i per aquest mo�u va comunicar que intentarien portar aquesta exposició cap a les Terres de l’Ebre. Per cloure l’acte, l’alcalde de l’Espluga, Josep Maria Vidal, va dirigir unes paraules on va explicar la tendresa que havia percebut al darrera de cada una de les fotos.

Apadrinament de coixins Al mateix recinte de l’exposició, les voluntàries de la Lliga contra el càncer de l’Espluga van donar la possibilitat de

poder apadrinar els coixins que va cosir Rosa Maria Pinyol. Aquests coixins, que tenen unes mides i un tacte especials, són molt importants per les dones operades perquè ajuden a alleugerir el dolor que han de suportar.

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

La gent apadrina el cor i aquest es fa arribar a qui el necessita a l’hospital mateix. El cor du una dedicatòria de la persona que l’ha apadrinat. Una exposició amb molt missatge L’objec�u de l’exposició no era cap altre que donar visibilitat a una malal�a molt corrent entre les dones a par�r dels 50 anys. En donar-li visibilitat, normalitzem la situació que fa que no trobem estrany veure una persona sense cabell i que no se sen� obligada, d’aquesta manera, a posar-se una perruca o el mocador que tant caracteritza les persones que estan rebent el tractament de quimioteràpia. D’altra banda també norm a l i t ze m i d e s e s t i g m a t i t ze m aquests cossos no normatius, tan sigui per les cicatrius que presenten com pels augments o disminucions de pes que pateixen les malaltes amb el tractament. ■

EFMR

.cat

Neix “Orgull Espluguí”, el primer col·lec�u LGTBIQ+ de la Conca de Barberà Sota les sigles “Oe�” a finals de mes neix l’Orgull Espluguí, el primer col·lectiu LGTBIQ+ de la Conca de Barberà que vol visibilitzar totes les formes d’es�mar emmarcades en el món rural. Amb el lema “Sortim del perxe amb Orgull Espluguí” el nou col·lectiu vol reivindicar la necessària visibilització de les persones LGTBIQ+ als pobles de Catalunya. Ho vol fer des de la diversitat i la transversalitat, amb la intenció d’aixoplugar a totes les persones lesbianes, gais, transexuals, bisexuals, queer i altres diversitats no norma�ves, que viuen les seves vides a l’entorn rural. “Oe!” serà un espai d’acollida i de defensa dels drets i lluites de les persones i té el propòsit de dur a terme pe�tes accions amb periodicitat anual que seran el punt d’obertura i visibilització de totes les formes d’es�mar. Al seu nou portal web orgullesplugui.cat el grup ja ha fet públics alguns dels actes previstos per la setmana de l’Orgull de la Conca d’enguany. Uns actes que arrencaran el 27 de juny, amb la hissada de la bandera a l’Ajuntament, una lectura del manifest i una il·luminació especial de la façana del Casal de l’Espluga, també hi destaquen una mani-cercavila amb l’animació de l’ar�sta “Megapubilla” i festa o un vermut poè�c amb l’escriptor i poeta Sebas�à Portell. El col·lec�u conquenc aﬁrma mobilitzar-se perquè tot i EL FRANCOLÍ

els avançaments aconseguits en els úl�ms 40 anys a Catalunya, es considera que la igualtat no ha arribat a tots els pobles per igual. Tenen com a principal objec�u normalitzar que persones gais, bisexuals o transexuals puguin ferse mostres d’afecte als carrers de la Conca sense por a represàlies, així com enorgullir totes les persones per la riquesa i varietat dels seus cossos. ■

Laia Molné │EFMR.cat

ABRIL

2022

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’imaginari del Rei Lleó conquereix el Teatre del Casal de l’Espluga Les cançons més populars de les pellícules del Rei Lleó s’han pogut escoltar aquest divendres al Teatre del Casal gràcies a la posada en escena de l’espectacle El Tributo del Rey Leon de la Compañia Onbeat que ha fet temporada a la Gran Via de Madrid. La platea del teatre pràc�cament plena es va deixar sorprendre pel musical que van oferir quatre cantants i quatre ballarins. Un dels elements més espectaculars va ser l’entrada en acció d’una girafa de tres metres d’alçada que va ajudar a traslladar a l’Espluga l’univers de les reconegudes pel·lícules. A més a més, durant els 80 minuts d’espectacle van destacar també les

veus i les coreograﬁes dels intèrprets. abril després del seu pas per més de El musical ha arribat a l’Espluga aquest 40 ciutats de l’Estat. ■

Redacció │EFMR.cat

Les campanes de l’Església Vella tornaran a sonar per dates especials Fa 25 anys que es van restituir les campanes de l’Església Vella de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí, al mateix moment que el temple gòtic compleix 725 anys d’història. Durant molt i molt temps el repic d’aquests instruments anunciava successos. Avisaven la població d’un incendi, d’atacs externs o, senzillament, indicava les hores. Actualment, no ressonen pels carrers del municipi. En el seu lloc ho fan les de l’Església Nova de forma elèctrica. Ara, tant l’Ajuntament com la parròquia local volen recuperar la tradició d’enfilar-se al campanar i fer-les sonar manualment. A ﬁ de despertar l’interès per aquesta tradició perduda a l’Espluga, s’ha instal·lat una exposició a l’Església Vella que porta per títol ‘Tocant el cel amb una corda’. És una mostra panoràmica del món de la campana a la Conca de Barberà, amb plafons explica�us sobre la història dels seus campanars o dels tocs més caracterís�cs. Aquest és un primer pas per poder recuperar el toc manual de les campanes en ocasions especials, com per exemple per Festa Major. Aquest és encara un projecte embrionari, però s’espera que en un futur proper les campanes de l’Església Vella puguin tornar a ressonar a l’Espluga de Francolí. ■

Redacció │EFRM.cat

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

L'ACTUALITAT EFMR

.cat

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

Plena ac�vitat turís�ca durant la Setmana Santa Els equipaments turís�cs de la Conca de Barberà han tancat la Setmana Santa amb xifres de pràc�cament plena ocupació que recorden l’època anterior a la pandèmia i el bon temps ha acompanyat. Des de la regidoria de Turisme de l’Espluga i des de l’Oficina de Turisme de Montblanc en fan un balanç molt positiu. Des del consistori de l’Espluga valoren les xifres com a molt posi�ves, després de dos anys amb xifres lleugerament baixes. Pel que fa a les visites en espais turís�cs des del dijous ﬁns el dilluns de la Mona, a les Coves de l’Espluga es van superar les 1.280 persones, a la Fassina Balanyà hi van passar 60 tu-

ristes i cada dia s’ha realitzat la Ruta Templera amb un total de 49 persones, a més, a l’Oﬁcina de Turisme de l’Espluga s’han ates 354 consultes. Després de dos anys sense turistes s’han repe�t dades prepandèmia A Montblanc del dissabte dia 9 ﬁns al diumenge 17 es van atendre 1.400 persones. La procedència ha estat principalmentdelpaís,confirmant la importància estratègica del turisme de proximitat. Un 74,3% eren d’origen català. Els espanyols han estat el 21,7%. El turisme internacional segueix en un índexs molt baixos i no ha passat del 4%. Els dies de major ac�vitat foren dissabte i divendres, amb 256 i 227 persones, respec�vament. ■ Redacció │EFMR.cat

Més d’un centenar de futbolistes competeixen al primer torneig 24h L’Espluga de Francolí va celebrar el lloc va ser per l’equip Team Ramadan passat dissabte 16 d'abril el primer que es van emportar un lot de protorneig 24 hores de futbol sala orga- ductes locals. Sergi Garcia, jugador de nitzat per Espluga Esport. Aquesta Maluma Team, es va erigir com a màera la primera edició que se celebra- xim golejador del torneig amb la xifra va aquest tipus de torneig al municipi. L’esdeveniment, que es va iniciar a dos quarts de 10 del matí i va durar fins vora les 12 de la nit del mateix dia, va tenir lloc a la pista de l’Institut Vell de l’Espluga i va comptar amb la participació de 10 equips i més de 100 jugadors. L’equip guanyador amb un gran nivell tècnic va ser el Maluma Team que es va endur un premi en metàl·lic de 700 euros. El segon Maluma Team, equip guanyador de la primera edició. Cedida EL FRANCOLÍ

total de 8 gols anotats. El lliurament de premis va ser a càrrec de l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal i la regidora d’esports, Aida Morgades. Aquesta ac�vitat, organitzada per dos joves del municipi, Guillem Tierz i Adrià Tella, de forma conjunta amb l’Ajuntament de l’Espluga, va néixer de la bona acollida del torneig d’estiu celebrat aquest 2021. Una ac�vitat amb una durada de set dies que va acollir una desena de grups amateurs del territori i que servia per recuperar la tradició de tornejos de futbol a l’Espluga, que s’havia aturat feia uns anys. ■ ABRIL

2022

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Comencen les obres a la piscina municipal de l’Espluga de Francolí Les obres a la piscina municipal de l’Espluga de Francolí es van iniciar aquesta Setmana Santa. Els treballs tindran una durada total d’entre 6 i 7 setmanes i es preveu que puguin estar acabats abans de l’estiu. Ja s’han iniciat els primers passos amb l’aixecament del paviment, que no complia la normativa vigent relacionada amb les superfícies antilliscants, el que havia

provocat diversos ensurts entre els usuaris. Amb aquest projecte també es pretén millorar l’arranjament del vas d’ús recrea�u i espor�u de la piscina municipal, per tal de resoldre el problema d’impermeabilització a causa del deteriorament i adequar la instal·lació a la norma�va tècnica vigent. Cal remarcar que l’es�u passat les instal·lacions

van estar a punt de tancar a causa d’aquestes ﬁltracions. Aquests treballs no s’han vist afectats pel problema d’abas�ment de materials i la pujada de preus derivades del conﬂicte europeu, és per això que el consistori ha pogut iniciar les obres sense demores, mantenint el pressupost vigent de 269.990,86 euros (IVA inclòs). ■

Redacció │EFMR.cat

Centenars de persones celebren el Diumenge de Rams a la plaça de l’Església malgrat la pluja L’Espluga de Francolí va celebrar el Diumenge de Rams recuperant l’acte tradicional de benedicció a la plaça de l’Església. Feia dos anys que el format habitual s’havia vist truncat a causa de la pandèmia, el 2020 es va retransmetre la missa a porta tancada i el 2021 es va celebrar al Teatre del Casal, amb el públic assegut.

EL FRANCOLÍ

Aquest 2022, malgrat la pluja, centenars de persones es van apropar a la plaça de l’Església amb palmes i palmons per reviure la tradicional benedicció del Diumenge de Rams i l’eucaristia solemne. Aquest ha estat a més, el primer Diumenge de Rams celebrat per mossèn Antonio Rosario, rector de l’Espluga de Francolí des de ﬁnals del 2021. ■

Laia Molné │EFMR.cat

ABRIL

2022

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

L’escriptor Ramon Soler i Riba va presentar la seva úl�ma novel·la a la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola A finals del mes de març, a la Biblioteca Ramon Mossèn Muntanyola de l’Espluga de Francolí, es va comptar amb la presència de Soler i Riba qui va parlar sobre la seva prolífica obra i de la immensa sa�sfacció que significa per a ell escriure. L’autor Ramon Soler i Riba ha publicat llibres d’història i treballs d’àmbit comarcal, però s’estrenà com a narrador literari amb Fil i carbó (2003) i seguí amb Peguera, l’ànima d’un poble (2004), el primer d’una saga que con�nua amb Peguera, l’home de gel (2015) i Estel (2020) i és a les portes el darrer que tancarà el conjunt, Llàgrimes d’estel. A finals de març l’autor va visitar la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí per explicar en una conferència com va començar a escriure als onze anys i des de 1964 ho fa de manera sistemàtica. Davant de la quinzena d’assistents Soler va remarcar que, per a ell, omplir pàgines és “guanyar en salut”, ja que s’ha convertit “en una forma de vida”. També manifestà que per escriure només hi ha un secret, estar tranquil. I va afegir “Si les dues “F” funcionen, tot mar-

xa. Les dues “F” són: la família i la feina”. Aquesta ha estat una inicia�va que rep el suport de l’Oﬁcina Jove de la Conca de Barberà, la Ins�tució de les Lletres Catalanes, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les inicia�ves de biblioteca municipal. ■

La biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola s'endinsa al Liceu amb l’òpera Cosí fan tu�e de Mozart La Biblioteca Mossèn Muntanyola de l'Espluga de Francolí ha par�cipat per segon any consecu�u en el programa LiceuBib del Departament de Cultural de la Generalitat de Catalunya i el Gran Teatre El Liceu. Una quarantena de persones van poder gaudir el passat 25 d'abril al Gran Teatre del Liceu de l'òpera Cosí fan tu�e de Mozart amb la direcció musical del pres�giósMarkMinkowski i la clàssica producció d'Ivan Alexandre. L'Ajuntament de l'Espluga de Francolí va subvencionar la meitat del desplaçament a Barcelona. LiceuBib busca EL FRANCOLÍ

acostar l'òpera a diferents públics i inclou una sor�da al Gran Teatre del Liceu, per veure un �tol sobre el qual abans s'han fet ac�vitats a la bibliote-

ca par�cipant. En aquest cas la biblioteca municipal va dur a terme una conferència sobre l'òpera Cosí fan tu�e de Mozart, a càrrec de Pol Avinyó, que va endinsar a les usuàries i usuaris al món d'un dels compositors més influents d'aquest gènere musical. Aquesta inicia�va ha rebut el suport de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí i del Servei de les Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que treballen per acompanyar les inicia�ves de biblioteca municipal. ■ ABRIL

2022

CLUB ESCACS ESPLUGA

Campionat de Catalunya sub-8 a sub-20 S'ha celebrat del 9 a l'14 d'abril de 2022 a l'Hotel Palas de la Pineda el Campionat de Catalunya d'edats sub-8 a Sub-20. L'edició d'enguany ha aplegat prop de 500 par�cipants durant 9 rondes Aquest campionat ha comptat amb els millors jugadors de Catalunya en les diferents categories i també amb la par�cipació de 3 jugadors del CE Espluga. Arnau Trullols a la categoria sub-10, Eduard Trullols a la categoria sub-16 i Maria Ibarz a la categoria sub-18. Com sempre, s'ha vist un gran nivell en les par�des, ja que l'ELO dels par�cipants era molt alt per la seva categoria. Després d'un inici, on es van acusar els nervis inicials del torneig, els 3 jugadors espluguins van anar millorant en el seu joc. Així Arnau Trullols, després de 4 victòries seguides i amb 5, 5 punts, disputa-

va la seva úl�ma par�da al taulell 5 contra el número 4 del rànquing. Anteriorment ja havia jugat i perdut contra el número 3, després d'una emocionant par�da de més de 3,5 hores i essent l'úl-

�m jugador de la seva categoria per acabar, no va poder aconseguir la victòria i va quedar al grup de jugadors del 15 al 24 amb 5,5 punts. L'Eduard Trullols, no va poder disputar

les 9 rondes, i veient els 10 primers jugadors sub-16 amb ELO superior a 2000 punts, ja s'intuïa el gran nivell del campionat. Va fer 3 punts i va quedar en el grup del 57 al 62 jugadors de la classificació. La Maria Ibarz amb un ELO inicial de 1884, va començar amb els nervis inicials del campionat i disputant la primera par�da contra un 2296 ELO, el que seria el campió del torneig, i durant les primeres 5 par�des li va costar puntuar, però una vegada passat l'equador del campionat, va començar millorar i va puntuar en les úl�mes par�des fins als 5 punts totals, guanyant, en l'úl�ma ronda, un jugador de 2142 ELO, situant-se en el grup de 18 al 26 i segona en la classificació femenina. Una bona experiència per tots els jugadors que demostra la bona feina feta a l'Escola d'Escacs del nostre club. ■

ASSOCIACIÓ PETJADES

L’associació PETjades demana ajuda per remodelar un nou refugi d’animals a l’Espluga L’associació PETjades fa una crida a la ciutadania per ajudar en la remodelació d’un nou refugi d’animals que s’està adaptant a la part de la Font Baixa, al costat de l’actual gossera municipal. L’ediﬁci, una casa d’uns 25m2 i un terreny exterior d’uns 40m2, ha estat donat per l‘Ajuntament de l’Espluga per conver�r-lo en refugi. L’associació ja ha contractat mà d’obra per la tasca i actualment estan recaptant diners per comprar el material necessari, entre el qual es troba una reixa metàl·lica, postes, terminals i ciment, entre d’altres. En total cal cobrir 1.500 euros en material, dels quals s’han recaptat una mica més de 400 euros. A part d’això, l’associació demana voluntaris per iniciar les feines d’adaptació del nou refugi, d’aquesta manera es reduirà la feina a completar per l’equip professional així com els costos de mà d’obra. Totes les tasques a completar són senzilles, no són necessaris coneixements especíﬁcs, però l’associació sí que demana la par�cipació de diversos fusters o persones entestes en la matèria per crear casetes i altre mobiliari de fusta en format molt simple. ■

Laia Molné │EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

L'ACTUALITAT E

ASSOCIACIÓ CULTURAL DE GRALLERS, GEGANTS I NANS

L’Espluga de Francolí restaurarà i renovarà la imatge dels gegants vells Ponç Hug i Beatriu pel seu 75è aniversari L'Ajuntament ha encarregat, d'acord amb la Colla Gegantera, un nou vestuari a la casa Barato de Reus i la restauració de les ﬁgures al taller Casserras de Solsona Els gegants vells de l'Espluga de Francolí, datats de 1947 i els quarts sor�ts del conegut motlle de la casa Ingenio de Barcelona, estrenaran vestuari i imatge aquest es�u, coincidint amb el seu 75è aniversari. Durant la úl�ma dècada els gegants presentaven greus afectacions en el vestuari i a les parts corpòries dels elements. Un fet determinant que ha portat a fer una renovació integral d’aquests dos elements de la cultura popular espluguina, prop de quatre dècades després de l’úl�m canvi de vestuari. Estat de les mans de la geganta Beatriu. Cedida

El 1951 a les festes de Santa Tecla de Tarragona. Pere Català i Roca – Fons Pere Català – Arxiu Nacional de Catalunya

Ja renovats del seu vestuari original (desaparegut) i batejats l'any 1986 amb el nom de Ponç Hug de Cervera i Beatriu de Milany, vescomtessa de Bas, s'adaptaran per primer cop al seu personatge, amb una resiniﬁcació del seu vestuari i complements adients als nobles que l'any 1079 van repoblar les terres de l'Espluga de Francolí per ordre del compte de Barcelona. L'acció és un acord de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Espluga, �tular de les ﬁgures, i l'associació cultural de Grallers, Gegants i Nans de l'Espluga, responsable de fer-les ballar a través de la Colla Gegantera, segons el conveni signat el 2014. El projecte, iniciat el febrer de 2021, ha suposat més d'un any de treball intern i coordinació entre la regidoria i l'en�tat, a par�r de la documentació recopilada a l'informe tècnic elaborat per Xavier Lozano, a par�r de l'informe previ del Centre d'Estudis Locals. El 21 de març de 2021 va validar-lo EL FRANCOLÍ

l'associació cultural de Grallers, Gegants i Nans i ara es fa públic a tota la població. La investigació duta a terme ha permès identificar algunes peculiaritats dels gegants vells, com el fet que van arribar a l'Espluga sense corona (pagats amb aportació popular a través de les cartilles de racionament) i que l'ajuntament franquista els la va imposar l'any següent, d'acord amb els cànons de l'època, assimilant-se a la imatge dels reis catòlics. El primer vestuari va substituir-se l'any 1986, quan l'ajuntament democràtic va decidir donar-los un nom, en record als primers senyors de l'Espluga medieval, restaurar-los i estrenar nous vestits, obra de l'empresa Aragonesa de Fiestas. L'informe tècnic ha avalat i certificat però, que els vestits actuals no es van ajustar —en el context d’aquells anys— a una proposta sota rigor històric adequada als personatges de

Trasllat de la geganta Beatriu al taller de restauració. F. Montserrat

ABRIL

2022

L'ACTUALITAT E

Ponç Hug i Beatriu. Per això, la proposta per aquest 75è aniversari s'ha centrat en l'adequació històrica al vestuari i complements del segle XI, segons el rang social dels personatges i la indumentària que haurien de vestir, amb tan sols algunes llicències simbòliques. 75 anys dels tricornis i nanos vells La renovació dels gegants vells no serà l'única novetat del proper estiu a l'Espluga, ja que també es commemoren els 75 anys dels primers nanos de la vila: els dos macers o tricornis (pel barret que se'ls va posar el 1986) i els capgrossos del vell i la vella. Per celebrar-ho, tornaran a ballar les figures originals, i els dos macers estrenaran l'element que els faltava, la maces, elaborades per l'artesà espluguí Ramon Amigó, del ta- Estat del bust de la geganta Beatriu. Cedida

ller El Ribot. Cada maça, símbol de l'autoritat municipal, ha estat tornejada amb fusta i inclourà l'escut actual de la vila. Tot plegat es presentarà públicament a la població el dissabte 4 de juny a la tarda, a la plaça del Castell de l'Espluga, amb un acte inclòs d'homenatge als geganters i geganteres que durant aquests 75 anys han fet ballar els gegants de l'Espluga. L’efemèride coincideix també amb el 30è aniversari de la recuperació dels Grallers de l’Espluga i el 25è aniversari de la recuperació del Ball de Bastons de l’Espluga, de l’úl�ma sor�da de la imatge dels Sants Patrons Abdon i Senén, de la res�tució de les campanes a l’església vella i de la instauració dels primers domassos de Festa Major a les cases de la vila. ■

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

La parròquia organitza una sor�da a Cervera El passat 24 d'abril un grup de feligre- ponent construcció consta d'una sos de la Parròquia de Sant Miquel Ar- planta rectangular i amb torres priscàngel de l'Espluga de francolí van anar a la veure la Passió de Cervera que se celebra cada any en aquestes dates. Ja fa una colla d'anys que l'espluguí Xavier Lozano és l'escollit per encarnar el paper de Jesús i és per aquest mo�u que aquest espectacle té tanta nomenada a la nostra vila. Abans però, la colla d'espluguins ha anat a visitar la Universitat de Cervera, un edifici construït entre el 1718 i el 1740. Aquesta im- El grup d'espluguins a la Passió de Cervera. Maria Meda EL FRANCOLÍ

màtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional. La creació de la Universitat de Cervera fou promoguda per Felip V per a premiar la fidelitat d'aquesta població durant la Guerra de Successió, alhora que per a cas�gar la desafecció de Barcelona. La universitat, creada el 1717 en subs�tució de les altres sis que exis�en a Catalunya, comptava amb facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis. ■ ABRIL

2022

L A R I A L L E T A

C A S A L HOQUEI CASAL DE L'ESPLUGA

L’Espluga serà la seu del Campionat de Catalunya d’Hoquei Pa�ns en categoria benjamí El Casal de l’Espluga de Francolí es conver�rà a mitjans de juny en la seu de 10è Campionat de Catalunya d’Hoquei Pa�ns en categoria benjamí. L’equip espluguí formarà part de la dotzena d’equips catalans que jugaran el campionat després de guanyar el passat mes de febrer la Lliga Or de la demarcació de Tarragona. El cap de setmana del 17, 18 i 19 de juny el municipi acollirà aquesta final on hi par�ciparan 4 equips de Barcelona, 2 de Tarragona, 2 de Lleida i 2 de Girona, classificats anteriorment com a guanyadors de la Lliga Or. També hi par�ciparan dos equips extrets d’unes preliminars entre els tercers classificats de la Lliga. No és la primera vegada que l’Espluga acull un Campionat d’aquestes caracterís�ques, però en els 50 anys d’història del club són contades les vegades que un equip espluguÍ s’ha classificat pel Campionat de Catalunya. ■ Redacció │EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

Actes de la Formació Permanent del mes d'abril Vàrem iniciar el mes d’abril a l’auditori Montserrat Canals, que sempre havia estat el lloc preferent de la Formació. Cal dir que es va endarrerir l’inici de la conferència degut a alguns problemes de projecció. També cal destacar un canvi de conferenciant que es van fer entre ells, així va ser com va iniciar la conferenciant Joaquima Nolla i Gasulla, que ens va parlar d’Isabel Clara i Simó. Va repassar de manera acurada la seva biograﬁa i va fer un ex-

na. Vam poder gaudir de l’espectacle des de la tercera i la quarta ﬁla. Una obra on el cant, el ball i l’actuació eren un espectacle digne de les millors companyies. Un gran musical pel tema, el desenvolupament, la contextualització de la història, l’escenograﬁa, el guió i els actors, on es van combinant moments còmics i emocionants. La llàs�ma va ser que algunes persones no van poder venir perquè ens ho van demanar massa tard i les entrades ja estaven esgotades. L"Olla barrejada" L’úl�m dijous de mes tornem al Casalet,

Joaquima Nolla i Gasulla. M. A. Bonet

tens anàlisi de la seva obra. S’inicià fent ar�cles i contes a la revista Canigó, que ella mateixa va dirigir. Als anys vuitanta va arrencar com a escriptora novel·lista de tots els gèneres possibles, tots amb un denominador comú: donar veu a les persones que no han �ngut gran èxit en les seves vides. Els personatges expressen en moltes ocasions la complexitat del seu món interior. Un fet important és el tractament de les veus narra�ves com un reﬂex de la realitat en que es mouen els seus personatges. Isabel Clara Simó, feminista, treballadora i catalanista.

Xavier Morgades. M.A. Bonet

a la sala Folch i Torres, per gaudir de la xerrada-vídeo i col·loqui del grup espluguí de folk dels anys 70 “Olla barrejada”. Va ser en Manel Morgades qui ens va immergir dins del grup impulsat pel mossèn Palacín entre un grup de joves amb inquietuds culturals múl�ples que van fer diverses sor�des pels pobles de la demarcació. La segona part va ser un documental de fotograﬁes del grup en els seus inicis, es van passar els vídeos de les trobades més actuals del grup, destacant la trobada a l’ermita de la San�ssima Trinitat amb el Jaume Arnella, que va ser un goig. I per emocions: el cant dels goigs al santuari amb una veu que sobresor�a, la d’en Josep Morgades. Tot aquest documental, que en principi era per gaudi del grup, va ser gràcies a la inicia�va i desenvolupament d’en Ramon Joan Roselló. Per acabar, es va obrir un torn de preguntes o aclariments, on els assistents van par�cipar amb escreix. En Xavi Morgades va ser qui va respondre gairebé totes les preguntes. Només ens queda dir que el Casalet era ben ple. ■

El musical "Billy Elliot" Després de les vacances de Setmana Santa fem la sor�da al teatre per veure el musical “Billy Elliot” al teatre Victòria de Barcelo- Foto de família de l'Olla Barrejada. Ramon Joan Roselló EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

C A S A L CONCURS DE DIBUIX DE LA FIRA

26 Concurs de Dibuix de la Fira El passat diumenge 20 de març, representants del jurat van lliurar els premis del Concurs de Dibuix de la Fira, coincidint amb l’úl�m espectacle de la temporada del Casalet Kids. En aquesta 26a edició del concurs que organitza el Casal, s’hi van presentar un total de 217 obres de nens i nenes que estudien a les escoles de l’Espluga. Els dibuixos es van distribuir en tres categories, segons les edats: Categoria A: nascuts l’any 2010 36 obres presentades Categoria B: nascuts l’any 2011 37 obres presentades Categoria C: nascuts l’any 2012 26 obres presentades Categoria D: nascuts l’any 2013 36 obres presentades Categoria E: nascuts l’any 2014 48 obres presentades Categoria F: nascuts l’any 2015 34 obres presentades

pseudònim Alecs, Ian Jerome Torrealba Gas Categoria E, nascuts 2014: pseudònim Floquet de neu, Marina Altarriba Calbet pseudònim Rosa, Mar Sánchez Puentes pseudònim Estel, Xènia Alavés Chicharro

El jurat, format per 7 persones de l’Espluga, relacionades amb el món del dibuix i de l’art, un representant de l’Ajuntament i un de la revista El Francolí són: Joan Tarès, Ramon Joan Roselló, Ilona Frijhoﬀ, Josep Maillo, Ramon Amigó, Enric Mercadé i Míriam Bosch, es va reunir el dijous 3 de març a la tarda, i després de valorar totes les obres i tenint en compte el nombre de dibuixos presentats, va decidir atorgar el següents premis:

Categoria B, nascuts 2011: pseudònim Lady Bug, Paula Silvero Fuentes pseudònim Inula, Lua Altarriba Calbet pseudònim Dimoni, Biel Cos Escuder

Categoria F, nascuts 2015: pseudònim Homer, Jan Gallego Capitán pseudònim Gat, de Chloe Rens Rosell pseudònim Flor Blanca, Gina Bergadà Saumell

Anaïs Carreras, categoria A EL FRANCOLÍ

Categoria D, nascuts 2013: pseudònim Noah, Carlota Marsal Rosa pseudònim Endi, Clàudia Vives Vielba pseudònim Gos de neu, Valen�na Romero Ballen Categoria C, nascuts 2012: pseudònim Doritos, Ira� Gili Pinto pseudònim Raptor gamer, Mabila Charkaoui pseudònim Minnie mouse, Clàudia Poca Pifarré

Categoria A, nascuts 2010: pseudònim Poliedro, Anaïs Carreras Lacueva pseudònim Messirve, Laia Llaveria Sánchez pseudònim Llop blanc, Ferran Moncada Batet Com cada any, hi ha el premi especial “El Francolí” que consisteix en la publicació del dibuix a la contraportada de la nostra revista, i que enguany és per al dibuix de Biel Cos Escuder. ■

Ferran Moncada, categoria A

Laia Llaveria, categoria A ABRIL

2022

Lua Altarriba, categoria B

Nabila Charkaoui, categoria C Paula Silvero, categoria B

Irai Gili, categoria C

Clàudia Poca, categoria C

Carlota Marsal, categoria D

Clàudia Vives, categoria D

Valentina Romero, categoria D

Mar Sánchez, categoria E

Marina Altarriba, categoria E

Xènia Alavés, categoria E

Chole Rens, categoria F

Gina Berguedà, categoria F EL FRANCOLÍ

Ian Jerome, categoria 27 D

Jan Gallego, categoria2022 D ABRIL

C A S A L CONCURS DE RAPSODES FONT BAIXA

La 10a edició del Concurs de Rapsodes "Font Baixa" assoleix un alt nivell d'interpretació El passat 3 d'abril va tenir lloc la 10 edició del Concurs de Rapsodes que any rere any celebra el Casal de l'Espluga. Després de dos anys marcats per la pandèmia, aquest 2022 s'ha pogut celebrar el certamen de manera presencial, l'esdeveniment ha �ngut lloc a la sala Folch i Torres del Casalet. Aquesta, ha estat una edició on hi ha hagut menys par�cipants del que estem habituats, però el públic coincideix en que el nivell ha estat màxim. Un total de 7 par�cipants van començar a recitar la poesia obligada "Dona callada" de Joan Margarit, un poema que relata la cruesa que va viure el poeta quan va morir la seva ﬁlla. Després de la primera rapsòdia, uns infants de les escoles espluguines ens recitaven els poemes que havien assajat prèviament als centres. Tot seguit començava la recitació dels poemes que els rapsodes havien escollit lliurement. En aquesta part és on es van poder lluir mostrant al públic els dots interpreta�us. Alguns

2019 ja va ser el primer classiﬁcat. L'any 2020, a causa de la pandèmia, es va haver de suspendre el concurs, i no va ser ﬁns el 2021, que, en format virtual, es va tornar a presentar quedant en una tercera posició. Per altra banda, l'Encarna Laínez de la Selva i l'Anna Ma-

Encarna Laínez, segona guardonada. EB

Baltasar Fonts, guanyador del concurs. EB

ria Andeverd de Blancafort van debutar aquest any al concurs de rapsòdia. Aquesta vegada, la comissió organitzadora ha escollit el duet Mel i Mató per tal d'amenitzar la vetllada. La formació musical que va triar un repertori de música catalana i va fer cantar el públic, acabant l'actuació amb l'Estaca de Lluís Llach. Josep Maillo, ànima mater del Concurs de Rapsodes fa una valoració molt posi�va de l'edició d'aquest any i encoratja el jovent a seguir presentant- se, amb el resultat d'aquest darrers anys queda demostrat que tenen molt a dir. ■

dels poemes escollits ens parlaven de guerres o de refugiats tocant, d'aquesta manera, la sensibilitat dels espectadors. El jurat, format per Dolors Sanahuja, llicenciada en Filologia Catalana, Psicologia i Doctora en Història. Elisenda Rosell, professora de Llengua i Literatura Catalana. Josep M. Vallès, historiador espluguí i M. Assumpció Bonet, mestra i pedagoga van decidir que, en aquesta ocasió, en Baltasar Fonts es mereixia ser el guanyador. En segona posició va quedar l'Encarna Laínez i el tercer lloc va ser per Anna Maria Andeverd. Tal i com va explicar l'Elisenda Rosell, portaveu del jurat, la quarta posició va ser per l'espluguí Raül Poblet que va quedar a poques dècimes de l'empat amb la tercera guardonada. Aquesta és la tercera vegada que el guanyador d'aquesta edició, en Baltasar Fonts, par�cipa al nostre concurs, el

Anna Maria Andeverd, tercera posició al certamen. EB

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

Torna el grup sènior al Club Pa� Casal de l'Espluga Gairebé a finals de temporada han començat els entrenaments del grup sènior al club de pa�natge espluguí. Un total de 8 dones, moltes d'elles, mames de pa�nadores del club, s'han animat a enfundar-se les botes de pa�natge. Algunes de les noves pa�nadores ja havien prac�cat aquest esport feia anys i coincideixen a dir que encara recordaven moltes de les figures que havien prac�cat. Les altres, les dones que no havien pa�nat mai van poder comprovar la dificultat que és aguantar-se sobre quatre rodes. L'entrenadora del club, la Lucia de Pedro, valora molt posi�vament aquesta nova inicia�va i anima a tothom que li interessi que vingui a provar-ho sense cap compromís. No és la primera vegada que al club es crea un grup d'adults, fa deu anys ja n'hi va haver un, que inclús, van anar com a invitades al fes�val de Calafell. ■ ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

Concurs de Dansa Vasla Nijinsky, Osca El passat cap de setmana del 22 al 24 d’abril l’Escola de Dansa del Casal de l’Espluga de Francolí va par�cipar al Concurs de Dansa Vaslav Nijinsky a la ciutat d'Osca. Amb 20 coreografies de dansa contemporània, on totes les coreografies han ob�ngut molt bones puntuacions. Divendres i dissabte va tenir lloc la primera fase on és van classificar amb més de 80 punts 5 coreografies que van compe�r amb escoles de tot l’estat espanyol, diumenge es va celebrar la final. Les 5 peces que van passar a la final coreografiades per la directora de l’escola Jèssica Estadella, van ser: - A Primera Vista (Èlia Romero) - Mon Amour (Emma Bonet) - Touché (Mariona Figueras)

- Ves�da de Nit (Júlia Gil) - Exodus (Mariona Figueras i Júlia Gil) A la tarda del diumenge va tenir lloc l’entrega de premis de la gran final on 3 de les 5 coreografies van obtenir medalles: bronze per Èlia Romero i Emma Bonet i medalla d’or pel duo EXODUS de Mariona Figueras i Júlia Gil. Aquesta temporada es presenten 25 coreografies de dansa clàssica, contemporània i flamenc en diversos concursos, on a dia d’avui ja han par�cipat en més de 7 concursos, tots ells han ob�ngut premis en alguna de les coreografies presentades. L’escola està fent un gran treball i creant una gran trajectòria amb les alumnes a nivell forma�u i això es reflexa en el resultat en les compe�cions. ■

Runriver. Jèssica Estadella

Tempus fugit i Èlia Romero. Jèssica Estadella

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

ENTREVISTA

ENTREVISTA ALS NEBOTS DEL PARE BERNAT MORGADES TEXT: REDACCIÓ

Arran de la publicació de la biografia del pare Bernat Morgades de la mà del doctor Joan B. Culla, fem aquesta entrevista als nebots del pare Morgades perquè ens donin la seva visió com a familiars. J. B. Culla ha fet el seu treball a partir de la documentació escrita i amb rigor cientificohistòric. Ara demanem als nebots que ens donin les fonts orals dels seus padrins i pares sobre la vida del pare Bernat. Volem aportar als espluguins aquest fill de la Vila que ha estat silenciat des de la seva expulsió l’any 1950 i que només van conèixer els de la seva època. El professor Culla parla d’ell com a “fill illustre de l’Espluga de Francolí”. Abans però, l'autor del llibre ens explica què ha estat per a ell biografiar el monjo espluguí.

El febrer de 2019, mentre em trobava en unes circumstàncies familiars complicades, m’arribà per conductes completament aliens als móns acadèmic, editorial, etcètera, el contacte amb els nebots del Pare Bernat Morgades i la proposta d’escriure una biograﬁa del seu oncle. Confesso que, en aquell moment, jo no sabia estrictament res sobre el monjo en qües�ó, i que la meva coneixença de Poblet era molt tènue, més centrada en la ﬁgura del president Tarradellas i el seu arxiu que no pas en la dimensió monàs�ca del gran recinte monumental de la Conca. Pitjor encara: en més de quaranta anys de carrera professional i amb una vintena de EL FRANCOLÍ

IMATGES: ARXIU FAMILIAR

llibres publicats, jo no m’havia ocupat mai d’història eclesiàs�ca i no havia escrit ni una sola biografia. Acceptar l’encàrrec de la família Morgades, doncs, va significar un repte, però també un valuós aprenentatge. De sobte, em vaig veure submergit en una rica correspondència personal i familiar que parlava no pas de qües�ons polí�ques, sinó de la profunda vocació religiosa i, després, monàs�ca de l’espluguí Manuel/Bernat Morgades i Òdena; del seu apassionat compromís -a par�r del 1941- amb la represa espiritual i material del cenobi pobletà; dels esforços i neguits que hi consagrà durant la dècada dels anys 1940; dels contactes amb Frederic Marès de cara a la reconstrucció de les tombes reials devastades el 1835; de l’impuls fonamental que el monjo Morgades donà a la creació (1945) de la Germandat de Benefactors de Santa Maria de Poblet o a la publicació de la primera etapa (19471950) de la revista Poblet; del seu paper com a autor d’una Guia de Poblet (1946) i d’una Historia de Poblet (1948), obres pioneres en la divulgació del gloriós passat i del patrimoni arquitectònic del mones�r pobletà. Després, a par�r de la primavera de 1950, aquella correspondència intercanviada entre el monjo cistercenc i els seus pares, germans o amics adoptava un to dramà�c. La intervenció brutal d’una jerarquia de l’orde (el seu número dos, el procurador general Ma�häus Quatember) havia expulsat Morgades de Poblet sota desmesurades desqualificacions, l’havia desterrat a França i l’obligaria, durant els dotze anys següents, a errar de mones�r en mones�r sense poder reincorporar-se al seu es�mat cenobi de professió. Una enredada troca de rancúnies personals, interpretacions malèvoles i hos�litats polí�ques que ni dom Bernat ni els seus no van acabar d’entendre mai condem-

nà el monjo a un estranyament tan injust com cruel. Un cop reconstruit tot això, em calia contrastar-ho i completar-ho amb altres fonts documentals que fossin alienes als Morgades, i aquestes no es podien localitzar més que a l’arxiu de Poblet o al de la Casa General del Cister, a Roma. En tots dos casos vaig tenir molta sort. Sort, perquè en lloc de trobar-me portes tancades, restriccions i ac�tuds del �pus la roba bruta es renta a casa, tant el Pare Abat de Poblet, Fra Octavi Vilà -historiador de formació- com el procurador general del Cister a Roma, el Pare Lluc Torcal -que és �sic quàn�c- em van fer plena confiança i em van donar totes les facilitats per accedir als documents que custodiaven sobre el cas Morgades, malgrat saber que els seus predecessors de seixanta o setanta anys enrere potser no sor�rien massa ben parats de la meva recerca; almenys, en termes de caritat cris�ana i amor fratern. Amb aquests vímets, consultes concretes d’hemeroteca i el suport complementari uns pocs llibres vaig enlles�r, el 2021, el volum �tulat Amb Poblet al cap i al cor. El Pare Bernat Morgades i el seu temps (1911-1963). Però, en veure’l publicat i presentat en diverses ciutats de Catalunya, i després de rebre un cert feedback dels primers lectors, he �ngut la sensació que havia fet quelcom més que redactar la biografia d’un eclesiàs�c català del segon terç del segle XX. M’ha semblat que, al mateix temps, havia rescatat de l’oblit la figura del Pare Morgades. I, de tots els càs�gs immerescuts que hom li va imposar a par�r de 1950, potser el de l’oblit va ser el més cruel, perquè es va perllongar fins a cinquanta-vuit anys després de la mort del monjo; perquè va voler esborrar la tasca fonamental que dom Bernat desenvolupà durant nou anys crucials (de 1941 a 1950) per resABRIL

2022

�tuir a Poblet la solidesa comunitària, el vigor cultural, l’arrelament social i l’esplendor monumental que havia �ngut en els seus temps de glòria. Persones que estan estretament vinculades a Poblet des de fa cinquanta anys em comentaven amb astorament que, abans de llegir el llibre, no havien sen�t esmentar mai el nom de Bernat Morgades. Amics que coneixen bé la història contemporània de les comarques tarragonines adme�en no tenir cap no�cia prèvia sobre aquell monjo catalanista que, a desgrat de tretze anys de calúmnies i persecucions, no va voler renunciar mai ni a la seva vocació cistercenca ni al seu amor quasi obsessiu per Poblet. I bé, no crec que la missió de l’historiador sigui “fer jus�cia”, sinó explicar el passat. Però si, explicant-lo, restableixes veritats oblidades o tergiversades, millor que millor. Joan B. Culla i Clarà Hem sen�t a dir que hi ha correspondència que no s’ha trobat, és cert? Segurament que n’hi hagi molta de dispersa, la que hem pogut recollir durant molts anys és la que vam posar a l’abast del Culla. Es cartejava amb els seus pares i germans, els seus superiors, tant Paüls com del Cister. També amb els seus amics: Lluís Carulla, Josep Bonet, mossèn Joan Badia..., amb alguns monjos, a més del contacte epistolar amb els que col·laboraven amb ell en la restauració de Poblet, com Manuel de Montoliu, Josep Maria Poblet, Gil de Mora, Frederic Marès, Eufemià Fort i Cogul... Una altra manera que tenia de comunicar-se era a través del dibuix, la pintura i també de les manualitats. Els nebots hem recollit olis, aquarel·les i

1936 Guerra Civil. Fent de capellà militar EL FRANCOLÍ

dibuixos en un llibre que tenim tots els Bernat Morgades pels seus coetanis? cosins. És el primer monjo català que entra al Com va viure la guerra de 1936? mones�r immediatament després que El pare Morgades va ser perseguit per el cenobi tornés a obrir després de la formar part d’una família creient i tra- desamor�tzació. El seu amor per Podicional i per la seva condició de cler- blet fa que s’hi doni en cos i ànima. Fa gue. Per fugir d’una execució segura es créixer la vida monàs�ca, ingressen va amagar a la Masia del Simon on vi- molt aviat uns quants alumnes seus que vien els seus pares i germans. Un dia estudiaven al convent dels Paüls de Belld’agost de 1936 va aparèixer el Miquel puig i d’altres postulants. Acaba la resde “Cal Ginolls” de l’Espluga que havia tauració que havia començat el seu pogut escapar de l’afusellament de Vi- amic Eduard Toda al primer terç del sela-rodona. Van compar�r amagatall du- gle XX: sala capitular, capelles del morant set mesos. Al capvespre sor�en nes�r, menjador refetor, cuina, clauspels volts de la Masia. Una de les ac�vitats que feien era esculpir gravats en un marge, el pare Morgades tenia aficions ar�s�ques i ho plasmaven a la pedra: una finestra gò�ca, escuts de Catalunya, símbols religiosos... Fa anys ho vam fotografiar però ja estava en mal estat. En la recerca pels llocs on havia viscut amb el professor Culla hi vam anar; l’heura co- 1941 El Pare Bernat al claustre de Poblet. bria tot el marge i no vam localitzar-ne els gravats. tre, biblioteca, estances interiors, cadiA l’Espluga ningú sabia on s’amagaven ram del cor, llums de la basílica i altres els dos refugiats, es deia que segura- àmbits – forjades pel seu amic Biel –, ment el Miquel era a França i el pare el rosetó de la basílica i vitralls, tomMorgades a Mallorca. Els escorcolls i bes reials, crea la impremta del mopillatges sovintejaven, però a ells no els nes�r... i aconsegueix que la casa de van trobar. Castellfollit torni a ser del mones�r. Com es va acabar aquest episodi? En la vessant de la cultura escrita puVan ser delatats i els van perseguir a blica la Guia de Poblet, la història de trets. El Miquel va poder fugir, el nos- Poblet, la revista Poblet, la crònica intre oncle el van agafar i el van tancar a terna i ar�cles i col·laboracions en dila presó de Reus. A casa es deia que verses publicacions. l’Andreu Abelló l’havia tret de la presó A la biografia es parla d'algun cas d’hoi que el Miquel Coll i Alentorn li va fa- mosexualitat al mones�r? cilitar un contacte per fugir a França. Sembla que els protagonistes ho van En la fugida van anar amb ell el Mun- confessar; aleshores el confessor del tanyola, que encara era estudiant Paül mones�r era el pare Bernat. Ells el van i deixeble del pare Morgades, i un altre denunciar al Sant Ofici de Roma – trireligiós. Després de moltes peripècies bunal eclesiàs�c que aplica el Dret Cavan arribar a Marsella on hi havia la nònic – perquè fos cas�gat i el van acuCasa Mare dels Paüls pensant que es sar d’haver revelat el secret de confesquedaria allà, però no va ser així. Els sió, cosa que no era certa com es va devan tornar a Mallorca, i qui seria mos- mostrar més endavant. Es va obrir la sèn Ramon Muntanyola, com que era causa que es va allargar molts anys. Els menor, es va quedar al convent de Pal- denunciants van abandonar el monesma. Al nostre oncle el van incardinar �r. El pare Bernat va ser absolt per falal regiment de Manacor, que van envi- ta de proves. Aquest fet va causar una ar primer al front de Terol i després al gran tristesa al nostre oncle perquè es de l’Ebre, on va fer de capellà de guer- va afegir a les altres acusacions dels ra fins que es va acabar el malson. seus detractors per fer-lo fora, especiA què es deu la popularitat del Pare alment les del cardenal Benjamín de

ABRIL

2022

Arriba i Castro. comunicar ple de joia als seus L’any 1950 l’expulsen de Pofamiliars i amics. Pocs dies desblet i li fan un judici sumarísprés li diuen que no es publisim, segons explica el seu bicarà. ògraf Joan B. Culla. Per què? Va començar a emmalal�r La versió oral de casa era que i va tornar a Lérins. Per les opese’n van engelosir i això va porracions ve a Catalunya i el seu tar a enveges tant internes amic Lluís Carulla es fa càrrec com externes. La seva catalade tot i el té a casa seva fins nitat no li va fer cap favor i la al dia 9 de setembre de 1963, denúncia al Sant Ofici tampoc. quan empitjora la seva salut i Va ser proposat per ser abat el porta a Poblet. A la tarda sei a la família se’ns deia que vogueix molt greu, la comunitat lien un abat català però no caera amb ell a la infermeria amb talanista. El responsable del el seu germà Josep. La mediCister M. Quatember el va descina fa que millori momentàterrar a França amb el bene- El Pare Bernat i el Pare Rosavini amb Eduard Toda 1941. niament. La comunitat se’n va plàcit del cardenal Arriba. Al a seguir la ac�vitat. Es queden Pare Rosavini el va tornar a Itàlia al seu gada a Poblet amb mo�u de les noces sols els dos germans i el Pare Bernat, Mones�r. Quatember es va instal·lar a d’or dels seus pares i tornar immedia- veient el seu final, li demana al Josep Poblet,es va erigir refundador del ce- tament a Lérins. que reculli les seves coses de la seva nobi, i va deixar lligat que hi volia ser Amb aquest trasbals que pateix, com cel·la, entre elles la Història que ja teenterrat. Va nomenar prior el pare Jor- és que no deixa l’orde? nia acabada. El seu germà no hi troba dana que va marxar aviat de mones�r. Va tenir moments molt dolorosos i grans res, però li diu que es�gui tranquil, que Els seus pares i germans van estar dubtes de seguir o marxar. Es va plan- ja havia recollit les seves per�nences. un mes sense saber on era, li havien tejar anar a la Cartoixa de Montalegre, La família no n’ha sabut res de la Hisprohibit que ho digués. El càs�g era no el bisbe de Girona li va oferir una par- tòria que va escriure. Els esforços per tornar mai més al seu mones�r. La seva ròquia de la seva diòcesi, els jesuïtes saber on és no han decaigut durant germana pe�ta Filomena, fent-se seu també li van dir que anés amb ells a aquests 59 anys. el pa�ment de la família, especialment Manresa...; finalment va decidir queL’endemà d’arribar a Poblet, 10 de el de la seva mare, va escriure aquests dar-se, deia “em vaig fer monjo de Po- setembre – a l’hora de laudes – moria versos: blet i per a Poblet”. Els monjos sempre el pare Morgades. El mateix dia a la “És la mare del monjo, són del mones�r on han professat. tarda va ser enterrat. que ha estat exiliat, Tenim entès que li van demanar la se- La família teniu algun indici sobre on ella s’empassa els plors gona edició de la Història de Poblet; podia anar a parar aquesta història? del seu fill mal parat. Hauria de se mal- què en sabeu la família? La sospita de la família, des dels nosparat, però suposo que s’ha de respec- L’abat Garreta li va demanar que pre- tres padrins, és que es va fer servir per tar l’original parés la segona edició de la Història; a la nova edició de l’any 1974. AquesLa pàtria no és lliure, per facilitar-li el treball el va fer tornar ta suposició es reafirma pel fet que a encara fill meu, par�r dels darrers mesos ja arribarà el dia de vida del pare Bernat que tornis a la Seu. el seu nom desapareix del La gent sense entranyes que té relació amb Poet vol allunyar, blet. De tant en tant surt que Déu t’acompanyi �midament el seu nom terres enllà. quan no es pot negar l’eviLa voluntat de Déu dència. Un fet que ens fa sempre és prac�cada pensar el que hem dit és i l’amor a la pàtria que l’any 1962 va sor�r jo te l’he ensenyat.” una pe�ta guia de Poblet Els tretze anys que viu a traduïda al català que l’exili, on els passa? està copiada de la que va A Sant Miquel de Cuixà, fer l’any 1946 sense el seu Sénanque – a la Provença nom; sí que hi figura, en –, Boquen – Bretanya francanvi, el nom de Ricart, cesa –, torna a Cuixà, a Aviautor de la xilografia de nyó, Roma i, finalment, a El Pare Bernat mirant Poblet des de l'era del Cadet, al costat de la Masia, 1945. la portada. l’illa de Sant Honorat de La biografia del pare BerLérins – Cannes. a Poblet uns mesos (1962) i li va posar nat, per què no ha sor�t fins ara? El 1958 el deixen venir per primera ve- un ajudant. Va acabar la Història, ho va Després de ser expulsat l’any 1950 i fins EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

foto és la que l’editor de la biografia ha posat a la coberta del llibre. El Casal donava un premi d’història al seu certamen literari amb el seu nom. Els germans del pare Morgades van demostrar el seu malestar per aquesta imposició de silenci, que es volia suavitzar amb bones paraules i amabilitat. Això no va evitar que a casa es visquessin els fets com una gran injus�cia i una manca de caritat cris�ana. En els moments més complicats els deia als pares i germans “no deixeu mai d’anar a Poblet”. Sempre ha estat així! Els seus Pare Morgades i Pare Rosavini a Poblet 1945 germans ens van passar la reivindicació als 12 nebots. Des de llavors hem al 1963 que mor, la família ha percebut seguit treballant per treure de l’oblit que no se’n volia parlar i s’ha instau- forçat el nostre oncle. Ho vam intentar rat un silenci que ha durat fins ara que amb l’abat Garreta a Poblet i després a és quan el professor Joan B. Culla n’ha Solius; no en volgué parlar mai i va negar que hagués demanat la segona edició de la Història de Poblet; deia que no en sabia res. A l’abat Maur Esteve li vam demanar que ens facilités el dossier del pare Bernat, però ens va dir que no hi havia res. Evidentment, les formes dels dos abats van ser molt correctes i educades. Amb mo�u del cinquantenari de la mort del pare Bernat, els nebots vam fer una sèrie d’actes per fer-ne memòria. El pare Lluc Torcal, aleshores prior de Poblet, va ser qui ens va Capella de la finca dels Carulla de Premià. El Pare facilitar la par�cipació a Bernat predicant, 1963. la celebració de la missa conventual en record fet la biografia. Sí que hi ha algú que del pare Bernat, presidida per l’abat n’ha fet memòria, com el Pare Jordi Bou Josep Alegre. Després el prior i l’abat d’una manera bastant �mida; també hi van rebre i saludar tots els nebots i ha treballs seriosos de Josep Maria les seves famílies. Grau, historiador, sobre la revista PoTot just escollit abat l’Octavi Vila, el blet que va crear el pare Bernat i la pu- vam anar a veure en nom dels nebots blicació de cartes amb personalitats del i li vam demanar que fes la biografia seu temps. Qui sempre el va tenir pre- del pare Bernat, donat que és histosent va ser el seu ín�m amic Lluís Ca- riador. Molt amablement ens va dir rulla, que aprofitava totes les ocasions que tenia moltes coses entre mans i per fer-lo present; li va dedicar un car- que començava una nova etapa de rer a la urbanització del Casal poc des- vida monàs�ca i no es podia comproprés de la mort del pare Bernat i va po- metre, però sí que posaria tot el que sar el darrer quadre que va pintar – de fos a la seva mà en disposició de l’hismemòria – a casa seva, a la Biblioteca toriador que la volgués fer. Joan B. Cudel Casal amb una imatge fotogràfica lla se’n va fer càrrec. La família li vam que es veia com el pintava. Aquesta facilitar centenars de cartes i docuEL FRANCOLÍ

El Pare Bernat a la finca de Premià dels Carulla, 1963. ments que havíem guardat durant tres generacions. Es va posar a la feina. Va consultar diversos arxius, entre ells el de Poblet i el de la Casa del Cister a Roma, on el pare Lluc Torcal és procurador general de l’orde. La documentació facilitada va convèncer el professor Culla que tenia el que necessitava per posar-se a l’obra. Els nebots del pare Bernat i les seves famílies donem les gràcies a l’abat Octavi i al pare Lluc per facilitar el que calia per fer la biografia i a l’amic Joan B. Culla que ens ho explica de forma magistral. Ens sen�m molt honorats per aquest treball tan ben documentat i el rigor del professor. Quina acollida ha �ngut la biografia i on s’ha presentat? A finals d’any va ser a la llista de llibres més venuts de no-ficció del gremi de llibreters de Catalunya. Els lectors que ens han fet saber que l’havien llegit estan molt sorpresos per no haver-ne sen�t parlar fins ara i diuen que els ha causat impressió la fortalesa i la fidelitat del monjo als seus principis. Tampoc entenen el càs�g imposat. El llibre va sor�r a la venda el 6 d’octubre de l’any passat i s’ha presentat al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí per l’abat Octavi Vila i Joan B. Culla; a la llibreria La Capona de Tarragona per Josep Lluís CarodRovira – filòleg –, l’abat de Poblet i Joan B. Culla; a la llibreria Ona de Barcelona per Lluís Foix – periodista –, Ferran Civit – historiador – i Joan B. Culla; a Granollers, a la llibreria La Gralla, per l’historiador Joan Garriga, Roser Lleonart – documentalista i biABRIL

2022

El Pare Bernat amb el seu amic Lluís Carulla, 1963.

bliotecària – i Joan B. Culla; al Museu Comarcal de Montblanc per Josep Gomis – exalcalde de Montblanc –, el psicoanalista Francesc Vila i Joan B. Culla, i a Arbeca a la Sala l’Abadia, per l’alcalde Sergi Pelegrí – historiador –, Ferran Civit i Joan B. Culla. Prèviament s’havia presentat als nebots

del pare Bernat i llurs famílies per l’autor Joan B. Culla. Què n’espereu els nebots després de la publicació de la biografia? N’esperem que es conegui la veritat sobre el nostre oncle i que s’entengui com un acte de jus�cia envers ell, que es recuperi així el seu llegat silenciat durant tants anys i que figuri al lloc que li correspon a l’Abadia de Poblet. Tenim una no�cia recent de l’Arquebisbat de Tarragona: ha penjat al seu web (h�p://hemeroteca.arqtgn. cat/) l’enllaç de la revista Poblet que ell va crear i que va ser clausurada quan va ser desterrat. Ens agradaria, com diu el Culla, que la biografia servís per tornar a l’actualitat l’obra del pare Bernat i que la Història del Monestir el �ngui en compte públicament com el que va ser, el restaurador real de la vida monàs�ca i de la restauració iniciada pel diplomà�c Eduard Toda. Fa uns anys un monjo de Poblet ens deia “sense el pare Morgades nosal-

1963 El Pare Bernat passejant amb Lluís Carulla, 1963.

tres no seríem aquí”. Doncs això! Completar la història que s’ha amagat i viure en la veritat sencera. ■

PUIX PARL A CATAL À "Les causes justes les hem de defensar la gent" “Najat El Hachmi, que va arribar a Vic de Nador amb 8 anys, i Aliou Diallo, que va arribar a Salt de Conakry amb 13, conﬁrmen que una part del problema de la desaparició del català al carrer som els catalanoparlants mateix, que no sempre el parlem davant algun senyal que ens fa deduir que no ens entendran. I massa sovint aquest senyal és el color de la pell o els trets de la ﬁsonomia de l’interlocutor. Deducció equivocada: “La immersió lingüística ha propiciat que més de dues generacions d’immigrants parlin un català perfecte, però sembla que aquesta idea no agafa en el cap de molts catalans”, deien ahir els nostres convidats. Per què no agaEL FRANCOLÍ

fa? Perquè el català ve d’un silenci antic, molt llarg i creador d’un complex d’inferioritat. Perquè la gent no volem problemes i tendim a pitjar el botó de la comoditat que suposa que tots els catalanoparlants sense excepció siguem, almenys, bilingües i cedim a la dolça opció de canviar al castellà, sobretot els últims anys, en què milers d’hispanoamericans han arribat a Catalunya. Però esclar, si en el nostre espai lingüístic, tan públic com privat, nosaltres no usem el català, no esperem que els altres l’usin. Últimament, en aquest mirall deformat de la realitat que és Twitter, amb tirada a ampliﬁcar els cantons foscos de l’existència, no hi ha dia sense un reguit-

... VEJAM QUÈ DIU zell de pàgines viscudes amb l’última victòria o derrota lingüística quan algú ha insistit a continuar parlant en català. Les xarxes narren episodis d’hostilitat contra la llengua, davant els quals la pedagogia, i ja no diguem la seducció, semblen actituds naïfs més pròpies dels temps de la innocència. La solució política més efectiva la sabem i es diu independència. En el mentrestant, la Generalitat no pot deixar els catalanoparlants sols. Però les causes justes les hem de defensar la gent cada dia. És trist, però som aquí”. ■

Antoni Bassas Ara, 18 d’abril del 2022

*Fragment escollit per Andreu Morta

ABRIL

2022

LA BÍBLIA ENS PARLA Profetes menors

Contra la injustícia i l’explotació (Am. 8, 4-7) Escolteu això, els qui engoliu els pobres ﬁns al punt d’exterminar els desvalguts del país! Vosaltres dieu: “¿Quan haurà passat la festa de la lluna nova per a poder vendre queviures? ¿Quan haurà passat el repòs del dissabte per a poder obrir els graners? Vendrem amb mesures més petites i pesarem les peces de plata amb pesos més grossos, farem trampa amb les balances. Vendrem el rebuig i tot! Amb aquells diners comprarem esclaus, o bé adquirirem un pobre per un parell de sandàlies.” Jo, el Senyor, orgull de Jacob, juro que no oblidaré mai això que feu!.

ESPAI

Els vins més cars del món

Amós és un profeta, el primer del qual tenim un llibre que recull la seva predicació, publicat pels seus deixebles entre els anys 780 i 740 a.C. El llibre d’Amós té nou capítols. Les seves profecies ens parlen d’un Déu que s’interessa pels homes, i d’una fe i una expressió d’aquesta fe que només tenen sen�t si van acompanyades de la jus�cia i la solidaritat. El llibre és una invitació permanent a no deixar passar per alt cap injus�cia i a denunciar tot allò que només serveix per Profeta Amós. Icona russa del esclafar i oprimir a l’altre. ■ segle XVIII

Manel Morgades

SOMMELIER

Avui parlarem de vins que poca gent pot gaudir a causa del exclusius del món per les seves gairebé dues hectàrees de seu elevat preu , parlarem dels VINS MÉS CARS DEL MÓN. vinya de raïm Pinot Noir. Gràcies a la collita de les seves viTirant enrere, el vi més car del món va ser una ampolla de Châ- nyes, el celler produeix 3.000 ampolles de vi cada any. teau Lafi�e que es va collir l'any 1787. Aquesta ampolla de vi Els vins de Romanée-Con� poden vendre's en el mercat per es va valorar en 156.450 dòlars. una mitjana de 9.700 euros. El vi s’ha conver�t en un autèn�c treDomaine Leflaive Montrachet sor que arriba a preus desorbitats. Un vi Grand Cru que està recolzat per la Els vins més cars del món es troben en gran reputació del seu mí�c celler. Són vins cellers repartits en diferents llocs entre que provenen de Chardonnay. Una ampoels quals destaca França. Els vins franlla d’aquest vi pot costar uns 6.200 euros. cesos es troben entre els més cars que Henri Jayer Vosne-Romanée existeixen, tal com es pot comprovar en Aquest vi procedent d’una vinya molt la selecció dels cinc vins més cars del pe�ta de Vosne-Romanée s’ha col·locat món que detallem a continuació. entre els vins més cars del món. Es tracHenri Jayer Richebourg ta d’una collita molt preuada de PremiEns trobem davant d’un vi Grand Cru, er Cru, amb ampolles que tenen un preu que deu el seu nom al cellerer que el que oscil·la al voltant dels 5.600 euros. va collir. Es tracta d’un vi procedent de Egon Mueller-Scharzhof Scharzho�erla regió de la Borgonya i que s’elabora ger Riesling Trockenbeerenauslese a base de raïms Pinot Noir. Una ampoAquest vi de nom pràc�cament improlla d’aquest preuat vi ha arribat a cosnunciable se suma a la llista dels més cars tar fins a 20.000 euros. del món. Es tarcta d’un vi blanc que Romanée-Con� s'elabora a Alemanya, en concret, a Es tracta d’un vi Grand Cru, elaborat en Mosel·la. Les ampolles d’aquest vi poden els cellers de Domaine de la Romanéearribar a costar més de 5.300 euros. ■ Mariona Rendé Con�. Aquest cellers són uns dels més Château Lafitte del 1787. I. internet EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

MUSEU DE LA VIDA RURAL Torna Visions 5.1 Donar respostes crea�ves a les crisis encadenades que vivim. Aquest és l’objec�u del cicle de debats «Visions 5.1» d’enguany que torna un any més al Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, coorganitzat juntament amb l’Associació La Conca 5.1. Els debats seran els divendres i un dissabte a les 19 h, cada setmana; el primer el 6 de maig i l’úl�m el 3 de juny. Seran presencials a les instal·lacions del Museu de la Vida Rural i també es podran seguir de manera virtual a través del canal de YouTube de l’MVR. Aquesta edició el Museu reforça l’aposta per la virtualitat, millorant el dinamisme dels debats i adaptant-los al format televisiu. Aquest esdeveniment vol ser un punt de trobada, de pensament i de reﬂexió sobre qües�ons contemporànies que afecten tota la societat per preguntar-se quin és el paper que tenim com a ciutadans en tots aquests reptes. Se citaran al museu experts de camps molt diversos com ara l’educació, l’antropologia, la mobilitat, les ciències ambientals o la cultura. L’emergència climà�ca, el consum i l’alimentació o l’art i la cultura seran alguns dels eixos temà�cs dels cinc debats programats. El «Visions 5.1» vol ser un espai on teixir aliances i complicitats, fugint de l’individualisme, per donar respos-

duu per �tol «Ser conscients de la crisi. De la inconsciència a la consciència» donarà el tret de sor�da al cicle el 6 de maig. La setmana següent, el 13 de maig, l’emergència climà�ca serà l’element central, el dissabte dia 21 s’abordarà el consum i l’alimentació, el 27 de maig l’art i la cultura i en la darrera jornada, el 3 de juny, es farà una cloenda amb debat «Respostes crea�ves a les crisis». Per a més informació i inscripcions, podeu trucar al telèfon 977 870 576 o visitar la pàgina web museuvidarural.cat Torna el Dia Internacional dels Museus El Museu de la Vida Rural se suma un any més al Dia Internacional dels Museus, programant una desena d’ac�vitats per a tots els públics el dissabte 14 de maig. A part de la jornada de portes obertes i de les visites guiades a l’exposició «Generació [Re]», entre la programació destaca l’espectacle «Tour», de Carla Farreny, una excepcional peça híbrida que permet reﬂexionar sobre la transmissió dels oﬁcis i posar en diàleg dues disciplines aparentment allunyades com la ceràmica i el circ, per trobar els nexes que tenen en comú. La presentació del llibre infan�l «Entre To�s ho apriarem», una conferència a càrrec del psicòleg Adrià Cabestany o la presència de música gràcies al discjòquei Alexandre Bonanit seran alguns dels altres al·licients per anar al Museu en una jornada fes�va en què la Guingueta també estarà oberta. Trobareu tota la programació a museuvidarural.cat ■

tes des de l’ac�visme quo�dià i fer-ho, també, des de les zones rurals. Els debats comptaran amb personalitats com els antropòlegs Yayo Herrero i Emilio San�ago Muiño, l’ambientòleg Andreu Escrivà, l’escriptora i inves�gadora Remedios Zafra, la també inves�gadora Alicia Valero o la veterinària María Sánchez, entre d’altres. El debat que

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

HISTÒRIES DE LA NOSTRA FESTA Capítol 8: Els primers ves�ts dels gegants A les múl�ples fotograﬁes fetes per diferents autors als gegants vells de l’Espluga, com les del 1951 a Tarragona o dels anys 60 per la Festa Major (veure capítol 7, El Francolí, març 2022), arribant a les imatges en color de principis dels 80, es pot observar el vestuari original que van estrenar el 1947. És un ves�t de temà�ca medieval, ja que probablement volien seguir els cànons de representació

vestuari de 1986 es va preservar el color groc, però més suau). Destaquen els brodats de la cintura i de l’estola que en cau (preservada en el gegant al vestit de 1986), i l’estampat del teixit tant del gegant com de la geganta. Els ves�ts originals van guardar-se a les golfes de l’An�c Hospital des del 1986 fins que, segurament arran de les obres de reforma de l’edifici el 1991, van desaparèixer de forma desafortunada. En les prop de quatre dècades des de llavors, els gegants de l’Espluga, ja batejats amb els noms dels fundadors de la vila, han lluït els mateixos ves�ts, elaborats el 1986 per la companyia Aragonesa de Fiestas. Restauracions i canvis coneguts 1948: Col·locació de les corones 1960: Possible restauració a documentar, ja que la pintura de les fotografies fins al 1985 no sembla l’original. 1982: Possible restauració a documentar, per observació fotogràfica. 1986: Bateig com a Ponç Hug i Beatriu. Renovació dels ves�ts i restauració per ‘Aragonesa de Fiestas’ 1994: 50è aniversari (es va celebrar per error en lloc del 1997). Una de les poques fotografies a color del vestuari original dels Gegants de l’Espluga, a prin- Nova restauració per ‘Aragonesa cipis dels anys 80 davant la Casa de la Vila amb els agutzils, pregoner i vigilants, membres de Fiestas’ de la Brigada Municipal. Pep Torres 2002: Caiguda del gegant Ponç Hug. Restaurat pel taller l’Entredels Reis Catòlics Ferran i Isabel, com habitualment pas- mès de Valls i repintat per Fernando Mar� -que també va sava en les parelles de gegants de l’època franquista, tot aprofitar per repintar la geganta. i que sense capa. Destaquen les dues capelines, elimina- 2007: Restauració pel taller Sarandaca de Granollers aprodes en la nova ves�menta del 1986 i subs�tuïdes, ara sí, fitant el projecte de construcció dels nous gegants neolíper capes. Destaca com a par�cularitat que el gegant por- �cs. tava el pergamí a la mà dreta. L’any 1986 va conver�r-se 2009: Col·locació d’un nou mocador fet amb punta de coixí per la carta de població de l’Espluga de l’any 1079, en ba- per les puntaires locals. tejar-se com a Ponç Hug de Cervera, i va posar-se a la mà 2022: 75è aniversari. Restauració al taller Casserres de Solesquerra. Pel que fa a la geganta, no s’aprecia a les foto- sona i nou vestuari amb rigor històric a la casa El Barato de grafies que por� mocador a la mà dreta, com sí que es va Reus introduir posteriorment (el 1994, per commemorar errò- Pots ampliar les històries de la nostra festa al portal webs. niament el 50è aniversari, i el 2009, renovat per les pun- gegants.cat/esplugadefrancoli Xavier Lozano Bosch taires de l’Espluga). Pel que fa als colors del vestuari original, el vestit del gegant tenia tons vermells i granats (colors que es van REFERÈNCIES: conservar en la capa estrenada el 1986), mentre que Arxius. Fotografies par�culars i de l’Associació Cultural de el de la geganta era realment estrident, amb un vestit Grallers de l’Espluga i de l’Associació Cultural de Grallers, groc combinat amb elements de color blau (pel nou Gegants i Nans de l’Espluga de Fancolí. EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

L'ENTREVISTAT Aüvenguen, el jovent de l'Espluga

Junta actual d’Auvënguen el dia del canvi de junta al Casalet.

Auvënguen és l’en�tat juvenil de l’Espluga. Joan Vilalta ens parla en nom de l’associació, quin és el vostre motor? El nostre motor és bàsicament programar ac�vitats des�nades al jovent de l’Espluga, tenir una dinàmica de treball posi�va i transversal, i poder arribar al màxim de joves possibles. Quins processos seguiu a l’hora de programar l’agenda d’ac�vitats? La nova junta d'Auvënguen és ac�va des del desembre del 2021, per tant tampoc tenim un passat que ens avali o quelcom similar. Tan aviat com vam entrar a la junta de l’en�tat vam ellaborar un full de ruta d’un any sencer, així que tenim la base per a poder treballar tot l’any d’una manera més ordenada i dinàmica. Mirant enrere, en què heu millorat? Com he comentat anteriorment fa poquet que hi som, i agraïm molt, per descomptat, a la junta anterior per tota la feina que van fer. Entenem que, de vegades, quan les coses s’estanquen, és necessari una mica de canvi d’imatge, renovar gent que actualment �ngui ganes de treballar i �rar-ho endavant. Trobeu a faltar recolzament per part EL FRANCOLÍ

d’ins�tucions? Per ara en cap moment hem �ngut aquesta percepció. Hem fet algunes reunions amb diferents equips de l’ajuntament, amb les regidories de joventut i cultura, i la resposta per part seva ha estat molt bona. Així que per ara tot va genial! Hi ha aspectes que no depenguin de vosaltres que voldríeu millorar? Per ara més o menys tot el que ens estem proposant ho estem portant a terme. El que sí que no depèn de nosaltres i ens agradaria que canviés una miqueta és el tema de l’agilització a nivell administra�u en terrenys de diputacions i nacional. Suposo que qualsevol persona en aquest món pensa el mateix, que l’administració tarda molt! Per quins futurs projectes esteu lluitant? Doncs teníem dos eixos de treball principals com a nova junta quan vam entrar. Un és la ges�ó del local actual d’Auvënguen i donar-li vida. Creiem que tenim un espai preciós i no l’estem aproﬁtant suﬁcient. Es tracta de canviar-ho i fer que sigui un punt de trobada entre el jovent del nostre poble.

L’altre eix principal de treball és la reformulació del "Fais�u", la Setmana de la Joventut. Creiem en una forma més senzilla en la que ja hi estem treballant. Hi haurà menys ac�vitats però les que es programin volem que siguin un èxit. Quin ha estat el vostre darrer aprenentatge com a en�tat aglu�nadora? Això només ho puc contestar a nivell personal, així que diria que no hi ha res en aquest món com tenir content el jovent del teu poble, i per això seguirem treballant. En quines en�tats espluguines heu par�cipat o encara en formeu part? Doncs de tota la gent que som a Auvënguen actualment que devem ser uns 20, crec que som presents a la majoria d’en�tats del poble. Un o altre forma part de diverses en�tats i al ﬁnal hi som presents a diversos espais, i que així segueixi! Personalment, explica’ns alguna vivència o record espluguí que guardis de la infància. A nivell espluguí diria que quan hi havien les caminades de l’11S que acabàvem tots a l’ermita dinant, fent país i fent poble, crec que aquella era la manera més bonica de fer-ho. A nivell de records del jovent del poble, crec que les curses d’andròmines. Era una ac�vitat molt i molt bonica, lluitarem per a tornar a fer-la. ■ Júlia Boqué Gaya

ABRIL

2022

ARA FA 100 ANYS El Francolí, abril de 1922, ara fa cent anys

Hi ha realitats que no s’esvaeixen mai. cident. El Grup Excursionista del Pe- jugant-se la vida. Era una altra classe A l’abril de 1922, la revista esplugui- nedès, de Vilafranca en tornar de la de joc. Naturalment, El Francolí malna El Francolí, pregundava per la seva repatritava a l’editorial: Ja sou ació. Una altra editorial de l’Associació Protectoque fa cruixir, la del trenra de l’Ensenyança Cata d’abril. El servei militalana? Encara ens gotar era obligatori. Les favernava la Mancomunimílies adinerades comtat. Es tractava, en mapraven el servei. Econòtèria d’ensenyament i micament la guerra era educació, de la u�litzaun desastre, però milició dels medis més fàtarment també. cils: que els agradés l’esHi havia feia temps cola i facilitar-los l’apreSalvador Minguella Jonentatge amb la llengua sa, Ramon Guasch, Jopròpia. an Sabaté Bonet de cal Cent anys després, Flocs, Anton Saumell SaCatalunya està en una baté de cal Teuler, entre disjun�va similar, però Antonio Saumell, Joan Sabaté, Salvador Minguella i Ramon Guasch. altres. Uns ja havien tornosaltres, en aquesta Arxiu cal Flocs nat, altres encara estasecció, ens referim al rien temps: Jaume Vidal, que passava a l’Espluga, fa un segle. seva visita a Poblet, passaren per la Josep Prats, Anton Bultó, etc. Josep Llegiu l’editorial de l’edició del 15 plaça de la Vila amb la bandera cata- M. Boquer va ser-hi poc temps. Va d’abril de 1922. Ho entendreu. lana, al cap davant. L’alcalde, a qui anar a la recerca del seu germà mort, A l’Espluga s’hi produïa un fet més qualiﬁcaren de caciquista, volgué apo- en Ricard. Un germà d’Ernest Aguirre proper i singular. En començar el mes derar-se d’aquella bandera. S’havia també hi trobà la ﬁ als seus dies. entrà un nou consistori municipal. El encertat una etapa a l’Espluga, d’enRecentment ens han arribat, cedidia 2, l’alcalde nou va provocar un in- frontament entre el govern municipal des per la família, un bon gruix de cari les altres corrents ideològiques tes del Joan del Flocs, entre 1921 i que hi eren ben vives. 1922. Són molt ín�mes, però el Joan El Francolí continuava fent va explicant com passen els dies i el campanya en contra del Joc: Des- que van fent. La guerra ha estat molt crèdit, deshonra i ruïna! Deia. El estudiada, però les narracions del Jojoc era un problema important. an Sabater Bonet, fan de molt bon lleMolts dels jornals no arribaven a gir. En parlarem. ■ Josep Maria Valles i Martí les cases. Però també hi havia un altre fet que amoïnava de valent els espluguins: la guerra del Marroc. El General Berenguer, Alt Comissari del Marroc, havia anat a Madrid i se l’havia rebut amb tota mena d’honors. Mentrestant, el que passava allà a baix, poc o molt era conegut: baixes, derrotes... La guerra a la espanyola, deia el redactor. El general Picasso continuava elaborant l’expedient que se li havia encarregat, per mirar de determinar les responsabilitats dels comandaments de l’exèrcit. Una bona colla d’espluguins eren per aquelles terres mores, EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

LES FOTOS GUARDADES La Santa Missió 1961

La Santa Missió és una sèrie con�nuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners. A l'Espluga es va celebrar en dues ocasions. L'úl�ma va ser l'any . En una de les fotos que es mostren en aquest apartat apareix el pare Bernat Morgades que va venir a Poblet per escriure la història del mones�r. A l'Arxiu de cal Flocs, d'on ens han cedit les fotos, les tenen documentades sota el nom de "processó dels pendonets" referint-se als estandards que duien a la processó. ■ Fotos: cal Flocs Fonts: Josep M. Vallès

La processó a l'entrada de l'Església Nova

Últim dia de la Santa Missió, ﬁnal de la processó.

La missa dins de l'Església Nova

La processó passant per la plaça de la Vila recentment empedrada.

El i el pare Bernat Morgades. Últim dia de la Santa Missió. 40La processó a l'entrada de Poblet. ELrector FRANCOLÍ

ABRIL

2022

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber d'Eloi Robusté Rosés

Eloi Robusté Rosés va néixer a la nos- l'empresa "Instalaciones Cerámicas y tra vila el 9 de novembre de 1903. Era Aplicaciones Mecánicas Sociedad fill d'Eloi Robusté Ferran, de l'Espluga, Anónima" (ICAM). En aquest àmbit proi de Maria Rosés Masdeu del mas del fessional sol·licità la patent l’any 1949 Coll del poble de la Mussara, actual- d’un carretó - vagoneta motoritzat, el ment despoblat i agregat a Vilaplana 1960 d’una màquina mescladora per (Baix Camp). a purificar argila i substàncies plàs�La seva germana Carme també va ques similars, l'any 1965 d’una màquinéixer a l'Espluga l'any 1906, però una na d'extrusió per al modelatge de fang altra germana –Josefina- ja va néixer a i pastes ceràmiques de totes classes, Barcelona l'any 1909, atès que el seu el 1970 d’un mòdul ceràmic per a la pare va entrar a treballar com a orde- construcció de sostres i similars i l'any nança a l’ajuntament barceloní el 1907. 1971 d’un filtre industrial per a l'evaCal pensar, doncs, que tota la família cuació de fums, eliminant impureses marxà de la nostra vila cap a la capital de Catalunya durant aquell any. L’escriptor Josep Pla va dedicar un dels seus retrats literaris breus publicats al volum “Retrats de passaport” a Eloi Robusté , al qual qualifica de viatger. Hi descriu com el va conèixer a Berlín la dècada de 1920, on Robusté estudiava filologia i on romangué fins a principis de la dècada de 1930. Pla esmenta que després de l'etapa de Berlín, i de deixar la filologia, Robusté havia vis- Eloi Robusté Rosés i Salvador Espriu. Arxiu cut a França, Itàlia, Atenes i havia �ngut un restaurant a Constan�noble, l’actual Istanbul (Turquia). De retorn a Barcelona, Eloi Robusté es va casar amb Glòria Oms Pujades a Corbera de Llobregat el 14 de març de 1935 i es dedicà a la indústria i al comerç com a promotor de "Cafeteres Glòria". En aquesta línia professional sol·licità la patent el 1935 d’unes millores en els aparells per a preparar el cafè exprés i un perfeccionament en el disposi�u per a fer diversos litres d'infusió de cafè, annex a les cafeteres exprés, i l’any 1949 un altre perfeccionament en les cafeteres exprés. Soci de l’Ateneu Barcelonès, l'endemà de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes (27 gener de 1939), amb el poeta Carles Fages de Climent i auxiliats per membres tradicionalistes, decomissaren l’edifici de l’en�tat. Vers 1941 esdevingué gerent de Sobrecoberta de la novel·la "Sascha". 1946. EL FRANCOLÍ

procedents de la combus�ó i d’un sostre re�culat perfeccionat. A nivell literari, l’any 1946 va escriure una novel·la en castellà �tulada “Sascha”, el pròleg de la qual fou redactat pel seu vell amic l’escriptor Josep Pla. Els crí�cs literaris la varen considerar prometedora en el marc de la novel·la espanyola contemporània (dècada de 1940). Tanmateix Eloi Robusté no en va escriure cap més. Sí que força anys després, el 1977, va publicar l’assaig “La riqueza” sobre economia. Cal tenir en compte que Robusté havia format part de la redacció del diari "El Correo Catalán", on havia estat responsable de la secció "Economía y Finanzas". Fruit de la seva ac�vitat professional, també havia publicat l’any 1966 “Técnica y prác�ca de la industria ladrillera”, en dos volums, i l’any 1969 "El horno túnel al alcance del ceramista y del ladrillero". En aquest àmbit cal assenyalar que presidí el Gremio Sindical de Ladrilleros del Sindicato de la Construcción, Vidrio y Cerámica. L’any 1967, en el marc de la III Feria Monográﬁca de Cerámica y arte del regalo celebrada a València, Eloi Robusté va dissenyar i dur a terme tot el procés de construcció d'una casa dins el recinte de la Fira en només vuit hores. Paral·lelament també fundà el restaurant "Niu Guerrer" de Barcelona, ubicat a la plaça Tetuan. Va morir el 18 de novembre de 1989 a Sant Pere de Ribes. ■ Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Bibliografia i webgrafia: Oficina española de patentes y marcas. h�ps://www.oepm.es. PLA, JOSEP: Eloi Robusté, viatger a “Retrats de passaport”, Edicions Des�no, Barcelona, 2004. VENTEO, DANIEL: Una història de l’Ateneu Barcelonès, a “B.MM. Barcelona metròpolis mediterrània”, 66, Barcelona, 2005. ABRIL

2022

E N S E N YA M E N T ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

Sant Jordi a l’escola Vedruna Sant Jordi, la festa del llibre i de la rosa, és també una gran festa a la nostra escola. Aquest any ho hem celebrat el divendres 22 d’abril amb un programa d’ac�vitats ben variades per a tots els nivells educa�us. Els nens i nenes de la llar d'infants, a través d'un contacontes al pa� de la llar, van gaudir amb la màgia dels contes i les llegendes. A educació infan�l, els i les alumnes mitjançant una representació amb �telles, tallers de manualitats, balls medievals i altres �pus d’ac�vitats van viure d’una manera plena i experimental aquesta diada. A educació primària, els i les alumnes de 1r ﬁns a 5è, guiats pels seus companys i companyes

de 6è, van realitzar la gimcana “RECORREGUT DE LLEGENDA”, organitzada en vuit ac�vitats / tallers: visualització de la llegenda de Sant Jordi i elaboració d'un mural conjunt, aprenentatge d'una dansa medieval, taller de punts de llibres, jocs medievals al pa� de l'escola, taller de roses de Sant Jordi, taller de consciència fonològica tot lletrejant vocabulari especíﬁc de la diada, jocs de taula A la tarda tots els alumnes de l’escola van visualitzar la Cantata virtual “LA VEU DE LA TERRA” en la qual hi han par�cipat els i les alumnes de 4t i 5è de la nostra escola. El ﬁ de festa va tenir lloc a la placeta de l’escola on alumnes i mestres es van reunir per ballar plegats la dansa medieval apresa durant la gimcana. Junts vam gaudir d’una diada molt especial. Visca Sant Jordi! ■

Cantata: la veu de la terra Aquest divendres 22 d’abril es va estrenar la cantata “La Veu de la Terra”. Els alumnes de 4t i 5è de l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí van par�cipar-hi, juntament amb els alumnes de la mateixa edat de tots els centres educa�us de la Conca de Barberà. Enguany, i degut a la situació actual, la cantata no va tenir un format presencial com les edicions passades. Es va decidir en el seu lloc, realitzar-la en un format audiovisual. La gravació i edició del vídeo va ser ser realitzada a càrrec de l’Espluga FM ràdio i Ràdio Montblanc. La Veu de la Terra és una cantata de caire reivindica�u, formada per 9 cançons i un seguit de clams intermedis contra el canvi climà�c i per prendre consciència del moment d’emergència EL FRANCOLÍ

climà�ca que ens trobem, creada pel grup musical “Pe�t Taller de Cançons” juntament amb el Camp d’Aprenentatge Pau Casals.

L’ac�vitat va ser organitzada pels mestres de música de la comarca juntament amb el Centre de Recursos Pedagògics de la Conca de Barberà (CRP). ■

ABRIL

2022

E N S E N YA M E N T El gel es fon i…?

En mo�u del Dia Internacional de les Muntanyes els alumnes de 6è de primària van par�cipar a l’ac�vitat “El gel es fon i…?” Aquesta ac�vitat, promoguda per la Fundació Kilian Jornet, plantejava als nostres alumnes propostes per treballar l’efecte del canvi climà�c, l’escalfament global del planeta, i poder arribar a conèixer els efectes que aquest té sobre el gel dels Pols del planeta Terra. Els alumnes es van documentar i van assis�r a una webinar amb el mateix Kilian Jornet on els explicava la situació actu-

al de les reserves de gel. També els va animar a realitzar un experiment per

comprovar què passa quan es desfà el gel del Pol Nord o del Pol Sud. Al ﬁnalitzar l’ac�vitat els alumnes

van pensar actuacions que es poden fer per evitar l’escalfament del planeta i van par�cipar en l’elaboració d’un decàleg de propostes que es farà arribar el dia 9 de maig al Sr. Marc Sanglas, director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climà�c de la Generalitat de Catalunya. Per tal d’expressar d’una manera crea�va el que havien après i sen�t, els alumnes van elaborar unes escultures com a cloenda. Cuidem el nostre Planeta, encara hi som a temps! ■

ESCOLA MARTÍ POCH

Sor�da al Centre de Fauna de Vallcalent El divendres 1 d’abril els alumnes de Cicle Inicial van visitar aquest centre on tenen cura d’animals de la fauna salvatge. Els arriben ferits per diferents causes: s’han electrocutat en fils d’electricitat, han rebut un tret, els ha atropellat un vehicle, han patit algun accident en el seu medi natural. També cuiden algunes bestioles que les persones han tret del seu medi, les han tingudes a casa i després ja no són capaces de viure lliurement. No cal dir que els nens i nenes van escoltar amb curiositat i interès cada una de les històries que hi havia darrere de cadascun dels animals que van observar: eriçons, òlibes, aligot vesper, àguila marcenca, gamarussos, ducs, arpella, estor, xurra, corb, aufrany, àguila cuabarrada, àguila reial, tortugues i cérvols. També van poder gaudir de l´observació de cigonyes, camallargs, ﬂamencs i ànecs des d’un observatori EL FRANCOLÍ

situat en un estany. Ha estat una sortida en un entorn bonic, per poder valorar la tas-

ca del centre i per reflexionar sobre els perjudicis que les persones causen sovint a la fauna. ■

Alumnes de Cicle Inicial al Centre de Fauna de Vallcalent. Cedida

ABRIL

2022

E N S E N YA M E N T INSTITUT JOAN AMIGÓ I CALLAU

Celebració de la Diada de Sant Jordi a l’Ins�tut Joan Amigó Roses i dracs de paper, poesia, música en català, blooktubers, gegants i capgrossos, llegendes de l’Espluga, trobades amb escriptors, bastoners, visita a la ràdio i campanes. Què tenen en comú tots aquests elements? Doncs que tots guarden relació amb la cultura tradicional catalana i, sobretot, que al seu voltant es va desenvolupar la Diada de Sant Jordi 2022 a l’Ins�tut Joan Amigó i Callau. Al llarg del divendres 22 d’abril, l’alumnat de l’ins�tut va tenir l’ocasió de par�cipar en tallers que pretenien acostar-los a l’art en general, a la literatura en par�cular i a l’imaginari folklòric de l’Espluga. Amb aquesta ﬁnalitat, el Departament de Llengües de l’ins�tut va voler programar una diada plena d’ac�vitats que van resultar molt ben acollides. Tot l’alumnat del centre va construir preciosos dracs i roses amb la tècnica de la papiroﬂèxia, va par�cipar en el taller de poesia anomenat «Cent mil

milions de poemes», va crear kahoots sobre la música en català i va fer de blooktuber. A més, però, cada nivell va gaudir d’alguna ac�vitat especial per a acabar d’arrodonir la jornada. A primer d’ESO, va venir la Núria Estadella, de la Biblioteca Mn. Ramon Muntanyola de l’Espluga, per explicar tres llegendes ambientades al poble i recollides per Josep Maria Calbet i Camarasa: «La núvia amagada», «La nena abandonada» i «El misteri del safareig del gorg». Els xiquets i xiquetes de segon van rebre la visita de les colles del Ball de Bastons i dels Geganters de l’Espluga. Els membres d’aquestes dues en�tats van portar al pa� de l’ins�tut dues tradicions ben nostrades, fer ballar gegants i picar com a bastoners i bastoneres. En acabat, dues professores van dirigir un taller de construcció de capgrossos. A tercer d’ESO, es va rebre la visita de l’escriptor lleidatà Emili Bayo, autor de la novel·la Premonicions, que

La colla del Ball de Bastons va visitar el centre. Cedida

EL FRANCOLÍ

els joves s’havien llegit durant el segon trimestre. Paral·lelament, el grup de quart intercanviava impressions sobre la novel·la Katalepsis amb la seva autora, M. Carme Roca. A més a més, tercer d’ESO va anar als estudis de l’EFMR per gravar les seves recomanacions bibliogràﬁques de Sant Jordi, mentre que els de quart i els del Cicle de sistemes microinformà�cs i xarxes recorrien l’exposició sobre campanes «Tocant el cel amb una corda», amb visita al campanar de l’Església de Sant Miquel de l’Espluga inclosa. Tot plegat, una Diada plena d’es�muls per celebrar la gran festa de la nostra cultura. L’Ins�tut Joan Amigó vol agrair la collaboració de les persones de les en�tats i ins�tucions de l’Espluga que van oferir-se a par�cipar en aquesta Diada de Sant Jordi. Considerem que aquesta és una manera molt agradable i enriquidora d’establir vincles entre en�tats de la vila i l’ins�tut. ■

Alumnes de tercer d'ESO als estudis de l'EFMR. Cedida

ABRIL

2022

E N S E N YA M E N T La Bruna Ribé Fonoll guanya a les semifinals territorials del Concurs de Lectura en veu alta La Bruna Ribé Fonoll, alumna de 2n d’ESO de l’INS Joan Amigó i Callau, ha estat escollida com a guanyadora en la fase semifinal territorial del XVIII Concurs de Lectura en veu alta. L’alumna par�cipava en la categoria “Corsaris”, que correspon a l’alumnat de primer i segon d’ESO. La prova que la Bruna va superar consis�a en la lectura individual d’un fragment de la novel·la L’evolució de la Calpurnia Tate, de Jacqueline Kelly. D’aquesta manera, l’alumna de l’INS Joan Amigó passa a la final territorial del concurs, que �ndrà lloc el proper 12 de maig a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. Si superés amb èxit aquesta segona fase interescolar, esdevindria guanyadora territorial en la seva categoria i rebria el premi en la Festa de la Lectura, que s’esdevindrà al juny al Teatre Nacional de Catalunya. Li desitgem molt d’encert! El Concurs de Lectura en veu alta és organitzat per la Fundació Enciclopèdia Catalana i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. En les semifinals territorials, en què ha estat seleccionada la Bruna, hi havia alumnat de la seva categoria de la Conca de Barberà, l’Alt Josep Besora, Burna Ribé i Elisenda Rosell. Cedida Camp, el Baix Camp i el Priorat. ■

D E M O G R A F I A Benvinguda Queralt DEFUNCIONS Maria Àngela Roig Caralt, vídua de Facund Can� Llort. Amb data de defunció el 3 d'abril. Concepció Morgades Morgades, vídua de Joan Farran Muntané. Amb data de defunció el 10 d'abril. Andreu Borges Pàmies, casat amb Sílvia Rosell Torres. Amb data de defunció el 8 d'abril. NAIXEMENTS Queralt Farré Amigó, ﬁlla del Jordi i l'Anna. Nascuda el 26 d'abril. ■

EL FRANCOLÍ

La pe�ta Queralt va arribar al món el passat 26 d'abril. És la germana pe�ta del Jan i la Mariona, i la darrera en arribar a cal Gamell fet que li atorga ser la número 44 de la família. ■

ABRIL

2022

El penyic al perxe Al metge (1)

el parlar de l'Espluga de Francolí

Arrujar: Vomitar. Ex. “No sé què dec tenir, però d’uns dies cap aquí que, encabat de dinar o de sopar, arroju tot lo qui haija minjat. No pot ser de bon ésser de cap manera això, hauré d’anar al metge”. Atac de feridura: Expressió per referir-se a una embòlia de conseqüències greus, ictus. Ex. “Es va ferir, va tenir un atac de feridura, i d’allivòrens que no es mou de cintura per avall”. Encomanar: Contagiar, contraure una malal�a per estar en contacte amb algú que la té. Ex. “ Custipada com estave, tenie por d’encomanâ-li i per això li va dir que no hi anés a dinar”. Havê-i una passa / passota: Epidèmia local de caràcter passatger per la qual un grup signiﬁca�u de gent es veu sobtadament afectat per la mateixa dolència. Ex. “Tens mal de panxa també? Això deu ser que hi ha alguna passa / passota… fes un traguet d’aigua del Carme que t’anirà bé”. ■

Jordi Crespo

EL SABER NO OCUPA LLOC Posar els punts sobre les is

Signiﬁcat: Dir clarament les coses. Origen: Aquesta dita prové del segle XVI, quan es va passar de l'escriptura llatina a l'escriptura de caràcter gòtic. Quan dues is coincidien era molt fàcil que es poguessin confondre amb la lletra u. Per mirar d'evitar-ho es va introduir el costum de posar punt damunt la i. ■

L'Accent.cat

Topònims en ruta MONTARGULL Nom de muntanya i de diversos pobles. Del lla� monte acuto, “muntanya aguda”. OLLERS Del substan�u oller, “que fa o ven olles”. POBLET Potser del lla� populetu, “pollancreda”, arbreda de pollancres, derivat de populus, “pollancres”. Pot ser referint-se a una agrupació de cases, diminu�u de poble. Del nom d’un mones�r del terme de Vimbodí, famós per les tombes que conté de reis i prínceps de la Corona d’Aragó. El nom ve del lla� populetum, “poncreda”.

Josep Maillo

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

Natura Singular

per Pitu Amigó

La cuereta groga (Montacilla ﬂava) És la més di�cil d’observar de les nostres pastorelles doncs a les nostres contrades només es pot veure durant els passos migratoris. Aquest mascle formava part d’un grup que, a mitjans d’abril s’havia aturat en una vinya de l’Espluga per a reposar en la llarga travessia des de l’Àfrica subsahariana ﬁns als aiguamolls d’Europa on nia a l’es�u. Tot i que algunes parelles nien a Catalunya, el disseny de les marques del cap d’aquest exemplar ens indica que el seu des� és el centre o nord d’Europa.

Arbres singulars Núm. 71 El xop de l'ermita

Aquest gran xop passa desapercebut, camuﬂat per un folre d’heura i envoltat d’altres altres grans arbres a l’aparcament de l’ermita, és fàcil no ﬁxar-s’hi. Quan el tingueu localitzat mireu amunt i us adonareu de la seva talla. Espècie

Xop canadenc, Populus x canadensis

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30 m: 3,00 m Perímetre del tronc a la base: 4,05 m Ample de la capçada: 12-14 m Alçada: 25,5 m

Ubicació

A l’aparcament de l’ermita de la San�ssima Trinitat, tocant al torrent.

Coordenades

41°22'22.6"N 1°06'40.6"E (41.372937, 1.111279)

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022

Biel Cos Escuder Biel Cos Escuder

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2022