Issuu

NÚM. 388

JULIOL 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

LA CULTURA POPULAR MÉS PRESENT A LA FESTA MAJOR

REPORTATGE: 70 Anys de la fundació de1 l'Alberg Jaume I (1a JULIOL part) EL FRANCOLÍ 2019

EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Els elements de la cultura popular, són un d'aquells trets característics que dona autenticitat a un poble. Fa que continui viva la saviesa dels nostres avantpassats, és la millor manera de mantenir vives les nostres tradicions. ■ FOTOS PORTADA: Miquel Bonet

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 BÚSTIA. Les tribus. Festa Major amb nom i cognoms 5 Junts per l'Espluga denuncia l'augment dels salaris i les assisències als òrgans col.legiats de l'Ajuntament 6 REFLEXIONS. On és la Conca? 7 Tatuatges. La Festa Major 8 A la universitat: crea pensament o copiar discursos? 9 Al company de la banders 10 ACTUALITAT. La regidoria de Festes de l'Ajuntament fa un balanç positiu de la Festa Major. 11 L'Ajuntament de l'Espluga reuneix una desena d'agents educatius pel Pla Eductiu d'Entoron. Montblanc, l'Espluga i Santa Coloma tindran "punts liles" en les seves festes majors per prevenir assetjaments 12 Un camp de treball recupera el bosc de ribera oriﬁnal de la zona del riu Francolí. El festival Riubombori celebra la desena edició en homenatge al Jordi Francolí 13 Ferit lleu un home després d'edncastar el tractor contra un local del carrer Lluís Carulla. La Urbanització Carreras celebra la seva particular Festa Major 14 Antoni Carreras rep el premi a la Qualitat Docent de la URV per convertir els mòbils en un recurs educatiu. El Correbars Esgarriat serveix 1700 quintos 15 El ple l'Espluga congela les retribucions dels regidors i apuja les assistències a les juntes de govern. La Unió de botiguers de l'Espluga inicia la campanya d'estiu amb un concurs a Instagram 16 La Setmana de la Joventut es reformularà l'any vi-

nent. La pinya i el coco, el protagonistes de les postres de Festa Major. 17 La fundació Chiquillos en el Campo gestionarà l'Ermita. Josep Ma Vidal: "Ens hem trobat l'Ajuntament potes enlaire" 18 La 3a edicií de la Festa Major del Capuig es converteix en la més participativa. Judit Neddermann amb l'Orquestra i el Cor TLP omplen la plaça de l'Eslgésia 19 ENTITATS. La Trobada Gegantera de l'Espluga se supera arribant als 50 gegants i gegantes 20 L'Espluga estrena el nou "Espai de la Festa Major", una exposició temporal de la trentena d'elements festius de la Vila. Jordi Batet, reconegut amb el Ram de la Geganta 2019 21 El Sr. Arquebisbe Dr. Joan Planellas visita la Parròquia 22 Temporada de Bibliopiscina 23 L'ANC Conca de Barberà renova els seus càrrecs. L'Espluga Audiovisual busca nous col.laboradors per a la pròxima temporada de ràdio 24 L'Associació local de Jubilats i Pensionistes de l'Espluga de Francolí, va celebrar l'Assemblea General . L'Associació de Jubilats celebra la Festa Major 25 La 42a edició de l'Espluga es desenvolupa amb èxit i el bon temps l'acompanya 26 L'Eufòria dels Cims-Andorra Ultra Trail 28 El CTT tanca temporada de rècord amb cinc copes. Concert de ﬁ de curs de la Coral Espluguina 30 LA BÍBLIA ENS PARLA. L'evangeli de Marc 31 CASAL 33 PINZELLADES DEL PEDRÍS. 34 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de RAmon Martí i Martí (Biel) 35 ARA FA 100 ANYS. Juliol de 1919, a l'Espluga 36 REPORTATGE. 70 Anys de la fundació de l'Alberg Jaume I 39 LITERATS NOSTRATS. 36 CURAR-SE EN SALUT 43 MUSEU DE LA VIDA RURAL 44 RENOI, QUIN RENOM! 45 MOSSECS FILOSÒFICS 46 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR JULIOL 2019

Les tribus

Busti@

Per dissort de la humanitat, sembla que retornem a les lluites tribals pel poder, i no importa gens ni mica que les passions més primi�ves aﬂorin cada vegada més en tots els països que es consideren civilitzats. Analitzem les tribus actuals a Espanya i a Catalunya i jutgem el seu comportament. A ESPANYA • PPITES: tribu molt nombrosa a la Península Ibèrica que ha heretat els ins�nts d’avantpassats CAINITES. Encara no han après a parlar, però sí a ajus�ciar. Mai han sabut comptar. Úl�mament han après de números, ﬁns a arribar al 155, i aquí s’han estancat. • PSOITES: tribu imitadora de l’anterior però amb pa�na d’avantguardista; però, en realitat, , tant salvatges com els PPISTES. Es creuen enviats pel Déu Sol, que surt per l’esquerra. • CSITES: tribu discordant que pul·lula enmig de les tribus anteriors amb facilitat camaleònica . Cal estar alerta perquè fagocita els seus congèneres. • PODEMITES: tribu que ha emergit de la part baixa i que denota ins�nts bàsics de primer menjar vingui d’on vingui i després parlar sense dir res. Xoquen frontalment amb els PSOEITES que acaparen la carn i la pell de brau. És possible que aquests úl�ms els deixin un ós per rosegar. • VOXITES: tribu molt semblant als dinosaures ex�ngits que vocifera i amenaça a tot “bitxo” vivent. Alerta, són perillosos de mena. Les altres pe�tes tribus formen part de l’Arc de Sant Mar� del Congrés de Tribus, donant-li color. A CATALUNYA • ERCITES: tribu que anhela poder quasi de manera desproporcionada, perjudicant, si pot, a altres tribus germanes. Es creuen el centre de l’univers català. No s’en-

tenen amb els JUNTSPELSITES perquè parlen dos idiomes molt diferents i enrevessats. • JUNTSPELSITES: tribu en perill d’ex�nció que vol disputar el poder sense ésser guerrers per naturalesa. Encara no han après a posar l’altra galta. Creuen ens els tòtem ja superats. Úl�mament han inventat un nou instrument musical que és la campana, i de tant en tant, “toquen campanes”. (En honor a la veritat hem de dir que els úl�ms estudis històrics asseguren que “tocar campanes” sempre ha estat una pràc�ca habitual entre les tribus ibèriques). • PSCITES: tribu nascuda al país per escissió dels PSOITES d’Espanya, però que no tenen veu pròpia i imiten a altres tribus que adoren els sol de la península tan si és de ponent com de llevant. No coneixen massa la numeració, però, parlen del 155 per mime�sme. • COMUNITES: tribu nascuda per protegir els congèneres desnonats, que poc a poc tot s’ho vol menjar, sigui carn o peix. Augurem que perdran pistonada, i també la gana. Aquesta comunitat és molt ﬁnolis i no els agraden els aliments de les tribus més avançades i en canvi, quan cal, comparteixen menjar amb les tribus hispanes més salvatges. • CUPITES o CUPAIRES: tribu protestatària on tothom mana, menys el seny. Han donat signiﬁcat al mot bufallums. Possiblement són els individus del futur. • PPITES: tribu ex�ngida en aquesta pe�ta part del món, que és Catalunya, per la seva devastadora i procliu tendència a �rar “culs enrere”. CONSIDERACIÓ FINAL Bromes a part, si aquesta paròdia no ens fa obrir els ulls, acabarem assimilant aquestes conductes com a normals i retrocedirem segles de civilització. ■ Eusebi Majós

Festa Major amb noms i cognoms de la nostra Festa Major. Meritxell Serret, t’hem trobat a faltar, i com a tu també la resta d'exiliades i exiliats (Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsa�, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel) i també a les preses i presos polí�cs (Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull). Espero que pugueu gaudir ben aviat de la nostra i de la vostra Festa Major, la dels vostres pobles i ciutats. Es�guem tristos o contents. De Festa Major o no, no us oblidem. ■ Àngel Tierz

S’ha acabat la Festa Major del 2019 i la valoració és molt posi�va. No podia ser d’una altra manera: pregó, Rusc, vermut, concerts, cercaviles, curses, correfoc, castell de focs,... moltes mostres de cultura popular. I el més important és el fet de poder compar�r aquests dies de festa i alegria amb els teus, tant amb la família com amb els amics i la colla. Tot i així, jo hi he trobat a faltar una persona, segur que tots hem trobat a faltar algú més. Però espero i desitjo que una persona amb llaços afec�us amb l’Espluga de Francolí, ben aviat pugui gaudir

EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

Busti@

Junts per l’Espluga de Francolí denuncia l’augment dels salaris i les assistències als òrgans col·legiats de l’Ajuntament Junts per l’Espluga de Francolí, va cri�car durant el ple celebrat el passat 18 de juliol l’increment de les retribucions de l’Alcalde i de tres dels regidors de l’equip de govern del consistori, que ha augmentat en més d’un 6% respecte l’anterior mandat. Pel que fa a l’Alcalde Josep Maria Vidal, man�ndrà la mateixa dedicació que en l’anterior mandat, un 62,5% de jornada o el que són 25 hores a la setmana. En el mandat de 2015-2019, amb l’alcaldia de David Rovira, aquest tenia una retribució anual de 25.000€ euros bruts i en canvi ara, Vidal la �ndrà de 26.532,65€ Tres dels regidors de l’equip de govern, Enric Mercadé, Anna Garcia i Xavier Rosell, també man�ndran la mateixa dedicació que en l’anterior mandat, un 19,25% de jornada o el que són 7,7 hores a la setmana. En el mandat de 2015-2019, els regidors de l’equip de govern, tenien una retribució anual de 7.700€ euros bruts i en canvi ara, la �ndran de 8.172,06€ La resta de regidors de l’equip de govern, Aida Morgades, Laura Ruiz de Porras i Laura Poblet, no �ndran una dedicació parcial al Consistori i la seva retribució serà per assistències, fet que també va ser qües�onat per Junts per l’Espluga de Francolí, ja que en l’anterior mandat, els cinc regidors de l’equip de govern tenien la mateixa dedicació parcial i retribució, però aquest cop només compten amb dedicació parcial i els altres tres seran remunerats per assistències. Josep Maria Vidal va respondre que havia estat una decisió de cadascun dels regidors i cada un s’havia acollit al règim que volia. Pel que fa a l’assistència dels òrgans col·legiats, cada un dels regidors/es de l’Ajuntament que no �ngui dedicació parcial serà compensat amb 120 euros per assistència al ple, dels que s’en celebrarà un cada mes, a diferència dels 100 euros que es percebien en l’anterior

mandat. Els membres de Som Espluga – Acord Municipal que comp�n amb retribució per assistències, percebran 140 euros per les assistències a les Juntes de Govern, en comparació als 50 euros de l’anterior mandat, i a més a més la celebració de Juntes de Govern passa a ser d’una al mes en el mandat 2015-2019 a quatre en el mandat 2019-2023. Així doncs, els regidors sense dedicació parcial, rebran en un mes ordinari, 680 euros per l’assistència al ple i les quatre Juntes de Govern, enfront als 150 euros que s’haguessin percebut cada mes, en el mandat anterior, per l’assistència al ple i a una Junta de Govern. Finalment, les assistències a la Junta de Portaveus, que se’n celebra una cada mes i a les Comissions informa�ves, que de moment se’n celebra una a l’any, es mantenen a 50 euros per sessió, mateix import que en l’anterior mandat, atenent que aquestes retribucions només afecten als membres de l’oposició ja que els portaveus �tulars i suplents del grup municipal de Som Espluga són Enric Mercadé i Anna Garcia, que ja perceben la seva retribució mensual i per tant no són remunerats per assistències. Per altra banda, Junts per l’Espluga de Francolí també va manifestar el seu desacord en el fet que es passi a comptar el quilometratge dels regidors i dels treballadors municipals de 0,34 euros a 0,30 euros, ja que si bé les retribucions dels regidors s’han apujat desproporcionadament, el quilometratge que afecta al personal laboral s’ha reduït sense cap mena de jus�ﬁcació. Junts per l’Espluga de Francolí va ser l’única força polí�ca del Consistori que va votar en contra d’aquestes retribucions. La proposta va ser aprovada amb els vots a favor del govern de Som Espluga – Acord Municipal i de Nova Espluga - FIC. ■ Junts per l'Espluga de Francolí

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

REFLEXIONS pensaments digitals

On és la Conca?

XAVIER LOZANO

a Conca de Barberà sempre és el segon plat del territori. No només se'ns considera lluny, sinó que se'ns considera poca cosa. Per la nostra condició d'inferioritat respecte al Camp de Tarragona hem de doblar els esforços per exis�r i �rar endavant, i malgrat tot, seguim sempre oblidats. Ho pa�m els que dia a dia ens dediquem a explicar la Conca arreu. Alguns ho fem professionalment, batallant contra el centralisme i l'odi excessiu cap al fet pe�t, diferent, i especialment, contra allò que vol ser alguna cosa i que se'l reconegui. D'altres, ho haureu pa�t en converses informals, o ﬁns i tot haureu amagat la vostra procedència o el vostre dialecte en presentar-vos a una feina o en conèixer un nou amic. Fa tot just un mes que els nous o veterans equips de govern als ajuntaments de la Conca s'han posat de nou a treballar. Cada un d'ells vetllarà pel seu campanar i els seus ciutadans. Aquest 15 de juliol, regidores i regidors, alcaldesses i alcaldes dels pobles de la Conca escollits de forma indirecta segons els resultats del 26 de maig, nomenaven l'exalcalde de Santa Coloma, Magí Trullols, com a president del Consell Co-

EL FRANCOLÍ

marcal. Als discursos hi sen�em frases com 'som de la Conca i es�mem la Conca', o 'no venim aquí a vetllar pel nostre campanar'. El cert és que la majoria de municipis de la nostra comarca pensen en global, creuen en els serveis mancomunats i en les ins�tucions comarcals, i difonen a tort i a dret la marca 'Conca'. Penso que aquí és on tenim un major afecte a l'entorn que ens aplega, a la comarca, a la zona on vivim més enllà del nostre poble. No passa fora d'aquí, on les grans ciutats es mengen la ruralitat de les coses i on el centralisme és imperant. On pesen més les xifres d'habitants que els valors propis de cada lloc. A la Diputació de Tarragona, després de 4 anys sense representació de la Conca, el mandat de la nova presidenta Noemí Llauradó ha començat també sense cap representant de la nostra comarca ni tampoc del Priorat. En canvi, el nou equip de Govern d'Esquerra i JuntsxCat (forces majoritàries a la Conca) ha nomenat 4 vicepresidents amb perspec�va –diuen- d'equilibri territorial: dos del Baix Penedès i dos de les Terres de l'Ebre. Ella, la presidenta, es considera representant del Camp de Tarragona. Segur? De tot?

Aquesta unitat administra�va on ens trobem, ens representa poc. Ens es�ma poc. Ens vol poc. La Conca és lluny i és poca cosa. L'equilibri territorial real seria comptar amb nosaltres, valorar-nos i deixar-nos ser el que volem ser. Deixar de dependre de l'Alt Camp en termes de par�t judicial, representació ins�tucional, mitjans de comunicació, serveis sanitaris... i per tantes altres coses. I ara que el túnel del Coll de Lilla és ja un projecte en ferm (ja veiem les obres com avancen a Montblanc) dubto un cop més: serà l'A-27 un camí de descoberta de la Conca per part dels ciutadans del Camp de Tarragona? O serà una nova oportunitat de l'Alt Camp per annexar-se la comarca als seus serveis? Ens donarà major independència i veu i per tant, representació territorial, on ens conver�rà en una anècdota al ﬁnal del túnel? La veu l'hauran d'alçar aquest cop els alcaldes de Barberà, Marc Rovira i de Senan, Carme Ferrer, que d'aquí a 2 anys seran diputats provincials, com a suplents del Par�t Judicial de Valls. Esperem que com a conquencs i alcaldes de pobles pe�ts i rurals aconsegueixin rever�r aquesta situació! La Conca no es mereix ser suplent, sinó �tular! ■

JULIOL 2019

tassa i mitja

Tatuatges

JOSEP VALLVERDÚ

uè serà que un dia ,qualsevol de nosaltres surt al carrer i s’adona de la quan�tat de pells tatuades que veu? Valga’m Déu, i quanta superfície ennegrida� De tatuatges sempre n’hi ha hagut, però tradicionalment eren assignats a personatges curiosos, pintorescos, fora del comú; anaven tatuats els apatxes, els pirates, els malfactors, alguna dona de vida airejada; o bé, més tradicionalment, els individus pertanyents a tribus que en diem primi�ves . Més modernament, algú, perquè li agradava – hi ha gustos, saben?- o perquè ho havia vist en una pel·lícula o en algun viatge lluny, es feia fer un cor, un ocellet, una silueta femenina, un gatet, un sol o una lluna, tot plegat un tatuatge pe�tó, no gaire més gran que el senyal de la vacuna. Però en aquests anys , potser els darrers vint, coincidint amb el nou segle, el tatuatge s’ha estès com una infecció poblacional, hi ha establiments molt acreditats en aquest camp,

a part dels pe�ts gabinets amb un sol ar�sta; aquest delit per decorar-se a sang i foc el cos, ha derivat vers tatuatges de gran extensió, que poden omplir tot un braç, una cama, o una pitrera, el coll i el bescoll, la panxa , l’esquena. Els hem vist de primer en els pallassos atlè�cs de la lluita lliure, potser perquè lluir la cara d’un lleó al bíceps infonia temor a l’adversari, el qual podia respondre exhibint tot un cocodril a l’esquena, o un escorpí a la cuixa. Després han estat futbolistes de primera , de grans fortunes: només cal veure’ls saltar al camp, n’hi ha més de tatuats que nets de pell. A aquests han fet santament els del punxó d’acanar-los la factura que els han presentat. Con�nuem : acompanyant els del futbol ,comptem-hi també els cantants de la música estrident, decorats amb gran sa�sfacció del seu públic. Per sorpresa meva, n’he vist darrerament al canell de funcionaris, empresaris i dames de la burgesia. Finalment, els jovenets i jovenetes,

vull dir quasi encara nens i nenes; tota aquesta trepa escolar s’ha infectat del virus del tatuatge amb un furor propi del seu entusiasme per la imitació. Ho dic ben a consciència, només per seguir la moda, només per imitar, sempre la manca de personalitat pròpia, els fa caure en aquesta exagerada i mul�plicada donació de la pròpia pell per a l’operació del tatuatge. Que no és indolora, sinó feridora, com pot imaginar-se qualsevol. És condemnable la blanesa de les famílies de permetre això en menors, perquè, sobretot, perpetua el corrent de no pensar per un mateix, sinó seguir les modes, imitar, imitar. Si sempre imites, mai no crearàs. Sembla ser que el tatuatge que veiem és només una part de l’existent. Més clar : en parts del cos que no s’exhibeixen pel carrer hi campen altres imatges o ﬁgures més sorprenents. . Això m’han dit els que en saben més que un servidor. Que soc tan ruc que no segueixo les modes. ■

Als anys cinquanta

La Festa Major

MANEL MORGADES

uan era pe�t, la meva Festa Major de l’Espluga era així: a la vigília el campaner feia dringar les campanes en so de festa. El campaner era el “Soques”, veí de casa. Al vespre, a la Plaça de la Vila, ball de gegants i nans amb l’acompanyament de l’Orquestra Amorós de Montblanc. Al ma� ens despertaven els grallers tocant les Ma�nades. Eren de Valls i anaven tres, dos grallers i un tabaler. A casa meva en dèiem “els gralls”. Tocaven caminant i es paraven a les cantonades dels carrers. Feliç despertar de Festa Major! EL FRANCOLÍ

A mig ma�, oﬁci solemne cantat pels “cantadors” de la Parròquia; interpretaven una de les Misses de Perosi (18721956) en lla� i música gregoriana. Era un dels actes centrals de la Festa Major. Hi assis�en les autoritats locals en formació, presidides per l’alcalde i el jutge, amb les corresponents vares, la guàrdia civil i obrint pas els gegants i els nans amb els “serenos” amb els seus pals. En sor�r de l’Església, cap a la Plaça de la Vila a gaudir de la ballada dels nans i gegants. Vermut i Sardanes a la Font Baixa. El so de la cobla acompanyat del so de l’aigua

de les Disset Fonts encara em ressona. Dinar de Festa Major i concert. A la tarda un “gotet” de gelat de Cal Borges o de Ca l'Albert. El “gotet” era, com el seu nom indica, un got pe�t d’oblea torrada, plena de “mantecado” (gelat de vainilla). Al capvespre, passejada familiar ﬁns l’Envelat. A casa no érem balladors i no compràvem llotja, ens conformàvem estant a fora amb els que eren com nosaltres i sen�nt de fons les músiques de moda. Després de sopar, “castell de focs” i a dormir; l’endemà, cap a la Masia, on ens esperaven el padrí i la padrina. ■ JULIOL 2019

REFLEXIONS Joves escriptors

A la universitat: crear pensament o copiar discursos?

JUDIT DELGADO

es de l’expecta�va (i desconeixement) del que és el món universitari i tota la gent que inclou l’esfera acadèmica – des de professors a alumnes, passant pels alts càrrecs– la universitat sembla situar-se en una espai intel·lectual a la qual no s’hi pot accedir fàcilment o, si menys no, no sense una preparació i coneixements sòlids i madurs, però és així, realment? Els que hem �ngut la sort d’accedir-hi podem corroborar que malauradament no és així, i ho tes�ﬁca l’alt nombre d’absen�sme a la universitat, una realitat quo�diana i normalitzada. La pregunta és: per què un alumne, que ha escollit estudiar determinat grau, no assisteix a les assignatures que ell mateix ha triat? Alguns d’aquests casos són, certament, una evidència de falta d’interès i de vocació per part de l’alumnat (que estudia «per fer alguna cosa»), però què passa quan, en comptes d’això, els alumnes troben que els és més proﬁtós no anar a classe i des�nar el seu temps a llegir manuals i a recórrer a altres vies d’informació, amb el convenciment –i coneixement– que així aprendran molt més? Aquest alt grau d’absen�sme posa en evidència tant el fracàs del sistema educa�u, com el del professor, i és que és gairebé inexplicable que es pugui accedir a major i millor coneixement consultant només alguns llibres i pàgines d’internet, que complementant aquesta informació amb les classes d’un professor que ens transmetrà no només la informació que podem trobar en aquests documents, sinó aquella que és resultat d’anys d’inves�gació i de dedicació acadèmica. Llavors, trobar-nos en aquesta situ-

EL FRANCOLÍ

ació, aquesta realitat que denota que els alumnes senten mancances de con�ngut i de coneixement en classes magistrals que haurien de ser molt més completes i contrastades que la informació accessible a través d’altres vies, denota una falta de coneixement –i en alguns casos, i per ser menys ofensiva, falta de dedicació– del professorat. Així doncs, en una aula on la quan�tat de matriculats superi la cinquantena persones, però l’assistència a classe di�cilment superi la vintena, és un fracàs l’arrel del qual no radica en l’alumnat, sinó en el professor, que no explica, no sap explicar, o no sap què ha d’explicar (o, ﬁns i tot, no sap). No és casual, a més a més, que siguin aquests professors els mateixos que esperen veure als exàmens respostes que reprodueixin els seus discursos de classe, sense anhelar una ac�tud crí�ca que no es limi� a allò exposat a l’aula, possiblement empesos per la voluntat de realçar la seva autoes�ma com a docents i creient que ells tenen tota la informació necessària per a l’alumnat, «que ja no necessitarà contrastar ni ampliar els con�nguts». D’altra banda, no enriquir els apunts

amb informació addicional és un fracàs per a l’alumne, que no actua com a inves�gador acadèmic: què aprèn aquest si creu que la seva feina es limita a memoritzar el que anota a classe i després reproduir-ho en un examen, sense complementar allò que ja sap ni especialitzar-se en allò que li és més interessant? I, encara més, com pot sen�r-se sa�sfet un professor que, després de corregir vuitanta exàmens, veu que només s’ha dedicat a llegir-se a ell mateix vuitanta vegades? És, doncs, una responsabilitat del professorat fer que les seves classes siguin ú�ls, proﬁtoses i, sobretot, riques en coneixement; i un deure dels estudiants no limitar-se a la informació de l’aula per evitar que la universitat, el que hauria de ser una fàbrica de pensament, es converteixi, penosament, en un copisteria de discursos on la mediocritat es disfressi de fals saber. I mentre el professorat no sigui competent, és totalment lícit (i, ﬁns i tot, necessari) no assis�r a classe; però si l’alumnat no s’interessa per saber-ne més, s’ha de reconèixer que no s’està aprenent, sinó que s’està copiant el que altres diuen saber. ■

JULIOL 2019

REFLEXIONS un cop d’ull

Al company de la bandera ANDREU MORTA

ridaves l’atenció: enmig de les estelades i les pancartes que atapeïen la Gran Via, tu brandaves una «rojigualda». Se’t veia tranquil –i que poc ens coneix qui se’n sorprenia!– perquè sabies que t’envoltava gent no violenta, com sempre hem estat i sempre serem els manifestants catalans. Gent que et respectava i que veia el teu gest amb simpa�a. Gent que era a prop teu i t‘aplaudia. No érem cap “tumulto”. No érem una “massa”. Persones indignades, sí, esclar, però pacíﬁques. Tu no vols una Catalunya independent, però eres allà, amb nosaltres, contra l’empresonament dels presos polí�cs i reclamant un dret a decidir que és l’essència de la democràcia. Per dir alt i fort que hi ha qui respecta el nostre ideal malgrat no compar�r-lo. Que una democràcia real i no “supuesta” –quines coses diu, el coronat– és possible. Respecto la teva llibertat, només faltaria! Però no em sé estar de preguntar-te: et serveix d’alguna cosa aquella bandera? N’obtens algun avantatge? ¿Pagues menys impostos que nosaltres, els de l’estelada? O bé –i precisament perquè vius a Catalunya– l’estat et colla talment com a l’independen�sta més aferrissat? És clar, potser t’empasses allò que “els impostos els paguen les persones i no els territoris”, l’eslògan coartada que els serveix per escanyar-nos i que pesa damunt nostre, sigui quina sigui la bandera que pengem al balcó. Te n’adones, d’això? ¿De veritat t’agrada que de la part de l’erari públic que et pertoca et sostreguin un munt d’euros cada any, a tu i a cadascú de la teva família, avis i nadons inclosos? És el tristament cèlebre

EL FRANCOLÍ

«dèficit fiscal»: milers de milions d’euros que paguem, que volen a «Madrit» i ja no tornen. ¡Ho pagues tan sols perquè vius aquí! ¿De veritat t’agrada que et cos� tants diners, això de ser espanyol? Més. La teva bandera et fa viatjar en trens còmodes i puntuals? ¿O bé ho fas, com nosaltres, en trens tercermundistes, bruts, amb horaris i freqüències insuficients i instal·lacions i catenàries que peten a diari fins a la immundícia, com els de rodalies de Barcelona o la mitja distància entre capitals? ¿Et plau conduir per carreteres a mig fer i abandonades fa anys i panys, com la Tarragona-Lleida o el túnel de Lilla que dorm “per omnia saecula saeculorum”? (28.000 milions pendents!) ¿O que els mestres catalans pateixin i les universitats hagin de pidolar? ¿O que al teu avi no li arribi l’ajut promès? ¿Que tants joves només trobin treballs porqueria, sous de misèria i precarietat eterna? O els atacs a la nostra llengua... No n’estàs fart?

La bandera et fa acceptar de bon grat que els metges i infermeres que han de guarir-te passin estretors, mentre uns “pàjaros”, a la claveguera estatal, es vanten d’haver “destrossat” la sanitat catalana i se’n foten? ¿Ja t’està bé el que pagues pel famós magatzem de gas Castor que causa terratrèmols i, a més, ja ens ha “xoriçat” uns milers de milions? La teva bandera, vol dir que ja t’està bé, tot això? La veritat, no puc creure que tanta porqueria no t’indigni com a mi. ¿O que el govern “dialogui” dilapidant euros a cabassos i dient men�des («España Global», ne diuen ara) per contrarestar les declaracions dels líders empresonats ja fa quasi dos anys? O que, seguint al minut què feien uns terroristes, no avisessin els mossos d’esquadra i després empai�n el major que va tallar-ho de soca-rel. ¿De veritat vol dir això, la teva bandera? Pensa, company, pensa... Perquè jo, que vaig ser al teu costat i et vaig aplaudir, no puc, ni podré, creure-ho. ■

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT La regidoria de Festes de l’Ajuntament de l’Espluga fa un balanç posi�u de la Festa Major destacant l’alta afluència de públic a tots els actes L’Ajuntament de l’Espluga publica una enquesta base de pa de pessic han �ngut molt èxit ja que s’han esperquè la ciutadania valori la Festa Major 2019 i gotat les existències. faci propostes de millora Els concerts en directe han estat els actes més mul�tuDesprés de sis dies intensos d’ac�vitat l’Espluga posa punt dinaris i final als actes de la Festa Major 2019, que ha �ngut lloc Un altre dels plats forts de la Festa Major de l’Espluga han del 24 al 29 de juliol i ha comptat amb una cinquantena estat els concerts en directe, en diferents formats i diverd’actes. Des de la regidoria de Cultura i Festes es valora sitat d’es�ls musicals. El Vermut de Festa Major va ser molt posi�vament l’organització i afluència de públic a tots acompanyat pel grup de Torredembarra, Julivert, amb un els actes i se’n destaca la implicació de les en�tats, ins�repertori de cançons populars i de taverna. El mateix ditucions, comerços i vendres, i després treballadors/es munid’un canvi d’ubicació cipals que ho han fet que va portar aquespossible. Tot i així, per ta actuació a la Plaça tal de conèixer l'opide l’Església i amb ennió de la ciutadania es trada lliure, l’Orquesfarà una enquesta tra i el Cor TLP van acamb l’objec�u de retuar amb la cantaucollir propostes de mitora Judit Nedderllora de cara a propemann, una inicia�va res edicions. El formude l’Orquestra TLP lari es podrà omplir dique ha permès arrangitalment i a les oficijar el repertori de la nes de l’Ajuntament cantautora catalana situades a la Plaça de i oferir aquest conla Vila. cert conjunt. SeguiUna de les princidament hi va haver pals novetats de la el concert de la Reus Festa Major, impulsaBig Band, amb un reda per les En�tats de pertori que va des de Cultura Popular i Assumpta Farran pregonera de la Festa Major 2019, amb els membres del con- ritmes lla�ns moguts l’Ajuntament de l’Es- sistori. Cedida fins al jazz-fusió. pluga, ha estat l’oberEls concerts de nit tura de “l’Espai de la Festa Major”, on es poden conèixer van comptar amb grups destacats en el panorama musii veure els elements de cultura popular espluguina. Aquest cal català com Ítaca Band, Portobello, Buhos i el grup de espai està situat al Carrer Lluís Carulla i ha �ngut molt boversions Banda Neon, tots ells van omplir les places na rebuda entre els espluguins i visitants i estarà disponifins ben entrada la matinada. ble fins al 31 d’agost. Dissabte a la tarda a la Plaça Montserrat Canals també El tret de sor�da oficial de la Festa Major de l’Espluga hi va haver l’actuació de la Cobla de La Nova Blanes i posva ser dijous amb el pregó a càrrec d’Assumpta Farran i la teriorment concert i ball amb l’Orquestra Nova Blanes. posterior tronada. Diversos actes culturals, com el Rusc o Diumenge va ser el torn del concert i ball a càrrec de l’Orel Rusquet organitzats pel Museu de la Vida Rural, també questra Atalaia a la Plaça de l’Església. actes espor�us com per exemple la Festa de la Bicicleta o El Jardí dels Francolins també va acollir dues actuacions la 42a Cursa Atlè�ca i ac�vitats familiars i infan�ls com la de tarda, diumenge la de Xavi Lozano que va oferir un conFesta de l’Escuma de Colors o l’espai de jocs situat al Jarcert amb objectes quo�dians que habitualment veiem però dí dels Francolins han fet gaudir a tota la població de la no sempre sen�m i que va aplegar unes 400 persones. El ja Festa Major. A més, les postres de Festa Major creades per tradicional concert de dilluns al vespre va anar a càrrec de Jo les quatre pas�sseries espluguines que enguany consis�jet i Maria Ribot, el duet manresà que a guitarra i veus van en en un cremós de coco amb un mousse de pinya i una interpretar el seu úl�m disc “Lliure o descansar”. ■ EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga reuneix una desena d’agents educatius en una comissió pel Pla Educatiu d’Entorn En aquesta trobada s’hi van incloure nous agents educa�us, com l’Escola de Música Municipal, les AMPEs, el Museu de la Vida Rural i l’Agrupament l’Estornell Més d’una desena d’agents educa�us de l’Espluga i la Conca es van reunir la setmana passada per fer valoració de les ac�vitats del Pla Educa�u d’Entorn (PEE) que s’havien realitzat durant el curs 2018 – 2019 a l’Espluga de Francolí. En aquesta comissió de PEE, a banda dels agents que ja en formaven part, també s’hi van convidar nous agents com són l’Escola de Música Municipal, les AMPEs, el Museu de la Vida Rural i l’Agrupament l’Estornell.

A banda de fer valoracions es va començar a mirar amb visió de futur per tal de plantejar noves accions de cara als propers cursos. Els agents educatius, liderats per la Tècnica del Consell del PEE, l’Assessor LIC de la Conca i la Regidora d’Educació de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, van acordar que durant el curs 19/20 treballarien amb la visió del curs 20/21 per tal de veure quin és el projecte que es vol englobar amb totes les activitats del PEE, fent un anàlisi de les necessites detectades als diversos serveis per tal de poder marcar objectius i accions concretes per treballar. ■

Montblanc, l’Espluga i Santa Coloma disposen de ‘punts liles’ en les seves festes majors per prevenir assetjaments L'acció s'emmarca en la campanya 'Només sí és sí', impulsada pel SIAD. La resta de municipis de la comarca comptaran amb la difusió d'un cartell on apareixen els telèfons d'atenció en cas de veure o viure una agressió Els municipis de Montblanc, l’Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt disposaran de punts liles durant les seves festes majors amb l’objec�u de prevenir assetjaments. Es tracta d’una inicia�va liderada pel SIAD (Servei d'Informació i Atenció a les Dones) del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Sota el lema ‘Només sí és sí’, la Consellera d'Igualtat del Consell Comarcal, Aida Morgades, va presentar la campanya de sensibilització, per tal de garan�r unes festes majors lliures d'agressions sexistes, racistes i LGBTIfòbiques. En aquests punts liles i�nerants que es desplegaran en les festes majors d’aquests tres municipis (en el cas de l’Espluga, ja ha passat), hi haurà persones repar�nt e�quetes adhesives, EL FRANCOLÍ

pancartes amb el lema, diversos models de cartells amb missatges de cons-

cienciació i la reproducció d'una falca durant les actuacions musicals. La resta de municipis de la comarca comptaran amb la difusió d'un cartell on apareixen els telèfons d'atenció en cas de veure o viure una agressió, en el marc de la campanya. Molta gent implicada en la campanya A més, aquesta actuació ha comptat amb la formació de persones implicades en l'oci nocturn que s'identificaran amb el braçalet ‘Punt Lila’. Aquesta formació ha estat impartida pel Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) de Tarrago-

na i la Policia Local de Montblanc. ‘Només sí és sí’ és el fruit del treball d'un grup de professionals dels àmbits de la salut, joventut, cossos de seguretat, regidories de festes i igualtat i en�tats juvenils, creat el maig de 2019. L'objec�u principal de la campanya és conscienciar a la ciutadania en la prevenció i actuació davant d'assetjaments, és a dir, davant de qualsevol conducta no desitjada que atemp� contra la dignitat de la persona creant un entorn in�midatori i humiliant. ■

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT Un camp de treball recupera el bosc de ribera original, de la zona del riu Francolí Desenvoluparan tasques relacionades elements de senyalització degradats, en- del Riu Milans per tal de recuperar l’auamb el drenatge de l'aigua i el des- tre d’altres. La primera setmana els jo- tèn�c bosc de ribera eliminant aquesta brossament de vegetació ves van estar traient canyes de la llera espècie invasora. Vint-i-quatre joves d'entre 14 i Ac�vitats lúdiques per conèi17 anys, juntament amb tres xer el poble monitors, han par�cipat en un Per tal de fer més amena l'escamp de treball a l'Espluga de tada i que puguin conèixer el Francolí, organitzat pel deparpoble i el seu entorn, l'Ajuntament de Joventut de la Genetament de l'Espluga de Franralitat de Catalunya, juntament colí, que va facilitar equipaamb l'en�tat Fundació Escolta ments i suport logístic als joJosep Carol i l’Associació Taxus. ves, els va organitzar diverDel 6 al 20 de juliol, les noies i ses activitats lúdiques. nois van fer tasques tècniques reD'aquesta manera, noies i lacionades amb el drenatge de nois completaren la seva 'jorl’aigua, també diverses accions nada laboral' amb activitats per desbrossar la vegetació d’alesportives, culturals i de desgunes zones i la reparació dels Camp de treball per a joves a l'Espluga de Francolí. Cedida coberta de l’entorn. ■

El fes�val Riubombori celebra la desena edició en homenatge a Jordi Francolí El passat dissabte 6 de juliol, el Jardí per la seva música i van voler par�cidels Francolins van acollir diversos mú- par en aquest homenatge. sics que van interpretar cançons del Hi par�ciparen el cantautor de Les desaparegut cantautor espluguí Gavarres Carlos Trijueque, el vilaplaní El Jardí dels Franolins acolliren una no- Avariable, la cantautora de Rubí Sara va edició del fes�val Riubombori. Cinc hores de música, enguany amb un sen�t molt especial. Es compleixen 10 anys de la mort del jove cantautor espluguí Jordi Francolí, és per això que aquesta edició va estar dedicada a la seva ﬁgura. Els músics convidats interpretaren cançons dels tres discs del cantautor a més de repertori propi. Entre els mateixos hi han per- El grup espluguí Tòlia i les Guineus. Pep Torres sones vinculades al músic incloent ar�stes que havien tocat amb Oriol, la vallenca Sussanes així com el ell, però també músics que sense ha- duet riudomenc Mel i Mató. Ja entraver-lo conegut van estar inﬂuenciats da la nit con�nuaren la recentment esEL FRANCOLÍ

trenada banda espluguina Immobles, un combinat de músics que van acompanyar Jordi Francolí en el seu primer disc i també va actuar el grup esplugui Tòlia. Entre les actuacions es projectaren vídeos de Jordi Francolí i del concert homenatge que es va fer l’any 2009. A la barra hi havia refrescs i vins de la comarca, cervesa artesana i entrepans freds i calents pels qui van voler quedar-se a sopar. Durant el fes�val també es podia adquirir la seva música, el cançoner editat el 2014, així com altres productes de merchandising de record (samarretes, bosses, etc). Per a aquesta edició tan especial, a més, es va crear un cartell obra del jove crea�u Marc López Carbajo. ■ LaConcaDiari

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Ferit lleu un home després d’encastar el tractor contra un local del carrer Lluís Carulla Un home d’avançada edat ha resultat ferit lleu després d’encastar el tractor contra un local del carrer Lluís Carulla de l’Espluga de Francolí, cantonada amb el carrer de Pau Casals. La víc�ma ha estat traslladada a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. L’accident s’ha produït quan el conductor del vehicle ha intentat esquivar els treballadors de Telefónica que estaven instal·lant la fibra òp�ca en aquell carrer. L’home ha encastat el tractor al local, ara desocupat, però que fins fa pocs mesos era una ferreteria. El vehicle ha quedat totalment a dins de l’edifici, causant alguns danys materials. ■ Redacció │ EFMR.cat

La Urbanització Carreras celebra la seva par�cular Festa Major La Urbanització Carreras ha celebrat aquest cap de setmana la festa del bar-

EL FRANCOLÍ

ri per tots els veïns i veïnes. Des de divendres ﬁns al diumenge hi va haver diverses ac�vitats per a totes les edats, com el ball de nit, la festa de l’escuma o cinema infan�l a la fresca. Les ac�vitats, organitzades per l’Associació de Veïns de la Urbanització Carreras, van començar divendres al vespre amb cinema a la fresca amb crispetes, a con�nuació la primera nit va acabar amb discomòbil. Ja dissabte a la tarda es va celebrar el parc

infan�l amb els jocs tradicionals i inflables que van amenitzar la tarda. A la nit es va viure un dels actes més esperats de la festa, el sopar a la fresca que reuneix tots els veïns de la Urbanització Carreras. Per acabar el dissabte, Set D Veu va fer ballar els assistents al gran ball de Festa Major del barri, per finalitzar la festa hi va haver disco mòbil. La programació del diumenge es va dedicar als més pe�ts amb la festa de l’escuma i la guerra de pistoles d’aigua. Finalment, un vermut musical posava punt final a la festa. ■ Josep Morató │ Espluga audiovisual

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Antoni Carreras rep el premi a la Qualitat Docent de la URV per conver�r els mòbils en un recurs educa�u L’espluguí Antoni Carreras ha estat reconegut, per segon cop, amb un premi del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili a la Qualitat Docent per haver impulsat una metedologia per mo�var en l’aprenentatge amb els mòbils. La inicia�va ha estat la guanyadora de la modalitat individual d’uns reconeixements que va entregar la universitat. El treball de l’espluguí porta per �tol “Com conver�r els mòbils en un recurs educa�u”. Aquestes metodologies l’ha aplicat durant aquest curs a 400 alumnes de les Facultats de Lletres i de Ciències jurídiques de la URV que han valorat per sobre del 8 la metodologia u�litzada. El professor de Dret Cons�tucional va decidir impulsar la creació d’una aplicació de mòbil pròpia amb els 20.000 euros de la Dis�nció Jaume Vicens Vives que la Generalitat va atorgar-li l’any 2017. Els premis estan dotats amb 3.500 euros i els guardonats

seran els candidats de la URV a les dis�ncions Jaume Vicens Vives que atorga cada any la Generalitat de Catalunya. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual

El Correbars Esgarriat serveix 1.700 quintos Centenars de joves van celebrar el passat 13 de juliol el Correbars Esgarriat de l’Espluga pels carrers del municipi amb animació musical i els quintos com a protagonistes. Enguany, el correbars ha deixat un balanç de més de 1.700 quintos consumits. Un dels actes més mul�tudinaris de la Setmana de la Joventut que enguany es va canviar de data a dissabte i va estrenar un nou format que va comptar amb la possibilitat de sopar i acabar la festa al Jardí dels Francolins. Aquest acte l’organitza la colla organitzadora de les Ovelles Esgarriades 2019 i va començar a les 19 h a la Plaça de l’Església. El Correbars Esgarriat va fer 13 parades en establiments de l’Espluga i va acabar al Jardí dels Francolins. En ﬁnalitzar el Correbars hi havia l'opció de sopar al jardí, on s’hi van col·locar dues Food Trucks, taules i cadires amb servei de bar i música ambient. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual

EL FRANCOLÍ

Correbars Esgarriat. Edu Sánchez

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El ple de l’Espluga congela les retribucions dels regidors i apuja les assistències a les juntes de govern El plenari municipal va aprovar amb els vots favorables de Som Espluga i de Nova Espluga el règim de retribucions i dedicacions dels càrrecs electes de l’Espluga de Francolí. Junts per l’Espluga va votar en contra perquè, tot i que s’han congelat les retribucions, augmenta el nombre i el cost de les juntes de govern. L’alcalde Josep Maria Vidal �ndrà una dedicació parcial 25 hores a la setmana, amb una retribució bruta anual de 26.532,65 euros. Els regidors Enric Mercadé, Anna Garcia C ontingut multimèdia a EFMR.cat i Xavier Rosell també �ndran una dedicació parcial de 7,7 hores a la setmana amb 8.172,06 euros anuals bruts. Pel que fa a l’assistèn-

cia als plens, cada regidor serà compensat amb 120 euros i 140 euros per les assistències a les juntes de govern local, excepte els que tenen dedicacions que no comptaran amb aquest suport econò-

mic. Jordi Torre de Junts per l’Espluga va recordar que es passa de 50 euros a 140 per assistència a una junta de govern, una quan�tat que troba “excessiva”. ■

Arnau Martínez │ EFMR.cat

Ple extraordinari. Arnau Mar�nez

La Unió de Bo�gues de l’Espluga inicia la campanya d’es�u amb un concurs a Instagram La Unió de Bo�gues i Empreses de l’Espluga va iniciar, el mes cinquantena d’establiments de la Unió de Botigues. de juliol, la campanya d’es�u. Té dues vessants, d’una banda, A més a més, els bo�guers han obert un concurs a Instaun concurs d’Instagram i de l’altre, l’obsequi de bosses de la gram. Consisteix en seguir el compte oﬁcial de l’en�tat (@ compra. La campanya s’allargaubespluga) i publicar una foto rà ﬁns a inicis de setembre. amb la bossa de la campanya Els participants han i u�litzar l’e�queta #ubebosd’aconseguir omplir una saes�u. L’usuari que aconsebutlleta després de realitgueixi més m’agrades serà prezar sis compres en comermiat amb 100 euros per gasços de l’Espluga, amb això tar en comerços de l’Espluga. se’ls obsequiarà amb una La secretària de la Unió de bossa de la Bo�gues, Laura Mar�nez, ha C ontingut multimèdia a EFMR.cat compra de explicat que volen “dinamitroba. En tozar el comerç de l’Espluga” tal es repdestacant que “l’eix comercipartiran al és important perquè un po2.000 bosble no es vegi mort”. ■ Redacció | EFMR.cat ses entre la EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

La Setmana de la Joventut es reformularà l’any vinent Caminada nocturna, zumba, jornada sobre el plàs�c, concurs d’apilar caixes o el concurs de paelles, entre d’altres, és el que s’ha viscut a la Setmana de la Joventut de l’Espluga, el Fais�u, que s'ha celebrat aquts mes de juliol. La regidoria de Ciutadania de l’Ajuntament de L’Espluga fa un balanç posi�u de la programació d’ac�vitats de la Setmana de la Joventut. La regidora, Aida Morgades, ha destacat el volum d’actes, 24 en total, tot i això ha remarcat que “els actes consolidats hi havia molta gent, però sí que és cert que el taller de batuts es va anullar per falta d’inscrits”. A més a més, creu que “no ha estat tant par�cipa�va com els altres anys perquè s’ha fet una setmana abans”. Reformular el Fais�u La regidora també ha explicat que “de cara l’any vinent sí que voldríem reformular la Setmana de la joventut, però primer passa per parlar amb l’Associació Auvëngen”. En aquest sen�t, volen apostar més pels joves i no tant pels infants. La principal novetat d’enguany, la jornada sobre el plàs�c al Museu de la Vida Rural, va aplegar una quinzena de persones que van debatre sobre l’ús que en fem avui en dia. El bany nocturn i el piscineja es van anul·lar per culpa de la pluja i el taller de batuts per falta d’inscrits. El Fais�u d’enguany ha man�ngut actes que s’han celebrat durant els darrers anys. Entre ells hi ha el concurs de paelles que va aplegar prop de 150 persones i el Correbars esgarriat organitzat per les Ovelles Esgarriades amb centenars de joves i amb 1.700 quintos consumits. Al llistat d’actes tampoc hi falta la caminada noc- C ontingut multimèdia a EFMR.cat turna i la proposta musical de la Nits del Francolí. La setmana de la joventut de l’Espluga està organitzada per l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, el PIJ Francolí i l’Associació Juvenil Auvënguen, amb el suport de l’Oﬁcina Jove de la Conca de Barberà. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual

EL FRANCOLÍ

EFMR

.cat

La pinya i el coco, els protagonistes de les postres de Festa Major Les quatre pas�sseries de l’Espluga crearan, per tercer any consecu�u, un producte únic amb mo�u de la Festa Major del municipi. Un cremós de coco amb un mousse de pinya i una base de pa de pessic serà el postre d’aquesta Festa Major. Per segon any la base del pas�s és un imant col·leccionable que portarà la imatge d’algun dels elements de la cultura popular del municipi. En l’estrena de l’any 2017 es van exhaurir totes les existències i enguany es repeteix l’aposta amb 1.000 unitats amb la pinya i el coco com a ingredient protagonista. Pel que fa a l’imant que s’estrena, està dedicat a la cultura popular espluguina però la imatge es vol mantenir en secret. Les quatre pas�sseries de la vila el posaran a la venda la setmana que ve per un preu de 2,90€ perquè així els àpats de la Festa Major puguin acabar amb aquest peculiar pas�s. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual

David Ferré. Josep Morató

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La fundació Chiquillos En El Campo ges�onarà l’Ermita de la Stma Trinitat La Fundació Chiquillos En El Campo fa tres mesos que ges�ona l’Ermita de la San�ssima Trinitat de l’Espluga de Francolí després que la Fundació Siurana abandonés el projecte. Aquest es�u però, l’equipament es troba tancat a causa dels problemes per aconseguir uns permisos d’activitat. Segons ha pogut saber l’EFMR, la Fundació Siurana va C ontingut multiarribar a un acord amb Chiquillos En El Cammèdia a EFMR.cat po per traspassar-los-hi la ges�ó, però legalment no s’ha produït ﬁns fa poc més de dos mesos. Fonts de la nova en�tat gestora, han assegurat a l’EFMR que estan topant amb molts problemes burocrà�cs ja que l’ermita es troba dins la Reserva Natural del

Barranc de la Trinitat, a tocar del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Justament és per aquest mo�u que la Fundació Siurana va deixar la casa de colònies, després de més de tres anys de tràmits. Fins el passat mes de juny, els de Chiquillos En El Campo van estar a l’ermita, però durant els mesos de juliol i agost, romandrà tancada. Els nous inquilins tenen previst agilitzar el projecte a par�r de setembre. De moment han ﬁmat un document amb l’Arquebisbat de Tarragona, el �tular de l’ermita, per explotar el lloc. El mossèn de l’Espluga, Marcus Vinicius, ha explicat que volen desenvolupar un projecte social amb adolescents i joves, però encara no se’n coneixen els detalls. ■

Arnau Martínez │ EFMR.cat

Josep M. Vidal: “Ens hem trobat l’Ajuntament potes enlaire” L’alcalde de l’Espluga, Josep Maria Vi- no estar feta la liquidació, no s’han po- Vidal qües�ona Jordi Torre com a cap dal, ha assegurat que cal “millorar” l’or- gut u�litzar aquests diners. Finalment, de l’oposició ganització interna de l’Ajuntament. Ho se sufragarà la despesa amb una par- Josep Maria Vidal ha cri�cat la maneha dit en una entrevista a l’EFMR per �da que no s’ha usat. ra de fer oposició de Junts per l’Esplufer balanç d’aquest primer ga qualiﬁcant-la de “desmes i mig al govern. Vidal truc�va”. “No han fet cap ha dit que “ens hem troproposta en aquest temps”, bat l’Ajuntament potes enha dit. A més a més, ha colaire” i que cal fer una “rementat que “el primer que estructuració”. han d’assumir són els resulCom a exemple, Vidal tats electorals”. També ha ha posat el fet que no s’haqües�onat si Jordi Torre és gi tancat encara la liquidael “candidat més indició del pressupost del cat” per fer la tasca de cap 2018. “És un tema greu”, de l’oposició després de ha valorat l’alcalde. A més “perdre l’hegemonia” de a més, ha avançat que la CiU i havent estat al govern. liquidació es podria tanDe fet, aquesta setmacar a principis d'agost. Aina, els postconvergents xò està tenint diverses han carregat durament conseqüències com per contra l’equip de govern exemple l’impagament a Josep Maria Vidal Minguella, alcalde de l'Espluga a l'entrevista amb perquè consideren que l’empresa que s’està fent l'EFMR. Arnau Mar�nez s’han apujat els sous, descàrrec de prés d’ajustar els salaris a Contingut multimèdia a EFMR.cat les obres del carrer Sor Preguntat per la relació del nou la normativa actual. També han criequip de govern amb la secretària (cal ticat que s’hagin passat d’una a quaMaria Torres. Aquestes obres s’ha- recordar que l’anterior govern la va tre juntes de govern al mes i de covien de pagar amb el qualificar de “taca negra”), Vidal ha dit brar per assistència 140 euros, enromanent del pressu- que tot l’ajuntament “anem a una” i lloc dels 50 del govern anterior. ■ Arnau Martínez │ EFMR.cat post del 2018, però al que no hi ha cap problema. EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La 3a edició de la Festa Major del Capuig es converteix en la més par�cipa�va El passat 25 de juliol, el barri del Capuig de l’Espluga va celebrar un sopar de Festa Major que va aplegar més d’un centenar de veïns i veïnes en la seva tercera edició. El carrer dels Penitents va ser l’escenari del sopar i també del pregoner de les festes que va ser la veïna Susana Borges. Aquest cop la jornada va començar amb el programa en directe de ràdio “Xerrar va bé” liderat per la veïna del Capuig Rosa Salvadó i Dulci Álvaro. Durant el programa van entrevistar a diverses veïnes, també a la pregonera d’enguany i a l’alcalde i veí del Capuig Josep M. Vidal. Seguidament i també en directe per l’Espluga FM Ràdio es va fer el pregó de Susana Borges qui va agrair a Joan Òdena que li passes el relleu. Pel que fa al sopar, cada assistent havia de portar un plat de menjar per compar�r, sota la coneguda fórmula del “jo poso”. Un any més hi va haver música en directe i concurs de Karaoke a més de servei de bar. La festa va acabar amb un castell de focs. ■

Josep Morató │ Espluga Audiovisual Veïns del Capuig celebren la Festa Major al carrer dels Penitents. Cedida

Judit Neddermann amb l’Orquestra i el Cor TLP omplen la Plaça de l’Església La Plaça de l’Església de l’Espluga ha estat l’escenari del concert conjunt de l’Orquestra Simfònica Treu-li la Pols al

Judit Neddermann i l'Orquestra i el Cor TLP. Josep Morató EL FRANCOLÍ

teu Instrument de l’Espluga de Francolí i la cantautora catalana Judit Neddermann amb l’acompanyament del Cor TLP. Centenars de persones van gaudir del concert conjunt de les dues formacions en el marc de la Festa Major de l’Espluga. Primer va ser a Montblanc a l’església de Sant Francesc i aquest segon cop ha estat a la plaça de l’església de l’Espluga després del canvi d’ubicació. Aquest cop qui no hi van poder estar presents van ser els joves migrants sense referents familiars acollits a la Conca de Barberà. Tot i això, el repertori de Judit Neddermann amb el seu darrer disc “Nua”, van fer enamorar un públic familiar i molt ben entregat. Els espluguins van ser tes�moni d’una nova forma de sen�r la música de Judit Neddermann i, alhora, de l’examen de l’orquestra espluguina per superar els 10 anys de vida. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual JULIOL 2019

ASSOCIACIÓ DE GRALLERS, GEGANTS I NANS

La Trobada Gegantera de l'Espluga se supera arribant als 50 gegants i gegantes Superant totes les previsions fetes inicialment, la Trobada Gegan- la de retorn al Casal de l'Espluga. tera de l'Espluga aconseguia aquest dissabte reunir un total de Aquest any, l'obsequi lliurat a les colles era una reproduc50 gegants i gegantes, gegantons i gegantones procedents de 16 ció de la Font Baixa de l'Espluga, on s'hi podia llegir el text: municipis dife'Font monurents de les comental d'on marques de sorgeix l'aiB a rc e l o n a , gua pura nasLleida,elPenecuda de les dès, el Camp entranyes de de Tarragona, la terra a la les Terres de Cova de la l'Ebre i CasteFont Major, lló. Un esdeverecollida dels niment que va barrancs i ricongregar erols dels prop de 500 Boscos de Pogeganters i geblet i submerganteres, gragida sota la llers i timba- Foto de grup Trobada Gegantera. Xavier Lozano terra. De la lers. cova –a qui Els actes van començar a les 6 de la tarda amb la planta- representa l'Spluc- en neix el riu –a qui representa en Gorg, da a la plaça Montserrat Canals, de forma gradual segons i d'ells la llavor de la vida –representada pel nadó Blat- i arribaven les colles. A les 7 en punt va començar la cercavi- l'evolució apresa per la Terra i el Pastor, símbols de l'agrila, coordinada per les persones voluntàries de l'Agrupació cultura i la ramaderia. La font, utilitzada pels pagesos abans de Defensa Municipal i els vigilants municipals de l'Ajunta- d'anar a feinejar, va construir-se amb 17 canelles en honor ment de l'Espluga. a les 17 lletres del nom del municipi: Espluga (cova) de FranEl recorregut va omplir de gegants l'Avinguda de Catalu- colí (el riu)'. nya, la carretera de Poblet, el carrer Nou, la travessera de Sopar al pa� de l'escola Mar� Poch Poblet i el passeig Canyellas, passant pel carrer de Ramon La Trobada Gegantera de l'Espluga ha estat possible gràciMuntanyola i Oriol Junqueras, la plaça de la Vila, el carrer es al suport logís�c i econòmic de l'Ajuntament de l'EspluAbadia i la plaça de l'Església. ga a l'Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans, i a la Balls d'honor de Barcelona i l'Espluga col·laboració d'un centenar d'empreses i comerços de la Les colles van ser rebudes una per una a la plaça de l'Esglé- vila i la comarca. Especialment també, gràcies a la implicasia, on els espectadors van poder descobrir el simbolisme i ció d'una seixantena de voluntàries i voluntaris de la Colla orígens de cada grup de gegants i veure'ls ballar. Els mo- Gegantera i també externs. ments més destacats de l'acte van ser però al final, quan el La gran participació de persones a la festa va fer que nan Cu-cut i els gegants de la plaça Nova de Barcelona van finalment, el sopar de germanor se celebrés al pati de oferir els seus balls oficials com a convidats d'honor. El ge- l'escola pública Martí Poch enlloc del Jardí dels Francoganter espluguí Jofre Saltó -membre també de la colla bar- lins. L'àpat de celebració va congregar prop de 500 cocelonina- va ser l'encarregat de fer ballar la geganta Laia de mensals assistents. ■ Barcelona. Després, els Gegants Neolí�cs de l'Espluga, Gorg, Spluc i Blat, Terra i Pastor, van oferir la Dansa dels Neolí�cs interpretada pels Grallers de l'Espluga. L'acte ins�tucional va estar presidit per la primera �nenta d'alcaldia, Aida Morgades, la tercera �nenta d'alcaldia Laura Poblet i la regidora Anna Garcia; la presidenta de l'Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l'Espluga, Magda Buldó, i el cap de la Colla Gegantera de l'Espluga, Jordi Batet. El lliurament dels records i la recepció oficial a tots els municipis par�cipants va acabar amb el ball conjunt i la cercavi- Sopar de germanor de la Trobada Gegantera. XavierLozano EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE GRALLERS, GEGANTS I NANS

L'Espluga estrena el nou 'Espai de la Festa Major', una exposició temporal de la trentena d'elements fes�us de la Vila Per primer cop, tots els elements en ac�u d'imatgeria fes- gegantons Terra i Pastor, i els gegants de la San�ssima Tri�va i agrupacions de balls o música de l'Espluga de Franco- nitat, Miquel i Trinitat. També s'hi han col·locat els 3 geganlí es poden veure junts en un espai exposi�u temporal que tonets familiars propietat de les famílies geganeres: el nel'Ajuntament de l'Espluolí�c Neo (elaborat per ga ha impulsat a proMar Gili), el Mosso d'Esposta de l'Associació quadra (elaborat per Cultural de Grallers, GeMarc Anglès) i el Dimogants i Nans amb el suni (elaborat per Montport del Diables de l'Esse Batet). pluga, el Ball de Bastons Els dos Senglars de de l'Espluga i la Gerl'Espluga, el pe�t i el mandat de la San�ssigran, són un altre dels ma Trinitat. atrac�us de l'exposició, L'anomenat 'Espai de on a més, s'hi han colla Festa Major' es podrà locat els 14 Nanos de veure ﬁns el 31 d'agost l'Espluga amb els seus al local del carrer Lluís El local està situat al carrer Lluís Carulla. Cedida ves�ts i també hi seran Carulla, 22, cedit per la els 4 Nanos de l'Agriculfamília Tarrats. Subs�tueix l'anterior exposició dels Gegants tura, de la Germandat de la San�ssima Trinitat. i Nanos al pa� de l'An�c Hospital. La nova proposta la fa No han pogut ser exposats els elements inac�us com el més visible i accessible, propera i disponible durant més Francolí o els francolinets, els gegantons de la Residència temps. També es podrà veure il·luminat durant la nit. Jaume I, el Mussol dels Diables de l'Espluga, o elements deMés de 30 elements exposats sapareguts com el Nano de Rialles o el gegant del Rei CaLa mostra d'elements permet comprovar la riquesa del pa- çador, dels Diables de l'Espluga. trimoni fes�u de l'Espluga i també el seu valor històric: el Una feina col·lec�va Ball de Diables (1883), el Ball de Bastons (1883) i els Gra- L'Espai de la Festa Major s'ha creat amb l'actuació col·lec�va llers (primers visitants el 1863 i primers locals el 1885), amb de les persones voluntàries de les en�tats de cultura popul'arribada dels primers geganters el 1947. Les quatre agru- lar que l'han netejat i organitzat, i també el suport tècnic de pacions s'han volgut simbolitzar a l'Espai de la Festa Major l'Ajuntament de l'Espluga. El 22 de juliol es va fer la primeamb l'exposició d'alguns dels seus elements i instruments. ra jornada de treball col·lec�u que ha seguit durant els diTambé s'hi poden veure els 8 Gegants de l'Espluga en ac- es successius. Aquest dimecres 24 de juliol es donava per �u: Ponç Hug i Beatriu, Gorg, Spluc amb el nadó Blat, els enlles�t i ja era completament visible als passejants. ■

Jordi Batet, reconegut amb el Ram de la Geganta 2019 El cap de la Colla Gegantera de l'Espluga de Francolí des de 2013, Jordi Batet, va ser reconegut aquest diumenge amb el Ram de la Geganta 2019, un reconeixement honoríﬁc que des de fa 5 anys promou l'Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l'Espluga i la regidoria de Cultura i Festes de l'Ajuntament de l'Espluga. EL FRANCOLÍ

En aquesta ocació, Jordi Batet va ser proposat per la Junta General de l'en�tat per rebre el ram de la geganta Beatriu pel seu paper en pro de la cultura popular local. Aquest any el Ram estava elaborat per la Floristeria Civiﬂor. La gegantera i membre de Junta, Mar Gili, va ser l'encarregada de presentar l'acte i fer públic el nom de Batet:

"Aquest any, la persona reconeguda és una de les més veteranes de l'actual Colla Gegantera. Ja porta més 25 anys des de la seva primera ballada de Gegants. En l'actual etapa, ha aconseguit reunir un equip ampli de geganters i geganteres, famílies implicades i enamorades del món dels gegants, que cada any porten el Gorg, l'Spluc i el Blat, JULIOL 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

la Terra i el Pastor, i els seus gegantons familiars arreu de Catalunya. La mostra va ser la Trobada Gegantera de just fa una setmana, amb 50 ﬁgures, prop de 500 par�cipants, i centenars d'espectadors. Una trobada que durant l'etapa de l'actual Cap de Colla s'ha conver�t en biennal, mostra de la ﬂama encesa pel fet geganter a l'Espluga. Avui, l'homenatge i el ram de la Geganta Beatriu és pel Jordi Batet Rosich". Fins ara han rebut el Ram de la Geganta: Helena Rivero, Marc López, Josep Lluís Torre, Magda Buldó, Xavier Lozano, Josep Maïllo i Jordi Batet. ■

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

El Sr. Arquebisbe Dr. Joan Planellas visita la Parròquia de l'Espluga El dissabte 20 de juliol, a les 7 de la tarda, la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel rebé la visita del nou Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, amb mo�u de la confirmació de 9 joves. Abans de la celebració, el Senyor Arquebisbe s'adreçà als confirmants i llurs famílies, per saludar- los, en un gest de proximitat, així com també s'interessà per la tasca del cor parroquial, i es mostrà sa�sfet de que la parròquia pugui gaudir d'aquest grup que acompanya les celebracions dominicals i d'altres festes importants de l'any. Els joves que es confirmaren (Lydia, Izan, Laia, Patricia, Zarek, Júlia, Aroa, Mireia i Oscar) van ser cridats a rebre el sagrament de la Confirmació -que administrà el senyor Arquebisbe-, acompanyats dels respec�us padrins, després que la catequista responsable hagués donat fe que els nou joves havien rebut una catequesi adequada. Els confirmants van participar en la celebració amb la lectura EL FRANCOLÍ

d'unes pregàries. Acabada la cerimònia el Sr. Arquebisbe agraí a tots els assistents la seva presència i als ja conﬁrmats la decisió d'haver acceptat el sagrament. Mossèn Marcus Vinicius, rector de la Parròquia, correspongué a les paraules del Senyor Arquebisbe, agraint la seva presència per primera vegada a la Parròquia de l'Espluga i l'invità a un refrigeri, a la Sala Parroquial, preparat

per les famílies dels conﬁrmats. Tant la celebració com l'homilia, a càrrec del Sr. Arquebisbe, transcorregueren en un ambient familiar, de senzillesa i respecte vers la cerimònia que se celebrava. Finalment, el Dr. Joan Planellas es mostrà satisfet de la nombrosa assistència i quedà admirat de la bellesa arquitectònica de l'Església Vella de l'Espluga. ■

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

Temporada 2019 Bibliopiscina Un any més comença la temporada de tornar a agafar calor par�cipant d’albiblioteca a la piscina, en la que forma gun joc o ac�vitat lúdica: els més pepart i són els vertaders protagonistes �ts gaudint de la plas�lina, encaixos, junt amb els banyistes, els llibres, els jocs, les llegendes, els contes, la pintura corporal i els dibuixos. La Bibliopiscina intenta apropar i facilitar la lectura als usuaris de la piscina d’una manera lúdica i també es dona a conèixer els serveis bibliotecaris, tot això oferint algunes de les ac�vitats pròpies de les biblioteques, com són la consulta de revistes, préstec de llibres i ac�vitats de dinamització. Aquesta inicia�va també reforça el paper de centre d’oci de la piscina, i dins Taller de pintura corporal. Cedida d’aquesta instal·lació municipal, es converteix en un punt de tro- trencaclosques, amb la companyia dels bada i intercanvi social i cultural, ate- pares, mares o ﬁns i tot avis i àvies. Els nent que aquest servei no té cap me- infants de mitjana edat han pintat dibuixos, han fet papiroﬂèxia o mots enna de cost addicional. Entre bany i bany, o bé després de creuats i amb els adolescents s’han dut berenar, els usuaris tenen l’opció de a terme jocs tradicionals, com l’oca, el

EL FRANCOLÍ

parxís, les dames o les cartes. Durant la temporada de Bibliopiscina, a més, s’han dut a terme ac�vitats grupals, com ara un conta contes sobre històries de llegenda que han permès conèixer algunes rondalles Espluguines, o bé tallers de pintura corporal que han despertat la crea�vitat, les habilitats manuals i la mo�vació, generant un ambient par�cipa�u en les ac�vitats Gràcies a inicia�ves com la Bibliopiscina, els nens i les nenes desenvolupen la imaginació i la capacitat crea�va. El joc és el nucli central del desenvolupament. Mentre juguen, experimenten de manera segura, aprenen sobre tot el que els envolta, resolen conﬂictes, proven nous desaﬁaments i conductes o s’adapten a noves situacions, i es desenvolupen les bases de l’aprenentatge, del desenvolupament emocional, social, cogni�u i motriu. ■

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ANC CONCA DE BARBERÀ

L’ANC Conca de Barberà renova els seus càrrecs i decideix dissoldre les territorials ANC Montblanc, ANC L’Espluga de Francolí, ANC Vimbodí i Poblet i ANC Sarral El passat 12 de juliol es va celebrar una assemblea comarcal de totes les sòcies i socis de les territorials locals per decidir si dissoldre o no les territorials locals i fusionar-les totes a nivell comarcal dins l’ANC Conca de Barberà. Històricament es van crear aquestes territorials locals ja que des de l’Assemblea es promou el municipalisme. Per aquest mo�u des del Secretariat Nacional de l’Assemblea es va posar de manifest que hi havia una duplicitat de funcions entre les territorials locals i la comarcal. La realitat de la nostra comarca fa que sigui impossible ges�onar totes aquestes territorials locals. Totes les accions i actes que hem fet les hem pogut tirar endavant gràcies als esforços de la unió de totes les persones dels municipis de la comarca. Hem anat a tots els 11S, a Brusel·les, Madrid i Estrasburg. Hem organitzat diferents actes a la comarca. Participem a to-

tes les reunions a nivell regional,... Per aquest mo�u vam proposar uniﬁcar totes les territorials locals en una de comarcal, ANC Conca de Barberà. Després de l’exposició de la situació i amb la presència de Neus Cerdà del Secretariat Nacional, es va decidir per unanimitat la dissolució de les territorials per fusionar-les en la territorial ANC Conca de Barberà. Acte seguit es va procedir a la renovació de càrrecs de l’ANC Conca de Barberà que queden així: Coordinador: Jordi Saumell Secretària: Maria Vendrell Tresorera: Gemma Bonet I, ﬁnalment, tal i com es fa a la resta de territori es van repar�r els carnets de l’assemblea a totes les sòcies i socis que hi van assis�r. Pròximament ens posarem en contacte amb la resta de sòcies i socis per poder entregar-los el carnet. ■

L'ESPLUGA AUDIOVISUAL

L’Espluga Audiovisual busca nous col·laboradors per a la pròxima temporada de ràdio Amb l’objec�u de sumar noves veus i tècnics a la graella de programació de l’Espluga FM Ràdio, l’Espluga Audiovisual ha obert les inscripcions per a nous col·laboradors/es que es vulguin sumar als projectes audiovisuals de la nova temporada que començarà al setembre. Les persones interessades poden apuntar-s’hi mitjançant un formulari web ﬁns al 15 d’agost (h�ps:// forms.gle/EVpcn�uzWzfHWGR9). La par�cipació a través de l’Espluga Audiovisual es pot fer en programes de ràdio, com a locutor o tècnic de so, o en diferents projectes audiovisuals elaborant con�nguts informa�us, fotograﬁes o vídeos per a les xarEL FRANCOLÍ

xes socials i el portal web. El formulari també permet fer propostes de formats de programes o projectes que podrien tenir cabuda en l’EFMR. Una opció pensada per a aquelles persones que �nguin idees, però no disposin de la disponibilitat per executar-les. L’Associació Cultural Espluguina per la Comunicació Local, l’Espluga Audiovisual, aplega una cinquantena de voluntaris d’edats molt diferents, però vol seguir renovant i ampliant l’equip de col·laboradors. Per això, ofereix formació gratuïta i introducció als mitjans de comunicació públics de l’Espluga a persones majors de 12 anys, d’arreu

de la Conca de Barberà i altres comarques, sense necessitat de tenir cap �tulació ni coneixement previ. L’EFMR no s’atura aquest es�u En paral·lel amb la preparació de la nova temporada, durant el mes de juliol l’EFMR i l’EA ofereixen una programació especial d’es�u. Una de les apostes és el magazín dels dissabtes, Ignorant l’Es�u, liderat per un equip de joves col·laboradors. Encara més joves són els protagonistes dels debats d’è�ca de l’Ins�tut Joan Amigó que s’afegeixen en l’oferta es�uenca de l’emissora. També es manté la Conca al Dia, el Xerrar va bé i el Musikades en versió d’es�u. ■ JULIOL 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES

L'Associació Local de Jubilats i Pensionistes de l'Espluga de Francolí, va celebrar l'Assemblea General Ordinària La presidenta de l'en�tat, Anna Mar- ses les ac�vitats que hi ha programades �nez, saludà els nombrosos socis as- per a l'any vinent, s'acordà que la junta sistents a l'assemblea celebrada el passat 28 de juny a la seu de l'associació, seguidament, el secretari, Antoni Espasa, procedí a la lectura de l'acta de l'assemblea anterior, la qual fou aprovada per majoria. El membre de la Junta, Anton Roca, va llegir una ressenya de les nombroses ac�vitats dutes a terme durant el passat any 2018: viatges, festes, exposicions, confeAssemblea General Ordinària. Antoni Morlans rències, etc. A con�nuació, el secretari, exposà l'estat de comptes de l'any seguiria tal i com està actualment. 2018, el balanç de ﬁ d'any i el pressuAixí mateix, s'aprovà la quota anual post per al proper any 2020. dels socis, que queda en 15 €. També es parlà sobre la possibilitat de I sense cap més tema a tractar, ni renovació parcial de la junta, però ate- cap prec ni pregunta, la presidenta do-

nà per acabada l'assemblea, convidant tots els assistents a degustar un piscolabis. En un altre ordre de coses, també organitzada per l'Associació de Jubliats, el passat dimarts 2 de juliol, a les quatre de la tarda, �ngué lloc al local social, una demostració i venda de productes Tupperware adreçada a tothom que hi volgués assis�r. I el mateix dia, a les sis de la tarda, la 1a �nent d'alcalde i regidora de Ciutadania, Igualtat i Esports, Aida Morgades, es reuní amb tota la junta per tal de copsar les necessitats, mancances i suggeriments que actualment tenim. L'Aida en prengué bona nota, per la qual cosa li quedem molt agraïts pel seu interès i el del Consistori espluguí. ■ Anton Roca

L'Associació de jubilats celebra la seva Festa Major Com cada any, el programa d'actes de la Festa Major de l'Espluga de Francolí s'enceta amb la Festa Major dels Juibilats, que se celebra al pavelló del Casal amb un gran dinar de germanor, sortejos, sessió de ball, i que enguany va ser diumenge, 21 de juliol. La celebració va començar a les dues del migdia amb la salutació de la presidenta de l'en�tat, Anna Mar�nez, que va desitjar una bona vetllada i unes bones festes a la nombrosa assistència de socis i acompanyants que feien lluïr el pavelló. També es va comptar amb la presència de la primera �nent d'alcalde i regidora del consistori espluguí, Aïda Morgades, la qual, en el seu discurs, encoratjà i felicità tots els assistents i fou molt aplaudida. A con�nuació, el restaurant El Álamo de l'Alcover va servir el dinar, que prèviament havia triat cada començal, que podia escollir entre dos plats diferents. EL FRANCOLÍ

La regidora Aida Martí amb els assistents al dinar de germanor de la l'Associació de Jubilats. Anton Roca

JULIOL 2019

Així mateix, hi va haver l'actuació dels Gegants de la San�ssima Trinitat i, seguidament, es va encetar la sessió de ball, amenitzada pel quartet Glacé, que amb el seu encertat repertori va fer que hi hagués molta animació de balladors i balladores. A la mitja part del ball, es van fer diversos sortejos, un dels quals era el del tradicional pernil. Des de l'Associació, volem donar les gràcies a l'Ajun-

tament de l'Espluga per l'encert que va tenir en contractar el quartet Glacé, i també per la cessió del pavelló del Casal, les taules i les cadires. I agrair als geganters de la Germandat de la San�ssima Trinitat la seva ballada de gegants. La festa, que va ser un èxit, tant d'assistència com de bon ambient i germanor, es va acabar amb els desitjos de tothom de gaudir d'una bona Festa Major. ■

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

La 42a edició de la Cursa de l'Espluga es desenvolupa amb èxit i el bon temps l'acompanya Xavi Tomasa i Míriam Or�z els primers en arribar Dissabte de la Festa Major de l'Espluga de Francolí la zona de la plaça Montserrat Canals i la Carretera de Poblet va ser l'escenari de la 42a edició de la cursa Atlè�ca de l'Espluga. Prop de 340 corredors i corredores d'arreu del país van par�cipar a la cursa de 15 km i de 5 km. Els primers de la cursa de 15 km que van arribar a la línia de meta van ser

Xavi Tomasa amb un temps de 49 minuts i 20 segons, seguit de Abdeslam El Ouhabi amb un temps de 49 minuts i 29 segons i en tercera posició Amaine Eddaﬁ amb un temps de 49 minuts 55 segons. La primera dona a travessar la línia de meta, i per tercer any consecu�u, va ser Miriam Or�z, amb un temps de 58 minuts i 39 segons, en segona posició Anahí Herrera amb un temps d'1 hora i 8 segons seguit per poques miléssimes de Roser Espelt. Pel que fa a la cursa de 5 km, la guanyadora va ser l'espluguina Erika Soriano amb un temps de 23 minuts i 26 segons i el guanyador va ser el Gerard Ribé amb un temps de 17 minuts i 1 segon. El primer espluguí i soci del CAE en creuar la meta va ser el Marc Morató, amb un temps de 57 minuts i 35 segons. La cursa atlè�ca de l'EsMarc Morató, 1r espluguí de la cursa de 15 km. A. Sabaté pluga és una de les més an-

Erika Soriano, 1a espluguina de la cursa de 5 km. A. Sabaté EL FRANCOLÍ

�gues i populars de Catalunya i també de les poques que encara queden que es corren sobre l'asfalt, així que des de l'organització es vol potenciar aquesta par�cularitat i estudiar la possibilitat de fer-la encara més popular i concorreguda. Des de fa uns anys la cursa se suma a la causa solidària amb la Noe Gaya, una espluguina que pateix una lesió cerebral i que par�cipa en l’ac�vitat fent cinc quilòmetres amb una cadira especial. Aquest any la Noe la va còrrer acomanyada de familiars i amics. Tot un repte. El mateix ma� del dissabte, es va fer un sorteig entre tots els corredors i corredores d'uns vals per gaudir de productes de proximitat i de restauració. La Cursa Atlè�ca de l'Espluga es pot desenvolupar gràcies a la col·laboració d'una xarxa gran de persones, en�tats, comerços i empreses que aporten tant recursos humans com materials. Des del Club Atlè�c Espluguí agraeix aquesta par�cipació en l'organització d'aquest gran esdeveniment espluguí. ■

La Noe amb familiars i amics després de la cursa de 5km. Antoni Sabaté

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Eufòria dels Cims-Andorra Ultra Trail (233kms, 20.000 m d+) L'entrenador del grup d'adults del CAE, Jordi Pàmies, ha realitzat, aquest mes de juliol, la cursa més dura que hi ha pels nostres voltants. Per tal de fer-nos una idea del què ha viscut, ens ha fet un escrit, que, només de llegir-lo, hem acabat esgotats. Podríem remuntar aquest pe�t relat a la temporada 2018 quan rebo la trucada del Marc Fernández, gran amic de les Serres de Mestral i corredor experimentat en curses de llarga distància per muntanya, el qual em proposa formar parella per par�cipar a Eufòria. Jo ja era coneixedor de la prova i de la seva magnitud. En el primer moment se’m va accelerar el cor i vaig tardar 2 segons en assimilar les xifres i 1 segon més en donar-li resposta: “estaré encantat d’acompanyar-te”. Oportunitats així no es presenten sovint, i si el Marc havia pensat en mi seria per alguna raó. Doncs res, comencen mesos de preparació, entrenaments llargs i durs i alguna que altra nit d’insomni a mida que s’anava apropant la data. Aquella temporada la cosa no va anar com esperàvem, i a causa de la pròpia duresa del recorregut i problemes �sics per part meva, vam haver d’abandonar al km 140 després d’haver estat ni més ni menys que 57 hores en cursa. Em sen�a decebut amb mi mateix, i a més li havia fallat al Marc. Aquest fet no va fer més que incrementar el meu interès per Eufòria i plantejar-me tornar-hi, avaluant tots els errors comesos i plantejant una nova forma de pla d’entrenament per incrementar les garan�es d’èxit en un nou intent. I així va ser com a principis de gener d’aquest 2019 que vaig ser jo mateix qui va trucar al Marc dient-li: “vull tornar a Eufòria i no vull anar-hi amb cap altre que no siguis tu”. Ara el dilema el tenia ell, ja que el record de la duresa i el fracàs anterior es feien presents. Va acceptar, i ens vam posar a la feina per arribar en les millors condicions �siques i mentals per assolir el repte. Cadascú es va dedicar a preparar-ho a la seva manera. Entrenaments molt més llargs des del principi, molt desnivell en alta muntanya durant l’hivern amb la pràc�ca de l’esquí de muntanya per part meva, mirant d’acumular el màxim de metres posi�us i hores per adaptar l’organisme a l’esforç prolongat i la fa�ga. També par�cipacions en altres curses EL FRANCOLÍ

de llarga distància de menor envergadura que en altres moments ja havien estat reptes grans per a nosaltres, però que ara passaven a un segon pla i ens servirien d’entrenaments de qualitat. Amb els deures fets ens presentàvem el passat 16 de juliol a Ordino, molt més op�mistes que la passada edició, amb una millor preparació i concentrats en el que havíem de viure durant més de 4 dies i 4 nits que era el que teníem previst emprar per realitzar l’imponent recorregut andorrà. Andorra és un país rela�vament pe�t, però si li has de fer la volta sencera a peu, pujant i baixant les seves muntanyes, es converteix en el que en el seu dia algú va anomenar “Eufòria dels Cims”. Dia “D”, 17 de juliol: sor�da de la cursa Eufòria. Un dimecres que s’esperava dur i llarg. Agafem forces esmorzant a l’habitació de l’hotel, úl�ms prepara�us i baixem a la sor�da, passem control de material i ens col·loquen la geobalisa, la qual permetrà conèixer la nostra posició en temps real, tant a la organització per seguretat i també per al munt d’amics que ens seguiran on-line des de casa. Cal esmentar també que Eufòria disposa d’un recorregut traçat amb GPS però no balisat, o sigui que no hi ha cap senyal pel camí, tan sols �ndrem el disposi�u i el track per orientar-nos, comença l’infern. Després de passar la inspecció del material ens donem una forta abraçada, i ens desitgem un fantàs�c viatge com

Recuperant una mica al coll de Botella. Cedida

JULIOL 2019

si no anéssim a veure’ns més. Ens acomiadem de l’Anna que ens farà el seguiment i assistència ens els punts intermitjos. La seva tasca serà vital per a la consecució de l’èxit. Abans de sor�r, anem trobant companys d’altres curses, grans corredors i que han anat fent d’aquest esport el que és. Ja hi som, tot a punt, focs ar�ﬁcials, llums, les càmeres a punt, l’speaker fent el compte enrere i vinga! comença “l’infern”. Primeres rampes de sor�da i tot d’una, recordem els primers kms que teníem per davant, una primera part per emmarcar.

Base de vida a Coma d'Arcalís. Cedida

Després de pujar per un bosc i travessar uns prats verds comencem a pujar el primer pic “Estanyó”. Dos kms més tard, un altre pic “La Cabaneta”, només portàvem 19km i ja havíem passat per dos pics de 2900 m. d’alçada! Tot seguit, crestejant, passem per la collada dels Menners i el Pic de la Serrera, un altre pic de 2900 m, i la Portella. Reposem, mengem i ens relaxem una mica al refugi de Sorteny per seguir enﬁlant una pujada curta per encarar el Port de Banyell, km 30. Seguim per pujar el Pic de Siguer, Pic d’Arial i Pic de la Font Blanca. I després de fer un passeig per dos colls més i el Pic de Creussans encarem la baixada que ens portaria ﬁns la 1a Base de vida: Coma d’Arcalís. Primera part feta, 14 hores per fer 48 km i 4600 m. posi�us. Després d’un massatge i descansar una mica, tornem agafar la roba de treball per seguir el camí carregats com uns ases, entrepans, plàtans i 2 litres d’aigua, aproximadament

Albert Vilardell (2 classiﬁcat d'Eufòria), Antonio Esquinas, Jordi Pàmies, Marc Fernández, Jonathan i Anneta. Cedida EL FRANCOLÍ

uns 5 kg a l’esquena amb tot el material obligatori. Tornem-hi, un altre Pic de 2800 metres, el Pic de les Fonts i seguidament, el majestuós Comapedrosa, després de coronar-lo decidim anar baixant per no quedar-nos gelats. Més pedra i terreny lliscant fins arribar al Refugi Comapedrosa on decidim dormir un parell d’hores i recuperar una mica. Con�nuem el viatge: després de fer la collada Sanfons, arribem al Port de Cabús, punt de trobada amb l’Anna que ens espera amb sopa calenta. Descans i pujada de nou al Pic dels Llacs, baixada ver�cal i altre cop una pujada fins al Coll de la Botella. Tot seguit, forta pujada al Coll Novell, cresta i inici de la mí�ca baixada fins a Marginada, 2a base de vida, km 91. Aquí 3 hores de descans, 1 hora 1/2 dormint. Forta pujada fins arribar al Coll Bou Mort, tot seguit, el Pic Negre, crestegem, baixades i pujades, refugis i passem pel Pic de Monturull i Perafita. Con�nuem per fer front a un seguit de pujades amb unes vistes impressionants, la Portelleta, Portella Blanca i Coll d’Isards. Baixada suau fins arribar Pas de la Casa, 3a Base vida, km 140. Menys de 100 km per acabar i punt d’inflexió. En aquest punt, l’any anterior vam dir “prou”. Descansàvem i dormíem una hora i de nou preparats per sor�r, ara teníem per davant trams durs i tècnics, passos complicats i barrancs poc nets. Collades i més collades fins arribar a Solanelles: 4a Base Vida! Abans d’arribar a Ransol, comencen els meus problemes de mal d’estómac. Això no pintava gens bé, aturades cada 2x3 i no recuperava. Ja no menjava com al principi i estava perdent molt de líquid, però con�nuem amb esforç i convicció. D’aquí a Ordino, 55 km duríssims. Primer baixada per una pista i de nou una forta pujada fins la collada d’Agols. Arribada a Escaldes, després d’una forta baixada per un camí empedrat, un lloc fascinant però molt dur. De nou parada, 1 hora per dormir i segueixo malament. Per davant, 28 km durs i tècnics, començant per una pujada fins al Coll d’Ordino. L’arribada cada cop és més a prop. Iniciem la darrera pujada per assolir el cim del Casamanya i llavors ja tot és costa avall fins la meta! Arribada apoteòsica, plorant i orgullosos d’haver pogut acabar aquesta bes�esa. Un pa�ment con�nu, hores i hores d’alt alts i baixos, anècdotes i gaudint dels paisatges majestuosos dels Pirineus. Sota l’arc de meta, abraçades, plors i rialles... i ja podíem oblidar el mal tràngol de l’any anterior, la meva cara ho deia tot: un somni que ja era realitat! Temps final: 99 hores i 23 minuts. No vull acabar sense agrair a una persona que va fer possible que arribéssim tant sencers: l’Anna, la meva dona, una 4x4, una gran persona i que ens ha mimat com ningú, i també cal donar les gràcies al seu germà, el Bernat. I per úl�m, al meu company de viatge i gran amic: el Marc. Sense ell tot això no seria més que un somni. Així acaba aquesta petita història, viscuda amb passió i orgull. No oblidem que som corredors populars, per a nosaltres això no deixa de ser un hobby, però treballem amb il·lusió per gaudir d’un món ple de somnis que algun dia és fan realitat! ■ Jordi Pàmies

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB TENNIS TAULA L'ESPLUGA

El CTT l'Espluga tanca una temporada de rècord amb 5 copes Els de la Conca se situen al capdamunt de la Segona Divisió Provincial en compe�cions individuals i per equips El tennis taula espluguí ha posat punt final a una nova temporada de rècord de la qual en destaca l'ascens a la Primera Divisió Provincial, però també un total de 5 copes que situen el CTT l'Espluga de Francolí entre els millors clubs de la Segona Divisió Provincial en compe�cions individuals i per equips. D'entrada, el primer equip dels Carquinyolis s'ha fet seva la copa que reconeix l'ascens a la primera categoria provincial. En paral·lel, els bons resultats van situar tres jugadors espluguins entre els 10 millors de la lliga, però només David Pàmies dins del Top8. Tot i això, dues baixes van permetre a Sorin Anca i Joel Andreu disputar-se també les primeres posicions del Top8. En una compe�ció entre els 8 espor�stes, Sorin Anca va proclamar-se com el millor jugador de la categoria, seguit de Joel Andreu. D'altra banda, entre el palmarès del club espluguí ja hi figura la segona posició a la Copa B aconseguida per l'equip format per David Pàmies, Joel Andreu i Zdroba Micrea. Aquesta és una compe�ció piramidal que se celebra una vegada acabada la lliga regular. I, finalment, la cinquena copa de la temporada també ha anat a parar a les mans de David Pàmies, en aquest cas per la seva tercera posició a l'Open Absolut B celebrat a Vinaròs. Pàmies va pujar al podi dels millors jugadors de se-

gona i tercera i, això, li va donar accés a disputar la primera fase de l'Absolut A davant dels millors de primera, preferent i nacional. Les copes ja estan exposades a la seu del club, ja que di-

versos representants de l'en�tat van recollir-les el passat 13 de juliol en el sopar de la Federació de Tarragona. El CTT l'Espluga ampliarà el nombre d'equips Amb aquest bon balanç, el club ja treballa en la confecció dels equips per a la pròxima temporada. Encara amb la porta oberta per rebre nous jugadors i jugadores, el CTT l'Espluga ampliarà, molt previsiblement, el nombre d'equips federats. ■

CORAL ESPLUGUINA

Concert de ﬁ de curs de la Coral Espluguina La Coral Espluguina va oferir un concert memorable el passat dissabte 20 de juliol a l’Església Vella de l’Espluga de Francolí. Amb aquesta actuació, l’agrupació musical volia tancar la temporada alhora que fer l’habitual intercanvi, en aquest cas amb la Coral Veus del Camp. Sota la direcció del músic Josep Mateu, la Coral Veus del Camp està cons�tuïda pels cors parroquials de Santa Maria de Puigpelat i Sant Bartomeu d’Alió. Van interpretar conegudes cançons com l’havanera “El meu avi”, “El EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

�o Pep”, “L’estaca”, “La balanguera” i na, Xavier Morgades, les dues peces “La Margarideta”, a més de dues pe- més rellevants d’aquest concert han ces religioses, “Aca�st”, un cant orto- estat “¡Ay linda amiga!”, anònima del dox, i “Siyahamba”, una cançó religiosa zulú. Per la seva banda, la coral amﬁtriona va presentar un repertori de sis cançons, que van ser i nte r p reta d e s a m b l’acompanyament al piano del mestre Josep Mateu. La selecció de peces per a aquest concert pretenia oferir veus de pregària, amb “Signore delle cime” i “Coneixes els secrets”, la veu profunda d’una mirada, amb “T’he mirat”, la veu dolorosa de qui ha perdut l’amor, amb “¡Ay linda amiga!”, la La Coral Espluguina al'Església Vella. Cedida veu del misteri, amb “Cançó del faroner”, i la veu entusiasmada de qui canta a la Renaixement (XVI), i “Coneixes els sevida, amb “El moliner del Freser”. Se- crets”, del compositor barroc Henry gons el director de la Coral Esplugui- Purcell. Tal com va anunciar Xavier

Morgades, el concert que va oferir la Coral Espluguina es va dedicar a la presidenta de l’agrupació, la Sra. Montserrat Masdéu, que, per trobar-se convalescent d’una intervenció quirúrgica, no va poder par�cipar en l’acte. En ﬁnalitzar els seus programes, les dues corals van interpretar dos cants comuns, “Vell pescador” i “Ves�da de nit”. Es tracta de dues havaneres de Josep Anton Pujol i Castor Pérez i Glòria Cruz, respec�vament. La satisfacció dels dos directors, els somriures dels cantaires d’ambdues corals i els aplaudiments del públic assistent va deixar palès el resultat de la feina ben feta durant els assajos, el talent i el bon mestratge de la Coral Veus del Camp i de la Coral Espluguina. ■

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"El professor enamorat" “[Schliemann] inventà un mètode personal per aprendre idiomes: primer els escoltava sense entendre’ls, després n’aprenia de memòria paràgrafs sencers i els recitava. En sis mesos, amb aquest mètode, aprengué l’anglès. [...] Cap ideologia podrà manllevar mai la força que duu a enamorar-nos d’una EL FRANCOLÍ

llengua. Cap ideologia no pot atribuir-se la possessió d’una llengua, perquè aquesta sempre s’escapa, esmunyedissa, dels dictats i les normes. He après el català escoltant-lo d’aquells que no saben que el parlen, d’aquells que són la llengua sense saber-ho, i construeixen inconscientment ﬁligranes fonètiques

amorosides com el vi que envelleix sota la mirada d’un vinater sense pressa. No sé si aquest enamorament es pot transmetre als estudiants de català. De ben segur que depèn dels professors”. Montserrat Roig Avui, 12 de juliol del 1991

*Fragment escollit per Andreu Morta

JULIOL 2019

LA BÍBLIA ENS PARLA L'Evangeli de Marc

Sembla que l’evangelista Marc és el primer que parla de Jesús de Natzaret, més o menys l’any 70 dC. Ho fa servint-se d’un gènere literari o �pus d’escrit que anomenem evangeli, és a dir, bona nova. Mateu i Lluc, cada un pel seu costat van conèixer el text de Marc, que junt amb altres fonts d’informació, fan servir de base per la redacció dels evangelis respec�us. L’evangeli de Marc no parla de la infància de Jesús, aquest comença explicant quan es fa batejar per Joan Baptista i a continuació fa una proclamació dels fets i les paraules que configuren la vida de Jesús, presentada de forma narrativa. És l’evangeli més curt, però prou treballat per a posar de relleu la humanitat del fill de Déu. He triat la cita de la purificació del temple –que també en parlen Mt. 21, 12-17. Lc. 19, 45-48 i Jn. 2, 13-22– perquè ens ajudi a discernir el veritable sentit que té aquest espai i aleshores ens adonarem que sobretot és “Casa d’oració per a tots”. Manel Morgades

Puriﬁcació del Temple (Mc. 14, 15-19) Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. I els instruïa així: -¿No diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració per a tots els pobles"? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres! Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien ferlo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina. I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir Maqueta del temple de Jerusalem (Museu Bíblic de Jerusalem). Manel Morgades i Rosell de la ciutat.

RACÓ DE PENSAR 1.- POM/A . Masculí POM: Peça de metall, fusta, vidre... de forma arrodonida, que es posa a una barana, moble, etc. com a acabament d’un element ver�cal en una porta... com agafador. . Femení POMA: Fruit de la pomera. Poma camosina, d’agredolç, roqueta, terrola.

EL FRANCOLÍ

2.- SOL/SAL . Masculí SOL: Astre lluminós al voltant del qual gira la terra. Cinquantena nota de l’escala musical. Sense companyia. . Femení SAL: Substància blanca cristal·lina (clorur de sodi que abunda a la naturalesa, principalment en l’aigua de mar. Consum humà).

JULIOL 2019

C A S A L SECCIÓ DE GIMNÀSTICA DEL CASAL

La Secció de Gimnàstica celebra la fi del curs El passat 1 de juliol vàrem fer el dinar de ﬁnal de curs de la Secció de Gimnàs�ca del Casal, la secció de les més maduretes, que imparteix la professora Celina Aldonate. Enguany vàrem fer el dinar a L’Ocell Francolí. Com podeu suposar ens ho vam passar super bé, com sempre que ens ajuntem a fer la gimnàs�ca, o el tallat de després, o la mona, o etc... perquè a més de compar�r ac�vitat, totes formem part d’un grup d’amigues que s’ha creat en aquesta secció del Casal i que la Celina ha sabut mantenir. Les classes s’imparteixen al ma�, consten de dues parts, una d'escalfament que sempre és ballant, amb els seus corresponents es�raments per evitar lesions, (que tenim

una edat) i l’altra més postural, on treballem sobre tot abdominals i esquena. A les classes, la Celina, ho combina de tal manera que acabem fent diverses tècniques com pilates, toniﬁcació, es�raments, postures de ioga, treballant amb els aparells adequats cadascuna d’elles, com peses, pilotes (tan grans com pe�tes), cintes... i al ﬁnal arriba la cirereta del pas�s amb uns minuts de relaxació, on la teva ment pren consciència de les diverses parts del teu cos acabant la classe amb una ac�tud molt agradable i posi�va. Per úl�m només queda dir-vos que, us convidem a provar-ho. Desitgem un bon es�u a tothom. ■

SECCIÓ DE PATCHWORK DEL CASAL

Exposició de patchwork Ha arribat un altre es�u, i amb aquesta entrada la Secció de l'americà i està composta per "patch" que vol dir pedaç de patcwork del Casal es posa les piles i ens mostren tota i "work" que significa treball. Així doncs ja podem intuir que la feina feta durant l'any. el patchwork es la tècnica de confeccionar roba amb la unió En aquesta ocasió, l'exposició es va celebrar el passat 13 de pe�ts pedaços. i 14 de juliol a la Sala Llucià Navarro. Després d'un pisoclaEl boom del patchwork va arribar de les dones americabis, la presidenta del Casal, Ma Dolors Civit, donava per in- nes arrel de la Gran Depresió, quan les senyores apedaçaaugurada la mostra que duraria fins l'endemà. ven les robes a base de pegats i així reciclaven, ja que l'ecoLa Secció de patchwork nomia no permi�a comfa anys que treballa incanprar peces noves. sablement, la professora, Com sempre, l'exposició Rosa Maria Badia ensenya va tenir una gran afluència la tècnica de cosir pedaços de públic que volia veure els de roba a les alumnes que treballs d'enguany. També es divideixen en dos grups com és habitual, les cosidoels dilluns a les tardes. res van fer un sorteig d'alUn total de 13 alumnes gunes de les peces confecprac�quen aquesta tècnicionades aquest any. Amb ca de confecció que s'ha els beneficis del sorteig, les posat de moda però que ar�stes de l'agulla compren compta amb una extensa algun del material necessahistòria. L'e�mologia de ri per a aquesta la tècnica la paraula "patchwork" ve Les cosidores amb la professora Rosa M Badia i Ma Dolors Civit. D. Guasch de cosir pedaços. ■ EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

C A S A L TRATEA TEATRE

L'èxit del taller d'iniciació al teatre promou un curs de teatre infan�l, juvenil i d'adults Un total de 9 alumnes s'han inscrit a les classes de teatre que el Casal de l'Espluga juntament amb el grup teatral de la mateixa casa, han promogut. En curs d'iniciació al teatre, estava destinat a joves d'entre 12 i 16 anys, les classes han estat impartides per l'actual directora de Tratea Teatre, Ester Majós llicenciada en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. Nova secció de teatre infan�l i juvenil La bona rebuda d'aquesta proposta, ha fet que el Casal juntament amb la directora Ester Majós, organitzin la nova secció de teatre des�nat als joves, també es farà la prova amb els infants. Es preveu que aquestes classes comencin el mes d'octubre i ﬁnalitzin el juny i s'impar�ran els dimarts de les 18:30 a les 19:30 per a infants i els divendres de les 19h a les 20h per a joves. En aquest curs d'iniciació al teatre es pretén treballar tècniques teatrals

Els joves que van fer el taller de teatre. Cedida

com l'expressió corporal, expressió oral, improvisació, dicció... Cursos monogràﬁcs per a adults Juntament amb els cursos infan�ls i juvenils, també s'han organitzat uns ta-

llers per a adults, aquests s'impar�ran de 8 a 9:30h els dimecres. Aquests cursos seran monogràﬁcs i �ndran una durada de 2 mesos ja que en cada un d'ells es treballarà una sola temà�ca. ■

CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

Josep Maria Trullols es proclama vencedor del Trofeu Open de Categories 2019 El passat 22 i 23 de juny, se celebrava a la localitat de Mot-roig del Camp, el Trofeu Open de Categories 2019. En aquesta edició s'hi va presentar el pa�nador espluguí Josep Maria Trullols que compe�a al nivell A, Categoria júnior. L'espluguí va realitzar a la perfecció, el disc creat per l'entrenadora del club espluguí, Sabina Masdeu, aconseguint així, la primera posició. El Josep Maria és un pa�nador treballador i constant, fruit d'aquest esforç aconsegueix aquests bons resultats. ■ EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

PINZELLADES DEL PEDRÍS Ramon Cera Espasa, el profe

Estem al pedrís que hi ha situat entre l'Escola Vedruna i el pavelló del Casal, perquè has triat aquest lloc? Perquè està situat entre dos edificis molt importants per a mi, l’un és on he estat 37 anys exercint de professor, fins que em vaig jubilar i l'altre és on he estat durant 27 anys fent d'entrenador, delegat i el que calgués, a la secció d'Hoquei del Casal, per això el considero un lloc estratègic Com va ser que vas triar fer de mestre? A la vida sempre has d'escollir camins i pot ser que l'enceris o que t'equivoquis, i jo vaig escollir aquest. Quan era jove, durant els es�us feia repassos per quatre rals que ajudaven força econòmicament, cada vegada m'agradava més l'ensenyar. Quan encara estudiava la carrera un dia al tornar a l'Espluga, una veïna que estava a la AMPA de les Vedrunes, em va comunicar que els faltaven mestres, i així va anar, vaig acabar d'estudiar i vaig començar a treballar, així va ser el principi i fins la jubilació. Vas ser un impulsor important de l'esport a l'escola i a l'Espluga, fes-ne una pinzellada El fet que jo no pogués practicar esports de contacte no impedia que pogués fer altres coses, a mi m'agradava molt l'hoquei patins, el meu veí el Miquel Sánchez em va posar aquest cuc que ha durat i dura fins avui dia. Vaig començar fent les estadístiques, acompanyant- lo als partits, llavors vaig haver de triar, donat que jo jugava al tennis taula i als escacs. Em van oferir ajudar l'hoquei i els vaig dir que m'agradaria fer d'entrenador EL FRANCOLÍ

i m'hi vaig posar de cap, als tres anys em van oferir fer-ho del primer equip, llavors tenia 23 anys i molts dels jugadors, més de 30. Recordo que em preguntava com ho podria conduir tot allò, me'n vaig sortir i durant 27 anys. També a l'escola vaig promocionar l'esport en aquest cas el futbol, vam aconseguir ser campions de Tarragona escolar durant 2 anys seguits enfrontant-nos amb escoles de 1000 alumnes, nosaltres érem 10 jugadorets però molt bons. Amb l'atletisme també ens coneixien per Tarragona i Barcelona, en van sortir subcampions de Catalunya, amb l'ajuda de col·laboradors lògicament. A mi els nanos m'agraden, mentre preparàvem l'entrevista n'hi havia uns que em saludaven i em cridaven "profe".Això a m'omple de goig i el cor s'enxampla, perquè jo sempre serè el profe encara que ells �nguin més de 40 anys. Com veu un profe com tu dius, el creixement cultural i personal dels seus an�cs alumnes? Quan en trobes alguns i els hi preguntes com els va, i ells t'expliquen la seva vida, on treballen, que fan... et podria dir que per mi no hi ha res millor ni cap regal al món que sigui millor que aquest. A vegades em saluden persones i jo amb educació els hi torno però acte seguit em diuen “no em coneixes, eh? jo vaig ser alumne teu ja fa molts anys", encara se'n recorden, això m'omple molt i em fa sen�r molt realitzat. Pot ser que en l'actualitat es qües�oni l'educació en algunes de les seves parts? com ho veus? Per desgràcia l'educació sempre és un centre de discòrdia, el col·lec�u de mestres, si està bé per uns, està malament per d'altres i això és molt important que se superi d'una vegada, per exemple, en el cas català, nosaltres no fem que es�min més a Catalunya o Espanya, el que fem és que siguin crí�cs, que no s'empassin tot i que a cada co-

sa que vegin li busquin un perquè i el tema és, que per mi és millor aconseguir persones que pensin, que raonin, que inves�guin envers el que fan i no persones que s'ho creguin tot sense més, aquest és un objec�u molt important de l'educació. Durant la meva vida laboral et puc assegurar que mai hem dit cap paraula en contra de ningú. Ens podries explicar alguna anècdota? Per nosaltres el dia a dia es una anècdota, que et diguin que estan contents perquè el pare i la mare tornen a estar junts, o que es troben bé o malament, tot són pe�tes histories del dia a dia, això és el més bonic de tot. L'hoquei pa�ns del Casal va arribar a celebrar compe�cions internacionals, com ho recordes? Que un club com el nostre pogués fer un torneig a l'estranger, en concret a Alemanya, va ser molt important i ﬁns i tot en varies ocasions, era el nostre Erasmus de l'hoquei pa�ns, eren els anys 80, i no se sor�a tant com ara a l'estranger. Com veus el jovent de l'Espluga avui en dia i el seu futur? L’Espluga és un poble pe�t i per desgràcia no té les millors condicions de treball, no tenim ni ﬁbra òp�ca i ho poso com un exemple per si volem tenir gent que es quedi a viure i a treballar al poble, se'ls ha de donar tota mena de facilitats, ja que en cas contrari marxen a altres llocs. Sé de molts ex-alumnes que estan fora, ja que aquí no poden exercir les seves professions. A veure si, amb el túnel de Lilla al menys es pugui millorar aquest aspecte. ■ Joan Casanovas

JULIOL 2019

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Ramon Mar� i Mar� (Biel) Ramon Mar� i Mar� (a) Biel va néixer a la nostra vila el 20 de març de 1917. Era fill d’Enric Mar� i Miquel, iniciador de la nissaga de ferrers, i d’Antònia Mar� i Rosell. L’any 1951 es casà amb Dolors Canudas i Canalda, de Manresa. De ben pe�t es va interessar per l’ofici de ferrer que exercia el seu pare. Als 14 anys va entrar a les Escoles Professionals que els salesians tenien a la ciutat de Barcelona. Allí hi passà sis anys aprenent l’ofici de serralleria i forja ar�s�ca. Posteriorment hagué d’incorporar-se a files amb la seva lleva i, en acabar la guerra de 1936-1939, tornà

Ramon Martí i el seu pare Enric. Arxiu

a l’Espluga i ajudà el seu pare a la ferreria. En aquells moments Eduard Toda i Güell seguia endavant amb la seva idea de restaurar el mones�r de Poblet i contactà amb cal Biel per dur a terme els primers treballs de ferro. En incorporar-se com a monjo l’espluguí Bernat Morgades Òdena, la col·laboració de cal Biel amb Poblet s’incrementà i es passà de les actuacions pròpies de l’oﬁci de ferrer (posar marcs i ﬁnestres i altres feines d’arranjament) a d’altres que es�mularen l’esperit ar�s�c de Ramon Mar�. Una de les primeres obres ar�s�EL FRANCOLÍ

ques fetes per al cenobi fou un gran candeler, creat amb un fuell de carro durant la Setmana Santa de 1946, des�nat a aguantar el ciri pasqual. Després va fer lampadaris per al menjador del mones�r. Amb mo�u del trasllat de les despulles dels reis de la Corona d’Aragó a Poblet l’any 1952 i la seva estada una nit a l’Església Vella de l’Espluga, va forjar un lampadari format per una creu amb quatre llàn�es als extrems i uns cercles concèntrics amb dotze pe�tes llàn�es que n’envolten una de més gran central, tot simbolitzant els dotze apòstols, els quatre evangelistes i al centre Jesús, model que repe�rà posteriorment per a l’església de Poblet. També forjà una teiera que fou col·locada a la façana exterior de l’església espluguina. L’encàrrec d’una creu d’altar per a la capella de Sant Mar� de Poblet l’any 1958 el projectà internacionalment en ser portada de la revista Time el març de 1960. Aquest mateix any construí dues portes vidriades per al ﬁnal del claustre del mones�r de Poblet i set llums de sostre per al col·legi Santa Teresa - Ganduxer de Barcelona. En anys successius forjà moltes peces per a diverses esglésies i mones�rs tan catalans com de fora, així com nombrosos encàrrecs per a par�culars. Per la Fira de gener de 1981 l’Ajuntament de l’Espluga organitzà una Exposició de Ferros i Records de cal Biel. En el díp�c que contenia el programa, Ramon Mar� posava de manifest el seu amor a l’oﬁci: “a cal Biel tenim el rellotge parat per aquests temps que estem vivint i el fem anar com anava quan ningú de nosaltres vivia, mentre piquem i dobleguem els ferros calents damunt l’enclusa de la mateixa manera que es feia quan es va començar a conèixer”. Ramon Mar� prengué part a la Fira Internacional de Mostres de Barcelona l’any 1983, en la mostra d’artesania, amb un estand al Pavelló de l’artesanat català i el 1986 rebé el guar-

dó de “Mestre forjador”. A l’exposició internacional que els

Creu. 1958. Arxiu

an�cs alumnes salesians organitzaren al Museo del Risorgimento de Roma l’any 1988, amb mo�u del centenari de la mort de Giovanni Melchiorre Bosco (Don Bosco), Ramon Mar� aconseguí el segon premi. L’any 1994 rebia el premi “Amor a l’ofici”, atorgat per la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País i el 1999 la insígnia d’or de la Federació nacional d’an�cs alumnes salesians d’Espanya. El desembre de 2006 se li lliurà la primera Medalla de la Vila de l’Espluga de Francolí atorgada per l’Ajuntament. Gran aficionat a la fotografia, va dipositar el seu arxiu fotogràfic sobre la vida espluguina al Museu de la Vida Rural. Va morir l’u d’abril de 2011. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: BOU I SIMÓ, J.M. Espluguins exemplars, Cossetània Edicions, Valls, 2008. CARRERAS CASANOVAS, A.: Ramon Martí i Martí, mestre forjador, a Aplec de treballs, 27, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 2009. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2005. ■ JULIOL 2019

ARA FA 100 ANYS

Juliol de 1919, a l'Espluga

A l'Espluga arribaven en comptagotes les no�cies de la polí�ca catalana i la de l'Estat. A les Corts el diputat republicà federal Julià Nougués, vinculat a l'Espluga per la seva propietat de la Masia, discu�a actes que al seu entendre no havien de prosperar i tenir un escó a la cambra. L'elecció de Lerroux com a cap dels republicans creava divisions internes. El diaris conservadors aprofitaven per crear malentesos a les files de l'esquerra. El 15 de juliol queia el govern d'Antoni Maura, el conservador mallorquí. A Barcelona la inestabilitat social que ja s'arrossegava des de la vaga de la Canadenca, generava conflictes diaris. La suspensió de garan�es cons�tucional havia estat en vigor des del mes d'abril. El governador de Barcelona, man�ngué aquella suspensió fins el mes d'agost. El capità general de Catalunya mantenia una ac�vitat desmesurada empresonant cene�stes. La patronal declarà el lock-out el 16 de juliol. Per contra, els sindicats que tenien els seus dirigents empresonats, estaven en mans dels seus elements més radicals. El corresponsal de premsa més ac�u de l'Espluga aquell juliol era Joan Farré Gual, del Correo Catalan. Les seves, però, eren cròniques de l'ac�vitat catòlica al poble. La festa del Sagrat Cor, la vetllada del Col·legi de les Germanes Carmelites, la festa de l'Escola Dominical, els nois dels Sants Àngels que organitzaven una secció de "foot-ball", etc. Com anècdota de la festa de l'Escola Dominical, permeteu-nos un breu relat. A les nenes de les families humils se'ls obsequiava amb algun regal, humil també, si voleu, però regal al cap i a la fi. Una nena de casa bona, molt menuda va preguntar a la seva mare, com és que a ella no li havien regalat res. Per un infant és dificil entendre això de les classes socials. Malauradament no fa cap favor, o feia... Aquesta festa amb asistència d'algunes autoritat i presidida pel senyor rector Bali Sans i el cap de la guàrdia civil, tancava el curs per l'ensenyament a les noies que ja treballaven i havien deixat els estudis reglats. La festa concloia amb una mena de representacions teatrals a càrrec de les alumes. "...el quadre d'astronomia «El sistema planetario»; la sarsuela «En el Colegi», «La revolució alfabética»; el qua-

EL FRANCOLÍ

dret musical per set nenes molt petites «Les non-non» i la sarsuela preciosa «Dia de campo», acompanyades al piano pel Director Rvnt. don Josep Solé.” En començar l'es�u era d'obligada ressenya, parlar dels excrusionistes "desitjosos d'admirar les belleses que per aquests voltants s'hi troben." Així, doncs, es donava compte del pas per l'Espluga de la volta a Catalunya en automòvil, la visita d'unes senyoretes de Lleida, una excursió des de Vilafranca del Penedès o el alumnes del Col·legi de Sant Gabriel de Valls. S’esperaven bones collites, menys la d’ametlles que es preveia escasa. El 13 de juliol al Correo Catalan hi podem llegir: -L'últim mercat s'ha vist molt concorregut de forasters. Els ous es paguen a tres pessetes dotzena, creientse que aniran més cars perque no es poden importar dels pobles vehíns, d'ahont ordinariament s'importaven, perque corresponent a la provincia de Lleida no es permet el treurels de dita provincia. En dits pobles es paguen de sis a set rals. A més

aquesta vila es de gran consum, particularment a l'istiu. A ﬁnals de juliol s’estava enlles�nt “un ar�s�c menjador a l’aire lliure” a tocar de la font del Deport a la Pena. Era un cobert amb fogons. ■ Josep Maria Vallès i Martí

JULIOL 2019

REPORTATGE 70 ANYS DE LA FUNDACIÓ DE L'ALBERG JAUME I (1949-2019)

D'EINA DE LA DICTADURA FRANQUISTA A EQUIPAMENT DE SERVEIS PER A LA CIUTADANIA (1a PART) TEXT: JORDI ROCA I ARMENGOL

D’hotel a alberg L'any 1890 el polí�c liberal tarragoní Pere Antoni Torres Jordi comprava la Masia de l'Aigua, amb la seva deu d'aigua ferruginosa, a la família Anguera de l'Espluga per quinze mil duros. Començava així la gran transformació de l'indret conegut com a Les Masies. Aquell mateix any de 1890 es començaren a aixecar les edificacions que cons�tuïren el balneari Villa Engracia. Dos anys després, el 1892, les edificacions ja estaven enlles�des i l’hotel central del balneari funcionava a ple rendiment. Es cons�tuïa un potent centre d'atracció turís�ca que perduraria fins a l'esclat de la guerra civil de 1936-1939. Era un balneari ple de vida, amb festes, excursions, concerts, balls de societat i de saló i sessions de teatre. Mort Pere Antoni Torres Jordi, els seus béns varen sor�r a subhasta el 1904. Varen ser adquirits pel doctor Salvador Roca i Ballver, de Barcelona i el seu sogre Joan Carsi Carsi.

xalets del Parc, els xalets de Villa Engracia i la Masia de l’Aigua. Tot el conjunt l’any 1936 va ser adquirit pel comerciant barceloní Josep Costa i Compte. Durant la contesa civil de 1936-1939 a l'ediﬁci central s'hi instal·là un hospital militar de l'exèrcit de la República. En aquest mateix indret s’hi va fer un dels comiats als brigadistes internacionals, el 25 d’octubre de 1938.

i disset anys, el primer torn de l’Albergue, com es coneixia, es va fer el mes de juliol de 1949. Comandaven l’alberg la “camarada” Natalia Gras, la secretària Montserrat Beda, una intendenta i diverses instructores, algunes de les quals tenen la �tulació d'infermera. El metge del l'Alberg era el doctor Josep Bertran de l'Espluga. El 25 de juliol de 1949, amb la presència de la delegada nacional de la Sección Femenina Pilar Primo de Rivera i de la delegada provincial Carmen Dalmau Niubó, s’acomiadava el primer torn de nenes que hi havia es�uejat. Procedien de les anomenades quatre províncies catalanes i de Castelló, València, Saragossa, Osca i Navarra. El mes de setembre de 1949 unes 86 nenes, “Flechas de Tortosa”, foren el darrer torn de l’AlberComiat de les Brigades Internacionals. 1938. gue, que es va clausurar el dia 1 Henry Buckley d'octubre de 1949 amb la presència del governador civil i jefe proL’Albergue Jaime I el Conquis- vincial del Movimiento Francisco Labatador die Otermin, del subjefe provincial Un cop acabada la guerra, es Francisco Ferrándiz, de la delegada prova segregar l’ediﬁci central i el vincial de la Sección Femenina Carmen seu entorn por�cat del que ha- Dalmau, del delegat provincial del Frenvia estat Vil·la Engràcia i es ven- te de Juventudes Julio Mar�nez Roces, gué a l’Estat per 400.000 pes- del falangista i posterior alcalde de Tarsetes. A par�r d'aleshores es ragona Rafael Sanromá Anguiano, del va conver�r en l'Albergue Jai- prior del mones�r de Poblet Joan RoEl gran hotel Villa Engracia, després alberg. Arxiu me I el Conquistador, de la Sec- savini i del padre Ruﬁno, capellà de ción Femenina de la Falange l'Alberg. A par�r de la dècada de 1910 funci- Española Tradicionalista y de las JONS. Les nenes realitzaren un fes�val de onaven el gran hotel Villa Engracia, els Adreçat a nenes i noies d’entre vuit "coros y danzas", començant l'acte amb EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

la representació de l’obra "Las tres princesas". Tot seguit ballaren una sèrie de danses "regionals", interpretaren diverses cançons populars i acabaren amb una sessió de rítmica amb música clàssica. Finalitzada la vetllada, es varen resar les oracions de la nit davant la "Cruz de los Caídos", es cantaren els himnes i es varen arriar les banderes (espanyola, falangista i tradicio- El menjador. Arxiu nalista). La voluntat de la Sección Femenina dos quarts d‘una. Després tenien temps era realitzar grans reformes a l’edifici lliure fins l’hora de dinar, a dos quarts que permetessin acollir unes 300 no- de dues. De quatre a cinc de la tarda ies, construir un camp de jocs i una ca- feien classe de labors i de cinc a sis hi pella. Tot com a lloc de descans i pre- havia ac�vitats voluntàries i berenar. ventori. Cada any hi podien passar, Tot seguit tocava la classe de nacionalsindicalisme i formació polí�ca, més tard un passeig i, a un quart de nou, oracions, arriar les banderes i sopar. A par�r de les onze de la nit havien de guardar silenci. Per cada 50 noies hi havia una instructora. Tot i el nom d'alberg, la seva funció era molt diferent del concepte actual, ja que funcionava com a una escola de formació faL’Alberg, des de l’altra banda de la carretera de langista, que també acollia reuniles Masies. Arxiu ons del Consejo Provincial de la Sección Femenina. També es feien cursos per a mestres per tal que poguessin obtenir el �tol d'instructores dels ensenyaments assignats a la Secció Femenina. Així definia la delegada provincial de la Sección Femenina Carmen Dalmau l'Albergue Jaime I l'any 1950, en una entrevista al Diario Español de Tarragona, quan Pilar Primo de Rivera i el sub-prior de Poblet preveia acollir durant la temporaBernat Morgades l’any 1949. Arxiu da a 300 nenes: El Albergue “Jaime I” doncs, entorn 900 noies de juliol a se- En nuestra provincia, el Albergue “Jaitembre amb un primer torn de 20 di- me I”, instalado en Espluga de Francoes i els altres dos d’un mes. lí, al lado del Monasterio de Poblet, La vida a l’Albergue cuyo ambiente, y espiritualidad inEl dia a l'Albergue començava a les vuit fluyen en la formación de las niñas, del ma�, quan es tocava diana (els fes- está estupendamente situado, bien ori�us a les nou). Posteriorment les al- entado, con inmejorable temperatura, bergades assis�en a missa, resaven les poblado de bosques de pinos, encinas oracions, hissaven la bandera i anaven y robles, con manantiales de agua exa classe de religió. A les deu era l'hora celente, contando con todos los servid’arreglar les habitacions i de passar cios -modernos, amplios comedores y revista. A les onze iniciaven les classes salón biblioteca y con todas las condide cant, de ball i de gimnàs�ca fins a ciones necesarias, y la Sección FemeEL FRANCOLÍ

nina ha preparado el alojamiento para las cien albergadas que dentro breves días llegarán a él. Como se reza y como se canta Una campana que suena como la de una ermita, hace abrir los ojos a las cien niñas que viven en el Albergue. Con sus risas alegres se acabó el prolongado silencio del amanecer. Luego, se vuelven a callar y ante la Cruz de los Caídos, en el más bello rincón, sus voces unidas en el aire limpio del día recién estrenado se elevan al cielo. Allí al unísono rezan las oraciones y salmos, igual que un poco antes han hecho en el Santo Sacriﬁcio -contestando a la Misa Dialogada. Porque los Albergues de las Juventudes de la Sección Femenina comienzan el día poniendo sus pequeños y sencillos corazones ante el Señor. Tres banderas suben lentamente, como si quisieran llegar hasta el cielo. Y el reloj grande, inmenso, que empieza a comunicar vida y calor a la tierra, envía sus rayos para iluminar estos solemnes momentos del Albergue. La misión de la mujer está dentro del hogar Las niñas son mujeres en semilla y es necesario preparar la buena simiente para que el fruto sea sano y rico. Dentro de unos años estas niñas que hoy cantan, ríen y juegan, tendrán una misión que cumplir. Ellas, ahora, saben algo de todo esto; mas todavía no acaban de comprenderlo. Pero los Mandos del Albergue, seleccionadas entre las mejores por la Sección Femenina, lo saben, y conscientes de su responsabilidad, ponen su alma entera en cuidar con todo cariño la orientación de las que les están encomendadas. Y para ello empiezan a prepararlas ahora, cuando los años son propicios. ...ella corta y ella cose las camisitas del Rey; de oro son las tijericas y las agujas también, pero aunque sean de oro, ¡trabajo cuesta coser! Esto dice Antonio de Trueba de la Reina Isabel, mujer modelo que, con Santa Teresa de Jesús, tiene la Sección Femenina como ejemplo digno de ser imitado. Por eso en los Albergues se va enseñando a JULIOL 2019

las niñas en forma adecuada, tendiendo con toda la alegría de sus almas. Y coa su edad, la tarea que más tarde ten- mo cantan bailan. drán que realizar. Para ello se les crean Y a la hora de la gimnasia, cuando la algunas pequeñas obligaciones por me- instructora señala los ejercicios de la dio del servicio establecido como servir a tabla correspondiente, sus cuerpos adsus compañeras en el comedor, arreglar quieren elasticidad y fortaleza. el Albergue, hacerse las camas, colocar El fuego, símbolo del hogar las flores, preparar la capilla Durante todo el día han asistido a varios La importancla de la labor espiritual Las clases de Religión y Nacional-Sindicalismo, que siguen un programa especial para ellas perfectamente estudiado, van encaminadas a conseguir que sus vidas se llenen de un sentido profundamente cristiano. Que sientan las inquietudes de la Patria sin desentenderse de sus problemas escudándose en una feminidad mal entendida, sino, por el contrario, acostumbrarlas desde pequeñas a distinguir lo Exercicis gimnàstics. 1949. Arxiu justo de lo injusto y lo bueno de lo malo, en todos los aspectos de la vi- sitios, por la tarde han hecho una marcda. ha a un lugar pintoresco, o han visitado el Monasterio de Poblet para ir conocienAlegría y mejoramiento físico do su historia y cultivar su espíritu. La alegría reina en el Albergue. En caAhora, por la noche, en la hora tranda hora, en cada minuto, en cada mo- quila y quieta, se reúnen, todas alremento distinto de la vida en el mismo. dedor de una gran hoguera. Es el símEn clase de canto la instructora les en- bolo del hogar, eI calor del amor, de la seña que esa canción tan bonita es de unión. Cantan las niñas aquellas canAsturias, la región cuyas montañas se ciones que acaban de aprender y escemiran en el mar, o de Castilla la hidal- nifican romances delicados. Siempre ga, de Navarra la noble o de Aragón la ocurre algún percance gracioso, cualrecia, y ellas sintiéndose unidas íntima- quier cosa; el caso es reírse, reírse mente a la tierra lejana que no cono- mucho con toda la enorme alegría acucen pero que aman también, cantan mulada durante el día maravilloso que acaba de transcurrir. Y después, antes de acostarse, la Jefe del Albergue, junto a la hoguera, les cuenta una leyenda española. Habla de la Virgen que se apareció a los pastores, de las estrellas que guiaron a un peregrino, o del Santo Cristo que milagrosamente se desclavó Sala de “recreo”. Al fons, les fotografies del dictador Francisco una mano. Y las peFranco i del fundador de la Falange José Antonio Primo de Ri- queñas albergadas vera. Arxiu escuchan, atentas, EL FRANCOLÍ

aquellas palabras que tienen un eco maravilloso en el ambiente de paz y camaradería que preside toda la vida del Albergue. El día más gris del Albergue es siempre el penúltimo. ¡Qué tristeza volver a hacer el equipaje que se hizo con tanta alegría pensando en las alegres vacaciones! ¡Son tantas y tantas las cosas buenas que se aprenden en los Albergues! Con la alegría del aire libre suenan de un modo tan distinto las marchas, es todo tan bonito, que no hay mejor premio para las pequeñas que asistir a uno de ellos que a la mañana despliegan sus banderas a los cuatro vientos para recogerlas al atardecer entre oraciones, empapadas de brisas y aires puros de la mañana. L’agost de 1951, el juliol de 1953 i l’agost de 1955 la delegada nacional de la Sección Femenina Pilar Primo de Rivera va tornar a visitar l’Alberg. L’Albergue, seu de trobades falangistes, d’actes religiosos i de l’Escuela nacional de la Sección Femenina Durant els dies 25, 26 i 27 de març de 1952 es va celebrar a l'Albergue una assemblea provincial d'alcaldes i jefes locales de Falange presidida pel governador civil. En els actes de clausura també hi va ser present l'arquebisbe de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro, que va beneir i inaugurar la capella, dedicada a Santa Teresa de Jesús, que s’hi havia construït. Varen actuar els Coros y danzas de la Sección Femenina i altres grups folklòrics. La capella de l’alberg disposava d'uns vitralls mul�colors on es reproduïen Santa Maria de Poblet, Sant Jordi i les armes dels anomenats Reis Catòlics (Isabel y Fernando) sos�ngudes per àngels. Deien les cròniques de l'època sobre els vitralls: “San Jorge es joven, bello, alto y fornido. Los ángeles sostienen castillos, leones, yugos, ﬂechas, barras, que podríamos ir denominando con la especial terminologia de un tratado de heráldica. Y en medio la gracia ágil, leve de la Virgen con el Niño en sus brazos amorosos”. Els dies següents hi va haver el Consell Provincial de la Secció Femenina. ■ JULIOL 2019

LITERATS NOSTRATS Comencem una nova secció en aquesta edició d'El Francolí, on podrem descobrir-hi els nostres convilatans que escriuen llibres, ja sigui de manera professional o com a aﬁcionats. Tots ells tenen la nostra admiració i per això creiem necessari que quedi palesa la seva ac�vitat. Aquest apartat està dirigit per la nostra col.laboradora Esther Català.

Pilar Piñero

No fa massa temps que vaig conèixer a la Pili. És una persona d’esperit jove, de caràcter amable i de fàcil conversa. Em va sorprendre quan vaig saber que havia escrit una novel·la. No és massa llarga, però no em vaig posar a fer el dinar ﬁns que vaig llegir l’úl�ma frase. Conclusió: una novel·la sense cap pretensió però amb un “no sé què“ que t’enganxa des del primer moment. Amb la dosi justa d’intriga, de pa�ment, d’humor i evidentment d’amor, per això està catalogada com a romàn�ca. Però us asseguro que no és ensucrada. Personalment em va sorprendre per a bé. Nom? Pilar Piñero Mateo Data i lloc de naixement? 10 de Juliol de 1971, vaig nàixer a Barcelona Des de quan vius a l’Espluga? Doncs el 9 de maig va fer tres anys que visc aquí. Actualment de què treballes? Treballo al Castell de Riudabella i escric. O Sigui escriure ja ho consideres feina? Sí, perquè en el moment que et publiquen un llibre i comences a vendre, crec que ja et pots considerar escriptora. Tens alguna aﬁció? Sí, bàsicament escriure. Però també m’agrada caminar, passejar, xerrar... No m’agraden massa les mul�tuds, ni sor�r de festa, m’agraden més les reunions amb els amics. EL FRANCOLÍ

Tot en petit comitè. Sóc bastant tranquil·la. Ah sí! Pilates! M’agrada fer pilates, però sobretot pel bon rotllo que hi ha a les classes amb les companyes. Has publicat una novel·la o és la primera que et publiquen? És la primera, sí, “Voy a volverte loco”. És la primera publicada, però no la primera que he escrit. La primera és “Tu eres mi lugar favorito en el mundo” i la publicaran a principis d’agost. En quin idioma escrius? En castellà. Ara, l’editorial Selecta, està començant a llençar llibres en català. Pot ser que es fes una traducció de la teva novel·la? Home, jo veig que els llibres que estan traduint són llibres de molta �rada, d’autores reconegudes i amb molts èxits acumulats... Tu escrius en castellà perquè t’és més còmode o perquè és més vendible? Perquè és més vendible. Puc escriure en ambdues llengües, malgrat que la meva llengua mare és la castellana. He estudiat en català, el parlo, l’escric i m’expresso perfectament en català. Però la lectura en castellà arriba a més gent, naturalment. I ara es tracta d’això, poc a poc, poder fer-me un lloc en aquest món. Cronològicament, la primera novel.la és “Tu eres mi lugar favorito en el mundo” que sor�rà a principis d'agost. Aquesta la vaig escriure en quatre dies i mentre l'escrivia, ja estava pensant amb aquesta que m'han publicat “Voy a volverte loco” i la vaig escriure en un parell de setmanes. La portava a dins. Des de quan et ve aquesta aﬁció a escriure? Jo crec que des de sempre. Potser escriure una història, un relat com he fet, des del 2016. Però escriure, sempre he escrit, cançons, diaris personals, pensaments, coses meves vaja!. Aquesta ha estat la primera vegada que he escrit per a un públic. Jo crec que escriure és com una teràpia. Hi ha coses, fets personals que no saps com expres-

sar, coses ín�mes... la manera que jo tenia de treure-les era escrivint-les, era com una teràpia. Al 2016, quan em vaig decidir escriure, en part, va ser gràcies a la meva filla Paula. Ella va ser la que em va animar. Vaig començar a escriure a l'Espluga. Aquest lloc em va inspirar... Tenen alguna con�nuïtat les teves novel.les? És a dir, són histories que s'enllacen, potser els personatges? No, no. Jo quan acabo d'escriure una novel. la, la tanco. Faig punt i final. Hi ha tantes històries i personatges nous, que no cal repe�r-los. Pensa que cada personatge, jo el visualitzo, en la meva ment els veig tal i com són, com si fossin persones que he conegut! Potser es�c una mica boja! Hahahaha! I els hi agafo carinyo. De fet, quan he d'entregar la novel.la, els he de deixar anar i �nc “el síndrome del nido vacio”! Hahaha! Guardo tots els papers, perquè m'agrada escriure a mà, totes les notes les idees, les expressions que se m'acudeixen mentre escric, ho recullo tot i finalment tanco la carpeta. I m'entra la nostàlgia fins que torno a començar a escriure una nova història. I perquè has escollit aquest gènere, la novel.la romàn�ca? Es cataloga amb romàn�ca però no és una novel.la que només parla d'amor. No és nyonya. Hi ha la part d'intriga, la seva part d'acció, els seus moments tristos i els seus tocs d'humor. També té un puntet erò�c. Tots aquests ingredients formen la novel.la. Totes giren al voltant de l'amor, però no és l'únic component. De fet, és la vida, no? La vida és una novel.la romàn�ca. D'alguna manera tot gira al voltant de l'amor. Exacte, ja sigui amor fraternal, o passional però la vida és això i així. Quan tu escrius, tens com una “Bíblia” a seguir, on saps el què passarà, quins personatges sor�ran, com acabarà, o vas escrivint i improvisant segons et venen les idees? Mira, m'agrada aquesta JULIOL 2019

pregunta. Un cop a l'any, totes les escriptores de Selecta (l'editorial) ens reunim a Madrid i tenim l'ocasió de conèixer-nos i d'intercanviar angoixes i pa�ments, i ens van explicar just això que tu preguntes. Ens van dir que hi havien escriptors “brúixoles” i escriptors “mapes”. Els primers són els que es posen davant d'un ordinador i deixen fluir i van creant una història i uns personatges. I els segons, que sóc jo, som de tenir-ho tot més "clar i ordenat". Primer agafo paper i bolígraf i escric el nom dels personatges, com són �sicament, quins defectes o virtuts tenen, quina és la seva història. Però jo ja �nc la idea del què vull escriure, de què ha de passar i de com hauria d'acabar, només cal ordenar totes les anotacions que he anat fent en aquest “mapa” imaginari. De vegades no ho segueixo estrictament però em va molt bé tenir aquest plànol amb totes les idees i anotacions i desenllaços marcats. Què hi ha de tu en les teves novel.les, vull dir que hi ha d'autobiografia? Jo crec que tots els autors, d'alguna manera, parlem d'experiències o pròpies o d'algú conegut o que t'han envoltat. Jo del que sé i puc parlar és d'amor. Em passa com a tu. Portem tants anys amb la mateixa persona i encara tenim amor! Jo crec que els sen�ments són el que mou el món, fins i tot abans que els diners. I com ho fas, et documentes dels llocs que descrius? Sí, sí. En aquesta novel. la, que està ambientada a Andalusia, m'he documentat de les distàncies, el quilometratge, dels noms dels pobles... En aquest cas, jo vinc de família andalusa, hi he anat a es�uejar varies vegades, conec l'ambient, les expressions, fins i tot les olors. Em feia gràcia fer una novel.la ambientada a Andalusia. Ets creient? Bé, sóc de la religió Pili. Tinc una base cris�ana però no crec en les persones que porten l'església. Però sí, sóc creient. La teva manera d'escriure és programada o bé escrius quan t'inspires? Escric quan em ve de gust i puc. Com que escric a casa, ho faig quan ho puc fer. No em poso horaris. De fet, quan començo a escriure no em calen horaris, perquè aleshores es�c completament enganxada. I se'm fan les tantes de la nit! Començo a escriure quan en el meu cap ja �nc EL FRANCOLÍ

la idea del que vull explicar. Mai m'he posat a escriure esperant rebre la inspiració. Quan es�c inspirada, escric. De vegades cal aparcar l'escriptura i reprendre-la quan tornes a trobar el ﬁl. Et pots fer ric escrivint? Jo crec que no. A no ser que �nguis un “pelotazo” com l'autora de “50 sombras de Grey”. Abans que �ngués aquest "boom", no era una escriptora massa coneguda. El que és veritat és que si tens intenció que la teva obra es publiqui i el públic la llegeixi i es gas� uns diners en comprar-la, has de tenir molt respecte pel futur lector que et fa conﬁança llegint el que has es-

crit, sense conèixer-te de res! O sigui, jo escric per la meva sa�sfacció personal, però �nc en compte que serà llegida per un públic exigent que esperarà alguna cosa de la lectura. T'atreviries escriure un altre gènere que no sigui el romàn�c? Doncs no ho sé, crec que no. Crec que al ﬁnal ho acabaria portant al meu territori. Fes un pe�t resum de “Voy a volverte loco”, a veure si la gent li atrau i et compra el llibre. Bé, doncs la protagonista és l'Eva, una noia catalana, infermera, que es queda sense feina i per casualitat li ofereixen anar a Andalusia, a casa d'una família, per cuidar a una persona gran. I quan arriba allà, es troba amb una família peculiar que viu al cor�jo “Los Chopos”, amb una història al darrera, amb secrets amagats... i ella s'hi veu allà al mig. I gràcies a la seva presència es desvelen històries que fa molt temps han estat callades. I allà coneix al

Salva, que és un home molt seriós, i que arrossega molta foscor dins seu. I “hasta aquí puedo leer”. Amb quina editorial treballes? Amb Penguin Random House. Aquesta diríem que és la mare i a dins hi ha pe�tes editorials que hi pertanyen. Per exemple, la novel.la romàn�ca és de l'Editorial Selecta. On es pot comprar la teva novel.la? A les plataformes digitals com Amazon, El Corte Inglés, la Casa del Libro... Així la teva novel.la només està en format digital o la podem trobar en paper? Només en format digital. Avui en dia és molt còmode llegir en una tauleta o a l'ordinador. Quan costa la descàrrega? 1'89 euros. Només? Sí, sí. És un preu més que assequible, no? de fet és un preu sorprenent! I saps quantes descàrregues s'han fet? Fins a finals d'any l'editorial no et dona un balanç de les teves vendes. Però vas veient en quina posició estàs i això et dona a entendre si les vendes van bé o no. Jo es�c contenta de les sensacions que �nc. Independentment de si puc guanyar diners o no, trobo que és un somni fet realitat que algú es llegeixi el que jo he escrit. Em sento molt realitzada, escriure m'ha donat molt, i és una gran recompensa. Ara et faré unes preguntes per contestar ràpidament, preparada? Un menjar? Oh! Uns ous ferrats. Un color? M'agrada molt el blanc. Un lloc per perdre't? La muntanya. M'agrada molt el paisatge d'aquí, els boscos, amb els arbres alts... Un lloc on no hi aniries mai? A una ciutat. No m'atrauen gens les grans ciutats. Massa gent, massa anònim... Són molt boniques però no hi viuria mai. Un desig? Felicitat i salut per mi i pels meus. Un somni? No sóc massa de somnis, et diria el mateix que abans, que els meus fills siguin feliços. Una por? Buff! Por a que algú dels meus �ngui una malal�a. Una virtut? Crec que l'alegria. Sóc una persona molt alegre i ser així ajuda molt a tu mateixa i al teu entorn. Sóc de les que veuen el got mig ple. Un defecte? Un només? En �nc molts! Però diria que sóc molt cabuda, quan dic alguna cosa, em costa rec�ficar. ■ Esther Català

JULIOL 2019

CURAR-SE EN SALUT Seqüenciació

Aquesta paraula és adoptada de l’anglès i nova pel català. S’u�litza en els medis cien�fics entorn de la genòmica -un altre dels anomenats neologismes, paraules noves-. La genòmica tracta dels temes relacionats amb els genomes que recordem són el conjunt de cromosomes que contenen tots els gens i altres elements de l’ADN de cada individu de les vàries espècies dels organismes vius des dels microbis fins als elefants, balenes i humans. Als que descobreixen quelcom que no havia exis�t o era desconegut prèviament els escau avinent anomenar les novetats. Futbol, xut, gol, penal... també ens venen de l’anglès perquè ells s’inventaren aquest joc, ara, gairebé universal. La seqüenciació del genoma humà és posar en el seu ordre, linear degut les en�tats químiques que hem vist en la forma de C's, G's, T's i A's dels gens i altres components de l’entorn dels cromosomes per puguer llegir l’ADN i veure d’interpretar tan correctament com es pugui, els seus significats i conseqüències per cadascú en par�cular i també per les agrupacions humanes desde la família fins als conjunts més nombrosos com poblacions o inclús l’humanitat tota considerada al llarg dels temps... L’ADN molt naturalment ja ho està de ben ordenat però per poguer-lo llegir primer se l’ha d’extreure del seu niu dins del nucli o dels mitocondris que són tots dins la cèl·lula. I no es tracta de trobar el cap d’un filament i es�rar com podem desmuntar una troca de llana o filar un capoll de seda... L’obtenció/extracció de l’ADN és traumà�ca perquè s’ha de desmuntar la cèl·lula trencant les membranes cellular i nuclear per alliberar el con�ngut cel·lular que consisteix de l’ADN a més d’altres components. Primer s’ha de separar l’ADN de la resta i com que l’ADN ha quedat fet a trossos en la trituració de la cèl·lula se l’ha d'apedaEL FRANCOLÍ

çar correctament i reconstruir-lo tal i com era originalment, per així poder llegir-lo correctament. I aquesta és la funció de la seqüenciació... A internet hi ha una pila de receptes casolanes d’extracció de l'ADN de vegetals, que és el més fàcil d’obtenir, es comença amb una mà de morter o una batedora com si anéssim a fer allioli amb un vegetal: alls, o un tomàquet, o un plàtan, etc, una mica de sal, detergent i alcohol... i al contacte entre l’alcohol i la resta de la mescla, separat de la resta de components cel·lulars, obtenim una mena de núvol de ﬁlaments com de cotó ﬂuix que es pot pescar amb un instrument... és l’ADN desmanegat i amuntegat. És una bona de-

mostració com per una lliçó de biologia a l’escola o pel qui �ngui la curiositat de comprovar que tot i que s’està parlant d’una substància que té una estructura molecular que no es pot observar si no és amb els millors microscopis, de fet té una presència i realitat macroscòpica, a l'engròs, que amb una mica de manipulació es pot veure a simple vista. Sortosament l’estructura de l’ADN és molt estable -s’ha recuperat ADN de milions d’anys enrere- i en el procediment més o menys traumà�c de la seva extracció i depuració l’ADN no es disol com la sal o el sucre a l’aigua sinó que queda fet a trossos, trossets i trossasos que l’han conver�t en un gran trencaclosques

complicadíssim de resoldre però possible de reconstruir perquè per exemple en el cas dels humans -i molts altres casos- tenim de model el genoma humà detallat i total assolit en el Human Genome Project 1990 - 2003 que costà de 2 a 3 milions de dòlars en 13 anys. Avui dia s’ha pogut arribar a una mitjana de fer-ho en entre una hora a un dia per entre 1000 i 2000 dòlars. El nostre gendre és afeccionat als trencaclosques. Al peu de l’arbre de Nadal ja fa anys que hi apareixen un parell de capses de trencaclosques dels de mil peces. El model a reconstruir és a la coberta de la capsa normalment una imatge amb una milionada de detalls de ﬁgures paisatges i colors. La capsa conté mil peces que són una mica quadrades però modiﬁcades amb ganxos i entrades arrodonits de dimensions, angles i direccions variats que encaixen a la perfecció per un total d’una super�cie de quasi un metre quadrat; s’habilita una taula ben gran i hi ha feina per a tots -és feina dels grans, els pe�ts ni ho intenten- els que vulguin aplicar-se, és qües�ó de setmanes i, segons com, mesos... naturalment a estones i bocins perquè és una tasca que jo diria desagraïda, pesada, addic�va amb pe�tes victòries i molts desànims... que més que sovint s’ha de deixar per un altre dia o tornar-hi una altra estoneta. Però hi ha tàc�ques i estratègies a seguir que representen com a dreceres. Per exemple: entre les mil peces, totes les que tenen un costat recte han de ser part de la voltada del trencaclosques i n’hi ha quatre que han de ser les quatre puntes, certs grups de peces es poden agrupar inicialment per un color que predomina a certes parts del model. El trencaclosques a mig fer pot per exemple representar una bona part de les quatre vores i un nombre d’illes més o menys grans de peces que s’ajunJULIOL 2019

CURAR-SE EN SALUT

ten com cal separades per espais on que suggereixen les ascendències ètno s’ha pogut resoldre res, de mane- niques concretes. El llinatge familiar ra semblant a la feinada que hi ha en es destria bé fins a tres o quatre geveure de reconstruir un trencacaps, va neracions enrere; més enllà els resulcaler la col·laboració del treball de cen- tats ja no són prou defini�us. L’anàlisi tenars de cien�fics aplicant-se laboriosament una colla d’anys (13!) a dotzenes de laboratoris per esbrinar detalladament la fórmula de l’ADN humà per primer cop. En els úl�ms 15 o 20 anys els procediments i les tècniques s’han afinat cada cop més i avui dia la seqüenciació de mostres de l’ADN (descobrir-lo i ordenar-lo per poder llegir-lo) que s’està buscant i/o inves�gant, sigui humà, animal, vegetal, d’un bacteri, etc, la fan màquines molt sofis�cades on s’inserta la mostra a l’entrada i l’enginy produeix a la sor�da un imprès amb tot l’ADN o, més sovint, una secció de l’ADN d’interès par�cular segons el que se li ha demanat. El bioquímic americà i Premi Nobel, Kary Per exemple: el model detallat del ge- Mullis. Imatge d'internet noma humà que s’ha mencionat més amunt -del que coneixem la funció de molts dels seus llocs a les 23 parelles de cromosomes- el podem fer servir com si fos la imatge de la coberta de la capsa dels trencaclosques de mil peces i decidir reconstruir només els llocs que ens interessen -i dels que coneixem la seva funció- de la mostra concreta d’ADN (un cabell de la Maria, sa- La clonació animal. I. Internet liva del Josep, etc per exemple) que s’està inves�gant. Això exclusiu de seccions de qualsevol ADN és el que fan les companyies, molt po- s’ha fet possible per l'anomenada repulars avui, que ofereixen informació acció en cadena de la polimerasa, un geneològica i de procedència ètnica enzim, (PCR en anglès: polymerase d’un individu i la seva família per un chain rec�on) descoberta (1983) pel preu d’uns 100 euros. Per indagar la bioquímic americà Kary Mullis (1944) línia d’ascendència materna es con- per la que fou guardonat amb el Precentren en l’examen de l’ADN mitocon- mi Nobel de Química el 1993. El desdrial que sabem s’hereta solament de cobriment representa una fita revolula mare. Per l’ascendència paterna es cionària en el món de la química moconcentren en analitzar solament la lecular que el divideixen en “l’abans parella 23 dels cromosomes (Y pels del PCR” i “el després del PCR”. masculins i l’X patern dels dos XX pels La tècnica consisteix en l’aplicació individus femenins). Hi ha senyals a d’encebadors, facilitadors, al principi i llocs coneguts dels altres cromosomes al final de la secció d’ADN que es vol EL FRANCOLÍ

estudiar que actuen com les “cometes” en una cita d’un text o “l’entre parèntesis” que, en la química molecular, delimita el lloc d’acció de l’enzim de la polimerasa que s’aplica a con�nuació. La polimerasa mul�plica el con�ngut de l' “entre cometes” encara que sigui mínim -potser només una còpiai en fa fins a milions de copies. Tal abundància és allò que fa possible l’estudi d’una mostra mínima: un raspat de la saliva dins la galta, un ves�gi de sang, la saliva que es deixa al beure d’un got, restes d’ADN de fa milers d’anys, el descobriment d’ADN a on no es té ni idea de que hi pugui ser com per exemple a cinc kilòmetres endins de la super�cie de la Terra on s’han estudiat formes de vida -ADN significa vida orgànica allà on es trobi- inusuals i inesperades que amplien el concepte de vida que tenim i possiblement podria significar o aclarir o afegir possibilitats a considerar en les teories que especulen sobre l’origen de la vida. Hi ha moltes aplicacions de PCR a les inves�gacions de genè�ca per estudiar mutacions, malal�es hereditàries. Si s’aplica a un ADN sense les delimitacions dels encebadors es poden clonar, fer tantes copies idèn�ques com es vulgui d’un organisme viu. No es considera è�ca aquesta mena d’aplicació als ésers humans però sí que hi ha qui la fa servir per les seves mascotes (gats, gossos, etc). En aquests casos, encara que siguin còpies genè�cament idèn�ques a l'original, el capteniment de la còpia no serà mai completament idèn�c perquè els gens (geno�p) es manifestaran de manera diferent (feno�p) degut a que les circumstàncies de l’entorn mentre creix el clon no són les mateixes de l’entorn on va créixer l’original. El mateix geno�p reaccionarà davant de circumstàncies diferents i el resultat (feno�p) serà potser semblant però no exactament igual. ■ Anton Martí JULIOL 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL

La poesia torna al Museu de la Vida Rural amb la setena edició del Fes�val RUSC

Per setè any consecu�u la poesia va tornar al jardí del Museu de la Vida Rural amb la celebració del RUSC, el Fes�val de Poesia de l’Espluga de Francolí. Un fes�val intergeneracional on es poden sen�r les veus més joves del panorama líric català al costat de poetes consagrats i de llarga trajectòria. El recital del RUSC, el primer dels actes d’aquesta nova edició, va ser dijous 25 de juliol a les vuit del vespre, just després del pregó de Festa Major. A escena van sor�r per recitar els seus versos Raquel Santanera, Carles Rebassa, Pau Sif i Na� Soler i va tancar l’acte l’actuació musical del duet vocal Tarta Relena.

genda del Drac, un espectacle teatral que va anar a càrrec de la companyia Els Salats i que va tancar una nova i renovada edició del fes�val el dissabte 27 de juliol.

50 anys de l’arribada a la lluna El 20 de juliol de 2019 es van commemorar els 50 anys de l’arribada a la lluna. Per celebrar aquesta efemèride el Museu de la Vida Rural va projectar, durant les jornades del 20 i 21 de juliol, la peça audiovisual Moonlight a la sala del calidoscopi gegant del museu. Moonlight és un intent de captar l’estat d’ànim de la composició més coneguda de Claude Debussy, Clair de Lune. La peça es va publicar el 1905 com a tercer moviment de la Suite Bergamasque del compositor i, a diferència de les altres parts d’aquest treball, Clair és tranquilla, contempla�va i lleugerament malenconiosa, evocant la sensació d’un solitari passeig per un jardí il·luminat per la llum de la lluna.

Inauguració de l’exposició SOS NATURA! de Lourdes Fisa

L’e d i c i ó d’aquest any del fes�val va comptar amb noves propostes. Així, l’endemà pujaven a l’escenari Dolo Beltrán (Pastora) i Anna Carné, amb el seu espectacle Vull les olives. Les dues ar�stes van inundar de música i poesia el jardí del museu amb un recital inusual, insospitat, prosaic, poè�c, gamberrillo i auster alhora. Mitja hora abans de l’espectacle, els joves par�cipants al taller de fotograﬁa Construïm Mirades van intervenir també en el fes�val. Ho van fer per presentar l’obra que van desenvolupar del 8 al 12 de juliol durant el taller de fotograﬁa experimental i ar�s�ca conduït per Marta Garcia i Oriol Segon. El mural, de grans dimensions, està instal·lat de forma temporal a l’hort del museu. Finalment, i com cada any, va tornar el Rusquet, que va portar al museu l’espectacle infan�l Parnassus i la lleEL FRANCOLÍ

També en el marc de la Festa Major, es va inaugurar divendres 26 de juliol l’exposició SOS NATURA! de l’ar�sta Lourdes Fisa. En aquesta exposició, Fisa reflexiona sobre el plàs�c i el seu impacte a la natura, la biodiversitat i la nostra salut. Ho presenta a través del seu úl�m treball ar�s�c, i ens ofereix un panorama alhora poè�c i reivindica�u del valor de la natura. Així, Fisa llança el seu crit d’alerta, i ho fa a par�r de la contemplació ar�s�ca amb un llenguatge plàs�c personal que la caracteritza. Retorna als orígens u�litzant, principalment, tècniques de xilografia, un treball del gravat sobre fusta que barreja amb altres medis com és la calcografia junt amb l’estampació de materials de plàs�c. És un treball de recerca amb nous i vells materials que dialoguen cercant un equilibri anhelat. L’exposició es podrà visitar fins al 29 de setembre.

Inauguració de SOS NATURA! MVR

JULIOL 2019

ENSENYAMENT VEDRUNA L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Un es�u de colors a la llar d’infants Des de l’úl�ma setmana de juny, a la llar d’infants Vedruna l’Espluga de Francolí, hem après molt i ens hem fet passar la calor amb moltes ac�vitats carregades de colors. La primera setmana, vam voler gaudir amb tots els colors barrejats. La setmana següent, vam descobrir el color vermell. La segona setmana de juliol, vam explorar i conèixer millor el color blau. El color verd, el vam descobrir la tercera setmana i, per ﬁnalitzar el juliol, vam conèixer el color groc. Per aquest mo�u,

cada dia de la setmana hem realitzat una ac�vitat diferent, que ens ha ajudat a apropar-nos a cada color. Hem fet d’ar�stes; hem fet tallers de maquillatge corporal; hem descobert, tocat i jugat amb objectes de cada color; hem jugat a explorar; i, per ﬁnalitzar cada setmana, hem fet una gran festa! Ens hem ves�t amb la roba del color treballat, hem jugat amb globus, ens hem pintat, i hem ballat i fet molta gresca! Aquest es�u, ens ho hem passat d’allò més bé! ■

RENOI, QUIN RENOM! Taller de bombolles. Cedida

Cal Flocs

Persona entrevistada: Dolors Borges Altarriba, 94 anys. Quin és el renom que rep la seva família? Cal Flocs Quin és l’origen? L’origen d’aquest renom és ben sorprenent. An�gament un llaç es coneixia com un “ﬂoc”. A la meva família hi havia una tradició, l’hereu s’anomeEL FRANCOLÍ

Descobrint el color blau. Cedida

nava Joan Sabaté. S’hi va incorporar un nou hereu, el gendre, que es deia Joan Sabaté Esteve. El dia de la presentació formal a la família, el gendre es va ves�r de manera elegant i el tret que més destacava del seu abillament era un barret amb un floc (llaç). I des d'aleshores anomenen a la meva família Cal Flocs, fent referència al floc del barret. Quant temps fa que la família va adoptar aquest renom? Tot es remunta, amb l’arribada del gendre a la família, el 1700. Hi ha alguna anècdota curiosa que hagi succeït amb el renom? Molta gent es pensa que el renom de la nostra família ve de la closca de l’avellana, ja que an�gament també es coneixia com el floc de l’avellana. Però veritablement el renom de la família prové del floc com a llaç. ■ Íngrid Guillén Rauter i Júlia Alcalde Català

JULIOL 2019

MOSSECS FILOSÒFICS Suau i ben fet MONTSE BOSCH-SAUMELL

El fred cova en les pedres i en el fangar del riu, El sol assaona la terra i les formigues ixen del niu. Com una papallona inﬁnita la vida desplega les ales i pol·linitza el món. Despunta el dia, s’enlaira pacient. Les orenetes xisclen delitoses sota els teulats, ganes de dia!, ganes d’abril! Asseguda al pa�, l’Aina respira fondament, li agraden els dissabtes, no hi ha escola i són diferents. Les formigues treballen de fa estona i la Mariona se les mira bocabadada, agafa un pal i fa la intenció d’anar-les a burxar, sa germana que ho veu li diu: –Deixa-les!, no els facis mal! –M’avorreixo. On és la mama? Digues? –es queixa la germana pe�ta a la gran. –S’arregla, ja ho saps. La mare es presumida i es posa guapa. –contesta l’Aina. –Vull marxar, vull anar al mercat…–diu la Mariona i fa una ganyota. La mare no es fa esperar i baixa al pa�, duu un ves�t fet de jardí verd llampant, a joc un cinturó de ﬂors vermell, les sabates i la bossa també. Veritablement sembla una ar�sta. L’Aina i la Mariona se la miren. La seva mare és la més maca del mon.

EL FRANCOLÍ

–Va, ninetes, anem a plaça. Comprarem fruita. –Explica la mare mentre espolsa els pantalons de la Mariona que són tots bruts de terra. –Mama, vull ser una formiga. -explica aquesta decidida. –Apa!, què dius?–exclama rient sa germana gran. –Apa, què?, tu no vols ser res? –pregunta la Mariona a sa germana. –Sí, una princesa! –contesta l’Aina. –Doncs no ho pots ser! –Per què? –Doncs perquè tens pels sota al nas! –I què!, jo soc com la Frida Kahlo. –I qui és aquesta? –Una pintora molt bonica que tenia bigo�. –Bigo�? com el del �et Miquel?– pregunta la Mariona. –No, el tenia més ben fet. Era suau, com el meu. –puntua l’Aina. –Segur que era lletja, perquè les nenes amb bigo� són lletges! –No és veritat, això! –Mira la mare!, se’l treu. –I què passa si la mare se’l treu i jo no vull?! Mare, mira que diu la Mariona? –Ja hi tornem a ser. Us he sen�t. Aviam, Mariona, a l’Aina li agrada tenir bigo� perquè és molt bonic. –I llavors, per què te’l treus tu, mama?

–Perquè jo no sóc com la Frida Kahlo, però ta germana sí. –Caram!, amb la Frida Kahlo, vull veure-la! –Aina, la duus? –pregunta la mare tranquil·la–. La seva filla gran fa que sí amb el cap i treu de la butxaca dels pantalons una capseta pe�ta, dins hi ha una fotografia també pe�ta, és la Frida Kahlo. Amb les seves mans ben obertes li mostra a sa germana. –Mira-te-la –esclata emocionada. –Oooh!, és veritat, és molt guapa! Mama, jo també vull que em creixi un bigo�, vull ser una formiga amb bigo�. – resolt decidida la pe�ta. –Ara mateix, filla. I aquella mare que habillava un ves�t fet de jardí va treure un llapis d’ulls negre de la seva bossa i va pintar un bigo� damunt dels llavis de la seva filla pe�ta. –Es�c guapa?, interrogà la Mariona a sa germana més gran. –Sí, molt, com la Frida. I aquell dia al mercat hi va haver un rebombori general, perquè després de veure el bigo� de la Mariona totes les xiquetes i les dones del poble se’n van voler pintar un, com el de la Frida Kahlo, ben fet i suau, com el seu. ■

JULIOL 2019

S O C I E TAT C EL E BRACIO N S

A la memòria de la Rosa Raurell Dia (Rosita del cal Franquès) Totes les persones que coneixíem la Rosa hem sen�t la seva pèrdua. Ens ha deixat per anar a la casa del Pare, que al cel sigui. D’ella s’han dit moltes coses bones, els que l'havíem tractat sabem que era veritat. Però hi ha un altra part de la seva vida que potser moltes persones no sabien i jo la vull ressaltar aquí, a la seva memòria. Va ser una gran Laica Vedruna, (un

moviment de laics que hi ha per tot el món, sorgit de la Congregació de les Germanes Carmelites Vedruna). Ella, junt amb altres persones, des de la seva fundació a l'Espluga l’any 1996, per la germana Llopis, en bon record per a molts de nosaltres, va formar part de la Comunitat de l’Espluga. Aquestes comunitats, com no pot ser d’altra manera, segueixen l'eespiritualitat de Sta. Joaquima, i la Rosita va ser molt ac�-

va en aquest moviment i no faltava mai a les xerrades, trobades, excursions, romiatges a Montserrat, o assemblees generals a Madrid, mentre va poder, ﬁns arribar a ser molt coneguda i es�mada a nivell de les comunitats que hi ha per Catalunya. Et trobarem molt a faltar Rosa, des del cel prega per totes les comunitats de L.V. de la nostra terra. ■ Antoni Espasa Coordinador de L.V. de l’Espluga

D E MO GRA FIA NAIXEMENTS Fatima Zahra Boutahri, filla del Bouziane i la Siham. Amb data de naixement el 28 de juny i domicili al Carrer Milmanda Guim Codina Miró, fill del Roger i l'Anna. Amb data de naixement, el 13 de juliol i domicili al carrer Splugen. Aria Palau Farré, fill del Pol i l'Ariadna. Amb data de naixement el 7 de juliol i domicili al carrer Sortetes. Dina Mofaddel, filla del Driss i la Najat. Amb data de naixement el 15 de juliol i domicili al carrer Lluís Carulla. Miles Fuentes Sanahuja, fill del Carlos i la Cris�na. Amb data de naixement el 19 de juliol i domicili al Carrer Sor Maria Torres DEFUNCIONS Beatriz Pérez García, de 85 anys. Esposa de Pere Mar�nez. Amb data de defunció el 13 de juny i domicili a la Granja de Sant Miquel. Rosa Sarrà Capilla, de 95 anys, vídua. Amb data de defunció el 13 de juny i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Francisca Marínez Álvarez, de 88 EL FRANCOLÍ

anys. Vídua. Amb data de defunció el 16 de juny i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Rosa Raurell Dia, de 83 anys. Esposa de Ramon Franquès Català. Amb data de defunció el 23 de juny i domicili a la Carretera de Montblanc. Agus�n Rodríguez Burgos, de 88 anys, vidu. Amb data de defunció el 5 de juliol i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Teresa Dalmau Pié, de 96 anys, vídua. Amb data de defunció el 6 de juliol i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. José Espelt Sala, de 92 anys, casat. Amb data de defunció el 8 de juliol i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Araceli Rueda Sánchez, de 93 anys, vídua de Federico Estadella Borges. Amb data de defunció el 10 de juliol i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Victoria Soler Delgado, de 60 anys, esposa de Jesús Alhama Guijarro. Amb data de defunció el 12 de juliol, i domicili al carrer Major. Rosa Maria Masalias Montseny, de 72 anys, esposa de Francesc Fonoll Olivar.

Amb data de defunció el 12 de juny i domicili al carrer Torres Jordi. Francisca Pascual Royes, de 80 anys, esposa d'Abdon Pons Guiu. Amb data de defunció el 22 de juny i domicili al carrer de la Cometa. Antonio Escoda Saltó, de 69 anys, espós de Maria Cruz Foncillas Pueyo. Amb data de defunció el 18 de juliol i domicili al carrer de l'Ermita. Teresa Guasch Torrents, de 96 anys. vídua de Miquel Vendrell Fonoll. Amb data de defunció el 31 de juliol i domicili a la carretera de Poblet. MATRIMONIS Luís Fanega Rodríguez amb Isabel Uribe Palacios, amb data de matrimoni l'1 de juny. Blai Bosch Llobet i Ariadna Codines Sánchez, amb data de matrimoni el 14 de juny. Jordi Mas Hernández amb Maria del Carme Cabal Sardà, amb data de casament el 20 de juliol. Ricard Banús Vidal amb Cris�na Farré Bergadà, amb data de casament el 20 de juliol. ■ JULIOL 2019

NATURA SINGULAR El cruixidell (Emberiza calandra)

El cruixidell és un dels ocells més comuns del nostre entorn. De mida rela�vament pe�ta, fa uns 19cm d’alt (un pèl més gros que un pardal), té una coloració de marró clar a blanc, amb el dors fosc i el pit profusament pigallat. En destaca el seu bec, cònic i gran, propi d’un ocell que menja cereals i llavors, tot i que en època de cria també captura insectes. Els cruixidells són fonamentalment sedentaris. Fan el niu a baixa alçada entre la vegetació i pot arribar a fer dues postes de 4 a 6 ous. És fàcil d’observar en conreus i altres àrees obertes, doncs els mascles es posen en branques descobertes des del que reclamen les femelles: el cant del cruixidell, una mena de tot-tot-rrrrrriiiiii llarg i repe�t ﬁns la desesperació, és sense cap dubte, la banda sonora dels nostres secans.

El conill (Oryctolagus cuniculus) El conill de bosc ibèric és un mamífer de talla mitjana, color grisós, orelles llargues i potes adaptades per a la carrera. És originari de la península ibèrica, i en temps rela�vament recents ha colonitzat pràc�cament tot Europa occidental i ha estat introduït a Austràlia, Xile i Argen�na on la seva abundància representa un problema ecològic de primer ordre; ben al contrari del que passa en l’entorn mediterrani on les poblacions es troben en mínims històrics degut a la mixomatosi i la malal�a hemorràgica vírica (EHV) arribades cap al 1950 i el 1989 respec�vament. Els conills viuen en caus formant grups de ﬁns a vint individus amb una estructura social forta i clarament deﬁnida: un mascle dominant és l’únic que munta les femelles i pren la inicia�va en la defensa del territori, entre les femelles també s’estableixen relacions de dominació i subordinació, que són clau per a controlar el creixement del grup, un tema no menor per a una espècie que produeix de 3 a 5 cries de 3-4 cadells (anomenats catxaps) cada any. El conill és una espècie clau en l’ecosistema, doncs és depredat per moltes espècies de vertebrats: guineus, toixons, fagines, rapinyaires de gran mida... Cal doncs celebrar que les poblacions s’han recuperat en els darrers anys, i esperar que la seva progressió con�nuï. ■ Pitu Amigó facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@ gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

EL FRANCOLÍ

JULIOL 2019

Els corredors espluguins de la 42a Cursa popular

Antoni Pagès