Descobertes a la cova gravats paleolíti v¡cs d'uns

REPORTATGE

DESCOBERTS A LA COVA GRAVATS PALEOLÍTICS D'UNS 15.000 ANYS: EL PRIMER SANTUARI PALEOLÍTIC DE CATALUNYA

TEXT: ANTONI CARRERAS CASANOVAS

Antecedents La història de la cova de la Font Major és la història d’un conjunt de descobriments que s’han anat succeint al llarg del temps. El mo� u és perquè aquesta cavitat té tres singularitats: la seva formació geològica, la seva importància arqueològica i la seva situació. Cada una d’aquestes singularitats ha proporcionat descobriments importants. Des que es va descobrir el 21 d’abril de 1853 fi ns a l’actualitat, la cova no ha parat de donar sorpreses. Secularment havia alimentat l’imaginari popular de creences de llacs i corrents d’aigua subterrània sota el poble, a� at possiblement pels rumors d’alguns espluguins que havien entrat a l’interior de la cova a través del pou de cal Palletes, ja que abans d’aquesta data el pou ja exis- � a.

Amb l’obertura de la porta principal el 17 de gener de 1957, després de l’exploració feta pel Centre Excursionista Pirinenc uns mesos abans (28 d’agost de 1956), es plantejaren dos reptes: explorar la cavitat fi ns al fi nal i el coneixement arqueològic, ja que van començar a aparèixer arreu restes de destrals de pedra, ceràmica i objectes de bronze de forma fortuïta.

Des d’aquella data els esforços se centraren a superar el sifó del pou de la Biela sense cap èxit. Fou l’abril de 1957 quan la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (SES), aconseguí passar el sifó; el bussejador Diego Ciuraneta Franch fou el primer que

respirà aire verge de l’altra banda del sifó. A par� r de llavors, la cova plantejaria un nou repte: explorar les noves galeries que hi havia després del sifó del pou de la Biela.

Paral·lelament, el metge reusenc Salvador Vilaseca, en les seves exploracions arqueològiques al ves� bul de la cova i a la sala del Llac, descobrí importants restes corresponents al Neolí� c An� c, Edat del Bronze i Ibèric, publicant una extensa monografi a sobre els seus descobriments, treball que ha esdevingut una referència.

Amb el pessebre Vivent que es representà des de 1967 fi ns al 1977, organitzat per Ferran Mar� , Josep Maria Vallès i Eusebi Majós, amb textos de Mn. Ramon Muntanyola, la cova tornà a tenir un ressò important.

Quan es realitzà el projecte de construcció del Museu de la Vida Rural, i per tal de completar la museografi a amb les dades de la cova, Lluís Carulla, acompanyat d’Andreu Morta, entrà en contacte amb el Centre Excursionista de Catalunya per tal que el Grup de Recerques Espeleològiques ajudessin a obtenir documentació fotogràfi ca i topogràfi ca de la cavitat pel futur Museu de la Vida Rural. Fou llavors quan un equip, coordinat per Mar� Romero i diversos geòlegs i espeleòlegs, aconseguiren explorar les galeries post sifó del pou de la Biela fi ns a un darrer sifó molt fangós que fi ns ara no s’ha pogut franquejar. Un total de 3.590 m de galeries topografi ades van conver� r la cova en una de les més llargues del món formades en conglomerats.

Atesa la importància geològica i arqueològica de la cavitat, el Centre d’Estudis Locals de l’Espluga, coordinat per Antoni Carreras, ideà i plantejà un projecte integral de museïtzació per posar en valor aquests descobriments i el presentà a l’ajuntament, presidit llavors per l’alcalde Antoni Sánchez Lucas, qui va veure amb bons ulls la idea i la recolzà plenament. El dia de la Fira de 1993 s’obria la museïtzació de la cova de la Font Major, amb un pressupost molt limitat (sis milions de pessetes: 18.000€). Als fi nals dels noranta s’adquiria la cova de la Vila i es museïtzava. Durant la legislatura de David Rovira Minguella es remodelà la museografi a de la Cova de la Font Major, cova de la Vila i espais exteriors, completant així un recurs turís� c de primer ordre.

Amb els treballs d’adequació del 1993, una altra sorpresa sor� a a la llum: l’aparició d’un important conjunt de restes faunís� ques de rinoceronts, hienes, cérvols, cavalls... i un còdol de quars amb aparences d’eina. Una troballa que, segons les primeres hipòtesis, es podia remuntar abans de la darrera glaciació (120.000 anys Abans del Present). Alertats els Serveis Territorials d’Arqueologia, encapçalats llavors per Margarida Genera Monells, es realitzà la deguda intervenció arqueològica i publicació dels resultats.

Al cap de poc temps, el 1995, ens

posarem en contacte amb l’arqueòleg Eudald Carbonell qui visità el complex museïtzat i establirem possibles llaços de col·laboració. El 2000, amb la inauguració de la museïtzació de la cova de la Vila, es realitzaren noves intervencions arqueològiques al ves� bul d’aquesta cova, atesa l’aparició de possibles restes mosterianes (corresponent a moment d’ocupació neandertal 100.000-35.000 AP). Posteriorment, el 2006, se signà un conveni de col·laboració amb Eudald Carbonell de l’IPHES (Ins� tut de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Anys més tard, amb la remodelació de la cova de la Vila el 2011 i la necessitat d’obrir un estret passadís que unís les dues cavitats, l’arqueòloga Marta Fontanals de l’IPHES, realitzà unes excavacions al ves� bul de les dues coves, amb la sorpresa de posar al descobert centenars de restes arqueològiques que situaven la cova com un dels jaciments neolí- � cs més an� cs de Catalunya. Els anys 2017 i 2019 es renovà un nou conveni amb l’IPHES amb el nou director Robert Sala.

Paral·lelament, el 2011 també es buscà la col·laboració del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV, encapçalat per Jordi Diloli Fons, per tal de prospectar la cavitat i revisar materials ibèrics i de l’Edat del Bronze dipositats en diferents museus.

Finalment, el 7 de febrer de 2020 la no� cia saltava als mitjans de comunicació: a la cova de la Font Major s’havien descobert un excepcional conjunt de gravats d’art parietal del Paleolí� c Superior. La descoberta El 2018 l’IPHES havia inclòs els treballs d’excavació i recerca a la Cova de la Font Major en un Projecte de Recerca Quadriennal “Evolució Paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per Josep Ma. Vergés Bosch. Amb aquest projecte, es plantejà realitzar unes excavacions a la cova, incloent al grup GRESEPIA per excavar a la recerca de materials del Bronze i ibèrics. Posats en contacte, vaig mostrar a l’IPHES els punts que per les restes aparegudes, podien ser objecte d’excavació, bàsicament els ves� buls de la cova de la Font Major i el de la Vila. Paral·lelament el grup d’arqueòlegs de GRESEPIA em va preguntar on podien excavar, i seguint el mateix patró de troballes anteriors, els hi vaig dir que la sala del Llac i una pe- � ta cavitat lateral propera al pou del Palletes, eren bons llocs per començar l’excavació.

Cada equip va excavar en els llocs indicats, l’IPHES al ves� bul de la cova i Cavall. IPHES Cérvola. IPHES

GRESEPIA a la sala del Llac. El 30 d’octubre Josep Ma Vergés s’endinsà a veure les excavacions de GRESEPIA i li van comentar que al costat hi havia una altra galeria, segons els hi havia indicat. Entrà en aquella pe� ta cavitat. Nombrosos grafi ts actuals desdibuixaven el que s’hi amagava sota. Amb ulls d’expert arqueòleg i bon coneixedor en la recerca de pintures i gravats rupestres en altres coves, s’adonà que a les parets, darrere dels gravats moderns, hi havia altres signes abstractes i gravats fi gura� us que podien ser paleolí� cs. Assabentat un dels màxims especialistes d’art rupestre de Catalunya, Ramon Viñas, es confi rmà la troballa.

Alertat l’ajuntament de la descoberta, el consistori, encapçalat per l’alcalde Josep Ma. Vidal, visità el lloc i prengué les mesures adequades per la seva protecció.

El dia 17 de desembre, amb els permisos de prospecció corresponents, vam entrar a la cova a la recerca de nous gravats en les galeries inundades fi ns al pou de la Biela. De retorn vam tornar a entrar a la pe� ta galeria per veure de nou els gravats i en una altra galeria lateral de di� cil accés, Josep Ma. Vergés trobà uns quants gravats més, alguns dels quals signifi - ca� us per la postura dels animals.

Finalment, el dia 7 de febrer dins la cova de la Vila, l’ajuntament, l’IPHES i el departament de Cultura, van donar a conèixer públicament l’excepcional troballa als mitjans de comunicació i al poble de l’Espluga, amb l’assistència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. La no� cia va tenir un important ressò nacional i internacional. El lloc Els gravats estan situats en la profunditat de la cavitat, en pe� tes galeries que hi ha a la part de ponent dels conductes del pou de cal Palletes, un lloc freqüentat per les expedicions d’aventura que s’hi han anat realitzant des de fa una vintena d’anys

i per totes les persones que des de 1853 havien entrat pel pou del Palletes. L’estretor del lloc de pas i els grafi ts moderns que hi han a les parets, han fet que els gravats més an� cs passessin desapercebuts.

Els gravats han aparegut fi ns ara en tres llocs: en el mateix conducte que va des de la cova al pou del Palletes, allí han aparegut uns gravats a tall de “grafi � s moderns” de di� cil interpretació; tot seguit hi ha una gatonera estreta a la part de ponent que condueix a una pe� ta galeria d’uns dos metres i escaig d’alçada, on fa temps es prac- � cà una rasa per facilitar el pas. En aquest lloc han aparegut representacions fi gura� ves banda i banda de la cavitat; des d’allí, s’accedeix per un pas molt estret a una galeria més gran en forma de conducte allargat d’uns dotze o quinze metres per uns tres metres d’alçada en alguns punts i uns tres metres d’amplada fi ns a decréixer. Aquí és on van aparèixer el nombre més gran de gravats. La par- � cularitat que es trobessin en aquestes galeries i no en altres indrets de la cova és perquè les parets no són del tot de conglomerats, material que fa impossible prac� car gravats, sinó que hi ha franges de roques formades per llims sorrencs que faciliten els gravats a manera de panells de cera, però que alhora són fràgils i fàcils d’esborrar amb el mínim contacte de les mans o aire. El sòl d’aquesta galeria està farcit de materials arrossegats pels corrents d’aigua de la sala del Llac, de tal manera que en temps pretèrits, potser en els moments de realitzar-se els gravats, el sòl devia ser més baix, i possiblement aquesta galeria i la sala del Llac eren una sola, atès que els sediments són molt similars als que es van dipositar a la sala del Llac a par� r de fi nals del neolí� c (uns 2.000 aC). Per tant, potser es podria plantejar la hipòtesi que en el Paleolí� c Superior, la sala del Llac i la galeria dels gravats eren tot una sala més ampla que l’actual. Un lloc proper al fl uir de l’aigua. Els éssers humans que van fer aquests gravats podien haver accedit al lloc de dues maneres, per l’entrada natural de la cova de la Vila fi ns a arribar a la sala del Llac, que és el més probable, o per una suposada escletxa a la zona del pou del Palletes, que sembla més improbable observant els materials de les parets del pou. Els gravats El conjunt està format per més d’un centenar de gravats entre fi gura� us i signes abstractes. Destaquen cavalls, cérvoles (femelles), urs i potser un os, bisó o senglar, caldrà esperar les inves- � gacions. També hi ha mul� tud de signes de di� cil interpretació. La seva disposició és banda i banda de les parets de la galeria, formant frisos o murals d’elements fi gura� us a la part nord i frisos de signes abstractes a la paret sud.

No formen escenes, sinó que estan juxtaposats, és a dir, col·locats uns al costat dels altres, o uns sobre els altres, cosa que difi culta encara més la seva percepció i interpretació. És un art descrip� u, no pas narra� u. Potser representen rituals genèrics de xamanisme, totemisme o fecunditat, caldrà esperar que algun dia ens ho confi rmin els inves� gadors.

La fi gura central és la d’un cavall perfectament contornejat amb el detall de les crins a la part cervicodorsal, de potes pe� tes i ventre bombat, com és usual en aquest � pus de gravats de les coves càntabres o franceses. Per tenir una idea real de com eren aquests � - pus de cavalls ex� ngits, cal pensar ens els cavalls salvatges del nord d’Alemanya (el cavall de Dülmen), o els cavalls mongols (cavalls de Przewalski), encara que el cavall paleolí� c era el tarpan europeu, cavalls de colors clars amb les crins negres i ventres bombats.

Menció a part són els signes descontextualitzats que hi han al corredor del pou del Palletes, que es podrien descriure com “grafi - � s” i que costa incloure’ls dins algun es� l concret.

La tècnica del gravat acostumava a realitzar-se amb utensilis de sílex afi - lats anomenats burins. Que deixaven una profunda estria en “V” sobre la base, caldrà analitzar els solcs per saber-ho.

El conjunt sembla correspondre al Paleolí� c Superior, concretament al període Magdalenià (al voltant d’uns 15.000 AP), segons les primeres apreciacions de l’IPHES. També sembla haver-hi diferents es� ls, potser alguns anteriors i altres posteriors (Neolí� c). Però, probablement aquests gravats guarden encara moltes sorpreses. El seu anàlisi i estudi ens revelarà noves descobertes que ens podran sorprendre encara més. Cova santuari Aquest conjunt de gravats tan nombrós a l’interior d’una cova és únic fi ns ara a Catalunya, amb similitud en coves de la cornisa cantàbrica o del sud de França. A Catalunya, s’han trobat pocs jaciments amb pocs gravats o pintures que pertanyin al Paleolític Superior(un cérvol a la cova de la Taverna a Margalef del Montsant, un bòvid a la Moleta de Cartagena al Montsià, unes línies abstractes a la cova del Parco a Alòs de Balaguer i poca cosa més) . Atesos els diversos � pus d’es- � ls, el gran nombre de gravats en el profund de la cavitat i la seva prolongació en el temps, fa pensar que aquest lloc de la cova de la Font Major, hauria pogut ser un santuari Paleolí� c. I, si a més hi sumem les troballes de la sala del Llac que han fet GRESEPIA i anImatge d'una de les galeries mentre es realitzava l'escaneig 3D. IPHES

teriorment S. Vilaseca de materials del Bronze Final i Ibèric, amb connotacions rituals, es podria pensar, com hipòtesi d’entrada, en un � - pus de santuari que podria haver � ngut una con� nuïtat en el decurs de 12.000 any aproximadament. L’entorn Com sigui que en les excavacions arqueològiques del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), dirigides pel Manuel Vaquero (IPHES), s’han trobat gravats d’art moble fets en diverses plaquetes de pedra amb fi gures de cérvoles i altres, corresponents a períodes cronològics similars, no es pot descartar una estreta relació. En aquells moments la vida de la gent que vivia en aquestes contrades era nòmada, aprofi tant balmes i indrets per instal·lar els seus campaments estacionals en forma de cabanes de branques, rames i pells, similars als iglús. Potser aquests grups que transitaven pels entorns del territori (Conca, muntanyes de Prades, etc.), conver� - ren aquest indret de la cova en un lloc de rituals que s’anà transmetent i perpetuant en el decurs dels temps. Eren homes i dones com nosaltres (Homo sapiens sapiens) que vivien de la caça, principalment de conills i de la recol·lecció. La protecció A par� r de la descoberta, el departament de Cultura de la Generalitat iniSala del llac. Ramon Guasch Signes de la galeria del Palletes. IPHES

cià els tràmits necessaris per declarar el lloc Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), amb les mesures de protecció que això comporta per tota la cova i entorns . Amb aquest descobriment la cova de la Font Major es posiciona com una de les coves paleolí� ques més importants de Catalunya, comparable amb algunes coves de la cornisa cantàbrica o sud de França i un dels conjunts més signifi - catius de l’anomenada “província paleolí� ca mediterrània”, esdevenint el primer santuari paleolí� c català amb representacions d’art rupestre parietal fi gura� u i abstracte en el més profund de la cavitat. La Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat ha documentat tota la cova amb escàner 3D, amb l’equip de l’IPHES i el suport de l’ajuntament de l’Espluga, per tal de poder reproduir amb tota fi delitat el santuari en un altre lloc on es pugui visitar una rèplica exacta, atès que a par� r d’ara les visites estaran suspeses. Esperem que aquesta troballa excepcional, suposi un ressò turís� c per la vila i la comarca, sumant i incrementant els més de 1.300.000 visitants que fi ns ara han passat per les coves de l’Espluga des de 1994. ■