EL FRANCOLÍ MARÇ 2021

NÚM. 406

MARÇ 2021

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

Un incendi forestal crema 35 hectàrees al terme de l'Espluga

ENTREVISTA: EL FRANCOLÍ

"El viatge sempre és un procés interior i no cal anar molt lluny per viure una MARÇ 2021 1 experiència gratificant"

EL FRANCOLÍ

2

MARÇ

2021

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Es calcula que es van cremar 34,94 ha pertanyents al terme de l'Espluga de Francolí, 5,89 ha que formen part del terme municipal de Fulleda i 0,61 hectàrees cremades del terme de Senan. Per usos del sòl l'afectació és de 36,33 ha corresponents a terreny forestal arbrat i 2,65 ha de matollar. També va cremar 1,85 ha de terreny agrícola de conreus i 0,65 ha de pastures. ■ FOTO PORTADA: Antoni Morlans

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català .

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Gerard Bosch. Vicepresident: Josep Morató. Cobertura audiovisual: Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 EDITORIAL És molt senzill, unitat. BÚSTIA Contesta a la carta de Josep Maria Rendé 5 Volem un referèndum d'independència? En respposta a Josep Maria Rendé 6 Moltes gràcies. Us informem que el món s'acaba 7 REFLEXIONS Avi, per què...

8 Una masia de pagès 9 Rèplica a una resposta 10 Amanida de primavera. La Gemma té un pla, un documental encapçalat per una protagonista amb arrels espluguines 11 L'Ajuntament i el Punt d'Informació Juvenil organitzen un concurs de mones. Comunicat sobre l'incendi forestal que ha afectat el terme de l'Espluga de Francolí, Senan i Fulleda 12 Anna March pren possessió com a nova regidora de Som Espluga a l'equip de govern de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí.

13 Neix el projecte Espais Vius d'Art a l'Espluga, una iniciativa de dinamització local, artística i cultural.

15 Junts per l'Espluga presenta una moció sobre el lloguer de locals comercials per a autònoms. La litúrgia de Diumenge de Rams se celebra al Teatre del Casal a causa de la pandèmia.

16 L'Espluga acollirà el Circuit Nòmada de Fira Tàrrega per apropar propostes artístiques al territori 17 L'Espluga comptarà amb un espai de "coworking"

3

per autònoms. Comencen les tasques per desenrunar l'antic Celler Rendé Masdéu. El consultori de l'Espluga, a punt per a la seva ampliació després de rebre la llicència urbanística.

18 Finalitzen les obres de millora de les deixalleries de l'Espluga i Montblanc. L'Espluga reclama "El paper de les dones al llarg de la història" amb cartells penjats per tot el municipi.

19 Prohibeixen beure aigua de boca per nivells de mercuri anormals. Càritas de l'Espluga reparteix aigua a les famílies sense recursos.

2 Les pubilles i hereus de l'Espluga protagonistes al calendari de les minories culturals d'Europa. Meritxell Lorca, primera posició en llançament de disc del Campionat de Catalunya d'Atletisme Adaptat 2021.

21 Finalitzen les obres de rehabilitació de la façana de la residència Jaume I. Comencen les obres per recuperar la rotonda de l'Avinguda de Catalunya 22 LESFOTOSGUARDADES.ElCalvari.SetmanaSanta,1927.

23 LA RIALLETA. ESPAI SOMMELIER 22 REPORTATGE. "El viatge sempre és un procés interior i no cal anar molt lluny per viure una experiència gratificant" 27 CASAL 28 MUSEU DE LA VIDA RURAL 29 COSES NOSTRES 30 El Club de Lectura gaudeix d'una tertúlia virtual amb l'escriptora Care Santos 31 Torna l'activitat al CE Espluga. Montserrat Badia guanyadora de la cistella de la Parròquia 32 TASTEM LA CONCA 33 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. HISTÒRIQUES 34 LA BÍBLIA ENS PARLA. 35 PESSICS ESCOLARS 36 PINZELLADES DEL PEDRÍS 37 ARA FA 100 ANYS 38 RENOI, QUIN RENOM! 39 ENSENYAMENT 41 EL SABER NO OCUPA LLOC, MOTS MALDITS. TOPÒNIMS EN RUTA 42 DE SOCIETAT 43 NATURA SINGULAR MARÇ

2021

És molt senzill, unitat Què no han entès els nostres polí�cs quan el poble, tant en manifestacions, com en milers d’actes o fins i tot a les urnes els hi demana unitat. Sembla que és una pe�ció prou proporcionada per empènyer el nostre país a la emancipació polí�ca iniciant el procés d’independència que se suposa que ells defensen en nom nostre.

Sembla que han oblidat que ells no són res més que els nostres representants i que quan exerceixen els càrrecs en els que els hem posat (i per al desenvolupament dels quals els hi paguem prou bé) la obligació que tenen és la de materialitzar en la mesura del possible tot el que ens han promès en campanya electoral i que ha fet que dipositem la nostra confiança en ells.

Quan els representants polí�cs actuen sense tenir en compte el mandat de les urnes, els ciutadans perdem la fe en ells i ens sen�m traïts, i aquest és un camí que no porta res de bo perquè ens aboca a la indiferència, al desencís i a la manca de fe en el sistema.

No s’entén que es perdin en debats ideològics quan hi

ha un objec�u tan clar i important com la independència del país, perquè aquesta ha de ser la seva gran tasca de moment, pensant que un cop �nguem un estat, un país normal, ja �ndran molt de temps de defensar les seves posicions ideològiques de dretes o d’esquerres, liberals o comunistes, o el que vulguin defensar legí�mament, però han de tenir molt clar que la millor manera de posar en marxa les seves estratègies ideològiques és tenir un país, tenir un estat amb totes les competències que tenen tots els estats del món.

La veritat és que s’esgoten les maneres de fer-ho, però cal exigir als que hem posat al comanament del país, que treballin tots alhora per complir el que ens van prometre que farien, aparcant els recels de par�t i posant-se immediatament a construir el país que la majoria desitgem (fins i tot molts dels que no voten opcions independen�stes).

Volem que actuïn amb unitat, no és tan di�cil, perquè com deia aquell; “Catalunya serà de dretes o d’esquerres, però abans ha de SER”. ■

Busti@

alegar aquestes paraules però això és totalment fals i hipòcrita. A les dones dia rere dia ens con�nuen qües�onant; les nostres maternitats són mo�us d’atur, les menstruacions invisibilitzades, violències masclistes, agressions, assassinats, estereo�ps i una llarga llista que podria ocupar tota la revista sencera, així que discrepo totalment en la teva opinió. Amb les paraules citades anteriorment m’agradaria esmentar que sí, la dona s’ha empoderat en els darrers anys, però no és suficient, gens ni mica, i con�nuarem fent escrits, sor�nt als carrers i alçant la veu fins que ho sigui.

I finalment com a cloenda m’agradaria dir que defensem la diferència, sí, perquè totes les persones ho som, i això mateix és el que reivindiquem que es valorin les nostres aptituds reals i deixem enrere els estereotips arcaics i supremacistes, pels motius que siguin ,de gènere, classe, ètnia… També m’agradaria citar que la feina de la Judit Delgado és molt bona, perquè si molesta que es parli i es posin en dubte privilegis és que quelcom s'està fent bé, continua plasmant el crit en lletres que és molt necessari, gràcies per la teva tasca! ■ Íngrid Guillén Rauter

Contesta a la carta de Josep Maria Rendé Benvolgut Josep Maria Rendé, m’agradaria posar èmfasi al terme ap�tud i les facilitats per demostrar-les quan gosem de posicions privilegiades. En aquestes situacions és més fàcil demostrar-les o si més no almenys en tens l’oportunitat, ara bé quan intervenen altres factors com potser qües�ons d’ètnia, una classe econòmica baixa o una caracterís�ca de la meitat de la població ser dona, aquestes es veuen invisibilitzades i qües�onades.

En un punt de la teva resposta esmentes “generalment es defensa el més dèbil i no crec que sigui aquesta la situació de la dona en aquests moments”, inicialment m’agradaria citar que les dones no hem estat mai el gènere dèbil sinó és la qualificació la qual ens han aportat, seguidament et refereixes a la societat com si visquessin en situació de paritat absoluta, i tan de bo poguéssim

EL FRANCOLÍ

4

MARÇ

2021

Busti@

Volem un referèndum d’independència?

Sempre em faig la pregunta següent: Volem els catalans un referèndum per aconseguir la independència, o només volem un govern d’esquerres?

Veiem molt clar com la preferència del PSC-PSOE i els COMUNS és un govern d’esquerres. I els altres par�ts què és el que volen?

La resposta pot venir de la composició del nou govern de la Generalitat i les polí�ques que aplicaran posteriorment.

M’alarma, no obstant, que la sort que tenim els catalans que els par�ts de centre ( dits de dretes per les esquerres) també vulguin la independència no és una casualitat, és una evidència.

Si el comú denominador dels par�ts, siguin d’esquerres o de centre, és la independència, siguin tots benvinguts, i no pas bandejats.

La realitat social del nostre poble, s’ha format al llarg

dels segles, gràcies a aquesta diversificació.

No vulguem acaparar els mèrits els uns en detriment dels altres. Sempre he man�ngut la tesi de primer hem de ser catalans i després que tothom esculli el par�t de la seva preferència.

Si us plau, pensem-hi amb calma i reflexió i no desaprofitem la innata i inusual riquesa de la nostra societat que a cada jornada electoral diu més clarament el que vol.

No tenim, des de la retallada de l’estatut, més i més proves de que el nostre futur no importa gens ni mica als centralistes espanyols? Encara volem més evidències?

Creieu-me, hem d’anar units i ferms de cara a la independència perquè és l’única drecera i l’únic camí per aconseguir la nostra llibertat i el nostre futur com a poble.

Tot el que no sigui unió, són pamplines, desencuses de mal pagador o men�des podrides. ■ Eusebi Majós

En resposta a Josep Maria Rendé Ja és mala sort! El calendari de la cuina em diu que avui és santa Perpètua i just demà és 8 de març, data sensible... I va i tu i ens respons l’ar�cle de la Judit, perpetuant amb tot el convenciment possible, el model patriarcal i masclista que durant tantes generacions ha invisibilitzat i tallat les ales a tantes dones excel·lents que, amb pic i pala, s’han anat fent un lloc. Com ho deies tu? Que les persones es guanyen el seu lloc amb una gran personalitat, credibilitat i ac�tud, i no per la diferència? Que no t’agrada que les dones ens defensem? Tant de bo.

Ho he madurat unes setmanes. Col·loquem-nos en context i així anirem millor. Tu ets de la generació de la que soc filla, i jo soc mare de la generació de la Judit. Alguna cosa en aquest temps ha canviat.

Venim d’un món esbiaixat, de dones silenciades, i que han assumit un paper per inèrcia, herència, submissió, o amenaça fins i tot, i on algunes veus sempre s’han alçat. Primer poques, després unes quantes, i ara ja moltes... I això fa por al poder establert que té aquesta hegemonia benestant i que no vol cedir. Perpetuem? I tant, s’intenta amb tot l’esforç i energia, ja t’ho diré, jo potser hauria estat diferent de no rebre algun “no”, a coses que volia, perquè les nenes no les feien aquelles coses i de vegades repeteixo algun d’aquests patrons lamentablement.

EL FRANCOLÍ

Hi torno. No es qües�ona aquesta tant necessària credibilitat a alguns homes col·locats en els cercles de poder, per altres homes (en alguns àmbits arriba a ser un escàndol). Ara, és clar, quan parlem de paritat, a totes!

D’entrada ja es dubta de la capacitat de les dones?

Doncs és això, som, estem molt preparades, volem el nostre lloc i l’ocupem, i som bones, molt, molt bones fent el que fem. I si això vol dir que cal que us arromangueu a casa, en la cura, en els espais públics i laborals i baixeu de la poltrona doncs ho haureu de fer. Si cal paritat per demostrar-ho doncs és un deute pendent com molts d’altres que avui no són el tema.

Saps, confio molt i em fa enveja aquesta seguretat en elles mateixes, de les dones reivindica�ves i intel·ligents com la Judit, que fan comentaris incòmodes, i molestos per a molts d’altres. Tinc l’esperança que ho faran cada cop millor, i si tot canvia en el present i el futur serà perquè no volen el lloc que la societat els ha donat. Per sort a cada generació avancem una miqueta, i ens anem donant oportunitats de millorar.

Cadascuna de nosaltres, en el nostre dia a dia, escollim con�nuar o canviar, i els canvis valen la pena i donen noves oportunitats, forma part de la tant necessària jus�cia social. ■ Isabel Vallès Avià

5

MARÇ

2021

Moltes gràcies

Busti@ Franquès i Distribucions Bonaigua, tot el "carregament" d'aigua que ens han donat per poder-la repartir gratuïtament entre els usuaris.

També a l'Ajuntament de l'Espluga per facilitar-nos igualment la distribució d'aigua i finalment a la Creu Roja de Tarragona pel mateix motiu.

Gràcies per la col·laboració. ■ L'Equip de Càritas de l'Espluga

Diuen que en situacions difícils, les persones ens tornem més solidaries i agraïdes. Doncs és el que està passant. Des de la Càritas parroquial volem agrair molt sincerament al Joan Poblet que, malgrat la dificultat de salut que va tenir, va fer una gran donació d'aliments.

A causa del problema que hem tingut a la vila amb l'aigua, volem reconèixer a les empreses Carbòniques

Us informem que el vostre món s'acaba No, no ve un meteorit o almenys no en som conscients.

Ni tampoc d’una possible guerra nuclear ni una nova pandèmia. Estem parlant d’un món que, gràcies a la lluita de molta gent, cada dia va fent-se més i més pe�t, encara que no a la velocitat que voldríem.

Un món masclista, homòfob, racista, xenòfob, transfòbic, especista i de molts altres tarannàs nega�us. Una manera de fer que alguns ho assumeixen tot I d’altres una part. A final d’aquest segle, els que hi siguin es trobaran en un món de 10.000 milions de persones on primarà la igualtat entre dones i homes, heterosexuals i homosexuals, gent de diferents cultures i procedències que conviuran basant-se en el respecte dels drets humans, així com un tracte diferent vers els animals i el medi ambient.

Sí, el vostre món s’acaba. I això inclou també el meu món o el que pensa en part la meva generació, ja que encara no hem fet el canvi i estem en transició. I sí, servidor i la meva generació en algun moment o altre hem format part ac�va o passiva de l’heteropatriarcat, o sigui, el homes heterosexuals occidentals que hem marcat les regles del món.

Unes regles que fan que gairebé no hi ha dones als

principals llocs de comandament. Una vida que a la feina les paga menys i les pega més per part de maltractadors i violadors. Una de cada quatre noies de 15 a 24 anys ha pa�t violència sexual a mans de les seves parelles, teòricament la persona que l’es�ma. Segons l’ONU, la violència masclista (sí, parlem del dimoni) és la principal causa de mort al món entre dones de 16 i 44 anys i mata més que el càncer i els accidents de trànsit, just al contrari que als homes. A les dones les maten, els homes es maten sols amb les seves ac�tuds.

A la “modèlica” Suècia els atacs mortals d’óssos passen un cop cada cent anys i, en canvi, cada 30 dies mor una dona a mans de la seva parella. És 1.300 vegades més habitual. Si la societat més avançada passa això, ben fet que arreu que les dones i qualsevol persona que se sen� assetjada, agredida o discriminada es defensi.

Només faltaria. I fent-ho tots els dies de l’any o el 8 de març, ja sigui en pe�tes batalles quo�dianes o plantant cara al seu agressor. I, sí, si convé cridant, protestant I manifestant-se encara que a alguns els moles�.

Qui val, val. I les dones valen igual. Assumiu-ho, el vostre món s’acaba. ■ Ferran Civit i Martí

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bústia" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com.

El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, tindran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

6

MARÇ

2021

R E F L E X I O N S un cop d’ull

Avi, per què...

ANDREU MORTA

...e

ts independen�sta? Bona pregunta, xiqueta. I resposta complexa. Provaré de contestar-la tan curt i tan clar com pugui. Primer: vull la independència perquè �nc dret a decidir què vull ser.

Perquè crec en la democràcia. Per a mi i per als altres.

Dos: perquè es�c cansat de veure el nostre poble maltractat fiscalment i mal servit d’estructures bàsiques i imprescindibles: trens, carreteres, sanitat (“destrossada” per les clavegueres de l’Estat), escoles i mestres mal pagats, jus�cia repressiva...

Tres: perquè es�mo la nostra llengua perseguida, menys�nguda i bescantada per diaris i emissores que menteixen, calumnien, no informen o desinformen. Perquè hi ha bisbes que ho jus�fiquen. Perquè hi ha ministres (també de “progressistes”) que escampen barbaritats sobre els catalans. Perquè hi ha jutges més polí�cs que no pas jus�ciers... Perquè subvenir el mal imperialisme castellà ens costa molts diners i, malgrat això, mai no ens ha respectat. Tenim dret, doncs, a alliberar-nos-en.

Quatre: perquè som una nació amb més de mil anys d’història i que me-

EL FRANCOLÍ

reix un respecte que tan sols podrem obtenir esdevenint un estat lliure. Tenim, doncs, tot el dret històric a l’autodeterminació, a reclamar que s’acabi el colonialisme i, segons el dret internacional, a que ens retornin allò que ens fou arrabassat per la força de les armes fa més de 300 anys. Perquè Catalunya ho tenia tot per esdevenir un estat modern: ins�tucions, exèrcit, Dret, moneda, llengua... El «Decret de Nova Planta» va anorrear-ho tot per imposar-nos “las leyes de Castilla”. I això no s’ha anul·lat!

Tinc més raons, i si vols te les explicaré un altre dia, preciosa. Veuràs, de jove jo no era “indepe”: me n’hi han tornat molts fets viscuts durant la meva ja llarga vida, com dues plantofades. T’he n’he parlat més d’un cop, oi?

Una la vaig rebre per cantar cançons catalanes. L’altra vaig veure com un energumen rabiüt la ventava a una dona mentre bramava “¡habla cristiano!”.

Era jove –més que tu ara–, però allò em feu adonar que el “general bum, bum” no ens era bo. Com no ho era l’estraperlo que pa�em mentre enriquia uns aprofitats que a la processó del Corpus lluïen uniformes llampants i carregats de medalles. Pensava que sense el dictador governaria gent de-

7

mòcrata i que ens podríem entendre.

Que m’equivocava és evident.

Vaig votar la cons�tució pel temor del sabre alçat que sostenia tanta púrria. I perquè vaig creure que amb una democràcia a l’europea avançaríem pel camí del diàleg i la llibertat. Demanava “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. M’errava: l’amnis�a se l’han aplicat els botxins, la llibertat l’enco�llen llegint de biaix la cons�tució... i l’Estatut fou tan esprimatxat que vam haver de pactar-ne un altre... que també fou “cepillado y bien cepillado” cínicament i esquilat per un Cons�tucional que feia més fetor de socarrim que un caliquenyo mal girbat.

Son altres temps, dius? La gent té dret a voler altres coses? I tant que sí. Tot el dret. Però el mal tracte que rebem els que volem fugir d’aquest estat colonial i fallit també el rep qui vol quedar-s’hi.

Ni gaudeix de trens millors, ni té llista d’espera hospitalària més curta, ni s’estalvia cap impost, ni té la pensió assegurada, ni... Qui no vol ser independent l’escanyen tant com a l’independen�sta més acèrrim. Ja ho veus: cal esmerçar molta paciència, fermesa i esperit de sacrifici. Així que no defalleixis, filleta, que lluitem pel teu futur... perquè ara n’has fet 18 i ja podràs votar. ■

MARÇ

2021

REFLEXIONS Als anys cinquanta

Una masia de pagès

A

MANEL MORGADES

ls anys cinquanta encara funcionava una masia que tenia totes les caracterís�ques tradicionals que tenien aquests equipaments familiars. L’estable per l’animal de càrrega, el corral de les gallines i els pollastres, el colomar, les conilles i els conills, la baconera, les cabres i els cabrits, les oques i els ànecs al seu estany... i el gos i els gats, i enmig d’aquesta convivència bes�al s’aixecava la casa de pagès.

Una casa amb set finestres, una finestreta i un portal, tot encarat a sol naixent. El primer que trobàvem a l’entrar a l’esquerra era el forn per coure el pa de la setmana, una porta d’accés al rebost i una altra al menjador, aquest amb una finestra horitzontal que il·luminava aquest àmbit.

Una taula rodona, un banc de fusta, un armari de paret i un altre de raconer on s’hi guardaven els plats, gots i coberts de festa.

EL FRANCOLÍ

Un parell d’escales ens portaven a la cuina, a l’esquerra el foc a terra amb els seus accessoris i a la post de l’ensumenia el rellotge portà�l de Cal Castells. Al costat, una cuina econòmica de molts usos... i amb forn. Seguint en aquest angle, dos fogons per brases i l’aigüera amb el seu platerer. Al costat, la fresquera per guardar el menjar cuinat; sota la finestreta, la taula, la màquina de cosir i, a la paret, un prestatge per l’aparell de ràdio. Una vidriera donava a sol ponent, tancada per dins amb una altra porta barrada amb dos bernats.

Sota l’escala per anar a la primera planta, un armari per guardar els estris de cuina. L’escala tenia un passamà d’avellaner. Un palanganero davant de la finestra donava la benvinguda al distribuïdor. Al costat, l’accés a la comuna a sol ponent i a l’altre costat la porta a les habitacions. La primera tenia una finestra i la segona dues, totes

8

a sol naixent. Tornant al distribuïdor, a l’angle que conduïa a l’escala d’accés a la segona planta, hi havia una prestatgeria amb herbes remeieres, alguna fórmula magistral, benes, gases, lava�ves, esperit, aigua oxigenada... abans d’arribar a la darrera planta, una finestra a sol ponent. Al seu llindar hi havia una corriola per pujar el blat al graner, que era sota la teulada. Al costat una pe�ta habitació amb finestreta. Al distribuïdor una llibreria amb la Bíblia, la Història i la Guia de Poblet del Pare Morgades i altres llibres sobre Poblet, la Terra Catalana i llibres escolars del temps de la república. Una cor�na protegia els llibres. La darrera habitació tenia una finestra, com el distribuïdor, ambdues encarades a sol naixent i al davant, sempre l’Espluga, el Poble.

Tots els àmbits plens de llum de dia; de nit, electricitat de 125 V amb bombeta compar�da per dues estances i de reserva el llum de ganxo. ■

MARÇ

2021

Joves escriptores

Rèplica a una resposta

H

JUDIT DELGADO

eus aquí una resposta de bona fe, lector. Abans començar la meva resposta, faré un correc�u que, per a ser sincera, m’esgarrifa haver de fer (i que, també per a ser sincera, no havia hagut de fer des dels meus primers anys dins del feminisme, deu fer-ne uns vuit o nou anys. Pensava, vaja, que era un tema superat i sabut per a tots).

El cas és que tot i que la meva vessant humanista sempre té un ull als diccionaris per concretar i definir acuradament tot allò de què parlo, des de la consciència feminista (i sabent que aquestes ins�tucions són sempre regides per homes i que fan tuf a ranci) sé que no sempre en puc fer ús. En aquesta ocasió, però, em serviré d’un diccionari per exposar com el feminisme no és «el mateix però al revés» que el masclisme. I no ho dic jo! Recordem-ho: ho diuen homes que fan tuf a ranci (que sempre tenen més validesa). En fi, em deixo de retòrica, vaig al gra: «Feminisme», segons el DIEC: 1 1 m. [LC] [SO] [PO] Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.

1 2 m. [LC] [SO] Conjunt de teories que al llarg del temps fonamenten la lluita de les dones a favor de l’emancipació.

I «masclisme», segons el DIEC: m. [LC] [SO] Ac�tud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.

Bé, tema tancat: el feminisme lluita contra el masclisme perquè aquest -el masclisme- és un sistema desigual que discrimina per raó de gènere i en què, com és evident, les dones són concebudes, tractades i definides com a inferiors respecte als homes. Un altre dia parlarem del patriarcat.

Vostè diu que «no li agrada veure que les dones es defensin»... Però a cas ens importa, a les dones, què li agrada i què espera vostè -i els homes EL FRANCOLÍ

en general, eh!?, no és pas una cosa personal- de nosaltres? Bé, almenys a mi m’importa més aviat poc. En qualsevol cas, si les dones ens defensem, no ho fem pas perquè siguem dèbils -ja ho sé, que no ho som!-, sinó perquè la posició que se’ns ha atribuït dins la societat (patriarcal) ha quedat històricament relegada. Crec que no és di�cil de comprendre que no és una qües�ó d’ap�tud o de potència, sinó de reconeixement social (bé, no només, però ja m’es�c allargant massa).

Ara bé, es�c d’acord amb vostè: les persones no es guanyen la seva personalitat i credibilitat per la seva diferència, ans el contrari: no crec que sigui casual que tots els personatges reconeguts i exitosos coincideixin en ser homes, blancs, cisgènere, heterosexuals i de classe alta. En fi, que si han arribat a ser exitosos, segurament no ha estat per la seva diferència, sinó pel mer fet -que no és un mèrit, ja que res d’això s’escull, sinó que és un atzar- d’estar al cantó privilegiat: entre homes i dones, entre blancs i negres, entre cisgèneres i trangèneres, entre heterosexuals o homosexuals (o bisexuals... en fi, hi ha una àmplia gamma), entre rics i pobres... No em sorprèn gens, la veritat, que els exitosos sempre siguin els d’un costat, i asseguraria que molts no ho són per ap�tud, sinó per la sort d’haver nascut d’una condició i no d’una altra.

Una cosa més: parlar de les dones com a massa homogènia i homogeneïtzada, entenent que totes pateixen les mateixes discriminacions i assegurant que «les dones parlem massa de les nostres ap�tuds» és simplista i ofensiu, a banda de masclista. Em sembla tremendament irònic que em comen�, precisament vostè i precisament en aquest paràgraf «que no cal que ens defensem de la supremacia dels homes».

Em comenta, a més a més, que la igualtat no s’ha de reivindicar des de la diferència (que ja és fort que un home es cregui amb llicència de dir-nos

9

quina és la lluita del moviment feminista i com s’ha de fer, eh!), però li parlaré una qües�ó que em van introduir quan vaig començar humanitats: la igualtat, l’equitat i la jus�cia.

Resumint-ho molt: la igualtat es defineix com el tracte per igual a totes les persones (sense tenir en compte les diferents circumstàncies i necessitats de cadascú); l’equitat s’entén com una manera d’oferir a tothom el mateix, sense discriminar a ningú, però tenint en compte, ara sí, les circumstàncies específiques de cada individu (aquí hi entraria el que entenem com a «discriminació posi�va»). Què és just i què no, suposo que queda relegat a l’opinió de cadascú, però per a mi, personalment, no és just tractar les persones amb igualtat en un sistema on les discriminacions són sistemà�ques. El feminisme, com haurà pogut intuir, pretén arribar a una igualtat per mitjà de l’equitat, no perquè les dones siguem menys capaces ni inferiors, sinó perquè històricament hem estat discriminades i, malauradament, és un llastre que encara arrosseguem.

Acabaré explicant que no volia estendre’m en la meva resposta, especialment perquè m’agrada reservar el mes de març a parlar sobre feminisme i, a més a més, no volia, en cap cas, que aquest mes de març en fos protagonista la resposta a un home, precisament.

Però és cert, també, que per a construir un món feminista és necessari combatre amb el masclisme estructural i social de què pa�m. No parlem del dimoni quan parlem de masclisme. Encara pitjor: parlem de tot un sistema que ens oprimeix (també als homes, eh?!) i de què no en podem escapar: el patriarcat és el model que impera a les nostres a famílies, a l’escola, a la feina, a les nostres polí�ques, arreu, absolutament a tot arreu.

En fi, em deixo de retòrica i torno a la lluita -si és que això no és també una lluita-. Com diria Montaigne: «adiéu ; donc». ■ MARÇ

2021

tassa i mitja

Amanida de primavera

Q

JOSEP VALLVERDÚ

uan escric això estem acabant la Setmana Santa. Als aparadors moltes mones pe�tes. A més a més, n’hi havia quasi tantes de quadrades com de rodones.

Del més an�c record les mones de Pasqua eren rodones, com places de braus.

Ara en surten de quadrades, i potser l’any vinent en veurem en forma d’estrella.

La gent era als carrers, sobretot el Dissabte Sant, i s’interpel·lava: “Que ja us han vacunat?” Fa un any ens dèiem: “Que hi ha algú de casa teva amb la pandèmia?“ Aquesta Setmana, al revés que l’any 2020, que estàvem tots confinats, s'han dilatat els termes geogràfics i ens han permès viatjar per tot Catalunya, i això volia dir mar i muntanya per als habitants de terra ferma i terra endins per als de mar i muntanya.

No he voltat gens, m’he man�ngut dins el meu terme municipal i he vist com convergien vilatans dels pobles

comarcans al mercat de la ciutat, i com en sor�en els ciutadans; val a dir que les torres, masies i cabanes del terme s’han vist plens d’ac�vitat; amb força seny hi ha hagut famílies que cada nit han dormit a la ciutat però que el dia, llarg d’hores en aquesta primavera, l’han passat a la caseta que tenen al camp, amb el seu hort, els fruiters, la piscina o gran dipòsit; el gos ha pogut córrer com un boig i els menuts i menudes també enjogassats, empaitant papallones, collint flors boscanes per emocionar la padrina i fent com els nens camperols de les pel·lícules, posar-se bruts com guineus.

El nebot ha trucat: “som aquí baix al carrer, amb la nena, baixeu”. Obedients hem baixat i, efec�vament, a l’espai de vora el riu el nebot i la seva néta ens han ofert l’espectacle esperat, la demostració dels progressos fets per la menuda Urgell, que ara té tres

anys però la picardia dels deu.

La nena es feia llegir trossos del llibre acolorit i semblava que no escoltava, tota enfeinada a treure i posar en una capseta metàl·lica les closques de caragols que hi tenia. Semblava que no escoltava, però tan bon punt el padrí se saltava una plana elevava una protesta formal, deia: “No, que el llop encara no ha arribat.” I feia tornar al punt exacte del relat. En aquest domini del conte hi trobem dues virtuts: la intelligència i memòria d’una banda i el sen�t del domini sobre els adults que tan aviat es desvetlla en els infants. La nena s’havia fet seu el text i no perme�a que li donessin gat per llebre, o garsa per perdiu, i obligava el padrí a recuperar el tros de text escamotejat en mala hora. Amb aquesta obediència del padrí sota l’ordre de la néta trobem un dels signes del progrés en l’equiparació de gèneres. A creure, homenots!■

L'ACTUALITAT

La Gemma té un pla, un documental encapçalat per una protagonista amb arrels espluguines

El passat 9 de març s'eme�a al Sense ficció de TV3 el do- ges per treure els refugiats dels campaments, els nervis que cumental La Gemma té un pla, on la directora Arantza Di- passen per saltar-se els controls, els tràngols i l'angoixa per ez s'endinsa en la vida de la Gema que totes les persones arribin a ma Poca, una infermera de probon port. fessió que ajudada pel seu marit La Gemma té un pla és un Txema Pluvins i la seva amiga Mar d'aquells documentals difícils Coromina, han creat uns trajectes d'oblidar, potser perquè la direcclandes�ns per tal traslladar refutora té la virtut d'aconseguir que giats de guerra sirians i afganesos l'espectador es traslladi directai portar-los a algun país de la Unió ment al drama dels camps de reEuropea, evidentment desobeint fugiats o potser per la proximitat unes lleis injustes i atenent totes de la intrèpida protagonista, la les conseqüències que se'n pot Gemma Poca, ja que els avis eren derivar. els espluguins que regentaven el Al documental hi veiem com la Forn Sant Jordi que hi havia al Gemma ha enginyat un pla d'ajucarrer Nou. da humanitària en tota regla, ens El documental es pot veure a mostra com es preparen uns viat- Captura de pantalla del documental.

TV3 a la carta. ■ EL FRANCOLÍ

10

MARÇ

2021

L'ACTUALITAT L’Ajuntament i el Punt d’Informació Juvenil organitzen un concurs de mones

S’hi podia participar des del 23 de març fins al 5 d’abril L’Espluga de Francolí va organitzar per primera vegada un concurs per escollir la millor mona de Pasqua. Enguany aquesta celebració i tota la tradició que l’envolta s'ha vist novament alterada a causa de les restriccions provocades per la crisis sanitària de la Covid-19. Per aquest motiu, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i el Punt d’Informació Juvenil han impulsat aquesta acció, per a celebrar i fer més visible aquesta tradició.

Per participar només calia fer la millor mona de Pasqua de l'Espluga de Francolí, fer-li una foto i enviar-la amb el nom de l'autor o autora al 606 303 917. Opcionalment, es podia penjar la foto a Instagram amb el coixinet #lamillormonaesplugina2021 i etiquetar el @ pij_francoli.

El premi a la millor mona de l'Espluga de Francolí serà una cistella de productes dolços. A més, des del PIJ Francolí es farà un muntatge amb totes les fotos rebudes i es publicarà a les xarxes socials.

Aquesta proposta ha estat organitzada per la regidoria de Ciutadania, Esports i Igualtat de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí en col·laboració amb el Punt d’Informació Juvenil Francolí i l’Oficina Jove de la Conca de Barberà. ■

Comunicat sobre l’incendi forestal que ha afectat el terme de l’Espluga de Francolí, Senan i Fulleda L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí informa que l’incendi que es va declarar a la zona de Senan, el passat diumenge dia 21 de març, va afectar unes 40 ha segons els Agents Rurals i el següent dilluns a les 18h es va donar per controlat per part dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, malgrat que les tasques d’ex�nció van seguir ac�ves per con�nuar remullant la zona.

Es calcula que es van cremar 34,94 ha pertanyents al terme de l'Espluga

EL FRANCOLÍ

de Francolí, 5,89 ha que formen part del terme municipal de Fulleda i 0,61 hectàrees cremades del terme de Senan. Per usos del sòl l'afectació és de 36,33 ha corresponents a terreny forestal arbrat i 2,65 ha de matollar. També va cremar 1,85 ha de terreny agrícola de conreus i 0,65 ha de pastures.

Els Agents Rurals treballen per determinar la causa de l’incendi que podria haver estat mo�vat per una crema de restes vegetals escapada.

11

El consistori espluguí va estar en contacte permanent i des del primer moment amb els responsables del disposi�u per fer front a l’incendi i també amb l’alcaldessa de Senan, Carme Ferrer, i amb les autoritats competents.

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí agraeix a tots els cossos de seguretat i emergències que van par�cipar en les tasques d’ex�nció i coordinació de l’incendi; al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, a l’ADF de l’Espluga de Francolí i al Secretariat d’ADF de Catalunya, al servei de vigilància municipal, als Mossos d’Esquadra, als Agents Rurals, al Servei d’Emergències Mèdiques, als Bombers Voluntaris i també al Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT). ■ MARÇ

2021

L'ACTUALITAT

Anna March Farré pren possessió com a nova regidora de Som Espluga a l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí March subs�tuirà l’ex-regidora de Som Espluga Laura Ruiz de Porras Rosselló, qui va renunciar per mo�us laborals el passat mes de febrer Anna March Farré és la nova regidora de l’Equip de Govern de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí després d’haver promès el càrrec en el Ple Municipal celebrat aquest dijous 25 de març de 2021. March era la número vuit de la llista de Som Espluga a les darreres eleccions municipals, celebrades el maig de 2019, i entra a govern després de la renúncia de Laura Ruiz de Porras Rosselló per mo�us laborals.

Pel que fa al car�pàs municipal, es veurà modificat amb el canvi de diverses regidories per adaptar-se al perfil, trajectòria i formació de cada regidor i regidora de l’equip de govern. En el cas d’Anna March Farré (L’Espluga de Francolí, 1989), és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Pompeu Fabra, Postgrau en Ges�ó Cultural, Màster de Formació del Professorat (Especialitat Economia) i Programa Superior en Direcció Financera i Control. Actualment treballa com a tècnica de dinamització comercial, ha estat responsable d’economia i finances del centre de recerca IPHES (2013-2019) i ha par�cipat ac�vament en diverses en�tats i ins�tucions.

Així doncs, Anna March assumirà Promoció Econòmica, regidoria de la qual fins ara n’era responsable l’actual alcalde Josep M. Vidal Minguella. També assumirà dues de les regidories que fins ara depenien de Laura Ruiz de Porras, Hi-

EL FRANCOLÍ

senda i Personal, aquesta úl�ma passant-se a denominar Règim Intern. A més, Anna March serà tercera �nent d’alcaldia i, per tant, formarà part de la Junta de Govern. La fins ara tercera �nent, Laura Poblet Badia, passarà a ser segona �nent i també assumirà la regidoria de Transparència, que fins ara depenia d’Anna Garcia Gené.

Quant a les altres dues regidories que havien estat responsabilitat de Ruiz de Porras, Acció Social i Salut, seran assumides per la regidora d'Educació, Par�cipació (i fins ara Transparència), Anna Garcia Gené, i per la primera �nent d’alcalde i regidora d’Igualtat, Ciutadania i Esports, Aida Morgades Agüera, respec�vament.

Així doncs, el nou car�pàs de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí serà el següent: Josep Maria Vidal Minguella: alcalde i regidor de Territori, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge.

Aida Morgades Agüera: primera �nent d’alcaldia i regidora d’Igualtat, Ciutadania, Esports i Salut.

Enric Mercadé Pàmies: regidor de Cultura i Festes, Comerç i TIC. Anna Garcia Gené: regidora d’Educació, Par�cipació Ciutadana i Acció Social.

Xavier Rosell Cabrol: regidor d’Agricultura, Sostenibilitat, Medi Ambient i Serveis Municipals.

Laura Poblet Badia: segona �nent d’alcaldia i regidora de Turisme, Comunicació i Transparència.

Anna March Farré: tercera �nent d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Hisenda i Règim Intern. ■

12

MARÇ

2021

Neix el projecte Espais Vius d’Art a l’Espluga de Francolí, una inicia�va de dinamització local, ar�s�ca i cultural L’Espluga de Francolí obre les portes dels locals comercials en desús amb propostes ar�s�ques i mostres d’artesania.

Els actes �ndran lloc els dies 16, 17 i 18 d’abril, amb programació cultural en diversos espais del municipi.

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí presenta el projecte Espais Vius d’Art, una inicia�va de dinamització d’espais comercials en desús i de suport a la creació ar�s�ca, artesanal i cultural. El cap de setmana del 16, 17 i 18 d’abril l’Espluga de Francolí donarà un nou ús als espais comercials buits amb intervencions ar�s�ques.

El municipi conver�rà els aparadors i locals comercials sense ac�vitat, en galeries d’ar�stes i artesans. El projecte compta amb la implicació d’artesans de la comarca i dels tallers d’ artesans en actiu del municipi.

Aquesta proposta també vindrà acompanyada d’un programació cultural en diversos espais del municipi.

Un mapa digital permetrà guiar-se pel centre del municipi i recórrer els Espais Vius d’Art. Uns espais ubicats a la carretera de Montblanc, passeig Cañellas, carrer Jaume I, carrer Torres Jordi, travessera de Poblet i carrer Lluís Carulla.

Una eina que també recollirà la descripció i intervenció de cada espai i els actes de la programació cultural del cap de setmana.

Enllaç* al mapa interac�u: h�ps://ja.cat/wXSsT *Ac�u a par�r del dia 16 d’abril.

La situació de la pandèmia ha marcat el projecte ja que aquest s’havia de presentar a finals de gener, en una proposta de reformulació de la Fira de Sant Vicenç, que finalment va ser anul·lada a causa de les restriccions en la norma�va derivades de l’evolució nega�va de la Covid-19. Tot i que la situació encara és complexa, el projecte que �ndrà lloc el mes d'abril, s’ha pensat en tots els seus actes i accions, per a complir escrupulosament la norma�va de prevenció davant de la Covid-19. Amb espais correctament senyalitzats, ven�lats i respectant els aforaments permesos.

El projecte Espais Vius d’Art Espais Vius d’Art neix com una inicia�va que vol transformar en posi�u els locals comercials buits, una eina de revitalització urbana, comercial i econòmica que vol donar un nou ús a aquests espais, incidint amb una problemà�ca endèmica a molts municipis, el tancament permanent d’espais i locals comercials. I que en concret a l’Espluga de Francolí s’agreuja al centre del municipi. Aquesta proposEL FRANCOLÍ

ta és un dels resultats contrastats i analitzats al projecte d’anàlisi del comerç en el que treballa l’Ajuntament, i que es presenta com una proposta de revitalització d’aquesta zona comercial al centre del nucli urbà.

En un format d’intervenció e�mera i durant tres dies, sis locals comercials en desús prendran vida amb propostes ar�s�ques i mostres d’artesans. També obriran dos dels tallers dels mestres artesans del municipi.

Un projecte transversal amb diversos ac�us del territori implicats En aquesta edició seran onze els ar�stes i artesans que hi par�ciparan, amb representació local i comarcal, una aliança amb els crea�us del territori, que reforça el valor d’aquest projecte com a punt de trobada de l’art i la cultura a l’Espluga de Francolí. A més el projecte suma una exposició coproduïda pel Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla i la Fundació Pau Costa; Ramats de Foc, que també es podrà visitar en un dels locals comercials.

Els artesans i ar�stes par�cipants i que s’han implicat en el projecte són: Lluís Soler Llambrich i Núria Albà Alegret, ceramistes de Senan. M. Antònia Bota Baldrich i Rosa M. Llauró Domínguez, joiera ar�s�ca i artesania en paper de l’Espluga de Francolí. Valentí Martí Canudas i Enric Mar� Griñó, forjadors ar�s�cs i mestres artesans de l’Espluga de Francolí. Ramon Amigó Carulla, restaurador i mestre artesà de l’Espluga de Francolí. Pau Romero Vergara, ar�sta contemporani de l’Espluga de Francolí. Anna Sínia, cistellera de la Riba i Vimbodí i Poblet. Núria Rion i Sílvia Iturria del col·lec�u d’acció ar�s�ca “La Baridana” de la Conca de Barberà.

També col·labora en aquesta acció la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola amb un aparador d’art i llibres i la Unió de Bo�guers de l’Espluga de Francolí, amb la campanya “Primavera, comerços oberts”, que se singularitzarà per decorar els aparadors dels comerços amb paraigües de colors.

Espais Vius d’Art compta amb l’acompanyament i suport del Consorci de Comerç Artesania i Moda de Catalunya del Departament d’Empresa i Coneixement, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Programa.cat, Fira Tàrrega - Circuit Nòmada i el Museu de la Vida Rural de la Fundació Lluís Carulla, l’Ajuntament de Senan, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Al la col·laboració de l’Ajuntament de Sarral i la Parròquia de L’Espluga de Francolí. I amb la par�cipació de la Unió de

13

MARÇ

2021

L'ACTUALITAT Bo�gues i Empreses de l’Espluga de Francolí, l’Escola Municipal de Música de l’Espluga la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola i l’Escola de Dansa del Casal de l’Espluga de Francolí i el projecte Ohla.

L’Ajuntament de l’Espluga proposa aquest projecte com un pas més per la revitalització de la zona comercial Es tracta d’un projecte emergent que s’ha treballat des de les regidories de comerç i cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Enric Mercadé, regidor d’aquestes àrees apunta que: “Molts dels locals que reobrim, fa anys que romanen tancats, amb aquest inicia�va, que gràcies a

l’Espluga de Francolí també fa una aposta per la programació cultural. Implicant a en�tats locals i municipals i amb propostes d’arts escèniques i de carrer que complementaran la proposta del cap de setmana. Per par�cipar als actes caldrà inscripció prèvia o registre a l’entrada de cada espectacle.

Els actes es desenvoluparan en diversos espais del municipi, el Teatre del Casal, espai que compta amb el reconeixement d’espai de cultura responsable, el pa� de l’An�c Hospital, l’Església Vella de Sant Miquel i el Museu de la Vida Rural. Tots segons la norma�va vigent de prevenció davant la Covid-19.

Divendres 16 d’abril a les 7 de la tarda a l’Església Vella de Sant Miquel, les alumnes i professors de l’Escola Municipal de Música de l’Espluga de Francolí, el cor de 1r i 2n de nivell elemental oferiran un concert amb cançons de diferents orígens i es�ls que han anat treballant al llarg d’aquest curs. Seguidament, els professors Sara Hernández i Sergi Esparza oferiran un duet de clarinet i piano interpretant peces de diferents compositors com Cal Mariquinyo. Cedida El Ribot restauració. Cedida Schumann, Piazzolla, Baermanni Ruera. la complicitat dels propietaris podem �rar endavant, volem El dissabte 17 d’abril, Le Même, en pe�t comité, un grup recosir una zona comercial que volem ac�va. Espais Vius de música de carrer, oferirà tres concerts a tres places del d’Art, neix en un format e�mer, que es vol conver�r en un municipi, una proposta pensada per acompanyar i fomenprojecte emergent, volem passar dels espais buits a uns es- tar la dinamització comercial i l’espai públic, en format de pais vius.” I afegeix que cal veure l’espai en desús com una quartet musical. oportunitat des d’on repensar els pobles i les necessitats El mateix dissabte a les dotze i a les sis de la tarda, al pade les persones que l’habiten. � de l’An�c Hospital, el crea�u i dissenyador de Verdú, FlaDes de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí es creu que vià Boleda presentarà “Ohla”, una marca creada, per visibiaquests espais poden tenir nous usos, que generin una do- litzar i donar consciència social del món dislèxic. A més a ble oportunitat, per als comerços annexos en ac�u i per a més busca inspirar i mo�var a tots aquells joves amb difinous models d’empresa i professionals que s’hi poden esta- cultats d’aprenentatge i conver�r les seves debilitats en forblir. Molts són els exemples en altres pobles i ciutats que en taleses, mitjançant experiències viscudes i tes�monis d’alaquest �pus de local s’hi han instal·lat arquitectes, dissenya- tres que ja ho han aconseguit. dors o serveis professionals. Mercadé apunta que el fet de A les 8 del vespre al Teatre del Casal hi actuarà la Always repensar l’entramat comercial, vol dir transgredir en l’espai Drinking Band amb l'espectacle adaptat per a teatres “El urbà i comercial, el món rural pot ser també un territori d’aco- Carrer és nostre”. llida per a nous models de negocis, basats ara en l’àmbit diDiumenge 18 a migdia l’Escola de Dansa del Casal presengital, però amb atenció personalitzada, la proximitat encara tarà al Museu de la Vida Rural el videodansa solidari. Un aués l'essència de les relacions socials i comercials. diovisual en el que es recorda els fets ocorreguts l’octubre Aquest projecte té antecedents en l'àmbit local. L’es�u del 2019. Hi han par�cipat els 63 alumnes de la disciplina de del 2019 una inicia�va impulsada per l’Ajuntament de l’Es- dansa contemporània de l’Escola de Dansa del Casal. Un aupluga de Francolí, conjuntament amb les en�tats de Cultu- diovisual produït per DansPXL, amb coreografia de Jèssica Esra Popular Espluguina, presentava la transformació d’un es- tadella, directora de l’Escola de Dansa del Casal i composició pai comercial en desús, en “L’Espai de la Festa Major”. Un musical de Jordi Cartañà. Per l’acte caldrà inscripció prèvia. espai exposi�u creat amb l’actuació col·lec�va de les perFinalment diumenge 18 a les 7 del vespre, tancarà els acsones voluntàries de les en�tats de cultura popular i amb tes, l’obra d’Ada Vilaró “360º Grams”, un espectacle poè�c el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Actual- que fusiona la paraula, el cos i la dansa i que neix d’una exment i després de les diverses obertures i millores, el local periència personal, molt ín�ma i fràgil i que, per primera veha estat llogat, i per tant ha recuperat la funció comercial. gada, Ada Vilaró s’atreveix a compar�r. El primer espectacle Espais escènics i programació cultural a l’Espluga del projecte “Circuit Nòmada” una aliança que En el marc de la inicia�va Espais Vius d’Art, l’Ajuntament de presentava l’Ajuntament de l’Espluga fa unes setmanes. ■

EL FRANCOLÍ

14

MARÇ

2021

Junts per l’Espluga de Francolí presenta una moció sobre el lloguer de locals municipals per a autònoms El Grup Municipal de Junts per l’Espluga de Francolí proposa que al següent ple municipal s’aprovi una moció sobre el lloguer de locals municipals per a autònoms.

Junts per l’Espluga de Francolí constata que, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí disposa de locals municipals buits que podrien u�litzar-se per a impulsar la creació de pe�ts vivers d’empresa amb l’objec�u de donar una possible sor�da a les persones joves i a les emprenedores, tot llogant-los a autònoms durant uns anys.

Aquesta moció es planteja per qualsevol local municipal buit de propietat municipal adient per desenvolupar aquestes ac�vitats ar�s�ques i/o professionals, servint com exemple i per iniciar-ne la seva implantació, els diferents espais ubicats al carrer Templaris, o bé al carrer del Mig, entre altres...

En l’elaboració d’aquesta moció s’ha pensat en persones autònomes, i especialment en ar�stes o professionals liberals (arquitectes, dissenyadors/es, enginyers/es, advocats/es, etc), per a ajudar-los a emprendre o impulsar el seu negoci a l’Espluga.

Des de Junts es creu que pot afavorir que les persones que treballin en aquestes ac�vitats, vulguin quedar-se a viure a l’Espluga de Francolí amb les seves famílies i no marxar del municipi (els que ja hi viuen) i venir-hi a viure (si encara no hi viuen).

Existeixen espais que es podrien llogar i u�litzar immediatament, ja que les instal·lacions ja estan a punt per a po-

der-s’hi ubicar qualsevol persona autònoma d’aquestes caracterís�ques. Caldria afavorir que en aquests locals buits s’hi puguin instal·lar diversos autònoms, però compar�nt alguns espais (lavabos, zones de reunió, etc) i serveis (neteja, electricitat, aigua, xarxa informà�ca, etc).

Essent l’Ajuntament el propietari de diferents locals buits, una bona manera de fer-ho seria cedir-los gratuïtament o amb una bonificació del 95% del lloguer el primer any, a canvi de que fessin l’adaptació de l’espai pel seu compte (amb la corresponent autorització dels serveis tècnics municipals). Per les seves caracterís�ques són ubicacions molt adequades per a crea�us: tallers d’arquitectura, de disseny, de pe�ta artesania, o altres �pus d’empreses similars.

Per tots aquests mo�us, des de Junts per l’Espluga de Francolí es proposa al Ple de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí que es preparin unes bases reguladores per a llogar els diferents locals públics municipals que actualment no tenen ús, i que d’acord amb aquestes bases reguladores, es convoqui un concurs públic adreçat a persones autònomes (especialment per a ar�stes i professionals liberals) per a llogar dins del 2021 i els propers anys, espais de treball als locals buits de propietat municipal adients per desenvolupar aquestes ac�vitats ar�s�ques i professionals. En aquests casos, caldria que el lloguer es pugui compensar amb el cost de rehabilitacions, reformes o adequació a càrrec de la persona autònoma que llogui l’espai. ■

La litúrgia de Diumenge de Rams se celebra al Teatre del Casal a causa de la pandèmia Aquest any els fidels que volien beneir les palmes i els palmons ho van fer al Teatre del Casal, i és que així ho va decidir el Consell Parroquial per tal de donar més cabuda a aquest acte litúrgic de Setmana Santa.

Actualment l'aforament que marca el Procicat a l'església Vella, que és on s'havia d'haver celebrat l'eucaris�a, és de només 60 persones, mentre que el Teatre del Casal pot acollir fins a 400 assistents.

Tot i les anul.lacions de molts actes d'aquesta Setmana Santa, Mossèn Marcus Vinicius Teixeira va poder celebrar la benedicció de Rams al Teatre del Casal on desenes de fidels van havien d'entrar complint en tot moment les normes vigents an�cobid i amb inscripció prèvia. ■ EL FRANCOLÍ

Celebració de la litúrgia de benedicció de Rams al Teatre del Casal. Anna Huguet

15

MARÇ

2021

L'ACTUALITAT L'Espluga de Francolí acollirà el Circuit Nòmada de FiraTàrrega per apropar propostes ar�s�ques al territori L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i el Museu de la Vida Rural formen part del programa de suport a la creació ar�s�ca de FiraTàrrega i aquest any seran seu de la inicia�va Circuit Nòmada L’Espluga de Francolí serà un dels escenaris de la inicia�va Circuit Nòmada de FiraTàrrega. Després d’anul·lar la darrera edició d’aquest certamen, FiraTàrrega es reinventa amb un circuit d’exhibició i programació d’arts escèniques i d’arts de carrer que, al llarg de 2021, implicarà a 30 creacions escèniques i una quarantena d’espais d’exhibició de 36 poblacions d’arreu del territori. L’Espluga de Fran-

colí serà punt de parada d’aquest circuit, acollint dos espectacles, en dos espais; el primer serà el 18 d’abril al Teatre del Casal i el segon el 30 de juliol al Museu de la Vida Rural.

La crisi de la Covid-19 va provocar la modificació del format habitual de FiraTàrrega 2020, afectant directament l’esdeveniment presencial a la ciutat de Tàrrega al mes de setembre. Davant aquesta circumstància, FiraTàrrega va impulsar una edició especial estructurada al voltant de tres ac�vitats principals: el programa Suport a la Creació, la creació de la plataforma digital La Llotja en Línia i l’organització d’un circuit d’exhibició de propostes ar�s�ques acompanyat d’un pla de dinamització de mercat al llarg de 2021, sota el nom de Circuit Nòmada.

Les dues propostes arribaran a l’Espluga de Francolí els mesos d’abril i juliol de 2021. El 18 d’abril i dins d’un cap de setmana cultural i de dinamització comercial impulsat per l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, el Teatre del Casal acollirà l’obra 360 grams d’Ada Vilaró.

La segona proposta es farà al Museu de la Vida Rural i serà coordinada per l’àrea d’acció cultural de la ins�tució.

Arribarà en el marc del RUSC, Fes�val de Poesia de l’Espluga de Francolí i dins del programa de la Festa Major del municipi, el divendres 30 de juliol, amb Àer de Laia Santanach. La regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de EL FRANCOLÍ

l’Espluga de Francolí ha treballat aquest darrer any, conjuntament amb el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, una aliança de col·laboració i suport a la creació cultural i ar�s�ca amb la direcció tècnica i ar�s�ca de FiraTàrrega. Entre els objec�us del Circuit Nòmada, s’hi troben línies que uneixen el treball de l’Ajuntament de l’Espluga, el Museu de la Vida Rural i FiraTàrrega. Promovent el treball ar�s�c dels crea�us, ac�var el mercat de les arts escèniques, oferir una programació d'arts en viu i presencial a la ciutadania i reforçar la presència de les arts de carrer en els municipis i les programacions estables. Finalment les seus busquen crear o reforçar vincles professionals entre esdeveniments i territoris.

Una inicia�va que recull a l’Espluga de Francolí la voluntat de bas�r aliances amb altres projectes culturals i ar�s�cs del territori. I que vol esdevenir un projecte i llavor de residències ar�s�ques al municipi. Una aposta que des de la regidoria de Cultura i Festes i el Museu de la Vida Rural, coordinen per ar�cular un pol d’interès cultural i ar�s�c al municipi.

INFORMACIÓ DELS ESPECTACLES: Diumenge 18 d’abril de 2021 A les 7 de la tarda al Teatre del Casal de l’Espluga de Francolí 360 grams d’Ada Vilaró Teatre | 60’ | No text | Ada Vilaró és directora, performer i una ar�sta mul�disciplinar singular. Després d’uns anys treballant a l’espai públic, sovint generant esdeveniments escènics per donar veu a col·lec�us silenciats, amb 360 grams torna a l’espai interior escènic amb un espectacle poè�c i vital nascut d’una vivència personal molt ín�ma i fràgil i que parla de la bellesa, el dolor, la superficialitat i els estereo�ps. Les entrades es podran comprar a través de la plataforma Entrapolis, plataforma de reserva de localitats que l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí facilita per a complir amb l’actual norma�va Covid-19.

Divendres 30 de juliol de 2021 Al vespre, al Museu de la Vida Rural En el marc del Fes�val RUSC i dins del programa de la Festa Major de l’Espluga de Francolí. Àer de Laia Santanach Dansa | 25’ | No text | Peça de dansa contemporània i música electrònica que replanteja la dansa tradicional popular del contrapàs des d’una visió actual, personal i subjec�va, amb una mirada en clau de gènere. El contrapàs es ballava a Catalunya fins al segle XIX, inicialment en context litúrgic, i sembla que va ser el precursor de la sardana. Àer reflexiona sobre l’origen i l’execució d’aquesta dansa de caràcter solemne, interpretada originalment, segons els experts, únicament per homes. ■

16

MARÇ

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga comptarà amb un espai de ‘coworking’ per autònoms

El consultori de l’Espluga, a punt per a la seva ampliació després de rebre la llicència urbanís�ca

L’Ajuntament de l’Espluga preveu obrir un espai de coworking abans d’acabar l’any. L’àrea estarà pensada per acollir autònoms i professionals liberals. Vol ser una resposta a l’auge del teletreball i una eina més per l’arrelament dels joves.

S’ubicarà a la primera planta de l’edifici de la Cooperativa, ubicat a la plaça de l’Església. Serà la primera àrea de coworking a l’Espluga en forma de prova pilot que podria créixer si té acceptació. El govern ho va anunciar al ple en resposta a una moció presentada pel principal grup de l’oposició, Junts, que demanava que es facilités el lloguer de locals buits a autònoms. El govern s’hi va abstenir i planteja altres vies. De moment, ha encarregat el projecte tècnic per la reconversió d’aquest local que consistirà bàsicament en la reordenació dels espais i la instal·lació dels serveis bàsics.

La seva posada en marxa està condicionada al trasllat de les oficines municipals que encara con�nuen a l’edifici de la Coopera�va i que s’han de reubicar a l’espai que alliberarà l’arxiu de l’An�c Hospital. El govern local vol que aquesta àrea de coworking estigui dinamitzada per Concac�va i es converteixi en una eina pel foment de l’economia local. Possiblement també es buscaran subvencions per promoure aquest nou espai. ■ Redacció | EFMR.cat

L’ampliació del consultori de l’Espluga serà finalment una realitat després d’anys d’espera. Aquesta acció, que s’havia de realitzar durant el 2020, s’ha vist endarrerida per la situació de pandèmia. Ara, l’Ajuntament de l’Espluga ja a donat la llicència urbanís�ca necessària per a l’ampliació del centre, que començarà ben aviat.

Actualment, l’ICS, encarregat del projecte, ha de començar les obres de remodelació amb les quals es vol condicionar el primer pis del consultori habilitant tres consultes per la pediatra, la infermera de pediatria i la llevadora, de tal manera que aquest nou espai quedaria com a zona de consultes infan�ls i a la part baixa es podria ubicar cada metge de capçalera en un despatx diferent. És una actuació que consta de diverses obres menors, però que ajudarà a ampliar la zona de treball de tots els professionals del consultori. Una actuació molt esperada tant per l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí com per l’Equip d’Atenció Primària de Montblanc. ■ Laia Molné │EFMR.cat

Comencen les tasques per desenrunar l’an�c Celler Rendé Masdéu El passat 23 de març es van iniciar les tasques per netejar les restes de l’an�c Celler Rendé Masdéu que va quedar destruït a conseqüència de la riuada de l’octubre de 2019. L’acció l’efectua l’Ajuntament de l’Espluga, a cost zero, a través de l’empresa Nogués Excavacions que ja estava treballant en altres punts del municipi.

El terreny, propietat de la família Rendé Masdéu, està actualment a l’espera d’una expropiació per part del consistori, ja que en trobar-se situat en una zona inundable no està permesa la seva reconstrucció. Des de l’Ajuntament estudien l’opció de convertir el terreny en zona de lleure. ■ Laia Molné │EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

17

MARÇ

2021

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Finalitzen les obres de millora de les deixalleries de l’Espluga i Montblanc Durant aquest mes de març, han finalitzat les obres de millora de les deixalleries l’Espluga de Francolí i de Montblanc i que han tingut per objectiu millorar la seguretat i cobrir les noves necessitats de gestió derivades de l’augment de serveis des que es va implementar el servei del porta a porta.

En el cas de l’Espluga de Francolí, s’ha col·locat un corró compactador amb l’objec�u principal d’incrementar la rendibilitat del transport dels contenidors oberts. També s’han remodelat els molls i s’han dotat d’una barana per tal d’augmentar la seguretat dels usuaris i de l’operari mentre dipositin els residus. Per a complementar aquesta actuació s’ha senyalitzat el paviment amb marques viàries i s’ha col·locat una banda reductora de velocitat a l’entrada de la deixalleria i una marquesina a la caseta de l’operari.

En el cas de Montblanc, s’han ampliat les instal·lacions de la deixalleria per tal de disposar d’espais més grans per poder redistribuir les caixes, dels residus especials i de la resta de residus que es recullen a la deixalleria, a més de tenir més espai ú�l per dipositar més volum de residus. A més, s’ha subs�tuït la tanca de la deixalleria per una més nova i segura. També s’ha aprofitat per col·locar un sistema d’alarma al mateix temps que s’han pintat noves marques viàries per a augmentar la seguretat dels usuaris i de l’operari dins de la deixalleria.

Ambdues actuacions, ges�onades pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà, han �ngut un cost aproximat de 100.000 euros, que ha finançat íntegrament l’Agència de Residus de Catalunya. ■ Redacció | EFMR.cat

L’Espluga reclama ‘El paper de les dones al llarg de la història’ amb cartells penjats per tot el municipi Durant les celebracions del 8-M del passat diumenge a l’Espluga de Francolí es van presentar un total de sis cartells per reivindicar la figura de sis dones importants en la història i tornar a donar rellevància a les seves

Presentació dels cartells. Gerard Bosch

fites. Durant la jornada del dilluns 8 de març es van penjar pel contingut multimèdia a l'EFMR.cat municipi aquesta sèrie de cartells anomenats ‘El paper de les dones al llarg de la història’.

Les dones que hi surten representades són: EL FRANCOLÍ

La cantant, compositora i pianista nordamericana Nina Simone; la primera dona transsexual coneguda, Lily Elbe; la primera dona a viatjar a l’espai, Valen�na Tereshkova; la model, escriptora i ac�vista contra la mu�lació genital fe-

A part, el mateix diumenge 7 de març, l'Espluga va reivindicar el Dia Internacional de la Dona amb una taula rodona i una Jam Session, a la tertúlia es va parlar de les traves del gènere i les dificultats o no, que tenen les dones a l’hora d’accedir a un lloc de treball, pel fet de ser dones. El debat va estar protagonitzat per la Mònica Mar�, l’Aida Masagué, la Laura Aluja, l’Helena Molina, la Isabel Sales i la Rosa Sánchez.

Desenes de persones es van apropar fins al Jardí dels Francolins per reivindicar la igualtat de Lectura del manifest. Gerard Bosch gèneres i visibilitzar la dona en la societat. Seguimenina, Waris Dirie; la referent en es- dament es va llegir el manifest. tudis de gènere i sexualitat, Judit ButPer finalitzar l’acte es va celebrar ler i l’ac�vista catalana Maria Mercé una Jam Session amb les veus de les Marçal. espluguines Mar Boqué Ríos i Júlia Aquestes dones i les seves històries Valls Barraga. Qui també va ser present s'han pogut veure en les bo�gues i car- a l’acte va ser la geganta Spluc de l’Esplutelleres de l’Espluga de Francolí i hi han ga de Francolí. ■ estat presents durant tot el mes de març.

Redacció | EFMR.cat

18

MARÇ

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Prohibeixen beure aigua de boca per nivells de mercuri anormals El passat 9 de març el laboratori encarregat de les anàlisis periòdiques de l’aigua va posar-se en contacte amb l’Ajuntament per comunicar que el valor de mercuri trobat a l’anàlisi era elevat. La mostra és del 25 de febrer de 2021 i encara no s'havien acabat d’analitzar tots els components. Tot i així, l’Ajuntament va prendre mesures preventives, com ara la prohibició d’ingerir l’aigua de l’aixeta, demanar dues analítiques més (una amb mostres del dia 9�03�2021 i l’altra amb mostres del dia 10�03�2021) a dos laboratoris diferents, comunicar els fets a l’Agència Catalana de l’Aigua Dipòsit del Garber. Gerard Bosch i al contingut multimèdia ( A C A ) a l'EFMR.cat Departament de Salut de la Generalitat, així com informar a la població de la situació.

Els resultats de la segona analí�ca van indicar que els valors de mercuri estaven dins els barems permesos en els tres punts analitzats: el dipòsit de la Cometa, el pou de la Biela i el

dipòsit de Sant Miquel. La primera analí�ca (mostra del 25 de febrer) va donar alteracions en el paràmetre de mercuri al punt de mostra del dipòsit de la Cometa. Ara bé, també es va detectar l’aparició de plom en nivells per sobre dels permesos en les primeres analí�ques i, per això, en la segona i tercera analí�ca es va revisar la presència d’aquest altre element.

L’Ajuntament en un comunicat ha explicat que no disposa dels informes de resultats oficials i per tant, no publicaran aquesta informació fins que no es�gui degudament cer�ficada per part dels laboratoris responsables. Tot i això, des del consistori garanteixen que a mesura que �nguin els informes defini�us de les analí�ques, publicaran els resultats.

Les analí�ques fetes durant l’any 2020 van donar valors permesos de tots els paràmetres. La darrera analítica del 2020 és del mes de setembre i es va fer per part de la Generalitat. ■ Redacció │ EFMR.cat

Càritas l’Espluga reparteix aigua a les famílies sense recursos mentre durin les restriccions L’en�tat sense ànims de lucre va repar�r, durant la tarda del dijous 11 de març, 440 litres d’aigua per a les famílies que habitualment fan ús del servei de Càritas per la seva situació de vulnerabilitat. En concret, cada família va recollir entre 10 i 20 litres d’aigua, segons els seus membres, per ús de boca, és a dir, tant per beure com per cuinar.

Una acció que es va realitzar conjuntament amb l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, que va donar 240 litres, i l’empresa espluguina Carbòniques Franquès, que va donar 200 litres.

Càritas va repar�r garrafes d’aigua a totes les famílies vulnerables que s’hi van apropar. ■ Laia Molné │ EFMR.cat EL FRANCOLÍ

19

MARÇ

2021

L'ACTUALITAT EFMR

.cat

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

Les pubilles i hereus de l’Espluga, protagonistes al calendari de les minories culturals d’Europa Una fotografia de 2010 on es pot veu- veure al mes de juny del calendari en re les pubilles i hereus de l’Espluga de una pàgina de color morat, com la barFrancolí posant a la Font Baixa ha estat escollida per representar Catalunya al calendari de la Xarxa Internacional de la Unió Federal de Nacionalitats Europees per aquest 2021.

A la imatge hi apareixen Josep M. Sans Torres i Maria Salvadó Siscart i han estat triats com el millor exemple per representar la indumentària tradicional catalana. La imatge original, publicada al web dels Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga, va ser feta pel periodista espluguí Xavier Lozano i hi apareixen tam- Imatge original realitzada l'any 2010. Xavier Lozano bé Ferran Lozano Bosch i re�na i la faixa pròpia del Camp de TarMeritxell Mestrich Perejoan.

Concretament, la fotografia es pot ragona substituint a la barretina roja,

més utilitzada per difondre aquest element folklòric. A la pàgina s’hi destaca alguns elements del vestuari, així com l’origen d’aquesta tradició, basada en l’històric dret català del segle XVIII pel qual el primer fill o filla (en absència de germans homes) heretava tots els drets i propietats familiars.

El calendari ‘Minority / Minderheiten’, editat en anglès i alemany i distribuït arreu d’Europa (es pot demanar en anglès a info@fuen.org), recull un total de 12 fotografies representatives de diverses minories culturals i lingüístiques europees entre les quals s’inclou la comunitat catalana . ■ Redacció | EFMR.cat

Meritxell Lorca, primera posició en llançament de disc del Campionat de Catalunya d’Atle�sme Adaptat 2021 La llançadora espluguina Meritxell Lorca va ser la gran protagonista del Campionat de Catalunya d’Atletisme adaptat-Open 2021 celebrat el passat diumenge 14 de març a les pistes d’atletisme de Lloret de Mar (La Selva), en guanyar la prova de llançament de disc.

Meritxell es va mostrar contenta a la fi de la prova, ja que competia amb ceguesa total en comparació amb les seves rivals i va celebrar la primera posició. Lorca durant el passat diumenge també va participar en la prova de llançament de pes, en aquest cas va quedar quarta de Catalunya tot havent millorat la seva marca personal.

L’atleta continuarà competint en ambdues categories per poder aconseguir el seu repte de poder competir internacionalment en l’atletisme adaptat. El proper repte de l’espluguina és el Campionat d’Espanya d’Atletisme Adaptat. ■

Redacció | EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

20

Meritxell Lorca amb el seu guia. Cedida MARÇ

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Finalitzen les obres de rehabilitació de la façana de la residència Jaume I La façana oest de la residència Jaume I de l’Espluga de Francolí ja es troba completament rehabilitada. Les obres van acabar a finals de mes donant per finalitzada l’actuació que s’ha allargat durant més d’un any, en conseqüència de la situació pandèmica que s’està vivint.

L’actuació ha �ngut un pressupost total de poc més de 500.000 euros. D’altra banda, una segona inversió per millorar la fontaneria de l’edifici s’ha posposat a causa del context sanitari.

Les obres van ser adjudicades el 2019 i s’havien de dur a terme l’any següent, però un cop començades i amb l’esclat de la pandèmia contingut multimèdia es van aturar a l'EFMR.cat durant mesos, fins que el Departament de Salut de la Generalitat va realitzar un estudi per cer�ficar que, en tractar-se de la part exterior de l’edifici, els operaris no �ndrien contacte amb els residents i per tant es podria executar el projecte sense perill.

Concretament, s’ha reparat la façana principal, l’esquerra i la posterior de l’edifici i les cobertes tant de la planta baixa com del quart pis, així com una terrassa de la part superior de la quarta planta i els balcons inclosos en la façana.

L’actuació no va causar grans afectacions pels residents, més enllà d’una problemà�ca visual per les bas�des que es van instal·lar a l’exterior del centre. Una acció necessària, ja que feia temps que el recobriment de la façana anava saltant amb el perill que això comporta.

A l’espera de la renovació de les canonades Tot i el retard ocasionat per la Covid-19, el Departament de Salut va desenvolupar un exhaus�u estudi abans de donar via verda a les obres. Per aquest mateix mo�u, l’altra actuació que s’havia de realitzar al centre, que constava de la subs�tució de les canonades de fontaneria, es troba aturada a l’espera d’una millora en la situació pandèmica, ja que es vol evitar el contacte entre treballadors i residents. ■ Laia Molné │ EFMR.cat

Comencen les obres per recuperar la rotonda de l’Avinguda Catalunya Fa un parell de dies que des de carreteres de la Generalitat es treballa per recuperar les llambordes que van quedar malmeses per la riuada de l’octubre de 2019. Una tasca que feia temps que estava pendent i que finalment serà una realitat per recuperar els diferents elements que van quedar fets malbé durant la catàstrofe.

Un cop acabada la intervenció de la Generalitat, l’Ajuntament s’encarregarà de tornar a enjardinar el perímetre i finalitzar les tasques de recuperació.

A part de les feines realitzades a la rotonda d’Avinguda Catalunya, des del servei de carreteres també s’ha subministrat al consistori una part de les proteccions laterals de color blau que rodegen el perímetre i un tros de barana a la banda dreta del riu per recuperar la seguretat i evitar que la població pugui caure a la llera del riu. ■ Laia Molné │ EFMR.CAT EL FRANCOLÍ

21

MARÇ

2021

LES FOTOS GUARDADES El Calvari. Setmana Santa, 1927.

EL FRANCOLÍ

22

Arxiu MVR MARÇ 2021

L A R I A L L E T A

ESPAI

SOMMELIER

Caldereta de peix marisc i patates, maridat amb un vi del Celler Vidvertus, 14h Rosat de Trepat

Aquesta recepta ens l’envia la Carme Torres de l’Esplu- ca de Barberà). El vi és diu "14 hores". El nom prové ga, ens explica que aquest arròs és de textura caldosa del temps de la maceració en pells. amb un bon sofregit de ceba Nota de tast: Color rosat i tomaca. L’ingredient princid'intensitat mitjana, de tonapal és el calamar, però els litats malva amb un punt vermusclos les cloïsses i els esmellós. camarlans també hi són preEn nas, fruita vermella sents. La patata és un profresca i notes especiades pròducte poc habitual en aquests pies del trepat . arrossos, però la Carme, ens En boca, equilibrat en acicomenta que hi dona un gust desa, persistent i tot i que és molt especial, i com que es poc tànnic ens combina bé cou amb el brou de peix, el amb aquest arròs caldós .Tamgust que agafa és molt agrabé l’aconsello per a beure sendable. se menjar, a una temperatuAvui maridarem aquest ra de 6 graus. Vi de terrassa plat amb un vi del celler Vidideal per a compartir amb bovertus, un trepat rosat 100% na companyia. ■ de la collita 2019 ( DO Con- Elaboració del plat: Carme Torres Mariona Rendé EL FRANCOLÍ

23

MARÇ

2021

ENTREVISTA

"EL VIATGE SEMPRE ÉS UN PROCÉS INTERIOR I NO CAL ANAR MOLT LLUNY PER VIURE UNA EXPERIÈNCIA GRATIFICANT" TEXT I FOTOS: FERRAN CIVIT I MARTÍ Has voltat per gairebé tot el món. Però on són les teves arrels?

Diuen que les arrels sempre són on passes etapes transcendents de la vida, com l’adolescència. Els primers amors, aquelles amistats de les que – amb sort – algunes duraran tota la vida... En el meu cas, les meves arrels són a L’Espluga, sense cap mena de dubte.

Viatges, visites, coneixes, comparteixes,…. Com definiries el que fas?

Què et semba “fer el xafarder amb una excusa”? Bromes a banda, crec que el meu és un ofici que permet estar en formació permanent, cercant sempre històries que no coneixes, altres visions del món. I també entendre on són els propis límits.

Per què creus que tothom hauria de viatjar?

Doncs una mica pel que acabo de dir.

Viatjar és la forma més agradable que conec de sor�r de la zona de confort, i això sempre ajuda a obrir la ment i mirar les coses des d’una perspec�va que no t’havies plantejat. Viatjar trenca barreres.

Sempre queden coses per visitar i per aprofundir, però què creus que et falta per conèixer?

Tantes coses! De vegades funciono una mica per obsessions: hi va haver un temps que la major part de viatges els feia al Pròxim Orient, després a l’Àsia... ara porto uns anys que sempre miro cap a Àfrica, perquè en lloc d’un continent endarrerit, crec que es tracta d’un lloc on encara tenen l’oportunitat d’actuar de manera diferent a com ho hem fet d’aquesta banda. Tenen la possibilitat de EL FRANCOLÍ

MOLT PERSONAL

Josep M. Palau Riberaygua és un periodista de viatges, fundador de l’agència de comunicació Inmedia, professor universitari i “espluguí de fora villa”. De pe�t, si algú li preguntava d’on era, calia dir que “de la Mercè de Cal Morcilla” i tot quedava aclarit.

Abans de crear la seva pròpia empresa va treballar molts anys a Catalunya Ràdio com a enviat especial a diversos països - els Balcans, Algèria...- i va ser un dels encarregats de donar forma l’emissora de no�cies 24h Catalunya Informació. També va ser director de diferents canals de televisió (Cultura, Natura) a la plataforma Via Digital. En l’actualitat combina les seves responsabilitats al capdavant de Inmedia, empresa especialitzada en comunicació turís�ca, mobilitat, gastronomia i sanitat, amb la docència al Departament de Periodisme i Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i el Màster en Estratègia i Ges�ó de Des�nacions Turís�ques de l’Organització Mundial del Turisme i la Universitat Oberta de Catalunya.

Publica els seus reportatges escrits i gràfics a la Vanguardia, Viajes Na�onal Geographic, Publishers Weekly, entre d’altres. I també produeix documentals i audiovisuals per a TV3 o l’Agència Catalana de turisme.

Ha estat guardonat en dues ocasions a l’Interna�onal Journalism Fes�val de Perugia (Italia), en la categoria de periodisme de viatges. També ha publicat llibres com Geografia Imper�nent, basat en la seva experiència als Balcans, o Otros Mundos, Viajes alterna�vos y solidarios, la primera guia de turisme sostenible i comunitari de l’Estat, editada per Oxfam.

24

MARÇ

2021

ENTREVISTA Josep Maria Palau a Danakil. Cedida

no escollim un lloc menys conegut, una des�nació que ens sorprengui de veritat? És com escollir entre un vi del Montsant o del Priorat: de vegades són molt semblants de paladar, però el preu és ben diferent. I la vivència, també.

Com quedarà el món del turisme després del Covid-19? Hi haurà un canvi de valors I es valorarà més el turisme de proximitat?

Això segur. Una mica ja està passant.

Estem redescobrint el que tenim prop de casa, però això comporta també una necessitat de ges�ó i d’ordre. Mireu que està passant amb senders com el de Castellfollit. En qualsevol cas, el viatge sempre és un procés interior i no cal anar molt lluny per viure una experiència gra�ficant o transformadora.

També i durant bastant de temps hi haurà por d’anar lluny per mo�us sanitaris.

Formes part d’una generació de periodisme i literatura de viatges a Cata-

fer-ho millor. Àfrica és el futur.

El canvi climà�c fa que algunes coses es�guin a punt de desaparèixer, així com el mal anomenat progrés que fa que tot quedi urbanitzat. Com ho ges�onem per a poder preservar aquest patrimoni?

Ara es parla molt de que amb la pandèmia pensarem en un món millor. Personalment, ho dubto, però sí que crec que tenim l’oportunitat de reconduir situacions. Per exemple, fa uns mesos ens queixàvem de la massificació turís�ca de Barcelona. En canvi, ara els negocis tanquen perquè no hi ha prou públic. Buscar el terme mig amb el cap, i no per conveniències polí�ques o socials circumstancials, ha de ser la via.

Tothom es queixa de l’excés de turistes quan es visita algun lloc… com a turista. Què podem fer per a reorientar el turisme de masses i per a redistribuir-los per tot el planeta en pe�tes dosis?

D’entrada, no fer tant el joc a les tendències. De sobte, una des�nació es posa de moda perquè un gran turoperador ha tancat un gran acord amb un companyia aèria o el govern d’un país, i es posa en marxa la maquinària de promoció. Per què Josep Maria Palau al despatx.

EL FRANCOLÍ

25

lunya molt potent i molts heu passat per l’enyorada i desapareguda revista Altaïr. Hi ha una escola catalana Altaïr de literatura de viatges?

Potser sí... més aviat crec que les pàgines d’Altaïr ens van donar l’oportunitat d’aplegar-nos una sèrie de persones amb inquietuds similars en un mateix moment. Potser d’altre manera no hauríem coincidit o ens hauria costat més. D’aquesta trobada n’han sor�t projectes i amistats, que encara cuegen, com demostra la recent fundació de la Societat Nova Geogràfica de Catalunya, on ens estem retrobant moltes cares conegudes.

Els catalans viatgem tant com ens pensem? Altrament, quin és el país més viatger?

I tant! És un tòpic però també és un fet que sempre trobes catalans voltant pel món. De les agències que es dedicant a promoure un es�l de viatge més respectuós i de contacte real amb el territori, més del 80% són catalanes. Això ja vol dir alguna cosa. D’altra banda, en termes absoluts, jo diria que a dia d’avui són els xinesos els que més es mouen arreu.

Quina imatge tenen de Catalunya a fora? Què coneixen del “cas català”?

De vegades penses que no sabran ni on és Catalunya – una cosa que pot succeir fàcilment quan visites els Estats Units – i, en canvi, un dia et sorprens com em va passar fa un parell d’anys durant una celebració religiosa al Sudan. Els país és poc turís�c i uns dervixos que tots els divendres es reuneixen al barri d’Omburman de Jartum per fer els seus balls mís�cs al cap d’una estona es van fixar que hi havia un estranger i van acabar fent rotllana per preguntar-me sobre el procés.

Asseguraven que a la seva televisió era un tema que sor�a sovint! Suposo que tot depèn de la situació en MARÇ

2021

ENTREVISTA

la que es troba la gent del lloc que viEts professor de Comunicació a la UPF sites, de si senten que la seva preocui has �ngut alumnes del poble. Com pació és similar a la teva. ha evolucionat el món de la comuniAl poble sempre hem parlat que la cació i de la universitat des que vas nostra via és el turisme de lleure i educomençar a la docència? ca�u perquè no tenim gran patrimoCom és evident, ens hem digitalitzat ni com Montblanc i Poblet, exceptumolt i molt. Per desgràcia, no sempre ant el celler i la cova, i tampoc tenim amb bons resultats, com posa de mamolta indústria. Tu, que estàs a cavall nifest la frustració i l’odi que molts cops de la vila i treballes com a consultor traspuen les xarxes socials. En el cas en aquest àmbit, què recomanaries al de la universitat hem passat d’un propoble per a posicionar-se com a descés on s’ensenyava als alumnes l’ús de �? Què s’ha fet malament i què bé? diverses eines per què cadascun escoÉs cert que durant molts anys la baixa llís la seva, a un “taller integrat” on es industrialització s’ha vist com un treballa a la vegada en diversos fordesavantatge, però en el context mats (redacció per a premsa, con�nactual, amb els nous paradigmes que guts audiovisuals, gràfics interac�us...), posen el focus en la sostenibilitat i la de manera que quan l’estudiant torna no massificació, pot ser un valor a po- El Josep M. amb algunes guies de viatges. de cobrir un acte no es planteja com tenciar. També hi ha un moviment creiha d’explicar una història, sinó amb xent de professionals que busquen llocs tes familiars amb valor afegit, perquè quins llenguatges pot ser més efec�u per a teletreballar en un entorn natu- al mercat no hi ha tantes propostes in- explicar-la. Tot plegat, a més, de forma ral, més tranquil i a escala humana, teressants com sembla. Amb valors pa- molt accelerada: abans passaves molt que poden ser un públic a potenciar. trimonials com la cova, el celler o el de temps ensenyant fonaments tècLes tecnologies són un bon aliat en Museu de la Vida Rural, crec que un nics i ara bona part d’aquests coneixeaquest sen�t, i cal inver�r-hi més per argument centrat en la preservació de ments ja els porten ens estudiants “de no perdre el tren, però sempre amb la memòria seria un bon camí per ex- casa”, de manera que et pots centrar cap i dins un pla integral que pensi a plorar, però afegint-hi una capa d’inte- més en qües�ons è�ques, en com comllarg termini, perquè en cas contrari rac�vitat. El turista va boig per fer co- provar la veracitat de les informacions pot ser que acabem tenint una jogui- ses en les que par�cipa en primera per- rebudes o en la crea�vitat. na digital molt bonica però que no es sona, sol o amb família, i que després També has treballat a Catalunya Ràpot actualitzar. En els projectes que s’emporta a casa com a emoció viscu- dio, suposo que coneixes el cas d’èxit hem fet per Palma de Mallorca, Alcú- da, no com a simple explicació rebu- d’emissora local que és l’EsplugaFmRàdia o Logronyo aquest ha estat el plan- da. Ara es parla molt de “turisme trans- dio. tejament: redistribuir el flux turís�c forma�u”, que és aquell que fa que tor- És clar que sí. De fet, les primeres pascap a zones menys conegudes o mas- nis canviat d’alguna manera, perquè ses radiofòniques les vaig donar en sificades, amb un sistema d’informa- t’han fet pensar mentre et diver�es. aquest mitjà, durant l’es�u de la seva ció ampliada al núvol i fàcil d’actufundació. Hi feia un programa mualitzar en el temps. Així hem aconsical els dissabtes a la tarda i tamseguit que les ruïnes romanes d’Albé par�cipava en un informa�u que cúdia hagin triplicat visites en un s’eme�a el diumenge al migdia. Les any, quan abans ningú hi anava o ràdios municipals són una eina trobava l’ac�vitat avorrida. Apostar excel·lent de par�cipació i per foper la natura i els productes integuejar noves generacions de perirac�us és la clau. odistes. I en el meu cas diria que Quin seria el relat per al poble per les representacions teatrals que fèa esdevenir singular, turís�cament iem al Casal i que després dúiem parlant? pels pobles del voltant, també. Al Caldria fer un estudi com cal primer, cap i a la fi. Al cap i a la fi, el perioperò la combinació de cultura, gasdisme també requereix d’una potronomia i enologia sempre són vasada en escena davant del públic lors segurs. I també crear produc- El Josep Maria amb la foto de Las Torres del Paine. per a ser efec�u. ■ EL FRANCOLÍ

26

MARÇ

2021

C A S A L

CONCURS DE RAPSODES "FONT BAIXA"

La 9a edició del Concurs de Rapsodes "Font Baixa" arriba, gairebé, a les 200 visualitzacions El passat diumenge 21 de març, aprofitant el dia Mundial de la poesia, el Casal de l'Espluga va celebrar de manera virtual, el Concurs de Rapsodes "Font Baixa" que enguany arribava a la novena edició.

Com ja vam informar en El Francolí del mes de febrer, aquest any es van presentar 10 rapsodes que van haver d'enviar els vídeos a través d'internet. Malgrat les par�cularitats en l'edició d'enguany les bases del concurs es mantenien igual: cada concursant havia de recitar el poema obligat, que en aquesta ocasió va ser "Per si algun dia no pots creure res" de la poetessa Marta Pessarrodona i seguidament s'havia de recitar un poema que el mateix rapsoda havia escollit prèviament.

El jurat del concurs, que estava format per Elisenda Rosell, Josep Maria Vallès, Toni Sánchez i Magda Buldó, van fer una reunió híbrida (dos membres del jurat es van connectar virtualment i els altres dos es van trobar de manera presencial) per deliberar sobre qui havien de ser els gua-

Judit Castro, 1a classificada

nyadors d'aquesta edició. Després de posar alguns punts en comú, van arribar a la conclusió que el tercer premi se l'havia d'endur Baltasar Fonts, el segon premi el van atorgar a Toni Guillemat i el primer premi va ser per l'espluguina Judit Castro.

El vídeo del Concurs de Rapsodes està penjat al canal de Youtube del Casal de l'Espluga i al finalitzar el mes de març comptava amb més de 200 visualitzacions.

En la gravació, que dura quaranta minuts i escaig, s'hi pot veure les dues rondes de les rapsòdies dels concursants. A part, hi ha un pe�t homenatge al poeta Joan Margarit que va morir el passat mes de febrer. Al final de tot, la portaveu del jurat, l'Elisenda Rosell fa públic el resultat i explica el perquè d'aquestes conclusions. És evident que un concurs en aquest format porta més feina als organitzadors del certamen però malgrat aquest neguit en Josep Maillo, l'ànima del concurs, fa una valoració molt posi�va de l'edició d'aquest any. ■

Toni Guillemat, 2n classificat

Baltasar Fonts, 3r classificat

L'EDC presenta el videodansa "Quan tot desapareix" El proper 18 d'abril �ndrà lloc, al Museu de la Vida Rural, la presentació del videodansa que l'Escola de Dansa del Casal va fer en mo�u de la riuada de l'octubre del 2019. Aquest vídeo solidari, que ha estat produït per Danspxl, està fet amb tota l'es�ma i la delicadesa del món i reflexa la part més salvatge de la natura quan aquesta es desferma.

L’acte serà a l’aire lliure complint en tot moment les recomanacions sanitàries, per aquest mo�u s'ha d'adquirir una entrada, que és gratuïta, per tal de no sobrepassar l'aforament permès.

Degut a la pandèmia, l'estrena del vídeo s'ha fet esperar més del que estava previst, potser per això, les entrades per l'estrena de les 12 del migdia del mateix 18 d'abril van quedar exhaurides en qües�ó de minuts, i la direcció del Museu va decidir organitzar una altra projecció pel mateix dia a les 6 de la tarda. ■ EL FRANCOLÍ

27

MARÇ

2021

MUSEU DE LA VIDA RURAL La resiliència ar�cularà la vuitena edició de Visions 5.1 que s’amplia en tres sessions més «Resiliències i resilients» és el tema central de la nova edició del cicle de debats Visions 5.1 coorganitzat pel Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla i l’Associació La Conca 5.1 i que se celebrarà els mesos de maig i juny de 2021. Els debats es faran presencialment a les installacions de l’MVR a l’Espluga de Francolí, seguint totes les mesures de seguretat. Així mateix, també s’oferirà la possibilitat de seguir els debats en directe de manera virtual. Només la inauguració del cicle, el 6 de maig, serà totalment en línia. A més, aquest any s’han programat tres sessions més en comparació amb les edicions passades.

Més d’una vintena de persones provinents de sectors diversos com la filosofia, l’agroecologia, el feminisme, la lluita contra el racisme, la cultura o el periodisme d’inves�gació par�ciparan de la vuitena edició Visions 5.1 per aportar noves idees i accions, amb una mirada crí�ca, que ajudin a construir un nou relat post pandèmia.

Aquest 2021, el Visions 5.1 vol donar con�nuïtat al cicle de l’any passat que es va fixar en les emergències i com, des de la cultura en clau de sostenibilitat, podem donar-hi resposta.

Visions 5.1 vol ser un punt de trobada per construir un model transformador i alterna�u que ens perme� avançar, tot posant la vida, la cultura i les cures al centre en un moment que s’encadenen diverses crisis. Per això, es comptarà amb personalitats com les escriptores i filòsofes Marina Garcés, San�ago Alba Rico, Desirée Bela-Lobedde, Alicia Puleo, els periodistes Jordina Arnau o Xavier Aldekoa, l’advocada Carla Vall, l’escriptora Maria Climent o la cantautora Joana Serrat, entre moltes d’altres.

El primer debat serà el 6 de maig i duu per �tol «Apunts bàsics globals»; l’endemà �ndrà lloc «Necessàries respostes coordinades», ja �sicament al Museu de la Vida Rural. El 14 i el 21 de maig hi haurà el col·loqui «Connexions internacionals» i «L’agroecologia com a model».

El 21 de juny serà el torn per «La dignitat cultural» i es posarà el punt final al cicle l’11 de juny amb la cloenda �tulada «Una entre tantes», que s’acabarà amb un con-

EL FRANCOLÍ

cert de Monike Makon & The Soul Titoo’s, un jove quintet dedicat a versionar clàssics de la música negra i el soul més actual.

Un Visions 5.1 presencial i virtual El cicle de debats es podrà seguir de manera presencial al Museu de la Vida Rural, situat a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Caldrà inscripció prèvia a través del web del mateix museu que serà totalment gratuïta. D’aquesta manera, l’MVR i l’Associació Conca 5.1 reivindiquen els equipaments culturals com a espais se-

Visions 5.1 de l'edició de 2018. MVR

gurs, prenent les mesures d’higiene, de ven�lació i d’aforaments corresponents. Al mateix temps, totes les sessions s’emetran virtualment en directe pel canal de YouTube de l’MVR. Amb la vuitena edició de Visions 5.1, el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla i l’Associació La Conca 5.1 consoliden aquest tàndem reforçant i potenciant el cicle que creix amb la programació de tres debats més. Una vegada més, el Museu i La Conca 5.1 aposten per organitzar nodes de pensament des de les zones rurals que abordin qües�ons contemporànies des d’una òp�ca local, però amb una mirada global. ■

28

MARÇ

2021

COSES NOSTRES Un espluguí mort als camps francesos de refugiats de la Guerra Civil?

Arran de la Victòria franquista, més de Un d’aquests era espluguí i respo475.000 persones passaren a la Cata- nia al nom de Jaume Clivet/Civit i Caslunya Nord provinents de la Catalunya tellví (varia segons les fonts). Tenia 23 Sud, preferentment, però també d’al- anys i va morir el 30 d’abril del 1939 a tres zones de l’Estat espanyol. Alguns l’Hospital Militar An�c de Perpinyà tornaren al cap de poc, altres després (PO). Dins aquest estudi és computat de la mort del dictador i d’altres ja no com a número 372. No hem localitzat tornaren mai més, morint directament més informació al respecte del nostre a l’exili. Del nostre poble, desenes de persones marxaren fugint dels feixistes i alguns acabaren vivint a la pròpia Catalunya Nord, d’altres a París, a la zona de Bordeus o Còrsega, així com uns pocs que van arribar a Mèxic.

Però dels que passaren la frontera, alguns no tornarien a veure casa seva ni els seus ni van poder descansar a l’exili. Bastants, inclosos alguns espluguins, moriren als camps de concentració nazis i fins 1.685 ho feren als Camp de concentració de Gurs, França. Anònim camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià, Vernet o Bram a cau- convilatà i no sabem si era originari de sa del fred, la gana, la feblesa, la inep- la vila o va ser el darrer lloc on va es�tud del govern francès o tots combi- tar refugiat abans d’emprendre el canats. Jordi Oliva, Martí Piques i Noe- mí de l’exili. Potser algun lector en deu mí Riudor han realitzat un estudi per tenir més informació al respecte. al Memorial Democrà�c inclòs dins L’estudi parteix de la troballa, gairel’impacte humà de la Guerra Civil (ht- bé casual, d’una llista publicada pel Mitp://memoria.gencat.cat/ca/que- nisterio de Asuntos Exteriores al Bole-fem/banc-memoria-democratica/ tín Oficial del Estado (BOE) a par�r del fons/cost-huma-de-la-guerra-civil/) 12 de març de 1940, i en dates imme-

EL FRANCOLÍ

29

diatament posteriors, de la nòmina de Españoles fallecidos en el extranjero elaborada a instància del cònsol de Perpinyà, Román Oyarzun Oyarzun que aplega una llista de refugiats espanyols morts en diversos departaments de França. Amb la voluntat de completar aquesta llista s’han consultat diverses fonts, entre les quals destaquen la llista prèvia publicada a La Vanguardia Española el febrer del 1940, anomenada Lista de refugiados espanyoles fallecidos en los hospitales de Francia. Altres fonts han estat la llista publicada per el diari El Socialista de Tolosa de Llenguadoc, el setembre de 1952, centrada en les víc�mes del camp de Bram o Pigne, o la llista de víc�mes al camp de Se�onds realitzada Pierre Gauthié i Jean-Marc Labarta, entre altres.

Del grup de persones de qui es coneix el seu origen, un 42 % eren catalans, un 11 % aragonesos i un 10 % andalusos. El Memorial Democrà�c incorporarà aquestes xifres al cost humà de la Guerra del 1936-1939, que és una relació exhaus�va dels morts a Catalunya per la Guerra Civil i que conté 62.061 registres. ■ Ferran Civit i Martí

MARÇ

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

El club de lectura gaudeix d’una tertúlia virtual amb l’escriptora Care Santos L’escriptorda Care Santos va par�cipar per videoconferència en el comentari del llibre Tot el bé i tot el mal amb el club de lectura de la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí. La sessió va tenir lloc el 22 de març i va ser enriquidora i l’autora es va mostrar directa, planera i natural. Tal com es reflexa en la seva obra; una dona sense embuts, posicionada respecte a la vida i als seus trasbalsos.

Des de la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola s’ha hagut de reinventar una nova modalitat de club de lectura degut a la pandèmia i a l’aforament de les ac�vitats de la biblioteca (actualment al 50%). Ara mateix hi ha 22 usuaris/es al club de lectura i un aforament de 15 persones a la Biblioteca. Aquest fet va provocar que l’ac�vitat pogués ser presencial per algunes persones i telemà�ca per altres; es va preparar una pantalla gran a la sala amb una capacitat màxima per a 12 persones i la resta es van connectar online. Per tant, les persones que no disposen de coneixements o materials tecnològics van poder assis�r a l’ac�vitat de manera presencial.

El llibre, Tot el bé i tot el mal, va ser publicat l’any 2018.

El �tol s’inspira en el fragment d’un bolero de Carlos Eleta Almarán que va repe�nt i forma part de la banda sonora de la novel·la.

Tot el bé i tot el mal és una novel·la on es toquen moltes tecles. Hi són mesurades les sorpreses i les emocions amb una voluntat expressa per part de l’autora d’emocionar, però d’emocionar on toca. “Yo me comporto como si mis personajes pudieran salir del libro y pedirme explicacio n e s ” d e c l a rav a e n u n a entrevista[i]. Tots els personatges volen alguna cosa i treballen per aconseguir-la i la temà�ca de rerefons va més enllà d’una maternitat esglaiada per un intent de suïcidi del fill. La novel·la cons�tueix una història d’històries perfectament encavalcades i no resoltes del tot perquè cada lector pugui construir-se el seu propi mapa mental amb les seves explicacions. “Intento que els personatges no arribin jutjats a casa” va comentar Care Santos durant la sessió.

Una inicia�va que rep el suport de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les inicia�ves de biblioteca municipal. ■

RECOMANACIONS LITERÀRIES "Tot el bé i tot el mal", de Care Santos

El llibre, Tot el bé i tot el mal, va ser publicat l’any 2018. El �tol s’inspira en el fragment d’un bolero de Carlos Eleta Almarán que va repe�nt i forma part de la banda sonora de la novel·la.

"Es la historia de un amor como no hay otro igual que me hizo comprender todo el bien todo el mal que le dio luz a mi vida apagándola después…."

"Tot el bé i tot el mal" és una novel·la on es toquen moltes tecles. Hi són mesurades les sorpreses i les emocions EL FRANCOLÍ

amb una voluntat expressa per part de l’autora d’emocionar, però d’emocionar on toca.

La protagonista indiscutible de la novel·la, però, és la Reina, un nom que no sabem si és del tot intencionat doncs és un personatge amb presència d’embolcall.

La Reina és una dona autònoma, independent, aparentment molt poderosa i segura, acostumada a fer el que vol perquè pot, té potència, té força i fàcilment se la podria identificar com un estereotip masculí passat a dona. Potser aquesta és la raó per la que el personatge genera rebuig en moltes dones. ■ Dolors Sanahuja

30

MARÇ

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

CLUB D'ESCACS L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Torna l'ac�vitat al CE Espluga Després de diversos mesos sense activitat, degut a la pandèmia, finalment, després d'haver permès l'inici d'activitats extraescolars, el passat dissabte 27 de febrer, el CE Espluga va recuperar, per un dia, les classes i les activitats al club. Seguint en tot moment, totes les

Els jugadors espluguins d'escacs a la sala de l'entitat. Cedida

mesures Covid, establertes pels diferents organismes.

En aquesta jornada al club, durant 2 hores, els jugadors més joves del club, van poder fer unes partides entre ells i també se'ls va fer una classe de teoria i problemes. L'experiència va ser molt bona i tots els jugadors ho van agrair, emplaçant-se a tornar a fer-ho més endavant, si les condicions ho permeten.

També el passat dia 20 de març, diversos jugadors del CE Espluga, van disputar el 1r OPEN Escolar D'Escacs en línia, un torneig on-line a la plataforma d'escacs Lichess. org .

Era un campionat obert a escoles, entitats i clubs, que anava de les categories sub-8 (prebenjamí), sub10 (benjamí), sub12 (aleví) i Sub16 (estudiants de secundària).

3 jugadors del club es van classificar dels 10 primers en les seves categories. Arnau Trullols, 2n en categoria benjamí, Bernat Milla, 5è i Eduard Trullols 2n en categoria sub16 secundària. ■

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

Montserrat Badia guanyadora de la cistella de la Parròquia El dia 6 de gener, diada dels Reis, la Parròquia va sortejar una cistella i un pernil després de la venda d'uns números que servirien per ajudar a pal.liar les despeses de les obres.

Després de sortejar-ho novament dues vegades, per fi el diumenge 28 de febrer el premi fou per a la Montserrat Badia Sales.

Moltes felicitats de part de la Parròquia! ■

EL FRANCOLÍ

31

MARÇ

2021

TA S T E M

LA

CONCA

La DO Conca de Barberà presenta noves referències de trepat amb un tast virtual

La Denominació d’Origen Conca de Barberà va celebrar ahir a la tarda la primera sessió del cicle de tastos virtuals que s’emmarquen dins del ja conegut esdeveniment anual ‘CONCArim’. L’objec�u del tast, anomenat “L’essència del trepat”, va ser donar a conèixer noves referències monovarietals de trepat, varietat que s’ha conver�t en segell dis�n�u de la DO més enllà de la seva comarca.

L’acte va ser presidit per Bernat Andreu, president de la DO Conca de Barberà, qui va conduir l’acte des de Montblanc, a la seu de la DO. Durant la seva intervenció va presentar els diferents cellers par�cipants, ressaltant que, tot i la gran diversitat de perfils que existeix a la DO, tots tenen un vincle en comú: la trepat com a varietat autòctona de la zona.

El primer vi que es va tastar va ser el Portell Rosat Trepat 2020 del celler Vinícola de Sarral i Secció de Crèdit. Mònica Perelló, responsable de vendes, va afirmar que el celler es dis�ngeix per l’elaboració dels vins rosats i que, aquesta referència en concret, és una de les més representa�ves del celler. “Aquest vi és dis�n�u i ADN de casa nostra. És un dels vins més humils que tenim, és honest i franc. No ens enganya perquè allò que

ens entra per la vista és el que després ens trobarem en nas i, més endavant, també en boca”, va afirmar Perelló.

Joel Díez, cap del celler Cara Nord i enòleg, va ser l’encarregat de presentar Cara Nord Rosat 2020. “És un vi fresc, fà-

cil de beure i idoni per acompanyar mentre cuinem o per compar�r amb amics. És també un vi diver�t i, per què no dirho, amb una imatge atrac�va”. Durant la presentació, va destacar l’alçada com a punt diferenciador del celler, que permet a Cara Nord treure el màxim profit a la vi�cultura de muntanya.

Passat l’equador del tast, es va donar a conèixer el vi T de Trepat Negre 2019 del celler Vidbertus de la mà d’Albert Rovira, propietari del celler. “És un vi per acompanyar qualsevol �pus d’aliment, que recomanem consumir des-

prés d’un any d’estar en ampolla. El nostre objec�u va ser donar-li la màxima expressió”, va afirmar Rovira. A més, va destacar que la trepat és una varietat interessant de treballar i que la referència tastada transmet perfectament aquesta iden�tat representa�va de la Conca de Barberà.

L’úl�m vi de la jornada va ser Josep Foraster Trepat Negre 2019 del celler Josep Foraster. Ricard Sebas�à, co-propietari del celler, va explicar que: “L’anyada 2019 no va ser excessivament càlida però sí molt seca. La caracterís�ca principal d’aquesta referència és que és el vi de trepat més varietal que elaborem i sap expressar molt bé la �picitat de la trepat”.

Bernat Andreu va tancar la sessió agraint els assistents el seu interès per formar part d’una jornada que, tot i realitzar-se en un nou format, es manté fidel a l’objec�u d’establir un contacte directe entre cellers i professionals. El proper tast, anomenat també “L’essència del trepat”, es realitzarà el dia 18 de març a les 18:30h. El cicle de tastos virtuals preveu dues sessions més, que �ndran lloc els dies 22 i 25 de març, i que pretenen posar en valor noves anyades i noves referències dels cellers elaboradors, sense ser exclusivament de trepat. ■

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Tot el que ha marxat..."

“Tot el que ha marxat, tot el que marxarà [...] sí, les 111 obres de les parròquies de la Franja de Ponent ve d’aquí.

I abans les de Sixena. Tot és això. Sabeu què és? Lleida i Catalunya ho han salvat i pagat tot. Això és el que ningú sap. Ningú sap que les parròquies de la Franja de Ponent, de Sixena, formen part del bisbat de Lleida durant EL FRANCOLÍ

vuit segles seguits. I setze a la Tarraconense. Ningú. Ningú es creia que entre el 1995 i el 1998 l’estat nacionaljudicial-catòlic espanyol dinamitaria el bisbat de Lleida i enganxaria amb pegament tòxic i letal les parròquies i l’art a Aragó. El que no havia fet ni l’absolutisme borbònic, ni el franquisme, ho fa la democràcia espanyola.

32

Ningú s’ho volia creure. Com ara que s’enduen les peces. Com tampoc ningú sabia-volia-saber que l’1 d’Octubre atonyinarien porra en mà els catalans per votar. Aquest és el problema: ells ho saben, nosaltres, no”. ■ Francesc Canosa ARA, 8 de març del 2021 *Fragment escollit per Andreu Morta

MARÇ

2021

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Joan March i Pau Joan March i Pau va néixer a la nostra vila el 8 de gener de 1883. Era fill del doctor Llorenç March i Anglada, de Castellbisbal i metge de l'Espluga, i de Teresa Pau i Verdala. Es casà l'any 1918 a Santander amb Presentación Quesada Pérez-Cossío.

Acabats els estudis, va passar a residir a les Borges Blanques on exercí de procurador dels tribunals. Consta que va residir a la capital de les Garrigues si més no des de 1916 fins a finals de 1926, any en què es va traslladar a Barcelona i on seguí desenvolupant la seva carrera professional.

El mes de maig de 1916 va participar als Jocs Florals de Reus i va guanyar un accèssit pel poema "Lo monastir de Poblet", que va dedicar al seu pare Llorenç March.

L’acte de lliurament dels premis es va fer al Teatre Fortuny i el va presidir Jaume Bofill i Matas, aleshores regidor regionalista de la ciutat de Barcelona.

Pocs mesos després, l’octubre de 1916, Joan March es va presentar als Jocs Florals organitzats pel centre tradicionalista Crit de Pàtria de Barcelona, on va guanyar la Flor Natural pel poema “Les tres flors”. Seguint la tradició dels jocs florals, en fou el mantenidor el diputat tradicionalista per València Luis García Guijarro i reina de la festa Josefa Montoliu, filla del baró de l'Albi Mariano de Montoliu y Rocabruna.

L’any 1921 Joan March es féu soci de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

Va morir a Barcelona el 22 de març de 1969.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l'Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l'Espluga de Francolí, 2005. ■

` historiques

Angela Davis

Davis era professora de filosofia a la Universitat de Berkeley on va ser acomiadada. Va ser acusada d'haver introduït una arma implicada en un homicidi a l'interior d'una presó. Va estar 16 mesos a la presó esperant el judici, el que va fer que sorgís una forta campanya internacional amb la consigna "Free Angela".

La seva estada a la presó va ser un moment històric, ja que va mobilitzar a centenars de persones a demanar la seva llibertat. Al juny de 1972 va ser declarada innocent i absolta de tots els càrrecs. Posteriorment es va presentar la seva candidatura a la vicepresidència del seu país. ■

Davis és una filòsofa, ac�vista, marxista, feminista i an�racista.

Una dona amb un esperit rebel que s'ha dedicat a lluitar pels drets humans i contra la discriminació racial.

Fins a avui dia, l'activista s'ha convertit en una veu a favor dels drets civils i una experta en estudis afroamericans, d'ètnia i de la dona. Amb més de 70 anys segueix viatjant pel món promovent el pacifisme i recollint fons per ajudar els discriminats i defensar els empresonats.

El feminisme és la idea radical que les dones som persones Angela Davis EL FRANCOLÍ

Íngrid Guillén Rauter

33

MARÇ

2021

Aquest mes publiquem l'Escola del diari escolar de Ramon Montserrat, amb el dibuix corresponent a com era aquesta els anys 1933-34, ubicada en el que avui és l'an�c hospital.

L'escrit és en castellà, ja que el mestre Mar� Poch els feia escriure en les dues llengües El publiquem perquè conté uns valors que tot alumne hauria de tenir en compte, tant en aquells anys com ara.

23 de noviembre de 1933 L'ESCOLA La escuela és la segunda casa, donde entramos para salir bién educados, bién inteligentes y bién hombres para que así si discutimos una cosa que nosotros hagamos callar a los otros que no la saben y los que no la saben son los que no han ido a la escuela desde niños.

Nosotros hemos de conservar a la escuela como si fuera nuestra casa, igual como lo hagamos en nuestra casa.

Nosotros hemos de saber cuando vamos a la escuela todas las lecciones bién sabidas, que muchas veces vamos a la escuela sin mirar ni un minuto las lecciones.

El maestro es un segundo padre que tenemos en el mundo, pues lo hemos de amar mucho porque el nos educa y si nosotros quisiéramos aprenderíamos mas de lo que aprendremos.

Hay niños que dicen: no sé la lección pero no vendrá de un dia. Y estos son los que no aprenden.

EL FRANCOLÍ

34

MARÇ

2021

LA BÍBLIA ENS PARLA Una vida renovada (Rm. 12, 2-3; 9-13; 16) ² No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte. ³ En virtut de la gràcia que he rebut, dic a cada un de vosaltres: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. -A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ⁹ Que l’amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. ¹⁰ Estimeu-vos afectuosament amb un amor fratern, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. ¹¹ Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit, serviu el Senyor. ¹²Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració. ¹³ Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l’hospitalitat ¹⁶ Viviu d’acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis.

Capítols i versets en la Bíblia

Els manuscrits grecs més an�cs de la Bíblia u�litzaven l’anomenada “Escriptura con�nua”. Les lletres estaven escrites seguides, sense separació de paraules, tampoc signes de puntuació, tan sols algun inici especial de línia de tant en tant, o algun espai de separació entre algunes frases. No fou fins al segle IV que s’inicià la divisió del text en capítols i aquesta modificació es completà al segle XIII tal com la coneixem avui.

La divisió en versets s’introdueix a mitjans del segle XVI. Això facilita la localització d’un text concret.

Avui us presento un text de la Carta als Romans escrita per Sant Pau des de Corint. Els demana que no s’emmotllin al món, que visquin sense pretensions de grandeses i que l’amor no sigui fingit.

Fixem-nos en els números que hi ha dins el text: són els versets que ens ajuden a localitzar el que volem llegir. D’aquest capítol 12 n’he espigolat els versets que més m’han seduït per dir-vos el que us vull dir, evidentment sense desmerèixer els altres. ■ Manel Morgades

Papirus de la Bíblia en grec

EL FRANCOLÍ

35

MARÇ

2021

PINZELLADES DEL PEDRÍS Joan Bultó Palau

Espluguí de tota la vida?

Sí, de tota la vida. Vaig viure una temporada fora, però vaig tornar al poble.

A què es dedicava la teva família?

Eren fusters de varies generacions, l'ofici el va con�nuar el meu germà, que va par�cipar a les obres de Casal.

Recordo que a casa es feien les caixes de morts. Venia el sereno a avisar el pare, llavors el pare anava a prendre les mides del difunt per fer la caixa. A les nits se sen�a el soroll de com el pare clavava els claus a la caixa, nohi havia molt de temps per fer-la, tot i que sempre en tenia una o dues de preparades. També recordo que alguna nit, amb el meu germà, ens posàvem dins les caixes i quan passava el padrí li fèiem ens ensurts de pel.lícula, coses de canalla...

Vas fer els estudis a l'Espluga?

Sí, vaig començar amb el Sr. Brunet, després el Sr. Raül, vaig anar a les dues escoles, en primer lloc a l'Hospital i després a les Escoles Nacionals avui dia l'Escola Mar� Poch. El batxillerat el vaig fer al Col·legi de la Mercè de Montblanc.

Posteriorment vas poder estudiar el què volies?

Doncs no exactament, a casa érem dos germans i el pare no volia que els dos ens dediquéssim al negoci familiar, perquè moltes famílies es barallen quan hi ha aquests temes pel mig.

Així que va voler que estudiés, en el meu cas em va enarrilar per opositar a Correus. Vaig obtenir plaça després d'aprovar les oposicions i em van desEL FRANCOLÍ

�nar a Manresa, on hi vaig estar tres anys, després em van traslladar a Flix on hi vaig estar nou anys, allí em vaig casar i vam tenir els dos fills.

Com va ser que vas passar d'una empresa pública com Correus a una de privada, Caixa Tarragona en concret?

En aquella època, jo estava de cap de Correus i tot i que hi estava bé, veia que el personal plegava i anava a treballar a les caixes que s'hi guanyava més bon sou, com que érem joves, vaig decidir presentar-me a les oposicions, ja tenia experiència en Caixa Postal i per això em van agafar per entrar a treballar a Caixa Tarragona. Vaig tenir la sort que en aquell moment estaven obrint l'oficina de l'Espluga i així vaig poder tornar a viure al poble.

Caixa Postal?

Sí, era molt coneguda. Amb les llibretes d'estalvi d'aquesta en�tat es podia disposar de diners a tota Espanya, era un servei excel·lent que donava als seus clients. Hem de pensar que estem parlant de fa més de 40 anys.

Com veus el treball en una en�tat bancària en un poble pe�t on tothom es coneix? És molt maco perquè tens molta relació amb la gent. Els clients em demanaven el que volien i jo els oferia i aconsellava el millor que sabia perquè els coneixia. Semblava un metge solucionant problemes, tothom anava al darrera dels �pus d'interès, avui en dia ha canviat molt el tema de la banca, ara ni se'n parla d'interessos. com que en aquesta vida no tot és treballar, quines aficions has �ngut o tens?

La fotografia, vaig par�cipar en l'associació que es va fer a l'Espluga que va durar una temporada.

Quan vivia a Flix tenia un laboratori par�cular i revelàvem els nega�us en blanc i negre.

36

Com era un laboratori fotogràfic en una casa par�cular?

Llavors les càmeres anaven amb rodet, normalment de 35 fotos. Quan havíem fet totes les fotos del rodet, el trèiem en una habitació fosca i el posàvem en un líquid durant 10 minuts després ho havíem d'assecar. El següent pas era passar-ho per l'ampliadora i seguidament ho submergíem en tres cubetes, revelat, "bany de paro" i el fixador, després es passava al paper, aquest s'impregnava i quedava revelat en posi�u. Avui dia el jovent ni ho coneix tot això.

Con�nues amb la fotografia?

Doncs sí m'agrada i ho prac�co. Tinc una càmera Nikon de la que en sóc fan. És la marca que dona millors prestacions que les europees. Fa anys la diferència era en l'objec�u reflex, ja que pel visor veies la realitat de la foto, també perme�a posar filtres per millorar les imatges captades.

Altres aficions?

Ara de jubilat m'agraden els treballs manuals amb la fusta, quan em vaig fer la casa, vaig comprar un camió de fustes i vaig fer jo mateix tota la part de fusteria de la casa, com a curiositat et diré que a casa hi ha 308 vidres.

La veritat és que quan m'hi vaig posar no en tenia massa idea, però quan m'ho vaig proposar vaig demanar consell al Vicens Vericat de Valls i al Modest Òdena de la Riba.

Sóc una persona inquieta i per això m'omplen molt els treballs manuals com l'electricitat, la mecànica, la fontaneria...

Esports, cinema, lectura?

No sóc massa de prac�car esports, bicicleta i poc més. Tant el cinema com la lectura m'agraden força. ■ Joan Casanovas

MARÇ

2021

ARA FA 100 ANYS

Març del 1921, a l'Espluga

El 28 de març de 1921, Àngel Guimerà va visitar l'Espluga llibre d’honor del celler. Guimerà visità l’obra de Domènech de Francolí i el Mones�r de Poblet, després de passar per i Roura. Mentre contemplava un raig de vi que es trasballa vila Ducal de Montblanc, acompanyat del seu amic Pere sava d’una �na a un altra, immers en l’olor de vi: Aldavert i Ramon Rucabado, el poeta Lluís Via i l'elenc de ‒ Don Àngel, hi ha els aficionats de l’Espluga que desitla Joventut Nacionalista de Montblanc. gen saludar-lo. Els an�cs actors del “Niu tranquil” pogueEl periòdic Tarragona, en l'edició del 23, en una crònica ren estrènyer la seva mà. Joan Espasa li feu relació de les sobre la vida barceloniobres seves que s'havien na, explicava que el dia representat a l'Espluga. de Sant Josep, s'havia reGuimerà preguntava qui presentat a Montblanc feia els papers principals: «Joan Dalla», el drama Manelic, Sebas�à, Saïd, patriòtic de Guimerà Jaume, Rosó... "prohibit" a Barcelona Aquell número d'El amb evident atemptat a Francolí, esdevingué un la llibertat literària. homenatge al poeta. TexEl dia 26, un altre petos de Lluís Carulla, Joan riòdic de la ciutat, La Veu Farré Gual, Josep M. Calde Tarragona, explicava bet Vidal, Josep M. Bocom la Joventut Nacionaquer, deixaven la petjada lista de Montblanc enllesdel sentiment que els �a els prepara�us per la causà la seva mort. Es visita del dramaturg cacompletava amb la reprotalà. Als balcons, domasducció de dos poemes de sos i banderes catalanes.

Guimerà: "De l'infantesa" Aquell dia era dissabte de i "Per la pau". Una fotoGlòria. L'endemà, Pasgrafia a la portada i una qua, a les deu del vespre Caricatura d'Àngel Guimerà publicada a El Francolí de 1924. caricatura a la secció "Noi el dilluns a les quatre de tes de casa", anunciant la tarda i també a les deu del vespre, s'hi va estrenar aquell de passada els funerals que li va dedicar el poble el dia 2 drama, amb la presència de l'autor. "Don Àngel", farà amb d'agost, completaven l'edició. La Veu de Catalunya es feu els nostres amics una excursió al Mones�r de Poblet. ressò de la missa de Rèquiem a la parròquia de l'Espluga.

La crònica amb esperit catalanista, però, fou la de l'ediÀngel Guimerà havia vingut a l'Espluga el 1903, en ple ció de Tarragona, del 9 d’abril. Titulada “Vida nacionalista” hivern. S'hostatjà a la Fonda de cal Sagal. Allí el visitaren i signada per Manuel Miró Esplugas repassa amb detall, el els aficionats del Teatre Pitarra, amb Josep M. Rendé i Venque representà tosa al capdavant. d'empenta als joTota aquesta disquisició per rememorar la vinguda de ves nacionalistes Guimerà a l'Espluga el 28 de març de 1921. D'allí sor�, llemontblanquins, genda o no, que havia batejat el celler com a "Catedral del aquella visita. vi". Nosaltres sabem i ho hem escrit, que qui primer la va El jove Lluís Ca- qualificar així, fou Albert Talavera i Sabater, el 1913, menrulla, dignant Jaco- tre es construïa. Però un i altre van consolidar que aquests bi d'Elmurt, va res- edificis passessin a la història com a catedrals. senyar aquella visiAquell mes de març, a l'Espluga, devien haver florit els ta el juliol de 1924 ametllers. Els pagesos havien podat els ceps i esporgat olia El Francolí, arran vers. El vi segur que anava barat. Potser alguna mica de de la mort de Gui- neu o alguna glaçada. Vent de març, marçot... Sota l'amemerà. Els joves ca- naça que el fill hagués d'anar a fer el servei a l'Àfrica, a qui talanistes esplu- li tocava, la vida local devia seguir entre molta misèria i guins li van recollir pocs, molt pocs, en una certa opulència. ■ un autògraf, en el Josep Maria Vallès EL FRANCOLÍ

37

MARÇ

2021

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Gustus

Segons s’explicava a la família, Ramon Cots Vilà, sobre el 1840 festejava amb una noia molt maca de l’Espluga de Francolí. Al cap d’un temps, aquella relació es va acabar, i el Ramon va començar a festejar amb una noia de Blancafort, la Teresa Llort, que després va ser la seva dona.

Segons la gent, la Teresa no era tan maca �sicament com l’anterior parella del Ramon. Per aquest mo�u, tothom li preguntava com podia ser que hagués fet aquell canvi.

Davant a aquesta pregunta, ell sempre responia el mateix: “Tot són gustos”. I és per això, que des d’aquell moment, el renom de la família és “Cal Gustus”.

El Ramon Cots Vilà vivia al carrer Major, número 24, amb els seus pares. Quan es van casar amb la Teresa Llort, van con�nuar vivint-hi. Ells van tenir diversos fills, un dels quals es deia Ramon i es va casar amb Antònia Salvadó Feliu. Ells també es van quedar a viure a la casa familiar i van tenir descendència. Un dels seus fills, Josep Cots Salvadó, que era pagès, es va casar amb la Maria Vilella Carbonell, que anava a pastar pa per les cases. També van viure a la mateixa casa que els seus pares i van tenir dos fills, el Lluís i el Ramon. Els dos fills eren pagesos i feien de transpor�stes amb les mules. El Ramon es va casar amb la Pilar Callau Saumell de cal Camarada. La Pilar feia de peixatera a la bo�ga del carrer Lluís Carulla tocant a l’an�c Correus.

En aquella peixateria hi havia dos taulells: en un, hi despatxava ella, i a l’altre, la Dolores de cal Blai amb la Mercè dels Tres Pamets. A més a més, el Ramon portava el peix amb el carro a les Masies i la Pilar el despatxava a la bo�gueta que hi havia davant de l’Alberg Jaume I. Fruit del matrimoni de la Pilar i el Ramon, van néixer la

de l' any 1930, la família va comprar la casa al carrer d’en Canós, número 14 al Sr. José Ma Boquer Martori.

Quan el Ramon tenia 9 anys, el seu pare es va ferir, i ell es va fer responsable amb la feina de pagès i del negoci de transport amb mules; el seu padrí Josep l’ajudava. Als 11 anys, el Ramon ja anava amb el matxo (el que tenien es deia Castanyu) amb un bocoi de vi cap a Reus.

Mentre hi anava, parava sempre a Vilaverd on hi havia una casa que sempre li tenia preparada una cassoleta de terrissa amb menjar blanc. El Ramon sempre deia que s’assentava damunt del carro a menjar-se el menjar blanc i que es sen�a la persona més feliç del món.

La Marina (que era peixatera) es va casar amb el Lluís Poca Llort de Montblanc; el Ramon amb la Teresa Palau Bosch de cal Xacó (que era modista); el Joan amb la Trini Cervelló de Cal Pau Cego; i el Josep Ma amb la Cinta Guasch de cal Cistellera.

Primer camió de Ramon Cots Callau.

Per tradició, cada any per Sant Ramon, les tres famílies: Camarades, Gustus i Guixés s’ajuntaven a l’ermita (les tres sor�en de cal camarada: la Pilar de Cal Camarada es va casar amb el Ramon del Gustus, la Carmeta de Cal Camarada amb el Quimet de Cal Guixé). Per diversos mo�us, aquest dinar familiar es va anar perdent, però els anys 2012, 2013 i 2014 es va tornar a celebrar. ■

Lluís Poca, Marina Cots, Pilar Callau, Ramon Cots, Marina Poca i M. Pilar Poca

Marina, el Ramon, el Joan i el Josep Ma. Aquesta generació també va viure al carrer Major, número 24, però al març EL FRANCOLÍ

Joan Cots Callau, Marina Cots Callau, Ramon Cots Callau, Josep M. Cots Callau, Pilar Callau Saumell i Ramon Cots Vilella.

38

MARÇ

2021

E N S E N YA M E N T INSTITUT JOAN AMIGÓ

L’Ins�tut Joan Amigó i Callau rep el Segell eTwinning Schools

El nostre ins�tut ha estat un dels centres guardonats aquest treballar comporta, d’aquesta manera ens conver�m en un any com a Centre eTwinning 2021. Aquesta dis�nció reco- ins�tut referent a La Conca de Barberà a l’hora de treballar neix el treball col·labora�u i cooperaen projectes europeus . �u amb altres ins�tuts i escoles euroDes del curs 2018-2019 que l’Ins�pees, l’aplicació de les TAC a l’aula, el tut desenvolupa projectes europeus, desenvolupament de la competència el curs passat vam rebre el Segell de plurilingüe i la dimensió europea en els Qualitat Nacional i el Segell de Qualiprojectes desenvolupats a l’Ins�tut. tat Europeu pel projecte “Tell me about eTwinning Schools som models: yourself”. Aquest curs l’Ins�tut Joan inspirem i encoratgem altres centres Amigó i Callau té un altre projecte eTwina treballar per projectes d’una maning en marxa “ Tell me more about nera inclusiva i transversal. Fem del yourself”, sobre el canvi climà�c, denostre alumnat millors persones, misenvolupat a 1r d’ESO i un projecte eullors estudiants i millors ciutadans ropeu Erasmus+ “Save the Planet”, soeuropeus. bre energies renovables a 3r d’ESO, coeTwinning School és ser un centre finançat per la Unió Europea. D’aquesmodel i ambaixador per a altres ins�ta manera mo�vem el nostre alumnat tuts de la zona promocionant eTwina treballar en projectes emprant l’anning i els valors que aquesta forma de glès com a llengua vehicular. ■ ESCOLA MARTÍ POCH

Què, qui, quan…?

Aquest és el �tol de l'ac�vitat que han realitzat els alumnes de segon aquest trimestre i que té com a objec�us: desvetllar la curiositat vers fets i fenòmens de l´entorn, buscar-ne informació, parlar-ne i reflexionar-ne a classe i per úl�m escriure de manera objec�va la informació recollida.

La dinàmica consis�a en que tres alumnes es posessin d’acord en una no�cia sobre la que volien informar als companys. Després a casa, amb la col-

Lleó, Noa i Rita. Cedida EL FRANCOLÍ

laboració de la família, buscaven informació. A classe i de manera col·lec�va es confegia el text defini�u que constava d’un �tular, una foto, un peu de foto i el cos de la no�cia. El text es penjava a l´EIX per fer-ne difusió i compar�r-lo.

Aquí teniu els �tulars de les no�cies treballades per cada grup: El Lleó, la Nora i la Rita: “La borrasca Filomena, deixa la Conca ben blanca” Younes, Ariadna i Cèlia: “La vacuna

comença a combatre el coronavirus” Clàudia, Núria i Valen�na: “El temporal Hortense passa per la Conca de Barberà” Elna, Mar� i Douae: “L´Espluga celebrarà el Carnaval amb una Rua d’anar per casa” Jonathan, Mireya i Sergi: “El robot Perseverance ha arribat a Mart” Griselda, Soufyane i Carlota: “El problema del mercuri i el plom a l’aigua de l’Espluga s’ha resolt” ■

Carlota-Soufyane-Griselda. Cedida

39

MARÇ

2021

Par�cipem en l’Agenda Rural de Catalunya Els nens i nenes tenim molt a dir en les polí�ques de futur.

Per això, després d’haver treballat molt els ODS (Objec�us de Desenvolupament Sostenible), els i les alumnes de cicle mitjà hem fet un recull de propostes i les hem enviat perquè formin part de l’Agenda Rural de Catalunya.

Les nostres propostes han estat tan variades com: • Crear un sistema de retorn d’envasos de vidre i plàs�c a les bo�gues com es feia an�gament i tal com es fa ara en alguns països d’Europa.

• Potenciar la venda de productes a granel a les bo�gues.

• Crear zones lliures de cotxes al voltant de les escoles.

• Mantenir els CAPs dels pobles oberts les 24 hores del dia.

• Oferir habitatges buits a persones refugiades perquè puguin anar a viure als pobles i així ajudar a repoblar-los.

• Fer la recollida selec�va porta a porta a tots els pobles de Catalunya.

I així més de vint propostes de tots els àmbits per tal d’aconseguir els

ODS abans del 2030.

Perquè els nens, les nenes i el món rural volem par�cipar en la construcció del nostre futur! ■

Alumnes de tercer aporten propostes a l'Agenda Rural de Catalunya. Cedida

Dia Mundial de la Poesia i Dia Mundial de l’Aigua a l’escola L’Escola Mar� Poch ha realitzat un recorregut per les fonts de l’Espluga de Francolí per commemorar el Dia Mundial de la Poesia i el Dia Mundial de l’Aigua.

Dilluns 22 de març, els infants de l’escola des de P3 a 6è, han realitzat diferents recorreguts per conèixer les fonts de la població i han llegit diferents poemes relacionats amb l’aigua.

Els alumnes s‘han distribuït en cicles i acompanyats pels docents han visitat la Font del Centenari, la Font Baixa, la Font Major, la Font del IXè Centenari, la Font del Castell, la Font de la Urbanització Carreras, el Riu Francolí, la zona zero de la Riuada, el Safareig del MVR, la Font de Sant Domènec o Tendera i la Font de Sant Isidre.

Antoni Vendrell, avi de la Janna i la Bruna ha par�cipat de la jornada explicant com es va construir la Font del Centenari, una obra realitzada en pedra pel seu pare, el picapedrer espluguí Miquel Vendrell.

Durant la jornada s’ha pogut gaudir dels poemes com “Bombolles” i “El Rierol” de Joana Raspall, “L’aigua” de l’Andrea Salvador, “La Font Baixa” de Josep Farré i Gual i també s’ha llegit un pe�t poema del cantautor espluguí Jordi Francolí.

El safareig del Museu de la Vida Rural també ha estat l’epiEL FRANCOLÍ

centre de les lectures de poemes de creació pròpia dels infants de cicle mitjà.

Els més pe�ts de l’escola també han aprofitat l’ocasió per fer lectures d’endevinalles i recitar un poema de l’aigua a la font de la Urbanització Carreras i a la Font del IXè Centenari.

En diversos indrets i fonts s’han recitat poemes relacionats amb les fonts de l’Espluga com La font de Sant Miquel, La Font Baixa i la Font del Castell i en tots els espais i fonts s’ha explicat una mica de la seva història. S’han fet lectures de poemes de Lola Casas, de Mossèn Ramon Muntanyola, d’Isidre Es�vill i de Dàmaris Gelabert. També s’ha fet una lectura en veu alta del poema “No em despulleu” de l’escriptora Felícia Fuster en diferents llengües com el castellà, anglès, àrab o el francès.

Els alumnes de tercer realitzaran l’apadrinarem de les fonts i la georeferenciació d’aquesta ruta perquè tothom en pugui gaudir al MHM. Aquesta proposta que sorgeix del Comitè Verd s’emmarca dins el projecte interdisciplinari de centre “Emergència climà�ca. Implica’t”, el projecte Biblioteca escolar i el programa de sostenibilitat i medi ambient d’Escoles Verdes. ■

40

MARÇ

2021

EL SABER NO OCUPA LLOC "Fer figa"

Fallar, fracassar, no obtenir el resultat esperat i desitjat d'alguna cosa.

La frase és an�ga, té origen en una supers�ció i un costum grec, i es troba estesa per totes les terres de cultura mediterrània.

Es dona el nom de figa a un gest fet amb la mà, que consisteix a posar el dit polze entre l'índex i el del mig, fent que sur� la molla o part superior del primer per la art de l'esquena o sobre dels altres dos.

El poble grec, que, com tots els de les velles cultures, era profundament supers�ciós, creia molt en el malmirar, o sigui, en la possibilitat de donar malal�es amb sols mirar una persona.

Gaudien només d'aquesta facultat els bruixots i les bruixes. Quan algú hi passava prop, calia que es previngués per esquivar-ne la mirada, la qual podia provocar una malal�a, i això s'aconseguia fent un gest que variava segons es tractés d'un bruixot o d'una bruixa.

Es creia que la imitació de l'òrgan sexual contrari al sexe de l'encisador atreia la vista d'aquest vers la mà que el feia, i així era desviat el perill si en passar per la vora d'un bruixot hom feia la figa; si passava prop d'una bruixa, imitava amb un gest el membre masculí, i així conjurava el perill i feia fallar, fracassar o frustrar el intents del fe�ller. ■ Refranyer català de Joan Amades

Mots

MalDits

Tableta.- Rajola (de xocolata). Per berenar he trencat de la rajola dues preses de xocolata.

Taladro.- Trepant. Filaberquí. El trepant és elèctric i forada sòlids de tota mena. El filaberquí manual i s’utilitza més aviat amb fusta Tarta.- Pas�s. Coca. Coc de recapte. Un pas�s de nata. Pas�s de whisky. Coca de Sant Joan. Teniu totes les pizzes, jo coc de recapte de l’Urgell!

Tonto.- Ruc. Babau. Ximple. Bès�a. Curt de gambals. Aquests ruc no fa més que dir ruqueries.

Tossino.- Porc. Garrí. Godall. Bacó. Porcell. El porc criat pels pagesos de muntanya té els mil gustos.

Pere Ortís

Topònims en ruta

Belltall Compost de bell i de tall, que �ndria en aquest cas, el sen�t de tros (de terra).

Blancafort 1. Mentre que a la Generalitat creuen que prové de flor i diuen que abunden a l’indret (que es representa en l’escut), altres el fan derivar del mot àrab «balad», que vol dir «poble», «llogaret» i al-gafir (desert deshabitat).

2. Nom d’un castell del Berguedà, un poble de la Noguera i un altre de la Conca de Barberà. El seu significat sembla ésser «fortalesa blanca».

Al segle XIV hi havia a Mallorca el cognom Blanxifort, que sembla una variant francesa del topònim. ■ Josep Maillo

EL FRANCOLÍ

41

MARÇ

2021

D E S O C I E TAT

Adéu, mare

Glòria Riart amb el seu marit Josep Maria Boqué. Cedida

Gràcies a tots els que ens heu donat el vostre caliu en aquests moments tan di�cils. Les vostres abraçades, les converses, les mirades d’empa�a i l’encaixada de mans, feia disminuir el nostre dolor per la pèrdua de la nostra es�mada Glòria.

La Glòria, la bo�guera de poble, alegre i contenta, que es desvivia per tothom, que ajudava a qui li demanava i sempre amb una rialla, tant al davant com al darrere del taulell.

Tenia un cor enorme per a tothom, però sobretot pels nens i nenes dels clients que venien a comprar. Aquests nens i nenes que ara s'han fet grans, són aquí per donar-li l’úl�m adéu amb el somriure que ella els va ensenyar, ara que ha agafat el camí per trobar-se amb els seus pares.

Han estat mesos di�cils, la malal�a ens ha ensenyat coses, però el seu comportament encara més. La por, la tristesa de saber que la podíem perdre, ens ha fet obrir els nostres cors, i és aquí on les persones som pures i les converses sinceres.

Mar, Júlia, Berta, Clàudia, Marc i Elna, sou l’energia de la padrina, sabeu que us tenia molta es�ma.

Montse, Eva, Judit i Marta, estava molt tranquil·la tenint-vos a vosaltres al costat dels seus fills. Tenir fills ha estat una de les seves grans passions i saber de vosaltres l’omplia de felicitat.

Josep Ma, Albert, San� i Anton, ella sempre ha estat molt orgullosa dels seus fills, gràcies a vosaltres la seva vida ha �ngut molt de sen�t, és el que més desitjava en aquest món.

Boqué, saps que no estàs sol, només cal mirar al teu costat i veure el que feliçment vau construir amb la Glòria per animar-te i sen�r-te content. Junts i a poc a poc, transformarem la tristesa que ara t'impregna.

Ens hem pogut acomiadar d'ella units, al costat seu, com ella volia. Hem obert els nostres cors mirant-nos als ulls, hem plorat i rigut com sempre.

Sabem que ella ens està veient i li dol veure'ns a tots plorar de tristesa. Sabem que això no era el que ella transme�a i ara ens diria, -no ploreu! Mirem-nos, donem-nos les mans per alegrar aquest cor trist pel buit �sic que ha deixat. Somriem i obrim els nostres cors per dir-li a la Glòria, la mare, la padrina i l’esposa; bon viatge, estem molt contents d'haver fet camí al teu costat, però ara els nostres camins ja són diferents.

T'es�mem i sempre estaràs viva en els nostres records, perquè tu mai marxaràs. ■

La família

DEMOGRAFIA DEFUNCIONS: Glòria Riart Rosell, de 77 anys. Esposa de Josep Maria Boqué Briansó.

Amb data de defunció el 5 de març.

Ramona Cendrós Casas, de 84 anys. Vídua de Ramon Morgades Maré.

Amb data de defunció el 31 de març

EL FRANCOLÍ

42

MARÇ

2021

Natura Singular

per Pitu Amigó

Un riu de créixens

D’ençà del gran aiguat de l’octubre del 2019 el creixen (Nastur�um officinale) ha colonitzat la totalitat del curs del Francolí i del Milans, des de Vimbodí fins a Montblanc. El llit del riu és ara d’un verd vigorós i l'aigua, filtrada per les abundants arrels és transparent i neta.

El creixen és un vegetal comes�ble, an�gament molt apreciat però comercialment abandonat doncs és una planta molt delicada. De fet, fins als anys 30, al mercat de la Boqueria de Barcelona, hi havia les creixemaires que venien només aquest producte.

El corriol pe�t (Charadrius dubius)

Aquest pe�t ocell viu en els espais oberts que ara hi ha al voltant del riu. No és amagadís i és rela�vament fàcil d’acostar-s’hi però resulta sorprenentment di�cil de veure quan es queda quiet. Menja insectes i altres pe�ts invertebrats que troba tot pasturant en grupets de dos a quatre individus, tant en les graveres i conreus propers al riu com a l’aigua poc fonda, tot removent el fons amb els peus per tal de fer moure les seves preses.

EL FRANCOLÍ

43

MARÇ

2021

EL FRANCOLÍ

44

MARÇ

2021