PINZELLADES DEL PEDRÍS. Josep Maria Rendé Mas

PINZELLADES DEL PEDRÍS

Josep Maria Rendé Masdeu, un camí entre les fi nances i la vi� cultura

Som al teu tros, a la partida de les Comes i hi ha un munt de ceps arrencats, quin és el motiu? Aquesta vinya ja tenia una edat, potser vint-i-cinc anys, encara podia donar una mica més de profit, ara la meva filla i el gendre, que són els que n'entenen van decidir arrencar-la per canviar la varietat del raïm i plantar una vinya autòctona com el Trepat i el Mataró. Quan va començar la tradició de la viticultura a casa vostra? Vam començar a fer vi juntament amb el meu germà Joan per aprofitar més bé les terres de Figuerola i Cabra del Camp i també les de l'Espluga de Francolí, i alhora també el local que tenia la família a la Font Baixa, donat que reunia les condicions per fer-ho. Vam introduir varietats foranies com el Cabernet i el Merlot, que per cert, són les que ara han arrencat Tant el teu germà, escriptor, com tu mateix que estaves al sector de les finances, queda prou clar que no proveníeu de l'agricultura, com es produeix aquest canvi? Jo ja feia alguna tasca agrícola abans, conrear l'hort, o sigui que ja tenia d’afició. El que a mi m'agradava (i vaig provar-ho sense massa èxit) era la ramaderia, en concret les granges de porcs, però no em van acompanyar els preus ni els mercats de la carn i vaig haver de deixar-ho. Quina és la diferència entre beure

vi i fer vi i també alhora, aconseguir que el públic ho accepti amb satisfacció. Per obtenir un bon vi s'han de plantar bones varietats i això és el que nosaltres vam fer. Cal tenir, també, una mentalitat diferent de la que llavors es tenia, fa anys prevalia l'obtenir molts quilos de raïm. Ara es mira més la qualitat que la quan- � tat, per això ara tornem a plantar les varietats autòctones de la comarca, tal i com abans he comentat, es pot treure un molt bon vi. En el món del vi, però, infl ueixen molt els gustos, a mi personalment m'agraden més els cabernets i merlots, però de vins monovarietals ara no se'n fan gaires ja que generalment es fa un cupatge amb més d'una varietat que millora molt el resultat fi nal. La teva vida sempre ha estat a l'Espluga? Sí, sobretot durant la infantesa, fins als 10 anys que vaig anar a estudiar a Tarragona. Llavors només venia els estius i ho compaginava amb Cabra del Camp, que hi teníem casa. Quan vaig entrar a treballar a la Caixa vaig estar un període treballant fora del poble vaig passar per Sabadell, el Vendrell, Montblanc i finalment vaig tornar al meu poble. Encara portes el celler i les finques de casa vostra? Fa uns set anys que em vaig jubilar, llavors vaig passar a la meva filla Mariona i al Jordi, el meu gendre, tota aquesta tasca i també el cultiu de les terres. A mi em va quedar el cuquet de fer vi i llavors vaig decidir guardar-me un petit tros de vinya al terme de Figuerola, que, amb el meu germà i un amic, fem perquè ens agrada, un cultiu acurat. Del seus raïms només aprofitem la flor del most, el producte per elaborar el vi, que obtenim del treball fet amb els estris d'un vell celler que hi ha a la casa de Cabra del Camp, el resultat és un vi excel·lent que em permet gaudir-lo amb els meus amics i coneguts. Canviem d'escenari, aficions, esports com ho portes ? De jove futbol, com tothom, després l'equitació ha estat la meva gran afició. Als 35 anys vaig comprar el meu primer cavall, des de llavors sempre n´he tingut i ho he gaudit amb unes bones passejades, és un bon esport, sempre estàs en moviment, fent esforç amb les cames per aixecar-te de la sella ja que si no fos així semblaries un sac de patates dalt d'un cavall. Aquesta afició em venia de família, a casa meva des de que tinc us de raó, hi havia una sella que no feia servir ningú però allí hi estava... esperant. Segur que era del meu besavi, que per cert, la deixava cada any per la cavalcada de Reis i em va desaparèixer. Recordo que amb el meu pare anava amb una tartana de rodes de fusta i cèrcols de ferro. La tartana és un carret amb vela, per protegir de les inclemències del temps, passejàvem pels camins de la Conca, en tinc uns molt bon records. Tinc una anècdota; fa bastants anys em va parar un home amb un cotxe molt espectacular i luxós i em va dir que ara mateix me'l canviaria pel cavall i va afegir que ell no podia gaudir de l'espectacle de la natura de la nostra comarca com ho podia fer jo en aquell moment. Itinerari que aconsellaries per gaudir-ho a cavall? El camí de la Pena, quan fa bon temps estàs fresc i quan bufa el vent estàs arrecerat en un entorn i paisatge preciós. ■

Joan Casanovas

ESPAI SOMMELIER Els vins i els formatges, grans aliats?

Si com a bon amfi trió vols donar un accent francès a una bona taula, no hi ha res com oferir un maridatge de vins i formatges. Però també és una juguesca arriscada que requereix una sèrie de consideracions, donat que existeixen milers de referències formatgeres amb les diferents textures, gustos i complexitats. El vi que els acompanya ha de ser adequat perquè ambdós es compenetrin, es preservin i potenciïn entre si. Dit d’una altra manera, perquè maridin amb harmonia.

Per endinsar-se en aquest tema tant complicat, que necessita lògica, bon paladar i ciència, hem consultat a un expert en la matèria: Luc Talbordet. De la ‘fromagerie’ barcelonesa Can Luc. Ens desvela els seus secrets i consells per encertar amb elecció de vins a l’hora d’acompanyar una taula de formatges variada.

El seu consell inicial és que la degustació ha de constar sempre de dos temps: iniciem el tast tastant el formatge escollit, el mosseguem, tastarem i l’empassem i podem començar a tastar el vi. Llavors, repetirem aquests passos una segona vegada i amb els mateixos productes, però a la inversa: tastant el primer vi i, a con� - nuació, el formatge. “Així dis� ngirem perfectament la personalitat de cada un, ja que ambdós productes tenen la mateixa importància i es mereixen la mateixa consideració”, afi rma Luc.

És un ferm defensor, a més, del que molts es neguen a admetre: si bé els vins blancs són més fàcils de maridar amb aquest producte làctic, ja que la seva acidesa aporta frescor i les seves habituals notes afruitades equilibren el seu marcat caràcter gustatiu, els negres, escollits adequadament, ofereixen aliances perfectes amb formatges específics que, com el seu elevat component de sal, accentua els seus tanins. Formatges frescos De textura tova, més o menys salats, amb un gust pronunciat a llet i presència d’acidesa, els formatges frescos (� pus Burgos, Pe� t-suisse, mozzarella o mató) acostumen a servir-se amb acompanyaments dolços o salats. Això condicionarà el vi amb el qual s’ha d’acompanyar. En el cas de servir-los amb sucre en pols, melmelada, culis de fruita o mel, s’ha de decantar-se per vins dolços i molt aromà� cs com el muscat, gewürztraminer o pinot gris. En canvi, si els presentem com herbes, fruits secs, o sal i pebre, és ideal un vi blanc sec com el chardonnay o sauvignon. Formatges de cabra i d’ovella La densitat de la pasta d’aquests formatges dependrà del seu grau de maduració (semisec o molt sec). Com més seca sigui la peça, més in

tens i salat serà el seu gust. En aquesta categoria es troben, per exemple, el crottin de chavignol, el valençay o un payoyo semi. Mariden amb vins blancs secs o semisecs lleugerament afruitats, de tipus chardonnay o riesling, i negres lleugers amb molt pocs tanins com pot ser el pinot noir. Per altra part, els negres de criança amb cos i intensitat són la parella perfecte pels formatges curats d’ovella (tipus Manchego o Serra del Tormo, per exemple). Formatges de pasta tova i de pell fl orida Una textura untuosa i un gust més o menys cremós. Parlem del Brie i del Coulommiers, entre d’altres, que són un autèn� c pecat pels amants del formatge. Es gaudeixen encara més amb una copa de vi negre una mica boscós (Exemple: vins de Borgoña). S’ha de tenir en compte que els formatges d’aquesta família considerats “triple crema”, com l’exquisit Brillat-Savarin, mariden encara millor amb Caves i Champagnes de categoria, ja que les bombolles contrasten amb l’intens gust a nata i “netegen” la boca de la seva textura molt cremosa. Formatges de pasta tova i de pell rentada Aquesta família es caracteritza per formatges de gust i aroma molt potent, i de textura untuosa, com són el Munster, Reblochon, Mont d’or o Pont l’évêque, per exemple. Encertats són els acords amb vins blancs molt aromà� cs � pus gewürztraminer, riesling més madurs o de collita tardana. No obstant això, en aquest cas és preferible decantar-se per negres robustos de � pus garnacha. Formatges blaus Fourme d’Ambert, Roquefort, S� lton… Com més forts i més salts, millor resulten aquests formatges. La seva pasta greixosa i tendra es gaudeix amb una copa de vi molt dolç, licorós, sigui blanc (Muscat - Sauternes) o negre (Porto...), i inclús Vermut. Formatges de pasta premsada no cuita Cantal, Gouda, Tomme, Mimole� e, Morbier… es caracteritzen per un gust suau i una pasta fl exible però densa. En aquest cas val la pena apostar per negres madurs de varietat syrah, de cos envolvent i delicat, d’aromes profundes i complexes que han desenvolupat un fi bouquet. ■ Mariona Rendé