Carnaval a l'Associació de Jubilats. RENOI QUIN RE

L'ACTUALITAT

ENTITATS

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Carnaval a l'Associació de Jubilats

El passat diumenge, setze de febrer, l'Associació de Jubilats de l'Espluga vam celebrar la tradicional festa de Carnaval a l'antic institut Joan Amigó que, engalanat per a l'ocasió, va acollir els socis i no socis de l'entitat que es van voler afegir a la celebració, molts d'ells disfressats.

Un bon dinar, servit pel càtering del restaurant El Alamo d'Alcover i la música ballable del DJ espluguí Miquel Moya, van resultar del tot esplèndids per amenitzar una festa que cada any té molt èxit de par� cipació amb una bona colla de disfresses diver� des, regals, sortejos i moltes ganes de passar-ho bé i en bona companyia i germanor.

La Junta de l'Associació de Jubilats, que treballem tot l'any perquè aquestes celebracions siguin ben reeixides i tot sur� bé, agraïm molt la gen� lesa del nostre batlle Josep M. Vidal i de la regidora de ciutadania Aïda Morgades d'acompanyar-nos a la festa amb unes disfresses ben originals, cosa que demostra la seva implicació i bona disposició en fer poble, i de tot el suport que rebem des del Consistori, com així els ho feu saber en nom de tots els que hi érem, la presidenta de l'Associació, Anna Mar� nez.

A tots els par� cipants ens ha quedat un bon record d'aquesta festa i esperem retrobar-nos properament en alguna de les diverses ac� vitats que s'organitzen des de la nostra en� tat. ■ Anton Roca Alguns membres de l'Ass. de Jubilats amb els representants del Consistori. Anton Roca

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Xanguet

Persona entrevistada: Joan Bultó Palau Edat: 75 anys Quin és el renom que rep la seva família? Cal Xanguet Quin és l’origen? El renom ve de quan un monjo del Monestir de Poblet li va dir al meu besavi: “Què fa aquest "xanguet" aquí?” Li va dir així perquè era petit i "xanguet" significa menut o petit. Quan temps fa que la família va adoptar aquest renom? Cal Xanget és un renom amb molts anys d'història, van començar a anomenar-nos així quan el meu besavi era molt jove. ■ Júlia Alcalde i Íngrid Guillén

LA BÍBLIA ENS PARLA

LA LLEI O L’HOME (Mc. 2, 23-28; 3, 1-4)

Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van preguntar: -Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? Jesús els respon: -¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permès de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven. I els deia: -El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte. Per això el Fill de l’home és senyor fi ns i tot del dissabte. Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: -Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Llavors els pregunta: -Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven.

El més important és l’home

Crist Salvador. Icona. Els textos més an� cs del Nou Testament són les cartes de Sant Pau redactades molt abans que els quatre Evangelis.

La Bona Nova que escriu Sant Marc data dels anys seixanta després de Crist. És el primer Evangeli dels anomenats sinòp� cs. En ser el més primerenc, no es fi xa ni es pregunta sobre la infància de Jesús. El seu interès és presentar el Ressucitat amb tota la seva força i radicalitat.

Marc ens presenta una controvèrsia de Jesús amb els seus oponents en un paràgraf molt taxa� u en el seu Evangeli: “és permès en dissabte fer el bé o fer el mal?” Jesús diu amb tota contundència “el dissabte ha estat fet per l’home i no l’home per al dissabte”.

A veure si n’aprenem d’una vegada! ■ Manel Morgades

RACÓ DE PENSAR

1.- MATÓ/A . Masculí MATÓ: Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part gasosa de la llet. . Femení MATA: Planta de tronc curt que treu branques prop de terra. Una mata de farigola, per exemple. MATA: Metall produït en la primera fosa del mi

neral i que no és encara pur. 2.- COL/CAL . Masculí COL: Hortalissa de fulles amples, glauques, pruïnoses i lobulades a la base, flors grogues, rarament blanques. . Femení CAL: Contracció del mot ca (casa) i l'article el. ■ J. Maillo

CASAL

FORMACIÓ PERMANENT

El Compromís de Casp, per Josep Maria Prats

El passat 12 de febrer, en Josep M. Prats ens va fer una conferència sobre El Compromís de Casp. Aquest (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d’Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l’objec� u de decidir qui succeiria l’úl� m rei del casal de Barcelona, Mar� l’Humà, mort el 1410. Els tres estats s’havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit el d’Antequera, en detriment de l’altre candidat Jaume II d’Urgell. Fou fruit d’un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, infl uències del Papa Luna i un conjunt de circumstàncies que acabaren determinant l’elecció de Ferran abans i tot que � ngués lloc el Compromís.

Mar� l’Humà va traspassar sobtadament el 31 de maig del 1410, just un dia abans del dia es� pulat per fer de Frederic de Luna l’hereu legal de la Corona d’Aragó (l’1 de juny). El patriarca, vell i malalt, es quedà sense el seu únic primogènit i amb un nét encara a mig legi� mar; és a dir, sense hereu ofi cial clar.

Immediatament les oligarquies van començar a pressionar-lo perquè es casés de nou i � ngués un altre fi ll, l’opció més polí� cament correcta de l’època. Finalment el setembre de 1409 el vell Mar� , de 53 anys, es va tornar a casar amb una jove de 21, Margarida de Prades, amb l’objec� u de tenir fi lls. Però, sigui real o no la impotència que se li va atribuir llavors, o sigui perquè no va voler, no va sor� r res d’aquest precipitat matrimoni. El 29 de maig Mar� l’Humà emmalalteix sobtadament. Morí el 31 de maig de 1410 sense haver nomenat successor. Els pretendents que optaven a la corona eren: Jaume II d’Urgell, Lluís de Calàbria, Ferran d’Antequera, Alfons I de Gandia i de Foix, també dit Alfons el Vell, Joan de Prades i de Foix, Isabel d’Aragó i Frederic de Luna. Com que el rei va morir sobtadament i de manera inesperada, la Corona s’havia quedat sense monarca i sense un hereu escollit ofi cialment. El 24 de juny de 1412, els nou representants de les Corts, reunits a Casp, van procedir a la votació oral de cada compromissari, el resultat del Compromís de Casp fou:

Ferran de Trastàmara: 6 vots. Jaume d’Urgell: 2 vots. Alfons de Gandia el Jove: 0 vots (el de Pere de Sagarriga se’l quedava aquell dels dos que tragués més vots). Frederic de Luna: 0 vots, però Pere de Sagarriga li reconeixia el dret sobre Sicília per serne el legí� m hereu de Mar� l’Humà.

La sentència es va proclamar el 28 de juny de 1412 a l’església major de Santa Maria. Després de la missa Gaudeamus et exultemus et demus gloriam Deum quia venerunt nupti a Agni, sant Vicent Ferrer proclamà el veredicte en un discurs de lloança del nou rei de la Corona d’Aragó: Ferran de Trastàmara el d’Antequera. El resultat del Compromís havia estat el resultat de la guerra, i en aquelles mateixes Corts foren reprimides les úl� mes veus resistents.

No cal dir que la xerrada va ser d'allò més interessant. ■ Carme Permiquel i Josep M Prats. Dolors Guasch

La publicitat: com ens venen la moto, per Joaquima Molla

El passat 6 de febrer, la col.laboradora de la U.R.V. Joaquima Molla ens va fer una conferència sobre com ven la publicitat.

Un bon anunci val més que mil consells si l’objec� u és aconseguir que acabem comprant fi ns i tot allò que no necessitem. Els crea� us publicitaris dominen perfectament totes les tècniques i u� litzen tots els recursos per aconseguir la fórmula màgica de la publicitat: aconseguir cridar l’atenció dels possibles consumidors, despertar el nostre interès pel producte que s’anuncia, augmentar el nostre desig per posseir el producte fi ns aconseguir que l’acabem adquirint.

Els missatges publicitaris no només ens venen productes sinó que també juguen amb els nostres sen� ments i amb les nostres emocions, de manera que ens produeixen la necessitat de ser més atrac� us, envejats pels altres, més joves, etc. En el món dels anuncis tot és perfecte i les desgràcies sempre es solucionen adquirint el producte anunciat! Fer un bon anunci és un art. Ens va anar passant diferents ar� - cles publicitaris, com són d'enganyosos, com per exemple... ni les cremes et fan mes guapa ni tot els productes de neteja ho fan tot net.

Vam passar una tarda interessant i entre� nguda. ■

CASAL

Sor� da a Panelles

El passat 14 de febrer, la Formació Permanent vam sor� r d'excursió a Panelles per veure els grafi � s que guarneixen tot el poble.

Situat als peus de la serra de Bellmunt-Almenara, Panellesconsta de 460 habitants. El poble és ple d’autèn� ques obres d’art. Edifi cis municipals com l’ajuntament, l’escola o el pavelló. Parets de cases par� culars i tàpies d’horts. Per tot arreu hi ha dibuixos enormes d’es� ls ben diferents. Els carrers són els passadissos d’una gran galeria d’art a l’aire lliure.

Vam fer una bona passejada amb un guia que a tots ens va agradar molt.

Després vam anar a fer un berenarsopar al Castell del Remei, on el Manel Romero i la seva esposa ens tenien preparat.

I d'aquesta manera vam acabar una tarda complerta i ben aprofi tada. ■

Elvis Presley el Rei del Rock... per Joan M. Mar�

El passat 27 de febrer, el conferenciant va ser en Joan M. Mar� que ens va parlar de l'Elvis Presley. El cantant va néixer el 8 de gener del 1935 a Memphis i va morir el 16 d’Agost de 1977, fou un famós cantant i compositor nordamericà de rock and roll. Tan és així que se l’anomena “El Rei del Rock & Roll”

El seu es� l caracterís� c de cantar, els seus moviments agressius a l’escenari, el seu carisma i altres qualitats li van permetre conver- � r-se en una gran fi gura de la història de la música. A més dels seus múltiples àlbums, la qualitat de les cançons que va interpretar és el que segueix generant nous seguidors entre les noves generacions. Ha encapçalat per molts anys, la llista dels ar� stes morts amb major recaptació pels seus productes, desbancat únicament per Kurt Cobain l’any 2006.

Cada any la seva casa-mansió Graceland és visitada per milions de persones de tot el món. És la segona casa més visitada dels Estats Units, darrere de la Casa Blanca. Són molts els músics i cantants que reconeixen que Elvis va ser l’espurna que va canviar la música popular i a tota una generació, i que gràcies a ell, ells van prendre el mateix camí. Elvis Presley ha deixat de ser una icona nord-americana, per a conver- � r-se en una icona de culte mundial.

Va ser una tarda musical en la que tots vam poder gaudir de la músca i dels records d'una època passada. ■ Joan M. Martí . Dolors Guasch