EL FRANCOLÍ DE MARÇ DE 2022 by evabonetv

NÚM. 417

MARÇ 2022

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'Espluga celebra els 25 anys de la res�tució de les campanes

EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

LA NOSTRA PORTADA L'Espluga acull una exposició dedicada al món de les campanes, que mostra els campanars, campaners i tocs de campana de la Conca de Barberà. Està formada per una dotzena de plafons, un vídeo sobre els campaners, una an�ga matraca i una pe�ta campana fabricada expressament per a l’exposició, que permetrà a les persones visitants efectuar i reproduir els tocs manuals. ■

Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

PORTADA: Xavier Lozano Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, M. Assumpció Bonet, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Pitu Amigó, Montse Bosch Saumell, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Boqué Gaya, Albert Amigó, Xavier Lozano. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Gerard Bosch. Vicepresident: Josep Morató. Cobertura audiovisual: Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 5 6 7 8

BÚSTIA. Rèplica Ucraïna Concert homenatge S'han perdut els valors?. Vivències REFLEXIONS. El sínode nou. Un dia a l'Ermita en carro. 9 "Fúries de l'Avern... avant les atxes!" 10 El Monestir de Poblet acull una vintena de refugiats provinents d'Ucraïna 11 L'Ajuntament de l'Espluga reactiva la borsa d'habitatge social amb l'immoble municipal del carrer de les Parres. L'equip de govern de l'Ajuntament de l'Espluga portarà al ple un conveni de col. laboració amb Càritas de l'Espluga de Francolí. 12 L'Espluguí Toni Morlans nou cap de bombers de Montblanc. L'Ajuntament i l'Agrupament Escolta i Guia l'Estornell formalitzen un conveni per la cessió del fons d'imatges de l'Agrupament a l'Arxiu comarcal. 13 Les obres a la piscina de l'Espluga estaran acabades abans de l'estiu. Comencen les obres a l'entorn del Safareig de la Font Baixa amb afectacions de trànsit. 14 L'Ajuntament obre una borsa d'auxiliars administratius i ofereix 6 llocs de pràctiques remunerades. L'Espluga acull un 24 hores de futbol sala per Setmana Santa. 15 Comencen les obres al Parc Fluvial. Un poema dedicat a la imatge de Sant Miquel a l'Espluga es conver-

teix en cançó 70 anys després. 16 L'ús històric de plantes a l'Espluga, recollit en un nou llibre d'etnobotànica local. La Unió de Botiguers de l'Espluga rep un reconeixement a la seva trajectòria. 18 La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l'Espluga i l'EFMR han sumat sinergies per donar veu al Club de Lectura Juvenil. La Biblioteca de l'Espluga posa a disposició del públic revistes i llibres infantils i juvenils retirats per l'actualització anual de títols. 19 L'Spluc i la Terra participen a la Trobada de Figures Femenines de Santa Coloma de Queralt. Inici dels 75 anys de gegants i nans a l'Espluga amb una conferència a la Formació Permanent. 20 L'Ermita recupera la ruta dels misteris i la creu, en plena reserva natural de la Trinitat. 21 Comença la restauració de la imatge històrica dels Sants Patrons de l'Espluga. 22 La Setmana Santa torna amb una vintena d'actes litúrgics i culturals. 23 L'Espluga de Francolí acull una exposició sobre el món campaner a la Conca de Barberà i Camp de Tarragona. Càritas l'Espluga renova la seva direcció després de 13 anys. 24 Comença la Lliga Catalana d'Escacs. 25 El Casalet Kids tanca temporada amb més de 900 espectadors. 26 CASAL 30 REPORTATGE. Ernesto de Aguirre y Olózaga, l'Alcalde madrileny arribat via Guatemala 32 ESPAI SOMMELIER 33 LA RIALLETA 34 LA BÍBLIA ENS PARLA. EL PENYIC AL PERXE 35 MUSEU DE LA VIDA RURAL 36 HISTÒRIES DE LA NOSTRA FESTA 37 ARA FA CENT ANYS 39 RENOI, QUIN RENOM! 40 LES FOTOS GUARDADES 41 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 42 ENSENYAMENT 47 NATURA SINGULAR MARÇ

2022

Rèplica

Busti@

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí tornava a emetre el divendres dia 1 d’abril un comunicat amb con�ngut confús i fals arran de la meva reincorporació al lloc de treball de l’Ajuntament després de sis mesos d’haver-me obert un injust, inú�l i, pel que hem vist, il·legal expedient disciplinari per un fet que se sabia prescrit, però que convenia perseguir fos com fos per aconseguir rèdit polí�c –d’hipòcrita protecció de dones maltractades, o objecte d’abús, sense entrar en la realitat o irrealitat dels fets– encara que es condemnés medià�cament a un treballador amb més de 25 anys d’an�guitat. L’ànim persecutori i el maliciós incompliment del seu deure d’imparcialitat d’algunes persones de l’equip de govern, amb l’alcalde al capdavant, pretenen entabanar l’opinió pública i mascarar com negres carbons l’autèn�ca realitat dels fets, i comunicat rere comunicat no defalleixen en l’intent. Cobejaven publicar «Des�tuït el treballador...» però s’han vist obligats a veure un altre �tular: «Res�tuït el treballador...». Tornarem a donar la nostra versió dels fets –tampoc ens cansarem de fer-ho– perquè la societat espluguina es�gui el millor informada possible i sigui per ella mateixa qui arribi a formar una opinió pròpia de les hordes que condueixen el govern municipal amb clara intenció d’estavellar-lo i d’estavellar-nos a tots. Vegem breument com s’han desenvolupat els fets d’aquests darrers sis mesos: El dia 10 de setembre de 2021 se’m notiﬁca l’obertura d’un expedient disciplinari per la comissió d’una o diverses faltes molt greus i s’acorda com a mesura cautelar la suspensió de funcions amb manteniment de retribucions bàsiques per un període de 6 mesos. Amb independència que els fets denunciants no han tingut mai lloc i qualsevol persona gaudeix del dret a la presumpció d’innocència, el dia 23 de setembre de 2021 presentem les al·legacions argumentant la prescripció de les possibles faltes que han originat la reobertura de l’expedient, a més d’una vulneració al dret a la no indefensió ja que no s’han posat de manifest les causes i documents en què es basa l’expedient; i per últim demanem la suspensió del procediment mentre no recaigui sentència ferma en les actuacions judicials en curs, i per tant considerem improcedent la mesura cautelar. El dia 30 de setembre de 2021 se’m comunica desestimar les al·legacions presentades i s’acorda elevar la mesura cautelar, la de suspensió de feina però continuant rebent les retribucions econòmiques, a definitiva. EL FRANCOLÍ

El dia 23 de desembre de 2021 l’instructor i el secretari nomenats per la Direcció General d’Administració Local, encarregats dels treballs de l’expedient disciplinari, dicten proposta de resolució de l’òrgan instructor proposant l’arxiu d’actuacions de l’expedient disciplinari incoat al treballador municipal per considerar-se prescrits els fets objecte de sanció i proposen l’aixecament de la mesura cautelar. El dia 26 de gener de 2022 l’alcalde (un mes després!) dicta decret acordant retornar l’expedient a l’òrgan instructor, per tal que realitzi noves diligències per un millor coneixement dels fets. Una autèn�ca “inquisi�o generalis” (inquisició general), proscrita cons�tucionalment, intentant predisposar-me contra tots els treballadors i treballadores. El dia 31 de març de 2022 l’òrgan instructor de l’expedient notifica a l’Ajuntament proposta de resolució on es proposa novament l’arxiu de les actuacions, allegant prescripció dels fets i per tant l’aixecament de les mesures cautelars. Aquesta és la cronologia dels esdeveniments recollida en document oficial en possessió de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, sense que calgui remuntar-nos a l’any 2016 en què ja es va tramitar un expedient informa�u, no es va adoptar cap mesura cautelar perquè no es van considerar acreditats els fets a nivell administra�u –ni tampoc fins a data d’avui a nivell judicial. Queda més que jus�ficat el qualifica�u que esmentàvem en l’inici, una acció il·legal, que esperem que sigui ra�ficada pels tribunals corresponents. La reobertura de l’expedient disciplinari també dèiem que és una acció inú�l perquè en cap cas no podia resoldre el fons de la qües�ó, que és la falsa denúncia que es troba en procediment penal als jutjats de Tarragona, ja que en aquestes alçades (sis anys després de la denúncia) el procediment penal sempre passa per davant del procediment administra�u, que hauria d’haver-se suspès fins que no hi hagi la sentència en ferm del procés penal, fins que no es pronunciï l’autoritat judicial i no pas un alcalde. Una injusta mesura, la d’obrir-me expedient disciplinari, perquè l’únic que ha desencadenat és obrir encara més la ferida, fer mal innecessari a moltes persones i crear un ambient de treball irrespirable en tot el consistori. Uns danys que esperem que els tribunals també obliguin l’alcalde i les persones responsables a reparar-los. A més, la reobertura de l’expedient disciplinari ha suposat una important despesa econòmica per les arques municipals, una despesa innecessària que l’alcal-

MARÇ

2022

de sabia de manera reiterada que no es podia fer (les nostres al·legacions, l’avís dels treballadors municipals, la proposta de l’òrgan instructor –per dues vegades!), va decidir con�nuar-lo amb una esbojarrada tossuderia que fa pensar en un presumpte delicte de malversació de fons públic o bé en un malbaratament de recursos públics ja que només la retribució del meu salari i seguretat social d’aquests sis mesos que sense treballar he con�nuat cobrant (a l’inrevés dels inicis –quines contradiccions– que treballàvem hores i dies de festa sense cobrar!) supera els 20.000 euros, als quals cal sumar les despeses per fer front a les meves denúncies i les hores dedicades del personal al servei de l’Ajuntament de l’Espluga, entre altres. I aquestes quan�tats desitgem que es vegin incrementades quan es produeixin les sentències de les denúncies presentades contra l’Ajuntament i contra l’alcalde per danys i perjudicis ocasionats a la meva persona i a la meva família. En darrer terme, subratllem de nou l’errònia excusa esgrimida per l’Ajuntament per �rar endavant l’expedient disciplinari, diu que “va estar mo�vat pel fet que la corporació va tenir nova informació en relació als fets inves�gats…”. És clar, d’informació nova amb sis anys n’hi ha anat havent, poca però n’hi ha hagut, com per exemple que la denúncia ha passat per mitja dotzena de jutges, que de Valls s’ha traslladat a Tarragona, que

Ucraïna

El treballador afectat

Busti@

Sembla que la estupidesa humana i el desig d’ésser un enviat pels déus s’han centrat en PUTIN, i aquest s’ha empenyat en conver�r la URSS en un país capdavanter (que ja ho és) en el primer imitant el desig expansionista que anys enllà va sembrar HITLER, abans d’iniciar-se la passada guerra mundial. Déu no vulgui que s’enroqui en voler destruir tota Ucraïna, sense pietat cap al poble ucraïnès, i l’horrorós desgavell que amenaça una societat en guerra defensant la seva existència i llibertats. En destaquem la obligatorietat als barons de defensar la integritat de la pàtria i la gram condescendència humana i natural de deixar que les fèmines i els infants puguin sor�r dels país sense restriccions. El que m’estranya és que ningú en faci cap comentari EL FRANCOLÍ

s’han conegut les proves pericials de la policia cien�fica, etc. Són actes habituals en qualsevol procediment penal. Però no són mo�u suficient per tornar a obrir un expedient administra�u que ja es va tancar i arxivar fa cinc anys. Calen fets nous sobre la falsa denúncia efectuada, i de fets nous no n’hi ha hagut cap ni un. D’aquí que diguem que sigui un fals argument per voler jus�ficar una acció il·legal. Per acabar –de moment– vull manifestar que no puc concebre l’exercici del poder en una societat democrà�ca d’aquesta forma tan parcial, conver�r-se en botxí aquell a qui no li correspon, obviar un procediment judicial en curs, imposar arbitràriament una voluntat unilateral i causar un dany irreparable. Que n’hi hagi d’haver prou per valorar el dany denunciant de manera fallaç a una persona i condemnar-la medià�cament amb ús de recursos públics sense escoltar-lo, tampoc ho puc concebre. Aquelles persones que actuen d’aquesta manera no es mereixen renovar la confiança que la ciutadania els ha dipositat. Ni que només sigui com una «mesura cautelar»! Creieu-me, aquestes persones són capaces de conver�r l’es�ma i la il·lusió que he sen�t durant més de 25 anys de treballar per l’Espluga de Francolí, en aversió eterna. I no soc l’únic passatger d’aquest trasbalsat viatge! L’autobús es va omplint... ■

aquests dies tan assenyalats pel feminisme , i recordant l’avantatge que es representa, poques vegades, de ser dona i no home. Cal, segons el meu entendre, remarcar-ho i assenyalar-ho perquè no tot moviment és a vegades un just reﬂex de la realitat. Encara que jo defensi la protecció de dones i infants, que són la con�nuïtat de la pervivència humana i la vàlua més feble en les guerres, no seria res desaforat, animar i donar valor al sacriﬁci que fan i faran els barons ucraïnesos. Què més es pot donar que la vida per demostrar que s’es�ma? No crec que això que dic sigui masclisme, sinó jus�cia i comprensió de la realitat a la Ucraïna actual. Eusebi Majós

MARÇ

2022

Busti@ Concert homenatge Tota la família FARRÉ GAMELL volem agrair l’emo�u acte celebrat a l’Església Vella de l’Espluga de Francolí el passat diumenge tretze de març i per haver escollit una poesia dels nostre pare, Josep Farré Gual (1903-1985), sobre “La imatge de Sant Miquel”, haver-la musicat i harmonitzat per ser tocada i cantada. Moltes gràcies Josep Maïllo, Raül Poblet, Sergi Esparza i Sara Hernàndez per la vostra música i tota la feina. Gràcies també, Josep M. Vallès, perquè cada vegada que es recorda el Sr. Gamell, com tu li dius, sempre hi ets. I gràcies Xavier Lozano per la teva col·laboració en aquest projecte. El nostre pare va fer el llibre “Rimes Espluguines” amb molta il·lusió; és un recull de part dels seus escrits. Ell era un enamorat de l’Espluga. Els seus poemes en són una bona mostra: la Font Baixa i tants indrets com l’Ermita, Sant Miquel, la Cova, Poblet… Era un home senzill. Mentre feia carquinyolis i neules pensava i s’inspirava. Va ser una persona autodidacta. Després, en papers aprofitats i a estones, ho escrivia i, a les nits, amb la seva màquina Olive�, ho passava en net. El pare tenia una ac�tud d’escolta. Per feina que �ngués al forn o amb les seves cabòries, sempre tenia temps per a cadascun dels fills i la resta de membres de la família. També va cul�var l’amistat. Els germans recordem les llargues converses amb els seus amics, els quals rebia i visitava. Tot i que a vegades no combregués amb les seves idees, escoltava i donava la seva opinió. Tenia unes frases que els fills recordem molt bé, com per exemple “la taula és l’altar”. La primera vegada no ho enteníem, però en aquella taula llarga i sempre plena, es parlava i consensuava tot. Ens recordava: “Està molt bé

EL FRANCOLÍ

que us apunteu a fer ac�vitats, però a l’hora de dinar i sopar, a casa”. “I si us comprometeu a fer coses, s’ha de complir”. I també ens deia: “Ajudeu-vos entre els germans, cadascú és més hàbil en una cosa o altra”. Era un home generós i col·laborador. Juntament amb la mare, Filomena Anguera Palau, ens van transmetre molts valors: l’es�ma per l’Espluga, el país, la llengua i també el teatre. D’ells n’hem après el respecte i l’agraïment a totes les persones que ens ajuden. Moltes gràcies a tothom qui van fer possible l’acte d’homenatge al pare, amb l’harmonització i interpretació d’una poesia seva, a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, a la Parròquia de Sant Miquel i també a les en�tats que hi van col·laborar. Gràcies també a totes les persones que van assis�r a l’acte i per les mostres d’admiració, simpa�a, es�ma i record envers ell. Els familiars ens sen�m agraïts i honorats per haver valorat els poemes del nostre pare, avi i besavi i per tota la dedicació que s’hi ha esmerçat. Foc a l’obrador de cal Gamell Volem donar les gràcies també, en nom de tota la família, per les mostres d’afecte i solidaritat que hem rebut des de molts indrets i de part de moltes persones, que s’han interessat per casa nostra en mo�u del foc que es va produir a l’obrador de la pas�sseria el 8 de febrer. Ara ja és tot al seu lloc! I per sort no hi ha hagut cap dany personal. 134 anys després de la seva creació, seguirem treballant per endolcir la vida de les persones des de la PASTISSERIA FARRÉ GAMELL de l’Espluga de Francolí.

La família de Cal Gamell

MARÇ

2022

Busti@

S’han perdut els valors?

Recordo l’examen de música de primer de magisteri. El professor, d’edat avançada, anava fent preguntes orals, és clar, a quasi tos els demanava que toquessin una cançó amb ﬂauta i es respirava un ambient de nerviosisme. Jo, com que havia fet música al conservatori, anava tranquil.la, era xupat! Quan va arribar el meu torn, vaig tenir sorpresa perquè em va preguntar que deﬁnís la paraula líder i quines qualitats s’han de tenir per ser un bon líder. No em va deixar que em lluís tocant instrument! Reconec que la resposta que li vaig donar, que va ser valorada força bé , és teòrica perquè al llarg de la vida

he conegut persones a qui es pot qües�onar el seu lideratge. Penso amb qui va al capdavant d’una escola que potser manca d’empa�a però ningú li pot qües�onar perquè li costa escoltar; penso amb un alcalde que deixat el mandat és capaç d’envair propietat privada veïnal i fer de les seves com si res passés; penso amb qui diu ser presidenta d’una associació animal que obre cases deshabitades perquè pernoc�n els gats i fa cas omís a les ordenances municipals. Com deia el pare d’una amiga meva, molt bona persona i que en pau descansi: “Un pare nostre pels qui van errats”. ■ Dolors Sans

Vivències Als noranta anys m'he apuntat a un curs de català que organitza la Germandat de la San�ssima Trinitat, perquè quan anava a escola no me'n van ensenyar i perquè recordo una anècdota que vam viure en celebrar el centenari de la Germandat. Aleshores, jo formava part de la Junta com a secretari, i recordo que vam fer uns pergamins, essent el president Josep Farran Tarrats. Ni ell ni jo sabíem quin text havíem de posar al pergamí, no se'ns acudia res. Vaig preguntar al president què li semblava si anàvem al Mones�r de Poblet per trobar la solució, ja que jo tenia una bona relació amb el pare Abat Dom Maur Esteva. El president em digué que ell també coneixia el monjo Jordi

Bou, que eren de la mateixa quinta. Ho consultàrem a Fra Bernardí, que ens facilità una entrevista amb ell i entre diverses frases escollírem la següent: Sacra Inefable Unitat, digna d'eterna lloança, deu-nos fe, amor i esperança San�ssima Trinitat. En signar aquests pergamins i en fer el que havíem de donar al senyor Lluís Carulla, aquest preguntà al president: com et dius? Ell li respongué: em dic Josep. El senyor Carulla li preguntà perquè signava José en comptes de Josep. Ell respongué que era perquè no li havien ensenyat el català. Aquest és un dels mo�us a decidir-me a formar part d'aquest grup d'alumnes. ■ Josep Amill

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

REFLEXIONS tassa i mitja

El sínode nou

JOSEP VALLVERDÚ

gnorant, jo no sabia que podia haver-hi Sínodes de seglars, estava acostumat a llegir “Sínode de Bisbes”, convocat pel Papa o també Sínodes diocesans, de Bisbe al seu clergat. Ara, pel que sembla, el Pon�fex vol convocar un sínode mundial, on tots els creients –i potser els altres- donin la seva opinió sobre el millorament de l’Església actual davant les perspec�ves d’un món canviant . Podem imaginar que tot aquest moviment anirà de parròquia a bisbat i de bisbat a Va�cà. Comissions interposades, per descomptat. I, al ﬁnal, se’n veuran les conclusions. El món està mal repar�t, ho ha estat sempre per culpa de la nostra imperfecció i de la mul�plicitat de reaccions als es�muls que té la persona humana. Un cop d’ull als set pecats capitals, impecable resum de les debilitats en què caiem, ens aclarirà molta part de la possible temà�ca del Sínode. Darrerament hem vist l’èxode de famílies ucraïneses cap a Occident, força ben transportades, ben acollides, estatge, roba, documentació... Tot han estat facilitats a qui fugia d’una guerra destructora i propera. Fa anys que també

veiem l’èxode a grans riscs, per mar, de persones que han d’abandonar el poc que tenen des de con�nents altres que l’europeu. Aquests, si han arribat, no han estat ben acollits, han anat a parar a campaments miserables i poques més facilitats els han donat que una mica de menjar al dia; anys fa que hi estan, hi malviuen sense horitzons. Aquesta és un dels escàndols que el sínode podria remirar. I, posats a dir coses gruixudes, fiquem-nos en la mateixa Església, presa ara en el seu sector sacerdotal. Es�c segur que de totes bandes sor�rà en forma de suggeriment, si no de pe�ció mul�tudinària, que l’Església Catòlica decre� que els sacerdots poden prendre muller. Els an�cs cris�ans tenien sacerdots amb família. Si la modernitat és un celibat obligatori que es vulgui conservar, hem reculat. Hi ha, també, el tema del patrimoni de l’Església, (en el cas de Catalunya, almenys aquí, s’ha destapat) el mal explicat moviment de les “immatriculacions”, les finques que van ser inscrites a nom de les diòcesis però que no es van jus�ficar, o no ben bé. Un assumpte delicat. Menys delicat que el del tracte abusiu a la canalla. Això del Sínode mundial serà un bon serial. ■

Als anys cinquanta

Un dia a l'Ermita en carro

MANEL MORGADES

arxàvem aviadet amb els carros cap a l’Ermita de la San�ssima Trinitat. Venien una bona part dels cosins Rosell amb els seus pares. La primera parada era Sant Miquel, on esmorzàvem i tot seguit cap al Santuari pel mig de la vall. En veure l’Alsina, la Roca, i el barranc ja ensumàvem que havíem arribat al des�. Les mares i els pares, tot just arribats, ens portaven a venerar la imatge de la Trinitat i saludar l’escolanet de

EL FRANCOLÍ

cartó-pedra que feia de porter. En sor�r del santuari, els grans començaven a feinejar: fer foc, posar en fresc el vi, la gasosa Franquès, el muló i la síndria a la font de pedra tosca de la plaça, i a fer el dinar. Els cosins anàvem a fer la redescoberta de l’entorn que recordàvem de la darrera vegada: la font de l’Àngel... i sobretot al barranc a pescar crancs –encara n’hi havia. Així arriba l’hora de dinar – el dinar era extraordinari – i després, els grans s’explicaven el present i el passat, i els

pe�ts escoltant sense entendre massa res. Per ajudar a pair anàvem, tot passejant, ﬁns a la “Mina”, una masia que es trobava al peu del “Coll de la Vena”; allí els grans feien petar la xerrada amb els que hi vivien, i els pe�ts a guaitar a la mina. Després de recollir i carregar els carros, anàvem tots al Santuari a cantar els Goigs de la San�ssima Trinitat i a dir adéu a l’escolanet, i cap a l’Espluga carregats de vivències i energia, esperant de tornar-hi. ■ MARÇ

2022

REFLEXIONS un cop d’ull

"Fúries de l'Avern... avant les atxes!"

ANDREU MORTA

o he fet teatre amb Joan Capri. Fèiem L’Estel de Natzaret, i recordo un dia que ell i el seu germà Ramon –prestidigitador de prestigi, al país i a l’estranger– es vestien per donar vida als pastors còmics. Jo devia tenir sis o set anys i sortia de pastoret o d’angelet. Aquell dia, tota la colla anàrem a espiar com es vestien els “actors”. Tinc l’escena als ulls, talment una pellícula: un dels dos germans, crec que en Ramon, mentre sostenia una samarra llanuda va preguntar a l’altre: “Tu quin faràs?” I en Capri respongué: “Jo faré el Jonàs” (el més gamarús). “Doncs té, posa’t la samarra, que jo faré el Mataties”. Inaudit! ¡Decidien quin personatge interpretaria cadascun mentre s’empolainaven! Esclar, tots dos se sabien tota l’obra de memòria i, a més a més, a l’escenari improvisaven el què, el quan i el com volien... i s’ho inventaven en vers i tot! Què fort, no? Anys més tard va tocar-me a mi d’interpretar el Mataties. Amb la sala atapeïda fins a la bandera, la tensió s’enfilà mil graus quan Satanàs es presentà, tot emboçat, al sopar dels pastors i l’avi li oferí un plat de sopes. El banyut s’asseu a terra, al meu costat. I jo li poso la mà a l’espatlla i hi parlo en pla d’amic... De sobte, noto que algú em toca un peu. Miro i no veig ningú: l’esclat de llum del prosceni (“candilejes” en dèiem, en “catañol” barceloní) m’encega. Segueixo la xerinola amb el banyeta i... em tornen a tocar. M’aboco i veig els ulls esbatanats i el nassarró d’un xiquet enfilat en una cadira arrambada a l’escenari, que no és gaire alt. Inquiet i amoïnat, l’infant xiuxiueja: “¡Vaya con cuidado, que es el demonio!” ¡Com devia patir, poEL FRANCOLÍ

bre criatura! Després, amb el diable ens afartariem de riure... Al germà gran de l’altre pastor, un xicot corpulent i veu profunda, li esqueia el paper del Satanàs. I ve l’escena que el malèfic ens empaita... La cridòria eixorda. Aquell dia dedicàvem la representació als nens i nenes de la catequesi i el teatre del centre parroquial rebentava de gom a gom de quitxalla xisclaire. Fugint, el Jonàs salta de l’escenari i corre passadís amunt... amb el dimoni acuitant-lo. La mainada obre camí per deixar via lliure al pastor, però després s’amuntega damunt del dimoni i... cop de puny va castanyot ve... El pobre diable s’escapoleix, però matxucat, amb la perruca i les banyes penjant, la roba esquinçada, esgarrinxades a la cara... i un ull de vellut! També recordo aquella vegada que, en pla trapella, vaig ficar-me al mig del ball de diables per desguitarrar-los la dansa. O quan feia brollar les llàgrimes a les noietes interpretant el fill pròdig... Tots els que hem passat nadals dalt l’escenari per viure-hi els pastorets tenim facècies d’aquestes per explicar. ¿Oi,

vells pastors o diables? Avui, però, del que vull –del que cal– parlar és de la feinada feta tot un dissabte de taules rodones, xerrades d’art, d’organització, d’escenografia o direcció, i tallers de maquillatge, de vestuari o d’interpretació per a aquesta dramatúrgia nadalenca tan arrelada a casa nostra. La Cova de la Font Major, tenebrosa i vermella com el foc va ser l’infern ideal per començar. Dubto que altres congressos de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya pugui obrir en un escenari tan espectacular i tant d’impacte com el de l’Espluga. El plat fort de la jornada –el que cal destacar– és la proposta d’aconseguir de la Unesco la declaració dels Pastorets de Catalunya Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Pel què son i pel què signifiquen com herència del ric teatre medieval català, estic segur que la proposta trobarà el ressò i el suport que mereix. Però cal treballar-la a fons: aquests són els deures que vàrem entomar els reunits com a col·lectiu. Així que avant les atxes, fúries de l’Avern! ■

MARÇ

2022

L'ACTUALITAT El Monestir de Poblet acull una vintena de refugiats provinents d'Ucraïna

La passada ma�nada del 18 al 19 de març, van arribar, procedents d'Ucraïna, una vintena de persones refugiades, al Monse�r de Poblet. Aquestes van arribar a la comarca a través de l'ONG Coopera, que ha gestionat la sortida de la frontera de Polònia i l’arribada al monestir cistercenc. També col.labora, amb les persones refugiades la Fundació Educat que, conjuntament, han demanat ajuda a la comunitat monàs�ca per fer l'acolliment. El Mones�r de Poblet ha cedit 5 pisos que ﬁns ara estaven desocupats. Gràcies a voluntàries de Vimbodí i Poblet i de l'Espluga de Francolí, aquests pisos s'han adequat per rebre les persones refugiades. Els nenes i nenes ucraïnesos comencen les classes Després d'unes setmanes d'adaptació s'ha cregut convenient que els nens i nenes comencin les classes. Ho han fet a l'escola Mare de Déu dels Torrents, de la ZER Poblet, en total 5 infants entre 8 i 11 anys han començat l'escola, no ho ha fet una nena de 3 anys i una de 8 mesos que, de moment, romandran amb les mares. Des de la fundació s'està bus cant la manera que aquestes dones ucraïneses comencin classes de castellà i català. Arribada de més refugiats Com que tot els assumptes relacionats amb guerres són molt incerts, es preveu, però no se sap segur, que a mitjans del mes d'abril arribin, també als pisos del Mones�r de Poblet, unes 10 persones més. Des del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, els Ajuntaments de Vimbodí i Poblet i de l’Espluga de Francolí s'està agilitzant tota la burocràcia per tal de tenir els papers que necessiten com més aviat millor. L'ONG Coopera agraeix totes les mostres de solidaritat que estan rebent dels espluguins i espluguines, però demana a tothom que es respec� la in�mitat d'aquestes fa-

mílies, sobretot aquestes primeres setmanes d'adaptació. També recorda que qui vulgui col.laborar ho pot fer fent una trasferència al número de compte ES28 2100 6434 1602 0019 4631 o bé un Bizum al número 05087. ■

Comunicat sobre la res�tució del treballador de l’Ajuntament de l’Espluga acusat d’agredir sexualment una companya l’any 2016 L'Ajuntament de l'Espluga de Francolí comunica que, en relació a l'expedient disciplinari obert a un treballador de la corporació l'octubre de 2021, la persona externa a l'ens municipal que ha instruït l'expedient ha determinat l'arxivament del mateix per la prescripció administrativa dels fets denunciats. Aquesta resolució comporta l'aixecament automàtic de la meEL FRANCOLÍ

sura cuatelar d'apartar temporalment el treballador del seu lloc de treball. La incoació de l'expedient va estar motivada pel fet que la corporació va tenir nova informació en relació als fets investigats sobre el presumpte delicte d'agressió sexual continuat a una treballadora de la mateixa corporació, denunciats l'any 2016. ■

MARÇ

2022

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga reac�va la borsa d’habitatge social amb l’immoble municipal del carrer de les Parres Aquesta borsa ja es va impulsar a ﬁnals del darrer mandat però la convocatòria va quedar deserta Amb l'objec�u de facilitar l'accés a un habitatge digne a aquelles persones i famílies que no poden accedir al mercat immobiliari, es proposa la posada en marxa del servei d'accés a habitatges municipals en règim de lloguer social, a través d'una ordenança reguladora que es portarà a aprovació del ple municipal convocat per a aquest dijous 31 de març. A ﬁnals del mandat 2015-2019, l'Ajuntament va aprovar unes bases, redactades amb el suport de l'àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, amb les quals es va obrir la convocatòria per al lloguer del pis municipal ubicat al carrer de les Parres. A la convocatòria només es va presentar una unitat familiar, però no complia els requisits, per tant, la convocatòria va quedar deserta. Aquestes bases eren només per a la convocatòria que es va fer durant el 2019, per tant, per a tornar a obrir la convocatòria era necessària l'aprovació d'unes altres bases. Per tal de no trobar-se en la mateixa situació, en lloc d'unes bases es proposa aprovar una ordenança reguladora municipal que regularà totes les convocatòries que es facin pel que fa a lloguer social municipal. Durant el període 2019-2021 no ha estat possible iniciar de nou el procés a nivell administra�u per part de l'Ajunta-

ment. Aquest expedient s'ha pogut reobrir amb la millora de la situació administra�va de l'Ajuntament. El text de la nova ordenança és, en gran part, el de les bases inicials, però ha estat revisat i actualitzat per l'àrea d'Acció Social del Consell Comarcal i per la regidoria de Territori, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge. La regulació d'una borsa de lloguer social va en línia de les actuacions establertes en el Programa d'Actuació Municipal d'Habitatge de l'Espluga de Francolí. L'ordenança regula els condicionants i els requisits que s'han de complir per a accedir a la borsa social, així com un llistat dels immobles municipals disponibles. Actualment, només hi apareix el pis del carrer de les Parres, però s'anirà ampliant a mesura que l'Ajuntament disposi de més habitatges. Un cop aprovat el text i havent passat el període d'exposició pública, s'obrirà la convocatòria. L'habitatge del carrer de les Parres disposa d'una super�cie ú�l de 50 m² i compta amb una sala-menjador, cuina-rebost, bany complet i dues habitacions dobles. El preu del lloguer d'aquest pis està establert entre 100 i 250 euros, en funció l'indicador de renda de suﬁciència de Catalunya (IRSC) de la unitat familiar a qui s'adjudiqui el pis. En els propers dies es procedirà a la neteja del pis i a l'equipament de mobles i electrodomès�cs. ■

L’equip de govern de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí portarà al ple un conveni de col·laboració amb Càritas de l’Espluga de Francolí L’any 2021, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va incrementar la par�da des�nada a comprar menjar fresc de 3.750 € a 10.000 € L’equip de govern de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, portarà a votació pel proper ple municipal un conveni de col·laboració amb Càritas de l’Espluga de Francolí, amb el que es des�naran 10.000 euros per tal de que Càritas pugui comprar menjar fresc pels seus usuaris. A banda, aquest conveni, permetrà que Càritas Espluga també pugui pagar material escolar, excursions de menors, llibres de text, roba i altres objectes de primera necessitat als seus usuaris. L’any 2021, ja es va incrementar la par�da pressupostaria des�nada a Càritas passant dels 3.750 euros als 10.000, tenint en compte l’increment de famílies que va tenir l’en�tat després de la pandèmia. Ara, amb aquest conveni, Càritas, a banda de poder comprar menjar fresc als seus usuaris també pot adquirir altres objectes que puguin ser de necessitat. Per úl�m, amb aquest conveni s’evidencia el compromís EL FRANCOLÍ

de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí amb l’En�tat de Càritas de l’Espluga i posa en valor la tasca imprescindible de totes les persones voluntàries de l’en�tat. ■

MARÇ

2022

L'ACTUALITAT L'espluguí Toni Morlans nou cap de bombers de Montblanc

Va aproﬁtar per explicar quins reptes de futur tenen Durant el Consell d’Alcaldesses i Alcaldes de la Conca de Barberà l’espluguí Toni Morlans, nou cap de Bombers de Montblanc, va aproﬁtar per presentar-se i per posar-se a la disposició de tots els alcaldes i alcaldesses de la comarca. Toni Morlans va començar en el SAC a Sarral i ha estat a diferents parcs de Bombers i ara, enceta aquesta nova etapa i aquest càrrec amb il·lusió. Morlans va indicar que “som més que els que apaguem els focs” i com a projectes de futur té el de fer territori i donar a conèixer els tipus de serveis que fan i treballar conjuntament amb totes les institucions i ens públics per donar serveis a la ciutadania. Des de Bombers col·laboren des de fa temps amb el Consell Comarcal en la prevenció d’incendis a les escoles. ■

L’Ajuntament i l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell formalitzen un conveni per la cessió del fons d’imatges de l’Agrupament a l’Arxiu Comarcal 47 anys d’història de l'Agrupament Escolta en imatges, que ara gràcies a un conveni seran digitalitzades i conservades a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà El fons d’imatges de l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell de l’Espluga de Francolí serà cedit a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà gràcies a un conveni entre l’agrupament i l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Una acció que permetrà salvaguardar l’arxiu de l'en�tat, que es trobava en procés de degradació. Amb aquest acord i transferència, es garan�rà la conservació del fons fotogràﬁc i en permetrà la seva digitalització. Amb l’objectiu futur de divulgar aquest fons entre els inves�gadors i la societat en general. Aquest dilluns s’ha formalitzat la signatura del conveni per part de l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal Minguella, de Gerard Pons Heras com a representant i tresorer de l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell, Joan Pau Jàvega Valencia com a comisEL FRANCOLÍ

sari de la Demarcació de Tarragona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i Montse Gomà Cortès, directora de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. El conveni té com a objec�u formalitzar que l’Agrupament Escolta i Guia

l’Estornell efectua la cessió en comodat de l’arxiu d’imatges a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí per a la posterior transferència a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà sense cap mena de contraprestació.

L’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell efectuarà regularment posteriors transferències de documentació, tant en format digital com en suports més an�cs. L’arxiu Comarcal de la Conca de Barberà es compromet a posar la documentació a disposició dels inves�gadors i del públic en general i per a la seva divulgació i a mantenir el fons en les condicions de seguretat i conservació que garanteixin la seva, entre d’altres. Aquesta és una acció que posa de manifest la voluntat de totes parts de preservar i posar en valor les imatges d’arxiu que s’han anat generant al llarg de la història de l'Agrupament Escolta i Guia l’Estornell, una en�tat amb 47 anys d’història. Una acció coordinada des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell, Demarcació de Tarragona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. ■ MARÇ

2022

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Les obres a la piscina de l’Espluga estaran acabades abans de l’es�u La piscina municipal estarà llesta de cara l’es�u. Així es va conﬁrmar aquest dijous al Ple Municipal, on es va informar que s’està a punt de signar el contracte amb l’empresa executora i s’espera que les obres comencin després de Setmana Santa amb una durada de 6 o 7 setmanes. Amb aquest projecte es pretén resoldre el problema d’impermeabilització a causa del deteriorament i adequar la instal·lació a la norma�va tècnica vigent. El material necessari ja ha estat demanat i el cost de les obres és de 269.990,86 euros (IVA inclòs). Endarreriments en alguns projectes a causa de l’augment del preu del material En canvi, altres projectes programats a curt termini s’han vist endarrerits a causa de la pujada de preus del material Contingut multimèdia de construcció, una conseqüència derivaa EFMR.cat da de la guerra entre Rússia i Ucraïna. És el cas de l’obra CAT, la licitació de la qual ha quedat deserta, ja que els projecte de totes les empreses es trobava per sobre del pressupost pactat. El consistori tornarà a treure l’obra a lici-

tació a ﬁnals d’abril amb una actualització dels preus adequant-se a la situació actual, fet que es veurà traduït en un augment del cost de l’obra. L’obra de l’Espluga Park també s’ha vist afectada per aquest augment de preus, mo�u pel qual s’haurà de modiﬁcar el projecte de les escales d’accés que s’havia presentat. Actualment, aquesta actualització ja es troba en fase d’aprovació després de la remodelació realitzada pel Consell Comarcal. ■

Laia Molné │EFMR.cat

Les obres del ramal del CAT s’endarrereixen per l’augment del preu del material. Cedida

Comencen les obres a l’entorn del Safareig de la Font Baixa amb afectacions de trànsit

Part afectada del Safareig de la Font Baixa. Laia Molné EL FRANCOLÍ

Una de les úl�mes obres de recuperació de la zona afectada per la Riuada de 2019 s’ha iniciat a finals del mes de març, es tracta de l’arranjament de l’entorn del Safareig de la Font Baixa una de la zona més visibles de les destrosses. Per fer-ho serà necessari tallar temporalment l’accés des d’avinguda Catalunya a la Cooperativa pel pas del pont. El tall afectarà a partir del 19 d’abril i fins al 17 de maig la circulació rodada i la circulació de la vorera est. La vorera oest no queda afectada pel tall. S’espera que aquests treballs �nguin una durada de dos mesos i es preveu recuperar les escales que baixaven des del pont fins al camí del Safareig i refer el camí pavimentat amb un acabat més defini�u. Aquestes són unes obres per recuperar la part més bàsica afectada, no es contempla tornar a cons- Contingut multimèdia a EFMR.cat truir el Safareig, ja que estava situat en una zona inundable. El pressupost d’aquests treballs és de 94.748,12 euros subvencionats amb els ajuts provinents del govern espanyols i la Generalitat. ■ Laia Molné │EFMR.cat

MARÇ

2022

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Ajuntament de l’Espluga obre una borsa d’auxiliars administra�us i ofereix 6 llocs de pràc�ques remunerades L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha convocat un procés de selecció per crear una borda de treball d’Auxiliars administra�us per a la cobertura provisional de vacants o subs�tucions. A més a més, gràcies a diversos programes, ofereix 6 llocs de pràc�ques acadèmiques remunerades per estudiants per treballar en diferents àmbits de l’Ajuntament. Borsa de treball d’auxiliars administra�us Pel que fa a la borsa de treball d’auxiliars administra�us, el termini de presentació de candidatures serà de 10 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació de les bases i convocatòria al BOPT. Tot i això, ja es poden presentar via instància a l’Ajuntament de l’Espluga, entenent-se com a presentades el primer dia del termini oﬁcial. 6 llocs de pràc�ques remunerades Per altra banda, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, en el marc del Programa Campus Rural 2021-2022, ofereix 4

llocs de pràc�ques acadèmiques remunerades per a estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV) sobre els següents perﬁls: Catalogació de l’Arxiu Municipal, Dinamització turís�ca i patrimoni cultural, Comunicació ins�tucional en clau local i Ges�ó econòmica en una administració pública local. Amb un altre programa i repe�nt la fórmula de l’any passat, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, en el marc del Programa Odisseu, ofereix 2 llocs de pràc�ques remunerades per estudiants matriculats en graus o màsters oﬁcials dels següents àmbits en universitats del sistema universitari de Catalunya i que hagin superat un mínim del 50% dels crèdits en el moment de presentar la candidatura. En aquest cas es busca un/a tècnic/a de l’àrea de comunicació i un/a tècnic/a de l’àrea de secretaria – intervenció. Per dubtes o consultes es pot contactar amb l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí al telèfon 977 87 02 27 o a recursos.humans@esplugadefrancoli.cat ■

Redacció │EFMR.cat

L’Espluga acull un 24 hores de futbol sala per Setmana Santa L’Espluga acollirà aquest any, per primera vegada, un torneig 24 hores de futbol sala a la pista de l’institut vell. De 8 del matí a 12 de la nit es jugaran de forma contínua partits d’una mitja hora en un sol dia. Aquest és un format de torneig que consisteix a aglutinar tots els participants i partits en una sola jornada, en aquest cas el proper 16 d’abril, per Setmana Santa. Aquesta ac�vitat, organitzada per dos joves del municipi, Guillem Tierz i Adrià Tella, de forma conjunta amb l’Ajuntament de l’Espluga, neix de la bona acollida del torneig d’estiu celebrat aquest 2021. Una ac�vitat amb una durada de set dies que va acollir una EL FRANCOLÍ

desena de grups amateurs del territori i que servia per recuperar la tradició de tornejos de futbol a l’Espluga, que

s’havia aturat feia uns anys. El torneig del proper 16 d’abril, en-

cetarà un nou format, molt més àgil, i que facilitarà la par�cipació de grups de comarques properes, ja que tots els par�ts se celebren en un sol dia. Les inscripcions estaran obertes ﬁns al 10 d’abril i és necessari apuntar-se a través del 619078982 o enviant un correu a torneigespluga@ gmail.com. Els equips participants hauran de pagar una inscripció de 150 euros i es comptarà amb àrbitres federats, servei de bar i fotògraf. Es premiarà amb 700 euros per l’equip guanyador, un lot de productes locals pel segon classiﬁcat i trofeus pel màxim golejador i l’equip guanyador. ■ Laia Molné │EFMR.cat MARÇ

2022

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Comencen les obres al Parc Fluvial de l’Espluga S’inicien les obres per recuperar el Parc Fluvial de l’Espluga de Francolí. Les primeres accions per alinear el terreny ja s’estan executant i s’espera que en tres mesos es pugui recuperar una de les zones més afectades per la riuada de 2019. Unes obres que tenen un cost de 250.000 euros Es faran, això sí, amb un format diferent, sense atraccions infan�ls, que es desplaçaran a una illa de cases situada a la urbanització Carreras, inclòs també en el pla d’obres. D’aquesta manera el Parc Fluvial, que és una zona inundable, s’habilitarà amb unes taules de pícnic i uns lavabos. A més, s’afegiran unes escales per evacuar la zona en cas de catàstrofe. De forma paral·lela, l’Ajuntament ha iniciat la col·locació Contingut multimèdia d’una barana de fusta al voltant de la llea EFMR.cat ra del riu al camí que baixa des de l’Oficina de la Cova fins a l’antic celler Rendé Masdéu. També s’ha posat en marxa l’arranjament del camí que va des del pont de la Font Baixa ﬁns a la bassa d’en Jan. ■ Laia Molné │EFMR.cat

Les obres del Parc Fluvial. Laia Molné

Un poema dedicat a la imatge de Sant Miquel a l’Espluga es converteix en cançó 70 anys després L’Espluga de Francolí va retre homenatge a un dels poetes ció de la ﬁlla del poeta, Filo Farré Anguera. i autors teatrals il·lustres del municipi: Josep Farré i Gual, Farré i Gual relata en aquest poema de 23 estrofes la hisamb l’estrena de la versió musical del poema ‘La imatge tòria de la imatge barroca que havia presidit l’església Vede Sant Miquel’, dedicat a la històrica imatge �tular de la lla durant dècades, resis�nt, durant el segle XIX, guerres i Parròquia espluguina. Farré i Gual va escriure els versos la combats com la del Francès, les Guerres Carlines o la Guernit de Reis de 1949 i ara, ra Civil, moment en què la 73 anys després, el músic peça va quedar abandonai artesà Josep Maïllo els ha da i mig destruïda amb el conver�t en música. cap mu�lat. La seva melodia per a veu Després de la Guerra Civil ha estat harmonitzada al el rector Joan Badia va fer piano per Sergi Esparza i restaurar la imatge a les esamb Sara Hernández al clacoles salesianes de Barcerinet baix, el tenor esplulona (Roca, 2005) i va resguí Raül Poblet la va can�tuir-la a l’església Nova, tar davant mateix de la que havia perdut la seva. imatge, a l’església Vella de L’estada va durar ﬁns a l’esSant Miquel el passat trena de la nova imatge de diumenge 13 de març. L’acJosep Ricart de l’any 1963, te va comptar amb la inquan l’an�ga va ser recoltroducció històrica del dilocada a l’església vella, revulgador espluguí Josep M. oberta al culte el 1975. ■ Redacció │EFMR.cat Vallès i també la interven- Un moment de l'actuació musical. EFMR EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

MyHome MyHome

Per ﬁ, tot el que casa teva necessita, en un mateix lloc CaixaBank llança MyHome. Gaudeix de més tranquil·litat amb les assegurances de vida i de llar i estrena televisor. I, a més, si contractes dos productes o més d’aquesta promoció, t’emportes 50 € per cadascun en una TARGETA REGAL de ﬁns a

Per fi, a casa. Per fi, MyHome. Informa-te’n a l’oficina o a CaixaBank.cat L’oferta de venda de MyBox Alarma i MyBox Protecció Senior és exclusiva de Securitas Direct, SAU, inscrita en el Registre Nacional de Seguretat Privada amb el núm. 2737 amb la intermediació de Wivai Select Place, SAU, Gran Via de les Corts Catalanes, 159, 08014 Barcelona. NIF A-58481730. Per a informació més detallada, consulta wivai.com. Informació subjecta a les condicions generals, particulars i especials de cada pòlissa, com també a les condicions de subscripció i contractació. Assegurances de vida de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i assegurances no de vida de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances. Mediador: CaixaBank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’SAssegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA, amb NIF A08663619 i amb domicili al carrer del Pintor Sorolla, 2-4, 46002 València. Inscrit en el Registre de Distribuïdors d’Assegurances i Reassegurances de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. Té contractada l’assegurança de responsabilitat civil professional corresponent per cobrir les responsabilitats que puguin sorgir per negligència professional, d’acord amb la legislació vigent. En pots obtenir més informació a la seva pàgina web. Els productes que inclou la promoció són: qualsevol producte finançat de televisors (s’exclouen de la promoció els productes publicats com a recondicionats o d’outlet), portàtils, grans electrodomèstics, microones, purificadors d’aire, plafons fotovoltaics, vehicles d’ocasió o motos comercialitzats per Wivai Selectplace, SAU, o contractant les assegurances MyBox Alarma Llar o MyBox Protecció Sènior, o les assegurances MyBox Llar o MyBox Auto, o les assegurances de vida MyBox Vida o Seviam Obert/Seviam Plus amb cobertura d’un préstec hipotecari. L’import de la prima se les assegurances MyBox ha de ser d’almenys 20 € mensuals per als tres primers anys (36 mesos); és a dir, 720 € de prima per al primer període de l’assegurança. Tots els productes que inclou la promoció es contracten per separat i són independents entre si. Vàlid exclusivament per a noves contractacions dels productes inclosos a la promoció que es facin entre el 4-4-2022 i l’1-7-2022. L’import de la promoció s’abonarà en una targeta regal per a persona física. El client obtindrà 50 € en una targeta regal per cada nou producte contractat que compleixi les condicions de la promoció i amb una contractació mínima de dos productes. L’import de la promoció està subjecte als impostos, les retencions o altres recàrrecs vigents en la data d’abonament de l’incentiu, com també a les limitacions i penalitzacions en cas d’incompliment de les condicions de la promoció. Promoció no compatible amb altres promocions. Consulta la resta de les condicions de la promoció, subscripció i contractació dels productes en qualsevol oficina de CaixaBank o a www.CaixaBank.cat. NRI: 5179-2022/09681

EL FRANCOLÍ

Prensa comarcal A4 MYHOME VIDA CAT.indd 1

MARÇ

2022

30/3/22 10:43

10:43

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’ús històric de les plantes a l’Espluga, recollit en un nou llibre d’etnobotànica local L’ús que durant diverses etapes de la més dedicats a l’ús de les plantes en de la inves�gació feta per l’equip de Corremarges per donar vida al jardí ethistòria s’ha donat a les plantes i els diversos àmbits. La creació d’aquest llibre va néixer nobotànic del Museu de la Vida Rural, elements als quals aquestes estan retot reﬂec�nt la realitat del pailacionades a l’entorn de l’Essatge a la zona. Per fer-ho es pluga de Francolí han quedat van concertar entrevistes amb recollits i plasmats en el lliveïns i veïnes del municipi, tot bre “Plantes i paisatge a l’Escontrastant la informació amb pluga de Francolí. Una persaltres pobles de la comarca. pec�va històrica i etnobotàniEncara ara, con�nuen amb ca”. la recerca per recollir tota la inDes de l’associació Correformació rela�va a l’ús de planmarges, juntament amb el Mutes en diferents èpoques a la seu de la Vida Rural, s’ha procomarca, festes relacionades duït aquest recull per deixar amb diverses plantes o cançons constància de la història oral que hi fessin referència, entre del municipi amb relació a les d’altres. Per aconseguir nous plantes i també els apunts histes�monis, demanen que es tòrics que es conserven sobre posin en contacte amb Correel tema. El llibre està format per un capítol introductori i 5 Natasha Filippi i Guillem Figueres, membres de corremarges. EFMR marges a través del seu web. ■

La Unió de Bo�guers de l’Espluga rep un reconeixement a la seva trajectòria La Cambra de Comerç de Reus ha celebrat una nova edició de la gala de lliurament dels Premis Cambra, en concret la seva 135a edició, en la qual s’han premiat 46 en�tats, entre les quals destaquen diverses propostes de la Conca de Barberà. La Unió de Bo�guers i Empreses de l’Espluga de Francolí ha rebut un reconeixement per la seva trajectòria i anys en actiu, ja que des de l’any 1987 l’entitat treballa per la cohesió dels comerços i empreses del municipi i per desenvolupar accions conjuntes per mantenir i fer créixer el teixit empresarial. Aquest no ha sigut l’únic reconeixement rebut per en�tats de la comarca. El càmping Serra de Prades Ressort ha estat guardonat com a empresa sostenible amb una trajectòria de 30 anys. Un premi atorgat per la consellera comarcal de la Conca de Barberà, Carme Pallàs. Durant l’acte l’Ajuntament de Montblanc i el Grup Bon Preu Esclat van anunciar que el centre logís�c que ha projectat a Montblanc té previst generar uns 1000 nous llocs de treball, en un termini d’entre cinc i set anys. A hores d’ara s’està redactant el projecte d’urbanització de Logis Montblanc, EL FRANCOLÍ

on s’emplaçarà el centre logís�c de Bon Preu. Altres en�tats de la Conca també van ser protagonistes dels Premis Cambra de Reus. Va ser el cas del director de Concac�va Jordi París, premiat per la seva trajectòria, l’Agropecuària Coperal i Secció de Crèdit de Santa Coloma de Queralt i l’Ins�tut Mar� l’Humà de Montblanc en l’àmbit de la formació professional. ■

Albert Amigó recull el guardó en reconeixement a la trajectòria de la Unió de Botiguers. Dolors Sabaté MARÇ

2022

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga i l’Espluga FM Ràdio han sumat sinergies per donar veu al Club de Lectura Juvenil La Biblioteca Mossèn Ramon Munta- l’úl�m llibre llegit i es comparteixen lladat a la ràdio, on els alumnes internyola i l’Espluga FM Ràdio estan tre- impressions i reﬂexions entorn de la canvien les seves impressions i interballant conjuntament des d’inici del lectura. Una dinàmica que s’ha tras- canvien opinions tot aprenent la imcurs 2021-2022 amb els nois portància d’expressar-se de i noies del Club de Lectura Juforma pública pels micròfons venil. Una tretzena d’alumde l’emissora pública. nes d’entre 8 i 11 anys són, Els capítols gravats ﬁns al un cop al mes, protagonistes moment es poden recuperar del programa Ràdio Kids que al web de l’EFMR. s’emet els caps de setmana a Aquesta iniciativa rep el les 10 del ma� pel 107.4 de suport de la regidoria de cull’FM, a través d’internet i tamtura de l’Ajuntament de l’Esbé pel canal de TDT. pluga de Francolí, i de les BiEl Club de Lectura Juvenil blioteques Públiques de la de la Biblioteca Municipal de Generalitat de Catalunya, l’Espluga se celebra l’úl�m dique treballen per acompamecres de cada mes amb una nyar les iniciatives de la bisessió presencial on s’explica Els nois i noies del Club de Lectura Juvenil a l'EFMR. Cedida blioteca municipal. ■

La Biblioteca de l’Espluga posa a disposició del públic revistes i llibres infan�ls i juvenils re�rats per l’actualització anual de �tols La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola, durant el mes d’abril, segueix el procés d’esporga de llibres, en què re�ra de les prestatgeries aquells �tols que cal descatalogar, seguint les indicacions de la Central de Biblioteques. La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola posarà a l’abast de tothom revistes i libres descatalogats que durant el mes d’abril s’han re�rat durant procés d’esporga, en què es descataloguen seguint les indicacions de la Central de Biblioteques. Aquests �tols comprenen llibres de diferents temà�ques infan�ls i juvenil i que són encara d’interès públic, però no tenen cabuda en l’actualització. S’hi poden trobar títols de diferents temàtiques. Una acció amb l’objectiu d’actualitzar el fons bibliotecari oferint l’espai necessari per a les noves incorporacions, més útils, de qualitat i adequat a les necessitats dels usuaris. EL FRANCOLÍ

Per aquest motiu, la Biblioteca de l’Espluga, proposa l’accés públic a aquests recursos, durant uns dies en què el pati de l’Antic Hospital es convertirà en una gran llibreria oberta a la ciutadania i on els usuaris interessats podran endur-se els exemplars que els hi interessin. L’activitat es desenvoluparà seguint els protocols i les mesures de prevenció i indicacions de les treballadores municipals. Totes aquelles persones interessades en aquesta ac�vitat podran anar a l’An�c Hospital; la setmana del 5 al 8 d’abril (de 16h a 18.30h). Abans d’entrar a l’espai, degudament senyalitzat, es demanarà als usuaris l’ús de mascareta, que s’apliquin el rentatge de mans amb gel hidroalcohòlic. L’entrada serà pel carrer Torres Jordi, número 16. Aquesta inicia�va rep el suport de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. ■

MARÇ

2022

ASSOCIACIÓ CULTURAL DE GRALLERS, GEGANTS I NANS

L’Spluc i la Terra par�cipen a la Trobada de Figures Femenines de Santa Coloma de Queralt Per primera vegada a la Conca de Barberà, Santa Coloma de Queralt va acollir aquest dissabte 5 de març la primera Trobada de Figures Femenines coincidint amb la proximitat del Dia Internacional de les Dones. L’Espluga de Francolí hi va enviar com a representants les gegantes Spluc i Terra, acompanyades de la Colla Gegantera i els Grallers de l’Espluga. La Trobada va començar a les 5 de la tarda amb la plantada de gegantes i ﬁgures femenines a la plaça de la Pau, a tocar de l’església romànica de Santa Maria de Belllloc, on va llegir-se el manifest del Foto de grup a Santa Coloma de Queralt. Cedida

Dia Internacional de les Dones amb la presència de les autoritats locals i comarcals. En aquest punt va fer-se la presentació i ball de les diferents ﬁgures i l’encesa de les diablesses Keressus de Santa Coloma de Queralt, per tal de donar inici a la cercavila. Els actes van con�nuar amb una cercavila pel centre de Santa Coloma de Queralt i una ballada ﬁnal amb correfoc inclòs a la plaça Major, seguit d’un sopar popular. Amb la par�cipació a aquesta Trobada Gegantera, els Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga inicien temporada de sor�des, aquest 2022. ■

Inici dels 75 anys de gegants i nans a l’Espluga amb una conferència a la Formació Permanent La Sala Folch i Torres del Casalet ha acollit aquest dijous 31 de març de 2022 el primer dels actes de commemoració del 75è aniversari dels gegants i nans de l’Espluga, que es compleix

aquest juliol. La presidenta dels Grallers, Gegants i Nans, Mar Gili, acompanyada dels històrics geganters Josep Lluís Torre i Jordi Batet, a més del graller, periodista i divulgador Xavier Lo-

Mar Gili, Xavier Lozano, Josep Lluís Torre i Jordi Batet. Cedida EL FRANCOLÍ

zano, han ofert una conferència a la Formació Permanent del Casal de l’Espluga amb mo�u d’aquesta efemèride. Gili, Torre, Batet i Lozano han repassat la trajectòria del món geganter a la Vila des que l’any 1947 van arribar el gegant, la geganta i els primers nanos: els tricornis, el vell i la vella. Aquest es�u se celebrarà l’aniversasi amb un acte de poble, el 4 de juny, que inclourà importants sorpreses que s’aniran desvetllant properament. Mar Gili i Jordi Batet també han aprofitat per explicar el funcionament actual de l’entitat i de les trobades geganteres, a més d’algunes anècdotes personals. Xavier Lozano, que en els últims anys s’ha ocupat de la investigació històrica sobre la cultura popular espluguina, ha fet un repàs cronològic de la història dels gegants i nans, enriquit amb les anècdotes i experiències personals de Josep Lluís Torre, geganter des de fa 30 anys. ■ MARÇ

2022

L'ACTUALITAT E

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

L'ermita recupera la ruta dels misteris i la creu, en plena reserva natural de la Trinitat L'ermita de la San�ssima Trinitat ha recuperat l'an�c camí dels misteris i de la Creu, una ruta circular per la Reserva Natural Parcial del barranc de la Trinitat. L'actuació ha estat una collaboració de la brigada de manteniment del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet per millorar els entorns de l'ermita on havia crescut massa la vegetació i aproﬁtant les tasques d'obra de vila que fa el voluntariat de l'Espluga a inicia�va de la Germandat. Els tècnics del Paratge també han aproﬁtat per fer una millora del pont d'accés i el camí de la font de l'Àngel, un dels indrets més es�mats de l'ermita. L'obra de vila de la Germandat de

la San�ssima Trinitat, oberta a tot �pus de voluntariat de dins i fora de l'en�tat cívicosocial, es va reprendre el 15 de gener, després de 6 anys aturada pel canvi de gestors de l'ermita. Ara, amb el retorn del santuari al poble, els espluguins s'hi han revinculat de nou i durant tot l'hivern desenes de persones han participat a les feines de desforestació controlada, millora de les capelles, neteja de l'entorn i recuperació dels focs per cuinar. L'objectiu és reobrir el Servei d'Acollida al Visitant aquesta primavera, com l'estiu i tardor passats, quan es tanquin els acords amb l'Arquebisbat de Tarragona.

Vista del camí dels misteris des de l'escultura de l'Anunciació a Maria.

EL FRANCOLÍ

Una ruta recuperada de l'incivisme Al camí de la Creu o dels misteris, a l'ermita, hi ha col·locats quatre misteris de la vida de Jesús de Natzaret, dels quals només en queden restes: l'anunciació a Maria, el naixement de Jesús, Jesús a l'hort de les Oliveres i la Cruciﬁxió de Jesús (la creu). S'hi accedeix des capdamunt de la font de Sant Josep i la capella de l'Àngel. Els misteris, de pedra, estan molt malmesos fruit d'accions incíviques de destrossa i robatori de ﬁgures, però se'n manté l'estructura. Al punt més alt del recorregut s'hi conserva, en bon estat, la creu, amb una vista panoràmica de la vall de la Trinitat i les muntanyes de Prades. ■

Mirador de la creu de la reserva natural de la Santíssima Trinitat.

MARÇ

2022

L'ACTUALITAT E

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

Comença la restauració de la imatge històrica del Sants Patrons de l'Espluga Aquest 2022 fa 25 anys del seu retorn processional a l'església vella de Sant Miquel La imatge històrica del Sants Patrons de l'Espluga de Francolí, sant Abdon i sant Senén, ha estat re�rada del seu lloc, aquest dimarts 15 de març, per sotmetre-la a un procés de conservació al taller de restauració de béns mobles El Ribot de l'Espluga de Francolí, coincidint amb 25è aniversari del seu retorn a l'església vella de Sant Miquel. El 1997 va ser l'úl�m cop que la talla de fusta policromada del segle XVIII va sor�r en processó pels carrers de l'Espluga. Amb mo�u d'aquesta efemèride, la Parròquia de Sant Miquel ha fet una revisió de l'estat de la imatge a par�r de la qual s'ha detectat la necessitat d'una actuació urgent per frenar-ne la degradació causada pels tèrmits, respectant la forma i policromies originals. La restauració serà possible gràcies a la contribució d'un benefactor anònim, fet que n'assegurarà la pervivència al presbiteri de l'església vella, juntament amb la imatge barroca de Sant Miquel (s. XIX) i la talla de fusta de la Mare de Déu (s. XX). L'objec�u és que la imatge de sant Abdon i sant Senén torni a copresidir el temple gò�c abans de la Festa Major, a ﬁnals de juliol.

Uns màr�rs venerats des del segle XIV La imatge de sant Abdon i sant Senén del segle XVIII és actualment la talla més an�ga de què disposa l'Espluga, ja que ha sobreviscut a totes les guerres, com la imatge de Sant Miquel. La dels Sants Patrons és però d'un segle abans que la imatge de l'Arcàngel. Sant Abdon i sant Senén, però, eren venerats a l'Espluga des de la consagració de l'església vella, el 1365, data en què probablement (Roca, 2005) van arribar a la vila les dues costelles dels màr�rs, procedents del mones�r d'Arles de Tec (Vallespir), on es troba la tomba d'Abdon i Senén. Aquestes relíquies van sor�r en processó cada Festa Major des del segle XIV ﬁns la Guerra Civil espanyola (19361939) quan va desaparèixer el reliquiari (les costelles haurien desaparegut un segle abans). Des de llavors i ﬁns a l'eliminació de moltes de les processons a par�r del Concili Va�cà II (1962-1965) va sor�r només la imatge. Abdon i Senén eren dos màr�rs perses del segle III, soldats i nobles de l'imperi, capturats pels romans acusats d'enterrar cris�ans mar�ritzats. Per això se'ls considera protectors de l'agricultura, com a sembradors de la llavor del cris�anisme al pròxim orient. ■

Els Sants Patrons al taller de conservació. Cedida

Sant Abdon i sant Senén, imatge s. XVIII. Cedida

EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

La Setmana Santa torna amb una vintena d'actes litúrgics i culturals Aquest any es commemoraran els 10 anys de la recupe- 2010, fruit del projecte la Confraria del Sant Enterrament, ració dels Armats de l'Espluga, ajornats per la pandèmia inicial l'any anterior, per dignificar la processó, renovar els Amb més actes que mai, la Setmana Santa de l'Espluga de tabernacles i el vestuari. El 2020 s'havia de celebrar la priFrancolí recuperarà el seu format habitual, del 7 al 17 d'abril mera dècada, però l'arribada de la COVID-19 ho va impede 2022, després de 2 anys de pandèmia. Ho farà amb els dir, igual que el 2021. Aquest any finalment, es farà una habituals actes litúrgics, que canvien alguns horaris, però commemoració simbòlica el divendres Sant a la tarda, destambé amb el retorn dels actes de tradició religiosa i cul- prés de la recollida de la guàrdia. tura popular al carrer, per commemorar la passió, mort i Actuaran primer al Viacrucis al Calvari, a la Residència resurrecció de Jesús de Natzaret. En total, la Parròquia de Jaume I, oferiran diferents canvis de guàrdia al pòr�c de Sant Miquel Arcàngel, la Confraria del Sant Enterrament, l'església Nova, i la recollida i exhibició a dos quarts de 6 els Armats de l'Esplude la tarda, nou horaga, la Coral Espluguina ri marcat pels canvis en i l'Ajuntament de l'Esels oficis religiosos a pluga han previst una causa de la nova esvintena d'actes difetructura parroquial. A rents, en l'any del 725è la nit, par�ciparan del aniversari de l'inici de protocol de recollida la construcció de l'esde la Bandera de la glésia vella de Sant MiSang a Cal Saragossa i quel, a la portalada de a la processó del Sant la qual s'han presentat Enterrament. els actes. Els Armats estan docuEl rector de la Parmentats a l’Espluga de ròquia, Mn. Antonio Francolí des de 1888 Rosario, ha destacat el quan se’ls esmenta per valor transcendental primer cop per la Setdel Triduum Pasqual, mana Santa, tot i que el moment més imporja portarien ves�ts mig tant de l'any pels crisrenovats. Estan docu�ans. Enguany canvi- Carme Permiquel, Xavier Morgades, Mn. Antonio Rosario, Enric Mercadé i mentades diferents en alguns horaris per Joan Amigó. Cedida agrupacions d’Armats adaptar-los a les quaels anys 1923-1925, tre parròquies ges�o1939-1940, 1945-1950, nades per Mn. Antonio Rosario, però mantenint el ritme 1962-1963 i un úl�m intent el 1985 (segons Roca, 2005). habitual, des del diumenge de Rams, amb la benedicció a la plaça de l'Església, passant pel dimecres i dijous Sant, Nou tabernacle per la 'Dolorosa' amb els actes penitencials, el Sant Sopar i l'Horta Santa, i La Mare de Déu dels Dolors -imatge de 1834- estrenarà la commemoració del camí de la Creu i la Passió de Crist, aquest any un nou tabernacle amb rodes i una nova peça el divendres Sant. El moment més destacat arribarà dis- de vestuari, aportada per un benefactor local. La tradiciosabte al vespre, amb la celebració de la Vetlla Pasqual. nal imatge portada per dones -l'única que encara es portaEnguany també es commemoren 25 anys de les campa- va a coll- s'igualarà ara a la resta de passos, que s'exposanes Ester i Cris�na, mo�u pel qual, també per Setmana ran a la plaça de l'església durant tot el divendres Sant. DuSanta, es podrà visitar de nou l'exposició 'Tocant el cel amb rant els dies principals de la Setmana Santa, l'església veuna corda: les campanes de la Conca de Barberà' amb pu- lla restarà oberta per a la pregària i la compra de ciris. jada al campanar inclosa. A més, el 7 d'abril es presentarà el llibre 'El món de les campanes a la demarcació de Tarra- Tornen les caramelles de Pasqua gona'. El dissabte de Rams, 9 d'abril, hi haurà un preludi La Coral Espluguina posarà el punt i final als actes de la Setmusical amb un concert amb obres de Mozart, Kachaturi- mana Santa Espluguina amb la tradicional cantada de caan i Milhaud, a càrrec de Komik Trio, dins el cicle de con- ramelles, el diumenge de Pasqua, a par�r de dos quarts de certs de l'Escola Municipal de Música i l'Ajuntament de 12 del migdia. Aquest any, en lloc de fer ruta pels carrers, l'Espluga. es cantaran a les principals places com la de la Vila, la del Castell, la de l'Església i d'altres espais cèntrics. Aquests 10 anys de la recuperació dels Armats cants, originaris de la nit de la Vetlla Pasqual, són cants fesUn dels actes més esperats és l'actuació dels Armats de �us i alegres de primavera i festeig, directament relaciol'Espluga. L'actual agrupació va batejar-se el 14 de març de nats amb l'esclat de la Pasqua. ■ EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

L’Espluga de Francolí acull una exposició sobre el món campaner a la Conca de Barberà i Camp de Tarragona En el marc dels 25 anys de la res�tució de les campanes de l’església vella de Sant Miquel, Ajuntament i Parròquia acullen aquesta exposició i reobren el campanar a les visites lliures L’Espluga de Francolí acollirà els mesos de març i abril l’exposició "Tocant el cel amb una corda. Les campanes de la Conca de Barberà". És una inicia�va impulsada pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i el Museu Comarcal de la Conca de Barberà i que rep el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga de Francolí. Es tracta d’una exposició dedicada al món de les campanes, que mostra els campanars, campaners i tocs de campana de la Conca de Barberà. Està formada per una dotzena de plafons, un vídeo sobre els campaners, una an�ga matraca i una pe�ta campana fabricada expressament per a l’exposició, que permetrà a les persones visitants efectuar i reproduir els tocs manuals. Reobertura del campanar a l'accés lliure Aquesta exposició serà alhora una nova oportunitat per redescobrir el campanar de l'església vella, restaurat a mitjans dels anys 90, i al qual es podrà tornar pujar -més enllà de la Ruta Templera i Hospitalera- coincidint amb la celebració dels 25 anys de la res�tució de les campanes, els 725 anys del temple gò�c i amb l'objec�u de recuperar aviat el toc manual de les campanes, fet pel qual la Parròquia recollirà fons. L'exposició en si estarà emplaçada a la

nau de l'església vella del dia 25 de març al 17 d’abril de 2022. Al llarg d’aquest període l’exposició, el campanar i l'església es podran visitar els dissabtes d'11 a 13h i de 16h a 19h i els diumenges d'11 a 13h. També els dies centrals de la Setmana Santa (dijous i divendres Sant) i en un programa de visites guiades que s'obriran a escoles i en�tats. La inauguració ha �ngut lloc el divendres dia 25 de març a les 5 de la tarda, amb una visita guiada a l’exposició i pujada al campanar inclosa. Aquesta és una inicia�va de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí,que rep el suport de la parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí. ■

Inauguració de l'exposició. Xavier Lozano

CÀRITAS L'ESPLUGA

Càritas l’Espluga renova la seva direcció després de 13 anys LaﬁnsarapresidentadeCàritasParroquial bució d’aliments i assumint les funcions l’Espluga, Roser Gili, deixa el càrrec des- de secretària, donant suport, ﬁns ara a prés de 13 anys de dedicació a les per- Roser Gili. Ara la nova junta escollirà el sones més necessitades de la vila i la co- repar�ment de responsabilitats. Segueixen a l’equip de voluntariat de marca, mantenint ac�u el servei de distribució d’aliments, potenciant les campanyes extraordinàries en moments de més necessitat i impulsant la creació del rober Filigrana a la vila. Mentre la presidència recau ara sobre el rector, Mn. Antonio Rosario, el lloc de responsable de Càritas l’ocuparà ara de forma provisional, Pilar Garrell, voluntària de l’en�tat des de fa 6 anys, fent equip amb altres persones voluntàries en el servei d’Acollida, en el servei de distri- Dinar d’agraïment a Roser Gili. Cedida EL FRANCOLÍ

Càritas Parroquial de l’Espluga: M. Rosa de la Morena, M. de la Serra Orpinell, Pepita Montserrat, Maria Alòs, Enriqueta Solé i M. Àngela Anguera. Aquest mes de març s’han incorporat nous voluntaris: Josep Maïllo, Carme Herrero, Ramon Minguella i Rosa Gené. El relleu s’ha fet efec�u amb una trobada i dinar d’agraïment a Roser Gili, amb la companyia de la secretària comarcal de Càritas Arxiprestal de la Conca de Barberà, Montserrat Palau, a més del rector de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga, Mn. Antonio Rosario i de tot l’equip de voluntàries de l’Espluga. ■ Redacció | EFMR.cat MARÇ

2022

CLUB ESCACS ESPLUGA

El Club Escacs de l'Espluga par�cipa a la Lliga Catalana 2022 El Club Escacs de l'Espluga de Francolí ha par�cipat, durant el mes de gener, febrer i març a la Lliga Catalana 2022, al Grup I de Primera Provincial de Tarragona, amb un equip format per 8 jugadors, en el que ha estat una combinació de jugadors amb més an�guitat i jugadors joves. Des de que es va aturar aquesta compe�ció el 2020, no s'havia jugat cap ronda i això ha afectat a la composició dels equips i de les plan�lles. A més, aquest any, degut a les restriccions Covid, no hem pogut jugar al nostre club, ja que no disposa de les mides suﬁcients per poder encabir 16 jugadors i s'han disputat les par�des al gimnàs de l'an�c ins�tut. Aquesta lliga ha constat de 7 rondes amb els resultats següents: Ronda 1: Lira Vendrellenca B 5 – 3 Espluga de Francolí. Ronda 2: Espluga de Francolí 2,5 – 5,5 Constan�. Ronda 3: Valls C 4 – 4 Espluga de Francolí. Ronda 4: Espluga de Francolí – 1,5 – 6,5 Valls D. Ronda 5: Vila-rodona 5 – 3 Espluga de Francolí. Ronda 6: Calafell 5 – 3 Espluga de Francolí. Ronda 7: Espluga de Francolí 8 – 0 Tarragona C. En la classificació final, el Club de la lira Vendrellenca B ha estat el campió del grup. El Club d'Escacs de l'Espluga de Francolí ha aconseguit 1,5 punts, fet que l'ha situat a la setena posició, posició de descens, jun-

tament amb el Tarragona C. L'any vinent el Club d'Escacs jugarà a la categoria de segona provincial, amb un equip de 6 jugadors per intentar tornar a pujar de categoria. Podria ser, si les condicions ho permeten i l'escola d'escacs del club, continua amb la seva bona marxa en la formació de jugadors que també es fes un equip de 4 joves jugadors a la categoria de tercera provincial. ■

Les partides s'han disputat al gimnàs de l'antic institut. Cedida

Campionat per Edats d'Escacs Finalment després de 2 anys sense poder-se celebrar el Campionat Provincial de Tarragona per Edats, per culpa de la Covid, aquest any i durant els dissabtes 5, 12 i 19 de març s'ha portat a terme el Campionat per Edats d'Escacs. Aquest ha constat de 6 rondes (dues rondes cada dissabte), les categories Sub8, Sub10 i Sub 12 s'han jugat a Tarragona i les categories Sub 14 i Sub 16 s'han jugat a Salou. Aquest Campionat, estava adreçat als joves jugadors de les escoles de la provÍncia i els jugadors federats dels principals clubs, entre ells destacar els de Tarragona, Cambrils, Valls, Reus, el Vendrell, Torredembarra, Vila-seca, Salou i de les poblacions de Riudoms, Santa Coloma de Queralt, la Pobla de Mafumet i l'Espluga. El total de jugadors inscrits va ser de 142 jugadors, distribuïts en les següents categories: EL FRANCOLÍ

Categoria pre-benjami Sub8 amb un total de 31 jugadors inscrits Categoria benjamí Sub10 amb un total de 42 jugadors inscrits dels quals 3 eren del CE Espluga, Joan i Miquel Sabaté, i Arnau Trullols Categoria aleví Sub12 amb un total de 31 jugadors inscrits Categoria Sub14 amb un total de 23 jugadors inscrits dels quals 2 eren del CE Espluga, Nil Ferrete i Laia Milla Categoria Sub16 amb un total de 15 jugadors inscrits dels quals 2 eren del CE Espluga, Bernat Milla i Eduard Trullols El Club Escacs Espluga de Francolí ha par�cipat en aquest campionat amb 7 jugadors, amb els resultats següents: Categoria sub10, Miquel Sabaté i Joan Sabaté, amb 1,5 punts (35ena i 37ena posició respec�vament). Categoria sub14, Nil Ferrete, ha aconseguit 3 punts (13ena posició) i Laia Milla amb 2,5 punts (17ena posició).

Categoria sub16, Eduard Trullols ha aconseguit 3 punts (8ena posició) i Bernat Milla amb 2 punts (13ena posició). El fet que alguns jugadors no poguessin par�cipar en alguna de les rondes va fer que fessin alguns punts menys dels que podrien haver fet. Tot i això, tots els jugadors van fer bones par�des i van millorar la seva posició respecte el rànquing inicial. També cal destacar que era la primera vegada que els joves jugadors Joan i Miquel Sabaté, par�cipaven en un campionat, fent un bon paper. En la categoria Sub10, per a jugadors nascuts el 2012 i 2013, era on el CE Espluga presentava més jugadors, 3 en total, i on tenia més possibilitats d'obtenir bons resultats. El jove jugador Arnau Trullols par�a en la 3era posició del rànquing, de 42 jugadors, superat només pel sistema de puntuació individual ELO per un jugador del TarragoMARÇ

2022

L'ACTUALITAT E

na CE i un altre del CE Cambrils. ronda amb 3,5 punts i en el 3r lloc. Aquesta temporada 2022, Arnau TruTot es decidiria en la 3a jornada del llols, ja havia aconseguit guanyar en 2 dia 19 en la 5a ronda s'enfrontava al lítorneigs; el de Perafort i el comarcal del Tarragonès, que li havien servit d'entrenament per a poder disputar aquesta fase final del Campionat de Tarragona. Amb les 2 primeres par�des del dia 5, que va guanyar, es va situar en 5a posició provisional empatat amb altres 8 jugadors a 2 punts, el segon dia va poder guanyar la 3a par�da i llavors es va enfrontar al primer classificat que a més era el jugador amb el n.1 del rànquing, el jugador més fort del campionat. Després d'una fluixa apertura es va anar refent en el mig joc i va igualar la par�da que es va acabar en taules (empat), sumant mig punt més, s'acabava la 4a Arnau Trullols. Cecdida

der, un jugador amb 4 punts que no havia perdut cap par�da, i al que després d'una bonica combinació, va guanyar. S'acabava aquesta 5a ronda amb 4,5 punts. Tot es decidia a la úl�ma ronda, enfrontant-se a una jugadora del CE Cambrils, que només havia perdut una par�da. Després de més d'1 hora i mitja de joc, va guanyar aquesta par�da i amb 5,5 punts i degut al millor desempat per haver jugat amb jugadors de millor puntuació va quedar Campió de la categoria Sub10. Des del Club Escacs Espluga, valorem la bona feina dels entrenadors i monitors de la nostra escola d'Escacs, i això ens anima a con�nuar amb aquesta tasca per fomentar i consolidar els escacs a l'Espluga. Enhorabona a tots. ■

El Casalet Kids tanca temporada amb més de 900 espectadors La 9a temporada del Casalet Kids es va donar per ﬁnalitza- sibles” de la companyia Mag S�gman, seguit de l’espectada aquest passat diumenge amb l’úl�m dels cinc espectacle de �telles “Galetes de Formatge” de la companyia Txo cles programats des del mes de novembre. ‘Valentina Teatre de Titelles, després va arribar “Baobab” de la Quàntica’ de la companyia de Teatre Anna Roca va tancar companya Pera Llimonera Teatre, l’espectacle sobre un nou cicle de teatre inreciclatge i sostenibilitat fan�l a l’Espluga de Fran“Passavolant… colí. Reciclant” i el cicle es Més de 900 espectatancava aquest passat dors han format part diumenge amb d’aquesta temporada “Valentina Quàntica” de que, per segon any la companyia de Teatre consecutiu i a causa de Anna Roca. la pandèmia, s’havia De cara a aquest 2022 traslladat al Teatre del des de l’Ajuntament de Casal. Des del noveml’Espluga s’ha ampliat el bre de 2021 i fins al pressupost municimarç de 2022, un cop pal per no esca�mar esal mes, pares i infants forços en la que serà la han pogut gaudir d’es10a temporada del pectacles d’allò més vaCasalet Kids i que s’iniciriats. arà entre els mesos d’ocLes sessions es van initubre i novembre ciar amb l’espectacle de d’aquest 2022. ■ Laia Molné │EFMR.cat màgia “El circ dels impos- Organitzadors del Casalet Kids. Cedida EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

C A S A L

TRATEA TEATRE

Els Pastorets surten enfor�ts del IV Congrés reconeixent-se patrimoni cultural immaterial 200 persones han par�cipat a l’esdeveniment que ha comptat amb una vintena d’ac�vitats acadèmiques, forma�ves, culturals i de debat i que s’ha celebrat a l’Espluga de Francolí Finalment, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya ha pogut celebrar l’esperada IV edició del Congrés de Pastorets de Catalunya que va haver de ser posposada els anys 2020 i 2021 com a conseqüència de la pandèmia provocada per la Covid-19. Amb un organització magistral i sense cap contratemps, els Pastorets de l’Espluga han exercit d'amﬁtrions de les més de 200 persones d’arreu de Catalunya que han par�cipat a les diferents ac�vitats acadèmiques, forma�ves, culturals i de debat que s’han celebrat aquest cap de setmana al Casal i al Casalet de l’Espluga. Divendres al vespre, el professor Jordi Bertran, va protago-

Acte institucional amb l'Orfeó Reusenc.

nitzar, juntament amb l’Orfeó Reusenc l’acte ins�tucional en un espai d’excepció: les Coves de l’Espluga. Bertran va oferir la ponència “Arrels dels Pastorets en la teatralitat medieval” i va ser el primer en qües�onar sobre si caldria iniciar el procés de sol·licitud de declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, alhora que va fer un extens repàs de les nombroses manifestacions culturals que comparteixen arrels amb el fenomen pastorets. En aquesta mateixa línia i en l’àmbit acadèmic també s’ha expressat Lluís García Pe�t, director de l’Ins�tut del Patrimoni Cultural Immaterial, que ha encoratjat als grups i a la Coordinadora a estudiar-ne la declaració. Segons el coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Josep Peramiquel, “el Congrés ens ha permès sor�r enfor�ts com a col·lec�u i com a fenomen i ha quedat clar que som patrimoni immaterial del nostre EL FRANCOLÍ

país que cal preservar i potenciar”. En aquesta mateixa línia, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, Adelaida Moya, ha recordat a la cloenda: “els Pastorets sou part del patrimoni de la cultura de Catalunya �ngueu el �tol o no”. Els pastorets, rebels En l’acte inaugural, el sociòleg Salvador Cardús, ha assegurat aquest dissabte que el cicle de Nadal gaudeix de bona salut, que és una tradició ben viva a Catalunya, i especialment els Pastorets que s’han adaptat al llarg del temps, preserven la llengua catalana, representen valors i reﬂexions de caràcter universal i “són un lloc de memòria social, de reinterpretació del passat per projectar-lo cap al futur”. Segons Cardús, a més, els grups que fan Pastorets no “són els conservadors de la tradició davant de la modernitat, sinó que és la tradició la que manté viu el moviment” per plantar cara a la cultura de masses i a la indústria de l’oci, uniformadora, que ens “vol dòcils i adotzenats”. En aquest sen�t, el sociòleg ha remarcat que “la cultura veritablement popular és la millor resistència en contra del control públic de les nostres vides” i “no és un residu a conservar, sinó un ferment a potenciar per plantar cara a la cultura de masses”. “Els que feu pastorets sou uns rebels que lluiteu a favor d’un país i per un poble normalment madur, encarat i orientat al futur”, ha tancat Cardús la seva intervenció despertant els primers aplaudiments de la intensa jornada d’avui. D’altra banda, les tres ponències d’àmbit acadèmic han esdevingut un viatge per l’art, per la literatura i pel patrimoni, el mateix viatge que els pastorets porten fent de des de fa segles. La catedrà�ca d’Història de l’art, Rosa Alcoy ha exposat com han estat imaginats, dissenyats i dibuixats els dimonis en destacades obres d’art i ha parlat de com, a poc a poc, les creences es van anar plasmant en tota mena de criatures nascudes del planter angelical, però transformades en monstres semi-humans. L’estudiosa de la cultura popular, Francesca Roig, ha fet un recorregut a través dels darrers segles i de la història moderna dels pastorets a par�r del veto del Concili de Trento. Per Roig “el més important és la vivència de par�cipar en una tradició que travessa segles, que ha anat passat el tes�moni de generació en generació”. El debat al congrés Tres taules rodones han protagonitzat la part de debat i reﬂexió del IV Congrés. A “Adaptació dels Pastorets a la realitat de gènere i als temps” s’ha parlat sobre la necessitat d’evolucionar cap a una normalitat de gènere, tenint en compte que els àngels i els dimonis no tenen sexe i que els

MARÇ

2022

pastorets són un altaveu de la societat. El debat també ha girat sobre la necessitat de reconèixer la cultura existent, però readaptant i fent noves dramatúrgies. A par�r d’aquí la deliberació s’ha obert analitzant sobre si fer uns pastorets nous adaptats als nous temps, poden esdevenir també pastorets i se’n poden dir així. La professionalització i dedicació d’alguns àmbits ha centrat les altres dues taules rodones. En la mitjans i xarxes s’ha remarcat la necessitat de dedicar temps en comunicar i que sigui una persona o un equip dedicat exclusivament a això. El debat d’aquesta taula també ha girat en la importància de transcendir l’àmbit local i arribar al món global per agafar visibilitat com a col·lec�u. A la taula “Tot voluntariat o amb professionals?” els ponents han coincidit en assenyalar que és important que els actors siguin amateurs ja que és el poble qui fa l’espectacle i manté la tradició i l’entusiasme. Però la realitat demostra que és l’únic espectacle on hi ha barreja de professionals en aspectes de so o llums i que és necessari buscar un equilibri i ser amateurs amb exigència professional. Masterclass i tallers En l’àmbit ar�s�c s’ha gaudit d’una masterclass amb l’actor Dafnis Balduz, que ha estat una interessant taula rodona, i després una sessió ar�s�ca intensa amb el polifacè�c Pep Plaza. La directora Txell Roda a impar�t una masterclass de direcció. L’àmbit tècnic s’ha desenvolupat al teatre del Casal que ha servit d’escenari per repassar les tecnologies digitals a primera hora, i després en Miquel Pujol i en Josep Maria de Ramon han estat el “ying” i el “yang” de la pirotècnia als Pastorets. Tant, que ﬁnalment ha quedat el dubte entre els assistents que si s’ha de fer servir o no. A la tarda, el mag Jordan Bosco ha posat en valor els esco�llons que a dia d’avui encara tenen alguns teatres i ha

pogut compar�r coneixements, experiències i anècdotes. La cloenda presentada pel periodista i actor de Pastorets, Xavier Graset, ha servit per homenatjar a persones que fa 50 anys o més que fan pastorets, als grups par�cipants i per lliurar els premis del VI Fotoconcurs. “La música dels Pastorets, un viatge d’emocions pel territori” ha estat el concert que ha posat la cirereta del IV Congrés, amb músiques procedents de diferents representacions d'arreu del país, interpretades per músics professionals sota la direcció de Sergi Esparza. Aquest diumenge, els úl�ms congressistes que quedaven a l'Espluga han gaudit de visites inter-

Taller de maquillatge.

Visita al Paratge de Poblet.

donat solucions en base a la màgia i la il·luminació per remarcar i resoldre escenes de les representacions de pastorets. Als tallers de maquillatge i vestuari s’ha vist com fer servir el làtex per envellir a una persona o conver�r-la en dimoni, i com treballar vestuari i a�rezzo. La cloenda ha servit per visualitzar el punt de trobada, germanor, relació i intercanvi que s’ha produït al llarg de tota la jornada després de dos anys de pandèmia i dues temporades de pastorets especialment complexes; i ha reforçat la pinya que hi ha entre els diferents grups que han

Conca de Barberà, la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Coordinadora de Pastorets La Coordinadora de Pastorets de Catalunya es va fundar l’any 2007 per aglu�nar els grups que representen Pastorets arreu de Catalunya. És una federació d’en�tats que té com a objec�u establir un espai de relació i intercanvi entre els diferents grups responsables de les representacions, donar difusió als Pastorets com a element patrimonial de la nostra cultura, potenciar la formació i estudiar i fomentar la recerca del fenomen Pastorets. ■

EL FRANCOLÍ

Dinar a peu dret.

preta�ves per l'entorn urbà i el Museu de la Rural o pel Paratge Natural i el Mones�r de Poblet. El IV Congrés de Pastorets de Catalunya ha estat organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i els Pastorets de l’Espluga de Francolí amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, el Consell Comarcal de la

MARÇ

2022

C A S A L ESCOLA DE DANSA DEL CASAL DE L'ESPLUGA

L’Escola de Dansa del Casal de l’Espluga es classifica al Dance World Cup Tres coreografies han estat seleccionades per representar l'Escola de Dansa del Casal al concurs mundial Dance Word Cup. Aquesta és la sisena vegada que l'escola es classifica per concursar al mundial però és la primera vegada que ho fa amb tres coreografies diferents. Les tres coreografies classificades han estat amb la disciplina de contemporani: un solo de la ballarina de la categoria sènior, Mar Foguet amb “I Why Not”, el grup de mi-

Tempus Fughit. J. Estadella

nis “Tempus Fughit” d'Emma Bonet, Queralt Franquès, Guiomar Morlans i Arlet Fabregat, i Èlia Romero en la categoria de pe�ts amb el ball “A primera vista”. El concurs mundial d'aquest 2022 �ndrà lloc a San Sebas�an l’úl�ma setmana de juny i primera de juliol. La directora de l'Escola de dansa del Casal de l'Espluga es mostra molt orgullosa per l'èxit assolit aquest any, i destaca l'esforç que han fet aquest any tant les ballarines com les seves famílies. ■

Representació de l'EDC al WDC. J.E.

Èlia Romero. Jèssica Estadella

El Casal obre un concurs pel lloguer del Bar del Casal Com ja es va comunicar en la passada publicació d'El Francolí, el Casal de l'Espluga, conjuntament amb els llogaters del Bar, han decidit, de comú acord, posar punt i final a les relacions comercials. És per aquest motiu que la junta del Casal ha decidit obrir un concurs per tal que tots els espluguins i espluguines que ho desitgin puguin presentar-se com a llogaters/es de l'establiment. Els aspirants hauran de complir els següents criteris: - L’import mínim de l’arrendament mensual és de MIL (1.000,00 euros) mensuals, més IVA, amb aplicació de l’increment anual segons IPC per Catalunya, amb dipòsit de ﬁança de dos mensualitats, amb formalització del corresponen contracte d’arrendament, podent sol·licitar acreditació de solvència econòmica. - Els aspirants a l’explotació del Bar del Casal, hauran d’acreditar estar empadronats a l’Espluga de Francolí. - La junta direc�va execu�va, prèvia reunió amb als candidats, valorarà la idoneïtat de la persona o persones, als EL FRANCOLÍ

efectes d’explotació del Bar del Casal. - La decisió de la junta direc�va serà inapel·lable. Criteris d’aplicació obligatòria: -Seguint els criteris dels estatuts del Casal, les comunicacions o enunciats han de ser en els idiomes oficials, figurant sempre el català. -No es podrà canviar el nom de l’establiment, essent aquest “Bar del Casal”. - L’estructura del local es man�ndrà intacta, a excepció que en aplicació de norma�va sigui necessària alguna adequació o per acord de les parts. - L’arrendatari s’haurà de posar d’acord amb l’actual gerent del Bar del Casal, als efectes d’adquisició dels ac�us propis. Els/les interessats/des poden fer arribar la proposta per escrit a info@casaldelespluga.cat o a les oficines del Casal fins al 29 d’abril de 2022. ■

MARÇ

2022

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

La Formació Permanent enceta la 44a temporada El dijous, dia 3 de març, s'inicià la 44a temporada de la Formació Permanent, amb un gran èxit d'assistents. L'obertura de la Formació va anar a càrrec d'Isabel Miró, amb el tema "On és Pere". Va anomenar els diversos Cèsars de Roma, explicant la construcció del circ de Neró i el turó anomenat Va�canus, on es va anant construint una necròpolis, amb tombes cris�anes i paganes. Cal recordar que els romans cremaven els seus difunts, a diferència dels cris�ans que els enterraven, aquests ho feien prop del lloc de la mort. Va fer una anàlisi acurada de la tomba de Pere en les diverses èpoques, fins avui. Al finalitzar la xerrada , la Presidenta del Casal, M. Dolors Civit va pendre la paraula per comunicar la incorporació de dues membres més a la Junta, Maria Cursà i Assumpció Bonet i la decisió de M. Assumpció Carulla de deixar el seu càrrec de Presidenta de la Formació. Tot seguit va llegir unes paraules d'agraïment per aquests quaranta-quatre anys a la junta i vint al capdavant. Les paraules eren un clar elogi, per la feina ben feta, pel treball realitzat i per la seva persona. Se la va obsequiar amb un marc de fusta amb fotos de la Formació i un ram de flors.

ta feina i el futur dels medis de comunicació. Vam gaudir, i molt, de la Dolors Sanahuja i Torres. La seva xerrada ens va sorprendre, va desgranar els conceptes “Caracter, personalitat i educació”. Va introduir la deﬁnició que va fer Sòcrates sobre la persona humana, que pensa i raona, aquest fet ens fa lliures. Encara que el temperament és la part innata i d’origen genè�c. El caràcter és la interactuació de l’ambient amb el temperament i conformarà el caràcter de la persona, el podrem modelar amb l’educació, però no canviar. La conferència va anar acompanyada de moltes anècdotes de la Dolors. Va obrir un col. loqui on els assistents van fer força preguntes. Per acabar el mes, els geganters i nans de l’Espluga amb Jordi Batet, José Luís Torre, Xavi Lozano i la presidenta dels geganters , nans i grallers Mar Gili van iniciar la celebració dels 75 anys dels gegants i nans. En Jordi Batet ens va fer un repàs de les ac�vitats dutes a terme aquests darrers anys. El José Luís ens va recordar la di�cil tasca de mantenir la tradició dels gegants i nans a l’Espluga. En Xavier Lozano ens va endinsar en la història dels primers gegants que van ser comprats a l’empresa Ingenio de Barcelona al 1947, eren fets de motllo i van ser els segons de Catalunya i els quarts de l’Estat. Perpoder-los pagar, l’Ajuntament va restar una pesseta a la car�lla de racionamet, però una assistent va fer l’aportació que eren dues pessetes; també que els gegants en principi no portaven corones. La Mar Gili va explicar el funcionament de l’en�tat, com funcionen i el seu repte actual amb la nova ves�menta dels gegants Ponç i Beatriu, que es presentarà el 4 de juny. ■

Maria Assumpció Carulla i Maria Dolors Civit. M. Assumpció Bonet

En Jaume Massó , va ser el següent orador, “La recuperació de Poblet, de l’exclaustració fins al 1941. Notes i observacions”. Com bon historiador va referenciar els llibres i guies publicats sobre Poblet abans de la reconstrucció. A par�r d'una guia publicada pel Sr. Eduard Toda, quan només tenia 15 anys, va glossar la figura d'aquest, el seu treball, les seves relacions als més alts nivells, i la seva dedicació, fins a la seva mort a Poblet al 1941. Dijous 17, amb amenaça de pluja, l’Òscar Palau i Just va omplir l’auditori del Casalet, “Present i futur dels mitjans de comunicació”. El periodísta espluguí, amb un llenguatge entenedor per a tothom, va fer un repàs de què és ser un comunicador i un periodista, va explicar què comporta la feina d’un bon periodista, va analitzar com es paga aquesEL FRANCOLÍ

Carme Permiquel presenta a Jaume Massó. M. Assumpció Bonet

MARÇ

2022

REPORTATGE ERNESTO DE AGUIRRE Y OLÓZAGA, L'ALCALDE MADRILENY ARRIBAT VIA GUATEMALA (2 PART) TEXT: FERRAN CIVIT I MARTÍ

IMATGES: FONS CIVIT I MARTÍ

Com a alcalde i exmilitar també va par- fué presidido por el capitán general señor Barrera , el gobernador civil de �cipar en banquets de recepció a reTarragona general Soler y el alcalde presentants militars, que eren els goseñor Aguirre de Olozaga, asistiendo vernants efec�us del país sota la figuunos cuarenta comensales, pues dura autoritària del general Primo de Rirante el viaje fueron sumándose a la vera. El 21 de juny va visitar el poble el comitiva, en diferentes automóviles, general Barrera, tal com reflecteix el los representantes de las corporacioDiario de Tarragona tres dies més tard: nes agrícolas visitadas. “El capitán general visita varias bodeBrindaron el director de la Federación gas y ofrece elevar un mensaje al GoAgrícola de la Conca de Barbará, señor bierno Talavera, quien abogó como solución LOS QUE ACOMPAÑABAN AL GENERAL a la crisis vitícola por la prohibición abBARRERA soluta del alcohol industrial en los usos El domingo realizó el capitán general de boca; el señor Batalla, quien puso don Emilio Barrera su anunciada viside relieve como paliativo de gran imta, a diferentes Sindicatos y Bodegas portancia, el destinar parte de la proCooperativas de la provincia de Barceducción de uva a la fabricación de prolona y de la de Tarragona para hacerductos de dulcería y jarabes, afirmanse cargo de la aguda crisis porque atrado que hay una casa comercial en Barviesa la vitivinicultura y de las soluciocelona que ofrece compras de mosto nes que puedan darse al gravísimo proconcentrado a 33 grados, y neutralizablema. Acompañaban al señor Barredo, al mismo precio que el azúcar de ra sus ayudantes señores Reina y Fernremolacha; el ingeniero agrónomo ández; el ex diputado provincial señor señor Oliveras, que hizo un completo Juncosa, el exconcejal señor Batalla y estudio de la actual crisis, y expuso la el director general de los Servicios Ernesto Aguirre i Dolors Bernat a València, conveniencia de convertir en azúcar agronómicos de esta región señor Oli- anys 30. parte de las cosechas vitícolas; el señor veras, con su hijo don MaGomis, que expuso la obra riano. realizada en este sentido … en los Estados Unidos con EN ESPLUGA DE FRANCOLI motivo de la ley seca; el En Espluga de Francolí fué señor Juncosa ,que señarecibido el capitán general ló la conveniencia de un por el alcalde señor Aguirinforme al gobierno, con re de Olozaga, con el Ayundatos concretos, en el que tamiento en pleno; Juntas intervengan todos los eledirectivas del Sindicato, mentos interesados en la Agrícola y Bodega-Coopesolución del problema, dirativa, señores Porta y Rociendo que, de un modo selli, juez señor Trullols, matransitorio y para el moestro señor Poch y rector mento actual, podía acepreverendo Sans. tarse la proposición del BANQUETE señor Talavera; y el alcalEn las Masías de Poblet tu- Invitació a l'enllaç d'Ernesto Aguirre Ballester i Maria Concepción de, que dio las gracias al vo lugar un banquete, que Ribas de Pina. capitán general por haEL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

REPORTATGE ber querido conocer la realidad del pro- actuació, durant el poc temps que ha menta el 17 de juny del 1933) i on troblema visitando una extensa zona vití- estat al davant de la Corporació Muni- bem a la mateixa ciutat que el seu fill cola catalana. cipal, és digna de tota lloança i per això el 26 d’octubre del 1930 assoleix el “baDISCURSO DEL CAPITÁN GENERAL ens plau felicitar-lo des de les planes chillerato universitario”. En aquesta El general Barrera dijo que no podía de EL FRANCOLÍ. Ens prega que en l’im- empresa, el seu fill del mateix nom el menos de estar satisfecho por conocer possibilitat de poder-se despedir de subs�tuirà. Aquesta empresa acabarà el verdadero nervio del problema viti- tothom, ho fem nosaltres en nom d’ell fusionant-se amb altres per a acabar vinícola, no disimulado con escenogra- , cosa que amb moll de gust cumplím.” formant part dels grans conglemorats fías que sólo distraen la atención del La revista esmentava una visita del ma- constructors de l’Íbex-35. fin esencial. Para resolver estos proble- teix Aguirre al poble per les festes naTornaran ocasionalment a l’Espluga mas, añadió, precisa ecuanimidad, dalenques el 30 de desembre del 1925. de Francolí o a Barcelona, com a la bohuyendo de exageraciones. Después Després ja no va sor�r més a la publi- da de la Dolors (la Lola) amb Joan Civit de glosar los discursos, dijo que le ha- cació, pel simple fet que la dictadura i Alsó de cal Fartet, el 16 d’abril del bían demostrado que no cabía otro cul- que havia posat Aguirre d’alcalde va 1931. Casualment, dos dies després tivo que el de la vid; pero, de la proclamació de la repúañadió : ¿es que todo lo deblica. béis esperar del Estado?, A València hi estaran fins ¿por qué no ponéis en práca la seva mort. Allà hi viuran tica las soluciones que protots tres i des del 1936 tamponéis? Ved el ejemplo de bé amb ells el meu pare, los viticultores de los EstaJuan, que ja no va tornar a dos Unidos. Vosotros colaveure els seus pares i gerboráis en la vida económimans fins a l’adolescència a ca del Estado, y éste debe causa de la guerra i la postayudaros; pero no todo deguerra. L’Ernesto va ser un béis esperarlo de él. Quiefalangista de primera hora i ro suponer, que vuestros inva tenir un dels primers cartereses necesitan de lo que nets del par�t, malgrat que pedís; pero tened en cuenaquest, tot i haver-lo vist, no ta que en España hay otros l’hem pogut recuperar. Va mil intereses que son tammorir el 18 de febrer del 1941 bién importantísimos y que als 60 anys d’edat, i el funeno se pueden sacrificar. Me D'esquerra a dreta: Ernesto Aguirre (fill), Ernesto Aguirre i desco- ral se li va fer el 27 de febrer ofrezco a traducir vuestras negut. València. a l’església de sant Mar� de aspiraciones en un mensaValència. Està enterrat al ceje al Gobierno, exponiéndolas lealmen- treure de la circulació El Francolí i al- men�ri de la mateixa ciutat al nínxol te, sinceramente. Dadme estos datos, tres publicacions en català. provisional (número 164, 3a tramada desprovistos de toda pasión y exageI secció 10a) que la seva vídua va adración, y yo lo haré. Pensad que mi des- Darrers anys quirir el 28 de gener del 1947 a perpacho en Capitanía está abierto para A Barcelona, hi seran poc temps amb petuïtat. El seu fill Ernesto Aguirre i todos: para los grandes, para los me- la seva dona Dolors i la filla Lola i el seu Bernat es casaria amb Maria de la Condianos y para los pequeños. Entre gran- fill pe�t Ernes�to. Per estrany que sem- cepción Ribas de Pina, filla de militar des aplausos y vivas a España, al Rey bli, el 4 de desembre del 1926 el tro- també, el gener del 1947 i moriria joy al capitán general, se dio por termi- bem en un llistat de damnificats d’un ve, el 1963 a Madrid. Ernes�to, memnada la fiesta.” huracà a Cuba, segons registre de l’am- bre de la direcció de la Falange als anys Finalment, la seva etapa a l’Ajuntament baixada espanyola. Suposem que de- 30 va ser empresonat en una txeca va finir després de pocs mesos i va te- via ser en una escala d’un viatge d’a- durant la Guerra Civil en unes condinir un ar�cle lloatori per part de la re- nada o tornada a Guatemala. cions duríssimes (fins I tot s’havia de vista local el 15 de setembre del 1925: Però de manera estable, aviat es veure la seva orina per a poder sobre“Ha dimitit del càrrec d’Alcalde de nos- traslladen a València, on serà gerent viure), malgrat va poder sobreviure tre vila En Ernest d’Aguirre, per trasla- de la Compañía Peninsular de Asfaltos perquè va formar part d’un Intercandar son domicili a Barcelona. La seva (La Correspondencia de Valencia ho es- vi de presoners, allà va tenir repercusEL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

REPORTATGE sions ens els pulmons que acabarien degenerant en un càncer de pulmó que el portaria a la tomba. La seva mare Dolors el sobreviuria ﬁns el novembre del 1970, quan va morir a Tarragona poc abans de fer 70 anys. Hem vist com era Ernesto Aguirre a través de la documentació i la seva imatge pública. Però com era portes

endins? Segons explica la família, actuava dins la més estricta moral puritanista i catòlica. Per exemple, no perme�a al seu nèt portar amics a casa o posava agulles a les taules per evitar que la gent hi posés els colzes a sobre. El fet d’anar a missa cada diumenge no li va impedir, tampoc, gastar-se la fortuna familiar de la seva dona a través

de pros�buls i tavernes. L’Ernesto va ser un home que va viure els darrers batecs de l’Espanya imperial i va conèixer els primers de l’Espanya feixista. Va viure a cavall entre dos con�nents i va realitzar diferents oﬁcis. Però el que no es pot negar és que va ser l’alcalde més fugaç i més curiós de tot el segle XX. ■

E S PA I S O M M E L I E R Regalem un vi , per què no?

El vi sempre és un regal que queda bé amb tot. Amb l'amic entès, amb un client exigent o fins i tot amb un veí… Però a l'hora de comprar-lo no sempre es té clar quin triar. Recomano tenir en compte dues premisses abans de comprar: per a qui és i quant et vols gastar. Per a qui és el vi? No és el mateix regalar un vi a un aficionat que gaudeix del vi amb els amics que un entès on la seva afició és el vi. Mentre al primer li pots regalar un vi afruitat, agradable, fàcil de beure, en un estoig de tres ampolles perquè comparteixi sempre que vulgui, al segon el pots sorprendre amb una ampolla de producció limitada. Igualment cal tenir en compte quin �pus de vi prefereix l’amic o client. Si és més de blancs, negres o fins i tot si prefereix les bombolles, les opcions no

EL FRANCOLÍ

s'acaben. A més, sempre hi ha cellers que, per nom i reputació, tenen renom

i amb els seus vins t'assegures una miqueta. Això sí, sempre cal pensar que una imatge val més que mil paraules, i un vi ben presentat en una caixa o estoig reforça una molt bona impressió. Quant et vols gastar? Tan important és conèixer els gustos de l'homenatjat com saber quant et

vols gastar. Encara que el vi més car no sempre és el millor, la veritat és que com més poder adquisi�u �nguis, més opcions �ndràs per a triar, sobretot si es tracta d'un amic entès al que vols fer molt feliç si aconsegueixes un vi di�cil de trobar, amb una història i unes peculiaritats par�culars. No obstant això, com ja hem dit, per gaudir d'un bon vi no cal gastar-se el que no està escrit. Per sort el món del vi està replet de meravelloses referències que permeten triar al gust del consumidor i sobretot de la butxaca. Finalment cal dir-vos que avui en dia tenim una quan�tat de pàgines web especialitzades en venda de vins de totes les regions del món, i que, aplicant els ﬁltres de cerca, és molt fàcil triar entre tantes referències. ■ Mariona Rendé, sommelier

MARÇ

2022

L A R I A L L E T A

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"És cosa de tots" “L’estat espanyol ha estat sempre en contra del català i, en comptes de protegir-lo, segons l’obligació constitucional, es guarda prou de permetre que pugui ser equiparable al castellà. Van contra el català perquè és el nervi de la nació. No van a protegir cap dret de ningú, és la mateixa ofensiva de sempre per altres mitjans, ens ho sabem de memòria. És feina dels partits catalans, singularEL FRANCOLÍ

ment d’Esquerra, pels seus pactes amb el govern espanyol, donar una resposta política a aquesta regressió. [...] Però el més important és espavilar-se. Cap govern no guanyarà sol la batalla. El victimisme deprimeix i la passió s’encomana. I la divisió és la derrota segura. Tenim una brillantíssima herència cultural al darrere, amb cua de segles, com per no respondre amb orgull guanyador [...] No és fà-

cil, perquè cal suplir tot el prestigi i tota l’autoestima que se li nega a una llengua quan té un estat que li va en contra. [...] Això sí, l’audàcia no serà plantar cara amb declaracions, sinó atrevir-se a treure’s la mandra burocràtica de sobre i mobilitzar el millor talent en favor del català”. ■

Antoni Bassas Ara, 22 de gener del 2022

*Fragment escollit per Andreu Morta

MARÇ

2022

LA BÍBLIA ENS PARLA El Senyor salva (Os. 14,5-10)

Profetes menors

Diu el Senyor: «Jo els guariré de la seva infidelitat i els es�maré amb tot el cor. Ja no es�c indignat amb ells. Seré per a Israel com la rosada; florirà com el lliri i la seva soca arrelarà com la dels àlbers. Els seus rebrots creixeran, i �ndrà la ufana de l’olivera i la fragància del Líban. Es refaran els qui visquin a la seva ombra, seran fecunds com el blat, creixeran com una parra i es parlarà d’ells com del vi del Líban. Efraïm, què �nc a veure amb els ídols? Soc jo qui respon i vetlla per tu. Soc com una savina frondosa: els teus fruits venen de mi.» ¿Qui és prou savi per a entendre això, prou intel·ligent per a comprendre-ho? Els camins del Senyor són planers, i els homes justos els segueixen, però hi ensopeguen els qui no són fidels.

El llibre d’Osees comença narrant el seu matrimoni que esdevé un desastre. Les infidelitats de la seva muller Gómer serveixen a l’autor del text per comparar la infidelitat del poble d’Israel envers el seu Déu. És un llibre complex per la seva di�cil comprensió i a voltes contradiccions i duresa. L’objec�u del llibre és ajudar a entendre que Déu es�ma els homes amb un amor de pedra picada, amb una fidelitat apassionada que traspua gratuïtat per totes bandes. El Déu d’Osees és un Déu transcendent que viu dins nostre. El llibre d’Osees té 14 capítols i va ser escrit a mitjans del segle VIII a.C. El seu nom vol dir “El Senyor salva”. El fragment que us proposo és molt bonic, ens diu que el senyor ens guiarà a través de la natura i que els seus fruits venen d’ell: “Sóc com una savina frondosa”. ■ Profeta Osees. Icona russa del segle XVIII.

Manel Morgades

El penyic al perxe La Cuina i el menjar 3

el parlar de l'Espluga de Francolí

Baijoca: Mongeta tendra. Ex. “No sé si se les minjarà, les baijoques no li fan gaire el pes”. Penca: Tira ampla i rela�vament gruixuda que hom treu d’alguna cosa. Ex. “Aviat ho hai �ngut apriat: una penca de bacallà, no gaire grossa, amb una mica de patata bullida i baijoca”. Eixarreir: Ressecar, socarrimar, cuinar en oli excessivament. Ex. “Te n’has anat al perxe i t’has dixat la carn al foc, mira… tota eixarreïda, ara no hi haurà qui se la mengi”. Embafar: A�par, carregar molt l’estómac una menja o una beguda per l’excés de dolçor, de greix o d’espessor. La forma de par�cipi sempre com a sinònim de «�p, sadollat, fart, etc.» Ex. “No, no en vui de tortell, gràcies, es�c embafada”. Minjar: Menjar. Ex. “Té una gana que s’alce / l’alce, del ma� que no ha minjat re”. Sabruixir / Sobruixir: Sobreeixir, vessar, sor�r un líquid fora del recipient o cavitat que el conté normalment per causa d’un excés de calor. Ex. “Sento una aulor com de cremat… Ai coi! Ia se m’ha tornat a sabruixir / sobruixir la llet del cassó!”. ■ Jordi Crespo

EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

MUSEU DE LA VIDA RURAL Ac�vitats de Setmana Santa al Museu de la Vida Rural

El Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla encara el període vacacional coincidint amb Setmana Santa amb diverses ac�vitats de caire familiar. La proposta més destacada és l’elaboració d’un projecte d’art comunitari amb avis i nets i acompanyats del col·lec�u Ruta Gràfica, vinguts des de Mèxic. També s’ha programat Patufet, on ets?, una ac�vitat que aproxima l’agricultura als infants, la proposta singular Cultura Ecològica per a famílies i una visita dinamitzada a l’exposició Generació [Re]. A més, el museu obrirà en el seu horari habitual de 10.30 a 18.30h, també els dies fes�us 15 i 17 d’abril. Coincidint amb les vacances escolars de Setmana Santa, el Museu de la Vida Rural acollirà de l’11 al 16 d’abril el col·lec�u mexicà Ruta Gràfica que dinamitzarà diversos tallers per tal d’elaborar una gran obra ar�s�ca comunitària a par�r de la tècnica del gravat. Per aquesta ac�vitat, el museu fa una crida a avis i nets perquè s’hi inscriguin a i se sumin a la proposta de fer el “Gran Mapa del Temps” del poble, que serà l’obra que en sor�rà. Els dies 11, 12 i 13 es faran els tallers a l’MVR (amb un grup de ma� i l’altre de tarda) i el dia 16 a les 12 h, es presentarà el resultat obert al públic i amb els par�cipants. Ruta Gràfica MX és un projecte que s’inicia l’any 2016 amb la fusió́ del taller de gràfica El Tendedero (Luisa Estrada, Ciutat de Mèxic) i el col·lec�u Think Big Project (Guillem Font, Barcelona), amb l’objec�u d’acostar

Activitat Patufet, on ets? MVR

ves�garan d’on venia el que menjaven els nostres avis i besavis: el pa, el vi i l’oli, elements centrals de la nostra dieta mediterrània. Recuperant els valors imprescindibles que regien la seva feina: l’esforç, l’estalvi, la previsió, el no llençar res… I, sobretot, el fet de tenir cura de la terra. La visita temà�ca recorrerà part de l’exposició permanent del museu per acabar a l’hort agroecològic del mateix museu. També el dissabte 16 d’abril a les 10.30 h del ma�, hi ha programada la proposta familiar Cultura Ecològica. L’ac�vitat contempla una visita al museu per explicar, a través del joc, la interacció i dinàmiques ar�s�ques, com vivien i treballaven els nostres avis i àvies en el món rural. A més, d’una inserció a l’hort i jardí etnobotànic del museu per entendre com es conreen alguns aliments de manera ecològica i sostenible. Després, guiats per l’expertesa de Drac Ac�u, les famílies aniran ﬁns a l’entorn del Castell de Riudabella on descobriran el fascinant món de les abelles per aprendre per què aquests insectes tenen un paper determinant per al nostre ecosistema. El mateix dissabte 16 d’abril, però a les 17 h, s’ha programat una nova sessió de visita dinamitzada a la nova exposició de producció pròpia del Museu, Generació [Re]. Per a par�cipar en qualsevol d’aquestes ac�vitats cal fer reserva prèvia que es pot fer a la web del museu o trucant al 977 87 05 76. ■

Taller de tècnica de gravat. MVR

la gràﬁca a tots els públics, aportant experiències sensibles i crea�ves de forma col·lec�va. D’altra banda, l’MVR ha preparat l’ac�vitat Patufet, on ets? pels dies 15 i 17 d’abril a les 11 h. Amb el personatge del Patufet, els més pe�ts descobriran com treballaven els pagesos per tal d’aproximar-se al món de l’agricultura. D’aquesta manera, les famílies par�cipants inEL FRANCOLÍ

Cultura Ecològica per a famílies. MVR MARÇ

2022

HISTÒRIES DE LA NOSTRA FESTA Capítol 7: ‘75 anys de gegants i nans’ L’any 1947, ara fa 75 anys, l’Ajuntament de l’Espluga de Fran- aclareix que l’any de la compra l’Ajuntament no tenia una colí va adquirir els seus primers gegants i nans (Roca, 2005). assignació al pressupost per comprar els gegants i per això Fins llavors, la tradició fes�va espluguina s’havia basat en es va optar per les cartilles de racionament. Aquesta mesura els balls populars com el ball de bastons, el ball de diables, no va ser ben acceptada en un principi: “en aquell temps, els balls parlats, castellers i grallers. una pesseta no deixava de ser una pesseta”, deia Torres Els dos primers gegants es van adquirir, com era habitu- (Guasch, 1986), però de seguida l’opinió dels espluguins al en l’època, al taller El Ingenio de va canviar “radicalment quan van Barcelona, d’on van sor�r molts dels veure’ls ballar”. gegants i capgrossos catalans, la maUn dels fets curiosos és que els gejoria amb el mateix aspecte, construgants van arribar a l’Espluga sense ïts a par�r d’un motlle. Els de l’Esplucorona (Roca, 2005), tot i que es desga són els segons de Catalunya i els carta que fossin un encàrrec de l’ajunquarts d’Espanya sorgits del mateix tament republicà. L’Ajuntament de motlle després dels de Roquetes, BaRoquetes també va comprar els masauri (País Basc) i Laredo (Cantabria) teixos gegants el març de l’any 1947, (Miralles, s/d). sense corones (Miralles, s/d). El 1948, L’Ajuntament va adquirir els geperò, l’Ajuntament franquista de l’Esgants i quatre capgrossos (els dos pluga va encarregar de seguida una macers –sense barret-, el vell i la vecorona per cada gegant a la casa Inlla; poc després van adquirir-se el genio (Roca, 2005), com manaven les turc i la gitana) amb l’aportació d’una directrius del moment en què les ﬁo dues pessetes (6/12 cèntims gures s’havien d’inspirar en els reis d’euro) de les cartilles de racionament catòlics Ferran i Isabel. També ho hadels espluguins, amb les quals es via fet l’Ajuntament de Roquetes el gestionava el repartiment de juny de 1947 (Miralles, s/d). productes de primera necessitat per L’any 1986 es van batejar amb els a la venda als comerços locals, en noms de Ponç Hug de Cervera i Beaèpoca de la postguerra civil espanyola triu de Milany, vescomtessa de Bas, (Roca, 2005 � Torres, 1974). Fins fundadors de l’Espluga de Francolí, a llavors no hi havia hagut gegants ni qui el comte de Barcelona, Ramon Bemai s’havia fet cap gestió per tenirrenguer IV entregà la Carta de Poblane, diu l’agutzil de l’època Jaume ció i els encarregà construir a la zona Torres en un article a la revista El Els dos gegants en cercavila el 1966 pel carrer una fortalesa i celebrar-hi mercat l’any Francolí (Guasch, 1986). El mateix de l’Hospital, amb els Nanos. Fons Pep Torres 1079 (Roca, 2005). Aquell mateix 1986 van estrenar nous ves�ts, els actuals, elaborats per la companyia ‘Aragonesa de Fiestas’, de Saragossa, que també els va restaurar (Miralles, s/d). Pots ampliar les històries de la nostra festa al portal webs. gegants.cat/esplugadefrancoli REFERÈNCIES:

Una de les fotograﬁes més clares dels gegants de l’Espluga pocs anys després de l’estrena. El 1951 a les festes de Santa Tecla de Tarragona. Pere Català i Roca – Fons Pere Català – Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-1236-N-5550

EL FRANCOLÍ

Xavier Lozano Bosch

Guasch Vernet, A. (1986, juliol). La semblança de dos dels nostre veïns: Els gegants -amb mo�u del bateig oﬁcial. El Francolí́. Casal de l’Espluga de Francolí. Lozano, X. (varis anys). Arxiu personal, de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Fancolí. Miralles, J. (s/d). Recerca (en execució) per l’estudi dels gegants de la casa Ingenio. Arxiu Ferragut. Pendent de publicació. Torres, J. (1974). Història dels Gegants de l’Espluga de Francolí. A (s/ a) Recull de l’Espluga (1974). Centre Excursionista Francolí i Parròquia de l’Espluga. D.L. T-2192-74. Roca,J. (2005). Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX. Volum VI. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.

MARÇ

2022

ARA FA 100 ANYS El Francolí, març de 1922, ara fa cent anys

El març de 1922 degué ser un mes tranquil a l’Espluga de Francolí. Però algunes persones s’ho passaren ben malament. Joan Farré i Gual, el doctor Farré, perdia la seva es�mada Rosalia Micó i Musté. Només tenia 19 anys i pel Joan de cal Gamell significà un trauma important. A l’Estat, el govern central que encapçalava el mallorquí Antoni Maura va caure per les dificultats que li posava en Romanones, que a més estava molt enfadat, per una qües�ó de garan�es cons�tucionals. La lluita dels par�ts polí�cs amb possibilitats de governar, dura encara cent anys després. Pujava el preu de l’electricitat. Cap novetat, doncs. El poble protestava contra la Canadenca. Seguia la guerra del Marroc, on hi havia alguns espluguins complint el seu servei militar. Rússia rebia socors de tot el món, malgrat que la seva sort era desesperada. Barcelona ja treballava en el projecte d’Exposició Universal. Per contrast amb les no�cies religioses: mossèn Josep Solé va prendre possessió canònica de Beneficis a la parròquia de l’Espluga, es parlava i hi havia molt mullader, perquè en un cafè del poble, s’hi havia fet un espectacle que es qualificava de pornogràfic. A més, s’acusava a l’alcalde

EL FRANCOLÍ

de permetre-ho. Se li acabava el període de servir al poble. El primer d’abril es renovava el consistori amb els regidors recentment elegits. L’Espluga, o una part d’ella estava il·lusionada amb el projecte de construcció d’un safareig públic, el qual s’ha d’emplaçar al davall del pont del gorg de la Font Baixa. “No hi ha res que duri cent anys”, deien els vells abans. Una dada interessant que ens va donant El Francolí de la primera època (1921-1926) és el moviment de població. Hi ha els noms de les persones afectades. Entre el gener i el març de 1922, a l’Espluga hi naixeren disset nadons. S’hi celebraren nou matrimonis. I pel que fa a defuncions: quatre el gener, quatre el febrer i nou el març. En total, doncs, disset. La població no va variar. Amb tot, hi havia pe�tes no�cies que afectaven de valent al poble. Marxava el mestre Josep Rovira Bru. Hi era des de 1906 i fou també una d’aquelles personalitats en el món de la pedagogia que valdria la pena que coneguéssim una mica més. També deixava l’Espluga el metge Antoni Terol. L’espluguí i mestre Josep Casanovas Clota fou nomenat professor del Grup Baixeras, a Barcelona, escola pertanyent a l’Ajuntament de la capital. ■

Josep M. Vallès

MARÇ

2022

EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

RENOI, QUIN RENOM! Cal Jaques

La generació més jove del cal Jaques: la Maria, el Roger, el Jordi i la Gina

Segurament anireu ben encaminats amb les deduccions que podeu fer sobre l’origen del renom “cal Jaques” i és que, sí, ve de França. A casa nostra ningú sap exactament de quina època prové el renom, però us explicarem la història

El Josep i la Paquita, quan eren joves, amb els seus respectius pares i altres familiars

El Josep i la Paquita amb amics i familiars EL FRANCOLÍ

que ha anat passant de generació en generació. Resulta que un grup de francesos van demanar a la família si es podien allotjar a casa seva. Entre aquests francesos n’hi havia un que es deia Jacques. Doncs bé, la gent de l’Espluga no ho pronunciava amb accent francès i d’aquí va sortir el renom “cal Jaques”. Pel que fa a persones de cal Jaques, �rarem unes quantes generacions endarrere. El Joan Bergadà Terrats es va casar amb la Teresa Civit Palau i van tenir sis fills: el Joan, la Carmen, la Marina, el Josep, la Maria i la Dolores. Malauradament, la Carmen i la Marina van morir molt joves, amb divuit i vint-i-quatre anys respec�vament. El Joan Bergadà Civit -besavi de l’úl�ma generació de cal Jaques- es va casar amb la Maria Gené Permiquel i van tenir dos fills que segur que coneixeu: el Josep (89) i la Lourdes Bergadà (81). El Josep es va casar amb la Paquita Roca (81), d’Artesa de Lleida, i van tenir dos fills, el Jordi (56) i la Montse (52). La Montse té dos fills: la Maria (24) i el Roger (21). Finalment, el Jordi en té dos més: el Jordi pe�t (17) i la Gina (5). A dia d’avui, a l’Espluga se’ns coneix força amb aquest renom, sobretot al Jordi Bergadà pare, a qui molta gent li diu La Montse i el Jordi quan eren petits. “el Jaques”. ■

El Josep i la Lourdes Bergadà, quan eren petits, en un dinar a l'Ermita

MARÇ

2022

LES FOTOS GUARDADES Exercicis espirituals

Any 1942-43, al col.legi de les germanes Carmelites. Arxiu Dolores Borges (cal Flocs)

Primera ﬁla, d'esquerra a dreta 1. Dionissia, de cal Sr. Rector de l'Albi 2. Dolores Bou Simó 3. Maria Farran, cal Panxó 4. Angeleta, cal Soques

EL FRANCOLÍ

Segon ﬁla, d'esquerra a dreta 1. Rosita Aixa, germana Carmelita de Tarragona 2. Cecília Borges Altarriba 3. Juanita Solé 4. Rita Bonet 5. Mercè Torres Sabaté 6. Maria Roig Borràs

Tercera fila, d'esquerra a dreta 1. Montserrat Roig Zaragoza 2. Teresa Esteve Altarriba 3. Serafina Rosell 4. Angelita Sánchez 5. Josefina Bertran (germana del doctor Bertan)

MARÇ

2022

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Rosa Anguera i Palau Rosa Anguera i Palau nasqué a la nostra vila el 4 de febrer de 1919. Era ﬁlla de Joan Anguera Sabaté, pagès, i de Filomena Palau Dalmau, ambdós de l’Es-

Catalunya el reemprengué, creant un sistema bibliotecari que perme�a que cadascuna de les biblioteques existents en �ngués de ﬁlials. És en aquest marc

Rosa Anguera Palau. Arxiu

pluga. Als 18 anys esdevingué la primera bibliotecària que ha �ngut la nostra vila. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) havia dut a terme un molt lloable pla de creació de biblioteques públiques arreu del país, les anomenades “Biblioteques populars”. La primera que es creà fou la de Valls, l’any 1918. Tanmateix amb la dissolució de la Mancomunitat per part de la dictadura del general Primo de Rivera aquest pla de creació de biblioteques quedà estroncat. A par�r de 1931 la Generalitat de

EL FRANCOLÍ

Biblioteques públiques de Catalunya. Revista “Nova Ibèria” (1937), 3-4. Comissariat de Propaganda. Generalitat de Catalunya.

que l’any 1937 es va inaugurar a l’ediﬁci de l’an�c Hospital la biblioteca popular de l’Espluga. Se’n va encarregar com a bibliotecària Rosa Anguera i Palau. Mensualment rebia uns lots de llibres, a part dels fons propis dels quals disposava. Amb l’inici de la dictadura franquista

(1939) es va clausurar la biblioteca municipal de l’Espluga i els seus fons foren escampats o destruïts. Calgué esperar a la inauguració del Casal (1965) per tal que la nostra vila tornés a disposar d’una biblioteca pública, aixoplugada per l’en�tat. L’any 1944 Rosa Anguera va professar a la congregació de les Filles de la Caritat (paüles) i fou des�nada a diverses comunitats, dedicant-se a l’atenció a les persones malaltes i a les desvalgudes. L’any 1979, quan es va inaugurar la Residència Jaume I de l’Espluga a l’ediﬁci que havia estat primer col·legi de la Miraculosa i després convent dels pares paüls, s’hi va establir una comunitat de les Filles de la Caritat, de la qual fou superiora Rosa Anguera. L’any 1990 la comunitat de paüles deixà la Residència Jaume I i Rosa Anguera va ser des�nada a Barcelona, on morí l’any 2003. ■

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Bibliograﬁa: ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2005. ROCA I ARMENGOL, J.: 50 anys de la recuperació de la Biblioteca Pública Municipal de l’Espluga (1937-1965/1966- 2016), a El Francolí (2016), Núm. 350. ROCA I ARMENGOL, J.: 150 anys de l’establiment de les paüles a l’Espluga (18672017), a El Francolí (2017), Núm. 368.

MARÇ

2022

E N S E N YA M E N T ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

El bosc i els incendis Els alumnes de 5è i 6è de la nostra escola han par�cipat en les ac�vitats de la 23a edició del programa educa�u “El Bosc i els incendis”, que impulsa el cos d’Agents Rurals i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà per transmetre i conscienciar l’alumnat sobre quins són els riscos i les conseqüències que comporta un incendi forestal ja que la nostra comarca, la Conca de Barberà, és una comarca amb un alt risc d’incendis forestals perquè comprèn una super�cie boscosa molt extensa. El programa educa�u “El Bosc i els incendis” es realitza en dues jornades: -una primera a classe on els i les alumnes van rebre la visita d’un agent rural que va oferir una xerrada sobre els efectes dels incendis. -una segona al camp, on els i les alumnes van visitar una zona cremada i una de no cremada per fer una com-

paració de les conseqüències dels incendis forestals. Els i les alumnes també van poder plantar pins a la zona afectada per un incendi.

Conscienciar-se dels riscos i de les conseqüències d’un incendi forestal pot ser la millor forma d’acabar amb ells. ■

La biblioteca, un lloc de recerca d’informació A la classe dels Dracs de P-5 estem fent el projecte dels indis i la curiositat dels infants ens va portar a buscar informació sobre els atrapasomnis. Què són els atrapasomnis? Perquè serveixen? I quina és la seva llegenda? Són moltes les preguntes que van sorgir entre els nens i nenes, així que vam anar a la biblioteca Mossèn Ramon Muntanyo-

EL FRANCOLÍ

la de l’Espluga de Francolí per buscar informació. Allí ens va rebre la Nuri i ens va explicar la llegenda dels atrapasomnis, i també ens va explicar altres contes. Els Dracs de P-5 van descobrir que a la biblioteca hi podem anar a llegir llibres però que també és un lloc de consulta, on hi podem trobar molta informació. ■

MARÇ

2022

A la llar d’infants Vedruna L’Espluga de Francolí els infants es fan grans Quan la quo�dianitat és el més important, a la llar d’infants els nens i nenes en passen a ser els verdaders protagonistes. La quo�dianitat, la calma, la curiositat i l’es�ma són la base de qualsevol aprenentatge futur. És per aquest mo�u que cal observar, oferir espais, temps i materials que respec�n els infants, i acompanyar-los en tot moment.

Així, els infants, poc a poc, es van desenvolupant, es van coneixent a ells mateixos, intercanvien mirades i paraules amb altres infants i adults, comencen a prendre decisions, adquireixen autonomia… i són feliços. Poc a poc, es fan grans. El dia a dia els porta a assolir ru�nes, i a que, cada vegada, siguin més capaços de dur-les a terme amb menys ajuda de l’adult.

I aquest és el nostre dia a dia, en un espai tranquil, que respecta els temps, que proposa reptes, que ofereix ajuda, que genera situacions riques en aprenentatges… que es�ma i que cuida. I és cert, amb el temps que portem de curs, tots i cadascun dels infants s’estan fent grans; cadascun al seu ritme, cadascun amb les necessitats. ■

Mentre manipulen, els infants aprenen a relacionar-se entre ells. 3 nenes jugant a donar el biberó a les nines mentre miren contes.

III Cros Comarcal Escolar a l’Espluga de Francolí El passat diumenge 6 de març es va celebrar al nostre poble el 3r Cros Comarcal Escolar, on totes les escoles de la Conca de Barberà es van aplegar per gaudir d’un gran ma� espor�u. El temps feia preveure que seria un ma� amb pluja però, finalment, el temps va aguantar i va permetre viure un gran ma� fes�u d’esport. De bon ma�, l’Escola Vedruna l’Espluga de Francolí juntament amb l’AMPA van començar a preparar tot el muntatge del que seria una gran vetllada per part de tots els nens i nenes par�cipants. Pels carrers es començaven a veure tanques amb cintes que delimitaven el recorregut del circuit, també es podia apreciar un tram de terra, �pic d’un cros, on els i les par�cipants havien de córrer per un circuit amb tombs, pujades i baixades. I com no, un arc inflable que feia referència a la línia d’arribada. El cros estava dividit amb dos circuits (A i B), on depenent de la categoria, hi havia una distància establerta. Les categories anaven des de juvenil fins a arribar als barrufets, els més pe�ts de tot el cros. La primera cursa es va iniciar a les 11:00 del ma�, on tots els par�cipants van començar el cros amb moltes ganes i il·lusió. A mesura que el ma� anava avançant, el nombre de par�EL FRANCOLÍ

cipants anava augmentant i també el nombrós públic que donava suport, ja que familiars i amics es van reunir per animar amb moltes ganes als corredors i corredores. Per concloure el cros va tenir lloc la cursa dels més pe�ts, els barrufets (P3, P4 i P5), on només veure’ls, desprenien alegria i il·lusió, contagiant a tothom que els animaven amb moltes ganes. Va ser un gran ma� de convivència entre els par�cipants i el públic que es va aplegar al voltant del cros, ja que van fer que durant tot un ma�, es visqués un ambient fes�u d’esport. Donem les gràcies a l’AMPA Vedruna l’Espluga de Francolí, al Club Atlè�c Espluguí, al Motoclub Francolí i al Consell Comarcal Espor�u de la Conca de Barberà per la col·laboració amb l’organització d’aquest 3r cros, ja que sense ells, no hauria estat possible la realització d’aquesta ac�vitat. També volem agrair la collaboració desinteressada de Quelcom Serveis, per les bosses obsequi per a tots els i les par�cipants, així com també a Garcia Vicent per la fruita que van donar a tots els i les par�cipants de la cursa. I per úl�m, agraïm la gran rebuda i par�cipació de totes i tots els atletes par�cipants, ja que van ser els grans protagonistes d’aquesta gran vetllada espor�va. Sense ells i elles, no hauria estat possible. ■

MARÇ

2022

E N S E N YA M E N T INSTITUT JOAN AMIGÓ I CALLAU

L’INS Joan Amigó organitza una sor�da al teatre L’alumnat de 3r i 4t d’ESO va assis�r a la representació teatral A.K.A (Also known as...) el divendres 18 de març. Aquesta obra es representà a La Villarroel (Barcelona) i fou interpretada per l’actor Lluís Febrer. A un ritme trepidant, el protagonista i únic personatge de l’obra, el Carlos, va relatant la seva història amb la Clàudia. Es tracta d’una relació que el porta a una situació extrema en què ha de fer-se aquesta pregunta: “Som qui creiem que som o qui la gent creu que som?” Del començament fins al final, l’obra planteja diversos temes molt pròxims al públic adolescent (ins�tut, teràpia, rebuig, amics, amor, ràbia, por, injus�cia...). Deu ser per això, i per la magnífica interpretació de Lluís Febrer, que l’alumnat assistent va mantenir l’atenció i va par�cipar de l’espectacle durant l’hora i quart d’interpretació. A.K.A. és una obra de Daniel J. Meyer, dirigida per Montse Rodríguez Clusella i interpretada en català i castellà. Ha estat guardonada amb quatre Premis Butaca i dos Premis Max. ■

Els alumnes de l'institut al teatre. Cedida

Menja’m a versos’ és l’acció poè�ca que es proposa a l’Espluga de Francolí per celebrar el Dia Mundial de la Poesia La Biblioteca pública Mossèn Ramon Muntanyola, el Punt d’Informació Juvenil Francolí, amb el suport de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, han organitzat una acció poè�ca anomenada “Menja’m a versos” per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Una ac�vitat que ha implicat a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO de l’Ins�tut Joan Amigó, per donar visibilitat a la poesia amb nous llenguatges audiovisuals. Les joves que hi han participat voluntàriament han escrit un vers original i genuí que s'ha gravat i s'ha penjat a les xarxes socials. Així mateix, el mateix dia 21 de març, el Dia EL FRANCOLÍ

Mundial de la Poesia, l’alumnat també va llegir el poema "Si puc" de Gabriel Ferrater, coincidint amb l’any commemora�u del 100 aniversari del seu nai-

xement, un resultat que es podrà veure a les xarxes socials. Aquesta acció es va dur a terme per primera vegada l’any 2021 amb l’objec�u d’acostar la poesia al jovent de l’Espluga de Francolí. Una iniciativa que rep el suport collaboració de l’Oficina Jove de la Conca de Barberà, la Institució de les Lletres Catalanes, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les iniciatives de biblioteca municipal. ■ MARÇ

2022

E N S E N YA M E N T ESCOLA MARTÍ POCH

Naturalistes en acció En això es van conver�r els alumnes de cicle inicial el passat 3 de març en realitzar una sor�da al bosc de Poblet, ac�vitat organitzada pel Camp dÁprenentatge i el PNIN. Calia caminar tranquils, aguditzar tots els sen�ts, escoltar les explicacions dels monitors per aprendre en un context ben diferent a láula, en plena natura. Al ma� van realitzar léstudi de lálzina i la recerca de diferents rastres dánimals com excrements, petjades, pinyes rosegades… Amb el seu quadern de camp podien anar iden�ficant de quin animal es tractava i aprofundir en el coneixement dels seu cos, el seu comportament o els seus hàbits dálimentació. També van poder veure el funcionament dún parany de petjades. A la tarda van observar diferents cranis de mamífers: porc senglar, gos, cabra, llebre i guineu. I van relacionar la posició dels ulls amb la seva condició de presa o depredador. Així com el �pus de dentadura diferent segons si es tractava dánimals herbívors o carnívors. Van tornar contents de léxperiència i amb moltes ganes déxplicar les seves descobertes i tornar al bosc. ■

Setmana de la ciència Aquest curs el projecte interdisciplinari porta per nom Respirem ciència. Durant aquest curs 2021 – 2022 estem realitzant diverses ac�vitats i accions encaminades a treballar les ciències i sobretot conscienciar a l’alumnat en aquest àmbit. Del 14 al 18 de març hem realitzat la Setmana de la Ciència. Per aquest mo�u cada curs ha realitzat experiments, xerrades i tallers per tal de conèixer de prop el mètode cien�ﬁc i alhora despertar l’interès entre l’alumnat sobre les ciències i les tecnologies. Per ajudar-nos hem rebut la visita d’experts, per aquest mo�u el dimarts 15 de març va venir a l’escola en Marc Boada, divulgador científic i collaborador del programa Quèquicom de TV3. Ha estat fantàs�c descobrir els primers organismes que s’alimentaven de minerals i alhora que van ser els responsables d’omplir el planeta d’oxigen. Hem observat la reacció química d’on EL FRANCOLÍ

ha sor�t oxigen i diòxid de carboni, hem descobert les primeres plantes que van habitar al planeta... I també l’hem pogut entrevistar a la ràdio escolar. El divendres 18 també vam rebre la visita de la Dolors Ballart, meteoròloga del Servei de meteorologia de Catalunya. Amb ella vam fer un passeig per la meteorologia. Ens va parlar dels diferents elements que formen el clima. Vam observar com es formen els tornados, huracans i què va passar a la riuada. També ens va parlar dels diferents núvols i com es fan les previsions a par�r de mapes del temps. Del perill dels llamps i quants en poden caure a Catalunya durant un any. Aprendre dels experts és molt gra�ﬁcat. Però l’alumnat mica en mica també s’ha fet expert tot manipulant els diversos elements. Per a posar-vos alguns exemples. Els alumnes de cicle inicial han fet colònia a par�r de roma-

ní, espígol o farigola. S’han tornar a crear volcans, fent pe�tes erupcions de colors els més pe�ts de l’escola. S’han creat racons de ciència per treballar les energies, l’electricitat està�ca, conèixer millor la natura, la densitat o el magne�sme. Hem observat com l´energia eòlica es transforma en elèctrica, com funciona un molinet a par�r d’una placa solar, hem observat com podem fer moure un vehicle a propulsió, com generem electricitat està�ca a par�r de diferents materials, què passa quan barregem líquids de diferents densitats, observem pells de serp, nius, pedres volcàniques... i experimentem amb la magne�ta i el seu poder d’atraure diferents metalls. Els circuits elèctrics que han creat els més grans de l’escola també han fascinat. Quantes descobertes! I encara més important, quants interrogants! Coincidint amb la Setmana de la Ciència, els alumnes d’educació infanMARÇ

2022

E N S E N YA M E N T �l, 1r i 2n han rebut un bon regal del Lleó Òdena Capdevila. Amb molta illusió ha regalat quatre insectes pal a cada grup perquè puguin observar, cuidar i aprendre d’aquests peculiars insectes. El curs passat a l’aula de 2n tenien dos insectes, els quals van fer ous i al ﬁnal de curs n’hi havia una trentena. El Lleó n’ha �ngut cura ﬁns que han tornat a criar. Ara toca adequar el terrari amb terra, anar humitejant-lo amb aigua des�l·lada, recollir fulles tendres d’heura per alimentar-los, posar branquetes perquè es puguin gronxar, posar gassetes blanques per observar els seus excrements o els ous... i esperar que el cicle de la vida faci de nou el seu curs. Moltes gràcies Lleó! Els alumnes de 4t us expliquem un petit experiment que podeu fer a casa. Com podem fer que un ou boti com una pilota? Amb vinagre! Hem submergit ous en vinagre durant 5

dies. Gràcies a una reacció química el vinagre ha dissolt la closca dels ous i aquests han quedat coberts només per una membrana. També s’han

fet més grans perquè els ous són porosos i han absorbit part del vinagre. Així aconseguireu fer ous flexibles que podem fer botar! ■

Els alumnes de cicle inicial fan colònia. Cedida

L’Espluga, una vila medieval Com era l’Espluga a l’edat mitjana? Qui passejava pels nostres carrers i pel castell? Quines cultures hi convivien? Tot això i més ho vam descobrir de la mà del Camp d’Aprenentatge del Mones�r de Poblet a través d’ac�vitats molt variades i atrac�ves. La carta de fundació de l’Espluga va ser el punt de par�da per conèixer com i quan es va fundar el nostre poble. Caracteritzats de reis, cavallers i pagesos vam descobrir els diferents estrats d’aquella època. També vam fer d’arquitectes i constructors per entendre com era el castell i com es feien els arcs i les voltes. Passejant pels carrers de l’Espluga vam descobrir la torre de l’Esperó, el Micvé jueu, on anaven a banyar-se i purificar-se les persones jueves; les senyals dels picapedrers, que eren com una firma per poder cobrar; on estava situat el mercat, que va ser una de les condicions de la carta de fundació de l’Espluga i on era la porta del castell, de la qual encara se’n conserven algunes restes. Va ser una forma molt significa�va de conèixer les nostres arrels i com era l’Espluga en una època tan llunyana però de la qual encara se’n conserven restes. En són uns exemples el carrer dels ametllers, el carrer de les parres, la plaça del castell i la plaça de l'església. Us animem a buscar-ne pistes! ■ EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

Natura Singular

per Pitu Amigó

La mallerenga cuallarga (Aeghithalos caudatus) És un ocellet diminut que amb prou feines arriba als 10 grams de pes. Present tot l’any a Catalunya i d’hàbits forestals, la veureu volant, sovint en grups, per les capçades dels arbres mentre cacen erugues i cerquen ous d’insectes per menjar. Fa un niu molt elaborat, amb forma de sac, construït amb molsa, líquens i teixit amb teranyines. La posta consta de 8 a 12 ous que la femella cova durant unes dues setmanes, els polls són alimentats pels dos progenitors. Volen als 16 dies d’edat.

Arbres singulars Núm. 70

El pi gros (2) del Tossal Rodó (Castellfollit) Tot pujant des de la casa forestal de Castellfollit cap al coll del Perroi pel camí an�c, trobareu una plaça al peu del Tossal Rodó, dominada per aquest gran pi roig, que arrelat en un pe�t tal·lús impressiona per la seva alçada i ver�calitat. A l’altre costat de la plaça hi ha un altre pi roig una mica més gran que el passat octubre vàrem publicar sota el nom de Pi Gran de la Plaça del Rebollar (Veieu nota) Espècie

Pi roig, Pinus sylvestris

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30 m: 3,05 m Perímetre del tronc a la base: 3,80 m Ample de la capçada: 9-14 m Alçada: 28,5 m

Ubicació

Al camí an�c que va de la casa Forestal de Castellfollit al coll del Perroi.

Coordenades

41°19'55.5" N 1°2'53.0" E (41.33207, 1.04805)

Fa unes setmanes, l’Anton Vallvey, an�c director del Paratge de Poblet em va explicar que l’arbre publicat el passat octubre està actualment proposat per a ser afegit al catàleg d’arbres monumentals de Catalunya sota el nom de “Pinus sylvestris del Tossal Rodó”, aquest arbre té una edat mínima de 170 anys. ■ EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022

EL FRANCOLÍ

MARÇ

2022