CURAR-SE EN SALUT

CURAR-SE EN SALUT Pay Dirt

Al 2007 s’havia establert al camp de la microbiologia, que alguns microbis tenien un sistema de defensa -adquirien immunitat- contra els virus que els feien malalts. Trocets de l’ADN dels virus vençuts s’havien trobat incorporats en forma d’un patró peculiar -descrit i anomenat Crisper- a l’ADN dels microbis guanyadors d’aquelles lluites similar a l'examen del con� ngut de l’estómac d’un difunt recent, pot revelar allò que havia menjat feia poc. S'havien descobert i desmuntat -enginyeria a l’inversa- una gran varietat de sistemes Crisper que els cien� fi cs podrien estudiar i veure les seves maneres variades de funcionar, o no funcionar remuntant les peces -enginyeria dels detalletscom si juguessin al LEGO. Els microbis havien destruït l’ADN? o ARN? dels virus vençuts i se l’havien incorporat al seu ADN propi que així s’havia modifi - cat. A part de les aplicacions comercials immediates a industries alimentàries de la fermentació (formatges, iogurt i altres que hem mencionat anteriorment) els microbiòlegs i bioquímics es van adonar que estaven operant en un camp que oferia possibilitats propicies a troballes importants per la manipulació dels genomes (ADN) de les espècies en general incloent la humana. A l’anglès l’expressió “pay dirt” literalment terrossos/bru� cia que paga explica aquest concepte. Es veu que s'indroduí al llenguatge el segle XIX adoptada de la mineria i es referia a quan els miners s'adonaven de que treballaven en terreny certament difi cultós però ben possiblement favorable a trobar el fi ló del material especial i valuós que buscaven. Aleshores es mul- � plicaren les inves� gacions sobre el Crisper.

Rudolph van der Ost a la Wegeninen University (Holanda) i el seu grup de cien� fi cs trobaren en un microbi una forma de Crisper de moltes peces desmuntables i la introduïren (2008) a un microbi que no tenia defenses, no era immune, contra un cert virus. O sigui que actualment varen vacunar un microbi contra un virus semblant a quan ens vacunem per la grip. A con� nuació anaren traient una a una peces del Crisper i observaren l’efecte posi� u o nega� u que resultava i així aversbrinar detalladament, peça a peça, com funcionava aquell sistema Crisper en par� cular. Em fa recordar una escena inoblidable de la famosa pel·lícula 2001: Una odissea de l’espai (1968, Stanley Kubrick) on el comandant humà de la nau espacial va desconnectant endolls de l’ordinador que s’havia revelat apropiant-se el control de la missió espacial; dramà� cament la veu sintè� ca de Hal va minvant tot i demanant al humà que és als controls que no el fes desaparèixer fi ns que Hal, l’ordinador, és ... “mort” i l’humà ha rescatat el control de la nau espacial. De l’experiment de Van der Ost es va pogué deduir que segons com, Crisper actuava controlant l’ARN -- que és procés, com executar la recepta de fer proteïnes (peces de la maquinària dels organismes vius) -i segons com podria també en efecte controlar directament sobre l’ADN- el codi mateix, els ingre

dients de la recepta, molt més concret i directe -sense que calgués la mediació de l’ARN... i aquest és el fi ló, el mànec de la paella que tothom al món cien� fi c -i al món mèdic-omercial!- volia tenir. Tornant al pay dirt de l’anglès m’ha semblat interessant llegir al diccionari que a les Balears hi ha l’expressió ha

ver-hi cosa davall es terròs -tal com fan servir es per el- en el sen� t d'haver-hi una cosa oculta, misteri, intriga davall del terròs -- les difi cultats -- i contrastar-ho amb com l’expressió en l’anglès que, refl ec� nt una cultura d’ac� tud dis- � nta, no solament és més concreta sinó també més posi� va. Per això és tan recomanable de veure de sor� r de la closca i experimentar altres maneres de fer, de viure, de veure, i de mirar... La marxa amunt de la inves� gació dels sistemes Crisper s’accelera i el següent esglaó s'escau a la Northwestwern U. de Chicago el mateix 2008. El bioquímic argen� Luciano Marrafi ni (Rosario, Arg. 1974) va obtenir el seu doctorat en l’especialitat (1998) a la U. de Chicago baix Malcom Casadaban, un expert mundial en la genè� ca dels virus bacteriòfags i tots dos varen compar� r la forta convicció de que hi havia d’haver un(s) sistema(-es) Crisper o altre(-s) d’alguns microbis que havien d'actuar directament sobre l’ADN de certs virus bacteriòfags (invasors de microbis) perquè ells veien que aquesta mena d’infeccions eren molt explosives i els microbis que les resis� en haurien de ser d’allò més efi cients en les seves defenses (immunitat) i per tant haurien d’atacar l’ADN directament i no per intermediació de l’ARN ruta que seria massa laboriosa per les situacions extremes que coneixien d’experiència pròpia. Marrafi ni passà a la Northwestern U. que és també a Chicago i cooperant allí amb el bioquímic Erik Sontheimer varen trobar un dels sistemes Crisper que va demostrar sens dubte què atacava directament l’ADN dels virus bacteriòfags tal com havien proposat: 1/ tallava com amb una � sora l’ADN del virus atacant -i així desllorigava l’infecció viral del bacteri- amb un enzim (una proteïna) que és “una peça de mecanisme” biològic que estava codifi cat al Crisper -recordem que Crisper és una porció peculiar d’ADN- del BACTERI par� cular

CURAR-SE EN SALUT

que inves� gaven. I, 2/ que aquesta mena de � sora bioquímica es podria programar per tallar el lloc exacte de la cadena d’ADN del VIRUS invasor on es volgués o convingués dirigir. En el cas inves� gat es tractava de la lluita BACTERI versus VIRUS però podien pronos- � car la possibilitat d’aplicacions impactants molt més ampliades.

En el seu escrit, publicat a la pres� - giosa revista Sciene (desembre 2008) foren els primers en declarar explícitament que aquest procediment de poder tallar, al gust o conveniència de l’inves� gador, una cadena d’ADN seria de gran u� litat pràc� ca pensant a l'engròs, per la modifi cació, correcció, alteració, millora, refi nament..., etc de tota mena de genomes (els codis genè� cs/ ADN’s de tots els organismes vius) sempre i quan se’l pugui treure aïlladament fora del seu ambient natural dels microbis i archea (organismes no nucleats, els més senzills) on s’estava inves- � gant i aplicar-lo per si sol a altres formes de vida més complicades ( nucleades) com per ex. plantes, animals, i humans. Podríem dir-ne “cirurgia general” i de tota mena d’especialitats de l’ADN. Als temps moderns aquesta mena de projecció ja s’ha realitzat molts cops. Per un exemple entre molts d’altres l’electricitat, coneguda més o menys de milers d’anys enrere, fou estudiada cien� fi cament als laboratoris dels segles XVIII i XIX en preparació per la seva extensa aplicació pràc� ca de fa més d’un segle. És el conegut i tan repe� t salt de la ciència dita bàsica, o pura a la ciència aplicada que es traspassa cap a tota mena de tecnologies i enginyeries com veiem a la vida d’avui dia. Una autoritat tan reconeguda com el biòleg i microbiòleg Louis Pasteur (1822-1895), un dels pares de la microbiologia a la medicina i el salvador de les industries del vi, cervesa i la llet del seus temps ja va dir: ”Una categoria de ciència que es pugui anomenar (separadament) ciència aplicada no existeix. Allò que hi ha és la ciència i les aplicacions de la ciència embolicades juntes com un fruit que eix de l’arbre que el porta”. Una altra cosa és el que fan amb la ciència els humans responsables (o irresponsables) pel bé de tots els individus de les societats o principalment pel benefi ci crema� s� c d’inversors par- � culars interessats incloent -que desgraciadament es dóna massa sovint- alguns professionals de la inves� gació cien� fi ca.

La modifi cació de l’ADN l’ha fet la natura des de milers de milions d’anys (selecció natural) tal com ho explicà Charles Darwin al seu llibre L’Origen de les espècies (1859) mitjançant les infl uències entre uns organismes amb altres i amb els seus entorns. Així és com apa

reguérem els humans que des de fa milers d’anys han anat “seleccionant” -manipulant, millorant- les espècies que els ha convingut per ex. des de l’establi

ment de l’agricultura i la ramaderia resultant a més i en la producció de tota mena d’híbrids. A un cert punt es feu servir la irradiació bastant indiscriminada de plantes i animals per produir-los mutacions (canvis als seus ADN’s) incontrolats i veure'n què en sor� a. Més úl- � mament hi ha una colla de tècniques ben sofi s� cades i amb bons controls que produeixen els segons a on i segons com més o menys controver� ts GMO’s (Gene� cally Modifi ed Organisms). Grans empreses americanes produeixen grans volums de plantes i animals modifi cats amb avantatges de resistència a malal- � es, menys necessitats de pes� cides, etc.,mentre els productors europeus sembla que facin servir els seus tribunals potser tan o més per la defensa dels seus mercats com per la defensa d’una pretesa puresa dels seus procediments de producció, una mena de GMO’s no tan evolucionats ... Per la defi nició de GMO hom se la pot fer a mida segons com i quan: un malalt curat d’una malal� a hereditària mitjançant la modifi - cació del seu ADN, no cosa fàcil però ara mateix en camí, serà un GMO. Amb les tècniques actuals (ZFN’s, TALENS, Meganucleases, Indels, DSB’s i altres) per la modifi cació dels ADN’s es busca una diana perfecta a on produir el canvi (mutació) però són complicades, costoses i molt llargues de temps... CRISPER oferia la possibilitat, avui realitat, d’una tècnica més ràpida, més senzilla, més barata, i d’aplicacions múl- � ples... molt més efi cient. ■ Anton Martí