REPORTATGE DESCOBERTS A LA COVA GRAVATS PALEOLÍTICS D'UNS 15.000 ANYS: EL PRIMER SANTUARI PALEOLÍTIC DE CATALUNYA TEXT: ANTONI CARRERAS CASANOVAS
Antecedents La història de la cova de la Font Major és la història d’un conjunt de descobriments que s’han anat succeint al llarg del temps. El mo�u és perquè aquesta cavitat té tres singularitats: la seva formació geològica, la seva importància arqueològica i la seva situació. Cada una d’aquestes singularitats ha proporcionat descobriments importants. Des que es va descobrir el 21 d’abril de 1853 fins a l’actualitat, la cova no ha parat de donar sorpreses. Secularment havia alimentat l’imaginari popular de creences de llacs i corrents d’aigua subterrània sota el poble, a�at possiblement pels rumors d’alguns espluguins que havien entrat a l’interior de la cova a través del pou de cal Palletes, ja que abans d’aquesta data el pou ja exis�a. Amb l’obertura de la porta principal el 17 de gener de 1957, després de l’exploració feta pel Centre Excursionista Pirinenc uns mesos abans (28 d’agost de 1956), es plantejaren dos reptes: explorar la cavitat fins al final i el coneixement arqueològic, ja que van començar a aparèixer arreu restes de destrals de pedra, ceràmica i objectes de bronze de forma fortuïta. Des d’aquella data els esforços se centraren a superar el sifó del pou de la Biela sense cap èxit. Fou l’abril de 1957 quan la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (SES), aconseguí passar el sifó; el bussejador Diego Ciuraneta Franch fou el primer que EL FRANCOLÍ
respirà aire verge de l’altra banda del sifó. A par�r de llavors, la cova plantejaria un nou repte: explorar les noves galeries que hi havia després del sifó del pou de la Biela. Paral·lelament, el metge reusenc Salvador Vilaseca, en les seves exploracions arqueològiques al ves�bul de la cova i a la sala del Llac, descobrí importants restes corresponents al Neolí�c An�c, Edat del Bronze i Ibèric, publicant una extensa monografia sobre els seus descobriments, treball que ha esdevingut una referència. Amb el pessebre Vivent que es representà des de 1967 fins al 1977, organitzat per Ferran Mar�, Josep Maria Vallès i Eusebi Majós, amb textos de Mn. Ramon Muntanyola, la cova tornà a tenir un ressò important. Quan es realitzà el projecte de construcció del Museu de la Vida Rural, i per tal de completar la museografia amb les dades de la cova, Lluís Carulla, acompanyat d’Andreu Morta, entrà en contacte amb el Centre Excursionista de Catalunya per tal que el Grup de Recerques Espeleològiques ajudessin a obtenir documentació fotogràfica i topogràfica de la cavitat pel futur Museu de la Vida Rural. Fou llavors quan un equip, coordinat per Mar� Romero i diversos geòlegs i espeleòlegs, aconseguiren explorar les galeries post sifó del pou de la Biela fins a un darrer sifó molt fangós que fins ara no s’ha pogut franquejar. Un total de 3.590 m de galeries topografiades van conver�r la
19
cova en una de les més llargues del món formades en conglomerats. Atesa la importància geològica i arqueològica de la cavitat, el Centre d’Estudis Locals de l’Espluga, coordinat per Antoni Carreras, ideà i plantejà un projecte integral de museïtzació per posar en valor aquests descobriments i el presentà a l’ajuntament, presidit llavors per l’alcalde Antoni Sánchez Lucas, qui va veure amb bons ulls la idea i la recolzà plenament. El dia de la Fira de 1993 s’obria la museïtzació de la cova de la Font Major, amb un pressupost molt limitat (sis milions de pessetes: 18.000€). Als finals dels noranta s’adquiria la cova de la Vila i es museïtzava. Durant la legislatura de David Rovira Minguella es remodelà la museografia de la Cova de la Font Major, cova de la Vila i espais exteriors, completant així un recurs turís�c de primer ordre. Amb els treballs d’adequació del 1993, una altra sorpresa sor�a a la llum: l’aparició d’un important conjunt de restes faunís�ques de rinoceronts, hienes, cérvols, cavalls... i un còdol de quars amb aparences d’eina. Una troballa que, segons les primeres hipòtesis, es podia remuntar abans de la darrera glaciació (120.000 anys Abans del Present). Alertats els Serveis Territorials d’Arqueologia, encapçalats llavors per Margarida Genera Monells, es realitzà la deguda intervenció arqueològica i publicació dels resultats. Al cap de poc temps, el 1995, ens FEBRER
2020
