Vadefruita núm. 36

Afrucat promociona el consum de poma

Sota el lema 'Cuídate como te cuida una manzana', Afrucat promocionarà el consum de poma a l'Estat espanyol dins d'una campanya europea que durarà tres anys i que tindrà un pressupost de tres milions d'euros. La campanya incidirà en els beneficis del consum de poma per a la salut i està adreçada específicament tant als responsables de compra de les llars amb infants menors de 13 anys com als joves de la franja d'edat de 13 a 25 anys.

Marc Prohom: "L'agricultura ajuda a evitar que el CO2 arribi a l'atmosfera"

La producció de fruita de pinyol caurà un 69% a Catalunya per les gelades

Les gelades de primers d'abril a la plana de Lleida minvaran un 69% la producció de fruita de pinyol a Catalunya, segons les previsions fetes públiques per Afrucat i Acció Climàtica. Per contra, la producció pujarà a Europa.

® 10 a 13

Quaranta milions d'euros del Govern i deu del Ministeri pels danys de les gelades

El Govern s'ha compromès a aportar 40 milions d'euros (32 a la producció i 8 a les centrals) per pal·liar els danys de les gelades. Paral·lelament, Afrucat va aconseguir el compromís del Ministeri de destinar 10 milions més a les centrals.

Doctor en Geografia i cap de l'àres de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom defensa el paper de l'activitat agrícola contra el canvi climàtic i proposa treballar de cara al futur tant en l'eficiència del reg com amb varietats que siguin resilients a la calor.

®

a 8

Els productes agrícoles de Lleida, en la preestrena de la pel·lícula 'Alcarràs'

Alexa Trilla i Maria Monseny van organitzar el muntatge esceno-gastronòmic amb productes de Ponent que va acompanyar la preestrena d''Alcarràs' a la Llotja de Lleida.

Presidenta: Montse Baró · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Direcció comercial: Afrucat · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón; Mercè Gispert Valentina Mompeó i Massachs ·

Presentació de les previsions de collita de fruita d'os

Alguns dels productes locals que es van exposar davant els convidats a la Llotja

En Marc Prohom (El Masnou, 1973) és doctor en Geografia per la Universitat de Barcelona i cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

Pregunta.- Què volies ser de petit? Per què tries la carrera?

Resposta.- De ben petit ja tenia afició per l’observació del temps i m’agradava veure baixar les rieres i torrents del meu poble, el Masnou, quan plovia amb força. La meva àvia materna també n'era aficionada i suposo que alguna cosa em va transmetre. Tenia clar, doncs, que volia estudiar una matèria que m’endinsés a conèixer com funciona el clima i els fenòmens meteorològics, i la Geografia em va captivar perquè ho aglutina tot: medi físic i humà.

P.- En quin moment et comença a interessar la meteorologia, o senzillament t’hi porta la feina?

R.- Amb el temps vaig anar captant l’interès per la presa de dades meteorològiques, en conèixer com s’observa i en l’anàlisi posterior, l’anàlisi estadística. De fet, amb el meu pare vam comprar un pluviòmetre i vam construir un abric meteorològic, una espècie de gàbia de fusta per instal·lar-hi al seu interior els aparells de mesura de la temperatura i la humitat relativa. Cada dia prenia la temperatura i després feia els resums mensuals. Després, el 1995, vaig empènyer perquè s’instal·lés al meu poble una estació meteorològica oficial, al Port Esportiu, estació que continua en actiu avui dia.

P.- La primera pegunta és d’escola. Quina diferència hi ha entre clima i meteorologia?

R.- És una pregunta molt adient, perquè es confonen els dos termes i s’utilitzen sovint com si es tractessin de sinònims, especialment entre el col·lectiu periodístic. El clima d’un indret es pot definir com a les condicions meteorològiques habituals o mitjanes. Per exemple, el clima de la plana de Lleida és mediterrani però de característiques continentals (per la llunyania amb el mar), i ve definit a grans trets per uns estius càlids i secs, uns hiverns freds i sovint amb persistents episodis de boira, i un màxim de pluviometria a la primavera. Per contra, la meteorologia d’un indret son les condicions atmosfèriques que hi ha en un moment concret: temperatura, humitat, pressió atmosfèrica... Seguint el mateix exemple, la meteorologia a Lleida en el moment d’aquesta entrevista és de cel serè, una temperatura que supera els 30ºC, i una pressió at-

mosfèrica de 1011 hPa.

P.- Fa anys que veiem pellícules apocalíptiques sobre el canvi climàtic. Per què reaccionem ara?

R.- Les pel·lícules sobre canvi climàtic en la major part dels casos tenen una base científica, però evidentment es vesteixen d’espectacle i exageració. El cert, però, és que el canvi climàtic és un fet, i ja fa dècades que l’estem experimentant. En el nostre context s’està manifestant en un increment tèrmic accelerat sen-

se precedents: actualment, Catalunya té una temperatura mitjana 1,8ºC més elevada que a mitjans segle XX.

Respecte a la reacció, podríem fer un llibre sobre els motius pels quals hem o estem reaccionant tard. Sóc de la convicció que qualsevol canvi que impliqui una modificació en els nostres hàbits, d’entrada crearà un rebuig. El canvi climàtic és també un fenomen que es manifesta de manera progressiva, i sovint hi ha gent que no el percep com un perill,

especialment aquells que viuen en el curtterminisme, com la classe política o els directius de les grans corporacions. Tot plegat ha fet que canvis que es podrien haver aplicat des de fa un parell de dècades de manera progressiva, ara els haguem de fer a correcuita si volem estabilitzar el sistema climàtic a mitjà termini i no abocar-nos a un futur molt incert.

P.- Molts d’aquests “fi del món conegut” comencen amb les variacions dels corrents marins i quan parlem de

Catalunya té ara una temperatura mitjana 1,8ºC més elevada que a mitjans segle XX

La humanitat ha modificat l'equilibri del clima i l'està tensionant com mai abans

Es podrien assolir punts d'inflexió entre 1ºC i 2ºC d'escalfament en el punt on som

Marc Prohom

Cap de l'Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya

"Cal treballar en varietats més resilients a les altes temperatures"

tura global des del segle XIX en 1,2ºC, canvis en els patrons de precipitació, un increment de la fusió del gel emmagatzemat als pols i, conseqüència d’aquest fet, una modificació de la dinàmica dels corrents marins, que tot just s’està començant a detectar. El clima és un sistema de molts elements íntimament relacionats, i on tot influeix sobre tot. La humanitat ha modificat l’equilibri d’aquest sistema, i l’està tensionant com mai abans s’havia fet.

P.- Fins fa poc, els meteoròlegs no volien parlar de canvi climàtic, sinó de cicles. Ja no són cicles?

R.- Jo diria que entre els meteoròlegs i climatòlegs hi ha un consens general des de fa algunes dècades que el canvi climàtic és una realitat. El dubte existia en determinar què era atribuïble al canvi climàtic i què a la variabilitat o als cicles naturals. És molt complicat fer aquests càlculs, perquè la complexitat del sistema climàtic és enorme i es requereix d’una gran capacitat de càlcul per a què els superordinadors puguin representar fidelment el clima de la Terra. Malgrat tot, és evident que els cicles naturals no poden explicar els canvis tan profunds que està experimentant el sistema climàtic.

P.- Els científics parleu d’un punt de no retorn. Quines són aquestes afectacions que no es podran revertir?

les temperatures sempre fem referència a l’evolució de la temperatura marina. Per què?

R.- El canvi climàtic que estem patint té un origen clar: l’in-

crement de la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle a la nostra atmosfera, com a conseqüència d’haver cremat combustibles fòssils (petroli i gas) sense

aturador des de mitjans del segle XIX. Aquesta modificació tan ràpida de la composició de l’atmosfera és el que ho desencadena tot: increment de la tempera- ➜

R.- Un punt d'inflexió o de no retorn és el punt en què els petits canvis esdevenen prou significatius per provocar un canvi més gran i crític, que pot ser brusc, irreversible i provocar efectes en cascada. Els darrers informes de l’IPCC suggereixen que es podrien assolir punts d'inflexió entre 1°C i 2°C d'escalfament, en el punt on som ara, entre ells l’increment del nivell de l’aigua

del mar. Malgrat tot, no hi ha consens científic en indicar com de lluny o a prop estem d’un punt d’inflexió. És evident que ens hi acostem, però no es coneix quan es produirà.

P.- Hi ha aquella frase d’“els petits canvis són poderosos”. La gent per si mateixa pot mitigar el canvi?

R.- El primer pas per solucionar un problema és admetre que el tens. En aquest sentit, crec que cada cop hi ha més consciència que el canvi climàtic és el principal problema que afrontem com a humanitat, especialment entre els més joves. Tecnològicament, cada cop hi ha eines més eficients per fer la transició d’energies basades en els combustibles fòssils a energies renovables. Ara bé, només amb un canvi de tecnologia no n’hi ha prou; cal impulsar un canvi d’hàbits i de comportament, i aquí sí que cadascú pot fer un pas endavant, impulsant canvis en els models de mobilitat, de consum alimentari, de consum energètic...

P.- Per què no hi ha lleis més restrictives?

R.- Les lleis es canvien o regulen quan els governs se senten empesos a fer-ho. I per això cal pressió social i que els polítics no hagin d’amagar el cap sota l’ala. El nostre vot és més poderós del que sembla i ara més que mai cal votar a consciència.

P.- Hi ha negacionistes pel que fa al canvi climàtic. Suposo que les grans corporacions són darrere d’aquestes opinions...

R.- Afortunadament, cada cop és un grup més reduït i residual, però encara prou poderós. Certament, les grans corporacions que han impulsat un model de creixement expansiu i basat en el consumisme s’han vist amenaçades pels canvis que implica fer front al canvi climàtic. Ells voldrien estirar el xiclet fins al final i posaran pals a les rodes als canvis que necessàriament s’han de dur a terme..., i com més triguem, més costós serà aquest canvi. Tot i això, aquests grans grups empresarials estan veient negoci en la transició cap a un model energètic verd, i cada cop hi ha més inversió en recerca. Això és bo per una banda, però pot perpetuar el model empresarial que en certa forma ens ha dut on som ara. Cal estar-hi ben alerta.

P.- Quines activitats o pràctiques són les que tenen més impacte en el canvi climàtic? S’ha demonitzat l’activitat agrària i sobretot ramadera, amb raó?

Cal reivindicar el paper agrícola com a fixador del CO2, evitant que arribi a l'atmosfera

R.- La crema de combustibles fòssils és la principal causa de l’escalfament global. Aquelles activitats econòmiques que s’han basat en el consum d’aquesta font energètica per créixer, en són les principals causes. El 24% de les emissions globals provenen de l’energia consumida pel sector industrial, el 17% prové de l’energia utilitzada a les llars i als comerços, el 16% del transport i un 12% provindria de l’activitat agrícola. Però sovint s’oblida que l’agricultura també actua d’embornal, és a dir, com a fixador del CO2, evitant que arribi a l’atmosfera. I cal reivindicar aquest paper.

P.- Què pot millorar el camp per frenar el canvi climàtic?

R.- Penso que l’agricultura ha de tenir un paper fonamen-

tal en el futur immediat, potenciant el seu valor com a fixador del carboni atmosfèric. Només un exemple. Un conreu d’oliveres captura tres vegades més carboni que un bosc de pi blanc. Això cal valoritzar-ho. L’IRTA ha fet estudis molt precisos sobre què pot fer l’agricultura per ser més resilient al canvi climàtic. La “Guía de buenas prácticas agrarias CARBOCERT” recopila les millors pràctiques per quantificar i millorar el segrest de carboni en sòls agrícoles i estructures llenyoses de sis cultius: olivera, ametller, blat, cítrics, vinya i arròs. Entre les pràctiques que afavoreixen el segrest de carboni hi ha incorporar les restes de poda o del cultiu al sòl, o bé llaurar el mínim o, fins i tot, no llaurar. Malgrat tot, el ritme d’increment tèrmic que es-

tem experimentat és tan accelerat que alguns conreus hauran de moure’s per cercar condicions climàtiques més favorables.

P.- Aquest any hem tingut la gelada tardana més intensa des de fa 40 anys; aquest maig hem batut un rècord històric de temperatures altes; cada cop les hores de fred es redueixen i els arbres broten abans. Això continuarà?

S’empitjorarà?

R.- La principal conseqüència del canvi climàtic és l’increment generalitzat de la temperatura, i això està succeint des de fa dècades i continuarà incrementant-se en les properes. Ara bé, això no treu que es continuïn produint episodis freds, tendint a fer-se menys freqüents i intensos, però no desapareixeran. Malgrat tot, en un context d’escalfament, la floració dels conreus tendeix a avançar-se i aquest fet els fa més exposats a fredorades que puguin donar-se al març o a l’abril.

P.- Quins increments de temperatura s’estan donant?

R.- Com dèiem anteriorment, la temperatura mitjana a Catalunya s’ha incrementat en 1,8ºC des de mitjans segle XX. Aquest increment s’està notant especialment a l’estiu, on tenim un augment ja de 2,5ºC respecte a aquest mateix període. I si observem què passa amb la temperatura diürna (màxima) i nocturna (mínima), veiem que l’augment tèrmic és més evident sobre la temperatura màxima. Aquesta tendència també es tradueix en un increment dels extrems càlids:

Incorporar les restes de poda al sòl o llaurar el mínim ajuden al segrest de carboni ➜

Cal impulsar un canvi d'hàbits i de comportament, i cadascú pot fer un pas endavant

Un conreu d'oliveres captura tres vegades més carboni que un bosc de pi blanc

dies de calor (màxima superior a 30ºC) o nits tropicals (mínima superior a 20ºC), entre altres. Un exemple, a la dècada de 1950, la ciutat de Lleida registrava una mitjana d’11 nits tropicals al llarg de l’any; ara la mitjana és de 25 nits tropicals.

P.- Fa anys que hi ha la percepció que les ventades són cada cop més freqüents. Hi ha dades?

R.- Doncs no hi ha evidències que això s’estigui produint. La xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques de l’SMC, amb prop de 190 estacions repartides per tot Catalunya, i que en molts casos ja superen els 20 anys, no ho constata. Certament, però, es tracta d’una variable molt influenciada per factors locals i, a més, la instrumentació (els anemòmetres que mesuren la velocitat del vent) ha anat canviant molt en els darrers anys, fent-la molt més fiable actualment. Aquestes circumstàncies fan que haguem de ser molt curosos en l’anàlisi de les dades (la seva qualitat i homogeneïtat), aspecte que s’està abordant a l’SMC.

P.- Quines zones patiran més el canvi climàtic?

R.- A Catalunya, des del punt de vista tèrmic, les projeccions de canvi climàtic indiquen que tot el país patirà un increment similar quant a ritme i magnitud, almenys en els propers 30 anys (horitzó 2050). Sí que l’àmbit pirinenc seria el més afectat, amb augments que a mitjans segle XXI podrien ser de fins a 2ºC o 3ºC respecte de la mitjana actual. Pel que fa a la precipitació, la incertesa és molt més gran. Tot indica, però, que, en general, disminuirà la precipitació en un 10% de mitjana cap a 2050.

P.- Com de de pressa passarà tot això? Tu i jo ho veurem?

R.- De fet, ja ho estem veient, i ho estan notant les espècies vegetals i animals. La brostada de moltes espècies ja s’ha avançat. A la Serra d’Almos (Ribera d’Ebre), per exemple, on hi ha registres fenològics continus des del 1971, ja ha experimentat un avançament de més de 10 dies en la floració de la vinya o l’albercoquer, i l’arribada de les orenetes s’ha avançat en més de 20 dies. Una altra dada ben visible: el nivell de l’aigua del mar ha pujat en 10 cm (mig pam!) des de 1990, amb dades de l’observatori de l’Estartit (Baix Empordà). El canvi climàtic ja és aquí i continuarà amb nosaltres moltes dècades. Dependrà de nosaltres, de si fem els deures i reduïm dràsticament les nostres emissi-

Pregunta.- Quina és la teva fruita preferida? En quin moment del dia la consumeixes?

Resposta.- Ara que estem a ple estiu, la fruita dolça és una de les meves passions. La síndria i el meló estan al capdamunt de la llista de preferències, i també les cireres. Però al

ons, que aquest ritme s’acceleri encara més o quedi més controlat. És a les nostres mans.

P.- Pensant la Catalunya fruitera de l’any 2100, hauríem de començar a treballar amb varietats adaptades a quin clima?

R.- La Catalunya de 2100 serà de manera evident més càlida que l’actual, i amb una pluviometria menor a l’actual i més variable. Per exemple, s’han fet estudis que projecten que Barcelona tindrà a finals de segle una temperatura propera a la d’Alger. En aquest context, cal treballar en sistemes de reg més eficients, i en varietats que siguin més resilients a condicions d’altes temperatures. Determinats fenòmens extrems seran més freqüents, especialment les sequeres i les onades de calor, que seran més persistents, intenses i extenses. No hi ha evidències clares que s’incrementin també episodis de precipitació intensa. En aquest

llarg de l’any consumeixo fruita a diari, per dinar i sopar, i intento ser conseqüent i consumir fruita de temporada, evitant exotismes.

P.- Menjar fruita va a favor o en contra del canvi climàtic?

R.- Diria que menjar fruita de proximitat i de temporada va molt a favor de combatre el canvi climàtic, perquè ajudem els productors locals i disminuïm l’empremta de carboni lligada al transport dels aliments. És un d’aquells petits canvis que tots podem aplicar al nostre dia a dia, i sense massa esforç.

punt hi ha força incertesa.

P.- Què et sembla el canvi de nom del Departament d’Agricultura a Acció Climàtica. És una avís que sense accions concretes no hi haurà agricultura, ramaderia, pesca, alimentació....?

R.- El 2019 el Govern va declarar l’Emergència Climàtica, un primer pas per evidenciar la gravetat del problema. La creació del departament i la inclusió del terme Acció Climàtica va serne una conseqüència. Però, evidentment, amb una declaració o un canvi de nom no en fem res. Cal fer un desplegament de polítiques eficients de mitigació i adaptació. Catalunya està molt enrere en la creació d’un sistema energètic basat en fonts sostenibles, i en aquesta línia cal actuar-ho urgentment, i penso que s’hi comença a treballar seriosament. És evident que tot el sistema agroalimentari català està molt exposat al canvi climàtic, i

pateix en primera línia les seves conseqüències. Ara bé, la solució no vindrà del que es pugui impulsar des d’un departament; cal un enfocament holístic i que el component “canvi climàtic” estigui present en qualsevol actuació de tot govern.

P.- Amb tota la informació que tens, pots dormir per les nits?

R.- La nostra tasca a l’SMC és proporcionar la millor informació possible sobre l’estat del clima a Catalunya per tal que es puguin impulsar polítiques d’adaptació eficients. És a dir, fer una diagnosi acurada de la situació. Crec que ho estem aconseguint, i això em tranquil·litza. El que no em deixaria dormir seria no ser conseqüents amb aquest mandat. Això no treu que les dades siguin preocupants i que sentis temença pel futur que deixem als nostres fills. La bona noticia és que disposem d’eines per revertir aquest escenari. Aprofitem-les!

"Menjar fruita de proximitat i de temporada va molt a favor de combatre el canvi climàtic"

Evolució en el nombre de nits tropicals (temperatura mínima superior a 20ºC) a la ciutat de Lleida

Fenòmens extrems com les sequeres o les onades de calor seran més freqüents

El canvi climàtic ja és aquí i continuarà amb nosaltres moltes dècades

Giropoma Costa Brava dedica la seva sala d'actes a Josep Maria Pareta

L’empresa Giropoma Costa Brava S.L., amb seu a Ullà, ha reconegut Josep Maria Pareta, qui fa més de mig segle va ser clau en la implantació de la fructicultura a les comarques gironines, ja que la cooperativa Costa Brava Fructicultors -avui Giropoma- va ser la primera cooperativa fructícola de

la demarcació.

La companyia ha batejat la nova sala d’actes polivalent de la seva seu amb el nom de qui va ser un dels seus fundadors, l'any 1962, en reconeixement a la seva important tasca. És l’únic dels fundadors de Giropoma encara amb vida i segueix donant un cop de

SAT Ort Bell presenta el primer te fet al cent per cent amb pell de poma

L’empresa familiar SAT Ort Bell d’Alpicat tanca el cercle de la poma amb una gamma de tres productes que aprofiten pràcticament el 100% del fruit.

L’empresa familiar d’Alpicat dedicada a la producció de fruita va presentar a Alimentaria el primer te del mercat fet exclusivament amb pell de poma. El procés utilitzat per aconseguir aquesta innovació combina dues tècniques protegides pel secret industrial que permeten extreure l’aigua

de la pell de la poma sense que aquesta perdi les seves propietats nutricionals. La infusió pot certificar que té un alt contingut en fibra, ja que la fibra de la poma aconsegueix passar a la infusió.

mà a l’empresa en tot el que pot. A més d’inaugurar-se la nova sala, també es va descobrir una placa commemorativa.

Pareta, nascut a Tor fa 83 anys, també va ser president, directorgerent i secretari de Giropoma, de la mateixa forma que va cofundar Poma de Girona, formada,

entre altres, per Giropoma. Pareta també es va involucrar en la creació del Comitè Econòmic de Productors de Fruita Dolça de Catalunya i en l’elaboradora de concentrats i de sucs Cofrugi Fruits, a més de co-impulsar el Centre Experimental Mas Badia (actualment IRTA).

Josep Anton Ortiz, gerent de l’empresa SAT Ort Bell, va assegurar que, "a part de ser rica en fibra, a la pell s’hi concentren fins a dues vegades i mitja més continguts antioxidants, convertint-la en un aliment poderós per afavorir la salut cardiovascular”. SAT Ort Vell

d'Alpicat va presentar els seus productes a la fira Alimentaria

La producció catalana cau un 70% per les gelades, però creix a Europa

Segons les dades presentades per Afrucat i pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el potencial productiu català de préssecs i nectarines disminuirà enguany prop del 70%, situant-se en 166.910 tones. Aquest serà el segon any consecutiu en el qual les incidències meteorològiques afecten greument la producció catalana.

Lleida collirà un 70% menys de préssecs i de nectarines (149.570t), Tarragona un 68% menys (12.050t), Barcelona un 59% menys (2.500t) i Girona un 22% menys (1.440t).

Les gelades de principis d’abril van malmetre gran part de la producció (veure pàgines 16-17). De fet, ens trobem davant les gelades més virulentes dels darrers 40 anys. També al mes d’abril (els dies 20 i 23), dues pedregades van danyar algunes zones productives. La primera no va causar destrosses significatives, però amb la segona es van veure afectades prop de 500 hectàrees.

La previsió indica que la collita de cireres i prunes també baixarà dràsticament, amb un 36% menys de collita de cireres (se’n preveu collir 5.287t), i un 47% menys de collita de pruna, amb una previsió de 2.622t.

També es preveia un endarreriment d’entre 5 i 12 dies en la collita arreu del territori.

Pel que fa a l'albercoc, i segons les previsions de collita europees presentades en el marc de la fira de MEDFEL a França, Catalunya perdrà el 67% de la seva collita d’albercoc respecte a la campanya 2021 i l'Aragó el 85%, quedant-se en 2.970 t i 2.988 tones respectivament.

S’ha de tenir en compte, però, que els efectes de les darreres gelades patides en aquestes zones encara no s’havien tingut en compte en els càlculs i algunes parcel·les han arribat a afectacions del 100%.

Les perspectives a Europa

Per contra, i segons les dades fetes públiques en el marc de MEDFEL-EUROPECH, Europa tindrà la tercera pitjor collita de préssecs i nectarines dels

darrers 30 anys, amb prop de 2.900.000t, però molt lluny encara dels 4 milions de tones establerts com el seu potencial productiu.

La collita europea serà un 9% superior a la de l'any passat, però un 20% inferior a la mitjana de 2016/2020, i caldria remuntar-se fins a finals del segle passat o principis d’aquest per tornar a uns nivells de producció equivalents.

Pel que fa a les espècies, trobem una forta davallada del préssec pla, amb un 40% menys de producció que la mitjana dels darrers cinc anys, seguit de la nectarina i la pavia, que perden un 21% i un 20%, respectivament.

La causa principal d’aquesta davallada ha estat el fred que va afectar la zona de la Vall de l’Ebre

espanyola (Catalunya i Aragó), amb les gelades més intenses que es recorden dels darrers 40 anys. Espanya perdria el 31% de la seva producció respecte a la ja minvada producció de l’any passat i es quedaria amb 896.841t.

La resta dels principals països productors europeus (Grècia, Itàlia i França), tot hi haver patit gelades a finals de març o principis d’abril que van afectar part de la producció, van tenir afectacions baixes i podran recuperar pràcticament els seus nivells de producció. Itàlia recupera un 41% de la seva producció respecte a l’any passat, amb una previsió de 1.080.608t; Grècia un 70%, amb 699.300t; i França un 20%, amb 196.767t.

La campanya 2020 de préssecs i nectarines va estar marcada per un dèficit que va afectar els qua-

tre principals països productors d'Europa, i al llarg de l’any 2021 les plantacions van experimentar diverses onades de gelades que van reduir encara més el potencial productiu europeu. Per tant, ens trobem consecutivament amb les tres collites de préssec i nectarines més baixes de les últimes dècades.

Espanya

Durant la campanya de préssec-nectarina de 2021 es van collir prop d'1,3 milions de tones, la qual cosa significa que el volum de producció es va mantenir respecte a la campanya del 2020. En l'albercoc, la producció va ser un 7% inferior a la de la campanya 2020, situant la collita de 2021 en 93.853 t.

En total, la producció va ser in-

Acte de presentació a la seu d'Afrucat de les previsions de fruita de pinyol per aquesta campanya

Catalunya arribarà a 166.910 tones, lluny de les 550.000 tones d'un any normal

Les gelades del mes d'abril van ser les més virulentes dels darrers 40 anys a Lleida

La producció baixa també un 39% a Espanya pel descens productiu de Catalunya

Collita prevista a Catalunya. Any 2022

Previsió de collita préssec i nectarina. Catalunya 2022

ferior a la de campanyes anteriors (1,4 Mt) a causa de les fortes gelades primaverals que van afectar les principals regions productores (Catalunya i Aragó) i en particular l'albercoc. No obstant això, la major pèrdua de producció a la resta de països productors europeus (Itàlia -8%, França -30%, Grècia -45%), va beneficiar l'exportació de producció, aconseguint una xifra rècord en valor d'exportació de 1.370. milions d'euros.

Enguany s'estima una caiguda del 31% de la producció de

préssec (incloent préssecs plans, nectarines i pavia) respecte a la temporada passada, arribant a les 896.841t, una producció un 39% inferior a la mitjana dels últims cinc anys.

Aquesta caiguda de la producció es deu principalment a la tempesta Ciril, que va travessar Espanya a principis d'abril i que va ser el pitjor fenomen meteorològic patit pel sector agrari en els 42 anys d'història de les assegurances agràries.

En albercoc, el potencial productiu espanyol no s'ha espre-

mut del tot els darrers quatre anys degut a les gelades i les pedregades, però sobretot, i particularment, en aquest any 2022. El 2019, la producció espanyola va assolir les 110.000t; les

100.000t el 2020; una mica més de 90.000t durant el 2021, i les previsions del 2022 no arriben a les 60.000 tones.

A nivell europeu, amb una previsió de prop de 515.000t,

Ampli catàleg de productes fitosanitaris i nutricionals

Sistemes alternatius de lluita

Assessorament en gestió integrada de plagues

Assessorament en producció ecològica i residu zero

Implantació de protocols de qualitat

Serveis personalitzats a la mida de les explotacions

Equip qualificat (tècnic, administratiu i logístic)

Variació en % 2022-21

PREVISIONS DE COLLITA DE FRUITA DE PINYOL

Previsions de collita de préssec, préssec pla, nectarina i pavia. 2022

la collita 2022 se situa en un 31% per sobre del 2021, però un 8% per sota de la mitjana de 2016-2020.

Itàlia

El 2021 va ser un any atípic per a la producció, que va estar en mínims històrics per les gelades primaverals que van afectar les principals zones de producció.

L'oferta de préssecs, pavies i nectarines a Itàlia, després d'un període de dos anys anormal pel

que fa a l'oferta a causa de les gelades, torna aquest any als nivells habituals.

L'hivern es va caracteritzar per un clima favorable, seguit de baixades de temperatura al març, amb canvis bruscos de temperatura (generalment inferiors a la mitjana històrica) fins a finals d'abril. Va ser només a partir de mitjans maig que les temperatures van augmentar notablement.

La floració i el quallat han estat correctes a totes les zones del país.

L'oferta nacional per a l'any 2022 s'estima en unes 469.200 tones de préssec destinat al mercat fresc, prop de 75.000 tones de pavies i poc menys de 537.000 de nectarines, en nivells més propers a la normalitat.

Grècia

Amb 160.000 tones de préssecs i nectarines previstes, la producció grega el 2021 va ser un 45% inferior a la del 2020 i un 47% inferior a la mitjana de

2015/2019. Enguany, les gelades només han afectat unes poques varietats molt primerenques de préssecs i nectarines i Grècia torna a nivells de producció propers al seu potencial. La previsió de préssecs i nectarines hauria d'arribar a 353.000 tones, un increment del +120% respecte a l'any passat i un +14% respecte a la mitjana 2016/2020.

Pel que fa a la pavia, que és especialment important a Grècia, la collita hauria de ser de poc menys de 350.000 tones, un augment

del 38% respecte a 2021 i una disminució del 12% respecte a la mitjana 2016/2020.

França

La collita de préssecs i nectarines afectades per la gelada del 8 d'abril de 2021 a França preveia un nivell de pèrdua de gairebé el 40%. Al final, el dèficit nacional se situava entre el 20% i el 30%. Com passa amb els albercocs, és la vall del Roine la que ha pagat el preu més alt per aquesta crisi, però la regió representa ara menys del 20% de l'oferta francesa. Al Gard i a la Crau, els sistemes de protecció van permetre salvar bona part de la fruita, mentre que finalment el Rosselló es va salvar relativament.

L'any 2022, la producció francesa de préssecs i nectarines s'acostarà al seu potencial, excepte per esdeveniments climàtics d'última hora.

Després de vint anys difícils durant els quals els resultats econòmics van ser molt irregulars, la producció francesa viu un període favorable des de fa 7 anys. L'equilibri del mercat francès, sortida gairebé exclusiva per als agricultors a França, s'aconsegueix gràcies a la prioritat que els seus consumidors donen a l'origen francès i a un volum de producció que correspon al seu mercat.

Poc afectada per l'època de fred que va perjudicar moltes regions europees, la producció francesa s'aproximarà el 2022 al seu potencial, estabilitzat al voltant de les 200.000 tones.

Tot i que les gelades han tornat a afectar Europa, els efectes generals han estat menys devastadors que la passada campanya, en la qual es va registrar un record històric a la baixa de la collita d’albercocs.

Previsions de collita d'albercoc a Europa. 2022

Evolució de la producció europea de fruita de pinyol segons tipologia

Afrucat i Educació impulsaran cicles formatius amb formació dual

Montse Baró, presidenta d’Afrucat, i Claudi Vidal, director territorial d'Educació a Lleida, van signar a la seu de l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya un conveni de col·laboració en formació dual en els àmbits professionals d’Instal·lació i manteniment, de química, d’electricitat i d’electrònica.

Baró va declarar que existeix una demanda per part del sector fructícola de professionals qualificats per fer front als nous reptes tecnològics de les empreses de la fruita i que Afrucat està disposada a participar, a través de les seves empreses, en el desenvolupament d’aquests nous cicles.

La presidenta d’Afrucat va manifestar “la necessitat que té el sector d'incorporar perfils joves

i motivats que acompanyin les empreses en la transformació que vindrà aquests propers anys i que puguin donar resposta a la robotització i a la informatització, tant del camp com de les centrals, i a la millora continuada de la qualitat de la nostra fruita que ens demana el mercat”.

Per la seva part, Claudi Vidal es va felicitar per la iniciativa, que permetrà ampliar l’oferta actual de formació dual i seguir millorant en una Formació Professional de qualitat i en unes titulacions modernes i actualitzades capaces de donar resposta al teixit productiu del país.

Segons van explicar els signants, Afrucat oferirà estades a les seves empreses als estudiats d’aquestes noves formacions en règim d’alternança amb forma-

ció dual mitjançant un contracte o una beca de formació.

Per la seva banda, el Departament d’Educació es compromet a adequar periòdicament el contingut curricular dels cicles del conveni a les necessitats del sector.

Segons Manel Simon, director general d’Afrucat, “el sistema dual permet que l’alumne s’incorpori en pràctiques a l’empresa a partir del segon any de cursar la

formació. Això propicia la coordinació entre les necessitats reals de l’empresa i les modificacions en el currículum de l’alumne, obtenint, al final, un treballador especialitzat que, si l’empresa el necessita a mitjà o curt termini, el pot incorporar”.

Tant Afrucat com el Departament d’Educació s’emplacen a incorporar nous cicles formatius quan les necessitats laborals del sector així ho demandin.

Claudi Vidal i Montse Baró van signar el conveni a la seu d'Afrucat

LLEIDA. Evolució de les temperatures mínimes els dies 3, 4 i 5 d'abril de 2022 en diferents municipis

40 milions en ajuts per pal·liar les pèrdues provocades per les gelades

La matinada dels dies 3, 4 i 5 d'abril va baixar la temperatura per sota dels 0ºC a la majoria dels municipis de la plana de Lleida, amb especial incidència la nit del dia 3, quan es va arribar a -4 i -6ºC en diferents indrets, fet que va comportar importants efectes negatius per a la collita de fruita dolça i ametlla. En les zones on la baixada de temperatura va ser de fins -2º C, va afectar en diferent intensitat els cultius de fruita dolça depenent de l’estat fenològic, les espècies o els sistemes antigelada. En canvi, on la baixada va ser de -4ºC o fins a -6ºC, les pèrdues de collita seran elevades i poden arribar al 80-100% en tots els cultius de fruita de pinyol, ametller i perera.

Cultius com l’albercoquer apuntaven a una pèrdua de producció del 80% o superior. Per a la resta de fruita, de llavor i pinyol, s’estimaria un pèrdua de producció a nivell general del 40% al 60% o superior, segons els municipis i les zones.

A més, entre les 9 i 10 del vespre de dimecres 20 d’abril, una tempesta va creuar part de la comarca del Segrià d’oest a est, deixant caure calamarsa barrejada amb aigua a Almacelles, Alguaire, Torrefarrera, Alpicat, Alcarràs, Soses, Torres de Segre,

LLEIDA. Disminució mitjana dels cultius per les gelades

ra d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va anunciar durant una visita a Alfarràs que el Govern destinarà a l'entorn d'uns 40 milions d'euros en ajuts als productors, cooperatives i centrals per pal·liar les pèrdues provocades per les gelades de principis d'abril.

Una xifra que la consellera Teresa Jordà va qualificar d'"històrica" i que no inclou els préstecs que també preveu habilitar el Govern per als afectats.

Alfés, Sudanell, Artesa de Lleida i Puigverd de Lleida. La mida dels fruits, encara molt petits, i de la calamarsa dificultava una estimació de danys de la producció restant, però podrien arribar fins al 40% en alguna zona..

Un cop feta la valoració dels danys, bàsicament de les gelades, Afrucat i el departament d'Acció Climàtica van apuntar que la producció de fruita de pinyol cauria finalment un 69% a Catalunya respecte a un any normal, una "afectació mai vista", segons el director general d'Afrucat, Manel Simon.

Si en un any normal al país es produeixen 550.000 tones de fruita de pinyol, enguany només

s'arribarà a les 165.550 tones, i serà a les comarques de Ponent on hi haurà una davallada més important, amb el 70% de pèrdues.

Per demarcacions, a Girona, on hi ha poca fruita de pinyol, hi haurà una caiguda del 22% (1.440 tones); a Barcelona serà del 59% (2.500 tones) i a Tarragona del 68%.

Lleida és on hi haurà més pèrdues, amb un 70% del total i una previsió de 149.570 tones. En aquest cas, la nectarina és el fruit que més afectació tindrà (-72%), seguit pel préssec rodó (-69%), el préssec pla (-67%) i la pavia (-67%).

El dia 27 de maig, la conselle-

Els ajuts anunciats, que serviran per donar liquiditat a les empreses perquè puguin continuar amb la seva activitat i preparar la campanya del 2023, es dividiran en 32 milions per a explotacions agràries de fruita dolça i ametller i 8 milions per a cooperatives i centrals fructícoles.

Dividit en dos anys

El dia 22 de juny, durant una reunió de la Taula Agrària a la qual va assistir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el Govern va anunciar que la previsió era pagar la meitat dels ajuts enguany i l'altra meitat el 2023.

La intensitat de l'ajut serà diferent en funció de la ubicació de l'explotació agrària. Per a les explotacions de fruita dolça amb assegurança contractada, l'im-

FONT: METEOCAT. ESTACIONS METEOROLÒGIQUES

TARRAGONA. Evolució de les temperatures mínimes els dies 3, 4 i 5 d'abril de 2022 en diferents municipis

port de l'ajut serà de 2.340 euros per hectàrea en zones sense limitacions naturals i de 3.695 euros/ ha en zones amb limitacions naturals. Pel que fa a l'ametlla, oscil-

larà entre els 304 i els 1.736 euros/ha.

En el cas de les explotacions no assegurades, aquests imports es reduiran a la meitat. D'altra ban-

da, s'estableix un import màxim d'ajut de 100.000 euros/explotació, amb la limitació del 90% de les pèrdues o del 80% de les pèrdues, en funció de si està en zo-

nes de limitacions naturals o no, respectivament, un cop restat l'import de la indemnització de l'assegurança en les explotacions assegurades.

FONT: METEOCAT. ESTACIONS METEOROLÒGIQUES

Afrucat demana a l'Administració ajudes per a les centrals fruiteres

Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, va traslladar el dia 6 de maig la seva preocupació a la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, per la situació en què les gelades han deixat les centrals fruiteres catalanes per a la campanya d'aquest any 2022.

La presidenta, el director general i representants de la junta d’Afrucat es van reunir aquell dia amb la consellera i van quantificar en uns 20-30 milions d’euros els costos fixes als que hauran de fer front aquesta campanya les empreses fruiteres malgrat que algunes d’elles s’acolliran a ERTOs, i que d'altres, fins i tot, han planificat el tancament de les seves instal·lacions durant la campanya de fruita d’estiu.

Segons les primeres dades recollides per Afrucat, i a l’espera d’analitzar les previsions de collita definitives que es van fer públiques dues setmanes més tard, entre el 70 i el 85% de tota la fruita de pinyol catalana no es colli-

El director general d’Afrucat, Manel Simon, va comunicar a l’Assemblea General Ordinària de l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, celebrada el dia 8 de juny, el compromís del Ministeri d’Agricultura de reserva pressupostària de 10 milions d’euros per sufragar els ajuts a les centrals fruiteres. El Ministeri va demanar a les comunitats autònomes afectades que aportin una quantitat similar.

El secretari d’Alimentació de la Generalitat, Carmel Mòdol, present a l’Assemblea, va notificar als assistents la predisposició plena de la conselleria a aportar aquesta quantitat i es va comprometre a tancar la setmana següent les condicions de l’ajut.

La presidenta d’Afrucat, Montse Baró, es va felicitar per la ràpida resposta de les administracions i va recordar que l’objectiu

comú ha de ser donar suport a les centrals amb base productiva i assegurar-ne el futur davant el que ha estat una afectació climatològica històrica.

Manel Simon va destacar que

tan el Ministeri com el Departament havien treballat la proposta d’ajuts utilitzant com a base el model dissenyat per Afrucat. Desprès de les gelades del mes d’abril, Afrucat va traslla-

dar a les administracions catalana i espanyola una proposta de Pla d’Ajuts que es basava en un estudi dels costos fixes que les empreses no podien evitar ni cessant temporalment la seva activitat. L’estudi posava de manifest que les pèrdues de producció podien dur-les a tancar.

Afrucat va quantificar les pèrdues de les centrals en 8 cèntims per cada quilo de fruita que no s’entraria aquest any respecte a un any normal. Per a poder fer el càlcul de manera objectiva, l’associació comparava la mitjana de quilos que havia treballat la central en els darrers anys amb els que podia treballar enguany, i si el descens superava el 30%, era susceptible de rebre l’ajut.

Segons Simon, “l'ajut està dissenyat només per a centrals que tenen base productiva pròpia i no per aquelles que es dediquen exclusivament a comprar i vendre. Proposem que el càlcul de la minva de producció es faci en base a dades extretes de la DUN i utilitzant també les acreditacions de volums entrats a les centrals aquest any”.

La consellera d'Acció Cimàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va fer una valoració a Lleida dels danys per les gelades

El Ministeri es compromet a fer una reserva pressupostària de 10 milions d'euros i Acció Climàtica anuncia una partida equivalent

L'Assemblea General Ordinària d'Afrucat es va celebrar el 8 de juny

rà aquest estiu, així com tampoc es collirà entre el 35 i el 40% de la pera i entre el 15 i el 20% de la poma.

Manel Simon, director general d’Afrucat, va explicar al respecte que “feia més de 40 anys que no es vivia una gelada tan devastadora com la d’aquesta campanya i les pèrdues de producció seran històriques. El 85% dels fruiters estan assegurats i tindran un retorn, però la central només podrà reduir els costos variables derivats de no treballar la fruita”.

El director general d'Afrucat va recordar que “hi ha tot un seguit de costos fixes, com són les amortitzacions, el retorn de préstecs, el manteniment de les installacions i les certificacions que han de passar les centrals, entre d’altres, que s’hauran de mantenir. A més, hi ha tot un seguit de personal estratègic que difícilment podrà entrar als ERTOs que es preveuen”.

La presidenta d’Afrucat, Montse Baró, va destacar “la necessitat de donar suport a les centrals manipuladores amb base productiva per intentar que ningú no es quedi enrere i evitar així el risc de tancament d’empreses” del sector de la fruita dolça.

Afrucat va presentar a la consellera un model de suport als costos fixes “no flexibles” de les centrals, que s’haurien de materialitzar en ajuts per força major adreçats a les centrals amb base productiva. La proposta va ser ben rebuda per part de la consellera i va comptar amb el compromís de Teresa Jordà de ser estudiada i avaluada.

Les gelades de l'abril obligaran les centrals a fer ERTO o a tancaments temporals

La reclamació intenta pal·liar els costos fixes, que estan entre 20 i 30 milions d'euros

La delegació d'Afrucat, encapçalada per la seva presidenta, Montse Baró, abans de reunir-se amb la consellera Teresa Jordà

Afrucat promocionarà la poma al mercat espanyol durant tres anys

Sota el lema de "Cuídate como te cuida una manzana", Afrucat recordarà als responsables de compra de les llars com n'és de beneficiós el consum de pomes per a la nostra salut.

L'anàlisis de mercat previ mostra un interès creixent de la població pels hàbits de consum saludables, la tornada als productes tradicionals, el focus en la salut, la sostenibilitat i els productes frescos i la creença generalitzada de la població que li caldria consumir més fruita.

L'objectiu de la campanya serà l'increment del consum de fruites i de les pràctiques dietètiques saludables i s'adreçarà especialment a la població que ha desplaçat aquest consum per productes industrials i de menys qualitat nutricional.

L'estratègia té com a públic objectiu els responsables de compra d'aquelles llars on viuen nens i nenes menors de 13 anys, però també vol arribar als joves de 13 a 25 anys. Amb aquest objectiu, la comunicació vol ser jove i amb un missatge directe que aconsegueixi captar la seva atenció i que els sedueixi.

El claim interpel·la el consumidor en primera persona d'una manera informal i divertida i el fa plantejar-se si realment s'està cuidant.

També es dirigiran part dels esforços a comunicar la nos-

tra campanya a dos grans grups d'interès que permetin consoli-

dar el missatge. D'una banda, va adreçada a majoristes i minoris-

tes de fruites que estan buscant producte que pugui interessar als seus clients.

També es treballarà amb els caps de compra de la distribució organitzada de les principals ensenyes nacionals per col·locar elements promocionals en punt de venda que permetin sinergies i que afavoreixin el record de la campanya en el moment de la compra.

Els líders d'opinió, bloggers, periodistes i influencers seran un altre dels partners amb els quals es treballarà, seleccionant les capçaleres més rellevants del panorama espanyol dels àmbits gastronòmic, nutricional i esportiu.

Selecció de mitjans i pla

tàctic

Les accions se centraran en els mitjans de comunicació massius que ens asseguraran cobertura i afinitat amb el nostre públic objectiu.

Així, la televisió nacional i catalana i la publicitat on line i la programàtica ens permetran obtenir més de 98 milions d'impactes.

Les accions de relacions públiques es basaran en el gabinet de comunicació, els acords de collaboració amb diferents editorials i la participació d'una selecció d'influencers rellevants per al target objectiu i que seran els aban-

La imatge genèrica de la campanya i les diferents adaptacions per arribar a un públic més jove

derats del programa.

Els instruments de comunicació seran:

- la pàgina web de la campanya, que recollirà la informació de la mateixa (www.comotecuidaunamanzana.eu)

- el compte d'Instagram @cuidatemanzana

- el compte de Twitter @cuidatemanzana

- el compte de Facebook:@cuidatemanzana

El programa busca crear una comunitat interessada i implicada en el consum de fruites i verdures, i per això es duran a terme sortejos i posts interactius i es dinamitzaran les xarxes socials.

Estudi nutricional

Una altra de les accions que s'inclou al programa europeu de promoció és l'elaboració d'estudis nutricionals específics anuals.

Aquests estudis ens han de permetre, d'una banda, identificar exactament quins són els missatges claus amb què es poden publicitar les pomes; i de l'altra, obtenir dades del consum alimentari, hàbits d'activitat física i

rutines de descans de la població.

Els estudis valoraran l'adequació de la dieta a les recomanacions alimentàries, identificant grups de risc nutricional.

El programa de promoció també incorpora un mecanisme d'autocontrol que analitza, mitjançant un pre-test, el nivell d'informació que té la població en general sobre les propietats de

la poma i que cada any mesura l'impacte i coneixement que té la campanya i si cal efectuar alguna mesura de correcció.

Programa europeu

Després de més d'una dècada sense participar en els programes europeus de promoció del consum de fruita, Afrucat durà a terme en aquesta ocasió un dels dos programes concedits a l'Estat espanyol per al consum de fruites i verdures.

Afrucat ha aconseguit aquest programa europeu gràcies a l'elevada representativitat demostrada pels seus associats en la producció de poma a l'Estat espanyol.

El programa s'emmarca en el tòpic europeu: informació i promoció adreçades a incrementar el consum de fruites i verdures fresques en el context de pràctiques equilibrades i adients per a frenar el sobrepès i l'obesitat de la població.

La campanya de promoció tindrà una durada de tres anys i una inversió total de 3 milions d'euros.

Estrena amb productes de Lleida

La preestrena de la pellícula Alcarràs, que es va fer a la Llotja de Lleida el 26 d'abril, va comptar amb un muntatge escènic-gastronòmic, dissenyat per dues creadores de Ponent, la lleidatana Alexa Trilla i la balaguerina Maria Monseny.

Gràcies a més de 500 palots cedits per la cooperativa de Mon-

toliu i repartits per tota la plaça de la Llotja, l'escena d'arribada recordava el paisatge entre fruiters de l'època de collita.

A la sortida, el públic trobava transformat aquest espai en una gran exposició d'elaboracions gastronòmiques produïdes per l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida i Bo de Shalom a partir

Gerard Pujol, Montse Baró i Manel Simon van representar la DOP Pera de Lleida i Afrucat a l'estrena

de productes del territori. A més, hi havia una mostra de productes DOP i IGP, com ara la Pera de Lleida.

Al centre del muntatge, els assistents podien veure sis plaques solars simulades, conformades a partir de petits obsequis platejats disposats en retícula que homenatjaven la proposta de Carla

Simón. Es tractava de les Pressànies, un petit confit elaborat per l'almenarenc Ivan Pascual i composat per tres capes: el cor taronja de prèssec, una capa de xocolata verda al·legant el verd dels arbres fèrtils i una de xocolata negra com la terra d'on sorgeix la collita, guardat dins un embalatge de plata.

La directora de la pel·lícula 'Alcarràs' i tots els protagonistes, a l'escenari de la Llotja-Palau de Congressos de Lleida, on es va fer la preestrena

La DOP Pera de Lleida i Afrucat van tenir la seva presència a l'aperitiu preparat a l'exterior de la Llotja, on la DOP compartia mostrador amb altres productes DOP i IGP

Afrucat coordina el debat sobre les previsions de pera a Europa

El sector de la pera es va aplegar del 28 al 30 de juny a Rotterdam (els Països Baixos) per tal de debatre sobre els darrers desafiaments del sector durant la celebració del Congrés Internacional Interpera, que va comptar amb la participació d'una delegació d'Afrucat amb l'objectiu paral·lel de fer una missió de prospecció a Holanda.

A més, Afrucat es va encarregar de coordinar la taula rodona sobre la previsió de producció per països a Europa. Les primeres estimacions apunten que el vell continent recupera en part la seva producció, però espera una collita per al 2022 per sota del seu potencial a causa de les gelades i les temperatures que han afectat Espanya i Portugal i, en menor grau, Bèlgica i Holanda.

L'any 2021, la collita de peres a la Unió Europea va ser un 25% inferior a la del 2020 a causa de les gelades tardanes de la primavera. Els productors de peres van recollir 1.700 milions de quilos. Aquest va ser el volum més baix dels darrers 20 anys. A Itàlia, el principal productor de peres de la UE, la collita de 2021 es va reduir considerablement.

Per exemple, els italians només van recollir 200 milions de quilos, mentre que la mitjana dels 10 anys anteriors va ser de gairebé 700 milions de quilos. Enguany, doncs, es recuperarà part de la producció, però lluny encara del màxim possible.

Els ponents Cindy van Rijswick (Rabobank) i Helwig Schwartau (AMI) havien d'obrir les ponències el primer dia amb una disser-

tació sobre les novetats més importants del mercat mundial de les peres. A més de l'evolució del mercat, l'evolució dels consumidors és també un tema important durant Interpera. El consum de peres a Europa ha estat sota pressió durant anys, però hi ha un canvi de tendència? Els holandesos, els britànics i els alemanys van comprar el 2021 una mitjana d'un 5% més de peres que un any abans, quan el consum també havia augmentat. Predomina la pera Conference, però estan sorgint noves varietats.

La xinxa asiàtica

A més del problema de les gelades, la xinxa asiàtica ha causat danys considerables en el cultiu

de peres a Itàlia els últims anys, i ara està entrant a altres països. La professora Lara Maistrello, de la Universitat de Mòdena i Reggio Emilia, fa anys que investiga la lluita contra la xinxa.

Lara va explicar en el Congrés els últims resultats de la investigació amb l'esperança que la parasitació pugui derrotar la xinxa asiàtica. Malgrat tot, la superfície de pera italiana ha disminuït considerablement.

Les conferències d'Interpera les tancava Hans Steenbergen, periodista, observador de tendències, columnista i un presentador molt sol·licitat batejat com el "filòsof de l'alimentació" amb les seves cites creatives, com que "les verdures i les fruites són les marques més belles de la Mare Terra".

La missió impulsada per Afrucat va visitar la factoria de Greefa, on els van mostrar la seva visió en robotitzacions per fer una bona detecció de la qualitat de la fruita

Manel Simon i Joan Serentill, durant la taula rodona que es va fer a Interpera al voltant de les previsions de collita a Europa per aquest 2022

Els socis d'Afrucat s'estalviaran un milió d'euros en llum en sis mesos

Els costos energètics actuals evidencien la necessitat de realitzar diverses accions per intentar la seva reducció. Ja hem explicat en altres ocasions la necessitat urgent d'optimitzar les contractacions energètiques i buscar diverses alternatives de comercialitzadores energètiques, la implantació de sistemes de gestió energètica, la realització de diagnosis energètiques per aconseguir la màxima eficiència energètica i generar la màxima energia per a autoconsum i de proximitat.

Dins del primer grup, també estan incloses les compres energètiques agrupades. Aquestes es desenvolupen quan un grup de consumidors d'energia amb necessitats energètiques comunes decideixen agrupar-se per comprar energia elèctrica i altres productes energètics de forma agrupada.

La fórmula idònia és que aquesta compra energètica agrupada sigui liderada per una entitat que ja de forma prèvia els aglutini a tots ells.

Un dels mecanismes més avançats per realitzar aquestes “compres energètiques agrupades” són les subhastes electròniques. De manera molt resumida, es defineixen totes les condicions tècniques i econòmiques de la contractació, les quals han de ser acceptades de forma prèvia per les comercialitzadores participants, i també s'estableixen una sèrie de “lots” que defineixen els preus de sortida que s'hauran de “pujar” a la baixa. Guanya aquella comercialitzadora que ha ofert el millor preu en un temps determinat.

Aquest és un mecanisme que permet una transparència elevada del tot el procés, facilita la

participació de les comercialitzadores i està reconegut com un mètode idoni per a les compres energètiques.

Afrucat disposa de la seva pròpia plataforma de compres, l'Agroplace, la primera plataforma de subhastes agràries especialitzada en les subhastes d'energia, creada per Afrucat fa gairebé 12 anys. A través d'aquesta plataforma es gestionen les compres de les centrals de fruita de Catalunya.

Afrucat va dur a terme la subhasta de l’electricitat dels seus associats amb una convocatòria a la qual es van convidar fins a 28 comercialitzadors i que va aconseguir una rebaixa substancial en

el preu de la llum subhastada. L'estalvi aconseguit, respecte a la darrera subhasta duta a terme el mes de gener del 2022, oscilla entre el 4 i el 14% en funció del perfil de consum i les condicions de contractació, i representa una rebaixa de més d'1 milió d'euros a la factura de la llum dels associats de l'entitat per als propers 6 mesos.

Segons Manel Simon, director-general d'Afrucat, “ens estem movent en una realitat molt incerta i, pel que ens indiquin els nostres assessors, els mercats de futurs s'estan preveient a la baixa. Això ha fet que la subhasta sigui només per 6 mesos a l’espera de realitzar-ne una altra a finals d’any”.

Un any més, l'Agroplace d'Afrucat ha demostrat ser una eina perfecta per a la contractació energètica excel·lent.

Jose Enrique Vázquez President d'EnerGroc i assessor d'Afrucat

La rebaixa aconseguida en la darrera subhasta és del 4 al 14% respecte a l'anterior

La plataforma Agroplace és una eina d'Afrucat per a subhastes agràries i d'energia

- 1 préssec blanc

- 1 nectarina

- 250ml de llet

- Una rodanxa d’arrel de gingebre

Rentar, retirar l’os i tallar a trossos la nectarina. Rentar, pelar, retirar l’os i tallar el préssec. Posar la fruita al got de la batedora, afegir-hi els 250ml de llet, tapar i batre a velocitat mitjana–alta.

Agafar l’arrel de gingebre i tallar-ne una rodanxa de mig o d’un centímetre (en funció de si ens agrada més o menys), pelar-la i ficar-la a la batedora en trossos més petits. Batre de nou, primer a velocitat mitjana i augmentant la seva intensitat fins que ens quedi un batut homogeni. Reservar a la nevera fins al moment de servir.

Batut de préssec, nectarina, gingebre i llet

√ L’arrel de gingebre ens aportarà aroma i frescor a la recepta

PÁGINAS 4 A 8

muy incierto.

P.- Muchos de estos “fines del mundo conocido” comienzan con las variaciones de las corrientes marinas, y cuando hablamos de las temperaturas siempre hacemos referencia a la evolución de la temperatura marina. ¿Por qué?

Marc Prohom (El Masnou, 1973) es doctor en Geografía por la Universidad de Barcelona y jefe del Área de Climatología del Servicio Meteorológico de Catalunya (SMC).

Pregunta.- ¿Qué querías ser de pequeño? ¿Por qué eliges la carrera?

Respuesta.- De pequeño ya tenía afición por la observación del tiempo y me gustaba ver bajar las rieras y torrentes de mi pueblo, El Masnou, cuando llovía con fuerza. Mi abuela materna también era aficionada y supongo que algo me transmitió. Tenía claro, pues, que quería estudiar una materia que me adentrara en conocer cómo funciona el clima y los fenómenos meteorológicos, y la Geografía me cautivó porque lo aglutina todo: medio físico y humano.

P.- Hace años que vemos películas apocalípticas sobre el cambio climático. ¿Por qué reaccionamos ahora?

R.- Las películas sobre cambio climático en la mayor parte de los casos tienen una base científica, pero evidentemente se visten de espectáculo y exageración. Pero lo cierto es que el cambio climático es un hecho, y ya hace décadas que lo estamos experimentando. En nuestro contexto se está manifestando en un incremento térmico acelerado sin precedentes: actualmente Catalunya tiene una temperatura media 1,8ºC más elevada que a mediados del siglo XX.

Respecto a la reacción, podríamos hacer un libro sobre los motivos por los que hemos o estamos reaccionando tarde. Soy de la convicción de que cualquier cambio que implique una modificación en nuestros hábitos, de entrada creará un rechazo. El cambio climático es también un fenómeno que se manifiesta de forma progresiva, y a menudo hay gente que no lo percibe como un peligro, especialmente aquellos que viven en el cortoplazo, como la clase política o los directivos de las grandes corporaciones. Todo ello ha hecho que cambios que podrían haberse aplicado desde hace un par de décadas de forma progresiva, ahora los tengamos que hacer a toda prisa si queremos estabilizar el sistema climático a medio plazo y no abocarnos a un futuro

R.- El cambio climático que estamos sufriendo tiene un origen claro: el incremento de la concentración de gases de efecto invernadero en nuestra atmósfera, como consecuencia de haber quemado combustibles fósiles (petróleo y gas) sin freno desde de mediados del siglo XIX. Esta modificación tan rápida de la composición de la atmósfera es lo que lo desencadena todo: incremento de la temperatura global desde el siglo XIX en 1,2ºC, cambios en los patrones de precipitación, un incremento de la fusión del hielo almacenado en los polos y, como consecuencia de este hecho, una modificación de la dinámica de las corrientes marinas, que apenas se está empezando a detectar. El clima es un sistema de muchos elementos íntimamente relacionados, y en el que todo influye sobre todo. La humanidad ha modificado el equilibrio de este sistema y lo está tensionando como nunca antes se había hecho.

P.- Los científicos hablan de un punto de no retorno. ¿Cuáles son estas afectaciones que no podrán revertirse?

R.- Un punto de inflexión o de no retorno es el punto en el que los pequeños cambios resultan suficientemente significativos para provocar un cambio mayor y crítico, que puede ser brusco, irreversible y provocar efectos en cascada. Los últimos informes del IPCC sugieren que podrían alcanzarse puntos de inflexión entre 1°C y 2°C de calentamiento, en el punto donde estamos ahora, entre ellos el incremento del nivel del agua del mar. Sin embargo, no hay consenso científico al indicar lo lejos o cerca que estamos de un punto de inflexión. Es evidente que nos acercamos, pero no se conoce cuándo se va a producir.

P.- ¿Qué actividades o prácticas son las que tienen mayor impacto en el cambio climático? ¿Se ha demonizado la actividad agraria, y sobre todo ganadera, con razón?

R.- La quema de combustibles fósiles es la principal causa del calentamiento global. Aquellas actividades económicas que se han basado en el consumo de esta fuente energética para crecer son sus principales causas. El 24% de las emisiones globales provienen de la energía consumida por el sector industrial, el 17%

proviene de la energía utilizada en los hogares y en los comercios, el 16% del transporte y un 12% provendría de la actividad agrícola. Pero a menudo se olvida que la agricultura también actúa de sumidero, es decir, como fijador del CO2, evitando que llegue a la atmósfera. Y es necesario reivindicar este papel.

P.- ¿Qué puede mejorar el campo para frenar el cambio climático?

R.- Pienso que la agricultura debe tener un papel fundamental en el futuro inmediato, potenciando su valor como fijador del carbono atmosférico. Sólo un ejemplo. Un cultivo de olivos captura tres veces más carbono que un bosque de pino carrasco. Esto es necesario valorizarlo. El IRTA ha realizado estudios muy precisos sobre qué puede hacer la agricultura para ser más resiliente al cambio climático. La “Guía de buenas prácticas agrarias Carbocert” recopila las mejores prácticas para cuantificar y mejorar el secuestro de carbono en suelos agrícolas y estructuras leñosas de seis cultivos: olivo, almendro, trigo, cítricos, vid y arroz. Entre las prácticas que favorecen el secuestro de carbono se encuentran incorporar los restos de poda o del cultivo al suelo, o bien labrar lo mínimo, o, incluso no labrar. Sin embargo, el ritmo de incremento térmico que estamos experimentado es tan acelerado que algunos cultivos tendrán que moverse para buscar condiciones climáticas más favorables.

P.- Este año hemos tenido la helada tardía más intensa desde hace 40 años; este mayo hemos batido un récord histórico de altas temperaturas; cada vez las horas de frío se reducen y los árboles brotan antes. ¿Esto continuará?

¿Se empeorará?

R.- La principal consecuencia del cambio climático es el incremento generalizado de la temperatura, y esto está sucediendo desde hace décadas y seguirá incrementándose en las próximas. Ahora bien, eso no quita que se sigan produciendo episodios fríos, tendiendo a hacerse menos frecuentes e intensos, pero no van a desaparecer. Sin embargo, en un contexto de calentamiento, la floración de los cultivos tiende a adelantarse y este hecho los hace más expuestos a fríos que puedan darse en marzo o abril.

P.- ¿Qué incrementos de temperatura se están dando?

R.- Como decíamos anteriormente, la temperatura media en Cataluña se ha incrementado en 1,8ºC desde mediados del siglo XX. Este incremento se está notando especialmente en verano, cuando tenemos un aumento

ya de 2,5ºC respecto a ese mismo período. Y si observamos qué ocurre con la temperatura diurna (máxima) y nocturna (mínima), vemos que el aumento térmico es más evidente sobre la temperatura máxima. Esta tendencia también se traduce en un incremento de los extremos cálidos: días de calor (máxima superior a 30ºC) o noches tropicales (mínima superior a 20ºC), entre otros. Un ejemplo: en la década de 1950, la ciudad de Lleida registraba una media de 11 noches tropicales a lo largo del año; ahora la media es de 25 noches tropicales.

P.- ¿Qué zonas van a sufrir más el cambio climático?

R.- En Catalunya, desde el punto de vista térmico, las proyecciones de cambio climático indican que todo el país sufrirá un incremento similar en cuanto a ritmo y magnitud, al menos en los próximos 30 años (horizonte 2050). Sí que el ámbito pirenaico sería el más afectado, con aumentos que a mediados del siglo XXI podrían ser de hasta 2ºC o 3ºC respecto a la media actual. En cuanto a la precipitación, la incertidumbre es mucho mayor. Sin embargo, todo indica que, en general, disminuirá la precipitación en un 10% de media hacia 2050.

P.- Pensando en la Catalunya frutícola del año 2100, ¿deberíamos empezar a trabajar con variedades adaptadas a qué clima?

R.- La Catalunya de 2100 será de manera evidente más cálida que la actual, y con una pluviometría menor a la actual y más variable. Por ejemplo, se han realizado estudios que proyectan que Barcelona tendrá a finales de siglo una temperatura cercana a la de Argel. En este contexto, es necesario trabajar en sistemas de riego más eficientes, y en variedades que sean más resilientes a condiciones de altas temperaturas. Determinados fenómenos extremos serán más frecuentes, especialmente las sequías y oleadas de calor, que serán más persistentes, intensas y extensas. No existen evidencias claras de que se incrementen también episodios de precipitación intensa. En este punto hay bastante incertidumbre.

P.- Con toda la información que tienes, ¿puedes dormir por las noches?

R.- Nuestra tarea en el SMC es proporcionar la mejor información posible sobre el estado del clima en Catalunya para que se puedan impulsar políticas de adaptación eficientes. Es decir, realizar una diagnosis cuidadosa de la situación. Creo que lo estamos consiguiendo, y esto me tranquiliza. Lo que no me dejaría dormir sería no ser consecuentes con ese man-

Marc Prohom: "Hay que trabajar en variedades más resilientes a las altas temperaturas"

dato. Esto no quita que los datos sean preocupantes y que sientas temor por el futuro que dejamos a nuestros hijos. La buena noticia es que disponemos de herramientas para revertir ese escenario. ¡Aprovechémoslas!

PÁGINAS 10 A 13

La producción catalana de fruta de hueso cae un 69% por la heladas

Según los datos presentados por Afrucat y por el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el potencial productivo catalán de melocotones y nectarinas disminuirá este año cerca del 70%, situándose en 166.910 toneladas. Éste será el segundo año consecutivo en el que las incidencias meteorológicas afectan gravemente a la producción catalana.

Lleida cosechará un 70% menos de melocotones y de nectarinas (149.570t), Tarragona un 68% menos (12.050t), Barcelona un 59% menos (2.500t) y Girona un 22% menos (1.440t).

Las heladas de principios de abril estropearon gran parte de la producción. De hecho, nos encontramos ante las heladas más virulentas de los últimos 40 años. También en el mes de abril (los días 20 y 23), dos granizadas dañaron algunas zonas productivas. La primera no causó destrozos significativos, pero con la segunda se vieron afectadas cerca de 500 hectáreas.

La previsión indica que la cosecha de cerezas y ciruelas también bajará drásticamente, con un 36% menos de cosecha de cerezas (se prevé cosechar 5.287t), y un 47% menos de cosecha de ciruela, con una previsión de 2.622t.

También se preveía un retraso de entre 5 y 12 días en la cosecha en todo el territorio.

En cuanto al albaricoque, y según las previsiones de cosecha europeas presentadas en el marco de la feria Medfel en Francia, Catalunya perderá el 67% de su cosecha de albaricoque respecto a la campaña 2021 y Aragón el 85 %, quedándose en 2.970 tn y 2.988 toneladas, respectivamente.

Sin embargo, hay que tener en cuenta que los efectos de las últimas heladas sufridas en estas zonas aún no se habían tenido en cuenta en los cálculos y algunas parcelas han llegado a afectaciones del 100%.

Por el contrario, y según los datos hechos públicos en el mar-

co de Medfel-Europech, Europa tendrá la tercera peor cosecha de melocotones y nectarinas de los últimos 30 años, con cerca de 2.900.000t, pero muy lejos todavía de los 4 millones de toneladas establecidos como su potencial productivo.

La cosecha europea será un 9% superior a la del pasado año, pero un 20% inferior a la media de 2016/2020, y habría que remontarse hasta finales del siglo pasado o principios de éste para volver a unos niveles de producción equivalentes.

En cuanto a las especies, encontramos un fuerte bajón del melocotón plano, con un 40% menos de producción que la media de los últimos cinco años, seguido de la nectarina y la pavía, que pierden un 21% y un 20%, respectivamente.

La causa principal de este bajón ha sido el frío que afectó a la zona del Valle del Ebro español (Catalunya y Aragón), con las heladas más intensas que se recuerdan de los últimos 40 años. España perdería el 31% de su producción respecto a la ya mermada producción del año pasado y se quedaría con 896.841t.

El resto de los principales países productores europeos (Grecia, Italia y Francia), a pesar de haber sufrido heladas a finales de marzo o principios de abril que afectaron a parte de la producción, tuvieron afectaciones bajas y podrán recuperar prácticamente sus niveles de producción. Italia recupera un 41% de su producción respecto al pasado año, con una previsión de 1.080.608t; Grecia un 70%, con 699.300t; y Francia un 20%, con 196.767t.

PÁGINA 14 Afrucat y Educació impulsarán ciclos formativos con formación dual

Montse Baró, presidenta de Afrucat, y Claudi Vidal, director territorial de Educación en Lleida, firmaron en la sede de la Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya un convenio de colaboración en formación dual en los ámbitos profesionales de instalación y mantenimiento, de química, de electricidad y de electrónica.

Baró declaró que existe una demanda por parte del sector frutícola de profesionales cualificados para hacer frente a los nuevos retos tecnológicos de las empresas de la fruta y que Afrucat está dispuesta a participar, a través de sus empresas, en el desarrollo de estos nuevos ciclos.

La presidenta de Afrucat mani-

festó “la necesidad que tiene el sector de incorporar perfiles jóvenes y motivados que acompañen a las empresas en la transformación que vendrá estos próximos años y que puedan dar respuesta a la robotización y la informatización, tanto del campo como de las centrales, y a la mejora continua de la calidad de nuestra fruta que nos pide el mercado”.

Por su parte, Claudi Vidal se felicitó por la iniciativa, que permitirá ampliar la oferta actual de formación dual y seguir mejorando en una formación profesional de calidad y en unas titulaciones modernas y actualizadas capaces de dar respuesta al tejido productivo del país.

Según explicaron los firmantes, Afrucat ofrecerá estancias en sus empresas a los estudiantes de estas nuevas formaciones en régimen de alternancia con formación dual mediante contrato o beca de formación.

Por su parte, el Departamento de Educación se compromete a adecuar periódicamente el contenido curricular de los ciclos del convenio a las necesidades del sector.

Tanto Afrucat como el Departament d'Educació se emplazan a incorporar nuevos ciclos formativos cuando las necesidades laborales del sector así lo demanden.

PÁGINAS 16-17

40 millones en ayudas debido a las pérdidas provocadas por las heladas

La madrugada de los días 3, 4 y 5 de abril descendió la temperatura por debajo de los 0ºC en la mayoría de los municipios de la plana de Lleida, con especial incidencia la noche del día 3, cuando se llegó a -4 y - 6ºC en diferentes lugares, lo que supuso importantes efectos negativos para la cosecha de fruta dulce y almendra.

En las zonas donde el descenso de temperatura fue de hasta -2ºC, afectó en distinta intensidad a los cultivos de fruta dulce dependiendo del estado fenológico, las especies o los sistemas antihelada. En cambio, donde la caída fue de -4ºC o hasta -6ºC, las pérdidas de cosecha serán elevadas y pueden llegar al 80100% en todos los cultivos de fruta de hueso, almendro y peral. Cultivos como el albaricoquero apuntaban a una pérdida de producción del 80% o superior. Para el resto de fruta, de semilla y hueso, se estimaría una pérdida de producción a nivel general del 40% al 60% o superior, según

municipios y zonas.

Además, entre las 9 y 10 de la tarde del miércoles 20 de abril, una tormenta cruzó parte de la comarca del Segrià de oeste a este, dejando caer granizo mezclado con agua en Almacelles, Alguaire, Torrefarrera, Alpicat, Alcarràs, Soses, Torres de Segre, Alfés, Sudanell, Artesa de Lleida y Puigverd de Lleida. El tamaño de los frutos, todavía muy pequeños, y del granizo dificultaba una estimación de daños de la producción restante, pero podrían llegar hasta el 40% en alguna zona.

Una vez hecha la valoración de los daños, básicamente de las heladas, Afrucat y el departament de Acció Climàtica apuntaron que la producción de fruta de hueso caería finalmente un 69% en Catalunya respecto a un año normal, una "afectación nunca vista", según el director general de Afrucat, Manel Simon.

Si en un año normal se producen 550.000 toneladas de fruta de hueso, este año sólo se llegará a las 165.550 toneladas, y será en las comarcas de Ponent donde habrá un mayor descenso, con el 70% de pérdidas.

Por demarcaciones, en Girona, donde hay poca fruta de hueso, habrá una caída del 22% (1.440 toneladas); en Barcelona será del 59% (2.500 toneladas) y en Tarragona del 68%.

Lleida es donde habrá mayores pérdidas, con un 70% del total y una previsión de 149.570 toneladas. En este caso, la nectarina es el fruto que mayor afectación tendrá (-72%), seguido por el melocotón redondo (-69%), el melocotón plano (-67%) y la pavía (-67%).

El día 27 de mayo, la consellera de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural, Teresa Jordà, anunció durante una visita a Alfarràs que el Govern destinará en torno a unos 40 millones de euros en ayudas a los productores, cooperativas y centrales para paliar las pérdidas provocadas por las heladas de principios de abril.

Una cifra que la consellera Teresa Jordà calificó de "histórica" y que no incluye los préstamos que también prevé habilitar al Govern para los afectados.

Las ayudas anunciadas, que servirán para dar liquidez a las empresas para que puedan continuar con su actividad y preparar la campaña de 2023, se dividirán en 32 millones para explotaciones agrarias de fruta dulce y almendro y 8 millones para cooperativas y centrales frutícolas.

El día 22 de junio, durante una reunión de la Mesa Agraria a la que asistió el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ➜

el Govern anunció que la previsión era pagar la mitad de las ayudas este año y la otra mitad en 2023.

La intensidad de la ayuda será distinta en función de la ubicación de la explotación agraria. Para las explotaciones de fruta dulce con seguro contratado, el importe de la ayuda será de 2.340 euros por hectárea en zonas sin limitaciones naturales y de 3.695 euros/ ha en zonas con limitaciones naturales. Por lo que respecta a la almendra, oscilará entre los 304 y los 1.736 euros/ha.

En el caso de las explotaciones no aseguradas, estos importes se reducirán a la mitad. Por otra parte, se establece un importe máximo de ayuda de 100.000 euros/explotación, con la limitación del 90% de las pérdidas o del 80% de las pérdidas, en función de si está en zonas de limitaciones naturales o no, respectivamente, una vez restado el importe de la indemnización del seguro en las explotaciones aseguradas.

PÁGINAS 18-19

Afrucat trasladó el día 6 de mayo su preocupación a la consellera de Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, por la situación en la que las heladas han dejado las centrales frutícolas catalanas para la campaña de este año 2022.

La presidenta, el director general y representantes de la junta de Afrucat se reunieron ese día con la consellera y cuantificaron en unos 20-30 millones de euros los costes fijos a los que tendrán que hacer frente esta campaña las empresas de fruta a pesar de que algunas de ellas se acogerán a ERTOs, y otras, incluso, han planificado el cierre de sus instalaciones durante la campaña de fruta de verano.

Manel Simon, director general de Afrucat, explicó al respecto que “hacía más de 40 años que no se vivía una helada tan devastadora como la de esta campaña y las pérdidas de producción serán históricas. El 85% de los frutales están asegurados y tendrán un retorno, pero la central sólo podrá reducir los costes variables derivados de no trabajar la fruta”.

El director general de Afrucat recordó que “hay una serie de costes fijos, como son las amortizaciones, el retorno de préstamos, el mantenimiento de las instalaciones y las certificaciones que deben pasar las centrales, entre

otros, que deberán mantenerse. Además, existe toda una serie de personal estratégico que difícilmente podrá entrar en los ERTOs que se prevén”.

Afrucat presentó a la consejera un modelo de apoyo a los costes fijos “no flexibles” de las centrales, que deberían materializarse en ayudas por fuerza mayor dirigidas a las centrales con base productiva. La propuesta fue bien recibida por parte de la consellera y contó con el compromiso de Teresa Jordà de ser estudiada y evaluada.

El Ministerio y Acció Climàtica

El director general de Afrucat, Manel Simon, comunicó a la Asamblea General Ordinaria de la Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, celebrada el pasado 8 de junio, el compromiso del Ministerio de Agricultura de reserva presupuestaria de 10 millones de euros para sufragar las ayudas a las centrales frutales. El Ministerio pidió a las comunidades autónomas afectadas que aporten similar cantidad.

El secretario de Alimentació de la Generalitat, Carmel Mòdol, presente en la Asamblea, notificó a los asistentes la predisposición plena de la conselleria a aportar esta cantidad y se comprometió a cerrar la semana siguiente las condiciones de la ayuda.

Afrucat cuantificó las pérdidas de las centrales en 8 céntimos por cada kilo de fruta que no se entraría este año respecto a un año normal. Para poder realizar el cálculo de forma objetiva, la asociación comparaba la media de kilos que había trabajado la central en los últimos años con los que podía trabajar este año, y si el descenso superaba el 30%, era susceptible de recibir la ayuda.

Según Simon, “la ayuda está diseñada sólo para centrales que tienen base productiva propia y no para aquellas que se dedican exclusivamente a comprar y vender. Proponemos que el cálculo de la merma de producción se realice en base a datos extraídos de la DUN y utilizando también las acreditaciones de volúmenes entrados en las centrales este año”.

20-21

neficioso que es el consumo de manzanas para nuestra salud.

El análisis de mercado previo muestra un interés creciente de la población por los hábitos de consumo saludables, la vuelta a los productos tradicionales, el foco en la salud, la sostenibilidad y los productos frescos y la creencia generalizada de la población que necesitaría consumir más fruta.

El objetivo de la campaña será el incremento del consumo de frutas y de las prácticas dietéticas saludables y se dirigirá especialmente a la población que ha desplazado este consumo por productos industriales y de menor calidad nutricional.

La estrategia tiene como público objetivo a los responsables de compra de aquellos hogares donde viven niños y niñas menores de 13 años, pero también quiere llegar a los jóvenes de 13 a 25 años. Con este objetivo, la comunicación quiere ser joven y con un mensaje directo que consiga captar su atención y que les seduzca.

El claim interpela al consumidor en primera persona de una forma informal y divertida y le hace plantearse si realmente se está cuidando.

También se dirigirán parte de los esfuerzos a comunicar nuestra campaña a dos grandes grupos de interés que permitan consolidar el mensaje. Por un lado, va dirigida a mayoristas y minoristas de frutas que están buscando producto que pueda interesar a sus clientes.

También se trabajará con los jefes de compra de la distribución organizada de las principales enseñas nacionales para colocar elementos promocionales en punto de venta que permitan sinergias y favorezcan el recuerdo de la campaña en el momento de la compra.

Los líderes de opinión, bloggers, periodistas e influencers serán otro de los partners con los que se trabajará, seleccionando las cabeceras más relevantes del panorama español de los ámbitos gastronómico, nutricional y deportivo.

Selección de medios y plan táctico

Las acciones se centrarán en los medios de comunicación masivos que nos asegurarán cobertura y afinidad con nuestro público objetivo. Así, la televisión nacional y catalana y la publicidad online y la programática nos permitirán obtener más de 98 millones de impactos.

Bajo el lema de "Cuídate como te cuida una manzana", Afrucat recordará a los responsables de compra de los hogares lo be-

de una selección de influencers relevantes para el target objetivo y que serán los abanderados del programa.

Los instrumentos de comunicación serán:

- la página web de la campaña, que recogerá la información de la misma (www.comotecuidaunamanzana.eu)

- la cuenta de Instagram @cuidatemanzana

- la cuenta de Twitter @cuidatemanzana

- la cuenta de Facebook:@cuidatemanzana

El programa busca crear una comunidad interesada e implicada en el consumo de frutas y verduras, por lo que se llevarán a cabo sorteos y posts interactivos y se dinamizarán las redes sociales.

Después de más de una década sin participar en los programas europeos de promoción del consumo de fruta, Afrucat llevará a cabo en esta ocasión uno de los dos programas concedidos en el Estado español para el consumo de frutas y verduras.

Afrucat ha logrado este programa europeo gracias a la elevada representatividad demostrada por sus asociados en la producción de manzana en el Estado español.

La campaña de promoción tendrá una duración de tres años y una inversión total de 3 millones de euros.

PÁGINA 24 Afrucat coordina el debate sobre las previsiones de pera en Europa

El sector de la pera se reunió del 28 al 30 de junio en Rotterdam (Países Bajos) para debatir sobre los últimos desafíos del sector durante la celebración del Congreso Internacional Interpera, que contó con la participación de una delegación de Afrucat con el objetivo paralelo de realizar una misión de prospección en Holanda.

Las acciones de relaciones públicas se basarán en el gabinete de comunicación, los acuerdos de colaboración con diferentes editoriales y la participación

Además, Afrucat se encargó de coordinar la mesa redonda sobre la previsión de producción por países en Europa. Las primeras estimaciones apuntan que el viejo continente recupera en parte su producción, pero espera una cosecha para 2022 por debajo de su potencial debido a las heladas y a las bajas temperaturas que han afectado a España y Portugal y, en menor medida, a Bélgica y Holanda.

En 2021, la cosecha de peras en la Unión Europea fue un 25% inferior a la de 2020 debido a las heladas tardías de primavera.

Afrucat pide a la Administración ayudas para las centrales frutícolas

PÁGINAS

Afrucat promocionará la manzana en el mercado español durante tres años