Vadefruita núm. 33 by Vadefruita

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 33 · SETEMBRE DE 2021

El mural de la DOP Pera de Lleida

CMY

Instal·lacions per la màxima frescor Tel. +34 973 202 441 · info@ilerfred.com

CONEIXES LES IMPLICACIONS DEL CIBER RISC?

Assegurances Industrials Assegurances de Crèdit Assegurances de Responsabilitat Civil Avaria de maquinària Assegurances de Circulació

Més d’un mil·lió d’assegurats ens avalen OFICINA MOLLERUSSA Plaza de la Sardana 2 25230 - Mollerussa Tel. 973 603 463 Fax: 973 710 563

OFICINA BARCELONA Calàbria 267, 3r C 08029 - Barcelona Tel. 902 223 902

TREBALLEM AMB LES PRINCIPALS ENTITATS D'ASSEGURANCES

Enginyeria d’assegurances per a l’empresa. Som experts en el sector agroalimentari www.asurbrok.es

Registre especial de Corredories d'Assegurances . Clau J-0015. Tenim contratada la assegurança de Responsabilitat Civil i disposem de capacitat financera segons legislació vigent.

ASSEGURA’T! PODRIA SER PITJOR QUE UNA PEDREGADA

CONTINGUT

La Pera de Lleida es fa visible al territori

La Denominació d'Origen Protegida (DOP) Pera de Lleida s'ha fet més visible al territori amb la inauguració de dos murals a la façana de la cooperativa de Torrelameu, que són obra de l'artista Oriol Arumí. Aquesta acció, inaugurada aquest estiu amb la presència de les autoritats, es completarà properament amb un nou mural en aquest mateix edifici i en altres indrets del territori de la demarcació on es produeix DOP Pera de ® 20 a 25 Lleida.

Les previsions apunten una collita millor en poma, però pitjor en pera Les previsions de collita elaborades per Afrucat preveuen un increment del 16% en la producció catalana de poma, que recupera part del potencial perdut l'any passat. Pel que fa a la pera, es preveu una caiguda del 14% a Catalunya i la pitjor ® 26 a 29 collita de la història a Europa.

Francesc Torres deixa la presidència de l'Associació aquest mes d'octubre

Francesc Torres fa balanç dels seus cinc anys a la presidència d'Afrucat Francesc Torres, que el proper mes d'octubre cedirà la presidència d'Afrucat a Montse Baró, assegura en aquesta entrevista que la tasca de l'Associació és ara més coneguda perquè l'entitat és més ®4a7 propera a la producció que abans.

La superfície de fruiters es manté gairebé estable a Catalunya els darrers deu anys El registre de plantacions de Catalunya constata que la superfície cultivada amb fruita s'ha mantingut pràcticament estable en els darrers deu anys, ja que només baixa de les 45.964 hectàrees ® 16 a 18 de 2009 a les 44.292ha de 2020.

La presentació va incloure la projeccció dels documentals

'Casa de tots', la integració social dels immigrants a través del sector fruiter Afrucat va presentar al juliol una sèrie de sis vídeos documentals en els quals recull les vivències de sis persones immigrants que treballen des ® 10 a 12 de fa anys al sector fructícola de Lleida.

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Direcció comercial: Afrucat · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón; Mercè Gispert i Valentina Mompeó i Massachs · Coordinació: Afrucat · Disseny, maquetació i impressió: Norpint S.L. · Arxiu fotogràfic: Afrucat, Mònica Carrera i Genaro Massot · Redacció: Carrer del Corregidor Escofet, 64 · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · E-mail: marqueting@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

L'ENTREVISTA

Francesc Torres President d'Afrucat

"Ara es coneix molt més el que fem a Afrucat" F

rancesc Torres es va convertir l'any 2016 en president d'Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya. Ara, cinc anys després, a partir del mes d'octubre deixarà la presidència a mans de Montse Baró, tot i que continuarà com a membre de la Junta. Pregunta.- Ets pagès des de quan i per què? Resposta.- Als 16 anys vaig acabar l’Escola Agrària i em vaig quedar a treballar a casa, a la vora de mon pare i mon padrí, perquè sempre m’havia agradat. Llavors vaig marxar a la mili i vaig continuar fent cursos de formació, però al tornar de la mili va coincidir amb un any en el qual la fruita no va anar massa bé, l’any 91-92, que hi va haver una supergelada, i una supercollita l’any següent. El meu pare va patir com ningú…, i em vaig treure el carnet

de camió i vaig buscar feina. Tot i això, vaig continuar fent cursos a l’Escola Agrària de Balaguer i el cap dels Serveis Territorials en aquell moment em va dir: “Fes un pla de millora i una incorporació”. I així ho vaig fer. Es pot dir que sóc pagès gràcies a ell. P.- Què ha canviat en la teva feina des que vas començar i fins ara? R.- La manera de treballar d'aquell temps era molt diferent. En aquestes èpoques, a l’estiu, a casa anàvem tots al tros, tota

la família. Tenies els treballadors que tenies, i la producció llavors no era la que tens ara. Anàvem amb els pares i els padrins, i a mitja tarda anàvem a l’hort a buscar un meló i paràvem a menjar meló. Els treballadors que tenies, si eren 4 o 5, eren com de casa. Era una altra manera de fer. No tenies tan neguit com ara. P.- És més satisfactori ara o abans? Ara ets més empresari? R.- Ara la feina està més pro-

gramada, més professional, hi ha més horaris, tot i que no tenim horari, però com que hi ha l’explotació més dimensionada... Jo recordo que, quan esporgàvem, estàvem tot l’hivern esporgant amb el meu pare i el meu padrí. Ara són 10 persones esporgant, i si un dia no hi anaves fins a les nou, doncs no hi anaves fins a les nou, i teníem l’horari regit pel temps. Ara no pots. Has d’organitzar els treballadors. La mentalitat empresarial també era diferent. Si hi havia una collita

"Tots tenim darrere una empresa agrària i lluitem per entendre'ns amb el comprador"

"El meu somni és que Afrucat vengués directament tota la fruita catalana"

"El moment més difícil va ser la reclamació de l'increment de la quota de retirada"

bona, canviaves el tractor; un any millor, compraves un tros. Ara el compres quan et toca i el tros quan i si et fa falta. Ara cal ser més professional amb tot el que no està relacionat amb l’agricultura. El meu mal de cap és quadrar les nòmines, les hores... Lligant-ho amb això, ara el meu fill acaba a Lleida i l’any vinent vol fer Escola Agrària, com el que vaig fer jo. El que tinc clar és que ha d’acabar els 5 anys de l’Agrària i, sobre tot, formar-se en idiomes, perquè els pagesos s’han de moure. Però abans de res, haurà de decidir si li agrada. En una feina on no ets el propietari, pots canviar de feina, però si ets pagès i no t’agrada, no hi pots entrar perquè fracassaràs. Aquí pots dir: "Se’m donen més bé les peres que les pomes, però m’agrada fer de pagès". Jo crec que encara són joves, però veuen que és una forma de viure prou bona. P.- Què és el que més t’agrada de la feina? R.- M’agraden moltes coses de la feina. La principal és que sóc jo qui decideix el que vull fer. De vegades és difícil, però tu et programes la feina; ningú te la programa. I el que m’agrada molt és esporgar, perquè estem amb gent, m’agrada molt la boira, molt l’hivern i, sobre tot, m’agrada la formació dels arbres joves. Això procurem deixar-nos-ho per a nosaltres, per a mon pare i per a mi.... Encara que m’agradés collir, no podria, perquè estic amb el toro, o fent altres coses... P.- Arribes a Afrucat, però d’on véns? R.- Feia 14 anys que jo era president de la cooperativa de Torrelameu. Quatre anys després vaig entrar de delegat de la cooperativa a Actel, a la secció de fruita, i un després em van pro-

"La meva fruita preferida és la pera Conference, perquè sempre n'hem fet a casa" Pregunta.- Quina és la teva fruita preferida? Resposta.- La pera Conference, perquè sempre n’hem fet a casa. Crec que la produeixo bé. P.- Algun plat de fruita a la posar per entrar al Consell Rector d’Actel. Com a membre de Junta, vaig entrar a la Junta d’Afrucat, i d’aquí vaig passar a la presidència en el moment que Actel va ser escollida per presidir l’Associació. P.- Per què els pagesos teniu tendència a involucrar-vos en tantes coses? R.- Jo mai no he estat en cap sindicat, però la cooperativa

vostra cuina? R.- La veritat és que a casa meva es menja fruita si està pelada i en un bol. A l’estiu menjo síndria i meló, i de fruita nostra en menjo molta, però me la menjo al tros. sempre ha estat la meva referència. L’he viscut de petit. Vaig a buscar el producte a la cooperativa, tinc el tècnic a la cooperativa, faig l’assegurança a la cooperativa. És una part de la meva gestió que no me la cal fer a mi. Som una cooperativa petita i, tot el que fem, tota la junta n’està assabentada, i la decisió ha de ser entre tots. La reflexió final és

A l’hivern, la meva mare fa cent pots de préssec en almívar i després en mengem cada dia. P.- Un eslògan per vendre fruita? R.- “És d’aquí”. que si ho faig bé per a tots, per a la comunitat, al final també ho faig bé per a mi. P.- Tu defenses que no hi ha tantes diferències entre les cooperatives i les empreses privades. R.- Jo crec que a nivell comercial som exactament iguals. La gestió ha de ser igual, però enfront els canvis, crec que les cooperatives són més lentes. La ➜

L'ENTREVISTA 2016

informació flueix més lenta, i ➜ fins que es prenen les decisions, costa més. Sempre han de passar pel Consell Rector, però el dia a dia de la venda no varia. D’altra banda, penso que els socis de les cooperatives se senten més acompanyats. La cooperativa dóna tots els serveis al seus socis, central d’assegurances, DUNs, gestió dels ajuts, gestió de les assegurances, els plans de millora... A mi, la cooperativa de Torrelameu em gestiona, fins i tot, la subvenció del gasoil bonificat. P.- Quan et proposen la presidència d’Afrucat, tu què penses? R.- Vaig pensar que em portaria molta feina i que no sabia si ho podria compaginar. El primer que vaig fer va ser parlar-ho a casa, consultar-ho amb la meva dona. I ho he pogut fer tot gràcies al pare, a mon germà, que em ve a ajudar, i també a dos encarregats molt bons que tinc que em permeten estar tranquil quan he de marxar. P.- Què et va sorprendre més quan vas entrar a Afrucat? R.- Vaig descobrir un altre món. Jo em pensava que el món s’acabava a la cooperativa del meu poble i a Actel. Llavors te n’ado-

2019

nes que has de tenir la ment molt oberta, ésser molt professional. El primer dia que em vaig asseure a la taula d’Afrucat em vaig trobar amb tot el sector aplegat al voltant, molta gent que porta molt temps i que no coneixia i que potser els veia molt diferents a mi, però que, un cop afrontes els temes, t’adones que són gent com tu i que, al final, tots treballem pel mateix. La feina del president i/o de la Junta molts cops és més política i té a veure més amb les relacions que directament amb la producció de la fruita. Has d’apagar focs, llimar malentesos i fer que la gent s’entengui. P.- Creus que la feina d’Afrucat arriba al pagès? R.- Jo vaig començar a conèixer la feina d’Afrucat quan vaig entrar a la Junta d’Actel. Però crec que, avui, Afrucat és més coneguda. Jo he parlat molt d’Afrucat, fins i tot amb gent que ens veia com una associació llunyana i que no els representava. Els he explicat que “jo sóc un pagès igual que vosaltres i que la gent que estem a Afrucat serem més grans o més petits, però tots tenim darrere una empresa agrària, tots lluitem per entendre’ns amb el comprador de fruita”. Crec que som més propers a

2017

la producció que abans. A mi em truca la gent i em pregunta “com van els preus?”. Això era impensable abans. Ara es coneix molt més el que fem. P.- Afrucat es necessària per... R.- Perquè està donant transparència a la informació del sector, que abans costava molt d’aconseguir. Tenim dades, preus de mercat, previsions, exportacions... També donem assessorament personalitzat a les empreses que ho sol·liciten, tot i que, en general, el global dels socis està informat de totes les novetats, ajuts. La negociació del conveni de les centrals, les compres col· lectives de l’energia..., i després la feina que s’està fent amb la canalla, no només la distribució de fruita, sinó també la tasca educativa i de promoció del consum. He estat en algunes d’aquestes activitats i veus com vénen nens i nenes que gairebé no saben si un préssec es cull o es plega. P.- Quin ha estat el moment més difícil de la teva presidència? R.- Va ser quan vam anar a Brusel·les dues vegades l’estiu de 2017 a reclamar l’increment de la quota de retirada del reglament de mesures extraordinà-

2019

2018

Francesc Torres, a la cooperativa de Torrelameu, de la qual és president

ries. Aquell estiu vaig patir molt perquè, a part de la feina que tenia a casa, veia que hi havia molta pressió, que la fruita es quedava al tros, a les cambres. El que sí que tinc clar és que si

2019

2018

no hi arribem a anar, tal i com vaig veure la posició de la Comissió a les reunions, no ens haguessin donat més quota. P.- Alguna de les coses de les que et sents orgullós?

P.- Doncs he estat el president que ha passat per més oficines, i ara ja tenim un espai que és nostre, una oficina pròpia. També l’haver donat a conèixer Afrucat a les reunions sectorials a Girona

2020

2018

i Tarragona, com a les diferents zones de Lleida. P.- Alguna cosa pendent? R.- M’ha quedat pendent el desenvolupament de la circumscripció. Es va aconseguir i va ser una gran fita, però crec que alguna cosa hauríem d’aportar des del sector, no sé la quantitat, per tirar-la endavant. La realitat és que aquests anys han estat molt difícils per fer aportacions. També m’hagués agradat aconseguir que el pagès tingués només una referència pel que fa als preus de venda. En aquests moments, hi ha preus Afrucat, preus Mercolleida i preus Departament. Segurament, enguany això es podrà solucionar. S’han de fer uns preus, els ha de fer Afrucat i els ha de publicar qui vulgui. Si pogués, afegiria un somni que sóc conscient que és molt difícil i que seria a mig termini, que una Afrucat amb un perfil més comercial fos qui vengués directament tota la fruita catalana. P.- Com canviarà la teva vida ara? R.- Seguiré dos anys més a la junta d’Afrucat, i si després Actel vol que continuï, ho faré. També m’he ofert a la futura presidenta que, si em necessita, que compti amb mi. Segurament em dedicaré més a

Actel, i si finalment el meu fill s’incorpora a casa, hi hauré de ser. Faré el que ha fet el meu pare amb mi, ajudar-lo fins que calgui. A nivell personal, vull tornar a viatjar més amb la família, i ara que la canalla s’ha fet més gran, tornaré a viatjar amb la dona. P.- Aquests anys has pres temps a la família? R.- Poc o molt sí, i el que ha costat més ha estat deixar els problemes d’Actel, d’Afrucat, de la cooperativa..., a baix a les escales. Potser perquè amb el Manel, el director general d’Afrucat, hem agafat molta confiança i no hi havia horari. P.- Nova presidenta. Com veus el relleu a Afrucat? R.- La veritat és que va ser una proposta meva i tinc la total seguretat que ho farà bé. La Montse Baró és una persona molt involucrada en el sector i està molt orgullosa de la tasca del seu avi primer, i després del seu pare, en la fundació i funcionament d’Asofruit. És molt jove, molt preparada, i no li importa preguntar i aprendre. Una persona amb iniciativa per a la seva empresa, i una persona que és així, ho és sempre, i si entra en un lloc és també per prendre iniciatives. Segur que també haurà de treure moltes hores de molts llocs.

2021

'TransformAcció', el lema de la dotzena Convenció d'Afrucat L

a 12a edició de la Convenció anual d’Afrucat es durà a terme el proper 5 de novembre a l’auditori de Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la UdL i culminarà amb un sopar de gala a l’espai de les “haches” del Parc Científic de Gardeny, a la ciutat de Lleida. En aquesta dotzena Convenció de retrobament, Afrucat vol compartir amb els seus socis l'energia positiva o acció que transmetran els ponents per tal de "seguir en el nostre camí de canvi, adaptació i transformacció". Precisament aquest joc de paraules, TransformAcció, és el lema triat enguany per a la jornada. Les ponències aniran a càrrec de José Miguel Mulet i Inés Torremocha. Mulet és catedràtic del departament de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València. Ha publicat els llibres Los productos naturales ¡vaya timo,! de l’Editorial Laetoli, i Comer sin miedo, Medicina sin engaños, La ciencia en la sombra, Transgénicos sin miedo, ¿Qué es comer sano?, ¿Qué es la vida saludable? i Ecologismo Real. D'altra banda, és autor de la secció Ciencia sin ficción a El País Semanal i del blog Tomates con genes. L’any 2015 rep el Premi Tesla de Divulgació Científica. Pel que fa a Inés Torremocha, la seva metodologia és el resultat de 25 anys de carrera professio-

Afrucat reprèn aquesta tardor el seu programa de jornades tècniques

Després d'un any i mig de recés obligat per la pandèmia de Covid-19, Afrucat reprèn aquesta tardor les jornades tècniques habituals que organitza arreu del territori català. A més a més de la Convenció anual del proper 5 de novembre, el dia 26 del mateix mes de novembre se celebrarà la Jornada Tècnico-Económica de la Poma, Pomatec 2021, que tindrà lloc al Cinema Montgrí de Torroella de Montgrí. Aquesta jornada està coorganitzada amb l'Ajuntament del municipi i Poma de Girona.

Programa

1 2a C onv enc i ó d’af r uca t 21 de Novembre de 2021 · Edifi de les Cultu

nal com a comercial en diferents sectors, pimes i multinacionals com Abbott, Pfizer, Merck Serono o Abbvie. Està certificada com a Coach Executiu i du a terme

res de la UDL, Lleida

formació, coaching i mentorització en desenvolupaments professionals i processos de venda. És autora del llibre La vida es venta, publicat pel Grup Planeta.

15.00 h Primera convocatòria de l’Assemblea General Ordinària a l’Auditori de l’edifici Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la Universitat de Lleida 15.30 h Assemblea General Ordinària 16.30 h Coffe break de benvinguda als assistents, acreditació i lliurament de la documentació. 18.00 h Inauguració de la jornada a càrrec de la nova presidenta d'Afrucat, Montse Baró, i del president sortint, Francesc Torres, i autoritats. 18.20 h Alimentacció. JM Mulet, bioquímic, catedràtic, escriptor i divulgador científic. És hora de passar a l’acció i agafar les regnes de la nostra dieta. 19.00 h Transformacció. Inés Torremocha La ponència ens ajudarà a descobrir que la vida és venda. 20.00 h Cloenda de la jornada 21.00 h Sopar de Gala al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny (Lleida).

Fruita i hortalisses representen ja el 12% de les vendes de gran consum L es vendes de fruites i hortalisses han crescut, en valor, un 0,3% en els últims dotze mesos, segons les dades presentades per NielsenIQ al 23è Congrés AECOC de Fruites i Hortalisses, que va reunir prop de 400 persones al Palau de Congrés de València a primers de setembre. La facturació de sector fins al juliol de 2021 mostra un increment del 7,3% en comparació amb les dades de 2019. De fet, el descens de les vendes dels productes hortofructícoles entre març i abril respecte a l'any passat va ser de fins a l'11%, però la previsió és que la situació es normalitzi en aquest segon semestre de l'any. "Al juliol ja vam veure un increment de l'1,5% en les vendes i s'espera que en la segona part de l'any es produeixi una recuperació, després dels descensos previsibles del trimestre anterior", va explicar el consultor de NielsenIQ, Ignacio Biedma. En el detall per productes, la venda de fruites creix un 1,6% en els últims mesos i ja representen un 54% de la facturació total

del sector hortofructícola, mentre que la verdura cau un 1,2%. Tot i això, la demanda de fruites ha disminuït un 2,8%, en gran part pel descens de taronges i pomes. En canvi, en els últims mesos ha augmentat el consum de síndries (4%) i raïm (29,5%) Els canvis d'hàbits produïts durant la pandèmia han portat a un increment del consum de productes frescos i saludables, el que ha afavorit el creixement de fruites i hortalisses, que ja representen el 12% de les vendes de gran consum. Un altre dels nous hàbits que s'ha consolidat és la venda en línia. En el que portem d'any, la compra per internet de productes frescos ha crescut un 19%, mentre que la de fruites i hortalisses ho ha fet a un ritme del 15%. Les dades de NielsenIQ, en canvi, mostren com l'eliminació de les restriccions i la tornada gradual a la normalitat han provocat la recuperació de certs hàbits de compra prepandèmics, com l'increment en la freqüència de compra i el descens del tiquet mitjà, que avui és un 7,1% inferior a l'any passat.

"La salut i el benestar són els catalitzadors de consum més importants de l'última dècada" El gerent de Retail Knowledge d'AECOC, Pablo de la Rica, va assegurar en la segona jornada del Congrés AECOC de Fruites i Hortalisses, celebrat a València, que els aspectes saludables i mediambientals marcaran el futur de la indústria. "La salut i el benestar són els catalitzadors de tendències de vida i d'hàbits de consum més importants de l'última dècada". En aquest sentit, de la Rica va indicar que les innovacions que tenen èxit en el mercat són les

que combinen la salut i la conveniència. "Estem veient el boom dels plats preparats i dels productes plant based, que creixen a doble dígit". El gerent de Retail Knowledge va recordar que un de cada quatre productes llançats en 2020 en un mercat líder com el Regne Unit era apte per a vegans. En l'àmbit mediambiental, un dels reptes per a la indústria és identificar què entén el consumidor per sostenibilitat, i un dels conceptes de més èxit en aquest

Les fruites i hortalisses mantenen un creixement del 0,3% els darrers dotze mesos

En l'anàlisi del comportament del consumidor, la consultora d'AECOC Shopperview, Marta Munné, va destacar el creixement dels productes hortofructícoles en la cistella de la compra. Segons les dades de l'informe presentat durant el congrés, el 30% dels ciutadans ha incrementat el seu consum de fruites i hortalisses des del començament de la crisi sanitària. Un altre dels motius de compra que creix és el de la sostenibilitat: el 60% dels consumidors té més en compte aquest aspecte a l'hora d'omplir la cistella de la compra. En aquesta recerca de productes més saludables i sostenibles, la meitat dels consumidors reclama una major oferta de productes de proximitat i de productors locals, mentre que a tres de cada deu els agradaria trobar una major oferta de productes bio. L'envàs dels productes hor-

tofructícoles també condiciona la decisió dels consumidors. Un cada tres enquestats compra fruites i hortalisses envasades i, d'aquests, el 43% busca embolcalls respectuosos amb el medi ambient. De fet, fins al 70% dels consumidors assegura que prefereix marques que aposten per la sostenibilitat en els seus envasos i productes. L'estudi d'AECOC Shopperview també destaca l'interès dels consumidors per incorporar al cistell de la compra noves varietats de fruites i hortalisses. El 36% dels enquestats afirma que busca productes nous i que el sorprenguin, mentre que el 27% ha augmentat la seva inversió en un assortiment més gourmet. En línia amb aquestes dades, una mica més de la meitat dels consumidors creu que les marques hortofructícoles haurien d'ampliar el seu assortiment de productes a la venda.

eix és el de la proximitat. "Sis de cada deu ciutadans vol comprar més productes de proximitat i de marques locals. Entenen que tenir cura del seu entorn és la millor manera de tenir cura del planeta". De la Rica també va destacar el repte que suposa per a les empreses dur a terme accions que combinin sostenibilitat i salut a preus assequibles. "Aquestes innovacions tenen un cost, però el consumidor diu que està disposat a pagar més per productes saludables i respectuosos amb el medi ambient; el que hem de tenir clar és que el comprador avui creu més en la qualitat que en la quantitat". En la seva ponència, el portaveu d'AECOC va remarcar el protagonisme que estan adquirint els compradors dins el sector ali-

mentari. "Estem davant d'un consumidor auditor. El mòbil ha empoderat els ciutadans, que tenen tota la informació al seu abast i no dubten a buscar-la, jutjar i publicar les seves opinions en xarxes socials". De la Rica va considerar que, davant aquest canvi de paradigma, les empreses vinculades a l'alimentació han d'apostar per la transparència. "El comprador entén que si un producte és bo per al planeta també és sa per a ell". "Si hi ha aliments sans de per si són les fruites i hortalisses. L'alimentació és l'eix de la salut de les persones i hem d'estar orgullosos i comunicar obertament les propietats dels nostres productes", va dir la directora de vendes internacionals de l'empresa Bollo International Fruits, Carla Vercher.

PROJECTE 'CASA DE TOTS, VIDES CANVIADES PER LA FRUITA'

Afrucat reivindica el paper que juga el la fruita en la integració social dels im P

ersones migrants i el sector de la fruita com a binomi i eina d'integració social. Aquesta és la reivindicació que fa l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, Afrucat, amb el projecte anomenat Casa de Tots, Vides canviades per la fruita, una minisèrie de sis entrevistes breus a persones que van venir fa anys a treballar a Lleida amb la finalitat de millorar la seva vida, i la de les seves famílies, des d’orígens tan diversos com Gàmbia, Colòmbia, Romania o Algèria. Marius Grigore, Jorge Ceanca, Jorge Armando Flores, Mahamadou Bah, Dramani Sowe i Kamel Aissiou són els protagonistes d’aquestes sis converses amb la periodista Gina Raymat, en uns documentals que alternen imatges d'entrevista amb altres seqüències d'aquestes persones a la seva feina. “Aquestes històries reals evidencien com la immigració és riquesa, tant pel treballador nouvingut que busca feina i una vida millor com pel territori que necessita d'aquestes persones", va explicar el president d’Afrucat, Francesc Torres. “Volíem posar en valor l'oportunitat d'ascensor social que és el món de la fruita. Un sector moltes vegades estigmatitzat per casos aïllats d’explotació de persones vulnerables, i que el sector rebutja", va comentar el director general d'Afrucat, Manel Simon. Els documentals es van presentar el passat 29 de juliol a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida. El projecte “Casa de Tots, Vides canviades per la fruita” compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. L’acte de presentació va estar presidit per Violant Cervera, consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, amb els directius d'Afrucat i cinc dels sis protagonistes dels vídeos

La consellera Violant Cervera

Carmel Mòdol va representar el DARP

Ferran Accensi, càrrec de la Diputació

Francesc Torres, president d'Afrucat

Manel Simon, director general d'Afrucat

David Melé, regidor de la Paeria

'Casa de Tots, Vides canviades per la fruita'

El projecte el formen sis microvídeos que ensenyen, a través del format d’entrevista, les històries vitals de sis persones immigrades: dos romanesos, dos ➜

sector de migrants Durant la presentació va tenir lloc un col·loqui de dos dels immigrants amb la periodista Gina Raymat

Recull el testimoni de sis persones que treballen des de fa molts anys a Ponent

El públic va seguir amb atenció la projecció dels vídeos de la campanya 'Casa de tots'

PROJECTE 'CASA DE TOTS, VIDES CANVIADES PER LA FRUITA' ➜ gambians, un colombià i un algerià, que van venir a terres lleidatanes per millorar la seva vida. Un objectiu que han aconseguit gràcies al sector de la fruita, que ha estat el vincle comú que els ha arrelat a Ponent. Marius Grigore, Jorge Ceanca, Jorge Armando Flores, Mahama-

dou Bah, Dramani Sowe i Kamel Aissiou són els protagonistes de Casa de Tots, Vides canviades per la fruita. En els microvídeos, tots ells expliquen unes vivències que, malgrat ser diferents i úniques, tenen com a comú denominador la voluntat i, de vegades, la necessitat

de transformar la seva vida per millorar-ne la qualitat o per poder tenir un futur per a ells i les seves famílies. Un futur que ja és present, perquè el treball al sector fructícola els ha obert la porta de la integració social que han aconseguit amb el seu esforç i amb l’ajuda

i col·laboració de les empreses fruiteres on treballen, en la majoria dels casos des de fa anys. La presentació dels sis vídeos va comptar amb la presència dels sis protagonistes, alguns dels quals van mantenir una tertúlia sobre l'escenari amb la periodista Gina Raymat.

Els protagonistes

Kamel Aissiou

Jorge Ceanca

Jorge Armando Flores

Algèria, 60 anys. Va arribar fa trenta anys a Torre-serona, on va començar a treballar per la família Massot. Molt aviat, la complicitat entre ells va ser més que laboral. La confiança mútua i el pas dels anys han fet que en Kamel s’hagi convertit en la mà dreta dels responsables de la finca. És el treballador més veterà que tenen i és qui s'encarrega de la coordinació i gestió de moltes de les tasques i responsabilitats diàries. Dos dels seus tres fills han nascut a Lleida. Els grans han finalitzat la seva formació universitària i el més jove estudia batxillerat a Lleida.

Romania, 43 anys. Va néixer a Moldàvia. Fa setze anys que treballa al sector de la fruita a les comarques de Lleida. Va començar collint fruita a Alcarràs, Puigverd de Lleida i Artesa de Lleida, per continuar treballant a Corinsa Frutaria on, després de passar per diferents tipus de feines, forma part actualment de l’equip de manteniment de la planta d’Alcoletge. Gairebé tota seva família (dona, filla i gendre) treballa a la mateixa empresa. El seu fill petit és alumne de l’IES Caparrella.

Colòmbia, 41 anys. Al seu país era artesà de la fusta i ceràmica, però no guanyava prou per viure com cal. Va arribar amb un cosí seu per treballar a la campanya de la fruita i ja no ha marxat. Els primers anys venia només per la temporada de l’estiu, després d'anar a Huelva per a la recollida de la maduixa. Després va venir a Aitona, on va treballar a la cooperativa, i posteriorment a Albatàrrec, on es va quedar per treballar a Baró i Fills. El seu fill ha seguit les seves passes i acaba d'incorporar-se a treballar a la mateixa empresa.

Mahamadou Bah

Dramani Sowe

Marius Grigore

Gàmbia, 39 anys. Fa quinze anys que treballa al sector lleidatà de la fruita. Era pagès al seu país, però la necessitat de millorar les seves condicions de vida el van portar a Torrelameu. En aquest municipi va tenir la sort de conèixer en Francesc Torres, que li va garantir poder iniciar una nova vida. El seu patró el va ajudar des del primer dia a aconseguir papers, feina i habitatge, i amb el pas dels anys s’han convertit en persones imprescindibles, l’un per l’altre.

Gàmbia, 37 anys. Fa tretze anys que és a Ponent, set d’ells a Torrelameu. Feia feines del camp al seu país d'origen i aquest ha estat l'aval que li ha permès assolir cada cop major responsabilitat a l'explotació on treballa amb la supervisió del Joan Miquel. Les ganes de millorar el van dur, amb l’ajuda i l'acompanyament dels seus caps, a aprendre a llegir i escriure, la qual cosa ha estat imprescindible per seguir formant-se i evolucionar en el seu treball.

Romania, 53 anys. Nascut a la localitat d'Slanic Prahova, treballa a Ponent des de fa dinou anys. Tot i tenir diferents feines al seu país, no tenia prou diners per al dia a dia i, sobre tot, per assumir una complexa intervenció de salut que calia fer-li a la seva filla, que pateix una discapacitat. Aquí podia guanyar més diners i més de pressa. Treballa a Corinsa Frutaria (Alcoletge).

ESPONSORITZACIÓ

El pavelló Barris Nord passarà a anomenar-se Espai Fruita A frucat ha coordinat un nou patrocini del sector de la fruita per al primer equip de bàsquet de la ciutat, el Força Lleida, durant tres anys. Així, les empreses i entitats de Transport Trota, Margi Servicios Still, Energia Nufri, DOP Pera de Lleida, Box Jove i Banasegur patrocinaran el club lleidatà durant les temporades 2021-2022, 2022-2023 i 2023-2024, mentre que el Pavelló Barris Nord passarà a anomenar-se Espai Fruita. Aquest nou nom d'Espai Fruita lluirà a la façana del pavelló esportiu, juntament amb els logotips de les sis empreses patrocinadores, segons va explicar el president del Força Lleida, Albert Aliaga. Per la seva banda, el president d’Afrucat, Francesc

Torres, va destacar que, “amb aquest acord, el sector de la fruita de Lleida referma el seu compromís amb el territori, a la vegada que donarà a conèixer la qualitat i posicionament de la fruita de Lleida entre tots els visitants del Pavelló Espai Fruita". Albert Aliaga va traslladar “l’agraïment del Força Lleida al sector per aquest patrocini, en què esport i fruita de Lleida es donen la mà com dos companys de viatge que coincideixen en valors, com la vida saludable i la promoció del territori”. Així mateix, el Força Lleida també va acordar certa exclusivitat per a les empreses patrocinadores dins els seus sectors, com són el transport, subministraments, energia, embalatges, assegurances i producció de fruita

amb denominació d'origen. Força Lleida i Afrucat van presentar l'acord amb la presència

de representants d'ambdues entitats, així com de les institucions locals i empreses patrocinadores.

La DOP Pera de Lleida estrena un mural a Torrelameu

La façana del pavelló Barris Nord de Lleida, on juga el Força Lleida, inclourà el nou nom d'Espai Fruita i els logotips de les sis empreses del sector que s'han sumat a l'esponsorització de l'equip de bàsquet per a les tres properes temporades. Albert Aliaga i Manel Simon van presentar l'acord

dades xifres

La superfície plantada amb fruita es manté estable la darrera dècada S

egons el registre de plantacions, la superfície cultivada a Catalunya s’ha mantingut bastant estable en els últims 10 anys, arribant al màxim d’hectàrees el 2016, amb gairebé 49.000, mentre que el mínim es va registrar l'any 2020, amb 44.292ha. Per demarcacions catalanes, Lleida és la que té més superfície plantada, amb un total de 36.441 hectàrees l'any 2020, el 82,2% del terreny cultivat a Catalunya. El moment àlgid a Lleida durant la darrera dècada va ser també, com és lògic, l'any 2016, amb 40.097ha plantades. Per darrere de Lleida se situaven, l'any 2020, les demarcacions de Tarragona, amb 3.911ha; Girona, amb 3.084ha; i Barcelona, amb 856ha. La suma del préssec i la nectarina és la que aplega una superfície més gran, seguida de la pera i la poma.

Superfície de fruita fresca a Catalunya per municipis. Any 2020 Total: 44.292 ha

Préssec i nectarina S’observa un increment de les plantacions de préssec com a conseqüència, bàsicament, de l’augment del préssec pla. Si comparem el 2009 amb el 2016, any en el qual va arribar al seu màxim, estaríem parlant d’un augment de gairebé 4.700ha en superfície de préssec i nectarina. A partir de 2016, i com a conseqüència de diverses crisis de preus, la superfície disminueix progressivament fins a les 19.230 hectàrees de préssec i nectarina de l'any 2020.

Les hectàrees cultivades passen en deu anys a Catalunya de 45.964 a 44.292

L'any 2020, les terres de Lleida sumaven el 82% de la superfície fructícola catalana

L'any 2009, el préssec pla ocupava 1.264 hectàrees enfront les 5.728 del préssec rodó. La di-

ferència es va anar reduint amb els anys fins que el préssec pla va superar el préssec rodó en su-

Superfície de fruita de pinyol per municipis. Any 2020 Total: 24.575 ha

16 16

perfície l'any 2013, amb 5.529 i 5.147ha, respectivament. Des d'aquell moment i fins ara, la superfície dedicada al préssec pla supera la del préssec rodó (5.185ha enfront 4.095 l'any 2020).

Pera En pera, al contrari de l'evolució que s'ha produït en préssec i nectarina, la superfície disminueix any rere any en totes les vari-

Superfície de fruita de llavor per municipis. Any 2020 Total: 19.717 ha

Evolució de la superfície de fruita fresca a Catalunya per demarcacions Demarcació

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Barcelona

667

602

625

662

675

666

804

893

796

764

741

856

Girona

3.487

3.379

3.352

3.151

3.160

3.204

3.195

3.363

3.280

3.087

3.105

3.084

Lleida

37.109

37.688

39.580

38.616

38.724

39.230

39.592

40.097

39.547

37.891

37.271

36.441

Tarragona

4.701

4.265

4.402

4.288

4.308

4.344

4.424

4.591

4.558

4.431

4.178

3.911

TOTAL:

45.964

45.934

47.959

46.716

46.868

47.444

48.015

48.945

48.181

46.174

45.296

44.292

La taula i la gràfica adjunta permeten comprovar que la superfície cultivada amb fruita ha oscil·lat lleugerament en la darrera dècada, però es manté estable

La suma del préssec i la nectarina lidera els cultius, davant de pera i poma etats a excepció de l’Ercolini, que des de 2015 ha anat incrementant lleugerament en extensió. Així, la Conference, la varietat majoritària, ha passat de les

4.765 hectàrees cultivades l'any 2011 a les 3.957 de l'any 2020, mentre que l'Ercolini va baixar de les 653ha de 2009 a les 524 de 2014. A partir de 2015 torna a

incrementar-se de manera progressiva fins arribar a les 684ha de l'any passat Tot i que la majoria de les varietats de pera disminueixen en su-

perfície, gran part d’aquesta baixada es deu a les arrencades que s'han produït en Blanquilla, que tenia 2.076ha cultivades el 2009, mentre que el 2020 no- ➜

dades xifres ➜ més en quedaven 824.

Poma Pel que fa a la poma, tot i que es va anar arrencant al llarg de la darrera dècada a favor de la fruita de pinyol, s’observa un lleuger increment de les plantacions, impulsat per la crisi de preus i el tancament del veto rus durant el 2014 i el 2015. L'any 2009 hi havia 10.591 hectàrees dedicades al cultiu de les diferents varietats de poma. Aquesta superfície va anar minvant any rere any fins que es va recuperar lleugerament el 2014. Tres increments consecutius van

situar la superfície de poma en 10.030 hectàrees l'any 2016, i a partir d'aquí va tornar a caure fins a les 9.275ha de l'any passat. La poma majoritària a Catalunya, la varietat Golden, exemplifica perfectament aquesta evolució en passar de les 5.691 hectàrees de 2009 a les 4.342 de 2020. Actualment, encara que les hectàrees disminueixin novament, és a causa de la reconversió varietal, amb una substitució de les varietats velles per altres varietats amb més productivitat i/o més color. Això fa que varietats com la Fuji, Granny Smith o Gala hagin guanyat terreny en els darrers deu

Evolució de la superfície a Catalunya segons espècie

anys, amb un increment significatiu en el cas de la Fuji.

Altres fruites La cirera i l’albercoc han anat augmentant progressivament les hectàrees en la darrera dècada. La cirera ha passat de les 1.925 hectàrees cultivades de 2009 a les 2.736 de 2020, i l'albercoc registra un increment encara més notable en passar de les 553 hectàrees de 2009 a les 1.887 de l'any passat. La pruna, per contra, ha anat disminuint en superfície en la darrera dècada de 514 a 390 hectàrees.

Pel que fa al tipus de reg, el sistema localitzat s'incrementa en una dècada de 25.166 hectàrees a 29.678, el reg per aspersió cau de 109 a 66 hectàrees, i el de tesa o manta baixa de 17.292 a 11.845 hectàrees. La superfície de secà a Catalunya cau de 554 a 269 hectàrees en aquest període de deu anys. Finalment, i pel que fa al règim de tinença de les superfícies cultivades a Catalunya, les finques en propietat cauen de les 20.322 hectàrees de 2009 a les 17.968 de 2020, mentre que les d'arrendament creixen més del doble i passen de 10.860 a 23.973 hectàrees.

POMA / Evolució de la superfície a Catalunya per grup varietal

PERA / Evolució de la superfície a Catalunya per grup varietal

FRUITA D'OS / Evolució de la superfície a Catalunya per espècies

CMY

RÈGIM DE TINENÇA / Evolució de la superfície a Catalunya

SISTEMA DE REG / Evolució de la superfície a Catalunya

Les millors varietats de fruita d'os, de poma, de pera i d'ametlla Préssec pla

PERLA

Nectarina plana

SMERALDA

ELLIOT

MAKAKO®

GENEVA®

SUBLIM

Pera

Ametlla

Varietats sota llicència i autorització de Eurosemillas, Domaine de Castang, CIV, FruitFutur, Europa Fruit Tree Rootstocks i CBAS-CSIC

Poma

Portaempelts

Ctra. del Palau a el Poal s/n 25243, El Palau d'Anglesola, Lleida, España

973 71 14 00 certiplant.com info@certiplant.com

DOP PERA DE LLEIDA

Aquest mural pintat en una de les façanes exteriors de la cooperativa de Torrelameu es complementarà amb altres pintures al mateix edifici i en altres pobles de Lleida

La DOP Pera de Lleida es reivindica amb un gran mural a Torrelameu L

a DOP Pera de Lleida ha estrenat aquest estiu un mural reivindicatiu a Torrelameu com a part de la nova estratègia de vinculació de l’entitat amb el territori fructícola lleidatà. El mural, obra de l’artista Oriol Arumí, té unes mides de 35X20 metres (700 m2) i mostra una imatge bucòlica en què una dona tombada sobre la gespa sosté una pera entre les mans com si sostingués un preuat tresor. El mural es completa amb la frase “Som la pera”, un eslògan que presideix l’estampa i que vol ressaltar com n’és d’extraordinària, en sentit positiu, la gent i la fruita de Lleida. El mural va ser inaugurat el passat 2 d'agost pel secretari d’Alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Carmel Mòdol, que estava acompanyat per l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret. “Creiem que aquesta iniciativa té un doble impacte: el primer és

La pintura 'Som la pera' vol reivindicar i lloar la gent i la fruita de Lleida L'obra de l'artista Oriol Arumí guarneix una de les façanes de la cooperativa Vista aèria del mural pintat per Oriol Arumí i batejat com a 'Som la pera'

clarament visual, per les dimensions i la bellesa de l’obra. Després, però, queda en la memòria la reivindicació i fer valdre la nostra terra i els seus fruits; i també la seva gent, que, com diu la

frase “Som la pera” són fora del comú", va dir el president de la cooperativa de Torrelameu, Francesc Torres, durant la presentació de l’obra. “Estem orgullosos de la pera de

Lleida i aquesta és una acció per fer-ho públic. Des del Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida seguim treballant en aquesta nova estratègia de visualitzar la nostra pera en el territori més

proper, a casa nostra, i així donar visibilitat als fruits dels nostres camps i donar-los el lloc que es mereixen en les llars del territori. Una acció que és l’objectiu preferencial del Consell Regulador”, va manifestar Gerard Pujol, president del Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida. "La fruita, i en aquest cas la nostra pera, posa art i bellesa al nostre territori, tot identificant les poblacions productores de la DOP Pera de Lleida, una iniciativa que continuarem durant els anys vinents al llarg de la geografia de Lleida. Per tant, aquesta és una de les moltes obres que vindran",

El president de la DOP, Gerard Pujol, entre Carles Comes (esq.) i Francesc Torres (dr.)

va explicar el secretari del Consell Regulador i director general d'Afrucat, Manel Simon. Per la seva part, l'artista Oriol Arumí va voler destacar que “l’elecció d’una dona amb mesures gegantines va ser perquè encaixava dins la idea de la mare natura que ens ofereix el millor que té: els seus fruits”. “Es tracta d’una obra amb una explosió de colors, oberta a totes les mirades i pensada perquè cadascú tingui la seva pròpia vivència”, va declarar l’artista arrelat a Lleida, que va tardar deu dies a realitzar aquest mural. “Quan faig un mural, procu- ➜

Ampli catàleg de productes fitosanitaris i nutricionals

Gestió integral de la producció vegetal

Sistemes alternatius de lluita Assessorament en gestió integrada de plagues Assessorament en producció ecològica i residu zero Implantació de protocols de qualitat Serveis personalitzats a la mida de les explotacions Equip qualificat (tècnic, administratiu i logístic)

c/Afores s/n · 25172 Montoliu de Lleida · Tel. (+34) 973 72 02 69 · agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

DOP PERA DE LLEIDA

Diferents moments de la inauguració i mural en una altra de les façanes (esquerra)

➜ ro transmetre una sèrie de valors positius, com l’alegria, la sorpresa, el respecte, la bellesa, l’amor per la natura i la cultura, amb la idea de contribuir a fer del món un lloc millor”, va declarar. Cal destacar que aquesta obra mural es completarà amb dos murals més a la mateixa cooperativa de Torrelameu. L’un, ja acabat, plasma una nena apilant diferents fruits, i l’altre, encara per fer, mostrarà el pare de la família.

L’artista

Oriol Arumí (Vic, 1972) és llicenciat en Belles Arts i la seva obra es caracteritza per combinar la creativitat i l’originalitat, donant lloc a creacions úniques. Una obra que es mou a cavall entre el realisme i la fantasia, entre el figuratiu i l’abstracte, en el que ell anomena “realisme màgic”. Per Arumí, que va començar a pintar murals fa deu anys, les seves creacions són com “finestres que permeten somiar i viatjar a al-

L'autor del mural, Oriol Arumí

tres mons”. Unes creacions que beuen d’artistes com Vermeer, Dalí, Monet, Klimt o Miró i de dibuixants com Hergé o Moebius. L’artista, criat a Ripoll, va començar de ben petit a dibuixar a llapis sobre paper per passar a pintar quadres a l’oli, i ara, cada cop més, realitza murals. Entre els murals d’Arumí a Lleida destaca el de les cigonyes de l’Avinguda el Segre, la Natalie Wood al costat de l’hotel Jamaica, el Freddie Mercury d’Almacelles o la Teresa Pàmies en un balcó de Balaguer.

DOP PERA DE LLEIDA

Isaiah Kelly va rebre de mans del president de la DOP, Gerard Pujol, una obra dels artistes urbans MeLata que acredita el reconeixement d''Ets la pera'

Isaiah Kelly, el cantant de Koers, reconegut amb el guardó 'Ets la pera' I

saiah Kelly, cantant del grup lleidatà Koers i guanyador de la setena edició del concurs La Voz, ha estat l’escollit pel Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida per a rebre el reconeixement Ets la pera, que vol destacar les personalitats locals que duen el nom de Lleida més enllà de les terres de Ponent. Kelly va participar en l’acte de collita de la pera Conference que donava el tret de sortida a la campanya de comercialització de la principal varietat acollida sota la DOP Pera de Lleida. El vocalista dels Koers es va mostrar molt content amb el reconeixement i va comentar que ell sempre se sent molt orgullós de dir que és de Lleida i de donar a conèixer la seva terra. Isaiah Kelly va rebre una obra dels artistes urbans MeLata de mans del president de la DOP Pera de Lleida, Gerard Pujol, en nom de tot el Consell Regulador de la Denominació. A continuació, tots dos van participar en aquesta recol·lecció de les darre-

res peres de la varietat Conferece de la campanya. Kelly es va atrevir a collir sense calibrador (una espècie d’anella que mesura el diàmetre mínim que ha de tenir la fruita per poder collir-la) i va afirmar que, si ell s’hagués d’estar tot el dia al camp, hi col·locaria altaveus per fer-ho al ritme de la música.

La collita més curta Les inclemències meteorològiques han propiciat enguany la collita de pera més curta de la història, amb caigudes de producció d’entre un 20 i un 30% en països del Nord d’Europa. “Aquesta situació pot ser favorable en general per a la pera de Lleida, que veurà com la competència de fora no està tan present als lineals i es podrà defensar millor el preu” va manifestar Manel Simon, director-general d’Afrucat. Gerard Pujol, president de la Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida, va calcular que les 600 hectàrees inscrites a la DOP

Kelly i Pujol, amb Francesc Torres i Manel Simon, van obrir la campanya de la DOP

Pera de Lleida han perdut un 30% de la seva collita i que el potencial d’enguany podria arribar als 4 milions de quilos de qualitat extra, que és l’única que comercialitza el Consell sota el segell de la DOP. La calor segueix beneficiant la

pera emparada per la denominació, que assoleix amb escreix els graus Brix que necessita per a ser dolça. Així doncs, les peres de la DOP Pera de Lleida surten al mercat amb òptimes condicions gustatives i una bona qualitat.

Torre-serona i Puigverd de Lleida, als vídeos del territori de la DOP El Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida continua donant a conèixer el territori on es conrea aquesta pera i donant visibilitat als productors que la cultiven a través d'una sèrie de vídeos que es publiquen a les xarxes de la DOP Pera de Lleida i que es poden visualitzar també al canal Youtube de la marca.

Els dos darrers enregistraments han estat a Torre-serona i Puigverd de Lleida. Al primer, el seu alcalde, Agustí Jiménez, va mostrar alguns racons distintius del municipi, mentre que el productor Josep Maria Massot va explicar detalls del cultiu de la pera. En el cas de Puigverd de Lleida, els amfitrions del vídeo van ser la

seva alcaldessa, Sandra Barberà, i el productor Lluís Bosch. Aquests enregistraments es van iniciar al mes de febrer a Corbins (el Segrià) i Albesa (la Noguera) (veure núm. 30 del Vadefruita), i han continuat en setmanes posteriors a Alcoletge, Torrelameu, la Portella i Lleida (veure núm. 31 del Vadefruita), a més d'Alcarràs i Almenar (núm. 32 del Vadefruita). Els respectius alcaldes i alcaldesses han estat els responsables de presentar la idiosincràsia i els trets distintius de cada muni-

Torre-serona

ADVOCATS I ECONOMISTES

cipi a través d'una conversa amb la fotògrafa i instagramer Mònica Carrera. En una segona part dels vídeos, un productor de Pera de Lleida de cada municipi ha explicat com són les seves plantacions i què s’hi fa i per què durant les diferents estacions de l'any: floració, quallat, collita, caiguda de les fulles, repòs… Els deu vídeos enregistrats fins ara han estat emesos a través de les xarxes socials de la DOP Pera de Lleida i es poden visualitzar també al canal Youtube de la marca.

Puigverd de Lleida

info@juliovilagrasa.com Tel.973 247 866 Av. Blondel11, 4º · 25002 Lleida ADVOCATS Mercantil Fiscal Civil Concursal

ECONOMISTES Comptable Fiscal Financer Auditoria

PREVISIONS DE COLLITA POMA / Previsions de collita a Catalunya 2021

PERA / Previsions de collita a Catalunya 2021 GIRONA

84.580 t +16%

LLEIDA

186.820 t +16%

GIRONA

3.390 t -18%

LLEIDA

114.150 t -14%

BARCELONA

920 t -4%

370 t -3%

TARRAGONA

1.010 t -12%

640 t -2%

CATALUNYA

273.330 t +16%

118.550 t -14% Tones i variació % 2021-2020

Tones i variació % 2021-2020

La collita catalana de poma creixerà un 16% i la de pera caurà un 14% En poma es La previsió en L recupera part del pera suposa un

a previsió de collita de poma per aquest 2021 puja un 16%, mentre que la de pera baixa un 14% respecte a 2020, un any que va ser força penalitzat per les gelades, segons dades d’Afrucat i el Departament d’Agricultura de la Generalitat. Les dades de la previsió de collita 2021 van ser presentades el dia 23 de juliol pel president del Comitè de Poma i Pera d’Afrucat, Joan Serentill, i pel seu director general, Manel Simon, els quals van estar acompanyats pel secretari d’Alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Carmel Mòdol. Així doncs, tot i les gelades de la darrera primavera, enguany es colliran a Catalunya més de 273 milions de quilos de poma i més de 118 milions de quilos de pera, unes xifres que suposen per als socis d'Afrucat el 65% de la producció dels 500 milions de quilos de l’estat espanyol en el cas de la poma i el 50% de la producció de tot l’Estat pel que fa a la pera. "Això suposa recuperar en part el potencial perdut el 2020, una campanya que va recollir 235 milions de quilos, lluny dels 315 del 2019, que va ser un any potencial pel que fa a la collita de poma

potencial, però no s'arriba a les dades de 2019

descens del 17% sobre la producció potencial

i que implica que, amb la previsió d’aquest any, la producció serà un 13% inferior a la que seria habitual”, va explicar al respecte Joan Serentill. Pel que fa a la poma, Manel Simon va destacar que l’evolució de la superfície productiva a Catalunya és estable, amb un ritme de noves plantacions anuals d’unes 400 hectàrees, però que estan orientades a la renovació varietal i, per tant, no hi ha creixement net. “Aquesta reconversió està orientada a noves varietats de pomes Gala i Fuji, que aporten més color a la nostra altitud, i també a noves varietats de Golden, que aporten més duresa i crocanticitat”, va comentar el director general d’Afrucat. Pel que fa a la pera, la previsió de collita a Catalunya per aquest any és de 118 milions de quilos, la qual cosa suposa un descens

del 14% respecte a l’any passat, una campanya que va recollir 138 milions de quilos. En relació al potencial de producció, que està fixat en 142 milions de quilos per a la pera, la predicció per la collita d’aquest 2021 suposa un descens del 17%. En relació amb l’estat espanyol, on el potencial de producció és de gairebé 300 milions de quilos, cal destacar que les empreses associades a Afrucat copen la meitat de la producció total, que es cultiva majoritàriament en terres lleidatanes. “El descens de la producció de pera d’enguany, causada per les gelades del passat mes de març, que han fet estralls arreu d’Europa, suposarà per a alguns països del nord un descens de producció de pera Conference de fins al 30%, i per altres del centre d'Europa, una baixada de fins al 50%”, va dit Manel Simon.

Davant aquest panorama, Afrucat considera que aquest any 2021 serà molt fluid en la comercialització de les peres a nivell europeu. Així doncs, tot i estar lluny del nostre potencial productiu, Joan Serentill creu que, “en general, a Europa faltaran peres, sobre tot Conference, i esperem així revalorar la nostra pera. Així mateix, és un bon moment per reposicionar la nostra pera en el territori més proper, que és l’estat espanyol, una acció que és l’objectiu preferencial de la nostra associació”.

Previsions europees Les previsions europees de collita de fruita de llavor presentades el dia 5 d'agost al congrés Prognosfruit, en les que va participar Afrucat, destaquen la davallada en la producció de pera a nivell europeu, amb una previsió de 1.604.000t (-27% respecte a la mitjana dels darrers tres anys), i l’estabilització de la producció de poma, amb 11.735.000t (1% respecte a la mitjana dels darrers tres anys). Segons el president del Comitè de Llavor d’Afrucat, Joan Serentill, “la confluència de cambres buides de pomes i peres i aquestes dades a Europa fan preveure

POMA / Previsions de collita per espècies a Catalunya 2021 BARCELONA

TARRAGONA

LLEIDA

GIRONA

PREVISIÓ 2021

PRODUCCIÓ'20

PRODUCCIÓ'19

VAR 2021/20

Golden i similars

330

100.650

26.820

128.130

110.648

158.625

15,8%

Vermelles

180

100

6.270

7.950

14.500

13.326

18.338

8,8%

Gala i estiu

210

320

37.100

21.570

59.200

51.197

60.924

15,6%

Fuji

13.480

8.220

21.830

19.101

22.832

14,3%

Granny s.

16.590

12.240

28.910

24.063

34.564

20,1%

Cripps Pink

10.080

6.620

16.710

14.202

16.868

17,7%

Altres de tardor

110

130

2.650

1.160

4.050

2.899

3.382

39,7%

TOTAL

920

1.010

186.820

84.580

273.330

235.436

315.533

16,1%

GIRONA

PREVISIÓ 2021

PRODUCCIÓ'20

PRODUCCIÓ'19

VAR 2021/20

PERA / Previsions de collita per espècies a Catalunya 2021 Blanquilla

BARCELONA

TARRAGONA

LLEIDA

6.690

6.800

11.590

10.406

-41,3%

16.680

16.690

19.400

19.119

-14,0%

63.600

70.090

72.460

-9,3%

3.300

4.640

5.284

-28,9%

Llimonera Conference

62.660

Ercolini

120

130

3.050

Williams i Barlet

870

16.130

180

16.310

16.780

18.658

-2,8%

Altres (estiu i tardor)

140

430

8.940

2.340

11.850

15.550

15.236

-23,8%

TOTAL

370

640

114.150

3.390

118.550

138.050

141.163

-14,1%

una bona campanya de comercialització en pera i ens permetem tenir bones sensacions amb la poma”.

Pera Europa espera la menor producció de pera de la història,

amb un -28% de producció respecte el 2020 (un -27% tenint en compte la mitjana dels tres darrers anys). Destaca el descens

del -25% de Bèlgica (degut a la disminució en pera Conference), del -19% d’Holanda (també pel descens de la Conferen- ➜

Red és optimització L'ajudem a lliurar les seves fruites i verdures a qualsevol lloc d'Europa Sempre on ens necessitis, disposats a oferir solucions fiables i rendibles. Vol que la seva cadena de subministrament sigui més eficient? Visiti lpr.eu o escriviu-nos a info.es@lpr.eu

Together towards a sustainable future 27

PREVISIONS DE COLLITA Previsions de collita de poma i pera 2021 a l’EU-28 per països i variació POMA Països

2018

2.019

2.020

2018

2.019

2.020

Àustria

184

146

126

115

-24%

-9%

Bèlgica

231

242

168

192

-10%

14%

369

332

393

295

18%

-19%

-25%

Croàcia

0,6%

-3%

18%

0,1%

-29%

Rep. Txeca

145

103

118

126

0,4%

14%

Dinamarca

0,2%

-14%

-25%

% 6

0,4%

13%

França

1.477

1.651

1.337

1.375

12%

-8%

134

121

133

-56%

-57%

Alemanya

1.093

991

1.023

1.080

Grècia

301

276

280

203

-29%

-28%

-34%

-45%

Hongria

782

452

350

520

-2%

49%

-43%

Itàlia

2.264

2.096

2.124

2.046

17%

-5%

-4%

730

363

611

213

13%

-63%

-65%

Latvia

0,1%

-5%

-14%

0,06%

-1%

Lituània

0,3%

-35%

-47%

402

Holanda

267

272

220

250

-1%

14%

402

373

400

325

20%

-17%

-19%

Polònia

4.810

2.910

3.410

4.170

36%

12%

22%

Portugal Romania

267 425

354 327

278 389

312 410

3% 3%

4% 8%

12% 5%

162 21

202 16

139 19

189 21

12% 1%

17% 11%

36% 6%

Eslovàquia

0,3%

-15%

0,06%

-6%

12%

Eslovènia

0,2%

-63%

-59%

-67%

-84%

Espanya

476

555

425

543

12%

28%

298

313

307

300

19%

-2%

Suècia

0,2%

-4%

-16%

0,1%

-15%

Regne Unit

219

205

196

191

-8%

-3%

0,9%

-26%

-13%

13.275

10.783

10.705

11.735

100%

10%

2.378

1.959

2.236

1.604

100%

-27%

-28%

TOTAL:

➜ ce), del -65% d’Itàlia (per la forta caiguda de la pera Abate i Williams) i del -57% de França. Per al director general d’Afrucat, Manel Simon, “les davallades d’entre un 20 i un 30% en la pera Conference del nord d’Europa ens donen la possibilitat de millorar el posicionament de la nostra pera en els mercats”. Manel Simon va destacar igualment que la baixada de Williams i Abate a Itàlia ha fet que, a hores d’ara, els operadors italians ja estiguin tancant operacions de compra d'aquestes varietats a Lleida.

Poma

PERA

Segons les dades aportades al congrés Prognosfruit, al continent europeu es preveu una producció de poma similar a la mitjana dels darrers tres anys (+1%) i un augment del 10% respecte a l’any passat (cal recordar que va ser un any de poca collita). D'acord a les dades presentades, la previsió de 2021 és la cinquena en el rànquing de les produccions dels últims 10 anys. Cal remarcar la disminució del grup Cripps Pink (-12%), Fuji (–4%), Granny Smith (-18%) i Ver-

Previsió %UE28 2021

VAR % VAR % 21/20 21/20-18

Previsió %UE28 2021

VAR % VAR % 21/20 21/20-18

El president del Comitè de Llavor d'Afrucat, Joan Serentill, va participar al congrés Prognosfruit telemàtic

Europa espera la producció de pera més baixa de la història, amb un descens del 28%

El continent preveu superar la mitjana dels darrers tres anys en poma (+1%)

melles (-3%). D'altra banda, la varietat Golden Delicious i el Grup Gala augmenten un 8% en ambdós casos. Manel Simon va apuntar al respecte que “aquesta estabilització o lleuger creixement general en poma es veu accentuat a Es-

panya amb un 12% d’increment respecte als darrers tres anys, i s’explica perquè Espanya ha estat deficitària en poma i a poc a poc va incrementant i reconvertint la seva producció en una producció d’alta qualitat. Esperem que aquestes dades es traduei-

xin en un increment en la presència de poma espanyola als lineals de fruita”. D’altra banda, tot i aquest lleuger increment en la previsió de collita europea, l’inici de la nova campanya de comercialització, amb les cambres buides, fa preveure fluïdesa en les vendes de la poma. Finalment, una de les incerteses que marcarà la propera campanya de comercialització serà la reacció del consum en la nova etapa post-Covid, essent una incògnita, a hores d’ara, si es mantindrà la recuperació del consum que es va donar durant l’any passat.

POMA / Evolució de la producció global a la UE-28 (10 anys)

PERA / Evolució de la producció global a la UE-28 (10 anys)

POMA / Evolució de la producció total a la UE-28 (20 anys)

PERA / Evolució de la producció total a la UE-28 (20 anys)

POMA / Evolució de la producció a la UE-28 per varietats

PERA / Evolució de la producció a la UE-28 per varietats

POMA / Evolució de la producció a la UE-28 per països

PERA / Evolució de la producció a la UE-28 per països

Producció mundial de fruites per regió (any 2018)

Font: FAOSTAT

La producció de fruita i verdura, per sota de la recomanació de consum L Es van produir Tot i això, la 390 grams per producció 'any 2018, el món va produir un total de 868 milions de tones de fruites i 1.089 milions de tones de verdures, segons apunta l'informe de la FAO amb motiu de l'Any de les Fruites i Verdures. Les principals fruites en ordre d'importància van ser el plàtan i la banana, els cítrics (taronja, tangerina, mandarina, llimona, aranja, etc.), els melons, la poma i el raïm. Les "altres" fruites van representar 76 milions de tones. La principal regió productora de fruites i verdures del món és, de lluny, l'Àsia oriental, seguida d'Àsia meridional. Altres regi-

persona, quan l'OMS recomana consumir-ne 400

mundial gairebé s'ha doblat entre 2000 i 2018

ons productores importants són Amèrica de Sud, el sud-est asiàtic i Europa meridional (per a les fruites) i el sud-est asiàtic (per a les verdures). Europa septentrional i occidental produeixen relati-

vament poc, de manera que han d'importar gran part del que consumeixen. La producció mundial de fruites i verdures va augmentar gairebé la meitat entre 2000 i 2018. El

Producció mundial de fruites per producte (2018)

Font: FAOSTAT

major augment absolut es va produir a Àsia, especialment a l'Àsia oriental (on la Xina és, de lluny, el major productor). En termes relatius, els majors augments es van produir a Àsia central i a l'Àfrica central. El món està produint més fruites i verdures, però encara no és suficient. L'any 2000, la producció total va aconseguir només 306 grams diaris per persona. El 2017, aquesta xifra va augmentar a 390 grams (FAO, 2020), però això inclou les porcions no comestibles, com el cor i la closca, així com la pèrdues i el rebuig, sovint molt elevat.

Evolució en la producció de fruita per continent (2010-2018)

Font: FAOSTAT

La ecepta

Torrada d'espelta amb formatge mascarpone, préssec i préssec pla - Llesca de pa d’espelta integral - Terrina de formatge mascarpone - Espècies Garam Masala - Préssec de pell vermella - Préssec pla - ‘Nibs’ de cacau Posar en un bol part de la crema de formatge mascarpone que tenim a temperatura ambient, afegir-hi ½ culleradeta d’espècies Garam Masala i remenar fins a obtenir una crema homogènia. Tapar en viu amb film transparent (que el plàstic toqui l’aliment, perquè d’aquesta manera no es forma crosta dura) i guardar a la nevera. Rentar bé i assecar el préssec i el préssec pla. Pelar el préssec i, sobre una taula de tallar, fer làmines fines tant del préssec com del préssec pla (si vols, també es pot retirar la pell del préssec pla). Posar la llesca de pa a la torradora a baixa potència. Busquem que quedi lleugerament daurada per tenir el toc cruixent, i no pas que quedi massa torrada i, per tant, molt dura. Suquem la torrada amb el formatge especiat que havíem reservat a la nevera i, per sobre, alternem les làmines de préssec i préssec pla. Per últim, hi afegim els ‘nibs’ de cacau. rs de cacau u són les llavo ca ca e d s’ ib ‘n s mica √ El cades. Són una en tr i es ad rr naturals to ades. o estan ensucr n è u q er p es u amarg

caldesdeboi-anunci.pdf

19/6/20

13:18

CMY

Noves tarifes per al consum de gas T

al com ja va passar mesos enrere amb les tarifes elèctriques, el pròxim 1 d’octubre entraran en vigor les noves tarifes de gas, segons s’estableix en la Resolució de la CNMC del passat 27 de maig de 2021.

Nova estructura tarifària Abans de la resolució que va sortir a principis d’any, en la Circular 6/2020 de 22 de juliol de 2020 de la CNMC ja es presentava la reestructuració dels grups tarifaris tal com s’aplicaran. Segons s’estableix, desapareixen els grups de peatges en funció de la pressió de subministrament i el consum anual passa a ser l’únic condicionant per determinar la tarifa de cada subministrament. Aquest canvi de tarifes, com ja va passar també amb l’electricitat, ve acompanyat d’una modificació dels preus d’accés a les xarxes corresponents a transport i distribució, regasificació, entrada i sortida de la xarxa de transport i altres costos de regasificació.

Nou sistema de facturació Amb el canvi normatiu, tots aquells subministraments de gas amb telemesura obligatòria (CAC superior a 5 GWh) es facturaran pel nou mètode de facturació de la capacitat demandada,

mentre que aquells que no en tinguin es facturaran segons un terme fix diferenciat per grups tarifaris. Aquells subministraments que disposin de telemesura, malgrat no estar obligats, tindran la possibilitat d’acollir-se a la facturació per telemesura. A banda d’això, pel que respec-

te a la facturació del cabal contractat, s’elimina la regla del 85105% per passar a facturar-se sempre el 100%. Per últim, si després d’un any (octubre-setembre) el consum anual varia significativament i se situa en un rang tarifari diferent al que tingui assignat el punt de subministrament, es refacturarà per reubicar-lo al tram que li correspon. En cas que s’hagi dut a terme algun canvi en el cabal contractat, es comptaran 12 mesos des de la modificació. Per fer efectiu el canvi tarifari, la distribuïdora comunicarà el grup de peatge en què s’ubicarà inicialment el CUPS, però es podria demanar una modificació del mateix durant 1 mes. En referència a la capacitat contractada, s’aplicarà per defecte l’actual, però permetent-se un canvi sense cost amb independència que se n’hagués realitzat algun en els dotze mesos anteriors.

PÁGINAS 4 A 7

Francesc Torres: "Ahora se conoce mucho más lo que hacemos en Afrucat"

Francesc Torres se convirtió en el año 2016 en presidente de Afrucat, la Asociación Empresarial de Fruta de Cataluña. Ahora, cinco años después, a partir del mes de octubre dejará la presidencia en manos de Montse Baró, aunque continuará como miembro de la Junta. Pregunta.- ¿Eres agricultor desde cuándo y por qué? Respuesta.- A los 16 años terminé la Escuela Agraria y me quedé a trabajar en casa, al lado de mi padre y de mi abuelo, porque siempre me había gustado. Entonces me fui a la mili y continué haciendo cursos de formación, pero al volver de la mili coincidió con un año en el que la fruta no fue demasiado bien, en el año 9192, que hubo una superhelada, pero una supercosecha al año siguiente. Mi padre sufrió como nadie..., y me saqué el carnet de camión y busqué trabajo. Sin embargo, continué haciendo cursos en la Escuela Agraria de Balaguer y el jefe de los Servicios Territoriales en ese momento me dijo: "Haz un plan de mejora y una incorporación". Y así lo hice. Se puede decir que soy agricultor gracias a él. P.- ¿Qué ha cambiado en tu trabajo desde que comenzaste y hasta ahora? R.- La manera de trabajar de aquel tiempo era muy diferente. En estas épocas, en verano, en casa íbamos todos al campo, toda la familia. Tenías los trabajadores que tenías, y la producción de semillas no era la que tienes ahora. Íbamos con los padres y los abuelos, y a media tarde íbamos al huerto a buscar un melón y parábamos a comer melón. Los trabajadores que tenías, si eran 4 ó 5, eran como de casa. Era otra manera de hacer. No tenías tanta desazón como ahora. P.- ¿Es más satisfactorio ahora o antes? ¿Ahora eres más empresario? R.- Ahora, el trabajo está más programado, más profesional, hay más horarios, aunque no tenemos horario, pero como está la explotación más dimensionada ... Yo recuerdo que, cuando podábamos, estábamos todo el invierno podando con mi padre y mi abuelo. Ahora son 10 personas podando, y si un día no estabas hasta las nueve, pues no estabas hasta las nueve, y teníamos el horario regido por el tiempo. Ahora no puedes. Tienes que organizar a los trabajadores.

La mentalidad empresarial también era diferente. Si había una cosecha buena, cambiabas el tractor; un año mejor, comprabas un terreno. Ahora lo compras cuando te toca y el terreno cuando y si te hace falta. Ahora hay que ser más profesional con todo lo que no está relacionado con la agricultura. Mi dolor de cabeza es cuadrar las nóminas, las horas... Ligándolo con esto, ahora mi hijo termina en Lleida y el año próximo quiere hacer Escuela Agraria, como lo que hice yo. Lo que tengo claro es que debe terminar los cinco años de la Agraria y, sobre todo, formarse en idiomas, porque los agricultores deben moverse. Pero ante todo, deberá decidir si le gusta. En un trabajo donde no eres el propietario, puedes cambiar de trabajo, pero si eres campesino y no te gusta, no puedes entrar porque fracasarás. Aquí puedes decir: "Se me dan mejor las peras que las manzanas, pero me gusta hacer de payés". Yo creo que todavía son jóvenes, pero ven que es una forma de vivir bastante buena. P.- ¿Qué es lo que más te gusta del trabajo? R.- Me gustan muchas cosas del trabajo. La principal es que soy yo quien decide lo que quiero hacer. A veces es difícil, pero tú te programas el trabajo; nadie te lo programa. Y lo que me gusta mucho es podar, porque estamos con gente, me gusta mucho la niebla, mucho el invierno y, sobre todo, me gusta la formación de los árboles jóvenes. Procuramos dejarnos esto para nosotros, para mi padre y para mí.... Aunque me gustara cosechar, no podría, porque estoy con el toro, o haciendo otras cosas... P.- Llegas a Afrucat, ¿pero de dónde vienes? R.- Hacía 14 años que yo era presidente de la cooperativa de Torrelameu. Cuatro años después entré de delegado de la cooperativa a Actel, en la sección de fruta, y uno después me propusieron para entrar en el Consejo Rector de Actel. Como miembro de Junta, entré en la Junta de Afrucat, y de ahí pasé a la presidencia en el momento en el que Actel fue elegida para presidir la Asociación. P.- ¿Por qué los agricultores tenéis tendencia a involucraros en tantas cosas? R.- Yo nunca he estado en ningún sindicato, pero la cooperativa siempre ha sido mi referencia. La he vivido de pequeño. Voy a buscar el producto a la cooperativa, tengo el técnico en la cooperativa, hago el seguro en la cooperativa. Es una parte de mi gestión que no me la toca hacer

a mí. Somos una cooperativa pequeña y, de todo lo que hacemos, toda la junta está enterada, y la decisión debe ser entre todos. La reflexión final es que si lo hago bien para todos, para la comunidad, al final también lo hago bien para mí. P.- Tú defiendes que no hay tantas diferencias entre las cooperativas y las empresas privadas. R.- Yo creo que a nivel comercial somos exactamente iguales. La gestión debe ser igual, pero frente a los cambios, creo que las cooperativas son más lentas. La información fluye más lenta, y hasta que se toman las decisiones, cuesta más. Siempre tienen que pasar por el Consejo Rector, pero el día a día de la venta no varía. Por otra parte, pienso que los socios de las cooperativas se sienten más acompañados. La cooperativa da todos los servicios a sus socios, central de seguros, Duns, gestión de las ayudas, gestión de los seguros, los planes de mejora ... A mí, la cooperativa de Torrelameu me gestiona, incluso, la subvención del gasóleo bonificado. P.- Cuando te proponen la presidencia de Afrucat, ¿tú qué pensaste? R.- Pensé que me supondría mucho trabajo y que no sabía si lo podría compaginar. Lo primero que hice fue hablar en casa, consultarlo con mi mujer. Y lo he podido hacer todo gracias a mi padre, a mi hermano, que me viene a ayudar, y también a dos encargados muy buenos que tengo que me permiten estar tranquilo cuando tengo que irme. P.- ¿Qué te sorprendió más cuando entraste en Afrucat? R.- Descubrí otro mundo. Yo creía que el mundo se acababa en la cooperativa de mi pueblo y en Actel. Entonces te das cuenta que tienes que tener la mente muy abierta, ser muy profesional. El primer día que me senté en la mesa de Afrucat me encontré con todo el sector reunido alrededor, mucha gente que lleva mucho tiempo y que no conocía y que tal vez los veía muy diferentes a mí, pero que, una vez afrontas los temas, te das cuenta que son como tú y que, al final, todos trabajamos por lo mismo. El trabajo del presidente y/o de la Junta muchas veces es más político y tiene que ver más con las relaciones que directamente con la producción de fruta. Tienes que apagar fuegos, limar malentendidos y hacer que la gente entienda. P.- ¿Crees que el trabajo de Afrucat llega al agricultor? R.- Yo empecé a conocer el trabajo de Afrucat cuando entré a la Junta de Actel. Pero creo que,

hoy, Afrucat es más conocida. Yo he hablado mucho de Afrucat, incluso con gente que nos veía como una asociación lejana y que no les representaba. Les he explicado que "yo soy un payés igual que vosotros y que la gente que estamos en Afrucat seremos más grandes o más pequeños, pero todos tenemos detrás una empresa agraria, todos luchamos por entendernos con el comprador de fruta". Creo que somos más cercanos a la producción que antes. A mí me llama la gente y me pregunta "¿cómo van los precios?". Esto era impensable antes. Ahora se conoce mucho más lo que hacemos. P.- Afrucat es necesaria para... R.- Porque está dando transparencia a la información del sector, que antes costaba mucho conseguir. Tenemos datos, precios de mercado, previsiones, exportaciones ... También damos asesoramiento personalizado a las empresas que lo soliciten, aunque, en general, el global de los socios está informado de todas las novedades, ayudas. La negociación del convenio de las centrales, las compras colectivas de la energía..., y después el trabajo que se está haciendo con los niños, no sólo la distribución de fruta, sino también la tarea educativa y de promoción del consumo. He estado en algunas de estas actividades y ves cómo vienen niños y niñas que casi no saben si un melocotón se cosecha o se recoge. P.- ¿Cuál ha sido el momento más difícil de tu presidencia? R.- Fue cuando fuimos a Bruselas dos veces en el verano de 2017 a reclamar el incremento de la cuota de retirada del reglamento de medidas extraordinarias. Aquel verano sufrí mucho porque, aparte del trabajo que tenía en casa, veía que había mucha presión, que la fruta se quedaba en el campo, en las cámaras. Lo que sí que tengo claro es que, si no llegamos a ir, tal como vi la posición de la Comisión en las reuniones, no nos hubieran dado más cuota. P.- ¿Alguna de las cosas de las que te sientes orgulloso? P.- Pues he sido el presidente que ha pasado por más oficinas, y ahora ya tenemos un espacio que es nuestro, una oficina propia. También el haber dado a conocer Afrucat a las reuniones sectoriales en Girona y Tarragona, como en las diferentes zonas de Lleida. P.- ¿Algo pendiente? R.- Me ha quedado pendiente el desarrollo de la circunscripción. Se consiguió y fue un gran logro, pero creo que algo debe-

ríamos aportar el sector, no sé la cantidad, para sacarla adelante. La realidad es que estos años han sido muy difíciles para hacer aportaciones. También me hubiera gustado conseguir que el agricultor tuviera sólo una referencia en cuanto a los precios de venta. En estos momentos, hay precios Afrucat, precios Mercolleida y precios Departament. Seguramente, este año esto se podrá solucionar. Hay que hacer unos precios, los hará Afrucat y los publicará quien quiera. Si pudiera, añadiría un sueño que soy consciente de que es muy difícil y que sería a medio plazo, que una Afrucat con un perfil más comercial fuera quien vendiera directamente toda la fruta catalana. P.- ¿Cómo cambiará tu vida ahora? R.- Seguiré dos años más en la junta de Afrucat, y si después Actel quiere que continúe, lo haré. También me he ofrecido a la futura presidenta que, si me necesita, cuente conmigo. Seguramente me dedicaré más a Actel y, si finalmente mi hijo se incorpora a casa, tendré que estar. Haré lo que ha hecho mi padre conmigo, ayudarle hasta que sea necesario. A nivel personal, quiero volver a viajar más con la familia, y ahora que los niños se han hecho más mayores, volveré a viajar con mi mujer. P.- ¿Estos años has restado tiempo a la familia? R.- Poco o mucho sí, y lo que ha costado más ha sido dejar los problemas de Actel, de Afrucat, de la cooperativa..., abajo en las escaleras. Quizás porque con Manel, el director general de Afrucat, hemos cogido mucha confianza y no había horario. P.- Nueva presidenta. ¿Como ves el relevo en Afrucat? R.- La verdad es que fue una propuesta mía y tengo la total seguridad de que lo hará bien. Ella es una persona muy involucrada en el sector y está muy orgullosa de la labor de su abuelo primero, y después de su padre, en la fundación y funcionamiento de Asofruit. Es muy joven, muy preparada, y no le importa preguntar y aprender. Una persona con iniciativa para su empresa, y una persona que es así, lo es siempre, y si entra en un lugar es también para tomar iniciativas. Seguro que también tendrá que sacar muchas horas de muchos lugares. "Mi fruta preferida es la pera Conference" P.- ¿Cuál es tu fruta favorita? R.- La pera Conference, porque siempre la hemos producido en casa. Creo que la produzco bien. P.- ¿Algún plato de fruta en

tu cocina? R.- La verdad es que en mi casa se come fruta si está pelada y en un cuenco. En verano como sandía y melón, y de fruta nuestra como mucha, pero me la como en el campo. En invierno, mi madre hace cien potes de melocotón en almíbar y luego comemos cada día. P.- ¿Un eslogan para vender fruta? R.- "Es de aquí".

ma este otoño las jornadas técnicas habituales que organiza en todo el territorio catalán. Además de la Convención anual del próximo 5 de noviembre, el día 26 del mismo mes de noviembre se celebrará la Jornada Técnico-Económica de la Manzana, Pomatec 2021, que tendrá lugar en el Cine Montgrí de Torroella de Montgrí. Esta jornada está co-organizada con el Ayuntamiento del municipio y Poma de Girona.

PÁGINA 8

PÁGINA 9

'TransformAcción', lema de esta edición de la Convención anual de Afrucat

Frutas y hortalizas representan ya el 12% de las ventas de gran consumo

La 12ª edición de la Convención anual de Afrucat se llevará a cabo el próximo 5 de noviembre en el auditorio de Centro de Culturas y Cooperación Transfronteriza de la UdL y culminará con una cena de gala en el espacio de las "haches" del Parque Científico de Gardeny, en la ciudad de Lleida. En esta duodécima Convención de reencuentro, Afrucat quiere compartir con sus socios la energía positiva o acción que transmitirán los ponentes para "seguir en nuestro camino de cambio, adaptación y transformacción". Precisamente este juego de palabras, TransformAcción, es el lema elegido este año para la jornada. Las ponencias correrán a cargo de José Miguel Mulet y Inés Torremocha. Mulet es catedrático del departamento de Biotecnología en la Universidad Politécnica de Valencia. Ha publicado los libros Los productos naturales ¡vaya timo!, de la Editorial Laetoli, y Comer sin miedo, Medicina sin Engaños, La ciencia en la sombra, Transgénicos sin miedo, ¿Qué es comer sano ?, ¿Qué es la vida saludable? y Ecologismo Real. Por otra parte, es autor de la sección 'Ciencia sin ficción' en El País Semanal y del blog Tomates con genes. En 2015 recibe el Premio Tesla de Divulgación Científica. En cuanto a Inés Torremocha, su metodología es el resultado de 25 años de carrera profesional como comercial en diferentes sectores, pymes y multinacionales como Abbott, Pfizer, Merck Serono, o Abbvie. Está certificada como Coach Ejecutivo y lleva a cabo formación, coaching y mentorización en desarrollos profesionales y procesos de venta. Es autora del libro La vida es venta, publicado por el Grupo Planeta. Afrucat retoma las jornadas técnicas Después de un año y medio de retiro obligado por la pandemia de Covid-19, Afrucat reto-

Las ventas de frutas y hortalizas han crecido, en valor, un 0,3% en los últimos doce meses, según los datos presentados por NielsenIQ el 23er Congreso AECOC de Frutas y Hortalizas, que reunió a cerca de 400 personas en el Palacio de Congreso de Valencia a primeros de septiembre. La facturación de sector hasta julio de 2021 muestra un incremento del 7,3% en comparación con los datos de 2019. De hecho, el descenso entre marzo y abril de las ventas de los productos hortofrutícolas respecto al año pasado fue de hasta el 11%, pero la previsión es que en este segundo semestre del año la situación se normalice. "En julio ya vimos un incremento del 1,5% en las ventas y se espera que en la segunda parte del año se produzca una recuperación, tras los descensos previsibles del trimestre anterior", explicó el consultor de NielsenIQ, Ignacio Biedma. En el detalle por productos, la venta de frutas crece un 1,6% en los últimos meses y ya representan un 54% de la facturación total del sector hortofrutícola, mientras que la verdura cae un 1,2%. Sin embargo, la demanda de frutas ha disminuido un 2,8%, en gran parte por el descenso de naranjas y manzanas. En cambio, en los últimos meses ha aumentado el consumo de sandías (4%) y uva (29,5%) Los cambios de hábitos producidos durante la pandemia han llevado a un incremento del consumo de productos frescos y saludables, lo que ha favorecido el crecimiento de frutas y hortalizas, que ya representan el 12% de las ventas de gran consumo. Otro de los nuevos hábitos que se ha consolidado es la venta en línea. En lo que va de año, la compra por internet de productos frescos ha crecido un 19%, mientras que la de frutas y hortalizas lo ha hecho a un ritmo del 15%. Los datos de NielsenIQ, en cam-

bio, muestran como la eliminación de las restricciones y la vuelta gradual a la normalidad han provocado la recuperación de ciertos hábitos de compra prepandémica, como el incremento en la frecuencia de compra y el descenso del ticket medio, que hoy es un 7,1% inferior al año pasado. En el análisis del comportamiento del consumidor, la consultora de AECOC Shopperview, Marta Munné, destacó el crecimiento de los productos hortofrutícolas en la cesta de la compra. Según los datos del informe presentado durante el congreso, el 30% de los ciudadanos ha incrementado su consumo de frutas y hortalizas desde el comienzo de la crisis sanitaria. Otro de los motivos de compra que crece es el de la sostenibilidad: el 60% de los consumidores tiene más en cuenta este aspecto a la hora de llenar la cesta de la compra. En esta búsqueda de productos más saludables y sostenibles, la mitad de los consumidores reclama una mayor oferta de productos de proximidad y de productores locales, mientras que a tres de cada diez les gustaría encontrar una mayor oferta de productos bio. El envase de los productos hortofrutícolas también condiciona la decisión de los consumidores. Uno de cada tres encuestados compra frutas y hortalizas envasadas y, de éstos, el 43% busca envoltorios respetuosos con el medio ambiente. De hecho, hasta el 70% de los consumidores asegura que prefiere marcas que apuestan por la sostenibilidad en sus envases y productos. El estudio de AECOC Shopperview también destaca el interés de los consumidores por incorporar en el carrito de la compra nuevas variedades de frutas y hortalizas. El 36% de los encuestados afirma que busca productos nuevos y que le sorprendan, mientras que el 27% ha aumentado su inversión en un surtido más gourmet. En línea con estos datos, un poco más de la mitad de los consumidores cree que las marcas hortofrutícolas deberían ampliar su surtido de productos a la venta.

PÁGINAS 10 A 12

Afrucat reivindica el papel del sector en la integración social de la inmigración Personas migrantes y el sector de la fruta como binomio y herramienta de integración social. Esta es la reivindicación que hace la Asociación Empresarial de Fruta de Cataluña, Afrucat, con el proyecto denominado Casa ➜

de Todos, Vidas cambiadas por la fruta, una miniserie de seis entrevistas breves a personas que vinieron hace años a trabajar en Lleida con la finalidad de mejorar su vida, y la de sus familias, desde orígenes tan diversos como Gambia, Colombia, Rumanía o Argelia. Marius Grigore, Jorge Ceanca, Jorge Armando Flores, Mahamadou Bah, Dramani Sowe y Kamel Aissiou son los protagonistas de estas seis conversaciones con la periodista Gina Raymat, en unos documentales que alternan imágenes de entrevista con otras secuencias de estas personas en su trabajo. "Estas historias reales evidencian cómo la inmigración es riqueza, tanto para el trabajador recién llegado que busca trabajo y una vida mejor como para el territorio que necesita de estas personas", explicó el presidente de Afrucat, Francesc Torres. "Queríamos poner en valor la oportunidad de ascensor social que es el mundo de la fruta. Un sector muchas veces estigmatizado por casos aislados de explotación de personas vulnerables, y que el sector rechaza", comentó el director general de Afrucat, Manel Simon. Los documentales se presentaron el pasado 29 de julio en el Auditorio del Centro de Culturas y Cooperación Transfronteriza del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida. El proyecto "Casa de Todos, Vidas cambiadas por la fruta" cuenta con la colaboración de la Diputación de Lleida y del Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. El acto de presentación estuvo presidido por Violant Cervera, consejera de Derechos Sociales de la Generalitat de Catalunya. 'Casa de Todos, Vidas cambiadas por la fruta' El proyecto lo forman seis microvídeos que enseñan, a través del formato de entrevista, las historias vitales de seis inmigrantes: dos rumanos, dos gambianos, un colombiano y un argelino, que vinieron a tierras leridanas para mejorar su vida. Un objetivo que han conseguido gracias al sector de la fruta, que ha sido el vínculo común que les ha arraigado a Ponent. Marius Grigore, Jorge Ceanca, Jorge Armando Flores, Mahamadou Bah, Dramani Sowe y Kamel Aissiou son los protagonistas de Casa de Todos, Vidas cambiadas por la fruta. En los microvídeos, todos ellos cuentan sus vivencias que, pese a ser diferentes y únicas, tienen como común denominador la voluntad y, a veces, la necesidad de

➜

transformar su vida para mejorar la calidad o para poder tener un futuro para ellos y sus familias. Un futuro que ya es presente, porque el trabajo en el sector frutícola les ha abierto la puerta de la integración social que han logrado con su esfuerzo y con la ayuda y colaboración de las empresas frutícolas en las que trabajan, en la mayoría de los casos desde hace años. La presentación de los seis vídeos contó con la presencia de los seis protagonistas, algunos de los cuales mantuvieron una tertulia sobre el escenario con la periodista Gina Raymat. Kamel Aissiou Argelia, 60 años. Llegó hace treinta años a Torre-serona, donde comenzó a trabajar para la familia Massot. Muy pronto, la complicidad entre ellos fue más que laboral. La confianza mutua y el paso de los años han hecho que Kamel se haya convertido en la mano derecha de los responsables de la finca. Es el trabajador más veterano que tienen y es quien se encarga de la coordinación y gestión de muchas de las tareas y responsabilidades diarias. Dos de sus tres hijos han nacido en Lleida. Los mayores han finalizado su formación universitaria y el más joven estudia bachillerato en Lleida. Jorge Ceanca Rumanía, 43 años. Nació en Moldavia. Hace dieciséis años que trabaja en el sector de la fruta en las comarcas de Lleida. Comenzó cosechando fruta en Alcarràs, Puigverd de Lleida y Artesa de Lleida, para continuar trabajando en Corinsa Frutaria donde, tras pasar por diferentes tipos de trabajos, forma parte actualmente del equipo de mantenimiento de la planta de Alcoletge. Casi toda su familia (mujer, hija y yerno), trabaja en la misma empresa. Su hijo pequeño es alumno del IES Caparrella. Jorge Armando Flores Colombia, 41 años. En su país era artesano de la madera y cerámica, pero no ganaba lo suficiente para vivir como es debido. Llegó con un primo suyo para trabajar en la campaña de la fruta y ya no se ha ido. Los primeros años venía sólo para la temporada de verano, después de ir a Huelva para la recogida de la fresa. Después fue a Aitona, donde trabajó en la cooperativa, y posteriormente a Albatàrrec, donde se quedó para trabajar en Baró e Hijos. Su hijo ha seguido sus pasos y acaba de incorporarse a trabajar en la misma empresa. Mahamadou Bah Gambia, 39 años. Hace quince años que trabaja en el sector le-

ridano de la fruta. Era campesino en su país, pero la necesidad de mejorar sus condiciones de vida le llevaron a Torrelameu. En este municipio tuvo la suerte de conocer a Francesc Torres, que le garantizó poder iniciar una nueva vida. Su patrón le ayudó desde el primer día a conseguir papeles, trabajo y vivienda, y con el paso de los años se han convertido en personas imprescindibles, el uno para el otro. Dramani Sowe Gambia, 37 años. Lleva trece años en Ponent, siete de ellos en Torrelameu. Hacía trabajos del campo en su país de origen y éste ha sido el aval que le ha permitido alcanzar cada vez mayor responsabilidad en la explotación donde trabaja con la supervisión del Joan Miquel. Las ganas de mejorar le llevaron, con la ayuda y el acompañamiento de sus jefes, a aprender a leer y escribir, lo que ha sido imprescindible para seguir formándose y evolucionar en su trabajo. Marius Grigore Rumanía, 53 años. Nacido en la localidad de Slanic Prahova, trabaja en Ponent desde hace diecinueve años. A pesar de tener diferentes trabajos en su país, no tenía suficiente dinero para el día a día y, sobre todo, para asumir una compleja intervención de salud que había que hacerle a su hija, que sufre una discapacidad. Aquí podía ganar más dinero y más deprisa. Trabaja en Corinsa Frutaria (Alcoletge).

PÁGINAS 14 A 15

El pabellón Barris Nord pasará a llamarse Espai Fruita Afrucat ha coordinado un nuevo patrocinio del sector de la fruta para el equipo de baloncesto de la ciudad, el Força Lleida, durante tres años. Así, las empresas y entidades de Transportes Trota, Margi Servicios Still, Energía Nufri, DOP Pera de Lleida, Box Jové y Banasegur patrocinarán el club leridano durante las temporadas 2021-2022, 2022-2023 y 20232024, mientras que el Pabellón Barris norte pasará a llamarse Espai Fruita. Este nuevo nombre de Espai Fruita lucirá en la fachada del pabellón deportivo, junto con los logotipos de las seis empresas patrocinadoras, según explicó el presidente del Força Lleida, Albert Aliaga. Por su parte, el presidente de Afrucat, Francesc Torres, destacó que, "con este acuerdo, el sector de la fruta de Lleida reafirma su compromiso

con el territorio, a la vez que dará a conocer la calidad y posicionamiento de la fruta de Lleida entre todos los visitantes del Pabellón Espai Fruita". Albert Aliaga trasladó "el agradecimiento del Força Lleida al sector por este patrocinio, en el que deporte y fruta de Lleida se dan la mano como dos compañeros de viaje que coinciden en valores, como la vida saludable y la promoción del territorio". Asimismo, el Força Lleida también acordó cierta exclusividad para las empresas patrocinadoras dentro de sus sectores, como son el transporte, suministros, energía, embalajes, seguros y producción de fruta con denominación de origen. Força Lleida y Afrucat presentaron el acuerdo con la presencia de representantes de ambas entidades, así como de las instituciones locales y empresas patrocinadoras.

PÁGINAS 16 A 18

La superficie plantada con fruta se mantiene estable en la última década Según el registro de plantaciones, la superficie cultivada en Cataluña se ha mantenido bastante estable en los últimos 10 años, llegando al máximo de hectáreas en 2016, con casi 49.000, mientras que el mínimo se registró en el año 2020, con 44.292ha. Por demarcaciones catalanas, Lleida es la que tiene más superficie plantada, con un total de 36.441 hectáreas en 2020, el 82,2% del terreno cultivado en Cataluña. El momento álgido en Lleida durante la última década fue también, como es lógico, en el año 2016, con 40.097ha plantadas. Por detrás de Lleida se situaban, en el año 2020, las demarcaciones de Tarragona, con 3.911ha; Girona, con 3.084ha; y Barcelona, con 856ha. La suma del melocotón y la nectarina es la que reúne una superficie mayor, seguida de la pera y la manzana. Melocotón y nectarina Se observa un incremento de las plantaciones de melocotón como consecuencia, básicamente, del aumento del melocotón plano. Si comparamos el año 2009 con 2016, año en el que llegó a su máximo, estaríamos hablando de un aumento de casi 4.700ha en superficie de melocotón y nectarina. A partir de 2016, y como consecuencia de varias crisis de pre-

cios, la superficie disminuye progresivamente hasta las 19.230 hectáreas de melocotón y nectarina del año 2020. En 2009, el melocotón plano ocupaba 1.264 hectáreas frente las 5.728 del melocotón redondo. La diferencia se fue reduciendo con los años hasta que el melocotón plano superó al melocotón redondo en superficie en el año 2013, con 5.529 y 5.147ha, respectivamente. Desde entonces y hasta ahora, la superficie dedicada al melocotón plano supera a la del melocotón redondo (5.185ha frente a 4.095ha en 2020). Pera En pera, al contrario de la evolución que se ha producido en melocotón y nectarina, la superficie disminuye año tras año en todas las variedades a excepción de la Ercolini, que desde 2015 ha ido incrementando ligeramente en extensión. Así, la Conference, la variedad mayoritaria, ha pasado de las 4.765 hectáreas cultivadas en 2011 a las 3.957 del año 2020, mientras que la Ercolini bajó de las 653ha de 2009 a las 524 de 2014. A partir de 2015 vuelve a incrementarse de manera progresiva hasta llegar a las 684ha del año pasado. Aunque la mayoría de las variedades de pera disminuyen en superficie, gran parte de esta bajada se debe a los arranques que se han producido en Blanquilla, que tenía 2.076ha cultivadas en 2009, mientras que en 2020 sólo quedaban 824. Manzana En cuanto a la manzana, aunque se fue arrancando a lo largo de la última década a favor de la fruta de hueso, se observa un ligero incremento de las plantaciones, impulsado por la crisis de precios y el cierre del veto ruso durante 2014 y 2015. En 2009 había 10.591 hectáreas dedicadas al cultivo de las diferentes variedades de manzana. Esta superficie fue disminuyendo año tras año hasta que se recuperó ligeramente en 2014. Tres incrementos consecutivos situaron la superficie de manzana en 10.030 hectáreas en 2016, y a partir de ahí volvió a caer hasta las 9.275ha del año pasado. La manzana mayoritaria en Cataluña, la variedad Golden, ejemplifica perfectamente esta evolución al pasar de las 5.691 hectáreas de 2009 a las 4.342 de 2020. Actualmente, aunque las hectáreas disminuyan nuevamente, es debido a la reconversión varietal, con una sustitución de las variedades viejas por otras variedades con más productividad y/o

más color. Esto hace que variedades como la Fuji, Granny Smith o Gala hayan ganado terreno en los últimos diez años, con un incremento significativo en el caso de la Fuji. Otras frutas La cereza y el albaricoque han ido aumentando progresivamente las hectáreas en la última década. La cereza ha pasado de las 1.925 hectáreas cultivadas de 2009 a las 2.736 de 2020, y el albaricoque registra un incremento aún más notable al pasar de las 553 hectáreas de 2009 a las 1.887 del año pasado. La ciruela, por el contrario, ha ido disminuyendo en la última década de 514 a 390 hectáreas En cuanto al tipo de riego, el sistema localizado se incrementa en una década de 25.166 hectáreas a 29.678, el riego por aspersión cae de 109 a 66 hectáreas, y el de manta baja de 17.292 a 11.845 hectáreas. La superficie de secano en Cataluña cae de 554 a 269 hectáreas en este período de diez años. Finalmente, y en cuanto al régimen de tenencia de las superficies cultivadas en Catalunya, las fincas en propiedad caen de las 20.322 hectáreas de 2009 a las 17.968 de 2020, mientras que las de arrendamiento crecen más del doble, pasando de 10.860 a 23.973 hectáreas.

PÁGINAS 20 A 22

La DOP Pera de Lleida se reivindica con un gran mural en Torrelameu La DOP Pera de Lleida ha estrenado este verano un mural reivindicativo en Torrelameu como parte de la nueva estrategia de vinculación de la entidad con el territorio frutícola leridano. El mural, obra del artista Oriol Arumí, tiene unas medidas de 35x20 metros (700 m2) y muestra una imagen bucólica en la que una mujer tumbada sobre el césped sostiene una pera entre las manos como si sostuviera un preciado tesoro. El mural se completa con la frase "Somos la Pera", un eslogan que preside la estampa y que quiere resaltar cuán extraordinaria es, en sentido positivo, la gente y la fruta de Lleida. El mural fue inaugurado el pasado 2 de agosto por el secretario de Alimentación del Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Carmel Mòdol, que estaba acompañado por la ex consellera de Agricultu-

ra Meritxell Serret. "Creemos que esta iniciativa tiene un doble impacto: el primero es claramente visual, por las dimensiones y la belleza de la obra. Después, sin embargo, queda en la memoria la reivindicación y hacer valer nuestra tierra y sus frutos; y también su gente, que, como dice la frase "Somos la pera" son fuera de lo común", dijo el presidente de la cooperativa de Torrelameu, Francesc Torres, durante la presentación de la obra. "Estamos orgullosos de la pera de Lleida y ésta es una acción para hacerlo público. Desde el Consejo Regulador de la DOP Pera de Lleida seguimos trabajando en esta nueva estrategia de visualizar nuestra pera en el territorio más cercano, en nuestra casa, y así dar visibilidad a los frutos de nuestros campos y darles el lugar que se merecen en los hogares del territorio. Una acción que es el objetivo preferencial del Consejo Regulador", manifestó Gerard Pujol, presidente del Consejo Regulador DOP Pera de Lleida. "La fruta, y en este caso nuestra pera, pone arte y belleza en nuestro territorio, identificando las poblaciones productoras de la DOP Pera de Lleida, una iniciativa que continuaremos durante los próximos años a lo largo de la geografía de Lleida. Por tanto, ésta es una de las muchas obras que vendrán", explicó el secretario del Consejo Regulador y director general de Afrucat, Manel Simon. Por su parte, el artista Oriol Arumí quiso destacar que "la elección de una mujer con medidas gigantescas fue porque encajaba dentro de la idea de la madre naturaleza que nos ofrece lo mejor que tiene: sus frutos". "Se trata de una obra con una explosión de colores, abierta a todas las miradas y pensada para que cada uno tenga su propia vivencia", declaró el artista arraigado en Lleida, que tardó diez días en realizar este mural. "Cuando hago un mural, procuro transmitir una serie de valores positivos, como la alegría, la sorpresa, el respeto, la belleza, el amor por la naturaleza y la cultura, con la idea de contribuir a hacer del mundo un lugar mejor", declaró. Cabe destacar que esta obra mural se completará con dos murales más en la misma cooperativa de Torrelameu. Uno, ya terminado, plasma a una niña apilando diferentes frutos, y el otro, aún por hacer, mostrará al padre de la familia. El artista Oriol Arumí (Vic, 1972) es licen-

ciado en Bellas Artes y su obra se caracteriza por combinar la creatividad y la originalidad, dando lugar a creaciones únicas. Una obra que se mueve a caballo entre el realismo y la fantasía, entre lo figurativo y lo abstracto, en lo que él llama "realismo mágico". Para Arumí, que comenzó a pintar murales hace diez años, sus creaciones son como "ventanas que permiten soñar y viajar a otros mundos". Unas creaciones que beben de artistas como Vermeer, Dalí, Monet, Klimt o Miró y de dibujantes como Hergé o Moebius. El artista, criado en Ripoll, empezó de muy pequeño a dibujar a lápiz sobre papel para pasar a pintar cuadros al óleo, y ahora, cada vez más, realiza murales. Entre los murales de Arumí en Lleida destaca el de las cigüeñas de la Avenida el Segre, Natalie Wood al lado del hotel Jamaica, el Freddie Mercury de Almacelles o Teresa Pàmies en un balcón de Balaguer. Unas creaciones que son una pincelada de las muchas obras de arte urbano del artista que se encuentran por tierras leridanas.

PÁGINA 24

Isaiah Kelly, el cantante de Koers, reconocido con el galardón 'Ets la pera' Isaiah Kelly, cantante del grupo leridano Koers y ganador de la séptima edición del concurso La Voz, ha sido el elegido por el Consejo Regulador de la DOP Pera de Lleida para recibir el reconocimiento Ets la pera (Eres la pera), que quiere destacar a las personalidades locales que llevan el nombre de Lleida más allá de las tierras de Ponent. Kelly participó en el acto de cosecha de la pera Conference que daba el pistoletazo de salida a la campaña de comercialización de la principal variedad acogida bajo la DOP Pera de Lleida. El vocalista de los Koers se mostró muy contento con el reconocimiento y comentó que él siempre se siente muy orgulloso de decir que es de Lleida y de dar a conocer su tierra. Isaiah Kelly recibió una obra de los artistas urbanos MeLata de manos del presidente de la DOP Pera de Lleida, Gerard Pujol, en nombre de todo el Consejo Regulador de la Denominación. A continuación, ambos participaron en esta recolección de las últimas peras de la variedad Conferece de la campaña. Kelly se atrevió a recolec➜

➜ tar sin calibrador (una especie de anilla que mide el diámetro mínimo que debe tener la fruta para poder cosecharla) y afirmó que si él tuviera que estar todo el día en el campo, pondría altavoces para hacerlo al ritmo de la música. La cosecha más corta Las inclemencias meteorológicas han propiciado este año la cosecha de pera más corta de la historia, con caídas de producción de entre un 20 y un 30% en países del Norte de Europa. "Esta situación puede ser favorable en general para la pera de Lleida, que verá como la competencia de fuera no está tan presente en los lineales y se podrá defender mejor el precio", manifestó Manel Simon, director-general de Afrucat. Gerard Pujol, presidente de la Denominación de Origen Protegida Pera de Lleida, calculó que las 600 hectáreas inscritas en la DOP Pera de Lleida han perdido un 30% de su cosecha y que el potencial de este año podría llegar a los 4 millones de kilos de calidad extra, que es la única que comercializa el consejo bajo el sello de la DOP. El calor sigue beneficiando a la pera amparada por la denominación, que logra con creces los grados Brix que necesita para ser dulce. Así pues, las peras de la DOP Pera de Lleida salen al mercado en óptimas condiciones gustativas y con una buena calidad.

PÁGINA 25

Torre-serona y Puigverd, en los vídeos del territorio de la Pera de Lleida

El Consejo Regulador de la DOP Pera de Lleida continúa dando a conocer el territorio donde se cultiva esta pera y dando visibilidad a los productores que la cultivan a través de una serie de vídeos que se publican en las redes de la DOP Pera de Lleida y que se pueden visualizar también en el canal Youtube de la marca. Los dos últimos grabaciones han sido en Torre-serona y Puigverd de Lleida. En la primera, su alcalde, Agustí Jiménez, mostró algunos rincones distintivos del municipio, mientras que el productor Josep Maria Massot explicó detalles del cultivo de la pera. En el caso de Puigverd de Lleida, los anfitriones del vídeo fueron su alcaldesa, Sandra Barberà, y el productor Lluís Bosch. Estas grabaciones se iniciaron en el mes de febrero en Corbins (Segrià) y Albesa (Noguera) (ver

núm. 30 del Vadefruita), y han continuado en semanas posteriores a Alcoletge, Torrelameu, la Portella y Lleida (ver núm. 31 del Vadefruita), además de Alcarràs y Almenar (núm. 32 del Vadefruita). Los respectivos alcaldes han sido los responsables de presentar la idiosincrasia y los rasgos distintivos de cada municipio a través de una conversación con la fotógrafa e instagramer Mónica Carrera. En una segunda parte de los vídeos, un productor de Pera de Lleida de cada municipio ha explicado cómo son sus plantaciones y qué se hace y por qué durante las diferentes estaciones del año: floración, cuajado, cosecha, caída de las hojas, reposo... Los diez vídeos grabados hasta ahora han sido emitidos a través de las redes sociales de la DOP Pera de Lleida y se pueden visualizar también en el canal Youtube de la marca.

PÁGINA 26 A 29

La producción catalana crecerá un 16% en manzana y caerá un 14% en pera La previsión de cosecha de manzana para este 2021 sube un 16%, mientras que la de pera baja un 14% respecto a 2020, un año que resultó bastante penalizado por las heladas, según datos de Afrucat y el Departamento de Agricultura de la Generalitat. Los datos de la previsión de cosecha 2021 fueron presentados el día 23 de julio por el presidente del Comité de Manzana y Pera de Afrucat, Joan Serentill, y por su director general, Manel Simon, quienes estuvieron acompañados por el secretario de Alimentación del Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Carmel Mòdol. Así pues, a pesar de las heladas de la última primavera, este año se cosecharán en Catalunya más de 273 millones de kilos de manzana y más de 118 millones de kilos de pera, una cifra que suponen para los socios de Afrucat el 65% de la producción de los 500 millones de kilos de España en el caso de la manzana y el 50% de la producción de todo el estado en cuanto a la pera. "Esto supone recuperar en parte el potencial perdido en 2020, una campaña que recogió 235 millones de kilos, lejos de los 315 de 2019, que fue un año potencial con respecto a la cosecha de manzana y que implica que, con la previsión de este año, la producción será un 13% inferior a la

que sería habitual", explicó al respecto Joan Serentill. Respecto a la manzana, Manel Simon destacó que la evolución de la superficie productiva en Catalunya es estable, con un ritmo de nuevas plantaciones anuales de unas 400 hectáreas, pero que están orientadas a la renovación varietal y, por tanto, no hay crecimiento neto. "Esta reconversión está orientada a nuevas variedades de manzanas Gala y Fuji, que aportan más color a nuestra altitud, y también a nuevas variedades de Golden, que aportan más dureza y crocanticidad", comentó el director general de Afrucat. En cuanto a la pera, la previsión de cosecha en Catalunya para este año es de 118 millones de kilos, lo que supone un descenso del 14% respecto al año pasado, una campaña que recogió 138 millones de kilos. Respecto al potencial de producción, que está fijado en 142 millones de kilos para la pera, la predicción para la cosecha de este 2021 supone un descenso del 17%. En relación al balance del estado español, donde el potencial de producción es de casi 300 millones de kilos, cabe destacar que las empresas asociadas a Afrucat copan la mitad de la producción total, que se cultiva mayoritariamente en tierras leridanas. "El descenso de la producción de pera de este año, causado por las heladas del pasado mes de marzo, que han provocado estragos en Europa, supondrá para algunos países del norte un descenso de producción de pera Conference de hasta el 30%, y para otros del centro de Europa, una bajada de hasta el 50%", dijo Manel Simon. Ante este panorama, Afrucat considera que este año 2021 será muy fluido en la comercialización de peras a nivel europeo. Así pues, a pesar de estar lejos de nuestro potencial productivo, Joan Serentill cree que, "en general, en Europa faltarán peras, sobre todo Conference, y esperamos así revalorizar nuestra pera. Asimismo, es un buen momento para reposicionar nuestra pera en el territorio más cercano, que es España, una acción que es el objetivo preferencial de nuestra asociación". Previsiones europeas Las previsiones europeas de cosecha de fruta de pepita presentadas el día 5 de agosto en el congreso Prognosfruit, en las que participó Afrucat, destacan el descenso en la producción de pera a nivel europeo, con una previsión de 1.604.000t (-27% respecto a la media de los últimos tres años), y la estabiliza-

ción de la producción de manzana, con 11.735.000t (+1% respecto a la media de los últimos tres años). Según el presidente del Comité de Semilla de Afrucat, Joan Serentill, "la confluencia de cámaras vacías de manzanas y peras y estos datos en Europa hacen prever una buena campaña de comercialización en pera y nos permitimos tener buenas sensaciones con la manzana". Pera Europa espera la menor producción de pera de la historia, con un -28% de producción respecto a 2020 (un -27% teniendo en cuenta la media de los tres últimos años). Destaca el descenso del -25% de Bélgica (debido a la disminución en pera Conference), del -19% de Holanda (también por el descenso de la Conference), del -65% de Italia (por la fuerte caída de la pera Abate y Williams) y del -57% de Francia. Para el director general de Afrucat, Manel Simon, "las bajadas de entre un 20 y un 30% en la pera Conference del norte de Europa nos dan la posibilidad de mejorar el posicionamiento de nuestra pera en los mercados". Manel Simon destacó igualmente que el descenso en Williams y Abate en Italia ha hecho que, a estas alturas, los operadores italianos ya estén cerrando operaciones de compra de estas variedades en Lleida. Manzana Según los datos aportados en el congreso Prognosfruit, en el continente europeo se prevé una producción de manzana similar a la media de los últimos tres años (+ 1%) y un aumento del 10% respecto al año pasado (hay que recordar que fue un año de poca cosecha). De acuerdo a los datos presentados, la previsión de 2021 es la quinta en el ranking de las producciones de los últimos 10 años. Cabe destacar la disminución del grupo Cripps Pink (-12%), Fuji (-4%), Granny Smith (-18%) y Rojas (-3%). Por otra parte, la variedad Golden Delicious y el Grupo Gala aumentan un 8% en ambos casos. Manel Simon apuntó al respecto que "esta estabilización o ligero crecimiento general en manzana se ve acentuado en España con un 12% de incremento respecto a los últimos tres años, y se explica porque España ha sido deficitaria en manzana y poco a poco va incrementando y reconvirtiendo su producción en una producción de alta calidad. Esperamos que estos datos se traduzcan en un incremento en la presencia de manzana española en los lineales de fruta".

Foto: Iolanda Sebé

LLEIDA TOT EL QUE ESTIMES

AMB QUI MÉS ESTIMES