Vadefruita núm. 35

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 35 · MAIG DE 2022

Elisenda Carod protagonitza l'anunci de la Pera de Lleida C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Instal·lacions per la màxima frescor Tel. +34 973 202 441 · info@ilerfred.com

CONEIXES LES IMPLICACIONS DEL CIBER RISC?

Assegurances Industrials Assegurances de Crèdit Assegurances de Responsabilitat Civil Avaria de maquinària Assegurances de Circulació

Més d’un mil·lió d’assegurats ens avalen OFICINA MOLLERUSSA Plaza de la Sardana 2 25230 - Mollerussa Tel. 973 603 463 Fax: 973 710 563

OFICINA BARCELONA Calàbria 267, 3r C 08029 - Barcelona Tel. 902 223 902

TREBALLEM AMB LES PRINCIPALS ENTITATS D'ASSEGURANCES

Enginyeria d’assegurances per a l’empresa. Som experts en el sector agroalimentari www.asurbrok.es

Registre especial de Corredories d'Assegurances . Clau J-0015.

Tenim contratada la assegurança de Responsabilitat Civil i disposem de capacitat financera segons legislació vigent.

ASSEGURA’T! PODRIA SER PITJOR QUE UNA PEDREGADA

CONTINGUT

Nou anunci de la DOP Pera de Lleida

La periodista Elisenda Carod, que presenta actualment el programa La tarda de Catalunya Ràdio amb Òscar Fernàndez i que col·labora en diferents programes de televisió, és la nova imatge de la DOP Pera de Lleida en l'anunci que s'ha emès durant aquest mes d'abril a TV3 i el canal 3/24. Elisenda Carod aporta la imatge informal i desenfadada que pretenia la DOP per donar publicitat a la Pera de Lleida entre els ® 16 a 17 consumidors catalans.

Les exportacions catalanes d'albercoc, les que més creixen els darrers 10 anys L'exportació d'albercocs produïts a Catalunya ha crescut un 246% entre 2012 i 2021. En aquest període, les úniques fruites que han patit un descens en les exportacions han estat els cítrics i la poma, mentre que la pera es manté gairebé estable i la ® 18 a 20 resta creixen en volum.

Enregistrament de l'espot on apareix Joel Castanyé, xef de La Boscana

Afrucat reivindica el consum de fruita local amb espots a les xarxes socials Afrucat ha endegat una campanya d'espots a les xarxes per promocionar el consum de fruita local. Sota el lema 'Fixa't en l'origen', els protagonistes, com Joel Castanyé o Antonieta Barahona, conviden els ® 10 a 11 consumidors a triar fruita d'aquí.

Afrucat alerta de pèrdues milionàries en poma per l'increment dels costos Afrucat va alertar que els productors catalans podrien perdre enguany fins a 26 milions d'euros si el preu de la poma no pujava un mínim de 15 cèntims. L'increment dels costos de producció i el descens ®8a9 de preus amenacen el sector.

El gel va cobrir els arbres fruiters de la plana de Lleida

Les gelades d'abril deixen la campanya de fruita d'os pràcticament inexistent Tres nits consecutives de gelades a la plana de Lleida, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre han deixat molt tocada la campanya de fruita d'os, amb pèrdues ® 12 a 13 d'entre el 80 i el 100% de la producció.

Presidenta: Montse Baró · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Direcció comercial: Afrucat · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón; Mercè Gispert i Valentina Mompeó i Massachs · Coordinació: Afrucat · Disseny, maquetació i impressió: Norpint S.L. · Arxiu fotogràfic: Afrucat, Mònica Carrera, Genaro Massot i Montse Serenó · Redacció: Carrer del Corregidor Escofet, 64 · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · E-mail: marqueting@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

L'ENTREVISTA

Joan Sabartés Director d'operacions de Bon Preu

"La proximitat emocional, a la gent l'atrau molt"

E

4

n Joan Sabartés, director d’operacions del Grup Bon Preu, és enginyer agrònom en l’especialitat de zootècnica i viu a Alpens, un poble de 200 habitants del Lluçanès on, segons ell, es manté en contacte amb el món rural.

Pregunta.- Quins són els teus orígens?

Resposta.- Sóc fill de Barcelona però els meus orígens són a la Catalunya rural. Tinc un avi de Sant Martí de la Morana, a tocar de Guissona, un altre avi de Reus, una àvia de Mataró... Són la gent que fa la primera emigració catalana, que surten dels pobles per anar a viure a les ciutats.

El contacte amb el camp sempre ha estat un tema recurrent a la meva vida.

P.- Ets enginyer agrònom.

Per què tries aquesta carrera?

R.- De fet, jo no volia fer Agrònoms; jo volia fer Veterinària. Em va tocar fer Agrònoms i n’estic més que orgullós d’haver fet l’enginyeria. Crec que tinc més per-

"Crec que al sector li ha faltat saber explicar prou el seu valor afegit. És un hàndicap"

"Per al Grup Bon Preu és important potenciar el producte del nostre territori"

fil d’enginyer que no pas de veterinari i m’ha donat una visió del sector primari que m’ajuda molt en la meva feina. Tot i que sóc director d’operacions i em dedico a la logística i a les compres del grup, ser enginyer agrònom em dona una visió molt general que, sobretot en frescos rabiosos, que són carn, peix, fruita i verdura, no tindria.

P.- Sabies a què et volies dedicar quan van fer la tria?

R.- Em veia en una fàbrica de pinsos o en una integradora. Sóc de la branca de zootècnia.

P.- Quina ha estat la teva trajectòria per acabar sent el di-

rector d’operacions de Bon Preu?

R.- Jo començo com a enginyer agrònom d’instal·lacions en una enginyeria de Girona i, posteriorment, treballo al Consell Comarcal d’Osona a través del Pla de Purins. D’aquí passo a adjunt a gerència del grup Baucells d’alimentació, que tenien fabrica de pinsos, escorxador i sales de desfer, i des d’aquí faig el salt a Bon Preu, on començo com a adjunt a direcció comercial vinculat a la compra dels frescos i a la llarga em vaig anar imbuint de la logística, fins que acabo com a director d’operacions por-

tant tota la cadena de subministrament i totes les compres del grup.

P.- Com es veu el sector primari des del sector terciari?

R.- Primerament, dir que donem tot el nostre suport als fructicultors que s'han vist afectats aquests últims dies per les glaçades. A més de les dificultats, els pagesos estan sotmesos a les inclemències del temps i si no reben ajuts, estan condemnats. A part, hi ha una sèrie de gent que no entén que algunes pràctiques de gestió activa contra les glaçades s'han de fer per aconseguir tirar endavant explotacions i ajudar la gent a viure del camp.

Des de la distribució també hem de fer el possible per ajudar a tirar-les endavant amb els productes de proximitat.

Segons el meu punt de vista, el sector primari és un sector on la producció ha tingut molta importància. Millorar les produccions, millorar les eficiències de reg i les eficiències productives, els sis-

"L'albercoc és la meva fruita preferida, així com la poma Royal Gala" Pregunta.- La teva fruita preferida?

Resposta.- L’albercoc és la meva preferida, així com la poma Royal Gala.

P.- Un plat cuinat amb fruita R.- L'ànec amb peres que fan a la Fonda d'Alpens.

P.- Si fessis una campanya per a incrementar el consum de fruita entre la població, què faries?

R.- L’adreçaria a la proximitat emocional. La campanya que heu fet des d’Afrucat de “Fixa’t en l’origen” penso que és molt encertada. Tocar la fibra és la clau. Jo crec que la gent compra proximitat no perquè sigui de Catalunya o molt català, sinó perquè torna a la terra, torna als orígens. La falta de lligam entre el món rural i el món urbà representa un salt molt gran.

Jo sóc nascut a Barcelona, havia tingut contacte amb el món rural, però ara, ni els meus fills, que són fills de poble, en tenen. Quan la gent es fa gran, això els agrada. Cap als 30 és com si hi hagués la necessitat de retornar als orígens. Està molt a l’ADN de la gent. La proximitat o el km0 té una cosa

temes de nutrició animal, ha estat una evolució impressionant, però crec que al sector li ha faltat saber explicar prou el seu valor afegit, sobretot al nostre país. És un handicap que tenim. Ens costa molt vendre i donar un relat al producte. Això ha fet que,

moltes vegades, el lligam de la zona urbana i la zona rural hagi estat molt distant i fa que la gent no acabi d’entendre què ofereix el sector primari. Això és el que cal recuperar.

P.- En fruita, això es nota particularment?

molt bona, que és fàcilment justificable mentalment: “Compro això per ajudar la gent del país”.

R.- Els sectors més industrialitzats són els que potser pateixen més d’aquest mal. Molta millora de la producció, però han descuidat els aspectes de la venda.

P.- La fruita té relat?

R.- Té relat però no en té prou.

Durant molts anys, la fruita anava

Però al darrere la gent hi té una emoció i no sap explicar ben bé perquè.

a l’exportació, que està molt bé, però això no hauria hagut d'anar en detriment del mercat català.

Aquest mercat està centrat bàsicament a l’àrea metropolitana i l’hem deixada una mica de la mà de Déu.

En general, no creiem ➜

5

L'ENTREVISTA

6

➜ massa en les marques de fruita perquè és complicat, però algú ha aconseguit fer-ho i el que ho ha fet, ho ha fet bé. Un bon exemple seria el del meló Bollo.

Fer aquesta homogeneïtat i qualitat de producte tot l’any. En taronges, algú com Torres, alguna poma de Girona. És difícil tenir al lineal cinquanta varietats d’un mateix producte amb característiques organolèptiques molt diferents, perquè al final fem malbé el producte genèric.

P.- Quin és l’ADN de Bon Preu?

R.- La nostra política és donar suport als agroproductors i a l’agroindústria del país, i per a nosaltres és important potenciar el producte del territori.

P.- Com descriuries al comprador de Bon Preu? Per què creus que us trien els vostres clients?

R.- A Bon Preu hi ha gent de tota mena. És veritat que tenim una gran amplitud d’assortit, tan de frescos com de secs. A casa nostra es pot fer des d’una compra bàsica a preu competitiu i també pots comprar articles que no trobaries en d’altres supermercats. Tothom hi pot trobar el que busca, des del que busca preu, fins al que busca qualitat o el que busca varietat.

P.- El consumidor català és diferent segons la demarcació o la població? Barcelona és diferent?

R.- Hi ha diferències estructurals, com la que ens diu que a la Catalunya nova es menja més xai i a la Catalunya vella es menja més cabrit, o el pollastre groc o el pollastre blanc.

En les macrotendències no hi ha moltes diferències. La gent consumeix productes eco, productes de proximitat i també trobem l’emergència de la proteïna vegetal. La diferència no és tan entre demarcacions, sinó entre zones més rurals i més urbanes.

Podríem dir que les zones urbanes es comporten igual entre sí i les rurals també.

P.- Els envasos preocupen?

R.- Hi ha una preocupació creixent en el tema dels envasos, de la reciclabilitat dels envasos, tractament dels envasos, quin material és millor.

Nosaltres ja tenim la fruita i la verdura a granel i en alguna botiga hem implementat alguns granels de productes en sec, però el que ens preocupa més ara mateix és com fem el reciclatge dels envasos.

P.- Encara no heu implementat la compra online a totes les zones? Per què?

"Estem treballant en l'apropament als productors per ajudar a donar el relat per vendre"

"Des de la distribució hem de fer el possible per ajudar el productor a tirar endavant"

R.- Ja fa uns tres anys que ho hem començat a implementar. És un canal que volem testar com es desenvolupa i som més prudents. Obrirem un nou magatzem per entrar en més mercat.

La idea és expandir-ho.

P.- La compra online dels frescos funcionarà?

R.- Sí, funcionarà igual que amb secs. La cadena de distribució de frescos en online és més controlada que a l’offline, perquè fins que t’arriba a casa està en fresc.

Però la qualitat és primordial i nosaltres volem fer-ho bé per tenir la confiança del client.

P.- Realment, la pandèmia ha canviat els hàbits?

R.- La pandèmia va canviar hàbits durant el confinament. Com que encara estem en semipandèmia, encara és aviat per dir quins hàbits es quedaran. Nosaltres creiem que tornarem a la normalitat més ràpidament del que ens pensem.

Un cas a part és la compra online. Va pujar i, de la gent que la va provar, molta s’hi ha quedat.

P-. Es parla des de fa temps de la necessitat que producció i distribució s’entenguin per a fer allò que s’anomena un win-win. En aquest cas guanyaria la producció, la botiga i el client. S’ha avançat en aquest tema?

P.- Nosaltres som molt partidaris de traccionar el sector primari. Creiem en el sector, en els productors de Catalunya, sabem que fan les coses ben fetes i que podem aconseguir, juntament amb ells, bons relats per vendre. En tots aquells fòrums en que puguem explicar la nostra política i puguem trobar productors que ens puguin ajudar a fer relat, a nosaltres ens hi trobaran.

Evidentment, un relat que vagi acompanyat de la qualitat corresponent.

I també és important que tinguin la nostra visió. El sector primari a vegades veu al sector terciari com els dolents de la cadena de distribució, i cal que expliquem que hi ha gent que fem les coses diferents. Bon Preu som una empresa del país que ens creiem el país i que fem les coses de manera diferent.

P.- Quina és l’assignatura pendent de la botiga i quina la de la producció?

R.- L’apropament als productors. Nosaltres estem treballant en aquest apropament, però fa falta saber ajudar a donar aquest relat per vendre. Ens hem d’ajudar mútuament. No podem anar d’esquena els uns dels altres.

P.- La proximitat és la solució?

R.- La solució és la proximitat emocional. A Catalunya, aquesta proximitat emocional és més fàcil del que sembla. Les grans ciutats estan plenes de catalans immigrants de segona i tercera generació, com jo, que tenen el record dels pobles i de les àrees rurals d’on provenen. Aquest retrobament amb la terra, això és una emoció pura. Si jo tinc pomes de Lleida i els meus avis eren de Cervera, de Guissona, d’Almenar, d’Alguaire..., està clar que la gent aquesta proximitat emocional la valora molt.

La proximitat emocional va molt lligada a la proximitat geogràfica, evidentment.

P.- Si no tenim una marca, qui li explica el relat al consumidor?

R.- Per exemple, en el cas del préssec groc no trobem un mateix proveïdor que ens pugui subministrar tot el préssec groc que ven Bon Preu amb la qualitat que demana Bon Preu. El que fem és triar una sèrie de productors que sabem que tenen una producció d’una varietat determinada, amb una qualitat determinada. Comprem el préssec i nosaltres li posem la marca que volem.

La col·laboració ha de ser el motor per fer avançar la fructicultura del país.

PRODUCCIÓ DE POMA

Pèrdues milionàries si el preu de la poma no puja almenys 15 cèntims E ls productors espanyols de poma perdran més de 52 milions d'euros si abans de l'estiu no s'incrementa el preu de venda en almenys 15 cèntims el quilo, davant la impossibilitat de fer front a la pujada de costos d'aquest producte i a un descens del preu del 3,5% els primers mesos d'aquest any, segons la Federació Espanyola d'Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flors i Plantes Vives (FEPEX).

Catalunya, principal productora de poma, perdria uns 26 milions d'euros, la meitat del total dels danys econòmics estimats, amb una afectació també greu a l'Aragó i Castella i Lleó.

Aquest darrer any, els costos en la producció de poma s'han disparat un 40% a causa de la pujada de la mà d'obra i, sobretot, per l'increment del preu de l'energia, que ha repercutit en el procés de manipulació, compra d'embalatges, conservació i transport, disparant els costos tant al camp com a les centrals hortofructícoles.

D'altra banda, i a partir de les dades corresponents als primers mesos de 2022, s'ha detectat un descens del 3,5% en el preu de venda de la poma nacional respecte a l'any passat, segons l'Infolineal, sistema d'informació sobre preus de la fruita als punts de venda d'Espanya, realitzat per l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, Afrucat, agrupació integrada a FEPEX.

Montse Baró, Joan Serentill i Manel Simon van aportar dades sobre les pèrdues que poden patir els productors de poma

L'increment de costos del 40% i el descens del preu del 3,5% alerta els productors

Alerta d'Afrucat Per a Joan Serentill, president del Comitè de Fruita de Llavor de Fepex, “ens trobem en una situació alarmant en la qual els preus de la poma al punt de venda no només no s'han incrementat en

INCREMENT DE COSTOS AL CAMP. 2019-2021

8

La producció catalana podria perdre fins a 26 milions d'euros per aquest motiu

los de poma als magatzems espanyols que es posaran a la venda en aquests propers mesos, i la producció necessita repercutir aquest increment de costos en el preu de venda per poder, “almenys, deixar els comptes a zero i no posar en risc milers de llocs de treball”.

relació amb la pujada dels costos, sinó que pateixen un retrocés al lineal, posant en perill la viabilitat de les explotacions”.

Serentill va afegir que encara hi ha més de 26 milions de qui-

Tot just un mes abans de fer públiques aquestes dades, Afrucat alertava al febrer que els costos de producció de la poma s'havien disparat un 41%, molt per sobre de l’increment del preu de

INCREMENT DE COSTOS A CENTRAL. 2019-2021

botiga.

Afrucat va presentar aleshores un resum de l’estat de situació del mercat de la poma, amb unes xifres que mostraven que les sortides de central havien començat a desaccelerar per tal de no vendre el producte sota cost a causa dels increments dels costos de producció i de l’estacament dels preus de mercat.

Més costos Manel Simon, director general d’Afrucat, va quantificar en un 41% l’increment total dels costos de producció de la poma (un 42% a camp i un 41% a central): “Avui dia, a Espanya costa aproximadament 90 cèntims produir un quilo de pomes, mentre que fa tres anys en costava 65”.

Aquestes xifres venen provocades sobretot per l’increment en la mà d’obra, en les matèries primeres, en les darreres pujades del preus de la llum i també pels increments en les exigències d’innovació, de garanties sanitàries, de controls, de certificacions..., que cada cop més reclama el mercat.

D’altra banda, a partir de les dades extretes de l'Infolineal, que registra els preus de la fruita als punts de venda d’Espanya, es va detectar que el preu de venda de la poma s’havia incrementat un 6% de mitjana des de l’any 2019, lluny del 41% que havien pujat els costos.

Segons Joan Serentill, president del Comitè de Llavor d’Afrucat, “la conseqüència d’aquestes puges desiguals costos-preus és la desacceleració que estem experimentant aquest mes de gener en el desestocatge de la poma que hi ha guardada a les cambres catalanes”.

L’estoc de poma Golden (la principal varietat) era similar a fi-

EVOLUCIÓ DEL PREU DE VENDA DE LA POMA

nals de gener a l’estoc de la campanya 2019, en la qual també es va produir una situació de plena

producció a Europa. Tot i això, el desestocatge se situava un -14% per darrera del que va haver-hi

aquell any, malgrat tenir un +16% d’estoc.

A la vista de la situació, Afrucat plantejava aleshores que era necessari que tots els agents de la cadena de valor fossin conscients d’aquesta pressió de preus, que acabaria repercutint en els productors.

“Si la capacitat negociadora de les centrals amb els responsables de la distribució no aconsegueix traslladar aquest missatge, podria ser necessària la intervenció del Govern espanyol per activar mecanismes que retornin la fluïdesa al mercat i incrementin el preu de venda de la poma.

El que està clar és que ni nosaltres volem ni la llei ens permet vendre sota cost", va concloure al respecte la presidenta d'Afrucat, Montse Baró.

9

CAMPANYA 'FIXA'T EN L'ORIGEN'

Afrucat reivindica el consum de fruita local amb una sèrie d'espots en xarxes A

frucat ha iniciat l’any 2022 reivindicant el consum de fruita local. El lema per a la campanya ha estat “Fixa’t en l’origen” i consta d’un seguit de vídeos que porten a la reflexió. El seu llançament ha estat mitjançant les xarxes socials d’Afrucat durant l’abril i l’objectiu principal és conscienciar sobre el consum de pomes de proximitat, ja que darrere de la nostra tria s’amaguen qüestions com l’economia del país, les emissions de CO2, la salut i el nostre futur.

Els diferents guions dels espots han estat elaborats pel departament de màrqueting i promoció d’Afrucat, produïts per Jaume Sans, dirigits per Manel Simon i, en la part artística, per Ramon Molins.

Ramon Molins Nascut el 2 de setembre de

10 1965 a Lleida. Actor, professor

d’arts escèniques, membre fundador i director de l’escola de teatre Zum-Zum i autor de diversos textos, adaptacions i guions.

Em vaig formar a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida, a l’escola internacional d’expressió de Granada i Sevilla, i a més vaig fer formacions sobre interpretació i tècniques d’expressió dramàtica a Catalunya.

He dirigit una cinquantena d’obres i projectes teatrals i, com actor, he participat en diverses representacions tant de teatre com en musicals infantils, així com en televisió i en cinema.

Abril Pinyol Nascuda a Lleida l’1 d’octubre de 2004 i estudiant de segon de Batxillerat artístic escènic a l’Institut Samuel Gili Gaya. Des dels tres anys faig teatre a l’Aula municipal de Teatre de Lleida i en diverses ocasions he format part

de la companyia amateur La Petiestable 12. M’he format en teatre musical i faig classes de cant i violoncel.

Recentment he actuat al teatre lliure de Montjuïc amb l’última obra d’Alícia Gorina i actualment em preparo les proves d’accés per entrar a l'Institut del Teatre.

Ramon Pera Nascut a Lleida el 3 de desembre de 1999, amb arrels al Poal.

Vaig estudiar el Batxillerat científic, però en el moment de començar la universitat vaig virar cap a la música.

Des de ben petit havia fet teatre musical i música com a extraescolars, i tot i haver emprès algun projecte professional en aquest àmbit, mai m’havia plantejat dedicar-m’hi.

Actualment canto en un grup de versions, Pernil Salat, i estic en altres projectes tan musicals com

culturals. Vaig cursar el grau en Musicologia de la UAB i actualment estic estudiant un màster del negoci de la música. Mentre, em dedico a la producció en la indústria de l’entreteniment, i actualment copresento i coprodueixo el fenomen d’èxit a Twitter Tindercat.

Joel Castanyé Nascut a Mollerussa el 4 de juny de 1976. Des de petit he crescut entre fogons i envoltat de gastronomia al restaurant familiar Resquitx.

Amb els anys i gràcies a la formació i especialització en les millors escoles d’hostaleria i cuina de Catalunya, aquesta passió ha esdevingut la meva professió com a xef.

El 2014 vam obrir les portes del restaurant gastronòmic La Boscana de Bellvís, i allà és on desenvolupo el meu gran projecte. Fruit

del treball en equip, el 2016 vam obtenir el gran reconeixement de l’Estrella Michelin, la quan anem renovant any rere any. També hem rebut altres reconeixements, com dos Sols Repsol, un el 2018 i l’altre el 2020.

L'any 2018 vaig ser premiat com a Xef revelació per l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. A més, el restaurant ha estat guardonat amb els premis CARTAVI durant tres anys consecutius per l'Associació Vinícola Catalana.

VISUALITZACIONS TV

14.816.000 XARXES SOCIALS

531.933 TOTAL:

15.347.933

Antonieta Barahona Nascuda a Lleida el 2 de desembre de 1958. Llicenciada en Medicina per la Universitat de Lleida el 1994 i màster en Ciència i Tecnologia dels Aliments per la Universitat de Barcelona el 1997.

A banda de ser metgessa especialitzada en nutrició, sóc professora associada de la Universitat de Lleida, directora de la clíni-

EMISSIONS A TV3

60 PASSIS (ESPOT DE 20 SEGONS) UN 20% EN PRIMETIME

ca de nutrició, de la seva aula de cuina i col·laboradora en diverses entitats públiques i privades en temes de nutrició.

Actualment compagino la feina en un centre d’atenció primària (CAP) a Lleida amb la tasca d’educació nutricional a la consulta privada.

Joan Bellostas i Clàudia Solé Clàudia Solé Camps. Nascuda l'1 de juliol de 1947 a Cubells.

Vaig estudiar a les Dominiques i posteriorment vaig cursar la carrera de Magisteri. La meva dedicació professional és una empresa familiar.

Joan Bellostas Santallusia. Nascut a Lleida el 21 d'abril de 1942, vaig estudiar als Germans Maristes. Vaig cursar l'especialitat de Perit Mercatil i sóc gerent de l'empresa Bellostas Vidal, a més de president de Bulevard Espectacles i activista social.

Ampli catàleg de productes fitosanitaris i nutricionals

Gestió integral de la producció vegetal

Sistemes alternatius de lluita Assessorament en gestió integrada de plagues Assessorament en producció ecològica i residu zero Implantació de protocols de qualitat Serveis personalitzats a la mida de les explotacions Equip qualificat (tècnic, administratiu i logístic)

c/Afores s/n · 25172 Montoliu de Lleida · Tel. (+34) 973 72 02 69 · agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

11

METEOROLOGIA

Tres gelades consecutives a l'abril deixen la campanya de pinyol molt tocada

Unes 50.000 hectàrees del pla de Lleida presentaven aquest aspecte a causa de les baixes temperatures i del funcionament del reg per aspersió

L

12

es gelades que va patir l'interior de Catalunya les nits del 3, 4 i 5 d'abril, amb moltes hores amb temperatures sota zero, van malmetre bona part de la collita de fruita.

Segons el Departament d’Acció Climàtica, les baixes temperatures durant tres jornades consecutives van provocar danys en 50.000 hectàrees de cultius només al pla de Lleida, a les quals cal sumar-hi també els que han patit altres zones productores de Ponent, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

Tot i els esforços dels pagesos, que van passar nits en vela per gestionar els sistemes de protecció antigelada, aquests no van funcionar en zones on les temperatures van descendir dels -6ºC durant moltes hores de la matina-

Les nits del 3 al 5 d'abril va gelar de manera important a Ponent, Terra Alta i la Ribera d'Ebre

Les pèrdues en fruita dolça estan entre el 80-100% per la pitjor gelada en 42 anys

da, i alguns cultius de fruita dolça i ametlla tindran un 100% d’afectació.

Segons les previsions d'Acció Climàtica, a les zones amb les temperatures més baixes es preveuen pèrdues d'entre un 80100% en tots els cultius de fruita de pinyol i pera. D'altra banda, va avançar que en cultius com l'albercoquer les pèrdues apuntaven al 80% o més, i patiran els efec-

tes de les gelades les cireres, les nectarines o els presseguers.

Entre els cultius més afectats, hi ha l'albercoc (1.594 hectàrees), nectarina (8.203 hectàrees) o préssecs (més de 8.800 hectàrees), amb una possible afectació d'entre el 80 i 100%, segons la finca. Poma (6.497 hectàrees) i pera (9.366 hectàrees) haurien quedat menys afectades, però en tot cas comportant pèrdues

de més del 70% de la producció.

Les primeres estimacions fetes per Agroseguro apuntaven que les gelades i les temperatures sota zero continuades que es van assolir en diferents províncies de l'Estat, entre elles la demarcació de Lleida, permetien assegurar que es tractava del pitjor episodi meteorològic de caràcter puntual en el camp espanyol en els darrers 42 anys d’història de l’assegurança agrària.

Segons aquestes primeres valoracions, encara provisionals a causa de l’amplitud de la superfície afectada en diverses comunitats autònomes, les indemnitzacions a nivell estatal arribaran als 150 milions d’euros, uns 59 dels quals correspondrien a indemnitzacions a Catalunya.

La zona fructícola de Lleida, se-

gons dades d’Agroseguro, hauria assegurat aquest any un total de 730 milions de quilos de fruita, tant de pinyol com de llavor, amb un valor assegurat de 285 milions d’euros. Són xifres de contractació d’assegurances considerades “bones i similars a les de l’any passat”.

Un factor agreuja encara més aquesta situació. L'espiral alcista dels costos de producció va fer que molts agricultors avancessin la compra de fitosanitaris i adobs per a tota la campanya, i "amb una previsió de pèrdua total o molt minvada de la collita estaran totalment endeutats".

Davant les pèrdues, els productors i els sindicats agraris van demanar a les administracions catalana i estatal ajuts directes per tots Candeles de gel en camps de fruita de llavor i de pinyol de la plana de Lleida els cultius afectats per la gelada.

13

Teatre amb 'La princesa cuinera' i receptes per a 200 escolars de Lleida

U

ns 200 nens i nenes de segon de primària de cinc escoles de Lleida van omplir quatre cops la sala de La Poma d’Afrucat, Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, els dies 20 i 21 d’abril per visionar la representació de l’obra La Princesa cuinera. Després de l’espectacle, els infants van participar en un taller de cuina guiat per una nutricionista i quatre monitores, on van poder experimentar amb diferents aliments, entre ells la DOP Pera de Lleida, per elaborar una rosa de Sant Jordi comestible.

Els centres participants a la iniciativa van ser La Mitjana, Països Catalans, Príncep de Viana, Pardinyes i Santa Maria de Gardeny.

El president el Consell Català de la Producció Integrada, Antoni Escarp, i el president del Con-

sell Regulador de la DOP Pera de Lleida, Gerard Pujol, van coincidir en la importància de donar a conèixer als nens i a les nenes els productes de qualitat certificada i les pràctiques agràries sostenibles per tal que ells i elles puguin transmetre aquesta informació a casa seva.

Molts estudis apunten la mandra, el ritme de vida i la manca d’informació com a principals frens a l’hora que les llars consumeixin fruita i, en aquest sentit, ambdós presidents van apuntar la necessitat d’identificar els productes frescos (fruites i verdures) al punt de venda i millorar-ne la informació al consumidor.

Aquesta acció és fruit de la col· laboració entre el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pera de Lleida i el Consell Català de la Producció Integrada, que ja

Una de les sessions de la representació i del taller que es van celebrar a Afrucat

sumen set anys consecutius de projectes conjunts per promocionar el consum de pera i les pràctiques agràries sostenibles.

El projecte de La Princesa cuinera va veure la llum pels vols de Sant Jordi de l'any 2018. La base del conte és la història d’una princesa rebel que vol ser cuinera i

descobreix als nens les virtuts del consum de la pera i dels productes que tenen respecte per la natura i pels éssers vius.

La Princesa cuinera, però, és més que un conte. És una obra de teatre, un contacontes, un taller de cuina, i un perfil a les xarxes socials.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

Collita d'albercocs 2022

14

K

Les millors varietats de fruita d'os, de poma, de pera i d'ametlla Préssec pla

PERLA

Nectarina plana

SMERALDA

ELLIOT

MAKAKO®

GENEVA®

SUBLIM

Pera

Ametlla

Varietats sota llicència i autorització de Eurosemillas, Domaine de Castang, CIV, FruitFutur, Europa Fruit Tree Rootstocks i CBAS-CSIC

Poma

Portaempelts

Ctra. del Palau a el Poal s/n 25243, El Palau d'Anglesola, Lleida, España

973 71 14 00 certiplant.com info@certiplant.com

DOP PERA DE LLEIDA

Elisenda Carod, la nova imatge de la DOP Pera de Lleida

E

16

l nou anunci de la DOP Pera de Lleida es va enregistrar el passat 20 de març, aprofitant l’escenari florit que el calendari i la natura ens regala al llarg d'aquell mes.

Es tracta d'un espot que pretén ser informal i proper per transmetre un missatge clar: saber identificar una pera bona, és a dir, la DOP Pera de Lleida, la pera de l’etiqueta lila. Per fer efectiu

aquest missatge es va comptar amb la participació de la periodista, comunicadora i ara imatge de la DOP Pera de Lleida, Elisenda Carod.

Elisenda Carod (Barcelona, 1981) treballa actualment com a directora del programa La tarda de Catalunya Ràdio amb Òscar Fernández, a més de ser col· laboradora del programa Està passant de Televisió de Catalu-

nya, amb Toni Soler i Jair Domínguez; i guionista d'humor per a diversos programes, com La paisana de TVE, on col·labora amb Eva Hache.

La seva trajectòria professional va començar a la ràdio de ben joveneta, participant en diferents programes o seccions, com l’espai prohibit als pares de Ràdio Flaixbac, el Fricandó matiner de RAC 105, la segona hora de Mi-

noria Absoluta de RAC1, l'Apocalipsi del Matí de Catalunya Ràdio, etc... A més, juntament amb les seves companyes de l'Apocalipsi (Elisena Pineda i Charlie Pee), va presentar les campanades de Cap d'Any de TV3 i Catalunya Ràdio per donar la benvinguda a l'any 2021.

Actualment combina la ràdio amb intervencions en programes d’entreteniment a la televisió de

Catalunya, algun d’ells a peu de carrer. Per tant, podríem dir que és una cara amiga per a la majoria de la població catalana gràcies a les seves intervencions televisives. El seu caràcter obert, d’actitud positiva, i els seus valors la fan idònia per promocionar el consum de DOP Pera de Lleida, un producte natural, fresc i saludable.

L’anunci s'ha pogut veure a la

televisió durant tot el mes d'abril en diferents franges horàries. A grans trets, l'emissió ha estat la següent: - Franja de matí: Al TN matí de TV3 i 3/24.

- Franja de migdia: Als programes Planta baixa i TN comarques de TV3.

- Franja de tarda: Al programa Tot es mou de TV3.

- Franja de prime-time: Al TN

vespre de TV3 i 3/24.

L’anunci es va gestar a la seu d’Afrucat a meitats/finals del 2021 amb el treball cooperatiu entre el departament de màrqueting de Pera de Lleida i la resta de parts implicades. La realització ha estat dirigida per Merche Julián, de l’empresa Fotosfera de Saragossa, i, en la part artística, per l'actor, músic i productor lleidatà Ferran Aixalà.

Gràcies a la bellesa de l’espai, es va poder disposar d’un “plató” a l’aire lliure, com es pot comprovar en aquests fotogrames extrets de l’anunci i del making off.

Tot i que la climatologia no ho va posar gens fàcil el dia de rodatge, van poder enregistrar l'anunci envoltats de natura i donar protagonisme a la pera de la DOP Pera de Lleida i a la seva nova cara, l'Elisenda Carod.

17

&

dades xifres

Catalunya va exportar un 3,24% més de fruites i verdures el 2021 E

l sector agroalimentari català va superar per primera vegada l'any 2021 els 12.000 milions d'euros en exportacions (12.878,07 M€), amb un creixement d'un 12,34% en valor i d'un 10,12% en volum per consolidar-se com a motor de l’economia catalana.

La capacitat exportadora del sector de la fruita i l’horta va sumar, l'any 2021, un total de 1.089,22 milions d'euros, amb un increment en valor de l'11,12% (l'any 2020 van ser 980,2 milions d'euros), i en volum d'un 3,24% respecte a 2020 (passa de 952.649 tones a 983.482), segons dades de Prodeca. A més, el valor d'aquestes exportacions, en euros per quilogram, va registrar també un creixement de l'1,11%. Els productes més venuts a l’estranger en termes de valor són cítrics, préssecs, nectarines, pomes i peres.

Dels 1.089,22 milions exportats en fruita i horta l'any 2021, Lleida representa el 42,9% del total, seguida de Barcelona (42,75%), Tarragona (9,28%) i Girona (5,06%). Si ens cenyim a la fruita,

El préssec i la nectarina lideren les vendes a l'exterior, amb 258.534 tones

Només els cítrics i la poma van patir una davallada d'exportacions en el darrer exercici

els països de la Unió Europea són els principals clients dels productes catalans, ja que s'hi exporta per valor de 818 milions d'euros, principalment préssecs (144 milions) i nectarines (132 milions).

Per darrere se situen els països europeus extracomunitaris, amb exportacions per valor de 73 milions d'euros (21 milions en nectarines i 12 en préssecs, principalment); l'Àfrica, amb 33 milions d'euros (7 milions en pomes i 6 en peres com a productes més importants); i l'Orient Mitjà, amb 22 milions d'euros (10 milions en pomes i 7 en peres).

Analitzant-ho per volum de cada espècie, i segons les dades d'Afrucat de l'històric d'exportacions catalanes de fruita en-

tre 2012 i 2021, la que més s'ha incrementat percentualment en aquests darrers deu anys ha estat l'albercoc, amb un creixement del 246% en passar de 6.216 tones exportades el 2012 a 21.567 tones el 2021.

Per darrere hi ha la cirera, que creix de 5.465 tones a 11.506 (+110%); la pruna, que passa de 9.172 tones a 17.605 (+91%); i el préssec i la nectarina, que han crescut de 246.604 tones a 258.534 (+4,8%). Per contra, entre 2012 i 2021 hi ha hagut una davallada de les exportacions catalanes de cítrics, que cauen de 312.279 tones en 2012 a 154.669 el 3021 (-50%); i de poma, que passen de 90.359 tones a 82.863 (-8%), mentre que

la pera es manté pràcticament igual, amb 80.925 tones el 2012 i 80.163 el 2021 (-0,9%).

Aquestes dades mostren que, segons el volum, les fruites més exportades l'any 2021 van ser el préssec i la nectarina (258.534 tones), seguides pels cítrics (154.669 tones), la poma (82.863 tones), la pera (80.163 tones), l'albercoc (21.567 tones), la pruna (17.605 tones) i la cirera (11.506 tones).

Préssec i nectarina El principal client dels préssecs i nectarines produïts a Catalunya continua essent Alemanya, país que ha liderat aquest rànquing sense interrupció des de l'any 2012.

El darrer any 2021, Alemanya va importar 81.209,10 tones de préssecs i nectarines de Catalunya, un 58% més que ara fa deu anys. Malgrat aquest increment i el lideratge que manté, és el segon any consecutiu que Alemanya redueix el volum de compra d'aquesta fruita respecte a l'exercici anterior després del rècord

ALBERCOC / Evolució de les exportacions de Catalunya als principals mercats 2012-2021 (en t) i diferència entre 2021 i 2012 (en %)

+1.067% +1.149%

+76%

+222%

Total: +246%

+198%

CIRERA / Evolució de les exportacions de Catalunya als principals mercats 2012-2021 (en t) i diferència entre 2021 i 2012 (en %)

+163% +187% +187%

+391%

+115% 18

Total: +110%

CÍTRICS / Evolució de les exportacions de Catalunya als principals mercats 2012-2021 (en t) i diferència entre 2021 i 2012 (en %)

+104%

-34%

-42%

+13%

Total: -50% assolit el 2019, quan va importar 121.795 tones de préssecs i nectarines catalans.

El segon importador és Itàlia, amb 51.158,24 tones l'any 2021, el que representa un 216% més que deu anys enrere, quan era el cinquè client en el rànquing d'importància. En aquest cas, el darrer any també es va produir un lleuger descens d'importacions respecte a l'exercici anterior, quan es va arribar al pic de 53.791 tones.

Per darrere hi ha França, amb 48.935,13 tones importades l'any passat, un 74% més que el 2012. El moment àlgid de les ex-

L'albercoc és la fruita en la qual ha crescut més la demanda exterior en deu anys

Alemanya és el principal client de préssec i nectarina, els cítrics i la pruna catalanes

portacions de préssec i nectarina al país veí va ser l'any 2016, amb 57.197 tones, quan encara era el segon millor client de la fruita d'os catalana. Al Regne Unit se'n van enviar l'any passat 15.245,61 tones, un 47% més que l'any 2012

però molt per sota de les 27.826 de l'any 2017. El cinquè en el rànquing són els Països Baixos, amb 13.136,91 tones, un 41% menys que l'any 2012 i encara més per sota de les 27.826 tones de 2017.

-79%

En aquests deu anys han guanyat importància les compres fetes per Hongria (+636%), Àustria (+1.030%) o Croàcia (+789%), tot i que amb volums poc significatius. Per contra, els països que han perdut pes en les exportacions catalanes de préssec i nectarina son Polònia (-56%), que l'any 2012 era el tercer client en volum de compres, Bèlgica (-67%) i Portugal (-37%).

Cítrics Alemanya és ara el principal comprador dels cítrics catalans, amb 51.530,24 tones, ➜

19

&

dades xifres PERA / Evolució de les exportacions de Catalunya als principals mercats 2012-2021 (en t) i diferència entre 2021 i 2012 (en %)

-30% +36%

-70%

Total: -0,9% +126%

+316% POMA / Evolució de les exportacions de Catalunya als principals mercats 2012-2021 (en t) i diferència entre 2021 i 2012 (en %)

+33%

Total: -8%

-43% +123%

-10% +55%

PRÉSSEC I NECTARINA / Evolució d'exportacions de Catalunya als principals mercats 2012-2021 (en t) i diferència 2021-2012 (en %)

+47%

-41%

+74%

+58%

+216% Total: +4,8% ➜ tot i que amb un descens del 34% respecte a 2012. Itàlia, que fa deu anys liderava el rànquing de clients dels cítrics catalans amb més de 118.000 tones, és ara el tercer importador amb 24.880 tones, un -79% respecte a deu anys enrere. La segona posició del rànquing en cítrics és ara per a França, que importa 26.592 tones (+13%). Per darrere d'Itàlia hi ha Polònia, amb 10.431 tones (-42%), i el Regne Unit, amb 7.657 tones (+104%).

En aquests darrers anys, destaca el descens de les exportacions de cítrics a Dinamarca (de 15.053 a 878 tones) i Àustria (d'11.150 a 4.731 tones).

Poma França s'ha mantingut en els

20 darrers deu anys com a princi-

Itàlia lidera el darrer any les compres de pera i albercoc produïts a Catalunya

França encapçala les importacions de poma i cirera catalanes durant l'any 2021

pal importador de la poma catalana (24.134,36 tones) malgrat el descens del 43% registrat des de l'any 2012. La segona, tercera i quarta posició també continuen inalterables, amb 8.757,38 tones exportades a Portugal (-10%), 8.713,47 tones enviades al Regne Unit (+33%) i 4.801,30 al Marroc (+55%).

Colòmbia, els Emirats Àrabs i el Brasil es mantenen per sobre de les 3.000 tones i destaca el des-

cens dels Països Baixos (-74%), que passa en deu anys de comprar 2.773 tones de poma catalana a només 706.

Pera L'exportació més important de pera catalana és al mercat italià, amb 29.696,26 tones, un 126% més que l'any 2012, quan Itàlia n'era també el principal importador.

En el segon lloc d'aquest rànquing s'ha mantingut França durant els darrers deu anys. El 2021 va importar 17.869,38 tones de pera catalana, un 36% més que l'any 2012.

Com a tercer importador és manté Alemanya, amb 7.667,01 tones, un 30% menys que una dècada enrere. El Brasil, que l'any 2012 era el quart importador de pera catalana, és ara el cinquè, amb 2.653,72 tones, un -70% que fa deu anys.

El quart lloc de les exportacions catalanes l'ocupa ara el Marroc, el volum de compra del qual ha crescut un 316% en els darrers deu anys, passant de 1.683 a 7.002,83 tones.

Destaca també el descens de les exportacions a Polònia (-58%), els Emirats Àrabs (-30%) i Portugal (-25%), i els nous mer-

PRUNA / Evolució de les exportacions de Catalunya als principals mercats 2012-2021 (en t) i diferència entre 2021 i 2012 (en %)

+202% -15% +166%

+561%

+341% Total: +91% cats emergents d'Israel (+75%) i el Senegal (+351%).

Albercoc Itàlia, principal importador dels albercocs catalans l'any 2012, continuava sent l'any passat el principal destí d'aquesta fruita, amb 6.346,85 tones, un 198% més que deu anys enrere.

El segon país que més albercoc importava de procedència catalana l'any 2012, França, és ara el tercer, amb 4.438,13 tones, un 222% més. Entremig d'Itàlia i França hi havia el 2021

Des de 2012 cau l'exportació de cítrics i la de pera es manté pràcticament igual

El Marroc ja és un dels cinc principals importadors de poma i pera de Catalunya

el mercat alemany, on es van enviar 5.633,52 tones d'albercocs (un 1.149% més que deu anys abans).

A molta distància d'Itàlia, Alemanya i França, el quart país que

més albercocs va importar de Catalunya l'any passat va ser Polònia, amb 961,65 tones (+78%), seguit pel Regne Unit, amb 793,69 tones (+1.067%). La resta de mercats tenen encara poc

pes en les exportacions catalanes d'aquesta espècie, tot i un creixement generalitzat, especialment a Hongria, Romania, Àustria, Finlàndia o Suïssa.

Pruna i cirera Pel que fa a la pruna, destaca el creixement de les exportacions catalanes a Alemanya, amb 3.939,22 tones (+561%), i Itàlia, amb 3.998,96 tones (+341%).

En cirera, França continua sent el principal importador, amb 3.151 tones, però l'increment més alt es dóna a Alemanya (+391%).

21

POMA I PERA ALS LINEALS

Augmenta el nombre de supermercats que prioritzen el producte local

ORIGEN DE LA PERA ALS SUPERMERCATS DE LES CIUTATS ANALITZADES / ANY 2022

L

es dades que recull l'Infolienal, que registra l'origen de la fruita als punts de venda d’Espanya, mostra com han evolucionat els lineals de poma i pera des de l'any 2015 i fins el 2022 pel que fa al percentatge de fruita nacional versus fruita d'importació.

En pomes, el 52% dels supermercats tenien l'any 2015 més del 50% de les referències de pomes d'importació i cap de les ensenyes analitzades tenia un li-

ORIGEN DE LA POMA PER SUPERMERCATS A LES CIUTATS ANALITZADES / ANY 2022

22

ANY 2021

ANY 2019

ANY 2018

ANY 2017

ANY 2016

ANY 2015

neal amb el 100% de producte nacional. Les primeres visites de l'any 2022 mostren un gir en favor de la poma nacional, amb un 78% dels supermercats amb més del 50% de poma del país i 3 ensenyes on tota la producció és espanyola. Aquests serien Bon Preu, Esclat i Lidl i anirien seguits per Plusfresc i Caprabo, amb més del 80% de referències de pomes espanyoles.

En peres, totes les botigues visitades tenien l'any 2015 més del 50% de peres espanyoles i el 10% només tenien peres nacionals.

Aquest any 2022, una ensenya estava per sota del 50% de peres nacionals en el seu lineal, la cadena Supermercados Más, però

Els 78% dels súpers tenen més de la meitat de poma produïda a l'Estat espanyol

Com més lluny de la zona de producció, més fruita d'importació i més cara

un 40% de les empreses tenien el 100% de peres nacionals en els seus lineals. (Bon Preu, Esclat, Plusfresc, Condis, Supercor, BM, BonÀrea, Froiz, Súperamara), seguides de Carrefour i Consum, amb més del 90% de peres espanyoles als lineals.

Analitzant l'evolució de l'origen

de la poma i la pera en els darrers anys, es veu que des de 2015 es detecta un descens continuat de la importació en favor del producte nacional. Així, el total de poma importada l'any 2015 representava el 50% de les referències a les botigues espanyoles, mentre que l'any 2022 es troba per sota del

30%. En aquest sentit, la poma nacional ha passat del 50% al 70%.

La pera ha mostrat poca variació en els percetatges nacionals d'exportació, però aquesta tendència ha estat negativa. Mentre que l'any 2015 la pera d'importació se situava per sota del 10%, l'any 2022 es troba entre el 10 i el 20%. A l'inrevés que la pera nacional, que superava el 90% de les referències als lineals l'any 2015 i l'any 2022 no arriba al 90%.

Les poblacions on es troba ubicat l'establiment també afecten en el percentatge de producte nacional que tenen en els lineals. A mesura que s'allunyen de la producció es veu que, molts cops, les mateixes resse- ➜

POMA / PREU MITJÀ ALS SUPERMERCATS / ANY 2022

PERA / PREU MITJÀ ALS SUPERMERCATS / ANY 2022

POMA / EVOLUCIÓ ALS SUPERMERCATS SEGONS L'ORIGEN

PERA / EVOLUCIÓ ALS SUPERMERCATS SEGONS L'ORIGEN

Polígon Industrial la Raconada s/n - Torrefarrera

23

POMA I PERA ALS LINEALS ➜ nyes canvien d'estratègia i són més sensibles o no a la producció nacional. En poma, Madrid, Galícia i Sevilla és on tenen més poma d'importació. En pera caldria destacar Sevilla.

ORIGEN DE LA PERA ALS SUPERMERCATS DE LES CIUTATS ANALITZADES / ANY 2022

Com més lluny de l'origen, més cara Les dades recollides per l'infolineal també mostren que els preus que es paguen als punts de venda de les zones productores són sensiblement inferiors als preus que es paguen pel mateix producte a mesura que s'incrementa la distància amb el lloc d'origen. En els preus de la poma destacarien Madrid i Sevilla com a zones on es paga més cara.

ORIGEN DE LA PERA PER SUPERMERCATS A LES CIUTATS ANALITZADES / ANY 2022

24

ANY 2021

ANY 2019

ANY 2018

ANY 2017

ANY 2016

ANY 2015

xxxxx

Un taller de fruita per a alumnes d'ESO que inclou tots els sectors U na col·laboració entre Afrucat i la DOP Pera de Lleida ens va permetre fer el passat mes de març un taller per a nois i noies de l'ESO on s'analitzava el món de la fruita des del punt de vista del sector primari (camp i producció), secundari (central) i terciari (venda, màrqueting i salut).

La jornada va començar amb una visita al camp per conèixer les tasques que s'hi duen a terme, l'estacionalitat dels fruiters i

26

les mesures mediambientals, tant pel que fa al reg com a la lluita integrada.

A continuació, els grups es van dirigir cap a la central, on van visitar les instal·lacions de la cooperativa de Corbins per descobrir els detalls sobre l'emmagatzematge de la fruita i, sobretot, entendre quines són les mesures de control que s'apliquen als fruits per conèixer el seu punt de maduresa i contingut de sucres. Se'ls va explicar el funcionament del penetròmetre

Alguns dels productes que van servir per parlar dels sucres naturals i afegits

(per saber la duresa) i del refractòmetre (contingut en sucres).

Una altra part del taller va abordar els aspectes nutricionals de

lafruita i el seu contingut en sucre natural enfront la majoria de productes processats, que contenen elevades quantitats de sucre afe-

git i perjudicial per a la salut.

Finalment es va abordar la necessitat de vendre els productes produïts analitzant els canals de

venda i el paper que hi juguen el màrqueting i la publicitat per millorar el valor afegit que ha de percebre la fruita en el punt de venda.

27

La UE prepara el camí per assolir una independència energètica 45

40

Precio

PREU POOL DES DE L'1 DE GENER DE 2008 AL 28 DE FEBRER DE 2022

35

30

25

20

15

10

5

0

FONT: OMIE-FactorEnergia

L

28

a Unió Europea acaba de prendre una decisió sorprenent: el gas natural i l'energia nuclear, de manera transitòria, es consideren fonts energètiques verdes.

Aquesta decisió la podrem acceptar, debatre o simplement rebutjar-la. Crec que les tres posicions són justificables, però és important conèixer algunes situacions que l'han provocada.

La Unió Europea va presentar l'any 2019 el Pacte Verd Europeu, que es materialitzava en un conjunt de propostes en matèria de clima, energia, transport i fiscalitat per reduir les emissions amb efecte hivernacle, les principals causants de l'emergència climàtica actual, en un 55% l'any 2030. L'objectiu de l'Unió Europea era ser el primer continent climàticament neutre.

En aquell moment no es coneixia què passaria immediatament, una pandèmia sanitària, la COVID-19, amb afectació mundial que provocaria un alentiment i afectació extraordinària de l'eco-

nomia. Tot i que la Unió Europea ha posat a disposició dels països de la UE el pla de recuperació NextGeneretionUE, no està sent un al·licient suficient per reactivar les economies de molts dels països membres de la UE. Davant d'aquest cúmul de situacions, la UE va prendre una decisió política per poder complir la Transició Energètica imprescindible per reduir l'emergència climàtica, la qual busca “el mal amb menor impacte econòmic a curt termini”, com era prolongar la utilització del gas natural i de l'energia nuclear. És una política de guanyar temps davant l'evidència que l'objectiu de l'any 2050 seria difícilment assumible per a majoria dels països.

Però tot aquest escenari s'ha agreujat per la situació provocada per la invasió il·legal d'Ucraïna per part de Rússia, que ha provocat l'increment desmesurat del preu del gas natural i el temor fonamentat del seu desproveïment en alguns països europeus.

El preu del gas s'ha incrementat els darrers dies a valors propers als 190 €/Mwh i s'està mantenint en valors de 150 €/Mwh. Recordem que fa un any el preu del mateix no superava els 30€/ MWh. Com que el gas natural és la font energètica dels Cicles Combinats per generar energia elèctrica, això ha comportat que el preu de l'electricitat superi els 400 €/ MWh i no hi ha una perspectiva que a curt termini es pugui tornar als 50-60 €/MWh, que eren els valors habituals de l'any 2020.

Per superar aquesta crisi energètica, la UE haurà d'aconseguir una independència energètica que no té i, per tant, haurà de prioritzar de manera extraordinària les fonts energètiques renovables, impulsant la generació d'energia elèctrica a partir de tecnologia eòlica i fotovoltaica. Així mateix, en un futur, la utilització d'hidrogen “verd” permetria anar reduint la dependència del gas natural.

Per això s'haurà de produir una

nova distribució de la generació renovable per tot el nostre país, provocada per aprofitar els recursos de sol i de vent on es produeixin, sobre mar o sobre terra, i amb el criteri de generació de proximitat d'on s'estiguin produint els consums energètics.

Tindrem un model de generació descentralitzada, on tots els pobles, ciutats, comarques tindran les seues instal·lacions de generació renovable i les cobertes de les seues indústries, habitatges, escoles, edificis socials tindran la seua instal·lació fotovoltaica i possiblement amb un model de comunitat o de cooperativa energètica, distribuint i compartint la seva energia pel territori. És el moment que la indústria fructícola es comenci a plantejar l'eficiència i la gestió energètica basades en contractació energètica conjunta, diagnosis energètiques realitzades per gestors energètics independents i acreditats, i la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques destinades a l'autoconsum.

R

La ecepta

Taco amb pollastre cruixent i crema d'alvocat i pera - 1 alvocat - 1 pera Conference - Llimona - Truita de panís - Sal

- Fulles de brots verds - Tomàquets cirerol - Pit de pollastre - Panís torrat (snack) - Oli d’oliva

Obrir l’alvocat, retirar-ne l’os, trossejar-lo i buidar-lo en un bol. Rentar, pelar i ratllar la pera i afegir-la al bol. Amb l’ajuda d’una forquilla, aixafar la preparació, ficar-hi sal i un raig de suc de llimona. Seguir remenant i reservar tapat a la nevera.

Posar el panís torrat a la picadora i picar-ho a intensitat mitjana, tot i que si desitgem una textura molt més fina haurem de picar amb més intensitat. Abocar part del panís picat en un plat pla i reservar. Netejar i tallar el pollastre a trossos i arrebossar-los en el panís. En una paella amb oli d’oliva, fregir els trossos de pollastre i, un cop cuits, deixar-los sobre paper de cuina absorbent.

Per fer la presentació de la recepta, agafar una truita de blat i passar-la banda i banda per una paella sense oli, retirar-la i posar-la sobre un plat. Ficar-hi brots verds a la base i tomàquets cirerol partits, posar-hi per sobre la crema d’alvocat i pera i, finalment, disposar els trossos de pollastre cruixent. llimona evitarà √ El suc de la reixi s’oxidi i enneg

ADVOCATS I ECONOMISTES

que l’alvocat

info@juliovilagrasa.com Tel.973 247 866 Av. Blondel11, 4º · 25002 Lleida ADVOCATS Mercantil Fiscal Civil Concursal

ECONOMISTES Comptable Fiscal Financer Auditoria

29

PÁGINAS 4 A 7

Joan Sabartés: "La proximidad emocional, a la gente le atrae mucho"

30

Joan Sabartés, director de operaciones del Grup Bon Preu, es ingeniero agrónomo en la especialidad de Zootecnia y vive en Alpens, un pueblo de 200 habitantes del Lluçanès donde, según él, se mantiene en contacto con el mundo rural.

Pregunta.- ¿Cuáles son tus orígenes?

Respuesta.- Soy hijo de Barcelona pero mis orígenes están en la Cataluña rural. Tengo un abuelo de Sant Martí de la Morana, junto a Guissona, otro abuelo de Reus, una abuela de Mataró...

Son la gente que hace la primera emigración catalana, que salen de los pueblos para ir a vivir a las ciudades. El contacto con el campo siempre ha sido un tema recurrente en mi vida.

P.- Eres ingeniero agrónomo. ¿Por qué eliges esta carrera?

R.- De hecho, yo no quería hacer Agrónomos; yo quería hacer Veterinaria. Me tocó hacer Agrónomos y estoy más que orgulloso de haber realizado la ingeniería. Creo que tengo más perfil de ingeniero que de veterinario y me ha dado una visión del sector primario que me ayuda mucho en mi trabajo. Aunque soy director de operaciones y me dedico a la logística y compras del grupo, ser ingeniero agrónomo me da una visión muy general que, sobre todo en frescos rabiosos, que son carne, pescado, fruta y verdura, no tendría.

P.- ¿Sabías a qué querías dedicarte cuando hicistes la elección?

R.- Me veía en una fábrica de piensos o en una integradora.

Soy de la rama de Zootecnia.

P.- ¿Cuál ha sido tu trayectoria para acabar siendo el director de operaciones de Bon Preu?

R.- Yo empiezo como ingeniero agrónomo de instalaciones en una ingeniería de Girona y, posteriormente, trabajo en el Consell Comarcal de Osona a través del Pla de Purins. De aquí paso a adjunto a gerencia del grupo Baucells de alimentación, que tenían fabrica de piensos, matadero y salas de despiece, y desde aquí doy el salto a Bon Preu, donde empiezo como adjunto a dirección comercial vinculado a la compra de los frescos, y a la larga me fui imbuyendo de la logística, hasta que termino como director de operaciones llevando

toda la cadena de suministro y todas las compras del grupo.

P.- ¿Cómo se ve el sector primario desde el sector terciario?

R.- En primer lugar, decir que damos todo nuestro apoyo a los fruticultores que se han visto afectados estos últimos días por las heladas. Además de las dificultades, los agricultores están sometidos a las inclemencias del tiempo y, si no reciben ayudas, están condenados. Aparte, hay una serie de gente que no entiende que algunas prácticas de gestión activa contra las heladas deben hacerse para conseguir sacar adelante explotaciones y ayudar a la gente a vivir del campo.

Desde la distribución también debemos hacer lo posible para ayudar a salir adelante con los productos de proximidad.

En mi opinión, el sector primario es un sector donde la producción ha tenido mucha importancia. Mejorar las producciones, mejorar las eficiencias de riego y las eficiencias productivas, los sistemas de nutrición animal, ha sido una evolución impresionante, pero creo que al sector le ha faltado saber explicar suficientemente su valor añadido, sobre todo en nuestro país. Es un hándicap que tenemos. Nos cuesta mucho vender y dar un relato al producto. Esto ha hecho que, muchas veces, el vínculo de la zona urbana y la zona rural haya sido muy distante y hace que la gente no acabe de entender lo que ofrece el sector primario.

Esto es lo que hay que recuperar.

P.- En fruta, ¿esto se nota particularmente?

R.- Los sectores más industrializados son los que quizás sufren más de ese mal. Mucha mejora de la producción, pero han descuidado los aspectos de la venta.

P.- ¿La fruta tiene relato?

R.- Tiene relato pero no le basta. Durante muchos años, la fruta iba a la exportación, que está muy bien, pero esto no debería haber ido en detrimento del mercado catalán. Este mercado está centrado básicamente en el área metropolitana y la hemos dejado un poco de la mano de Dios.

Por lo general, no creemos demasiado en las marcas de fruta porque es complicado, pero alguien ha conseguido hacerlo y quien lo ha hecho, lo ha hecho bien. Un buen ejemplo sería el del melón Bollo. Realizar esta homogeneidad y calidad de producto todo el año. En naranjas, alguien como Torres, alguna manzana de Gerona. Es difícil tener en el lineal cincuenta variedades de un mismo producto con características organolépticas muy diferentes, porque al final dañamos el producto genérico.

P.- ¿Cuál es el ADN de Bon Preu?

R.- Nuestra política es apoyar a los agroproductores y a la agroindustria del país, y para nosotros es importante potenciar el producto del territorio.

P.- ¿Cómo describirías al comprador de Bon Preu? ¿Por qué crees que le eligen sus clientes?

R.- En Bon Preu hay gente de todo tipo. Es verdad que tenemos una gran amplitud de surtido, tanto frescos como secos.

En nuestra casa se puede realizar desde una compra básica a precio competitivo y también puedes comprar artículos que no encontrarías en otros supermercados.

Todo el mundo puede encontrar lo que busca, desde quien busca precio, hasta quien busca calidad o quien busca variedad.

P.- ¿El consumidor catalán es diferente según la demarcación o la población? ¿Barcelona es diferente?

R.- Hay diferencias estructurales, como la que nos dice que en la Cataluña nueva se come más cordero y en la Cataluña vieja se come más cabrito, o el pollo amarillo o el pollo blanco.

En las macrotendencias no existen muchas diferencias. La gente consume productos eco, productos de proximidad y también encontramos la emergencia de la proteína vegetal. La diferencia no es tanto entre demarcaciones, sino entre zonas más rurales y más urbanas. Podríamos decir que las zonas urbanas se comportan igual entre sí y las rurales también.

P.- ¿Los envases preocupan?

R.- Existe una preocupación creciente en el tema de los envases, de la reciclabilidad de los envases, tratamiento de los envases, qué material es mejor.

Nosotros ya tenemos la fruta y la verdura a granel y en alguna tienda hemos implementado algunos graneles de productos en seco, pero lo que más nos preocupa ahora mismo es cómo hacemos el reciclaje de los envases.

P.- ¿Aún no habéis implementado la compra online en todas las zonas? ¿Por qué?

R.- Ya hace unos tres años que hemos empezado a implementarlo. Es un canal que queremos testar cómo se desarrolla y somos más prudentes. Abriremos un nuevo almacén para entrar en más mercado. La idea es expandirlo.

P.- ¿La compra online de frescos funcionará?

R.- Sí, funcionará igual que con secos. La cadena de distribución de frescos online es más controlada que en offline, porque hasta que te llega a casa está en fres-

co. Pero la calidad es primordial y nosotros queremos hacerlo bien para tener la confianza del cliente.

P.- ¿Realmente, la pandemia ha cambiado los hábitos?

R.- La pandemia cambió hábitos durante el confinamiento.

Como todavía estamos en semipandemia, todavía es pronto para decir qué hábitos se quedarán. Nosotros creemos que volveremos a la normalidad más rápidamente de lo que pensamos.

Un caso aparte es la compra online. Subió y, de la gente que la probó, mucha se ha quedado.

P-. Se habla desde hace tiempo de la necesidad de que producción y distribución se entiendan para hacer lo que se llama un win-win. En ese caso ganaría la producción, la tienda y el cliente. ¿Se ha avanzado en este tema?

P.- Nosotros somos muy partidarios de traccionar al sector primario. Creemos en el sector, en los productores de Cataluña, sabemos que hacen las cosas bien hechas y que podemos conseguir, junto con ellos, buenos relatos que vender. En todos aquellos foros en los que podamos explicar nuestra política y podamos encontrar productores que puedan ayudarnos a hacer relato, a nosotros nos encontrarán. Evidentemente, un relato que vaya acompañado de la calidad correspondiente.

Y también es importante tener nuestra visión. El sector primario a veces ve al sector terciario como los malos de la cadena de distribución, y debemos explicar que hay gente que hacemos las cosas diferentes. Bon Preu somos una empresa del país que nos creemos el país y que hacemos las cosas de manera diferente.

P.- ¿Cuál es la asignatura pendiente de la tienda y cuál la de la producción?

R.- El acercamiento a los productores. Nosotros estamos trabajando en este acercamiento, pero hace falta saber ayudar a dar ese relato para vender. Debemos ayudarnos mutuamente. No podemos ir de espaldas unos de otros.

P.- ¿La proximidad es la solución?

R.- La solución es la proximidad emocional. En Cataluña, esta proximidad emocional es más fácil de lo que parece. Las grandes ciudades están llenas de catalanes inmigrantes de segunda y tercera generación, como yo, que tienen el recuerdo de los pueblos y áreas rurales de donde provienen. Este reencuentro con la tierra, esto es una emoción pura. Si yo tengo manzanas de Lleida y mis abuelos eran de

Cervera, Guissona, Almenar, Alguaire..., está claro que la gente esta proximidad emocional la valora mucho.

La proximidad emocional está muy ligada a la proximidad geográfica, evidentemente.

P.- Si no tenemos una marca, ¿quién le explica el relato al consumidor?

R.- Por ejemplo, en el caso del melocotón amarillo no encontramos un mismo proveedor que nos pueda suministrar todo el melocotón amarillo que vende Bon Preu con la calidad que pide Bon Preu. Lo que hacemos es elegir una serie de productores que sabemos que tienen una producción de una determinada variedad, con una calidad determinada. Compramos el melocotón y nosotros le ponemos la marca que queremos.

La colaboración debe ser el motor para hacer avanzar la fruticultura del país.

PÁGINAS 8 A 9

Pérdidas millonarias si el precio de la manzana no sube al menos 15 céntimos Los productores españoles de manzana perderán más de 52 millones de euros si antes del verano no se incrementa el precio de venta en al menos 15 céntimos el kilo, ante la imposibilidad de hacer frente a la subida de costes de este producto y a un descenso del precio del 3,5% en los primeros meses de este año, según la Federación Española de Asociaciones de Productores Exportadores de Frutas, Hortalizas, Flores y Plantas Vivas (FEPEX).

Cataluña, principal productora de manzana, perdería unos 26 millones de euros, la mitad del total de los daños económicos estimados, con una afectación también grave en Aragón y Castilla y León.

En este último año, los costes en la producción de manzana se han disparado un 40% debido a la subida de la mano de obra y, sobre todo, por el incremento del precio de la energía, que ha repercutido en el proceso de manipulación, compra de embalajes, conservación y transporte, disparando los costes tanto en el campo como en las centrales hortofrutícolas.

Por otra parte, y a partir de los datos correspondientes a los primeros meses de 2022, se ha detectado un descenso del 3,5% en el precio de venta de la manzana nacional respecto al año pasado, según el Infolineal, sistema de información sobre precios de

la fruta en los puntos de venta de España, realizado por la Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, Afrucat, agrupación integrada en FEPEX. Para Joan Serentill, presidente del Comité de Fruta de Semilla de Fepex, “nos encontramos en una situación alarmante en la que los precios de la manzana en el punto de venta no sólo no se han incrementado en relación con la subida de los costes, sino que sufren un retroceso en el lineal, poniendo en peligro la viabilidad de las explotaciones”.

Serentill añadió que todavía hay más de 26 millones de kilos de manzana en los almacenes españoles que se pondrán a la venta en estos próximos meses, y la producción necesita repercutir este incremento de costes en el precio de venta para poder, “al menos, dejar las cuentas a cero y no poner en riesgo a miles de puestos de trabajo”.

Alerta de Afrucat Apenas un mes antes de hacer públicos estos datos, Afrucat alertaba en febrero que los costes de producción de la manzana se habían disparado un 41%, muy por encima del incremento del precio de tienda.

Afrucat presentó entonces un resumen del estado de situación del mercado de la manzana, cuyas cifras mostraban que las salidas de central habían empezado a desacelerar para no vender el producto bajo coste debido a los incrementos de los costes de producción y del estacamiento de los precios de mercado.

Más costes Manel Simon, director general de Afrucat, cuantificó en un 41% el incremento total de los costes de producción de la manzana (un 42% en campo y un 41% en central): “Hoy en día, en España cuesta aproximadamente 90 céntimos producir un kilo de manzanas, mientras que hace tres años costaba 65”.

Estas cifras vienen provocadas sobre todo por el incremento en la mano de obra, en las materias primas, en las últimas subidas de los precios de la luz y también por los incrementos en las exigencias de innovación, de garantías sanitarias, de controles, de certificaciones..., que cada vez reclama más el mercado.

Por otra parte, a partir de los datos extraídos del Infolineal, que registra los precios de la fruta en los puntos de venta de España, se detectó que el precio de venta de la manzana se había incrementado un 6% de media desde el año 2019, lejos del 41% que habían subido los costes.

Según Joan Serentill, presidente del Comité de Semilla de Afru-

cat, "la consecuencia de estas subidas desiguales costes-precios es la desaceleración que estamos experimentando este mes de enero en el desestocaje de la manzana guardada en las cámaras catalanas".

El stock de manzana Golden (la principal variedad) era similar a finales de enero que el stock de la campaña 2019, en la que también se produjo una situación de plena producción en Europa. Sin embargo, el desestocaje se situaba un -14% por detrás de lo que hubo ese año, a pesar de tener un +16% de stock.

A la vista de la situación, Afrucat planteaba entonces que era necesario que todos los agentes de la cadena de valor fueran conscientes de esa presión de precios, que acabaría repercutiendo en los productores.

“Si la capacidad negociadora de las centrales con los responsables de la distribución no logra trasladar este mensaje, podría ser necesaria la intervención del Gobierno para activar mecanismos que devuelvan la fluidez al mercado e incrementen el precio de venta de la manzana. Lo que está claro es que ni nosotros queremos ni la ley nos permite vender bajo coste", concluyó al respecto la presidenta de Afrucat, Montse Baró.

PÁGINAS 10 A 11

Afrucat reivindica el consumo de fruta local con una serie de spots en las redes Afrucat ha iniciado el año 2022 reivindicando el consumo de fruta local. El lema para la campaña ha sido “Fíjate en el origen” y consta de una serie de vídeos que llevan a la reflexión. Su lanzamiento ha sido mediante las redes sociales de Afrucat durante el mes de abril y el objetivo principal es concienciar sobre el consumo de manzanas de proximidad, ya que detrás de nuestra elección se esconden cuestiones como la economía del país, emisiones de CO2, la salud y nuestro futuro.

Los diferentes guiones de los spots han sido elaborados por el departamento de marketing y promoción de Afrucat, producidos por Jaume Sans, dirigidos por Manel Simon y, en la parte artística, por Ramon Molins.

Ramon Molins Nacido el 2 de septiembre de 1965 en Lérida. Actor, profesor de artes escénicas, miembro fundador y director de la escuela de teatro Zum-Zum y autor de varios textos, adaptaciones y guiones.

Me formé en el Aula Municipal

de Teatro de Lleida, en la escuela internacional de expresión de Granada y Sevilla, y además hice formaciones sobre interpretación y técnicas de expresión dramática en Cataluña.

He dirigido cincuenta obras y proyectos teatrales y, como actor, he participado en diversas representaciones tanto de teatro como en musicales infantiles, así como en televisión y en cine.

Abril Pinyol Nacida en Lleida el 1 de octubre de 2004 y estudiante de segundo de Bachillerato artístico escénico en el Institut Samuel Gili Gaya.

Desde los tres años hago teatro en el Aula Municipal de Teatro de Lleida y en varias ocasiones he formado parte de la compañía amateur La Petiestable 12.

Me he formado en teatro musical y recibo clases de canto y violonchelo.

Recientemente he actuado en el teatro libre de Montjuïc con la última obra de Alícia Gorina y actualmente preparo las pruebas de acceso para entrar en el Institut del Teatre.

Ramon Pera Nacido en Lleida el 3 de diciembre de 1999, con raíces en el Poal. Estudié el Bachillerato científico, pero en el momento de empezar la universidad viré hacia la música.

Desde pequeño había hecho teatro musical y música como extraescolares, y pese a haber emprendido algún proyecto profesional en este ámbito, nunca me había planteado dedicarme.

Actualmente canto en un grupo de versiones, Pernil Salat, y estoy en otros proyectos tanto musicales como culturales. Cursé el grado en Musicología de la UAB y actualmente estoy estudiando un master del negocio de la música.

Mientras, me dedico a la producción en la industria del entretenimiento, y actualmente copresento y coproduzco el fenómeno de éxito en Twitter Tindercat.

Joel Castanyé Nacido en Mollerussa el 4 de junio de 1976. Desde pequeño he crecido entre fogones y rodeado de gastronomía en el restaurante familiar Resquitx.

Con los años y gracias a la formación y especialización en las mejores escuelas de hostelería y cocina de Cataluña, esta pasión se ha convertido en mi profesión como chef.

En 2014 abrimos las puertas del restaurante gastronómico La Boscana de Bellvís, y allí es donde desarrollo mi gran proyecto. Fruto del trabajo en equipo, en 2016 obtuvimos el gran reconocimiento de la Estrella Michelin, que vamos renovando ➜

31

año tras año. También hemos recibido otros reconocimientos, como dos Sols Repsol, uno en 2018 y otro en 2020.

En 2018 fui premiado como Chef revelación por la Academia Catalana de Gastronomía y Nutrición. Además, el restaurante ha sido galardonado con los premios CARTAVI durante tres años consecutivos por la Associació Vinícola Catalana.

Antonieta Barahona Nacida en Lleida el 2 de diciembre de 1958. Licenciada en Medicina por la Universidad de Lleida en 1994 y master en Ciencia y Tecnología de los Alimentos por la Universidad de Barcelona en 1997.

Aparte de ser médica especializada en nutrición, soy profesora asociada de la Universidad de Lleida, directora de la clínica de nutrición, de su aula de cocina y colaboradora en diversas entidades públicas y privadas en temas de nutrición.

Actualmente compagino el trabajo en un centro de atención primaria (CAP) en Lleida con la labor de educación nutricional en la consulta privada.

Joan Bellostas i Claudia Solé Claudia Solé Camps. Nacida el 1 de julio de 1947 en Cubells. Estudié en las Dominicas y posteriormente cursé la carrera de Magisterio. Mi dedicación profesional es una empresa familiar.

Joan Bellostas Santallusia. Nacido en Lleida el 21 de abril de 1942, estudié en los Hermanos Maristas. Cursé la especialidad de Perit Mercatil y soy gerente de la empresa Bellostas Vidal, además de presidente de Bulevar Espectáculos y activista social.

➜

PÁGINAS 12 A 13

Tres heladas consecutivas en abril dejan la campaña de hueso muy tocada

32

Las heladas que sufrió el interior de Cataluña las noches del 3, 4 y 5 de abril, con muchas horas con temperaturas bajo cero, dañaron buena parte de la cosecha de fruta.

Según el Departamento de Acció Climática, las bajas temperaturas durante tres jornadas consecutivas provocaron daños en 50.000 hectáreas de cultivos sólo en el llano de Lleida, a las que hay que sumar también los que han sufrido otras zonas productoras de Ponent, la Terra Alta y la Ribera d'Ebre.

A pesar de los esfuerzos de los agricultores, que pasaron noches

en vela para gestionar los sistemas de protección antihelada, éstos no funcionaron en zonas donde las temperaturas descendieron de los -6ºC durante muchas horas de la madrugada, y algunos cultivos de fruta dulce y almendra tendrán un 100% de afectación.

Según las previsiones de Acció Climática, en las zonas con las temperaturas más bajas se prevén pérdidas de entre un 80100% en todos los cultivos de fruta de hueso y pera. Por otro lado, avanzó que en cultivos como el albaricoquero las pérdidas apuntaban al 80% o más, y sufrirán los efectos de las heladas las cerezas, las nectarinas o los melocotoneros.

Entre los cultivos más afectados, se encuentran el albaricoque (1.594 hectáreas), nectarina (8.203 hectáreas) o melocotones (más de 8.800 hectáreas), con una posible afectación de entre el 80 y 100%, según la finca. Manzana (6.497 hectáreas) y pera (9.366 hectáreas) habrían quedado menos afectadas, pero en todo caso conllevando pérdidas de más del 70% de la producción.

Las primeras estimaciones hechas por Agroseguro apuntaban que las heladas y las temperaturas bajo cero continuadas que se alcanzaron en diferentes provincias del Estado, entre ellas la demarcación de Lleida, permitían asegurar que se trataba del peor episodio meteorológico de carácter puntual en el campo español en los últimos 42 años de historia del seguro agrario.

Según estas primeras valoraciones, todavía provisionales debido a la amplitud de la superficie afectada en varias comunidades autónomas, las indemnizaciones a nivel estatal alcanzarán los 150 millones de euros, de los que unos 59 corresponderían a indemnizaciones en Cataluña.

La zona frutícola de Lleida, según datos de Agroseguro, habría asegurado este año un total de 730 millones de kilos de fruta, tanto de hueso como de semilla, con un valor asegurado de 285 millones de euros. Son cifras de contratación de seguros consideradas “buenas y similares a las del pasado año”.

Un factor agrava aún más esa situación. La espiral alcista de los costes de producción hizo que muchos agricultores adelantaran la compra de fitosanitarios y abonos para toda la campaña, y "con una previsión de pérdida total o muy mermada de la cosecha estarán totalmente endeudados".

Ante las pérdidas, los productores y los sindicatos agrarios pidieron a las administraciones catalana y estatal ayudas directas para

todos los cultivos afectados por la helada.

PÁGINAS 16 A 17

Elisenda Carod, la nova imatge de la DOP Pera de Lleida El nuevo anuncio de la DOP Pera de Lleida se grabó el pasado 20 de marzo, aprovechando el escenario florido que el calendario y la naturaleza nos regala a lo largo de ese mes.

Se trata de un spot que pretende ser informal y cercano para transmitir un mensaje claro: saber identificar una pera buena, es decir, la DOP Pera de Lleida, la pera de la etiqueta lila. Para hacer efectivo este mensaje se contó con la participación de la periodista, comunicadora y ahora imagen de la DOP Pera de Lérida, Elisenda Carod.

Elisenda Carod (Barcelona,​​ 1981) trabaja actualmente como directora del programa La tarda de Catalunya Ràdio con Òscar Fernández, además de ser colaboradora del programa Està passant de Televisió de Catalunya, con Toni Soler y Jair Domínguez; y guionista de humor para varios programas, como La paisana de TVE, donde colabora con Eva Hache.

Su trayectoria profesional comenzó en la radio de jovencita, participando en diferentes programas o secciones, como el espacio prohibido a los padres de Radio Flaixbac, el Fricandó matiner de RAC 105, la segunda hora de Minoria Absoluta de RAC1, el Apocalipsis de El Matí de Catalunya Ràdio, etc... Además, junto con sus compañeras del Apocalipsis (Elisena Pineda y Charlie Pee), presentó las campanadas de Fin de Año de TV3 y Catalunya Ràdio para dar la bienvenida a 2021.

Actualmente combina la radio con intervenciones en programas de entretenimiento en la Televisió de Catalunya, alguno de ellos a pie de calle. Por tanto, podríamos decir que es una cara amiga para la mayoría de la población catalana gracias a sus intervenciones televisivas. Su carácter abierto, de actitud positiva, y sus valores la hacen idónea para promocionar el consumo de DOP Pera de Lleida, un producto natural, fresco y saludable.

El anuncio se ha podido ver en televisión durante todo el mes de abril en distintas franjas horarias.

A grandes rasgos, la emisión ha sido la siguiente: - Franja de mañana: En el TN mañana de TV3 y 3/24.

- Franja de mediodía: En los programas Planta baixa y TN co-

marcas de TV3.

- Franja de tarde: En el programa Tot es mou de TV3.

- Franja de prime-time: En el TN tarde de TV3 y 3/24.

El anuncio se gestó en la sede de Afrucat a mitades/finales de 2021 con el trabajo cooperativo entre el departamento de marketing de Pera de Lleida y el resto de partes implicadas. La realización ha sido dirigida por Merche Julián, de la empresa Fotosfera de Zaragoza, y, en la parte artística, por el actor, músico y productor leridano Ferran Aixalà.

Gracias a la belleza del espacio, se pudo disponer de un plató al aire libre, como se puede comprobar en estos fotogramas extraídos del anuncio y del making off. Aunque la climatología no lo puso nada fácil el día del rodaje, pudieron registrar el anuncio rodeados de naturaleza y dar protagonismo a la pera de la DOP Pera de Lleida y a su nueva cara, Elisenda Carod.

PÁGINAS 18 A 21

Catalunya exportó un 3,24% más de frutas y verduras durante el año 2021 El sector agroalimentario catalán superó por primera vez en 2021 los 12.000 millones de euros en exportaciones (12.878,07 M€), con un crecimiento de un 12,34% en valor y de un 10,12% en volumen para consolidarse como motor de la economía catalana.

La capacidad exportadora del sector de la fruta y la huerta sumó, en 2021, un total de 1.089,22 millones de euros, con un incremento en valor del 11,12% (en 2020 fueron 980,2 millones de euros), y en volumen de un 3,24% respecto a 2020 (pasa de 952.649 toneladas a 983.482), según datos de Prodeca. Además, el valor de estas exportaciones, en euros por kilogramo, registró también un crecimiento del 1,11%.

Los productos más vendidos en el extranjero en términos de valor son cítricos, melocotones, nectarinas, manzanas y peras.

De los 1.089,22 millones exportados en fruta y huerta en 2021, Lleida representa el 42,9% del total, seguida de Barcelona (42,75%), Tarragona (9,28%) y Girona (5,06%). Si nos ceñimos a la fruta, los países de la Unión Europea son los principales clientes de los productos catalanes, ya que se exporta por valor de 818 millones de euros, principalmente melocotones (144 millones) y nectarinas (132 millones).

Por detrás se sitúan los ➜

Assessoria integral & Assistència tècnica

Contacte: 973 22 01 49 33

34

➜ países europeos extracomunitarios, con exportaciones por valor de 73 millones de euros (21 millones en nectarinas y 12 en melocotones, principalmente); África, con 33 millones de euros (7 millones en manzanas y 6 en peras como productos más importantes); y Oriente Medio, con 22 millones de euros (10 millones en manzanas y 7 en peras).

Analizándolo por volumen de cada especie, y según los datos de Afrucat del histórico de exportaciones catalanas de fruta entre 2012 y 2021, la que más se ha incrementado porcentualmente en estos últimos diez años ha sido el albaricoque, con un crecimiento del 246% al pasar de 6.216 toneladas exportadas en 2012 a 21.567 toneladas en 2021.

Por detrás está la cereza, que crece de 5.465 toneladas a 11.506 (+110%); la ciruela, que pasa de 9.172 toneladas a 17.605 (+91%); y el melocotón y la nectarina, que han crecido de 246.604 toneladas a 258.534 (+4,8%). Por el contrario, entre 2012 y 2021 ha habido un bajón de las exportaciones catalanas de cítricos, que caen de 312.279 toneladas en 2012 a 154.669 en 3021 (-50%); y de manzana, que pasan de 90.359 toneladas a 82.863 (-8%), mientras que la pera se mantiene prácticamente igual, con 80.925 toneladas en 2012 y 80.163 en 2021 (-0,9%).

Estos datos muestran que, según el volumen, las frutas más exportadas en el año 2021 fueron el melocotón y la nectarina (258.534 toneladas), seguidas por los cítricos (154.669 toneladas), la manzana (82.863 toneladas), la pera (80.163 toneladas), el albaricoque (21.567 toneladas), la ciruela (17.605 toneladas) y la cereza (11.506 toneladas).

Melocotón y nectarina El principal cliente de los melocotones y nectarinas producidos en Cataluña sigue siendo Alemania, país que ha liderado este ranking sin interrupción desde el año 2012.

En el último año 2021, Alemania importó 81.209,10 toneladas de melocotones y nectarinas de Cataluña, un 58% más que hace diez años. Pese a este incremento y al liderazgo que mantiene, es el segundo año consecutivo que Alemania reduce el volumen de compra de esta fruta respecto al ejercicio anterior tras el récord alcanzado en 2019, cuando importó 121.795 toneladas de melocotones y nectarinas catalanes.

El segundo importador es Italia, con 51.158,24 toneladas en 2021, lo que representa un 216% más que diez años atrás, cuando era el quinto cliente en el ranking de importancia. En este caso, en

el último año también se produjo un ligero descenso de importaciones respecto al ejercicio anterior, cuando se alcanzó el pico de 53.791 toneladas.

Por detrás está Francia, con 48.935,13 toneladas importadas el año pasado, un 74% más que en 2012. El momento álgido de las exportaciones de melocotón y nectarina al país vecino fue en 2016, con 57.197 toneladas, cuando todavía era el segundo mejor cliente de la fruta de hueso catalana. Al Reino Unido se enviaron el año pasado 15.245,61 toneladas, un 47% más que en 2012 pero muy por debajo de las 27.826 del año 2017. El quinto en el ranking son los Países Bajos, con 13.136,91 toneladas, un 41% menos que en 2012 y aún más por debajo de las 27.826 toneladas de 2017.

En estos diez años han ganado importancia las compras realizadas por Hungría (+636%), Austria (+1.030%) o Croacia (+789%), aunque con volúmenes poco significativos. Por el contrario, los países que han perdido peso en las exportaciones catalanas de melocotón y nectarina son Polonia (-56%), que en 2012 era el tercer cliente en volumen de compras, Bélgica (-67%) y Portugal (-37) %).

Cítricos Alemania es ahora el principal comprador de los cítricos catalanes, con 51.530,24 toneladas, aunque con un descenso del 34% respecto al 2012. Italia, que hace diez años lideraba el ranking de clientes de los cítricos catalanes con más de 118.000 toneladas, es ahora el tercer importador con 24.880 toneladas, un -79% con respecto a diez años atrás. La segunda posición del ranking en cítricos es ahora para Francia, que importa 26.592 toneladas (+13%). Por detrás de Italia está Polonia, con 10.431 toneladas (-42%), y el Reino Unido, con 7.657 toneladas (+104%).

En estos últimos años, destaca el descenso de las exportaciones de cítricos a Dinamarca (de 15.053 a 878 toneladas) y Austria (de 11.150 a 4.731 toneladas).

Manzana Francia se ha mantenido en los últimos diez años como principal importador de la manzana catalana (24.134,36 toneladas) a pesar del descenso del 43% registrado desde el año 2012. La segunda, tercera y cuarta posición también siguen inalterables, con 8.757,38 toneladas exportadas a Portugal (-10%), 8.713,47 toneladas enviadas a Reino Unido (+33%) y 4.801,30 a Marruecos (+55%).

Colombia, los Emiratos Árabes y Brasil se mantienen por encima de las 3.000 toneladas y destaca

el descenso de los Países Bajos (-74%), que pasa en diez años de comprar 2.773 toneladas de manzana catalana a sólo 706.

Pera La mayor exportación de pera catalana está en el mercado italiano, con 29.696,26 toneladas, un 126% más que en 2012, cuando Italia era también el principal importador.

En el segundo lugar de este ranking se ha mantenido Francia en los últimos diez años. En 2021 importó 17.869,38 toneladas de pera catalana, un 36% más que en 2012.

Como tercer importador se mantiene Alemania, con 7.667,01 toneladas, un 30% menos que una década atrás. Brasil, que en 2012 era el cuarto importador de pera catalana, es ahora el quinto, con 2.653,72 toneladas, un -70% que hace diez años.

El cuarto puesto de las exportaciones catalanas lo ocupa ahora Marruecos, cuyo volumen de compra ha crecido un 316% en los últimos diez años, pasando de 1.683 a 7.002,83 toneladas.

Destaca también el descenso de las exportaciones a Polonia (-58%), los Emiratos Árabes (-30%) y Portugal (-25%), y los nuevos mercados emergentes de Israel (+75%) y el Senegal (+351) %).

Albaricoque Italia, principal importador de los albaricoques catalanes en 2012, seguía siendo el año pasado el principal destino de esta fruta, con 6.346,85 toneladas, un 198% más que diez años atrás.

El segundo país que más albaricoque importaba de procedencia catalana en 2012, Francia, es ahora el tercero, con 4.438,13 toneladas, un 222% más. Entre Italia y Francia se encontraba en el 2021 el mercado alemán, donde se enviaron 5.633,52 toneladas de albaricoques (un 1.149% más que diez años antes).

A mucha distancia de Italia, Alemania y Francia, el cuarto país que más albaricoques importó de Cataluña el año pasado fue Polonia, con 961,65 toneladas (+78%), seguido por el Reino Unido, con 793,69 toneladas (+1.067%). El resto de mercados tiene todavía poco peso en las exportaciones catalanas de esta especie, a pesar de un crecimiento generalizado, especialmente en Hungría, Rumania, Austria, Finlandia o Suiza.

Ciruela y cereza En cuanto a ciruela, destaca el crecimiento de las exportaciones catalanas a Alemania, con 3.939,22 toneladas (+561%), e Italia, con 3.998,96 toneladas (+341%). En cereza, Francia si-

gue siendo el principal importador, con 3.151 toneladas, pero el mayor incremento se da en Alemania (+391%).

PÁGINAS 22 A 24

Aumenta el número de supermercados que priorizan el producto español Los datos que recoge el Infolienal, que registra el origen de la fruta en los puntos de venta de España, muestra cómo han evolucionado los lineales de manzana y pera desde el año 2015 y hasta el 2022 en cuanto al porcentaje de fruta nacional versus fruta de importación.

En manzanas, el 52% de los supermercados tenían en 2015 más del 50% de las referencias de manzanas de importación y ninguna de las enseñas analizadas tenía un lineal con el 100% de producto nacional. Las primeras visitas del año 2022 muestran un giro en favor de la manzana nacional, con un 78% de los supermercados con más del 50% de manzana del país y 3 enseñas en las que toda la producción es española. Éstos serían Bon Preu, Esclat y Lidl e irían seguidos por Plusfresc y Caprabo, con más del 80% de referencias de manzanas españolas.

En peras, todas las tiendas visitadas tenían en 2015 más del 50% de peras españolas y el 10% sólo tenían peras nacionales. Este año 2022, una enseña estaba por debajo del 50% de peras nacionales en su lineal, la cadena Supermercados Más, pero un 40% de las empresas tenían el 100% de peras nacionales en sus lineales. (Bon Preu, Esclat, Plusfresc, Condis, Supercor, BM, BonÀrea, Froiz, Súperamara), seguidas de Carrefour y Consum, con más del 90%.

Analizando la evolución del origen de la manzana y la pera en los últimos años, desde 2015 se detecta un descenso continuado de la importación en favor del producto nacional. Así, el total de manzana importada en 2015 representaba el 50% de las referencias a las tiendas españolas, mientras que en 2022 se encuentra por debajo del 30%. En este sentido, la manzana nacional ha pasado del 50% al 70%.

La pera ha mostrado poca variacióna. Mientras que en 2015 la pera de importación se situaba por debajo del 10%, en 2022 se encuentra entre el 10 y el 20%.

Al revés que la pera nacional, que superaba el 90% de las referencias en los lineales en 2015, y 2022 no llega al 90%.

Més que portes,

juntament amb

Ofereix solucions, és per això que hem aplicat tres estàndards a la nostra empresa per satisfer les seves necessitats: • DISSENY • SEGURETAT • SERVEI

TREBALLS DE MANTENIMENT INDUSTRIALS I COMUNITATS, FERRO I INOXIDABLE

Contacte: info@metalicasalmenar.com 667595489 – 973770370 www.metaliquesalmenar.com O visita’ns: Antiga Agrobotiga Copalme Almenar (Lleida)