Issuu

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 32 · JULIOL DE 2021

Montse Baró rellevarà Francesc Torres C

CMY

Instal·lacions per la màxima frescor Tel. +34 973 202 441 · info@ilerfred.com

CONEIXES LES IMPLICACIONS DEL CIBER RISC?

Assegurances Industrials Assegurances de Crèdit Assegurances de Responsabilitat Civil Avaria de maquinària Assegurances de Circulació

Més d’un mil·lió d’assegurats ens avalen OFICINA MOLLERUSSA Plaza de la Sardana 2 25230 - Mollerussa Tel. 973 603 463 Fax: 973 710 563

OFICINA BARCELONA Calàbria 267, 3r C 08029 - Barcelona Tel. 902 223 902

TREBALLEM AMB LES PRINCIPALS ENTITATS D'ASSEGURANCES

Enginyeria d’assegurances per a l’empresa. Som experts en el sector agroalimentari www.asurbrok.es

Registre especial de Corredories d'Assegurances . Clau J-0015. Tenim contratada la assegurança de Responsabilitat Civil i disposem de capacitat financera segons legislació vigent.

ASSEGURA’T! PODRIA SER PITJOR QUE UNA PEDREGADA

CONTINGUT

Montse Baró serà la presidenta d'Afrucat després de l'estiu

Montse Baró, gerent de Baró e Hijos, es convertirà en la nova presidenta d'Afrucat a partir del mes d'octubre. Així ho va decidir el 18 de maig l'Assemblea de l'Associació per renovar el càrrec de presidència, que continuarà ostentant ® 16 Francesc Torres fins al moment del relleu.

Les previsions apunten una davallada important de la producció de fruita d'os Les previsions de collita elaborades per Afrucat preveuen una caiguda del 34% de la producció de fruita d'os a Catalunya respecte a la mitjana dels darrers cinc anys. La meteorologia també farà baixar la producció espanyola un 6% i l'europea un 18% ® 21 a 27 en relació a les dades de 2020.

Sebastià Escarp és el president de la cooperativa Fruits de Ponent

Sebastià Escarp, nou president del Comitè de Fruita de Pinyol d'Afrucat El president de la cooperativa de segon grau Fruits de Ponent ha estat escollit nou responsable del Comitè de Fruita de Pinyol d'Afrucat. Escarp parla en aquesta entrevista sobre la fruita d'os i sobre els ®4a8 reptes del sector fructícola.

Afrucat s'ofereix a actuar d''agent next' per als fons Next Generation europeus En el decurs d'un webinar sobre els fons europeus Next Generation, el director general d'Afrucat, Manel Simon, va oferir l'associació per actuar com un agent next que centralitzi la informació sobre les ® 33 diferents línies d'ajuts.

Elaboració d'un esmorzar saludable durant la celebració del taller

Un taller mostra la diferència entre el sucre natural de la fruita i el sucre afegit Les dietistes-nutricionistes Ariadna Güil i Marta Camí van dirigir un taller a la seu d'Afrucat adreçat a infants de primària on van mostrar els excessos ® 10 a 11 de sucres afegits de molts productes.

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Direcció comercial: Afrucat · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón; Mercè Gispert i Valentina Mompeó i Massachs · Coordinació: Afrucat · Disseny, maquetació i impressió: Norpint S.L. · Arxiu fotogràfic: Afrucat i Mònica Carrera · Redacció: Carrer del Corregidor Escofet, 64 · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 873 450 703 · E-mail: marqueting@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

L'ENTREVISTA

ebastià Escarp, president de la cooperativa de segon grau Fruits de Ponent, és el nou president del Comitè de Fruita de Pinyol d'Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya. Pregunta.- Quan temps fa que et dediques a la pagesia i per què t'hi vas iniciar? Resposta.- Des de sempre, a excepció d’una etapa curta dels 18 als 20 anys, que vaig treballar en una fàbrica de cartutxos a Saga, a Lleida. Jo era el petit, i l’Antonio el gran, i aleshores el gran es quedava a casa, però quan vaig tornar de la mili vam parlar que ens podíem entendre, i així va ser. I a partir d'aquell moment, tota la vida. De fet, de petits ja treballàvem junts. A casa no hi havia molta terra, però vam decidir que ja ens espavilaríem. Sempre m’ha agradat el camp, tan la maquinària com l’agricultura, en especial la fructicultura, encara que llavors fèiem una mica de tot. P.- Fèieu una mica de tot només vosaltres o tothom? R.- En aquells moments tothom. La història d’Alcarràs és peculiar, perquè té un terme molt gran, però en aquell moment de propietaris n’hi havia pocs de molt grans, i també hi havia tota la terra que aleshores IRIDA va reparcel·lar, i va fer les parcel·les colonització. La majoria van passar de ser propietaris d'una o dues hectàrees, que portaven terres del cabildo a parceria, a ser propietaris de finques des de 10 fins a 25 hectàrees. En funció de la zona on estaven, si la terra era més bona, la parcel·la era més petita, i a l’inrevés. Les parcel·les les donen entre els anys 73 i 75, i a partir d’aquí comença l’expansió d’Alcarràs. L’any 1973 ens van donar la parcel·la a casa. P.- I aleshores va venir la fruita... R.- En aquells moments teníem cereal, de tot... A partir dels 90 hi ha l’expansió de la fruita, i sobre tot a partir del 2000 hi ha un boom de la fruita d’os. Jo sempre dic que a la fruita d’os gairebé l’ha matat l’èxit. Tot el que era pomes i peres velles s’arrencava i es plantava fruita d’os. Fins i tot a dalt del Segrià i a la Noguera s’arrencava per plantar nectarines i paraguayos, i ara tot està tornant una mica al seu lloc. P.- Alcarràs seguirà essent fruita de pinyol? R.- Crec que aquí seguirem amb el pinyol. Jo considero que és el cultiu més rendible. La gràcia del pinyol és que, amb poca inversió, i sobre tot si els preus

Sebastià Escarp

President del Comitè de Fruita de Pinyol d'Afrucat

"Jo sempre dic que a la fruita d'os gairebé l'ha matat l'èxit"

"Veiem més joves que es preparen per tirar endavant les explotacions dels seus pares"

"Seria bo que hi hagués un sistema d'ajuts per protegir part de la producció"

"Tothom ha viscut molt bé al voltant de la fruita, però la fruita era el que valia menys"

t’acompanyen una mica, pots tenir bones campanyes. Ara bé, amb pera i poma, fent-ho bé et pots guanyar bé la vida, però necessites una inversió important, i no tothom té una bona butxaca. Però si tens l’OPFH al darrere, Programes Operatius i ajuts, pots tirar endavant. P.- El fill i el nebot també estan involucrats a l’empresa. Això és que hi veieu futur? R.- Ells mateixos han vist el futur a casa. Hi va haver uns anys que Alcarràs érem l’enveja dels voltants. Hi havia molt moviment, veia molta gent jove en el sector de la fruita, es feien diners, però els darrers anys això ha tirat enrere. Sí que és veritat que ara portem aquests set anys difícils i, en general, en aquesta zona tenim un problema amb el relleu generacional perquè des de 2014 cap aquí la cosa ha canviat molt. Estan desmoralitzats. La generació dels pares va patir, la nostra també s’ha sacrificat molt i ha prosperat del no res. El joves s’ho han trobat tot fet. I quan els ho dic els sap greu, malgrat que pateixen pel negoci i que cada vegada en veiem més que es preparen per tirar endavant les explotacions dels seus pares. Nosaltres, d’entrepussades n’hem tingut moltes, i aquests darrers set anys han estat dolents, però estic convençut que la fruita dolça s’ha d’estabilitzar, sigui pels plans d’arrencada o pels que han marxat a la fruita seca o al cereal. La culpa no és del veto rus, sinó que hi havia massa fruita. P.- Han estat uns darrers anys no gaire bons... R.- De fet, si analitzem les campanyes del 2005 fins el 2013, ens trobarem campanyes com la de 2009, que no anava bé i que la pedregada la va fer acabar normaleta. El 2010 va ser un bon any; el

"A l'estiu, si no és meló, a casa no menjo fruita. Jo la fruita me la menjo al tros, quan em fa gràcia" Pregunta.- Quina és la teva fruita preferida? Resposta.- Nectarines, paraguaians i platerines. P.- I el teu plat preferit amb fruita? R.- A l'hivern, de fruita a casa em menjaré cada dia o una poma a migdia i una a la nit o 2011, amb l’e.coli també va ser un campanya pesada. En aquell moment, la gent que va començar a plantar paraguayo va viure un abans i un després, perquè la fruita rodona es va liquidar a 25 cèntims i el paraguayo a euro. El 2012 i 2013 van ser anys bons, tot i que hi va haver una mica de pedra, perquè aquí, poca o molta, sempre en tenim, però per això hi ha l'assegurança.

una poma i una pera. Però a l’estiu, si no és meló, a casa no en menjo de fruita. Jo la fruita me la menjo al tros. Quan em fa gràcia, en menjo. Si me l’he de menjar com a plat, triaria una macedònia casolana. P.- Si haguessis de proI a partir del 2014 la cosa canvia. Aquests anys van anar acompanyats d’una pujada exponencial de plantacions i el 2014, 2017 i 2019 vam fer rècords de producció. Això va portar que el 2015, amb menys producció que l'any anterior, fos molt normal. El 16, normalet; el 17, amb una superproducció, preus ruïnosos; el 18, amb la manca de collita, no va ser tant bo com havia de ser;

mocionar préssecs i nectarines, amb quin missatge i a qui li adreçaries? R.- Que en els mesos d’estiu, el millor que pots menjar, refrescant, sa i bo és la fruita de pinyol, i li explicaria a tothom. Si pot ser, encara més a la canalla. el 19 vam tornar a tenir la supercollita amb preus justos; el 20 va ser la Covid, amb menys collita aquí i va pedregar. Amb un 40% menys de collita, es va cobrar de l'assegurança i el pagès va anar bé, però la central va patir. Enguany entrarem un 50% menys de producció. Aquesta inestabilitat no només afecta la producció, sinó el mercat. Per això, nosaltres estem ➜

L'ENTREVISTA

➜ lluitant per fer entendre a les administracions estatals, catalanes o europees que seria bo per al sector que hi hagués un sistema d’ajuts per protegir part de la producció. Si vols fer una bona cobertura de malla, tot no hi cap a programes operatius. Què li passa a Itàlia? Que ens ha estat comprant a nosaltres per tornar-ho a vendre a Europa i poder mantenir els clients. Si un any hi ets i al següent no, arriba un punt que el client es busca la vida. Equilibrar la butxaca del pagès amb l’assegurança és a curt termini. A llarg termini et cal una estabilitat al mercat. P.- Estem fent les coses bé amb els préssecs? R.- Jo crec que sí, i cada cop millor. Hem de compaginar que la fruita arribi al seu punt òptim i que, a més, sigui resistent als lineals, i és una tasca complicada que implica molts diners i que crec que no es valora. Si hi ha un preu que ho paga, es pot fer tot. Aquí s’ha pervertit el model a resultes de les cooperatives i ara el fa servir tothom. I aquest només és un model per a les cooperatives, perquè del preu de venda es treuen les despeses i el que queda és per al pagès. Què passa ara amb els envasos de plàs-

"Hem de saber explicar que les fruites no tan llustroses poden ser igual de bones"

"Moltes persones van venir a treballar sense res i després hi han portat la família"

tic? S’han de substituir per altres de més sostenibles. Nosaltres som els primers que ho fem i que n’estem convençuts, però el sistema vol que això ho pagui exclusivament la fruita. A la fruita se li ha de donar un valor i a partir d’aquí li anem afegint coses cap amunt. Ha arribat un punt, en els darrers anys, en el qual la fruita ha servit per a què tothom visqués i molt bé al seu voltant, però la fruita era el que valia menys, el que tenia menys valor econòmic.

Això ens ha de fer pensar que, com diu molta gent, tothom necessitarà un metge o un advocat un cop o altre a la vida, però cada dia necessita un pagès o una pagesa per poder menjar. El dia a dia al camp, amb totes les restriccions del món, es va viure amb relativa normalitat, però a les centrals va ser diferent i ens va costar molts diners. Jo penso que aquí hi hagués pogut haver algun ajut, justificat amb factures a la mà. P.- Hi haurà coses que es quedaran? R.- L’ordre dins de la central, l’organització dels torns. P.- S’ha de mantenir l’especialització? O el pagès era més llest abans? R.- Ens hem d’especialitzar en alguna cosa. Pots diversificar una mica, però bàsicament t’has d’especialitzar per fer-ho bé.

La Covid-19 P.- Com s’ha viscut la Covid al sector aquest darrer any? R.- La Covid ens ha fet adonar que la fruita ha creat riquesa al territori. Per exemple, el PIB del sector primari de Lleida és el que millor ha aguantat la pandèmia.

Fruits de Ponent és especialista en pinyol, però has de tenir un percentatge de pomes i de peres. Nosaltres, per exemple, som especialistes en paraguaià. Suposo que el terra i el clima i la feina de la central ens hi acompanya, però el toquem bé. P.- Quins són els reptes per a la fruita de pinyol? R.- Cada cop més, l’especialització en varietats, amb el sabor correcte i el color, i hem de saber explicar-li a la gent que les fruites que potser no són tan llustroses poden ser igual de bones. P- Per què el pas que heu fet amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible? R.- Ho fem perquè hi creiem i perquè part de la feina ja la teníem feta. Un dia em vaig asseure a llegir amb atenció els ODS i em vaig adonar que la majoria de punts ja els estem complint, no només per ser cooperativa, sinó perquè estàs parlant amb un pagès d’un poble on el 100% del terme ja es rega amb reg localitzat. Fins fa 4-5 anys encara quedava alguna parcel·la a l’horta, però ara ja està tot. En altres zones cada cop n’hi ha més, però busca alguna altra població que tingui tot el terme amb goter. Això s’ha im- ➜

Especialistes en assegurances agràries www.grupromiallop .c o m Assegurem la teva tranquil·litat i el teu esforç.

L'ENTREVISTA ➜ pulsat per pròpia convicció de poble. Alcarràs ja és emprenedor de per sí. Quan ens van donar les parcel·les ja es feien els bancals, i al 92 ja es van començar a desfer les espones per poder regar per goteig. S’ha vist que gastant menys aigua les collites són més bones. P.- Una fructicultura intensiva pot ser sostenible? R.- Sí, i aquí és on anem amb l’economia circular. Hem de buscar un equilibri entre la màxima producció, aprofitant al màxim el que tens, i vigilant els adobats. A Catalunya anem al davant, però està clar que la resta ens haurà de seguir al darrere. En el moment de l’expansió tot valia, però ara les coses es fan molt bé. P.- A la darrera campanya es va acusar el sector de racisme per part d'alguns mitjans de comunicació. Per què? R.- Per desconeixement. La gent ha de venir al territori per entendre què hi està passant. Aquí hi ha moltes persones que van venir fa anys sense res i que han acabat portant-hi la família. Des dels propis pagesos els hem ajudat a la reagrupació familiar. A més, hi ha gent que fa anys que és a la mateixa casa treballant. P.- Què li deu el Baix Segre a la fruita? R.- El Baix Segre ha viscut molts anys de la fruita i crec que pot continuar vivint-ne molts més. La ramaderia també té un pes molt important. A Alcarràs vam arribar a ser el poble que tenia més caps de porc per quilòmetre quadrat.

El paper a Afrucat

P.- Per què passar a ser ara President del Comitè de fruita de pinyol d'Afrucat? R.- Suposo que em tocava per a qui represento, per la producció i l’experiència que pot aportar casa nostra i, com a tot arreu on participo, hi entro per a fer el màxim possible. Si penso que no hi puc aportar, no hi seré. P.- Com veus la feina d’Afrucat? R.- Doncs penso que les coses han canviat molt i que estem en el bon camí. Crec que el Francesc Torres, l’actual president, ha fet una molt bona feina de cohesió, i ara a la propera presidenta, la Montse Baró, també la veig una persona molt vàlida, i pot comptar amb tot el meu suport. P.- Per a què lluitarà el nou Comitè de Pinyol amb tu al capdavant? P.- Com he dit al principi, una de les salvacions del sector és la protecció d’una part de la producció perquè, per desgràcia, el

"Entro al Comitè d'Afrucat a fer el màxim possible. Si no hi puc aportar no hi seré"

"Hem de buscar que el pagès tingui un mínim. Anar per lliure és un suïcidi"

canvi climàtic ja és aquí. Jo era molt escèptic, però ja no ho sóc tant perquè hi és. També pot ser que sigui un cicle i que d’aquí a 15 anys hi hagi un altre cicle, però de moment el tenim i ens afecta amb les gelades i pedregades. Normalment, cada 10 anys hi havia una gelada o una pedregada forta, però ni tan fortes ni tan sovint com ara.

Penso que s’ha de buscar una estabilitat en el sector i evitar els alts i baixos de producció i, sobre tot, treballar pel preu. Si no hi ha preu, la cosa no funciona; si n’hi ha, en canvi, la cosa és molt més fàcil. Després del boom del pinyol, hi ha gent que s’ha passat a altres sectors i ens ha deixat el camí als que ens hi volem dedicar per a

què puguem anar fent. També veurem un canvi molt accelerat en la manera de produir. De pagesos petits se n’han quedat molts pel camí i anem cap a un model que serà mig d’integració, mig d’acord. No calen fusions, col· laboracions entre empreses. Hem de buscar un sistema per a què el pagès tingui un mínim. Anar per lliure en aquests moments és un suïcidi. Poden ser dues cooperatives les que hi col· laborin, però també poden ser cooperativa i privat o dos privats. Nosaltres tenim els gens de cooperativa, funcionem com a cooperativa i estem orgulloses de ser cooperativa, però de cara a fora som una empresa més que ven i que està al mercat i que ha de donar resultats.

NUTRICIÓ

Taller per a infants sobre la diferència entre sucre natural i afegit

es dietistes-nutricionistes Ariadna Güil i Marta Camí van protagonitzar un taller a Afrucat el dia 7 de juny per parlar a un centenar de nens i nenes de 5è de primària de les escoles La Mitjana i Els Països Catalans sobre el sucre afegit en els aliments. El taller es va dividir en tres activitats. A la primera part, anomenada el “Museu del sucre”, s’explicava què és el sucre, per què tenim tanta apetència per aquest sabor/gust, les diferències entre sucre afegit i sucre natural, on podem trobar cadascun d’ells, una petita mostra d’alguns productes amb la quantitat de sucre afegit representada amb terrosos de sucre per fer-ho més visual i, finalment, una petita introducció al món del etiquetatge nutricional. A la segona part, el "Laboratori del sucre", hi havia quatre exemples d’esmorzars típics en nens i nenes de la seva edat (cereals d’esmorzar, Cola-Cao, iogurt ensucrat...) i es representava la quantitat de sucre afegit que en portava cadascun a través de terrosos de sucre. A més, es comparava aquesta quantitat de sucre amb el màxim recomanat al dia per l'OMS (4 terrosos de sucre = 16 gr de sucre), amb l'evidència que els quatre esmorzars superaven el màxim recomanat. Posteriorment, tots plegats havien de buscar la versió saludable de cada producte. Finalment, mitjançant un taller de cuina sense sucre afegit, els

Els alumnes van poder seguir les explicacions de les dues dietistes-nutricionistes i van gaudir d'un joc a l'exterior

escolars es preparaven un pancake en el qual la font de sucre provenia de la fruita fresca, en aquest cas de la pera i el plàtan, acompanyada amb topins com fruits secs, maduixes, xocolata 85%... Va ser una manera de

mostrar que es poden endolcir els nostres àpats sense la necessitat d’afegir-hi sucre. El taller tenia l’objectiu de conscienciar sobre la quantitat de sucre afegit que mengem durant el dia sense saber-ho i els pro-

blemes de salut derivats del seu consum excessiu, així com donar valor al sucre de la fruita i a la necessitat de consumir-ne a diari. Alhora, també es volien donar alternatives saludables als esmorzars quotidians.

El sucre afegit de diferents productes representat a través de terrosos

Els alumnes es van preparar el seu esmorzar amb productes saludables

Preparació d'un esmorzar saludable que servís de mostra als infants

L'activitat estava adreçada a alumnes de primària de dues escoles de Lleida

L'objectiu era explicar als nens que la fruita porta sucres naturals beneficiosos

DOP PERA DE LLEIDA

Alcarràs

fitrions van ser la seva alcaldessa, Maria Teresa Malla, i el productor Ramon Sarroca, expresident de la DOP Pera de Lleida. Aquests enregistraments es van iniciar al mes de febrer en dues de les poblacions que més productors acullen, Corbins (el Segrià) i Albesa (la Noguera) (veure número 30 del Vadefruita), i ha continuat en setmanes posteriors a Alcoletge, Torrelameu, la Portella i Lleida (veure número 31 del Vadefruita). Els respectius alcaldes i alcaldesses han estat els responsables de presentar la idiosincràcia i els trets distintius de cada municipi a través d'una conversa amb la fotògrafa i instagramer Mònica Carrera. En una segona part dels vídeos, un productor de Pera de Lleida de cada municipi ha estat l'encarregat d’explicar com són les seves plantacions i què s’hi fa i per què durant les diferents estacions de l'any: floració, quallat, collita, caiguda de les fulles, repòs…

La DOP Pera de Lleida segueix de ruta pel territori, aquest cop a Alcarràs i Almenar El Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida continua donant a conèixer el territori on es conrea aquesta pera i donant visibilitat als productors que la cultiven a través d'una sèrie de videos que es publiquen a les xarxes de la DOP Pera de Lleida i que es poden visualitzar també al canal Youtube de la marca. Els dos darrers enregistraments han estat a Alcarràs i Almenar. Al primer, el seu alcalde, Jordi Janés, va mostrar alguns racons distintius del municipi, mentre que el productor Antoni Moliné va explicar detalls del cultiu de la pera. En el cas d'Almenar, els am-

El Consell premia una persona amb el reconeixement 'Ets la pera'

El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida promou un reconeixement a una persona d’origen lleidatà o amb arrelament a la demarcació pel seu vessant de promoció i compromís amb el territori i amb la fruita de Lleida. La persona triada serà la que apadrinarà la collita de la DOP Pera de Lleida de la campanya 2021-2022 i rebrà alhora una obra personalitzada dels artistes Me Lata amb el seu nom i el reconeixement Ets la pera.

Almenar

Els candidats podran proposar-se a títol personal o un tercer podrà proposar aquelles persones que li semblin representatives i mereixedores de rebre aquest reconeixement. Les candidatures es podien presentar enguany fins al dia 21 de juny. La peça Ets la pera, que dona imatge a aquest reconeixement i que es personalitzarà i es lliurarà a la persona triada, és obra de Me Lata, nom darrere del qual trobem dos artistes "de carrer" que van començar la seva trajectòria penjant missatges d'amor en llaunes a Ciutat Vella de Barcelona. Les obres són a base de llaunes de refresc, sardines, espàrrecs, aerosols..., però sempre reciclats amb l'objectiu de donar una segona vida als envasos.

Taller sobre els aspectes nutricionals de la fruita d'os P er commemorar l'Any Internacional de les Fruites i Verdures, des del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca s'està realitzant un seguit de webinars relacionats amb els diferents productes. El protagonista al webinar del passat 16 de juny va ser el préssec, sota el títol d'“És temps de... préssecs”. El programa constava d'un vídeo on van participar David Morreres, productor de préssecs i president de la Cooperativa de Soses; i Neus Teixidó, de l’IRTA, que va explicar l’estratègia de fruit.net. A l'audiovisual, Maties Salom va explicar la iniciativa "Apadrina un arbre fruiter", Xènia Juncà va parlar a l'espai del consumidor, Gemma Echevarria va tractar els aspectes organolèptics del préssec, i Tino Mora, del gremi provincial de Detallistes de Fruites i Hortalisses de Barcelona, va incidir en l'etiquetatge de la fruita. Afrucat hi va participar també amb un taller sobre els aspectes nutricionals i consells per al consum de fruita, a càrrec de les dietistes-nutricionistes Ariadna Güill i Marta Camí. El taller va consistir en una breu explicació de les diferències entre el préssec groc i vermell, la nectarina i el préssec pla o paraguaià. Tot seguit es va parlar de les propietats nutricionals de la fruita en general, dels beneficis del seu consum per al nostre organisme, de les racions diàries recomanades o de la diferència entre suc i fruita, entre altres. Un altre tema que van tractar al webinar va ser la temporalitat de les fruites i la importància de con-

Diferència entre un suc natural comercial i una peça sencera?

✔ Quan fem un suc, al treu-

re la polpa és on es queda la major part de la fibra. Per tant, és millor consumir la peça sencera, ja que conserva tots els aspectes nutricionals que fan la fruita tant interessant. En el cas dels sucs comercials, la major part és sucre.

Quin consum màxim de fruita s’hauria de fer al dia?

✔ No hi ha un límit de frui-

ta que s’hagi vist que sigui dolent de superar, però cal tenir en compte que si un aliment es consumeix en excés, en pot desplaçar d'altres que també són importants. La clau és seguir una alimentació variada i equilibrada, incloent tots els grups d’aliments.

Les dues nutricionistes van parlar del préssec des de la seu d'Afrucat

sumir fruita de temporada i de proximitat. Tot seguit, les dues dietistes-nutricionistes van oferir estratègies per incrementar el consum de fruita i arribar així a les tres racions mínimes recomanades al dia: - Estar present: tenir la fruita en un lloc visible de casa, com per exemple una fruitera al marbre de la cuina. - Donar exemple: els adults han de donar exemple als més menuts. - Oferir fruita en cada àpat, no únicament de postres. Tot i que la millor manera de consumir fruita sigui amb la peça sencera, la seva versatilitat permet que també la puguem incloure a les nostres amanides, fer-ne batuts, glaçons de puré de fruita,

granissat natural, postres... Per demostrar de manera més visual aquesta versatilitat, les nutricionistes van preparar tres receptes amb préssec, nectarina i préssec pla: - Batut de iogurt natural amb paraguaià, que podia fer-se també en format gelat. -Tàrtar d’alvocat, llagostins i préssec. - Torrada amb mató, canyella, nectarina i xocolata 85%. El webinar va finalitzar amb una ronda de preguntes per als participants a la xerrada, i les nutricionistes van respondre les relacionades amb el seu àmbit (veure destacat lateral).

La fruita s’ha de consumir abans dels àpats per evitar que engreixi?

✔ No. Es pot consumir en

qualsevol moment del dia. La fruita es digerirà igual encara que la consumim abans o després d’un àpat.

la fruita s’ha de menjar amb pell o sense?

✔ Totes les fruites que tinguin

una pell comestible i agradable al gust s'haurien de consumir sense pelar, ja que s’hi troba la major part de la fibra.

Ampli catàleg de productes fitosanitaris i nutricionals

Gestió integral de la producció vegetal

Sistemes alternatius de lluita Assessorament en gestió integrada de plagues Assessorament en producció ecològica i residu zero Implantació de protocols de qualitat Serveis personalitzats a la mida de les explotacions Equip qualificat (tècnic, administratiu i logístic)

c/Afores s/n · 25172 Montoliu de Lleida · Tel. (+34) 973 72 02 69 · agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

RELLEU A L'ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL DE FRUITA DE CATALUNYA

Montse Baró serà la nova presidenta d'Afrucat a partir del mes d'octubre L

’Assemblea d’Afrucat va aprovar el passat 18 de maig la renovació del càrrec de la presidència amb la substitució de l’actual president, Francesc Torres, per la futura presidenta, Montse Baró, un canvi que es farà efectiu al mes d’octubre i que serà per un període de quatre anys. Montse Baró Vilà, de 33 anys, diplomada en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE i màster per la mateixa universitat, és gerent de Baró e Hijos. La futura presidenta és la tercera generació de l’empresa familiar, fundada l’any 1962 pel seu padrí, Emiliio Baró, qui també va ser un dels fundadors d’Asofruit. El seu pare, Josep Ma Baró, era membre de la junta d’Asofruit quan la

patronal es va fusionar amb Catalonia Qualitat per crear Afrucat. Altres temes tractats en l’Assemblea van ser la preparació de la campanya i la presentació del resum d’activitats de l’any, així com l’aprovació dels comptes.

Vacunació L’Assemblea d’Afrucat va rebre molt positivament l’anunci de Salut que les vacunacions als treballadors de les empreses fruiteres començaria de manera immediata amb prioritat per a les empreses col·laboradores del Pla de Cribratge. El president d’Afrucat, Francesc Torres, va declarar al respecte que “era de justícia reconèixer que el sector fruiter som un sector essencial i vulnerable i

La futura presidenta, Montse Baró, amb el president actual, Francesc Torres

que calia actuar com a tal”. Segons Torres, "sempre hem cregut que era la manera més eficaç de protegir els nostres treballadors i les poblacions que els acullen, tot

i que mai no hem volgut passar per davant dels col·lectius més febles que, a hores d’ara, ja estan majoritàriament vacunats, almenys amb la primera dosi”.

CMY

Les millors varietats de fruita d'os, de poma, de pera i d'ametlla Préssec pla

PERLA

Nectarina plana

SMERALDA

ELLIOT

MAKAKO®

GENEVA®

SUBLIM

Pera

Ametlla

Varietats sota llicència i autorització de Eurosemillas, Domaine de Castang, CIV, FruitFutur, Europa Fruit Tree Rootstocks i CBAS-CSIC

Poma

Portaempelts

Ctra. del Palau a el Poal s/n 25243, El Palau d'Anglesola, Lleida, España

973 71 14 00 certiplant.com info@certiplant.com

Els propietaris de les explotacions agrícoles i ramaderes eren els encarregats d'oferir les explicacions inicials sobre les característiques de la finca o granja

Més de 7.500 infants catalans en les visites escolars a les explotacions A

16 16

frucat ha estat l’encarregada de dur a terme durant el curs escolar 2020/2021 la mesura d’acompanyament Visites a les explotacions, adreçada a reforçar el missatge de promoció de les fruites, les verdures i la llet entre els infants catalans. Aquesta mesura és complementària a la distribució de fruites i verdures que du a terme l’associació dins del Pla de Consum de Fruita a les escoles impulsat pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Tot i les recances inicials de les escoles pel fet de que ens trobàvem en un curs condicionat per la Covid, pels grups bombolla i per les restriccions de mobilitat, aquest ha estat un dels cursos en els quals l’activitat ha arribat a més nens i nenes i en què les escoles han agraït més aquesta possibilitat de contacte amb la natura. Una de les modificacions d'enguany de les visites a les explotacions ha estat l’absència de la cúpula Espai Fruita, on la ca- ➜

Els infants rebien informació sobre la importància de la climatologia en el camp i sobre la lluita biològica contra les plagues

Els infants rebien informació sobre les característiques de cada fruita i participaven en un tast que estava plantejat com un joc

Les visites a les explotacions ramaderes van permetre que els infants donessin herba als animals i fins i tot biberons de llet a algun vedell

➜ nalla feia un recorregut audiovisual i immersiu pels mons de la fruita i de la llet, i que s’ha substituït per un reforç en les explicacions al camp i per les activitats participatives dels infants. Tampoc s’han pogut visitar les centrals de manipulació de fruita, però s’ha dut a terme una acció de calibratge i confecció al propi camp. També s’ha incrementat la quantitat de les visites gràcies al funcionament simultani de tres equips de monitoratge ubicats a Girona, Barcelona i un tercer a Lleida, que cobria Lleida i Tarragona. En total, s’han dut a terme 326 tallers per part de 162 escoles, amb més de 7.500 infants desplaçats a les explotacions ramaderes i fruiteres de tot el país des del mes de febrer de 2021 i fins a finals de curs, el juny de 2021. A la demarcació de Lleida, 32 escoles han dut a terme 64 tallers i s’han visitat els camps de la cooperativa de Torrelameu i la Granja Serret de Vallfogona de Balaguer. A la demarcació de Barcelona, 63 escoles han dut a terme 128 tallers i s’han visitat les granges de Can Gel de Canyamars i Can Bordoi de Sant Antoni de Vilamajor A la demarcació de Tarragona, 20 escoles han dut a terme 40 tallers i s’han visitat els camps del

Un dels objectius de les visites a les explotacions és que els infants perdin la por a atansar-se als animals

Afrucat es va encarregar de les visites dins del Pla de Consum de Fruita i Llet

Enguany es va poder disposar de tres equips de monitors per fer visites simultànies

Tot i el Covid-19, les escoles van agrair les sortides i el contacte amb la natura

Grup Fruiter de Benissanet. A la demarcació de Girona, 47 escoles han dut a terme 94 tallers i s’han visitat els camps de la Fundació Mas Badia de la Tallada i la Granja Can Sués de Vilanova de la Muga.

La visita La visita s’iniciava amb una petita explicació que els feien els propis pagesos/grangers propietaris de l’explotació, on donaven a conèixer alguna de les característiques d’aquesta. Els temes que es tractaven sobre l’explotació fruitera eren els següents: - Les parts de l’arbre. - El pas del temps-estacions-cicles dels arbres. - Els insectes paràsits, la lluita biològica. - Els insectes amics. L’hotel d’insectes/control de plagues. - Gestió de l’aigua (sequera, inundacions). - Les varietats de cada fruita. Aquests temes es tractaven visitant l’explotació i observant, segons el moment de l’any, la floració, el quallat, el fruit i, en alguns casos, fins i tot es va donar la possibilitat de collir alguns dels

Dos panells explicatius sobre la importància dels làctics en l'alimentació i sobre els beneficis de la fruita per a la salut

fruits més primerencs. Els temes que es tractaven en les explotacions lleteres eren els següents: - Aspectes morfològics de les vaques (per què remuguen, els quatre estómacs, la vista, la llengua). - Les característiques en les diferents etapes de la seva vida (el

part, la gestació, la producció de la llet). - L’alimentació dels animals en les diferents etapes de la seva vida. El recorregut per les instal· lacions, amb explicacions adaptades a l’edat dels participants, permetien la descoberta vivencial d’on i com viuen les vaques

en una granja segons les etapes de la seva vida, quina és la rutina dels animals que estan donant llet i com s’han de comportar les persones per a què la relació amb els animals sigui profitosa. Els nens i les nenes van donar herba a les vaques, van donar un biberó a un vedell i fins i tot van presenciar algun part.

Una segona part de les visites plantejada com un joc

La segona part de la visita consistia en un tast de 10 productes (entre fruites, verdures, fruits secs, oli, llet i làctics), i per a dur a terme aquest tast es van dissenyar dues activitats, una de pensada per a cicle inicial i una altra per a cicle superior. Al cicle inicial, el monitor expli-

cava una història a través de la narració d’un conte gegant on hi ha parts que els nens havien de completar amb l’ajuda del mateix monitor. Quan la paraula a completar era un dels productes inclosos al tast, els nens se l’havien de menjar per poder seguir sentint el conte. Cada in-

fant disposava d’una safata individual amb compartiments on tenia la fruita, els làctics i la resta de producte a degustar. Al cicle mitjà i superior es feien grups i se’ls distribuïa individualment la safata del tast. El monitor els explicava breument els aliments i les seves propie-

tats, especialment els que tenien a la safata. El monitor també explicava la mecànica del joc, que consistia en què cada grup havia de descriure dos productes de la safata sense dir-ne el nom i la resta de grups els havien d'endevinar.

PREVISIONS DE COLLITA DE PRÉSSEC I NECTARINA

Un 34% menys de producció que la mitjana dels darrers cinc anys

Collita prevista a Catalunya. Any 2021

Previsió de collita préssec i nectarina. Catalunya 2021

GIRONA

1.450 t +7%/-17%

LLEIDA

278.850 t -11%/-34%

PRODUCCIÓ 2020 (t)

PREVISIÓ 2021 (t)

Var (%). 2021-20

4.464

4.720

182

190

TOTAL

4.646

4.910

Préssec rodó

11.467

10.300

-10%

Préssec pla

2.902

2.550

-12%

Pavia

2.410

2.060

-15%

Nectarina

6.879

6.500

-6%

TOTAL

23.659

21.410

-10%

Préssec rodó

63.266

59.990

-5%

Préssec pla

97.898

84.110

-14%

Pavia

18.890

20.180

Nectarina

132.966

114.570

-14%

TOTAL

313.020

278.850

-11%

1.204

1.320

10%

153

130

-15%

TOTAL

1.357

1.450

Préssec rodó

80.401

76.320

-5%

Préssec pla

100.800

86.660

-14%

Pavia

21.300

22.240

Nectarina

140.180

121.390

-13%

TOTAL

342.682

306.610

-11%

Préssec rodó BARCELONA

Per grups, i respecte a l’any 2020, el préssec rodó baixarà un -5% (76.320t), el préssec pla disminuirà un 14% (86.660t), la nectarina baixarà un 13% (121.390t) i la pavia augmenta un 4% (22.430t). Per demarcacions, Lleida i Tarragona preveuen fortes davallades de producció a causa de la climatologia, les gelades i les arrencades, amb un retard de la collita que estarà al voltant dels 4 a 7 dies. S’ha frenat dràsticament el ritme de plantació, fet que, ➜

TARRAGONA

egons les dades de previsions de collita de fruita de pinyol de Catalunya, elaborades per Afrucat per encàrrec del Departament d’Agricultura, la producció de la campanya 2021 disminuirà un 11% respecte a l’any 2020, situant-se en les 306.610 tones. S’ha de tenir en compte, però, que l’any 2020 va ser un any de poca producció, amb una baixada del 33% respecte a 2019. Alhora, aquest 2021 registrarà un descens del 34% en relació a la mitjana dels darrers cinc anys (2016-2020)

Préssec pla Pavia Nectarina

Préssec rodó 4.910 t +6%/-17%

GIRONA

BARCELONA

TARRAGONA

CATALUNYA

21.410 t -10%/-34%

CATALUNYA

306.610 t -11%/-34% Variació en % 2021-20 / Variació en % 2021-Mitjana 2016 a 2020

Préssec pla Pavia Nectarina

Afrucat i DAAM, 21 de maig 2021

PREVISIONS DE COLLITA ➜ combinat amb les arrencades, provoca que minvi la superfície productiva.

Lleida, un 11% menys A Lleida, principal zona productora de préssec i nectarina de l'Estat, s'espera assolir les 278.850 tones, un 11% menys que l'any passat i un 34% per sota de la mitjana dels darrers cinc anys, xifres que marquen les dades del conjunt del país. En el cas de Tarragona, la producció serà d'unes 21.410 tones, concentrada sobre tot a la Ribera d'Ebre, un 10% per sota de 2020 i un 33,6% menys que la mitjana dels cinc últims anys. Per contra, a les demarcacions de Barcelona i Girona, la collita serà d'unes 4.910 i unes 1.450 tones, un 6% i 7% més que l'any passat, respectivament. Tot i això, també registren descensos del 16,8% i del 16,5% respecte a la mitjana dels darrers cinc anys.

Caiguda a Europa

Segons les dades de previsions de collita de fruita de pinyol europea, presentades a la fira Medfel-Europech, la producció europea de préssecs i nectarines experimentarà una disminució global del 18% respecte a la de l’any 2020 i se situarà en les 2.420.821 tones, esdevenint la més baixa dels darrers 30 anys. Per grups, el préssec rodó baixarà un 17% (767.108t), el préssec pla disminuirà un 14% (226.319t), la nectarina baixarà un 14% (882.980t) i la pavia baixaria un 27% (544.414t). La campanya de préssec i nectarina de 2020 va estar marcada per un dèficit que va afectar els quatre principals productors d’Europa, amb una disminució de la previsió de més del 17% que va deixar la collita en prop de 3 milions de tones, lluny dels 3,8 milions de tones de 2019. Un any més, el protagonista de la campanya de 2021 és el clima. Després d’un hivern relativament normal, les glaçades han estat protagonistes. Primer, al gener a Grècia, amb temperatures siberianes; després, a finals de març, a Espanya (sobre tot a Catalunya); i finalment, a principis d’abril, a França, Itàlia i, una vegada més, a Grècia, amb un període de fred global que va tocar els petits fruits ja formats amb una fenologia sovint anticipada per la suavitat climatològica excepcional del mes de març. Sumant tots els préssecs i les nectarines s’arribarà a 2,4 milions de tones, dada que farà que la

Previsions de collita de préssec, préssec pla, nectarina i pavia. 2021 ITÀLIA

PRÉSSEC RODÓ

PRÉSSEC PLA

NECTARINA

PAVIA

PRÉSSEC (R+P)+NECTARINA

333.538

333.758

55.431

722.700

Piemont/Llombardia

13.150

21.641

350

35.141

Venècia / Frioul / Julienne

2.914

1.769

222

4.905

Emilia Romana

27.538

53.293

7.509

88.340

Centre d’Itàlia

18.622

21.231

931

40.784

Sud d’Itàlia

271.314

235.824

46.419

553.557

GRÈCIA

110.000

50.000

200.000

360.000

Macedònia

Altres

264.343

-226.319

442.612

285.420

1.218.700

Andalusia

19.792

700

37.732

2.711

60.935

València

5.700

4.200

8.400

120

18.420

Múrcia

70.000

72.000

89.000

70.000

301.000

Catalunya

76.320

86.660

121.390

22.240

306.610

Rioja/Navarra/Aragó

48.617

51.369

114.802

137.029

351.817

Extremadura

38.500

9.452

68.300

6.060

122.312

Altres

5.414

1.938

2.988

47.260

57.600

59.227

56.610

3.563

119.400

31.554

3.529

61.303

ESPANYA

FRANÇA Llenguadoc-Roussillon

26.490

Rhône-Alpes

9.137

5.414

14.551

P.A.C.A.

16.972

15.179

251

32.402

Altres regions

6.628

4.463

11.144

882.980

544.414

2.420.821

TOTAL EUROPA

767.108

Producció de préssec i nectarina Espanya 2021

226.319

Rioja, Navarra i Aragó 351.800 T -12% Catalunya 306.600 T

1.218.694 T -7% Préssec: 264.343 t / -2% Préssec pla: 226.319 t / -14% Nectarina: 442.612 t / -5%

Extremadura 122.312 T +19%

València 18.420 T

-11%

-25%

Múrcia Andalusia 60.935 T

301.000 T

+11%

-15% Altres 57.600 T

Pavia: 285.420 t / -3%

de l’any 2021 sigui la collita més baixa dels darrers 30 anys. L’any 2021 i l’any 2020 es troben entre les dues collites més baixes de préssecs i nectarines de les darreres dècades. Respecte als preus, el director general d'Afrucat, Manel Simon, va indicar que "no s’ha d’especular, donat que enguany podem obtenir uns preus correctes per a la fruita de pinyol. Tot i així, a causa de la gran afectació pro-

El descens a Catalunya serà de l'11% respecte a la producció de l'any 2020

-30%

vocada per les gelades, la valoració de la campanya l’haurà de fer cada fructicultor en funció de si els preus poden compensar la pèrdua de quilos”.

Espanya Durant el 2020, la producció va assolir poc més d'un milió de tones de préssec i nectarina a Espanya, una caiguda del 18% respecte a 2019. Les glaçades i les

La caiguda de la producció a Europa serà del 18%, la més baixa en 30 anys pedregades van afectar la majoria de les zones de producció. El mercat es va mantenir fluid durant tota la temporada atesa la poca oferta, amb preus superiors respecte a les temporades passades, caracteritzades per un mercat molt difícil. A nivell de mercat, el sector de la fruita de pinyol està subjecte, com molts altres, a un augment significatiu de les restriccions i normatives de tot tipus (legislació

Producció de préssec i nectarina

Europa 2021 2.420.821 T Variació 21-20: -18% França 119.400 T

Espanya 1.218.700 T

-6%

-34%

Itàlia 722.700 T Grècia

ambiental, sanitària, laboral, etc.), que genera automàticament un augment dels costos de producció que no sempre es transmeten als preus de venda, fet que comporta un deteriorament dels

-10% 360.000 T

resultats econòmics. L'any 2021, després dels danys causats per les gelades, es preveu una disminució de la producció espanyola. Aquest dèficit es deu a un descens general a totes

-48%

les àrees de producció. Es preveu arribar a les 930.000 tones de préssecs rodons i plans i nectarines, és a dir, un 13% menys respecte a 2020 i un 25% menys en comparació amb la mitjana de

2015/2019. En referència a la pavia, es preveu que la producció se situï al voltant de les 285.000 tones, amb una disminució del 3% respecte a 2021 i del 4% respecte a la mitjana 2015/2019. Les gelades de la segona quinzena de març van afectar més de 16.000 hectàrees de préssecs a Espanya, incloses 6.000 ha a l'Aragó, 5.000 ha a Catalunya i 3.000 ha a la regió de Múrcia. En alguns casos, amb pèrdues del 100% en determinades parcel· les, segons ENESA (Entidad Nacional de Seguros Agrarios). A partir de finals d'abril s’ha iniciat la collita a Sevilla i a la regió de Múrcia amb venda als supermercats europeus, per ara amb un mercat fluid i preus elevats gràcies a la limitada oferta, que hauria d'anar augmentant properament a les diferents regions productores. Però el dèficit de producció al sud, i especialment al nord, no hauria de modificar aquesta tendència durant tota la campanya.

Grècia Grècia va quedar relativament poc afectada per la cli- ➜

TELÈFON 973 792479 · embalajesmauri@embalajesmauri.com

Solucions integrals en cartró per a la fructicultura

PREVISIONS DE COLLITA ➜ matologia durant el 2020, amb una producció de 290.000 tones de préssecs i nectarines i 400.000 tones de pavia i preus molt justos per als productors. Però aquest any 2021, Grècia ha experimentat per primera vegada temperatures siberianes durant el mes de gener de fins a -17°C al nord del país, mentre que durant els dies 25 i 26 de març va patir fortes gelades i, finalment, una onada de fred el 8 d’abril. Amb 160.000 tones de préssecs i nectarines previstes, la producció grega el 2021 serà un 45% inferior a la de l’any passat i un 47% inferior a la mitjana 2015/2019. En pavia, que representa una part important del potencial grec, el dèficit és similar, amb 200.000 tones previstes, és a dir -50% en comparació amb 2020 i -46% en comparació amb la mitjana 2015/2019.

Reunió virtual del grup de contacte de fruita d'os per valorar les perspectives de la campanya a Europa

Evolució de la producció europea de fruita de pinyol segons tipologia

Itàlia El 2020, les gelades de finals de març i principis d’abril van tenir un impacte en la producció. Les regions del nord d'Itàlia van resultar especialment afectades, però també les regions del centre i del sud, al llarg de la costa de l'Adriàtic. En general, la producció italiana va ser històricament baixa el 2020 amb una mica més de 750.000 tones de préssecs i nectarines, és a dir, un -35% en comparació amb 2019, amb un dèficit especialment marcat a l'EmiliaRomagna, amb gairebé un 75% de pèrdues. Aquest any, una vegada més, el fred ha afectat totes les zones de producció, del nord al sud de la península. ➜ Evolució de la producció espanyola per espècies

Evolució de la producció europea per espècies

PREVISIONS DE COLLITA

Les gelades de la primavera han provocat un descens entre els països productors

Previsions de collita d'albercoc a Europa. 2021 ITÀLIA

La previsió de collita és encara més feble, amb 667.000 tones, el que representa una caiguda de l’11% respecte a 2020, un any ja molt baix, i del 45% respecte a la mitjana de 2015/2019. La diferència amb el 2020 sembla limitada, però no hem d’oblidar que l'anterior campanya ja va ser un any rècord de baixa collita a Itàlia. ➜

França

La campanya de préssec i nectarina de 2020 a França va estar marcada pels efectes del clima, amb gelades al març i pluja després durant tota la primavera. Finalment, la producció francesa el 2020 va ser de gairebé 175.000 tones, un 11% menys que el 2019. Però els accidents climàtics van ser encara més sorprenents el 2021. El període de fred, que va començar el 8 d’abril, va continuar diversos dies en determinades zones (i en particular a la vall del Rhône), va acabar amb la producció de moltes plantacions, i en alguns casos malgrat els mitjans de control implementats pels productors (espelmes, torres de vent, aspersió, etc.). Les pèrdues segueixen un gradient d’intensitat decreixent de nord a sud, començant per la regió de Rhône Alpes, que és la més afectada; després la regió PACA, amb greus danys a Vaucluse i al nord de les Bouches du Rhône; i finalment, el Languedoc Roussillon, on la intensitat de la gelada va ser de vegades menor i on trobem les plantacions protegides. En general, la previsió de collita per al 2021 amb prou feines supera les 115.000 tones, és a dir, una caiguda del 34% respecte a 2020 i del 42% respecte a la mitjana del 2015/2019.

2020

VARIACIÓ 2021/2020

VARIACIÓ 2021/ MITJANA 15-19

154.224

162.850

-5%

-37%

Emilia Romana

41.277

12.893

220%

Itàlia Sud / Sicília / Sardenya

104.168

136.316

-24%

8.779

13.641

-36%

55.000

78.000

-29%

-23%

Peloponés / Sterea / Creta

30.000

45.000

-33%

Macedònia i altres

25.000

33.000

-24%

86.835

102.182

-15%

-31%

València

4.000

4.400

-9%

Múrcia

48.000

54.700

-12%

Aragó

17.682

15.453

14%

Castella la Manxa

4.375

12.500

-65%

Catalunya

7.225

9.399

-23%

Altres

5.553

5.730

-3%

Altres regions GRÈCIA

A Espanya, la caiguda serà del 25% respecte a la mitjana dels anys 2015-2019

2021

ESPANYA

FRANÇA

47.443

83.914

-43%

-64%

Llenguadoc-Roussillon

25.860

32.700

-21%

Rhône-Alpes

15.682

37.500

-58%

P.A.C.A.

5.901

13.714

-57%

343.502

426.946

-20%

-40%

TOTAL EUROPA

La davallada més gran en tres dècades en albercoc La collita cau un L 20% al continent, 'afectació de les gelades en l'albercoc també farà caure la producció d'aquesta fruit un 23% a Catalunya respecte a l'any passat, amb una collita total prevista de 7.225 tones. A l'Estat (86.835 tones), serà un 15% inferior i un 35% per sota de la mitjana dels darrers cinc anys. Pel que fa a la pruna i la cirera, a Catalunya s'espera una producció de 6.396 tones i 9.729 tones, un 37% i un 63% més que l'any anterior, respectivament. Un any més, el protagonista a la campanya del 2021 és el clima. Després d’un hivern relativament normal, les glaçades van tenir una gran afectació. Amb poc més de 343.000 tones previstes, el 2021 es perfila com la collita més feble dels darrers 30 anys a Europa, dèficit que no ha exceptuat cap país ni àrea de producció. La collita del 2021 és un 20% inferior a la de l’any passat, que ja va ser un any dolent pel seu dèficit de producció, i un 40% inferior a la mitjana del 2015/2019. Amb el 2021 i el 2020, tenim consecutivament les dues collites d’albercoc més febles dels darrers trenta anys, cosa que planteja

un 15% a l'Estat espanyol i un 23% a Catalunya

Europa encadena les dues collites més baixes dels darrers 30 anys per la climatologia qüestions.

Espanya El 2020, la producció va arribar a poc més de 100.000 tones a Espanya, un descens del 7% respecte a 2019. Les gelades i la calamarsa van afectar la majoria de les zones de producció. El mercat es va mantenir fluid durant tota la temporada atesa la poca

oferta, amb preus superiors a les temporades passades, caracteritzades per un mercat molt difícil. El 2020 va ser un any rècord per als albercocs espanyols pel que fa a les exportacions, tant a nivell de valor com de volum. Es preveu que la producció espanyola disminueixi enguany per tercer any consecutiu. Aquest dèficit es deu a un descens general de totes les zones de producció, essent la collita de 87.000 tones, és a dir, menys del 15% respecte a 2020 i menys del 31% en comparació amb la mitjana del 2015/2019. Les gelades de la segona quinzena de març van afectar més de 5.600 ha d'albercoc a Espanya, incloses 2.300 ha a la regió de Múrcia, 900 ha a Catalunya, 800 ha a l'Aragó i 700 ha a CastellaLa Manxa, amb afectacions que han arribat al 100% de danys en determinades parcel·les, segons ENESA (Entitat Nacional d’Assegurances Agràries).

Altres països El 2019, la producció italiana d’albercoc va estar marcada per les pedregades. El 2020 van ser

les glaçades de finals de març i principis d’abril les que van afectar la producció. Les regions del nord d'Itàlia van quedar especialment afectades, però també les regions del centre-sud, al llarg de la costa de l'Adriàtic. Abans de les gelades, ja s’informava de menys floració de l’habitual. En moltes zones de producció es va veure clarament que la floració no era tan forta com el 2019 a causa de l’alternança fisiològica. A més, en algunes zones, l’hivern suau no cobria les hores de fred necessàries perquè els arbres quedessin inactius. En resum, la producció italiana va assolir el 2020 una mica més de 162.000 tones, és a dir, la meitat de la producció de 2019, amb un dèficit especialment marcat a l’Emília-Romagna, amb gairebé el 90% de pèrdues. Aquest any, de nou el fred ha afectat totes les zones, de nord a sud, amb una previsió de collita de 154.000 tones, una disminució del 5% respecte a 2020, un any ja amb un dèficit important, i un 37% en comparació amb la mitjana 2015/2019. Cal tornar als anys 2003, 1998 i 1997 per trobar una collita tan baixa a Itàlia.

Evolució de la producció europea d'albercoc

La campanya d’albercocs de 2020 a França va estar marcada pel clima, amb una producció de prop de 84.000 tones que ens porta a dades de 1998. Però el que va passar el 2020 no va ser res en comparació amb aquest 2021. L’onada de fred va començar el 8 d’abril i va continuar durant diversos dies en determi-

nades zones de producció, i en particular a la Vall del Roine. La previsió de collita per al 2021 es preveu que sigui del voltant de les 50.000 tones, molt per sota dels anys històricament febles com el 2020, 2008, 2001 o 1998. Grècia havia quedat relativament intacta pel clima el 2020, amb una producció de 78.000

tones i preus molt justos per als productors. Aquest 2021, Grècia ha experimentat per primera vegada temperatures siberianes al gener de fins a -17°C i gelades a l'abril. Amb 55.000 tones previstes, la producció d’albercoc grega el 2021 serà un 29% inferior a la de l’any passat i un 23% inferior a la mitjana 2015/2019.

Red és optimització L'ajudem a lliurar les seves fruites i verdures a qualsevol lloc d'Europa Sempre on ens necessitis, disposats a oferir solucions fiables i rendibles. Vol que la seva cadena de subministrament sigui més eficient? Visiti lpr.eu o escriviu-nos a info.es@lpr.eu

Together towards a sustainable future 27

Les principals novetats de les noves tarifes elèctriques des de l'1 de juny E

l passat 1 de juny van entrar en vigor les noves tarifes elèctriques segons els paràmetres que recull la Circular 03/2020 de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC). Les principals novetats a destacar de les noves tarifes són les següents:

Gràfica 1. Distribució horària de períodes durant tot l'any per a la tarifa 2.0TD

1.- Nova estructura tarifària Es redueixen el nombre de tarifes disponibles i totes passen a tenir discriminació horària amb l’objectiu d’incentivar el trasllat de consums en hores punta cap a hores vall. • Tarifa 2.0TD. Els subministraments amb potència contractada fins a 15 kW passen a tenir 2 períodes diferenciats de potència i 3 períodes d’energia. El fet de tenir 2 períodes de potència serà beneficiós per aquells subministraments que tinguin capacitat de desplaçar consums significatius a les hores vall, podent contractar menys potència en hores punta. Pel que fa als tres períodes d’energia, deixa de tenir afectació el canvi d’hora i es manté la mateixa distribució horària de períodes durant tot l’any, segons es mostra a la gràfica 1. • Tarifa 3.0TD. Els subministraments amb potència contractada superior a 15 kW (almenys en 1 dels períodes) i tensió de subministrament inferior a 1 kV (baixa tensió), antiga tarifa 3.0A, passen a tenir 6 períodes de potència i 6 d’energia, unificant la distribució horària amb les tarifes d’alta tensió. • Tarifa 6.1TD. Unifica els subministraments en alta tensió alimentats entre 1 i 36 kV, antigues tarifes 3.1A i 6.1A, eliminant el límit de potencia a contractar de 451kW entre una tarifa i l’altra. • Tarifes 6.2TD, 6.3 TD i 6.4TD. Es canvia la nomenclatura, mantenint els esglaons de tensió. Pel que fa a la distribució horària, tant per tarifes 3.0TD com 6.XTD, apliquen 6 períodes de potència i 6 d’energia, i s’unifica el calendari (veure gràfica 2).

Nou càlcul d’excessos de potència Les noves mesures canvien el

28 mètode de càlcul del excessos

Gràfica 2. Distribució horària de períodes durant tot l'any per a les tarifes 3.0TD i 6.XTD

de potència per als subministrament de les antigues tarifes 3.0A i 3.1A en funció de la potència contractada. • Els subministraments amb potències contractades entre 15kW i 50kW (comptadors Tipus IV) se segueixen facturant per maxímetre, però desapareix el criteri de facturació del 85% al 105%, passant a facturar cada mes el 100% de la potència contractada i els excessos de potència en cas d’excedir-la.

• Els subministraments amb potència superior als 50kW (comptadors Tipus III) han de disposar de telemesura i passen a facturar-se de manera quart-horària, segons la mateixa fórmula aplicada en les tarifes d’alta tensió.

Nou càlcul de penalització per energia reactiva Amb la nova tarifació es començaran a penalitzar els ex-

cessos d’energia reactiva capacitativa en el període 6. Malgrat aquesta modificació, el preu serà de 0 € durant un període transitori amb la finalitat d’evitar la sobrecompensació d’energia reactiva inductiva i reduir les pèrdues de transport suportades pel sistema.

La ecepta

Pastís fred de formatge amb cobertura de cireres i gerds - 1 iogurt natural - 1 terrina formatge crema - 6 fulles de gelatina - 30g de sucre - 100g de galetes ‘Maria’

- 50g de nous - 30g de mantega - 70g de cireres - 50g de gerds - 1 baina de vainilla

Triturar les galetes i les nous en una picadora, traspassar la pasta resultant a un bol, afegir-hi la mantega desfeta i barrejar-ho bé. Preparar un motlle rodó amb paper de forn a la base i sucar les bores amb mantega per evitar que s’enganxi. Repartir la pasta de galeta i nous per la base i reservar-ho a la nevera.

Mentrestant, posar les làmines de gelatina a hidratar en dos bols amb aigua freda. En un cassó, escalfar el iogurt, el formatge i el sucre, remenant amb les varetes, i dissoldre 4 fulles de gelatina prèviament escorreguda. Agafar de la nevera el motlle amb base de galeta, ficar-hi la crema làctica, deixar refredar a temperatura ambient uns minuts i després ficar-ho a la nevera. Tot seguit, treure l’os de totes les cireres i posar ¾ parts en un altre cassó, juntament amb els gerds, la polpa de la vainilla i dos dits d’aigua. Deixar coure uns 12-15 minuts, triturar amb la batedora, afegir la resta de cireres (tallades més petites) i deixar coure 5 minuts. Després, afegir les 2 làmines de gelatina hidratada i escorreguda, remenar i retirar del foc. Finalment, treure de la nevera el pastís, afegir la cobertura de cireres i gerds, i reservar de nou a la nevera fins que qualli completament.

ADVOCATS I ECONOMISTES

info@juliovilagrasa.com Tel.973 247 866 Av. Blondel11, 4º · 25002 Lleida ADVOCATS Mercantil Fiscal Civil Concursal

ECONOMISTES Comptable Fiscal Financer Auditoria

CAMPANYA #EUROPEWINS

La promoció de les fruites i verdures europees s'estén pel continent L es xifres de la campanya europea de promoció de fruites i verdures #Europewins, en la qual participa Afrucat juntament amb les principals associacions espanyoles, ha arribat al seu punt àlgid aquests darrers mesos de primavera i inici d’estiu amb la posada en escena del tramvia vinilat que ha recorregut el centre de Berlín des de l'1 de juny i fins el 5 de juliol, amb una previsió de més d’1 milió de visualitzacions. Aquest tramvia ha aportat una gran visibilitat a la campanya en promocionar, sobre tot, el consum dels productes que es trobaven en la seva millor temporada, com són les fruites de pinyol. També des del 31 de maig i fins al 27 de juny, sis autobusos totalment logotipats amb les imatges promocionals de la campanya

han circulat pels carrers de Madrid amb la previsió d’arribar als 45 milions d’impactes. Altres xifres que deixa la campanya #Europewins fan referència a les visualitzacions de l’espot de la campanya, al voltant del qual s’articulaven totes les accions, i que han arribat a superar amb escreix el 5,5 milions. Aquest espot era una peça pensada per agrair la tasca dels agricultors, que ha permès, al llarg de la pandèmia, que la població europea no es quedés sense fruites i verdures fresques. En aquest sentit, el gran impacte del vídeo promocional ha permès que l’agència Tactics, responsable de la campanya #EuropeWins, hagi estat premiada al PUBLIFESTIVAL (Festival Internacional de Publicitat Social), amb els premis de Millor execució

Tramvia de Berlín i autobusos de Madrid vinilats amb la imatge de la campanya

d’espot web i Millor Eficàcia en videoclip publicitari. En paral·lel a aquestes accions de publicitat exterior, en el darrer mes s’han activat les accions que impliquen la informació de la campanya en mitjans impresos, com l’aparició de l’article de fruites de pinyol a l’edició del mes de maig a la revista Telva o la publicació del reportatge de nectarines i paraguaians a la revista del cap de setmana d’El País, així com diversos articles apareguts en mitjans digitals belgues, espanyols i alemanys. Igualment, destacats influen-

cers dels tres països objecte de la campanya s’han començat a afegir al moviment #consumeurope a les xarxes, com els alemanys Jay Sirtl @jaysirtl i Paulina Kurka @paulinakurka, l’actriu Candela Serrat @candela_serrat i Espido Freire @espidofreire, els germans Torres @hermanostorres o l’actriu Anne Igartiburu @anneigartiburu. En els propers mesos, l’enviament massiu de caixes plenes de fruites i verdures amb fulletons que fan al·lusió a la campanya ha de permetre que aquest moviment de #consumeurope s’estengui i involucri molta més gent.

L'AREFLH proposa a la CE mesures concretes després de les gelades de l'abril

L'AREFLH, Assemblea de les Regions Europees hortofructícoles, va fer el passat 7 de maig de 2021 una petició d'ajuda al Comissari Europeu d'Agricultura, Janusz Wojciechowski, sol· licitant una reacció institucional davant els gravíssims danys soferts pel sector hortofructícola després de les gelades de principis d'abril. A més de l'activació de la reserva de crisi prevista en el reglament 1306/2013, l'AREFLH va fer les següents propostes: • La possibilitat d'augmentar fins al 80% les ajudes per a les despeses dels sistemes d'alerta de gelades i de protecció antigel, limitades actualment al 50% per a les ajudes financeres de la Unió que estableix l'article 34.1 del Reglament 1308/2013.

• Un reglament únic per garantir el 85% del valor de la producció comercialitzada dels cultius que s'hagin depreciat almenys un 15% després d'un esdeveniment o fenomen. • La creació de fons d'inversió destinats a limitar els danys causats per les gelades de manera prospectiva. Havent estat totes les regions membres de l'AREFLH durament afectades per l'episodi de les gelades, l'associació ha volgut interpretar les preocupacions dels seus productors i tenir un paper proactiu davant la DG Agri de la Comissió Europea, presentant aquestes propostes específiques que, segons la legislació vigent, poden aportar una ajuda concreta i oportuna als agricultors. Després d'aquesta acció proac-

Les gelades van afectar a la primavera bona part de la producció europea de fruita

tiva de l'associació, la presidenta, Simona Caselli, va declarar que "el canvi climàtic és, per desgràcia, una realitat contra la qual tots ens comprometem a lluitar a través de les bones pràctiques sostenibles més la innovació, però també requereix una adaptació de les eines per a un suport eficaç als productors que veuen els

seus cultius tan fortament danyats. A l'espera dels nous reglaments de la PAC, hem demanat al Comissari Wojciechowski –que també es va pronunciar a favor de les ajudes europees als agricultors afectats– que doni un senyal immediat al sector adoptant totes les mesures de suport possibles".

La imatge s'ha vinilat al tranvia de Berlín i als autobusos urbans de Madrid 'Influencers' s'han sumat a la campanya a través de les xarxes socials

Diversos 'influencers' d'Espanya, Bèlgica i Alemanya s'han sumat a les xarxes socials al moviment #consumeurope de divulgació de la campanya #Europewins

Nova delegació del grup cooperatiu ActelGrup a l'Aragó ActelGrup, cooperativa de segon grau fundada el 1980 i actualment referent en el sector agroalimentari espanyol i europeu en el camp de l'oli, la fruita dolça, els cítrics, els cereals i l'alfals, ha obert una nova delegació a l'Aragó. Actualment, el grup compta amb més de 100 cooperatives sòcies, que representen al voltant de 7.000 famílies, i és present en cinc comunitats autònomes. La nova seu, situada a l'edifici empresarial Torre Aragonia de Saragossa, anirà a càrrec de Yolanda Parrilla, professional amb una àmplia trajectòria en el sector cooperatiu i gran coneixedora de la zona. En aquesta nova etapa que comença i coincideix amb el nou pla estratègic 2021-2024, un dels principals objectius d'ActelGrup és reforçar l'atenció de les seves cooperatives sòcies aragoneses, garantint la seva sostenibilitat econòmica, millorant la qualitat i comercialització de les producci-

La nova seu està ubicada a Saragossa i se n'encarregarà Yolanda Parilla

La corredoria d'assegurances d'ActelGrup passa a denominar-se Central

ons i millorant la qualitat de vida dels socis, vital per poder sostenir el model cooperatiu. La participació en projectes amb altres cooperatives i entitats serà clau en aquesta nova etapa. D'altra banda, la Corredoria d'Assegurances d'ActelGrup passarà a denominar-se Central, un nou nom i una nova imatge que reflecteix els valors del grup cooperatiu i que pretén afrontar el futur amb més força. Central, fundada l'any 1987, ha estat i és la corredoria de referència al sector agrícola de la demarcació de Lleida, donant un servei personalitzat i integral als socis. La corredoria compta amb una cartera de gairebé 13.000 clients, està especialitzada en tota mena d'assegurances i està orientada al servei a particulars, empreses i autònoms. Central estrena una pàgina web més dinàmica (https://centralsegur.com/ca/) i tindrà presència a les xarxes socials.

Primera estimació de la collita europea de pera 2021

Europa preveu una collita de pera a la baixa per culpa de les gelades L

es dades fetes públiques en la present edició d’Interpera, el congrés Internacional de la pera, celebrat enguany de forma virtual el passat mes de juny, assenyalen que Europa espera un important descens de la seva producció de pera per a la present campanya de 2021. Les gelades generalitzades a tot el continent han provocat descensos globals en les previsions per aquest any, destacant especialment la caiguda del 50% prevista a França i el descens del 30% a Bèlgica i Holanda. Tot i que Itàlia (primer país en el rànquing de producció) encara no ha calculat quin serà el seu descens per aquesta campanya, ja ha confirmat afectacions als camps per les gelades, amb una important caiguda fisiològica de fruits, i estima que patirà disminucions en la seva producció final. Espanya també preveu un lleuger descens del 5% perquè les gelades de principis d’abril van afectar bàsicament les peres més primerenques, com la Llimonera o l’Ercollini, mentre que les

Els participants al congrés Interpera d'enguany, celebrat en format virtual

El Congrés Interpera, fet de manera virtual, va apuntar les primeres dades

Destaquen les previsions del -30% a Bèlgica i Holanda i del -50% a França

afectacions en les varietats de finals d’estiu, com la Conference o la Blanquilla, depenen molt de la zona. La superfície de pera a Espanya ha disminuït lleugerament i només les varietats Conference, Williams i Ercollini incrementen hectàrees. Les peres presenten un bon nivell de graus Brix amb calibres normals. El nord d’Europa preveu iniciar la campanya més tard, mentre que Espanya i Itàlia consideren que, tot i que en aquests moments hi ha 3-4 dies de retard, el calendari previst de collita pot ser el d’un any normal. En funció de les temperatures que es registrin a partir d’ara, el calendari fins i tot podria avançar-se. Portugal és l’únic país on puja la producció, amb una estimació d'un +56% gràcies, bàsicament, a un lleuger increment de superfície productiva i a la recuperació del seu potencial productiu. Els integrants de la taula de comercialització van valorar que aquesta estimació de caiguda obligarà a una bona planificació de la campanya per evitar deixar desproveïts els mercats.

Afrucat s'ofereix a ser un 'agent next' del sector per als fons Next Generation M anel Simon, director general d'Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, ha posat l'entitat a disposició del Ministeri d’Indústria, de la Petita i Mitjana Empresa (Mincotur) i de la Generalitat per esdevenir un “agent next”. Segons Simon, “en els propers anys sortiran de manera descentralitzada diferents línies d’ajuts per aprofitar els fons Next Generation. Nosaltres hem demanat que hi hagi una finestreta única, però atès que això no serà possible, caldrà estar amatents a les línies dels diferents ministeris per encabir les nostres necessitats". En aquest sentit, Afrucat proposa que, igual que amb la Covid es va crear la figura de l’"agent Covid" per tal de centralitzar la informació, "en aquests ajuts també hi hagi una figura que centralitzi les línies per a cada sector”. Aquest oferiment per part d’Afrucat es va materialitzar en el webinar celebrat el passat 21 de juny, en el qual van participar la consultoria KPMG, el secretari general del Mincotur, Raúl Blanco; i el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Albert Castellanos. Aquest webinar va aplegar més de 300 empreses, majoritàriament del sector agroalimentari, i va servir per fer públic que el sector agroalimentari disposarà d’un PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica), que serà el segon en importància per darrere del que està destinat a potenciar el vehicle elèctric. Aquest PERTE permetrà que hi hagi una reserva econòmica directa i exclusiva per al sector agroalimentari, a més de les línies d’ajut habituals que s’obriran en cada ministeri. Segons declaracions de Raúl Blanco, “ningú no s’ha de posar nerviós atès que aniran sortint línies d’ajut fins a l’any 2023 i l’important és tenir clares les línies d’inversió que necessiten les empreses i mantenir-se atents a les publicacions”. Un dels punts importants d’aquests ajuts és que no seran de caràcter retroactiu, és a dir, que les inversions que ja s’hagin iniciat abans de la seva publicació no s’hi podran acollir. A més, seran de concurrència competitiva i els projectes que hi op-

Webinar que es va celebrar el 21 de juny per analitzar els fons europeus Next Generation

L'Associació vol centralitzar tota la informació de les diferents línies d'ajut europees

Raúl Blanco diu que el sector agrari tindrà un projecte propi per a la recuperació

Europa crearà una reserva econòmica directa per a l'agroalimentació

El representant de Mincotur demana que les empreses tinguin clares les línies d'inversió

tin aniran puntuant en funció de l’adequació de la sol·licitud als requisits de cada convocatòria. Les palanques que puntuen en els fons Next Generation són la resiliència, la digitalització, la modernització, la competitivitat i l’ecologia. Aquests fons NGEU són un instrument aprovat el 21 de juliol pel Consell Europeu que té com a finalitat contribuir a la reconstrucció dels membres de la UE, reparant els efectes econòmics,

socials i sanitaris de la pandèmia de la Covid-19 i alhora impulsar la transició ecològica i digital dels països de la Unió Europea. Els fons Next Generation estan dotats amb 750.000 M€ que es desemborsaran als estats membres durant el període 20212026, dels quals 390.000 MEUR seran subvencions (transferències als estats) i 360.000 MEUR, préstecs que estaran articulats en funció dels següents programes:

- Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR): 672.500 MEUR dels quals 312.500 MEUR en subvencions i 360.000 MEUR en préstecs. - Iniciativa de cohesió REACTUE: 47.500 MEUR. - Fons de Transició Justa (FTJ): 10.000 MEUR - Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER): 7.500 MEUR - Programa InvestEU, de suport a la inversió: 5.600 MEUR - Programa d'investigació Horitzó Europa: 5.000 MEUR - Mecanisme de Protecció Civil RescEU: 1.900 MEUR

Foodfutur El webinar del passat 21 de juny estava organitzat per la plataforma Foodfutur, formada per Afrucat, Anafric, Associació Vitícola Catalana, Catalonia Gourmet i la Fecic. Les diferents organitzacions apleguen més de 2.800 empreses, 110.000 treballadors directes, 20.000 milions de xifra de negoci i 11.500 milions d’exportacions. Foodfutur neix per aprofitar sinergies sectorials, abordar reptes transversals i visionar el futur del sector agroalimentari.

PÁGINAS 4 A 8

Sebastià Escarp: "Yo siempre digo que a la fruta de hueso casi la ha matado el éxito"

Sebastià Escarp, presidente de la cooperativa de segundo grado Fruits de Ponent, es el nuevo presidente del Comité de Fruta de Hueso de Afrucat, la Asociación Empresarial de Fruta de Cataluña. P.- Y entonces vino la fruta... R.- En aquellos momentos teníamos cereal, de todo ... A partir de los 90 empieza la expansión de la fruta, y sobre todo a partir de 2000 hay un boom de la fruta de hueso. Yo siempre digo que la fruta de hueso casi la ha matado el éxito. Todo lo que eran manzanas y peras viejas se arrancaba y se plantaba fruta de hueso. Incluso en la parte alta del Segrià y la Noguera se arrancaba para plantar nectarinas y paraguayos, y ahora todo está volviendo un poco a su sitio. P.- Alcarràs seguirá siendo fruta de hueso? R.- Creo que aquí seguiremos con el hueso. Yo considero que es el cultivo más rentable. La gracia del hueso es que, con poca inversión, y sobre todo si los precios te acompañan un poco, puedes tener buenas campañas. Ahora bien, con pera y manzana, haciéndolo bien te puedes ganar bien la vida, pero necesitas una inversión importante, y no todo el mundo tiene un buen bolsillo. Pero si tienes a las OPFH detrás, Programas Operativos y ayudas, puedes salir adelante. P.- Tu hijo y tu sobrino también están involucrados en la empresa. ¿Eso es que veis futuro? R.- Ellos mismos han visto el futuro en casa. Hubo unos años en los que en Alcarràs éramos la envidia de los alrededores. Había mucho movimiento, veía a muchos jóvenes en el sector de la fruta, se hacían dinero, pero en los últimos años esto se ha echado atrás. Sí que es verdad que ahora llevamos estos siete años difíciles y, en general, en esta zona tenemos un problema con el relevo generacional porque desde 2014 para acá la cosa ha cambiado mucho. Están desmoralizados. La generación de los padres sufrió, la nuestra también se ha sacrificado mucho y ha prosperado de la nada. Los jóvenes se lo han encontrado todo hecho. Y cuando se lo digo les duele, a pesar de que sufren por el negocio y que cada vez vemos más jóvenes que se preparan para sacar adelante las ex-

plotaciones de sus padres. Nosotros, de tropiezos hemos tenido muchos, y estos últimos siete años han sido malos, pero estoy convencido que la fruta dulce debe estabilizarse, sea por los planes de arranque o por los que han ido a los frutos secos o al cereal. La culpa no es del veto ruso, sino que había demasiada fruta. P.- Han sido unos últimos años no muy buenos... R.- De hecho, si analizamos las campañas de 2005 hasta 2013, nos encontraremos campañas como la de 2009, que no iba bien y que la granizada la hizo terminar normalita. 2010 fue un buen año; en 2011, con el e.coli también fue un campaña pesada. En ese momento, la gente que empezó a plantar paraguayo vivió un antes y un después, porque la fruta redonda se liquidó a 25 céntimos y el paraguayo a euro. 2012 y 2013 fueron años buenos, aunque hubo un poco de piedra, porque aquí, poca o mucha, siempre tenemos, pero para eso está el seguro. Y a partir de 2014 la cosa cambia. Estos años fueron acompañados de una subida exponencial de plantaciones y en 2014, 2017 y 2019 hicimos récords de producción. Esto llevó a que en 2015, con menos producción que el año anterior, fuese muy normal. El 16, normalito; el 17, con una superproducción, precios ruinosos; el 18, con la falta de cosecha, no fue tan bueno como debía ser; el 19 volvimos a tener la supercosecha con precios justos; el 20 fue la Covid, con menos cosecha aquí y piedra. Con un 40% menos de cosecha, se cobró del seguro y el payés fue bien, pero la central sufrió. Este año entraremos un 50% menos de producción. Esta inestabilidad no sólo afecta a la producción, sino al mercado. Por eso, nosotros estamos luchando para hacer entender a las administraciones estatales, catalanas o europeas que sería bueno para el sector que hubiera un sistema de ayudas para proteger parte de la producción. Si quieres tener una buena cobertura de malla, todo no cabe en programas operativos. ¿Qué le pasa a Italia? Que nos ha estado comprando a nosotros para volver a vender en Europa y poder mantener a los clientes. Si un año estás y al siguiente no, llega un punto que el cliente se busca la vida. Equilibrar el bolsillo del agricultor con el seguro es a corto plazo. A largo plazo necesitas una estabilidad en el mercado. P.- ¿Estamos haciendo las cosas bien con los melocotones? R.- Yo creo que sí, y cada vez mejor. Debemos compaginar que

la fruta llegue en su punto óptimo y que, además, sea resistente en los lineales, y es una tarea complicada que implica mucho dinero y que creo que no se valora. Si hay un precio que lo paga, se puede hacer todo. Aquí se ha pervertido el modelo a resultas de las cooperativas y ahora lo utiliza todo el mundo. Y este sólo es un modelo para las cooperativas, porque del precio de venta se sacan los gastos y lo que queda es para el agricultor. ¿Qué pasa ahora con los envases de plástico? Se deben sustituir por otros más sostenibles. Nosotros somos los primeros que lo hacemos y que estamos convencidos, pero el sistema quiere que esto lo pague exclusivamente la fruta. A la fruta se le debe dar un valor y a partir de ahí le vamos añadiendo cosas hacia arriba. Ha llegado un punto, en los últimos años, en el que la fruta ha servido para que todo el mundo viviera y muy bien a su alrededor, pero la fruta era lo que valía menos, lo que tenía menos valor económico. P.- ¿Cómo ha vivido la Covid el sector este último año? R.- La Covid nos ha hecho dar cuenta que la fruta ha creado riqueza en el territorio. Por ejemplo, el PIB del sector primario de Lleida es el que mejor ha aguantado la pandemia. Esto nos debe hacer pensar que, como dice mucha gente, todo el mundo necesitará un médico o un abogado una vez u otra en la vida, pero cada día necesita un agricultor o una campesina para poder comer. El día a día en el campo, con todas las restricciones del mundo, se vivió con relativa normalidad, pero en las centrales fue diferente y nos costó mucho dinero. Yo pienso que aquí hubiera podido haber alguna ayuda, justificada con facturas en la mano. P.- ¿Habrá cosas que se quedarán? R.- El orden dentro de la central, la organización de los turnos. P.- ¿Se debe mantener la especialización? ¿O el agricultor era más listo antes? R.- Hay que especializarse en algo. Puedes diversificar un poco, pero básicamente tienes que especializarte para hacerlo bien. Fruits de Ponent es especialista en hueso, pero debe tener un porcentaje de manzanas y de peras. Nosotros, por ejemplo, somos especialistas en paraguayo. Supongo que el suelo y el clima y el trabajo de la central nos acompaña, pero lo tocamos bien. P.- ¿Cuáles son los retos para la fruta de hueso? R.- Cada vez más, la especialización en variedades, con el sabor correcto y el color, y debemos saber explicarle a la gente que las

frutas que quizás no son tan lustrosas pueden ser igual de buenas. P- ¿Por qué el paso que ha hecho con los Objetivos de Desarrollo Sostenible? R.- Lo hacemos porque creemos y porque parte del trabajo ya lo teníamos hecho. Un día me senté a leer con atención los ODS y me di cuenta que la mayoría de puntos ya los estamos cumpliendo, no sólo por ser cooperativa, sino porque estás hablando con un agricultor de un pueblo donde el 100% del término ya se riega con riego localizado. Hasta hace 4-5 años aún quedaba alguna parcela en la huerta, pero ahora ya está todo. En otras zonas cada vez hay más, pero busca alguna otra población que tenga todo el término con gotero. Esto se ha impulsado por propia convicción de pueblo. Alcarràs ya es emprendedor de por sí. Se ha visto que gastando menos agua las cosechas son mejores. P.- ¿Una fruticultura intensiva puede ser sostenible? R.- Sí, y aquí es hacia donde vamos con la economía circular. Debemos buscar un equilibrio entre la máxima producción, aprovechando al máximo lo que tienes, y vigilando los abonos. En Cataluña vamos delante, pero está claro que el resto nos deberá seguir detrás. En el momento de la expansión todo valía, pero ahora las cosas se hacen muy bien. P.- En la última campaña se acusó al sector de racismo por parte de algunos medios de comunicación. ¿Por qué? R.- Por desconocimiento. La gente tiene que venir al territorio para entender qué está pasando. Aquí hay muchas personas que vinieron hace años sin nada y que han acabado trayendo a la familia. Desde los propios agricultores les hemos ayudado a la reagrupación familiar. Además, hay gente que hace años que está en la misma casa trabajando. P.- ¿Qué le debe el Baix Segre a la fruta? R.- El Baix Segre ha vivido muchos años de la fruta y creo que puede seguir viviendo de ella muchos más. La ganadería también tiene un peso muy importante. En Alcarràs llegamos a ser el pueblo que tenía más cabezas de cerdo por kilómetro cuadrado. P.- ¿Por qué pasar a ser ahora Presidente del Comité de fruta de hueso de Afrucat? R.- Supongo que me tocaba por quien represento, por la producción y la experiencia que puedo aportar aquí y, como en todas partes donde participo, entro para hacer lo máximo posible. Si pienso que no puedo aportar, no estaré.

P.- ¿Cómo ves el trabajo de Afrucat? R.- Pues pienso que las cosas han cambiado mucho y que estamos en el buen camino. Creo que Francesc Torres, el actual presidente, ha hecho un muy buen trabajo de cohesión, y ahora a la próxima presidenta, Montse Baró, también la veo una persona muy válida, y puede contar con todo mi apoyo. P.- ¿Para qué luchará el nuevo Comité de Pinyol contigo al frente? P.- Como he dicho al principio, una de las salvaciones del sector es la protección de una parte de la producción porque, por desgracia, el cambio climático ya está aquí. Yo era muy escéptico, pero ya no lo soy tanto porque es así. También puede que sea un ciclo y que dentro de 15 años haya otro ciclo, pero de momento lo tenemos y nos afecta con las heladas y granizadas. Normalmente, cada 10 años había una helada o una granizada fuerte, pero ni tan fuertes ni tan a menudo como ahora. Pienso que se debe buscar una estabilidad en el sector y evitar los altibajos de producción y, sobre todo, trabajar por el precio. Si no hay precio, la cosa no funciona; si lo hay, en cambio, la cosa es mucho más fácil. Tras el boom del hueso, hay gente que se ha pasado a otros sectores y nos ha dejado el camino a los que nos queremos dedicar para que podamos ir haciendo. También veremos un cambio muy acelerado en la manera de producir. De agricultores pequeños se han quedado muchos por el camino y vamos hacia un modelo que será medio de integración, medio de acuerdo. No se necesitan fusiones, colaboraciones entre empresas. Debemos buscar un sistema para que el agricultor tenga un mínimo. Ir por libre en este momento es un suicidio. Pueden ser dos cooperaticaldesdeboi-anunci.pdf

vas las que colaboren, pero también pueden ser cooperativa y privado o dos privados. Nosotros tenemos los genes de cooperativa, funcionamos como cooperativa y estamos orgullosos de ser cooperativa, pero de cara a fuera somos una empresa más que vende y que está en el mercado y que debe dar resultados.

PÁGINAS 10 A 11

Taller para escolares sobre las diferencias entre azúcar natural y añadido Las dietistas-nutricionistas Ariadna Güil y Marta Camí protagonizaron un taller en Afrucat el día 7 de junio para hablar a un centenar de niños y niñas de 5º de primaria de las escuelas La Mitjana y Els Països Catalans sobre el azúcar añadido en los alimentos . El taller se dividió en tres actividades. En la primera parte, llamada el "Museo del azúcar", se explicaba qué es el azúcar, por qué tenemos tanta apetencia por este sabor/gusto, las diferencias entre azúcar añadido y azúcar natural, dónde podemos encontrar cada uno de ellos, una pequeña muestra de algunos productos con la cantidad de azúcar añadido representada con terrones de azúcar para hacerlo más visual y, finalmente, una pequeña introducción al mundo del etiquetado nutricional. En la segunda parte, el "Laboratorio del azúcar", había cuatro ejemplos de desayunos típicos de niños y niñas de su edad (cereales de desayuno, Cola-Cao, yogur azucarado ...) y se representaba la cantidad de azúcar añadido que llevaba cada uno a través de terrones de azúcar. Además, se comparaba esa cantidad de azúcar con el máximo recomendado al día por la OMS (4 terrones de azúcar = 16 gr de azúcar), con la

19/6/20

13:18

evidencia de que los cuatro desayunos superaban el máximo recomendado. Posteriormente, todos juntos debían buscar la versión saludable de cada producto. Finalmente, mediante un taller de cocina sin azúcar añadido, los escolares se preparaban un pancake en el que la fuente de azúcar provenía de la fruta fresca, en este caso de la pera y el plátano, acompañada con frutos secos, fresas, chocolate 85%... Fue una manera de mostrar que se pueden endulzar nuestras comidas sin la necesidad de añadir azúcar. El taller tenía el objetivo de concienciar sobre la cantidad de azúcar añadido que comemos durante el día sin saberlo y los problemas de salud derivados de su excesivo consumo, así como dar valor al azúcar de la fruta y a la necesidad de consumirla a diario. Asimismo, también se querían dar alternativas saludables a los desayunos cotidianos.

PÁGINA 14

Montse Baró será la nueva presidenta de Afrucat a partir del mes de octubre La Asamblea de Afrucat aprobó el pasado 18 de mayo la renovación del cargo de la presidencia con la sustitución del actual presidente, Francesc Torres, por la futura presidenta, Montse Baró, un cambio que se hará efectivo en el mes de octubre y que será por un período de cuatro años. Montse Baró Vilà, de 33 años, diplomada en Administración y Dirección de Empresas por ESADE y máster por la misma universidad, es gerente de Baró e Hijos. La futura presidenta es la tercera generación de la empresa familiar, fundada en 1962 por su abuelo, Emilii Baró, quien también fue uno de los fundadores de Asofruit. Su padre, Josep Ma

Baró, era miembro de la junta de Asofruit cuando la patronal se fusionó con Catalonia Qualitat para crear Afrucat.

PÁGINAS 16 A 20

Más de 7.500 niños catalanes en las visitas escolares a las explotaciones Afrucat ha sido la encargada de llevar a cabo durante el curso escolar 2020/2021 la medida de acompañamiento Visitas a las explotaciones, dirigida a reforzar el mensaje de promoción de las frutas, las verduras y la leche entre los niños catalanes. Esta medida es complementaria a la distribución de frutas y verduras que lleva a cabo la asociación dentro del Plan de Consumo de Fruta en las escuelas impulsado por el Departamento de Agricultura de la Generalitat de Catalunya. A pesar de las reticencias iniciales de las escuelas por el hecho de que nos encontrábamos en un curso condicionado por la Covid, por los grupos burbuja y por las restricciones de movilidad, éste ha sido uno de los cursos en los que la actividad ha llegado a más niños y niñas y en el que las escuelas han agradecido más esta posibilidad de contacto con la naturaleza. Una de las modificaciones de este año en las visitas a las explotaciones ha sido la ausencia de la cúpula Espacio Fruta, donde los niños hacía un recorrido audiovisual e inmersivo por los mundos de la fruta y de la leche, y que se ha sustituido por un refuerzo en las explicaciones en el campo y por las actividades participativas de los niños. Tampoco se han podido visitar las centrales de manipulación de fruta, pero se ha llevado a cabo una acción de calibrado y confección en el ➜ propio campo.

CMY

También se ha incrementado la cantidad de las visitas gracias al funcionamiento simultáneo de tres equipos de monitorización ubicados en Girona, Barcelona y un tercero en Lleida, que cubría Lleida y Tarragona. En total, se han llevado a cabo 326 talleres por parte de 162 escuelas, con más de 7.500 niños desplazados a las explotaciones ganaderas y frutícolas de todo el país desde el mes de febrero de 2021 y hasta finales de curso, en junio de 2021. En la demarcación de Lleida, 32 escuelas han llevado a cabo 64 talleres y se han visitado los campos de la cooperativa de Torrelameu y la Granja Serret de Vallfogona de Balaguer. En la demarcación de Barcelona, 63 escuelas han llevado a cabo 128 talleres y se han visitado las granjas de Can Gel de Canyamars y Bordoy de Sant Antoni de Vilamajor En la demarcación de Tarragona, 20 escuelas han llevado a cabo 40 talleres y se han visitado los campos del Grup Fruiter de Benissanet. En la demarcación de Girona, 47 escuelas han llevado a cabo 94 talleres y se han visitado los campos de la Fundació Mas Badia de la Tallada y la Granja Can Sués de Vilanova de la Muga.

➜

PÁGINAS 21 A 26

Un 34% menos de melocotón y nectarina que la media de los últimos cinco años

Según los datos de previsiones de cosecha de fruta de hueso de Catalunya, elaborados por Afrucat por encargo del Departamento de Agricultura, la producción de la campaña 2021 disminuirá un 11% respecto al año 2020, situándose en las 306.610 toneladas. Hay que tener en cuenta, sin embargo, que el año 2020 fue un año de poca producción, con un descenso del 33% respecto a 2019. Asimismo, este 2021 registrará un descenso del 34% en relación a la media de los últimos cinco años (2016-2020) Por grupos, y con respecto al año 2020, el melocotón redondo bajará un -5% (76.320t), el melocotón plano disminuirá un 14% (86.660t), la nectarina bajará un 13% (121.390t) y la pavía aumenta un 4% (22.430t). Por demarcaciones, Lleida y Tarragona prevén fuertes descensos de producción debido a la climatología, las heladas y los arranques, con un retraso de la cosecha que estará alrededor de los 4 a 7 días.

Se ha frenado drásticamente el ritmo de plantación, lo que, combinado con los arranques, provoca que disminuya la superficie productiva. Lleida, un 11% menos En Lleida, principal zona productora de melocotón y nectarina del Estado, se espera alcanzar las 278.850 toneladas, un 11% menos que el año pasado y un 34% por debajo de la media de los últimos cinco años, cifras que marcan los datos del conjunto del país. En el caso de Tarragona, la producción será de unas 21.410 toneladas, concentrada sobre todo en la Ribera d'Ebre, un 10% por debajo de 2020 y un 33,6% menos que la media de los cinco últimos años. Por el contrario, en las demarcaciones de Barcelona y Girona, la cosecha será de unas 4.910 y 1.450 toneladas, un 6% y 7% más que el año pasado, respectivamente. Sin embargo, también registran descensos del 16,8% y del 16,5% respecto a la media de los últimos cinco años. Caída en Europa Según los datos de previsiones de cosecha de fruta de hueso europea, presentados en la feria Medfel-Europech, la producción europea de melocotones y nectarinas experimentará una disminución global del 18% respecto a la del año 2020 y se situará en las 2.420.821 toneladas, siendo la más baja de los últimos 30 años. Por grupos, el melocotón redondo bajará un 17% (767.108t), el melocotón plano disminuirá un 14% (226.319t), la nectarina bajará un 14% (882.980t) y la pavía bajaría un 27% (544.414t). La campaña de melocotón y nectarina de 2020 estuvo marcada por un déficit que afectó a los cuatro principales productores de Europa, con una disminución de la previsión de más del 17% que dejó la cosecha en cerca de 3 millones de toneladas, lejos de los 3,8 millones de toneladas de 2019. Un año más, el protagonista de la campaña de 2021 es el clima. Después de un invierno relativamente normal, las heladas han sido protagonistas. Primero, en enero en Grecia, con temperaturas siberianas; después, a finales de marzo, en España (sobre todo en Cataluña); y finalmente, a principios de abril, en Francia, Italia y, una vez más, en Grecia, con un período de frío global que tocó los pequeños frutos ya formados con una fenología a menudo anticipada por la suavidad climatológica excepcional del mes de marzo . Sumando todos los melocotones y las nectarinas se llegará a

2,4 millones de toneladas, dato que hará que la del año 2021 sea la cosecha más baja de los últimos 30 años. El año 2021 y el año 2020 se encuentran entre las dos cosechas más bajas de melocotones y nectarinas de las últimas décadas. Respecto a los precios, el director general de Afrucat, Manel Simon, indicó que "no hay que especular, dado que este año podemos obtener unos precios correctos para la fruta de hueso. Sin embargo, debido a la gran afectación provocada por las heladas, la valoración de la campaña deberá hacerla cada fruticultor en función de si los precios pueden compensar la pérdida de kilos". España Durante el 2020, la producción alcanzó poco más de un millón de toneladas de melocotón y nectarina en España, una caída del 18% respecto a 2019. Las heladas y las granizadas afectaron a la mayoría de las zonas de producción. El mercado se mantuvo fluido durante toda la temporada dada la poca oferta, con precios superiores respecto a las temporadas pasadas, caracterizadas por un mercado muy difícil. A nivel de mercado, el sector de la fruta de hueso está sujeto, como muchos otros, a un aumento significativo de las restricciones y normativas de todo tipo (legislación ambiental, sanitaria, laboral, etc.), que genera automáticamente un aumento de los costes de producción que no siempre se transmiten a los precios de venta, lo que conlleva un deterioro de los resultados económicos. El año 2021, después de los daños causados por las heladas, se prevé una disminución de la producción española. Este déficit se debe a un descenso general en todas las áreas de producción. Se prevé llegar a las 930.000 toneladas de melocotones redondos y planos y nectarinas, es decir, un 13% menos respecto a 2020 y un 25% menos en comparación con la media de 2015/2019. En referencia a la pavía, se prevé que la producción se sitúe en torno a las 285.000 toneladas, con una disminución del 3% respecto a 2021 y del 4% respecto a la media 2015/2019. Las heladas de la segunda quincena de marzo afectaron más de 16.000 hectáreas de melocotones en España, incluidas 6.000 ha en Aragón, 5.000 en Cataluña y 3.000 en la región de Murcia. En algunos casos, con pérdidas del 100% en determinadas parcelas, según ENESA (Entidad Nacional de Seguros Agrarios).

A partir de finales de abril se ha iniciado la cosecha en Sevilla y en la región de Murcia con venta en los supermercados europeos, por ahora con un mercado fluido y precios elevados gracias a la limitada oferta, que debería ir aumentando próximamente en las diferentes regiones productoras. Pero el déficit de producción en el sur, y especialmente en el norte, no debería modificar esta tendencia durante toda la campaña. Grecia Grecia quedó relativamente poco afectada por la climatología durante el 2020, con una producción de 290.000 toneladas de melocotones y nectarinas y 400.000 toneladas de pavía y precios muy justos para los productores. Pero este año 2021, Grecia ha experimentado por primera vez temperaturas siberianas durante el mes de enero de hasta -17° C en el norte del país, mientras que durante los días 25 y 26 de marzo sufrió fuertes heladas y, finalmente, una ola de frío el 8 de abril. Con 160.000 toneladas de melocotones y nectarinas previstas, la producción griega en 2021 será un 45% inferior a la del año pasado y un 47% inferior a la media 2015/2019. En pavía, que representa una parte importante del potencial griego, el déficit es similar, con 200.000 toneladas previstas, es decir -50% en comparación con 2020 y -46% en comparación con el promedio 2015/2019. Italia En 2020, las heladas de finales de marzo y principios de abril tuvieron un impacto en la producción. Las regiones del norte de Italia resultaron especialmente afectadas, pero también las regiones del centro y del sur, a lo largo de la costa del Adriático. En general, la producción italiana fue históricamente baja en 2020 con algo más de 750.000 toneladas de melocotones y nectarinas, es decir, un -35% en comparación con 2019, con un déficit especialmente marcado en la Emilia-Romagna, con casi un 75% de pérdidas. Este año, una vez más, el frío ha afectado a todas las zonas de producción, del norte al sur de la península. La previsión de cosecha es aún más débil, con 667.000 toneladas, lo que representa una caída del 11% respecto a 2020, un año ya muy bajo, y del 45% respecto a la media de 2015/2019. La diferencia con 2020 parece limitada, pero no debemos olvidar que la anterior campaña ya fue un año récord de baja cosecha en Italia. ➜

Assessoria integral & Assistència tècnica

Contacte: 973 22 01 49

➜ Francia La campaña de melocotón y nectarina de 2020 en Francia estuvo marcada por los efectos del clima, con heladas en marzo y lluvia después durante toda la primavera. Finalmente, la producción francesa en 2020 fue de casi 175.000 toneladas, un 11% menos que en 2019. Pero los accidentes climáticos fueron aún más sorprendentes en 2021. El periodo de frío, que comenzó el 8 de abril, continuó varios días en determinadas zonas (y en particular en el valle del Ródano), acabó con la producción de muchas plantaciones, y en algunos casos a pesar de los medios de control implementados por los productores (velas, torres de viento, aspersión, etc.). Las pérdidas siguen un gradiente de intensidad decreciente de norte a sur, comenzando por la región de Rhône Alpes, que es la más afectada; después la región PACA, con graves daños a Vaucluse y el norte de las Bouches du Rhône; y finalmente, el Languedoc Roussillon, donde la intensidad de la helada fue menor y donde encontramos las plantaciones protegidas. En general, la previsión de cosecha para 2021 apenas supera las 115.000 toneladas, es decir, una caída del 34% respecto a 2020 y del 42% respecto a la media de 2015/2019.

PÁGINAS 26 A 27

El mayor descenso en tres décadas en albaricoque en el continente europeo

La afectación de las heladas en albaricoque también hará caer la producción de esta fruto un 23% en Cataluña respecto al año pasado, con una cosecha total prevista de 7.225 toneladas. En el Estado (86.835 toneladas), será un 15% inferior y un 35% por debajo de la media de los últimos cinco años. En cuanto a la ciruela y la cereza, en Cataluña se espera una producción de 6.396 toneladas y 9.729 toneladas, un 37% y un 63% más que el año anterior, respectivamente. Un año más, el protagonista en la campaña del 2021 es el clima. Después de un invierno relativamente normal, las heladas tuvieron una gran afectación. Con poco más de 343.000 toneladas previstas, en 2021 se perfila como la cosecha más débil de los últimos 30 años en Europa, déficit que no ha exceptuado ningún país ni área de producción. La cosecha de 2021 es un 20% inferior a la del año pasado, que

ya fue un año malo por su déficit de producción, y un 40% inferior a la media de 2015/2019. Con 2021 y 2020, tenemos consecutivamente las dos cosechas de albaricoque más débiles de los últimos treinta años, lo que plantea cuestiones. España En 2020, la producción llegó a poco más de 100.000 toneladas en España, un descenso del 7% respecto a 2019. Las heladas y el granizo afectaron la mayoría de las zonas de producción. El mercado se mantuvo fluido durante toda la temporada dada la poca oferta, con precios superiores a las temporadas pasadas, caracterizadas por un mercado muy difícil. En 2020 fue un año récord para los albaricoques españoles con respecto a las exportaciones, tanto a nivel de valor como de volumen. Se prevé que la producción española disminuya este año por tercer ejercicio consecutivo. Este déficit se debe a un descenso general de todas las zonas de producción, siendo la cosecha de 87.000 toneladas, es decir, menos del 15% respecto a 2020 y menos del 31% en comparación con la media de 2015/2019. Las heladas de la segunda quincena de marzo afectaron a más de 5.600 ha de albaricoque en España. Otros países En 2019, la producción italiana de albaricoque estuvo marcada por las granizadas. En 2020 fueron las heladas de finales de marzo y principios de abril las que afectaron la producción. Las regiones del norte de Italia quedaron especialmente afectadas, pero también las regiones del centro-sur, a lo largo de la costa del Adriático. Antes de las heladas, ya se informaba de menos floración de lo habitual. La producción italiana alcanzó en 2020 algo más de 162.000 toneladas, es decir, la mitad de la producción de 2019, con un déficit especialmente marcado en Emilia Romagna, con casi el 90% de pérdidas. Este año, de nuevo el frío ha afectado a todas las zonas, de norte a sur, con una previsión de cosecha de 154.000 toneladas, una disminución del 5% respecto a 2020, un año ya con un déficit importante, y un 37% en comparación con la media 2015/2019. Hay que volver a los años 2003, 1998 y 1997 para encontrar una cosecha tan baja en Italia. La campaña de albaricoques de 2020 en Francia estuvo marcada por el clima, con una producción de cerca de 84.000 toneladas que nos lleva a datos de 1998. Pero lo que pasó en 2020

no fue nada en comparación con este 2021. La ola de frío comenzó el 8 de abril y continuó durante varios días. La previsión de cosecha para 2021 se prevé que sea de alrededor de las 50.000 toneladas, muy por debajo de años históricamente débiles como 2020, 2008, 2001 ó 1998. Grecia había quedado relativamente intacta por el clima en 2020, con una producción de 78.000 toneladas y precios muy justos para los productores. Este 2021, Grecia ha experimentado por primera vez temperaturas siberianas en enero de hasta -17° C y heladas en abril. Con 55.000 toneladas previstas, la producción de albaricoque griega en 2021 será un 29% inferior a la del año pasado y un 23% inferior a la media 2015/2019.

PÁGINA 32

Europa prevé una cosecha de pera a la baja por culpa de las heladas de abril Los datos hechos públicos en la presente edición de Interpera, el congreso Internacional de la pera, celebrado este año de forma virtual el pasado mes de junio, señalan que Europa espera un importante descenso de su producción de pera para la presente campaña de 2021. Las heladas generalizadas en todo el continente han provocado descensos globales en las previsiones para este año, destacando especialmente la caída del 50% prevista en Francia y el descenso del 30% en Bélgica y Holanda. Aunque Italia (primer país en el ranking de producción) aún no ha calculado cuál será su descenso para esta campaña, ya ha confirmado afectaciones en los campos por las heladas, con una importante caída fisiológica de frutos, y estima que sufrirá disminuciones en su producción final. España también prevé un ligero descenso del 5% porque las heladas de principios de abril afectaron básicamente las peras más tempranas, como la Limonera o el Ercollini, mientras que las afectaciones en las variedades de finales de verano, como la Conference o la Blanquilla, dependen mucho de la zona. La superficie de pera en España ha disminuido ligeramente y sólo las variedades Conference, Williams y Ercollini incrementan hectáreas. Las peras presentan un buen nivel de grados Brix con calibres normales. El norte de Europa prevé iniciar la campaña más tarde, mientras

que España e Italia consideran que, aunque en estos momentos hay 3-4 días de retraso, el calendario previsto de cosecha puede ser el de un año normal. En función de las temperaturas que se registren a partir de ahora, el calendario incluso podría adelantarse. Portugal es el único país donde sube la producción, con una estimación de un + 56% gracias, básicamente, a un ligero incremento de superficie productiva y a la recuperación de su potencial productivo.

PÁGINA 33

Afrucat se ofrece a ser un 'agente next' del sector para los Next Generation Manel Simon, director general de Afrucat, la Asociación Empresarial de Fruta de Catalunya, ha puesto la entidad a disposición del Ministerio de Industria, de la Pequeña y Mediana Empresa (Mincotur) y de la Generalitat para convertirse en un "agente next". Según Simon, "en los próximos años saldrán de manera descentralizada diferentes líneas de ayudas para aprovechar los fondos Next Generation. Nosotros hemos pedido que haya una ventanilla única, pero dado que esto no será posible, habrá que estar atentos a las líneas de los diferentes ministerios para acomodar nuestras necesidades". En este sentido, Afrucat propone que, al igual que con la Covid se creó la figura del "agente Covid" para centralizar la información, "en estas ayudas también haya una figura que centralice las líneas para cada sector". Este ofrecimiento por parte de Afrucat se materializó en el webinar celebrado el pasado 21 de junio, en el que participaron la consultoría KPMG, el secretario general del Mincotur, Raúl Blanco; y el secretario de Empresa y Competitividad de la Generalitat de Cataluña, Albert Castellanos. Este webinar reunió a más de 300 empresas, en su mayoría del sector agroalimentario, y sirvió para hacer público que el sector agroalimentario dispondrá de un PERTE (Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica), que será el segundo en importancia por detrás del que está destinado a potenciar el vehículo eléctrico. Este PERTE permitirá que haya una reserva económica directa y exclusiva para el sector agroalimentario, además de las líneas de ayuda habituales que se abrirán en cada ministerio.