Afrucat promociona el consum de poma

Sota el lema 'Cuídate como te cuida una manzana', Afrucat promocionarà el consum de poma a l'Estat espanyol dins d'una campanya europea que durarà tres anys i que tindrà un pressupost de tres milions d'euros. La campanya incidirà en els beneficis del consum de poma per a la salut i està adreçada específicament tant als responsables de compra de les llars amb infants menors de 13 anys com als joves de la franja d'edat de 13 a 25 anys.

Marc Prohom: "L'agricultura ajuda a evitar que el CO2 arribi a l'atmosfera"

La producció de fruita de pinyol caurà un 69% a Catalunya per les gelades

Les gelades de primers d'abril a la plana de Lleida minvaran un 69% la producció de fruita de pinyol a Catalunya, segons les previsions fetes públiques per Afrucat i Acció Climàtica. Per contra, la producció pujarà a Europa.

® 10 a 13

Quaranta milions d'euros del Govern i deu del Ministeri pels danys de les gelades

El Govern s'ha compromès a aportar 40 milions d'euros (32 a la producció i 8 a les centrals) per pal·liar els danys de les gelades. Paral·lelament, Afrucat va aconseguir el compromís del Ministeri de destinar 10 milions més a les centrals.

Doctor en Geografia i cap de l'àres de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom defensa el paper de l'activitat agrícola contra el canvi climàtic i proposa treballar de cara al futur tant en l'eficiència del reg com amb varietats que siguin resilients a la calor.

® a 8

Els productes agrícoles de Lleida, en la preestrena de la pel·lícula 'Alcarràs'

Alexa Trilla i Maria Monseny van organitzar el muntatge esceno-gastronòmic amb productes de Ponent que va acompanyar la preestrena d''Alcarràs' a la Llotja de Lleida.

En Marc Prohom (El Masnou, 1973) és doctor en Geografia per la Universitat de Barcelona i cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

Pregunta.- Què volies ser de petit? Per què tries la carrera?

Resposta.- De ben petit ja tenia afició per l’observació del temps i m’agradava veure baixar les rieres i torrents del meu poble, el Masnou, quan plovia amb força. La meva àvia materna també n'era aficionada i suposo que alguna cosa em va transmetre. Tenia clar, doncs, que volia estudiar una matèria que m’endinsés a conèixer com funciona el clima i els fenòmens meteorològics, i la Geografia em va captivar perquè ho aglutina tot: medi físic i humà.

P.- En quin moment et comença a interessar la meteorologia, o senzillament t’hi porta la feina?

R.- Amb el temps vaig anar captant l’interès per la presa de dades meteorològiques, en conèixer com s’observa i en l’anàlisi posterior, l’anàlisi estadística. De fet, amb el meu pare vam comprar un pluviòmetre i vam construir un abric meteorològic, una espècie de gàbia de fusta per instal·lar-hi al seu interior els aparells de mesura de la temperatura i la humitat relativa. Cada dia prenia la temperatura i després feia els resums mensuals. Després, el 1995, vaig empènyer perquè s’instal·lés al meu poble una estació meteorològica oficial, al Port Esportiu, estació que continua en actiu avui dia.

P.- La primera pegunta és d’escola. Quina diferència hi ha entre clima i meteorologia?

R.- És una pregunta molt adient, perquè es confonen els dos termes i s’utilitzen sovint com si es tractessin de sinònims, especialment entre el col·lectiu periodístic. El clima d’un indret es pot definir com a les condicions meteorològiques habituals o mitjanes. Per exemple, el clima de la plana de Lleida és mediterrani però de característiques continentals (per la llunyania amb el mar), i ve definit a grans trets per uns estius càlids i secs, uns hiverns freds i sovint amb persistents episodis de boira, i un màxim de pluviometria a la primavera. Per contra, la meteorologia d’un indret son les condicions atmosfèriques que hi ha en un moment concret: temperatura, humitat, pressió atmosfèrica... Seguint el mateix exemple, la meteorologia a Lleida en el moment d’aquesta entrevista és de cel serè, una temperatura que supera els 30ºC, i una pressió at- mosfèrica de 1011 hPa.

P.- Fa anys que veiem pellícules apocalíptiques sobre el canvi climàtic. Per què reaccionem ara?

R.- Les pel·lícules sobre canvi climàtic en la major part dels casos tenen una base científica, però evidentment es vesteixen d’espectacle i exageració. El cert, però, és que el canvi climàtic és un fet, i ja fa dècades que l’estem experimentant. En el nostre context s’està manifestant en un increment tèrmic accelerat sen- se precedents: actualment, Catalunya té una temperatura mitjana 1,8ºC més elevada que a mitjans segle XX.

Respecte a la reacció, podríem fer un llibre sobre els motius pels quals hem o estem reaccionant tard. Sóc de la convicció que qualsevol canvi que impliqui una modificació en els nostres hàbits, d’entrada crearà un rebuig. El canvi climàtic és també un fenomen que es manifesta de manera progressiva, i sovint hi ha gent que no el percep com un perill, especialment aquells que viuen en el curtterminisme, com la classe política o els directius de les grans corporacions. Tot plegat ha fet que canvis que es podrien haver aplicat des de fa un parell de dècades de manera progressiva, ara els haguem de fer a correcuita si volem estabilitzar el sistema climàtic a mitjà termini i no abocar-nos a un futur molt incert.

P.- Molts d’aquests “fi del món conegut” comencen amb les variacions dels corrents marins i quan parlem de

Marc Prohom