"Cal treballar en varietats més resilients a les altes temperatures"

tura global des del segle XIX en 1,2ºC, canvis en els patrons de precipitació, un increment de la fusió del gel emmagatzemat als pols i, conseqüència d’aquest fet, una modificació de la dinàmica dels corrents marins, que tot just s’està començant a detectar. El clima és un sistema de molts elements íntimament relacionats, i on tot influeix sobre tot. La humanitat ha modificat l’equilibri d’aquest sistema, i l’està tensionant com mai abans s’havia fet.

P.- Fins fa poc, els meteoròlegs no volien parlar de canvi climàtic, sinó de cicles. Ja no són cicles?

R.- Jo diria que entre els meteoròlegs i climatòlegs hi ha un consens general des de fa algunes dècades que el canvi climàtic és una realitat. El dubte existia en determinar què era atribuïble al canvi climàtic i què a la variabilitat o als cicles naturals. És molt complicat fer aquests càlculs, perquè la complexitat del sistema climàtic és enorme i es requereix d’una gran capacitat de càlcul per a què els superordinadors puguin representar fidelment el clima de la Terra. Malgrat tot, és evident que els cicles naturals no poden explicar els canvis tan profunds que està experimentant el sistema climàtic.

P.- Els científics parleu d’un punt de no retorn. Quines són aquestes afectacions que no es podran revertir?

les temperatures sempre fem referència a l’evolució de la temperatura marina. Per què?

R.- El canvi climàtic que estem patint té un origen clar: l’in- crement de la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle a la nostra atmosfera, com a conseqüència d’haver cremat combustibles fòssils (petroli i gas) sense aturador des de mitjans del segle XIX. Aquesta modificació tan ràpida de la composició de l’atmosfera és el que ho desencadena tot: increment de la tempera- ➜

R.- Un punt d'inflexió o de no retorn és el punt en què els petits canvis esdevenen prou significatius per provocar un canvi més gran i crític, que pot ser brusc, irreversible i provocar efectes en cascada. Els darrers informes de l’IPCC suggereixen que es podrien assolir punts d'inflexió entre 1°C i 2°C d'escalfament, en el punt on som ara, entre ells l’increment del nivell de l’aigua del mar. Malgrat tot, no hi ha consens científic en indicar com de lluny o a prop estem d’un punt d’inflexió. És evident que ens hi acostem, però no es coneix quan es produirà.

P.- Hi ha aquella frase d’“els petits canvis són poderosos”. La gent per si mateixa pot mitigar el canvi?

R.- El primer pas per solucionar un problema és admetre que el tens. En aquest sentit, crec que cada cop hi ha més consciència que el canvi climàtic és el principal problema que afrontem com a humanitat, especialment entre els més joves. Tecnològicament, cada cop hi ha eines més eficients per fer la transició d’energies basades en els combustibles fòssils a energies renovables. Ara bé, només amb un canvi de tecnologia no n’hi ha prou; cal impulsar un canvi d’hàbits i de comportament, i aquí sí que cadascú pot fer un pas endavant, impulsant canvis en els models de mobilitat, de consum alimentari, de consum energètic...

P.- Per què no hi ha lleis més restrictives?

R.- Les lleis es canvien o regulen quan els governs se senten empesos a fer-ho. I per això cal pressió social i que els polítics no hagin d’amagar el cap sota l’ala. El nostre vot és més poderós del que sembla i ara més que mai cal votar a consciència.

P.- Hi ha negacionistes pel que fa al canvi climàtic. Suposo que les grans corporacions són darrere d’aquestes opinions...

R.- Afortunadament, cada cop és un grup més reduït i residual, però encara prou poderós. Certament, les grans corporacions que han impulsat un model de creixement expansiu i basat en el consumisme s’han vist amenaçades pels canvis que implica fer front al canvi climàtic. Ells voldrien estirar el xiclet fins al final i posaran pals a les rodes als canvis que necessàriament s’han de dur a terme..., i com més triguem, més costós serà aquest canvi. Tot i això, aquests grans grups empresarials estan veient negoci en la transició cap a un model energètic verd, i cada cop hi ha més inversió en recerca. Això és bo per una banda, però pot perpetuar el model empresarial que en certa forma ens ha dut on som ara. Cal estar-hi ben alerta.

P.- Quines activitats o pràctiques són les que tenen més impacte en el canvi climàtic? S’ha demonitzat l’activitat agrària i sobretot ramadera, amb raó?

Cal reivindicar el paper agrícola com a fixador del CO2, evitant que arribi a l'atmosfera

R.- La crema de combustibles fòssils és la principal causa de l’escalfament global. Aquelles activitats econòmiques que s’han basat en el consum d’aquesta font energètica per créixer, en són les principals causes. El 24% de les emissions globals provenen de l’energia consumida pel sector industrial, el 17% prové de l’energia utilitzada a les llars i als comerços, el 16% del transport i un 12% provindria de l’activitat agrícola. Però sovint s’oblida que l’agricultura també actua d’embornal, és a dir, com a fixador del CO2, evitant que arribi a l’atmosfera. I cal reivindicar aquest paper.

P.- Què pot millorar el camp per frenar el canvi climàtic?

R.- Penso que l’agricultura ha de tenir un paper fonamen- tal en el futur immediat, potenciant el seu valor com a fixador del carboni atmosfèric. Només un exemple. Un conreu d’oliveres captura tres vegades més carboni que un bosc de pi blanc. Això cal valoritzar-ho. L’IRTA ha fet estudis molt precisos sobre què pot fer l’agricultura per ser més resilient al canvi climàtic. La “Guía de buenas prácticas agrarias CARBOCERT” recopila les millors pràctiques per quantificar i millorar el segrest de carboni en sòls agrícoles i estructures llenyoses de sis cultius: olivera, ametller, blat, cítrics, vinya i arròs. Entre les pràctiques que afavoreixen el segrest de carboni hi ha incorporar les restes de poda o del cultiu al sòl, o bé llaurar el mínim o, fins i tot, no llaurar. Malgrat tot, el ritme d’increment tèrmic que es- tem experimentat és tan accelerat que alguns conreus hauran de moure’s per cercar condicions climàtiques més favorables.

P.- Aquest any hem tingut la gelada tardana més intensa des de fa 40 anys; aquest maig hem batut un rècord històric de temperatures altes; cada cop les hores de fred es redueixen i els arbres broten abans. Això continuarà?

S’empitjorarà?

R.- La principal conseqüència del canvi climàtic és l’increment generalitzat de la temperatura, i això està succeint des de fa dècades i continuarà incrementant-se en les properes. Ara bé, això no treu que es continuïn produint episodis freds, tendint a fer-se menys freqüents i intensos, però no desapareixeran. Malgrat tot, en un context d’escalfament, la floració dels conreus tendeix a avançar-se i aquest fet els fa més exposats a fredorades que puguin donar-se al març o a l’abril.

P.- Quins increments de temperatura s’estan donant?

R.- Com dèiem anteriorment, la temperatura mitjana a Catalunya s’ha incrementat en 1,8ºC des de mitjans segle XX. Aquest increment s’està notant especialment a l’estiu, on tenim un augment ja de 2,5ºC respecte a aquest mateix període. I si observem què passa amb la temperatura diürna (màxima) i nocturna (mínima), veiem que l’augment tèrmic és més evident sobre la temperatura màxima. Aquesta tendència també es tradueix en un increment dels extrems càlids:

Incorporar les restes de poda al sòl o llaurar el mínim ajuden al segrest de carboni ➜ dies de calor (màxima superior a 30ºC) o nits tropicals (mínima superior a 20ºC), entre altres. Un exemple, a la dècada de 1950, la ciutat de Lleida registrava una mitjana d’11 nits tropicals al llarg de l’any; ara la mitjana és de 25 nits tropicals.

P.- Fa anys que hi ha la percepció que les ventades són cada cop més freqüents. Hi ha dades?

R.- Doncs no hi ha evidències que això s’estigui produint. La xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques de l’SMC, amb prop de 190 estacions repartides per tot Catalunya, i que en molts casos ja superen els 20 anys, no ho constata. Certament, però, es tracta d’una variable molt influenciada per factors locals i, a més, la instrumentació (els anemòmetres que mesuren la velocitat del vent) ha anat canviant molt en els darrers anys, fent-la molt més fiable actualment. Aquestes circumstàncies fan que haguem de ser molt curosos en l’anàlisi de les dades (la seva qualitat i homogeneïtat), aspecte que s’està abordant a l’SMC.

P.- Quines zones patiran més el canvi climàtic?

R.- A Catalunya, des del punt de vista tèrmic, les projeccions de canvi climàtic indiquen que tot el país patirà un increment similar quant a ritme i magnitud, almenys en els propers 30 anys (horitzó 2050). Sí que l’àmbit pirinenc seria el més afectat, amb augments que a mitjans segle XXI podrien ser de fins a 2ºC o 3ºC respecte de la mitjana actual. Pel que fa a la precipitació, la incertesa és molt més gran. Tot indica, però, que, en general, disminuirà la precipitació en un 10% de mitjana cap a 2050.

P.- Com de de pressa passarà tot això? Tu i jo ho veurem?

R.- De fet, ja ho estem veient, i ho estan notant les espècies vegetals i animals. La brostada de moltes espècies ja s’ha avançat. A la Serra d’Almos (Ribera d’Ebre), per exemple, on hi ha registres fenològics continus des del 1971, ja ha experimentat un avançament de més de 10 dies en la floració de la vinya o l’albercoquer, i l’arribada de les orenetes s’ha avançat en més de 20 dies. Una altra dada ben visible: el nivell de l’aigua del mar ha pujat en 10 cm (mig pam!) des de 1990, amb dades de l’observatori de l’Estartit (Baix Empordà). El canvi climàtic ja és aquí i continuarà amb nosaltres moltes dècades. Dependrà de nosaltres, de si fem els deures i reduïm dràsticament les nostres emissi-

Pregunta.- Quina és la teva fruita preferida? En quin moment del dia la consumeixes?

Resposta.- Ara que estem a ple estiu, la fruita dolça és una de les meves passions. La síndria i el meló estan al capdamunt de la llista de preferències, i també les cireres. Però al ons, que aquest ritme s’acceleri encara més o quedi més controlat. És a les nostres mans.

P.- Pensant la Catalunya fruitera de l’any 2100, hauríem de començar a treballar amb varietats adaptades a quin clima?

R.- La Catalunya de 2100 serà de manera evident més càlida que l’actual, i amb una pluviometria menor a l’actual i més variable. Per exemple, s’han fet estudis que projecten que Barcelona tindrà a finals de segle una temperatura propera a la d’Alger. En aquest context, cal treballar en sistemes de reg més eficients, i en varietats que siguin més resilients a condicions d’altes temperatures. Determinats fenòmens extrems seran més freqüents, especialment les sequeres i les onades de calor, que seran més persistents, intenses i extenses. No hi ha evidències clares que s’incrementin també episodis de precipitació intensa. En aquest llarg de l’any consumeixo fruita a diari, per dinar i sopar, i intento ser conseqüent i consumir fruita de temporada, evitant exotismes. punt hi ha força incertesa.

P.- Menjar fruita va a favor o en contra del canvi climàtic?

R.- Diria que menjar fruita de proximitat i de temporada va molt a favor de combatre el canvi climàtic, perquè ajudem els productors locals i disminuïm l’empremta de carboni lligada al transport dels aliments. És un d’aquells petits canvis que tots podem aplicar al nostre dia a dia, i sense massa esforç.

P.- Què et sembla el canvi de nom del Departament d’Agricultura a Acció Climàtica. És una avís que sense accions concretes no hi haurà agricultura, ramaderia, pesca, alimentació....?

R.- El 2019 el Govern va declarar l’Emergència Climàtica, un primer pas per evidenciar la gravetat del problema. La creació del departament i la inclusió del terme Acció Climàtica va serne una conseqüència. Però, evidentment, amb una declaració o un canvi de nom no en fem res. Cal fer un desplegament de polítiques eficients de mitigació i adaptació. Catalunya està molt enrere en la creació d’un sistema energètic basat en fonts sostenibles, i en aquesta línia cal actuar-ho urgentment, i penso que s’hi comença a treballar seriosament. És evident que tot el sistema agroalimentari català està molt exposat al canvi climàtic, i pateix en primera línia les seves conseqüències. Ara bé, la solució no vindrà del que es pugui impulsar des d’un departament; cal un enfocament holístic i que el component “canvi climàtic” estigui present en qualsevol actuació de tot govern.

P.- Amb tota la informació que tens, pots dormir per les nits?

R.- La nostra tasca a l’SMC és proporcionar la millor informació possible sobre l’estat del clima a Catalunya per tal que es puguin impulsar polítiques d’adaptació eficients. És a dir, fer una diagnosi acurada de la situació. Crec que ho estem aconseguint, i això em tranquil·litza. El que no em deixaria dormir seria no ser conseqüents amb aquest mandat. Això no treu que les dades siguin preocupants i que sentis temença pel futur que deixem als nostres fills. La bona noticia és que disposem d’eines per revertir aquest escenari. Aprofitem-les!