Vadefruita núm.34 by Vadefruita

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 34 · GENER DE 2022

Afrucat celebra la Convenció anual C

CMY

Instal·lacions per la màxima frescor Tel. +34 973 202 441 · info@ilerfred.com

CONEIXES LES IMPLICACIONS DEL CIBER RISC?

Assegurances Industrials Assegurances de Crèdit Assegurances de Responsabilitat Civil Avaria de maquinària Assegurances de Circulació

Més d’un mil·lió d’assegurats ens avalen OFICINA MOLLERUSSA Plaza de la Sardana 2 25230 - Mollerussa Tel. 973 603 463 Fax: 973 710 563

OFICINA BARCELONA Calàbria 267, 3r C 08029 - Barcelona Tel. 902 223 902

TREBALLEM AMB LES PRINCIPALS ENTITATS D'ASSEGURANCES

Enginyeria d’assegurances per a l’empresa. Som experts en el sector agroalimentari www.asurbrok.es

Registre especial de Corredories d'Assegurances . Clau J-0015. Tenim contratada la assegurança de Responsabilitat Civil i disposem de capacitat financera segons legislació vigent.

ASSEGURA’T! PODRIA SER PITJOR QUE UNA PEDREGADA

CONTINGUT

Afrucat organitza de nou la Convenció

Després d'un any de recés obligat per la pandèmia, Afrucat va organitzar de nou la seva Convenció anual el passat mes de novembre sota el títol de Transformacció, joc de paraules amb Transformació i Acció. Aquesta dotzena edició de la trobada de socis de l'associació va tenir lloc al Centre de Cultures Transfronteres de la Universitat de Lleida i va culminar en un sopar per a 300 persones a l'edifici de les H ® 11 a 14 del Parc Tecnològic i Agroalimentari de Lleida.

El consum de fruita repunta a les llars l'any 2020 en època de pandèmia Les dades estadístiques mostren que l'any 2020 va trencar la tendència negativa del consum de fruita a les llars espanyoles gràcies al creixement registrat durant la pandèmia. L'única tipologia de llar on no va créixer el consum va ser la de les parelles joves ® 16 a 17 sense fills.

Montse Baró és la gerent de la firma Baró i Fills d'Albatàrrec

Montse Baró assumeix la presidència d'Afrucat en substitució de Torres La Convenció anual del passat mes de novembre va ser el primer acte oficial de Montse Baró com a nova presidenta d'Afrucat en substitució de Francesc Torres. Baró vol donar a conèixer la feina que ®4a8 es fa des de l'associació.

La importació de pomes genera a Espanya deu milions de quilos anuals de CO2 Espanya importa 200.000 tones de poma anuals. El trànsit de camions que això suposa provoca cada any unes emissions de 10 milions de quilos de CO2, mentre que el consum de pomes espanyoles ® 9 a 10 implica una petjada gairebé nul·la.

L'acte inaugural de la jornada tècnico-econòmica de la poma

Torroella de Montgrí torna a acollir Pomatec, la jornada dedicada a la poma El cinema Montgrí de Torroella de Montgrí va ser l'escenari de la darrera edició de Pomatec, que va ser presencial després de l'any d'aturada ® 20 a 23 per la pandèmia.

Presidenta: Montse Baró · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Direcció comercial: Afrucat · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón; Mercè Gispert i Valentina Mompeó i Massachs · Coordinació: Afrucat · Disseny, maquetació i impressió: Norpint S.L. · Arxiu fotogràfic: Afrucat, Mònica Carrera, Genaro Massot i Montse Serenó · Redacció: Carrer del Corregidor Escofet, 64 · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · E-mail: marqueting@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

L'ENTREVISTA

Montse Baró Presidenta d'Afrucat

"Estem en un sector que ho té tot de cara"

ontse Baró, diplomada en Administració i Direcció d'Empresas per ESADE i màster per aquesta mateixa institució, és gerent de la firma Baró i Fills d'Albatàrrec (fundada l'any 1962 pel seu avi, Emilio Baró) i nova presidenta d'Afrucat, l'Associació Catalana de Productors de Fruita. Pregunta.- Ets filla i neta d’empresaris de la fruita. En quin moment decideixes continuar a l’empresa familiar? Resposta.- Jo ho he tingut sempre molt clar. Estic al sector des de molt petita. Totes les meves vacances d’estiu me les he passat al magatzem i sempre m’ha agradat molt. De fet, sempre ho esperava. Hi anava els dies de festa tot i que a casa em deien que no calia. També tenia molt clar que volia fer una carrera, i vaig marxar a estudiar a Barcelona.

"Les vacances les passava al magatzem i sempre m'ha agradat molt"

"A Afrucat hem d'explicar millor què fem i, segurament, fer les coses millor"

P.- Marxes a Barcelona a estudiar amb la idea de seguir o hi ha temptacions d’altres feines? R.- La veritat és que marxo i a Barcelona se m’obre un altre món. Res del que jo feia aquí tenia res a veure amb el que em planteja la carrera. Tot estava enfocat cap a multinacionals, molt més específic i compartimentalitzat. Jo ja sabia que marxava per tornar, i per això vaig triar una carrera d’administració d’empreses. P.- Tu has triat la gestió i el

teu germà la producció. No et vas sentir mai temptada pel camp? R.- Som tres germans. L'una va provar treballar al sector de la fruita i no li va convèncer. I el meu germà i jo ho vam tenir sempre molt clar. Jo també sabia que el meu dia a dia estava vinculat a la central. Sóc una persona molt sociable i m’atreu més la relació amb la gent. Al principi semblava que em decantava per la part més organitzativa de la producció, del magatzem, però a poc a

poc la part comercial ha esdevingut la meva tasca principal. P.- Les diferents generacions de la família Baró veieu el negoci de la mateixa manera o s’ha de consensuar el dia a dia? R.- El que jo he vist de la feina del meu pare no té res a veure amb com és el negoci ara. A l’època forta de principis de la fruita, els clients venien a comprar i no hi havia una tasca comercial de picar pedra per anar a vendre i defensar el teu pla de negoci. El pare estarà al peu del canó mentre pugui. Ell és un pagès-comerciant genuí. De dilluns a diumenge el seu cap sempre està al 120% pensant en el negoci. Ara mateix ell s’ha retirat de les decisions, tot i que hi és present aportant sempre les seves idees, i he de reconèixer que molts cop té raó. Ens deixa molt fer el nos-

tre camí. Al principi vam xocar en moltes coses, però més que res perquè el negoci, com t’he dit, ha canviat molt. Jo ho noto, sobre tot, amb la qualitat i homogeneïtat del producte que surt de central. Abans servia més tot i els defectes no importaven tant. Era més una època d’aprofitament. També ens hem trobat en la part de la gestió de les persones. Mon pare venia d’una generació en que gairebé tothom era cap i tenia un o uns treballadors al seu càrrec. Ara això ha canviat. La gent forma part d’equips on són un més i poden ser més o menys líders, però al final s’ha de cuidar molt més la persona i les relacions interpersonals. Una de les coses més difícils és aprendre a delegar. Abans, els negocis t'absorbien tots els dies de la setmana. Mon pare no entenia que, si un diumenge s’havia d’obrir la porta, no hi fos ell. Ara, nosaltres, tot i mantenir l’esperit d’empresa familiar, hem hagut d’aprendre a fer un equip. P.- Què implica treballar en una empresa familiar? R.- Implica que, moltes ➜

"Estic descobrint que cada cop hi ha més fruita bona de menjar" Pregunta.- Quina fruita t’agrada més? Resposta.- La que més m’agrada i que més consumeixo són les mandarines. Però també he de dir que consumeixo més fruita ara, de gran, que de petita. Estic descobrint que cada cop hi ha més fruita bona de menjar. P.- T’agrada algun plat cuinat amb fruita? R.- M’agrada cuinar bastant en general. En plats salats utilitzo força la poma, i en amanides, fruites diverses. El nou caqui vermell brillant, per exemple, que nosaltres fem aquí a Lleida, a la planxa està súper bo. P.- Si fessis una campanya de promoció, què faries? R.- No sóc una especialista, però penso que els anuncis emotius venen, els que toquen la fibra. Sobre tot, al gran consumidor que viu en una urbe

L'ENTREVISTA

➜ vegades, no saps diferenciar entre empresa i família, i això fa que el teu ADN sigui aquest. Els meus dinars, encertadament o desencertadament, van de fruita, de temes de camp, de central o del que sigui. També de cara al client, les coses canvien. Jo ara estic muntant un equipet comercial, però els clients volen acabar parlant amb mi. No perquè sigui millor ni pitjor, sinó perquè tenen la percepció que aquest punt més d’implicació, de decisió, recau en mi. I, de fet, no hi ha ningú més implicat en aquesta casa del que podem estar el meu pare, el meu germà o jo, o el meu marit, o el meu tiet, que també estan en el negoci. P.- Per què està en risc el relleu generacional i com ho podem canviar? R.- Hem d'esforçar-nos per a què treballar al sector fruiter sigui rendible. Ningú no vol sustentar una vida i una família amb un negoci en el que no saps si et guanyaràs la vida o t’arruïnaràs. No pots fer plans de futur. Un altre tema és que, tal i com estava muntat ser pagès, aquest punt de sacrifici avui en dia no és el que es valora. Avui en dia, la gent no vol diners; la gent vol temps. Amb un projecte familiar, el món de la fruita és complicat. Hem de fer que el negoci sigui rendible per a què valgui la pena quedar-s'hi. P.- Mirant deu anys enrere, que són els que tu més o menys fa que has acabat la carrera, trobem pocs anys bons per a la fruita. Treballes amb la idea que el proper any serà millor? R.- Al final, jo crec que això és una carrera de fons. L'important en aquest negoci és tenir un pla, una estratègia, i seguir-lo. No voler córrer més. Si mires històricament, a la nostra empresa hem anat creixent a mesura del que hem pogut anar paint i, sobre tot, tenir un lloc on voler arribar. Jo estic convençuda que, si arribem on volen anar, no tindrem competència. No parlo de ser els millors; parlo d’assolir les nostres fites particulars. Hem de ser conscients que, en aquest negoci, hi ha una part que alguns manegen millor que altres, que és l’atzar. Al final, tres campanyes com la de 2018 no les pot sobreviure ningú. Jo sóc molt jove, el meu germà és molt jove, i nosaltres veiem l’empresa com una empresa amb llarg recorregut. No ens hem posat aquí per estar-hi deu anys. P.- Quin és el vostre objectiu?

"L'important en aquest negoci és tenir un pla, una estratègia, i seguir-lo"

"Hem de menjar fruita perquè ens agrada i és bona. La fruita no és un medicament"

R.- L’objectiu de la nostra empresa és la qualitat, que la gent gaudeixi menjant-se la nostra fruita. Personalment, crec que l’argument de la salut està molt bé, però la salut no és suficient. Hem de menjar fruita perquè ens agrada i perquè és bona de menjar. La fruita no és un medicament. Crec que hem de defensar a mort l’origen de les nostres fruites, les hem de dotar de la màxima qualitat per a què no tinguin competència en el lineal, perquè

si la fruita és bona, la resta ens vindrà donada. P.- A la fruita hem pensat molt temps en associacions, fusions i col·laboracions, però només miràvem als del costat. Hem de mirar més endavant a la cadena de valor i començar a pensar en col· laboracions/aliances fermes amb la distribució? R.- De fet, aquest serà el meu segon pas com a presidenta d’Afrucat. Primer vull parlar amb

tots els socis, i després vull anar a veure les cadenes de supermercats perquè hem de mirar sinergies. Ells no deixen de ser el que hi ha entre nosaltres i el nostre client, que és el consumidor. Ells coneixen què vol i què compra el consumidor. El nostre client és la cadena, però qui compra al final és el consumidor. Hi hem de parlar i tenir-hi una bona relació, fer projectes en comú. Al final, podem fer un producte molt bo, però si la cadena no et compra la idea, et quedaràs a mig camí. També crec que hi ha una feina a fer sobre com el supermercat, en general, tracta la fruita als lineals. També hem de pensar que ara tenim tot un món online i hem de saber on està el límit o com extreure’n el millor d’aquest món per als nostres interessos. P.- Al món de la fruita s’ha de ser un bon pagès o un bon gestor? R.- Jo no veig una cosa sense l’altra. Si no hi ha bon producte, no hi ha projecte. Has de ser molt bon pagès en un negoci molt difícil, amb ingressos concentrats en pocs mesos que has de gestionar per tot l’any, amb la incertesa del que es cobrarà al final. Si ets un mal gestor, no tens un llarg recorregut. P.- Ets la presidenta més jove que es recorda en una associació de fruita. En què creus que pot ser diferent? R.- Potser va a caràcter. Almenys, les ganes, la il·lusió, el veure un objectiu a assolir, potser idees diferents... La joventut és més confiada i més donada a gaudir el present, potser menys catastrofista. Aquests dies que començo a voltar per diferents zones, fa goig parlar amb gent amb ganes i iniciatives. P.- Abans d’entrar a la junta, què era per a tu i per a la teva empresa Afrucat? R.- Potser a l’època del meu padrí estàvem més a prop de l’associació, perquè ell va ser un dels fundadors d’Asofruit. A l’època del meu pare potser estàvem una mica més lluny, tot i que ell era membre de junta d’Asofruit, i amb mi, quan vaig entrar a la Junta d’Afrucat, ens vam tornar a apropar. Aquest és un dels deures que tenim a Afrucat, explicar millor què fem i, segurament, fer coses millor. Per això ens hem d’apropar més al soci i veure què vol. Per als primers que hem de ser rellevants és per als socis. Sobretot, hem de treballar per a què tot el que fem siguin accions a les que l’associat hi vegi valor. P.- Per què costen tan ➜

L'ENTREVISTA

"Podem fer un producte bo, però si la cadena no et compra la idea, ets a mig camí"

"Els projectes col·lectius costen perquè ens costa cedir el control, la pèrdua d'identitat"

"Hem de fer un salt en la promoció del consum, d'apropar les ganes al consumidor"

"La circumscripció ens permet desenvolupar les normes per fer un producte més bo"

➜ els projectes col·lectius? R.- És una qüestió cultural i de caràcter. Ens costa cedir el control, la pèrdua d’identitat. Per això, també costa que hi hagi OPFHs grans, perquè, al final, el que volem és continuar sent nosaltres a nivell individual. P.- A què haurà de renunciar Montse Baró assumint la presidència d’Afrucat? A qui ha demanat un cop de mà per compaginar-ho tot? R.- Tinc una vida tan al límit que és difícil de respondre. D’entrada, a nivell familiar, les gran sacrificades són les meves filles, que encara són molt petites, i això m’ha obligat a delegar en la meva tribu familiar, que són els que m’ajuden, sobre tot la meva parella. Quan em van proposar el càrrec, la part laboral la vaig parlar amb el meu germà i amb el

meu pare, a veure com ho veien. Nosaltres som una empresa familiar que ens hem mantingut en la rereguarda i, tot i que la meva decisió és a títol personal, estic posant el nom de l’empresa al davant. En anys bonics és fàcil, però quan les coses són més difícils, no ho és tant. A més, comercialment, l’empresa depèn molt de mi, però sóc conscient que aprendre a delegar fa que la gent que està a la meva vora sigui molt més potent. Crec que aquest pas m’ajudarà a mi i al meu equip a ser millors. P.- Quins projectes d’Afrucat et motiven més? R.- Estem en un sector que ho té tot de cara, un producte saludable –tot va cap aquí–, és bo de menjar, i tenim una gran implicació laboral, de sacrifici, de servei al client.

Tinc clar que hem de fer un salt en la promoció del consum de fruita, d’apropar un altre cop el coneixement i les ganes al consumidor. Hem de seguir i impulsar encara més la promoció entre les noves generacions. El consumidor que tenim que més pot aprendre són els nens i les nenes. L’altre tema que ha d’acabar d’esclatar és l’aprofitament de la circumscripció econòmica. No ens poden limitar els projectes que necessiten recaptació. Tenim tot un altre ventall d’accions que es poden dur a terme i a mi m’interessen especialment totes aquelles normes que es poden desenvolupar i que ens han de dur a fer un producte cada cop més bo organolèpticament parlant. I jo crec que ningú ens dirà que no. Sobre tot, s’ha d’anar amb molta cura a l’hora de pren-

dre les decisions. P.- Es parla del canvi climàtic des de fa anys però sembla que la urgència s’accelera. Com ens afectarà com a productors? R.- Estem una mica amatents al canvi climàtic en sí. Antigels per combatre aquests freds en llocs on no hi havia problemes, malles per protegir-nos de les pedregades... I en tots aquests projectes ens ha d’acompanyar la rendibilitat. També és veritat que som dels sectors que menys dany produïm al medi ambient. Evidentment, tenim espai per millorar, però és que nosaltres ja fa temps que estem millorant. Any rere any ens estem restringit, cada cop amb certificacions més estrictes, i ens estem adaptant contínuament. No estem parlant de fer un salt d’avui a demà.

CAMPANYA PEL PRODUCTE NACIONAL

Les pomes que importa Espanya generen 10 milions de kg de CO2 L

a sostenibilitat és una assignatura pendent en molts sectors i el consum de fruites no n'és una excepció. Les dades ho diuen tot. Actualment, Espanya importa més de 200.000 tones de poma anuals, procedents de França, Itàlia, Portugal o Polònia. Per poder portar-les al nostre territori, calen uns 10.000 camions que generen uns 10 milions de quilos de CO2. En canvi, segons dades d'Afrucat, la producció i el consum de pomes nacionals emet gairebé la mateixa xifra de gasos d'efecte hivernacle que els que capten els mateixos arbres, per la qual cosa la petjada de carboni és pràcticament nul·la. Manel Simon, director general d'Afrucat, afirma que “hi ha per endavant una oportunitat única de canviar els hàbits i prioritzar el que és local. A Espanya disposem de zones geogràfiques amb excel·lents condicions climàtiques que produeixen les pomes i peres més dolces del mercat, cosa que permet donar resposta a les demandes del consumidor. Actualment, el 70% de la població es decanta per aquest tipus de fruites”.

Joan Serentill i Manel Simon van donar a conèixer les dades mediambientals associades a la importació de pomes

En el cas del consum de poma nacional, la petjada de carboni és pràcticament nul·la

Poma també més cara A més de les conseqüències mediambientals que suposa la importació de pomes, comprar pomes produïdes fora d'Espanya té un preu superior a consumir les nacionals. Per exemple, en el cas de les

Roda de premsa a Afrucat per explicar les dades als mitjans de comunicació

pomes Golden, les importades costen aproximadament 3€/kg, mentre que les espanyoles surten a 1,5€/kg. A la resta de les varietats passa el mateix. Les Gala o les Fuji també tenen una diferència de preu signi- ➜

CAMPANYA PEL PRODUCTE NACIONAL

Dos fotogrames del vídeo 'No es por ti, es por mí", on un jove trenca la seva relació amb la poma d'importació perquè li preocupa el seu futur

➜ ficativa, 2€/kg enfront 1,5€/ kg, i 2,5€/kg envers 2€/kg, respectivament. Es tracta d'unes dades alarmants, tot i que, segons Joan Serentill, president del Comitè de Pera i Poma de la Federació Espanyola d'Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flors i Plantes vives (FEPEX), “és possible canviar aquesta situació i fomentar nous hàbits de consum centrats en el producte local. Avui dia, a Espanya produïm 500.000 tones de poma. Per això, el consumidor té la possibilitat de prioritzar el consum nacional d'aquesta fruita en lloc de la d'importació”.

Serentill assegura que el consumidor pot prioritzar la compra de poma espanyola

"No es por ti, es por mi" és un vídeo que du a la reflexió sobre el consum de fruita

Alhora, Serentill afegeix que "en els propers anys, aquest paradigma canviarà gràcies a l'aposta dels productors locals a incrementar el nombre de plantacions i qualitats amb les varietats més noves del mercat”. Així, prioritzar els productes lo-

cals és essencial per resoldre aquesta problemàtica. De fet, la conscienciació sobre l'alimentació saludable i la preocupació per l'impacte mediambiental han augmentat en els darrers anys. Consumir productes locals no només contribueix a disminu-

ir l'impacte ambiental, sinó que també ajuda a millorar la situació social i econòmica del nostre entorn, generant ocupació de qualitat i cuidant i preservant el nostre territori. Amb l'objectiu de sensibilitzar el consumidor envers el consum local es va llençar una sèrie de minivídeos per a les xarxes amb el claim final de "Fíjate en el orígen". El que va tenir més repercussió va ser el protagonitzat per un jove que simulava trencar una relació de parella, fins que s'acabava descobrint que amb qui trencava la relació era, realment, amb la poma d'importació, i ho feia mirant pel seu propi futur.

Una animació mostra que la poma de proximitat té una emissió mínima de CO2

Un petit exercici que analitza les emissions de la poma de proximitat envers les de la poma d'importació s'ha plasmat en un vídeo d'animació que reivindica la sostenibilitat de la poma nacional, amb una emissió de CO2 a l'atmosfera gairebé nul·la enfront els 10 milions de quilos de CO2 que s'emeten amb les pomes que importa Espanya cada any, majoritàriament de França i Itàlia.

Fotogrames del vídeo sobre l'empremta de carboni de les pomes d'importació envers les pomes locals

12a CONVENCIÓ ANUAL

Afrucat aplega els seus socis sota el lema de 'Transformacció' La Convenció Anual es va celebrar aquesta vegada a l'auditori del Centre de Cultures Transfrontereres del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida

frucat va celebrar el passat dia 5 de novembre la seva Assemblea General, durant la qual es va fer efectiu el relleu a la presidència. Montse Baró Vilà, gerent de Baró e Hijos, va prendre possessió del càrrec de presidenta d’Afrucat pels propers quatre anys, rellevant el fins ara president, Francesc Torres, que continuarà a la junta de l’associació representant la cooperativa de segon grau ACTEL. Montse Baró va agrair "la implicació i la gran feina feta per Francesc Torres en aquests gairebé cinc anys, en els quals sempre ha treballat pel bé comú”, i es va mostrar il·lusionada pel repte acceptat i amb moltes ganes de treballar, d'aportar i, sobre tot, d’escoltar el sector i fer- ➜

El públic va seguir amb atenció les dues ponències que es van programar en la jornada de la Convenció

Ampli catàleg de productes fitosanitaris i nutricionals

Gestió integral de la producció vegetal

Sistemes alternatius de lluita Assessorament en gestió integrada de plagues Assessorament en producció ecològica i residu zero Implantació de protocols de qualitat Serveis personalitzats a la mida de les explotacions Equip qualificat (tècnic, administratiu i logístic)

c/Afores s/n · 25172 Montoliu de Lleida · Tel. (+34) 973 72 02 69 · agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

12a CONVENCIÓ ANUAL

Montse Baró

Francesc Torres

Manel Simon

Miquel Pueyo

Carmel Mòdol

Ferran Accensi

➜ lo partícip de la nova etapa. Segons la nova presidenta d'Afrucat, el sector fruiter afronta un futur amb grans reptes, però també amb grans oportunitats, i es va mostrar convençuda de la capacitat d’adaptació al canvi que té el sector fruiter, tot destacant la passió “que tenim pel que fem". L'Assemblea General va tenir lloc hores abans de la 12a convenció anual d'Afrucat, que tornava a ser presencial a l’Auditori del Centre de Cultures Transfrontereres del Campus de Cappont després de l'aturada per la pandèmia l'any 2020. El lema d'enguany va ser Transformacció, jugant amb les paraules transformació i acció, tot incentivant els assistents a seguir innovant, adaptant-se i transformant-se. L’acte inaugural va comptar amb les intervencions de la nova presidenta, Montse Baró; del president sortint, Francesc Torres; i del director general d'Afrucat, Manel Simon, acompanyats per autoritats com l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el secretari d’Alimentació del Departament d’Agricultura, Carmel Mòdol; el subdelegat del Govern central, José Crespín; i el vicepresident de la Diputació, Ferran Accensi. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va apuntar que “l’agricultu-

José Crespín

ra és un sector estratègic per la sobirania, el medi ambient i l’activitat econòmica del país”, i va afirmar que “cada pagès que desapareix o no segueix el projecte, no deixa de ser un fracàs pel conjunt de la societat, ja que aquesta és una figura d’equilibri, que és escassa i que no es pot improvisar ni reemplaçar fàcilment”. Pueyo va expressar l'objectiu de la Paeria de defensar "el consum de fruita de proximitat” i va comprometre la col·laboració de l'Ajuntament perquè "el futur de l’agricultura i les condicions de vida dels pagesos i ramaders, són un dels reptes del segle XXI”. Per la seva banda, el vicepresident quart de la Diputació de Lleida, Ferran Accensi, va assegurar que el sector agroalimentari representa per aquestes terres “la transformació econòmica i social més important que han experimentat”, mentre que la fruita ➜

Sopar de gala amb 300 persones en un edifici del PCiTAL de Gardeny El sopar de gala amb el qual va cloure la Convenció va tenir lloc a l’edifici de les “haches” del PCiTAL de Gardeny, que va acollir gairebé 300 convidats. La festa va estar amenitzada per la jove cantant, compositora i intèrpret Mariona Escoda. Com sempre, hi va haver moltes sorpreses. La primera, el “photocall” que rep els convidats. Aquest any, un reng d’arbres fruiters envoltat de dos arbres gegants de cartró, una decoració sostenible en la línia

de treball del nostre sector. La següent es trobava a la taula, un calendari d’advent on l’atzar et podia portar sort en forma de bombó o bé en forma de butlleta per entrar al sorteig d’una escapada per Europa o de dues estades nacionals de cap de setmana. En acabar el sopar, des d'Afrucat es va voler obsequiar l’expresident, Francesc Torres, per la tasca desenvolupada durant els seus anys al capdavant de l'associació.

12a CONVENCIÓ ANUAL

Inés Torremocha i JM Mulet van protagonitzar les dues ponències de la Convenció d'Afrucat

L'Assemblea General va tenir lloc hores abans de la Convenció al mateix edifici del Campus de Cappont de la UdL

➜ dolça és un motor econòmic per la seva capacitat de “generar activitat”. La jornada tècnica de la Convenció va comptar amb la participació de JM Mulet, bioquímic, catedràtic, escriptor i divulgador científic, qui va protagonitzar una

ponència sobre la desinformació en l’alimentació. Mulet va posar en valor els sectors agrícola i ramader envers les crítiques que rep des de l’exterior, reivindicant el seu paper com a pioner en la tecnologia i responsable de nodrir el planeta.

La segona ponència va ser a càrrec de la professional de la venda, coach i formadora Inés Torremocha, qui va recordar als assistents que la vida és venda i que l’actitud amb la qual afrontem el dia a dia ho és tot en els negocis i en el terreny personal.

Els assistents van rebre el calendari i l'agenda d'Afrucat, dedicats a deesses Els assistents van rebre el calendari i l’agenda que ha dissenyat Afrucat per a socis i col· laboradors i que giren al voltant de les deesses venerades per diferents civilitzacions i que representen la Terra, la fertilitat i la natura. Hi tenen un paper destacat la Gaia, deessa grega que simbolitza la creació i el naixement de la vida enfront el Caos; les deesses nòrdiques encapçalades per Nerthus, representant de la Terra i mare de Thor; la deessa oriental Houtu, que combina vessant femení i masculí; o la quítxua Pachamama, mare còsmica.

CMY

La importació de pomes implica més emissions de CO2

Les millors varietats de fruita d'os, de poma, de pera i d'ametlla Préssec pla

PERLA

Nectarina plana

SMERALDA

ELLIOT

MAKAKO®

GENEVA®

SUBLIM

Pera

Ametlla

Varietats sota llicència i autorització de Eurosemillas, Domaine de Castang, CIV, FruitFutur, Europa Fruit Tree Rootstocks i CBAS-CSIC

Poma

Portaempelts

Ctra. del Palau a el Poal s/n 25243, El Palau d'Anglesola, Lleida, España

973 71 14 00 certiplant.com info@certiplant.com

dades xifres Les llars de retirats, on més creix el consum de fruita, i entre parelles adultes sense fills ho fa la brioixeria

Parelles joves sense fills

Parelles adultes sense fills

Parelles joves amb fills petits

Parelles joves amb fills mitjans

Fruita fresca

12,9%

4,3% Brioixerria/Pastisseria/ Galetes

Brioixerria/Pastisseria/ Galetes

4,4%

Les dades de 2020 mostren que on creix més el consum de fruites fresques respecte a l'any anterior és en el grup de retirats, mentre que la brioxeria s'incrementa especialmente entre les parelles adultes sense fills (+11,7%). L'únic grup on baixen tots dos consums és el de les parelles joves sense fills.

11,1%

5,8% Brioixerria/Pastisseria/ Galetes

11,7%

Brioixerria/Pastisseria/ Galetes

7,2%

3,6%

El consum de fruita repunta l'any 2020

es dades de consum a Espanya entre 2010 i 2020 mostren que la ingesta de fruita només és superior a la de productes de brioixeria en les llars integrades per parelles joves amb fills mitjans o bé per retirats. Entre aquests últims, aquesta circumstància s'ha donat l'any 2020 per primer cop des de 2014. Entre les parelles joves amb fills mitjans, en canvi, sempre ha estat superior el consum de fruita, però la diferència es va escurçar significativament el 2020.

La comparativa de les gràfiques reflecteix, però, que la tendència descendent del consum de fruita que es registrava en els darrers anys es va trencar l'any 2020 en la majoria de tipologies de llars, tot coincidint amb l'increment de la venda de frescos durant l'estat d'alarma. L'única tipologia de llar en la qual no es va donar aquest increment va ser en la de les parelles joves sense fills, on el consum tant de fruita fresca com de brioixeria decau en paral·lel en els darrers tres darrers anys.

Parelles joves sense fills

Fruita fresca

Brioixeria/pastisseria/galetes

Parelles adultes sense fills

Fruita fresca

Brioixeria/pastisseria/galetes

Parelles joves amb fills petits

Fruita fresca

Brioixeria/pastisseria/galetes

Parelles joves amb fills mitjans

Fruita fresca

Brioixeria/pastisseria/galetes

Parelles joves amb fills grans

Fruita fresca

Brioixeria/pastisseria/galetes

Parelles joves amb fills grans

Llars monoparentals

Joves independents

Adults independents

Retirats

Fruita fresca

Fruita i verdura

9,7%

0,8%

Brioixerria/Pastisseria/ Galetes

6,1%

10,9%

14,6%

15,3%

Brioixerria/Pastisseria/ Galetes

8,1%

9,5%

% diferència 2020 vs 2019

Llars monoparentals

Fruita fresca

Brioixeria/pastisseria/galetes

Adults independents

Fruita fresca

Joves independents

Fruita fresca

Brioixeria/pastisseria/galetes

Retirats

Fruita fresca

Brioixeria/pastisseria/galetes

JORNADA TÈCNICO-ECONÒMICA DE LA POMA

La poma en temps de la PAC i d'un nou consumidor postpandèmia C om havia estat tradicional fins que la pandèmia va obligar a suspendre l'edició de l'any 2020, Torroella de Montgrí va acollir el passat 26 de novembre una nova edició presencial, la 21a, de la Jornada Tècnico-Econòmica de la Poma, Pomatec, que aquesta vegada tenia com a novetat un nou escenari, el cinema Montgrí del municipi. Pomatec va tornar a ser punt de trobada del sector de la poma per analitzar on és i com avança la producció i si ho fa a ritme d’altres variables, com el consum, el preu, l’exportació i la resta de la producció. La inauguració de la jornada va ser a càrrec de l'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, i de la presidenta d'Afrucat, Montse Baró, acompanyats dels representants del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAAM) i de la Diputació de Girona.

Elisenda Guillaumes durant la seva ponència a Pomatec, que aquesta vegada va tenir lloc al cinema Montgrí de Torroella

Producció sostenible La primera ponència estava dedicada a analitzar La nova PAS, producció agrària sostenible, un pas més enllà de la producció integrada, a càrrec de la directora general del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Elisenda Guillaumes. L'evolució de la Producció Integrada (PI) a Producció Agrícola Sostenible (PAS) ha suposat més de dos anys de feina –va explicar Guillaumes– amb l'objectiu que la cadena alimentària a Catalunya "tingui un impacte mediambiental neutre". Segons la directora general del DAAM, la Llei d'Agricultura Sostenible ha de permetre el progrés de les explotacions agràries cap a la sostenibilitat per tal que "el cent per cent de les explotacions d'aquest país" puguin ser certificades com a sostenibles l'any 2030, d'acord al repte que s'ha marcat el Departament.

La nova PAC

Per la seva banda, Tomás García Azcárate, economista agrari especialitzat en política agrària comuna i mercats agraris, va parlar de La PAC i els ecoesquemes. Reflexions estratègiques i dubtes raonables, tot comptant tam-

Jordi Camps, diputat provincial a Girona

Després d'un any absència pel coronavirus, Torroella va tornar a acollir Pomatec bé amb la intervenció del subdirector general de Gestió i Control d'Ajuts Directes del DAAM, Valentí Marco, qui va parlar també de l'arquitectura verda i del Pla Estratègic de la PAC. Azcárate va desgranar el concepte d'agricultor actiu i va apuntar que les hectàrees plantades amb fruites i hortalisses podrien entrar en el sistema de la PAC, rebre ajudes bàsiques i participar

Jordi Colomí, alcalde de Torroella

Acció Climàtica vol que tota la producció agrícola sigui sostenible l'any 2030 en els ecoesquemes.

El nou consumidor La responsable d'AECOC Shopper View, Marta Munné, va dedicar la seva intervenció a analitzar El consumidor post-Covid, un desconegut? El comprador de fruites i verdures d'enfront a un nou escenari. Després d'explicar que Shopper View és l'eina

Montse Baró, presidenta d'Afrucat

d'AECOC per dur a terme estudis col·laboratius amb la participació de diferents empreses, la ponent va donar a conèixer els resultats d'una enquesta duta a terme entre el 28 de juny i el 12 de juliol de 2021, amb 1.004 entrevistes a persones de 20 a 70 anys, consumidores de fruites i hortalisses. Marta Munné va explicar que un 31% dels enquestats consumeix ara més fruites i un 29% més hortalisses que abans de la pandèmia. Els conceptes que més influeixen en la compra de fruites i hortalisses són el preu/kg (68%), la temporalitat (65%), l'aspecte (59%) i l'origen (44%). Aquests resultats van associats a canvis en les prioritats de compra arran del Covid-19: un 73% planifica més les com- ➜

JORNADA TÈCNICO-ECONÒMICA DE LA POMA

El president nacional de poma i pera de FEPEX i vicepresident d'Afrucat, Joan Serentill, va moderar la taula rodona de Pomatec

Vincent Guérin, de Pommes Poires

➜ pres, un 66% procura ferles en un únic establiment i un 51% intenta fer les compres més de pressa. A més, el 35% creu que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat amb la pandèmia i un 28% pensa que anirà a pitjor en els propers mesos. Per això, el 55% de les persones entrevistades busca ara més promocions i un 55% mira més el preu que abans de la pandèmia. Malgrat la importància del preu, un 63% dels enquestats assegura que busca la qualitat més que abans, i entre aquests aspectes destaquen el punt òptim de maduració (38%) i el calibre (32%). Una preocupació important entre el nou consumidor és la sostenibilitat. Segons l'estudi de Shopper View, un 61% dels enquestats –principalment dones– té més en compte aquesta qüestió, fins al punt que el 70% es decanta per marques que aposten per la sostenibilitat en els seus envasos i productes, un 48% valora els

Fabio Zanesco, director comercial de VIP

Josep Maria Cornell, de Girona Fruits

La fruita es podria beneficiar dels ecoesquemes que contempla la nova PAC

La sostenibilitat, la qualitat, el preu i la marca, prioritats entre els consumidors

productes de proximitat, de productors locals, i un 33% demana productes bioecològics. En aquest sentit, un 57% dels entrevistats reconeix que conèixer la marca li aporta confiança sobre la qualitat del producte, i un 74% reclama més informació sobre com s'ha cultivat aquella fruita o hortalissa. Amb les dades a la mà, Marta Munné va concloure que les noves oportunitats per al sector passen per apostar per la qualitat del producte, diferenciar-se a través de la sostenibilitat, potenciar els productes de proximitat, ampliar la varietat de producte i la in-

novació, invertir més en publicitat de marca i informar sobre la traçabilitat del producte.

La comercialització La taula rodona de la jornada estava dedicada a debatre sobre la comercialització i va comptar amb la participació de Vicent Guérin, responsable d'Affaires Économiques de l'Association Nationale Pommes Poires de França; Fabio Zanesco, director comercial de VIP (Itàlia); Ignasi Argilés, director de producció i comercialització de Nufri; i Josep Maria Cornell, gerent de Giro-

Ignasi Argilés, de Nufri

na Fruits, tot actuant com a moderador el president nacional de poma i pera de FEPEX, Joan Serentill. Abans de la taula rodona, però, el director general d'Afrucat, Manel Simon, va presentar la darrera actualització de les previsions de collita de poma a Europa.

La producció agrícola La jornada va culminar amb la ponència Fakenews a l'alimentació: ciència versus postveritat, a càrrec de Josep Maria Mulet, bioquímic, catedràtic, escriptor i divulgador científic. Segons Mulet, la imatge del camp i l'agricultura no s'assemblen a la realitat en l'imaginari dels urbanites. Per a molta gent, el camp és un lloc idíl·lic on avis amb gorra de palla i camisa de quadres tenen un hort amb tomates, melons i gallines a les que criden pel seu nom. Mulet va apuntar que moltes vegades s’explota aquesta imatge des de

Elisenda Guillaumes

l'agroturisme, però va advertir que "això té el risc que acabem convertint el camp en un parc temàtic o en un destí de vacances i que s'oblidi la seva funció principal, la de proveir d'aliments i de servir de forma de vida per als agricultors i les agricultores". De la mateixa manera que la tecnologia ha entrat en les nostres vides, l'agricultura no ha estat aliena a aquesta revolució. "La biotecnologia ha fet que les espècies que se sembren siguin espècies domesticades que no s'assemblen en res a les espècies silvestres de les que provenen, i gràcies a això cada vegada són més productives i eficients", va afirmar Mulet. Segons el ponent, des del Neolític hem utilitzat la selecció artificial, els empelts i els encreuaments per fer varietats híbrides. Gràcies a això, a partir d’una espècie silvestre de les muntanyes de Tian Shan, a la Xina, en temps de l’imperi romà van arribar les pomes a Europa. "Des de fa més d’un segle hem utilitzat radiacions o productes químics per induir mutacions i així accelerar el procés d'obtenció de noves varietats, però la cosa no

Tomás García Azcárate

Marta Munné

JM Mulet

Valentí Marco, subdirector general de gestió i Control d'Ajuts Directes del DAAM, va parlar sobre la PAC

va acabar aquí", va explicar el ponent. Des de finals del segle XX utilitzem transgènics que ens permeten copiar un gen d’una espècie i transferir-lo a una altra, i des de principis del segle XXI s'està comercialitzant el Crispr en uns to-

màquets al Japó, on s’ha modificat el propi ADN de la planta per a què acumuli una molècula (el gaba), que té efectes beneficiosos per a la salut. "L'agricultura també és utilitzar tecnologia per fer que la producció sigui més eficaç. Des del sec-

tor s’hauria de combatre la imatge que l’agricultura és quelcom “natural”, o campanyes com la del Ministeri, que diu que l’agricultura ecològica no té res a amagar. La producció agrícola no té res a amagar mai, sigui ecològica o no", va concloure JM Mulet.

Una bossa amb refranys populars catalans al voltant de la poma Els assistents a la darrera edició de la jornada de Pomatec van rebre la documentació en una bossa que recollia diferents refranys populars catalans que feien referència a les bondats de la poma. Unes propietats que la sabiduria popular ja destacava. Un altre dels detalls de la jornada va ser la composició de l'aperitiu de la pausa-cafè, amb sucs, fruita fresca i entrepans que combinaven la poma amb altres ingredients.

Detalls de la bossa lliurada als assistents a la jornada i de l'aperitiu i una imatge del moment de la pausa-cafè

La fundació What We Eat es va presentar en públic el passat 5 d'octubre amb la participació de representants d'Unica, Trips, Fruitgeowing Quality i 5 al dia

Afrucat, amb la fundació What We Eat per valoritzar fruites i hortalisses E

l proppassat 5 d'octubre va tenir lloc l'acte de presentació de la Fundació What We Eat, que neix amb l'objectiu d'unir el sector per posar les fruites i hortalisses al lloc que els correspon. Enrique de los Ríos, director d'Unica; Enrique Colilles, CEO de Trops; Joaquín Rey, director de Fruitgeowing Quality; i Nuria Mar-

tínez Barea, directora de 5 al dia, van ser els encarregats de presentar el projecte, que va sorgir en plena crisi de la pandèmia. Entre els objectius ambiciosos que proposa la Fundació figura treballar de manera sectorial i col· laborativa en la promoció d'aliments saludables a les màquines de vending d'hospitals i col·legis, eliminar el patrocini científic de

congressos, estudis i beques per part dels ultraprocessats, evitar que s'utilitzin les fruites i hortalisses per valoritzar altres productes substitutius o negociar amb les institucions normatives favorables a les fruites i hortalisses. Durant la presentació es va explicar la filosofia de la fundació What We Eat, “que les fruites i les hortalisses siguin la base de l'alimentació i que els ultraprocessats passin de consum diari a consum ocasional”. Com a punt de partida, De los Ríos va comentar que “hem de fer l'esforç d'aconseguir que les fruites i hortalisses siguin més atractives”. Durant l'esdeveniment es van enumerar més de 100 raons per menjar més hortalisses i fruites, que es poden condensar en cinc punts fonamentals: estar més sans, aconseguir un món millor, que Espanya i Europa recuperin la seva sobirania alimentària i la necessitat de produir moltes més

fruites i hortalisses i valoritzar-les molt més, així com la feina dels productors i les seves empreses. Els impulsors d'aquesta iniciativa, entre els quals es troben Afrucat, A Color Agencia, Afruex, Ailimpo, Associació 5 al dia, Asprocan, Comité de la Patata (FEPEX), Cooperatives Agroalimentàries de Espanya, Fedemco, FEPEX, Freshuelva, Fruit Attraction, FruitGrowing Quality, Intercitrus, Proexport, Trops i Unica Group, feien una crida a les empreses del sector perquè s'uneixin a aquest projecte, conscients que no serà fàcil i que requerirà treball en equip, creativitat, inversions en màrqueting, lobby, cooperació, aliances…” Per assolir aquests objectius és prioritari portar a efecte un màrqueting intel·ligent, clar i directe, amb campanyes que promoguin el consum de fruites i hortalisses per guanyar quota als productes substitutius.

FEPEX celebra la seva assemblea general sota els reptes de la PAC

La Federació Espanyola d'Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flors i Plantes Vives, FEPEX, va celebrar l'1 de desembre la seva LXII Assemblea General a Roquetas de Mar (Almeria) i va comptar amb la presència de la nova presidenta d'Afrucat, Montse Baró. Com a principals reptes del sector per a 2022 es van destacar la creixent globalització del mercat comunitari, amb unes importaci-

ons procedents de països tercers de 17 milions de tones davant d'unes exportacions de 5 milions, l'aplicació de la Llei de la Cadena, la futura integració del sector en els pagaments directes a la PAC del 2023 i el fort increment dels costos de producció. Segons el director de FEPEX, José María Pozancos, es considera vital mantenir la posició al mercat comunitari (suposa un 93,5% de les exportacions).

L'assemblea de FEPEX es va celebrar a Roquetas de Mar (Almeria)

La consellera del DAAM, a les instal·lacions de l'empresa Baró i fills

La campanya de la fruita dolça, caracteritzada pels millors preus dels darrers set anys

Teresa Jordà conversa amb Montse Baró durant la visita a la firma fructícola

La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, va aprofitar la seva visita a l'empresa Baró i Fills d'Albatàrrec per fer un balanç de la campanya fructícola d'enguany. La campanya de fruita dolça a les terres de Lleida ha finalitzat amb els millors preus dels dar-

rina han suposat un molt baix nivell d’estocs tot l’estiu, en línia a la baixa producció, i això va suposar que els preus s’haguessin mantingut bastant estables i forts. Per productes, en el cas del préssec vermell gros, el preu mitjà de venda de les empreses

rers 7 anys, però amb una important caiguda de la producció. Pel que fa l'increment dels preus de venda, ha estat un fet directament relacionat a la manca de producte a tot Europa a causa de les gelades primaverals. La poca disponibilitat de préssec i necta-

fructícoles va ser d'1,10€/kg, 40 cèntims per sobre del que s'havia venut entre el 2016 i el 2019, els pitjors anys després del veto rus. El mateix va passar amb la nectarina, amb un preu mitjà d'1,50 €/ kg, gairebé el doble del preu de venda del anys posteriors al veto.

Transició energètica i costos energètics

er a la Unió Europea, l'extrema gravetat dels efectes de l'emergència climàtica, provocats en gran part pel consum d'hidrocarburs fòssils, ha implicat el desenvolupament d'una de les polítiques ambientals més importants de la UE, el Pacte Verd, el Green Deal. En aquest sentit, és notori el lideratge mundial de la Unió Europea (UE) i dels estats membres contra la lluita del canvi climàtic. La dependència energètica de la UE és elevadíssima, i més del 70% d'aquesta dependència, majoritàriament, és d'hidrocarburs fòssils. Per tant, és urgent iniciar nous models de generació energètica, sistemes de transport i distribució i de mobilitat amb criteris d'eficiència energètica, de sostenibilitat ambiental, basats en energies renovables, potenciant les economies locals i desenvolupant un nou model d'economia energètica que comporti un creixement econòmic i un desenvolupament sostenible del potencial econòmic de la UE. Però aquesta transició energètica s'està unint, no implica moltes altres alteracions i transicions de les nostres activitats i de tota la societat. Una pandèmia sanitària mundial, una transició en els models comercials i laborals, noves tensions geopolítiques i, en definitiva, una sensació que alguna cosa està canviant i que tenim moltes incerteses davant del futur immediat. D'una manera més directa i propera, estem patint un increment constant de tots els costos energètics, l'electricitat i tots els hidrocarburs.

Els motius són diversos i la suma de tots genera la situació actual. Podríem citar des de tensions geopolítiques a Rússia, Algèria, Emirats Àrabs; la manca de polítiques energètiques realment comunitàries o el retard en iniciar actuacions en una descarboxilació de la societat i aconseguir una major independència energètica. Però debatre les causes, malgrat ser interessant per no repetir els errors del passat, no ens ajuda i ara és urgent emprendre accions per disminuir-ne els efectes en l'àmbit energètic. No hi ha solucions màgiques, no; tampoc les solucions que hem aplicat fins ara possiblement seran les adequades. Estem en una situació nova i extraordinària, en una transició profunda. Les solucions haurien de ser noves i extraordinàries.

En aquest sentit, ens permetem proposar aquestes línies d’actuació urgents: - Adquirir l’energia d’una manera diferent. Realitzar “compres conjuntes”, utilitzant Marketplace, establint més flexibilitat en les compres, establint contractes de llarga durada i establint nous marcs de relació empresarial, que potenciïn la col·laboració per optimitzar els preus i no una relació contractual de compra anual energètica. - Realitzar diagnosis energètiques per determinar les opcions d'optimitzar els consums energètics. Recordar allò que un estalvi del 20% en una sola actuació possiblement serà difícil de desenvolupar, però executar 40 accions del 0,5% d’estalvi energètic amb diverses mesures, segurament serà viable. És molt reco-

manable implantar un sistema de gestió i mesura energètiques per avaluar les possibles actuacions i poder garantir els resultats obtinguts. Els estalvis energètics s'han de poder mesurar per garantir-ne els resultats. - Promoure de manera urgent l'autoconsum energètic amb plantes de generació fotovoltaica, solar tèrmica o biomassa, entre d'altres. Serà l'energia més econòmica de què disposarem. Facilitar la generació local, de proximitat, implicar-se en projectes de generació local responsables amb el territori. És urgent reubicar la generació en plantes de proximitat als consums energètics. - Participar activament en fòrums de debat energètics per compartir coneixements, experiències, i debatre sobre la idoneïtat de noves tecnologies energètiques. És en aquest sentit que es recomana el Grup de Gestors Energètics, www.gge.cat, que fa més de 40 anys que compleix aquestes funcions. I finalment, comptar amb l'equip tècnic d'Afrucat i el seu lideratge en la compra energètica agrupada i la promoció que facilita obtenir la màxima optimització energètica, per acords específics amb l'Institut Català d’Energia (ICAEN). És un garantia d'un assessorament professional i d'una absoluta independència per emprendre la transició energètica necessària per garantir la competitivitat econòmica i ambiental de les empreses.

Jose Enrique Vázquez President del Grup de Gestors Energètics

Sessió informativa a Afrucat per explicar als socis l'ús de l'eina interactiva Infolineal

Afrucat va programar una sessió informativa adreçada als socis de l'associació per tal de donar-los a conèixer el funcionament i les característiques de l'Infolineal, un estudi interactiu que s'actualitza cada quatre mesos. L'Infolineal, desenvolupat per Afrucat amb l'objectiu de monitoritzar l'origen de la fruita als lineals, ofereix dades de 25 ensenyes en un total de vuit ciutats de l'Estat espanyol i permet tenir una comparativa de preus.

La sessió, celebrada a la seu d'Afrucat, va comptar amb la presència d'un bon nombre de socis de l'entitat

La ecepta

Crep farcida de compota de poma aromatitzada i iogurt grec - 2 ous - 150g de farina de blat - 250ml de llet - Oli d’oliva - Pessic de sal

- 2-3 pomes - 1 baina de vainilla - Branca de canyella - Pell de llimona

Rentar, pelar, retirar el cor i tallar a trossos les pomes. En un cassó, posar-hi els trossos de poma, la branca de canyella, la baina de vainilla tallada per la meitat verticalment i la pell de llimona, i afegir-hi aigua, sense cobrir del tot els trossos de poma. Deixar coure 15-20 minuts o fins que la poma quedi tova. Retirar del foc, treure la branca de canyella, la beina de vainilla i la llimona. Si es vol una textura més homogènia, triturar-ho amb una mica de l’aigua aromatitzada de la cocció i reservar. En el got de la batedora, ficar els ous, la farina, la llet, una cullerada d’oli d’oliva i un pessic de sal. Batre a velocitat mitjana fins a obtenir una massa líquida i homogènia. Amb l’ajuda d’un paper, sucar una paella de creps amb una mica d’oli per evitar que la massa s’enganxi. Ficar una mica de massa a la paella, donar volat i volta i, quan estigui cuita, deixar la crep en un plat. Obrir la crep, farcir amb el iogurt i la compota de poma i, finalment, doblegar. illor menjar-la

p és m √ Aquesta cre o temperada

ADVOCATS I ECONOMISTES

calenta

info@juliovilagrasa.com Tel.973 247 866 Av. Blondel11, 4º · 25002 Lleida ADVOCATS Mercantil Fiscal Civil Concursal

ECONOMISTES Comptable Fiscal Financer Auditoria

Vídeos amb arguments científics del benefici de fruites i verdures P

er què hem de menjar diàriament 5 racions de fruita i verdures? Per què aquesta recomanació és extensible a tota la població, incloent-hi infants, dones gestants, persones amb diabetis i persones amb sobrepès o obesitat? Són algunes de les preguntes a les que que respon Apunts d’evidència científica, una sèrie de videocàpsules que va publicar l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) coincidint amb el Dia Mundial de la Fruita i les Verdures, el 15 d’octubre, i en el context de l’Any Internacional de les Fruites i Verdures, que se celebrava el 2021. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, destaca en un dels vídeos la importància d’incloure cinc racions de fruites i verdures al dia en la dieta perquè “els estudis mostren que el seu consum evita o prevé malalties cròniques com la diabetis i la hipertensió, malalties cardiovasculars, obesitat i també alguns càncers, com ara el de còlon”. Les videocàpsules divulgatives les condueixen persones expertes en nutrició i relacionades amb els col·lectius a què fa referència cada peça. Així, els beneficis del consum de fruita i verdura per a les persones amb diabetis els explica Anna Martínez, infermera coordinadora del Programa de Prevenció de la Patologia a l’Atenció Primària. Per la seva banda, la pediatra i dietista-nutricionista de l’ASPCAT, Laia Asso, desgrana els efectes positius del consum de fruita i verdures durant la gestació i en persones amb sobrepès o obesitat. I Gemma Salvador, també dietista-nu-

ca és l’organisme encarregat de fer complir la normativa i qui recull mostres dels aliments que es consumeixen per assegurar que compleixin els nivell màxims de residus autoritzats en els productes per al consum humà.

Beneficis nutricionals

1.000 milions de quilos de fruita, facilitats financeres, com préstecs per a inversió en nous actius o modernització dels existents; crèdits per a comercialitzadores, gestió i avançaments d'ajuts i subvencions; línies de finançament i préstecs en condicions especials per iniciar la campanya o disposar de liquiditat durant aquesta, tenint en compte els temps de producció i recollida de collites; a més de serveis financers que afavoreixin el negoci d'exportació i l'activitat internaci-

onal. L'aleshores president d'Afrucat i el director territorial de Cajamar van posar en valor l'esforç que el sector fructícola català està realitzant els darrers anys per ampliar la seva activitat exportadora i internacional, així com per emprendre nous projectes i inversions destinats a millorar l'eficiència i la rendibilitat de les explotacions. Així mateix, van subratllar l'oportunitat que el marc dels fons europeus Next Generation posa a la disposició del sector.

Captura d'imatge de tres dels vídeos de la campanya de Salut

tricionista de l’ASPCAT, enfoca la intervenció en el col·lectiu dels infants. Els vídeos de la campanya també inclouen consells per a la desinfecció de les fruites i verdures, a càrrec de Carme Chacón, subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la

Afrucat i Cajamar s'uneixen per l'eficiència i rendibilitat del sector de la fruita dolça El president de l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat), Francesc Torres, i el director Territorial de Cajamar a Catalunya, Martín Tomás Guirao, van signar a l'estand de Cajamar a Fruit Attraction la renovació del

Salut, així com informació referent a la utilització dels productes fitosanitaris en la producció d’aquests aliments perquè siguin totalment segurs per al consum, amb Victòria Castell, cap de Servei de Planificació, Auditoria i Avaluació del risc de l’ASPCAT. En aquest sentit, Salut Públi-

Les fruites i verdures són aliments rics en vitamines, minerals, aigua, fibra i en substàncies antioxidants, a més d’aportar poques calories, característiques que faciliten fer possible una alimentació saludable si s’inclouen a diari en la nostra alimentació. El 15 d’octubre se celebrava el Dia Mundial de les Fruites i Verdures per sensibilitzar la població de la importància d’aquests aliments en la nutrició humana, la seguretat alimentària, la salut i la sostenibilitat. D’altra banda, l’Any Internacional de les Fruites i Verdures era una iniciativa de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), i buscava, entre altres aspectes, sensibilitzar la població sobre e beneficis del consum conscient i responsable d’aquests aliments. Més informació: • Espai Salut amb Fruites i Hortalisses: https://salutpublica. gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/alimentacio_saludable/ salut-amb-fruites-i-verdures • Videocàpsules divulgatives Apunts d’evidència científica de l’ASPCAT: https://salutpublica. gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/alimentacio_saludable/salut-amb-fruites-i-verdures/ Evidencia-cientifica/Videocapsules-divulgatives/

conveni de col·laboració que totes dues entitats mantenen des de fa anys. La banca cooperativa Cajamar posa a disposició del centenar d'empreses associades a Afrucat, que produeixen més de

El recorregut pel territori de la DOP Pera de Lleida arriba al municipi de Miralcamp

Miralcamp

El municipi de Miralcamp (el Pla d'Urgell) ha estat protagonista del darrer vídeo elaborat per la Denominació d'Origen Protegida Pera de Lleida amb l'objectiu de donar a conèixer el territori on es conrea aquesta pera i aportar visibilitat als productors que la cultiven. En aquest darrer enregistrament, que es pot veure a les xarxes socials i al Youtube de la DOP Pera de Lleida, l'alcaldessa de Miralcamp, Carme Ribes, mostra alguns racons distintius del municipi, mentre que el productor Ramon Masot explica detalls del cultiu de la pera. Aquesta sèrie d'enregistraments es va iniciar al febrer a Corbins i Albesa (veure número 30 del Vadefruita), i ha continuat durant els mesos posteriors a Alcoletge, Torrelameu, la Portella i Lleida (Vadefruita 31), Alcarràs i Almenar (Vadefruita 32) i Torre-

serona i Puigverd de Lleida (Vadefruita 33). Els respectius alcaldes i alcaldesses han presentat la idiosincràsia i els trets distintius de cada municipi a través d'una conversa amb la fotògrafa i instagramer Mònica Carrera. En una segona part del vídeo, un productor de Pera de Lleida de cada municipi ha estat l'encarregat d’explicar com són les seves plantacions i què s’hi fa i per què durant les diferents estacions de l'any.

Red és optimització L'ajudem a lliurar les seves fruites i verdures a qualsevol lloc d'Europa Sempre on ens necessitis, disposats a oferir solucions fiables i rendibles. Vol que la seva cadena de subministrament sigui més eficient? Visiti lpr.eu o escriviu-nos a info.es@lpr.eu

Together towards a sustainable future 29

PÁGINAS 4 A 8

Montse Baró: "Estamos en un sector que lo tiene todo de cara"

M ontse Baró, diplomada en Administración y Dirección de Empresas por ESADE y máster por esta misma institución, es gerente de la firma Baró e Hijos de Albatárrec (fundada en 1962 por su abuelo, Emilio Baró) y nueva presidenta de Afrucat, la Asociación Catalana de Productores de Fruta. Pregunta.- Eres hija y nieta de empresarios de la fruta. ¿En qué momento decides continuar en la empresa familiar? Respuesta.- Yo lo he tenido siempre muy claro. Estoy en el sector desde muy pequeña. Todas mis vacaciones de verano me las he pasado en el almacén y siempre me ha gustado. De hecho, siempre lo esperaba. Iba los días de fiesta aunque en casa me decían que no era necesario. También tenía muy claro que quería hacer una carrera, y me fui a estudiar a Barcelona. P.- ¿Vas a Barcelona a estudiar con la idea de seguir o hay tentaciones de otros trabajos? R.- La verdad es que me voy y en Barcelona se me abre otro mundo. Nada de lo que yo hacía aquí tenía que ver con lo que me plantea la carrera. Todo estaba enfocado hacia multinacionales, mucho más específico y compartimentalizado. Yo ya sabía que me iba para volver, y por eso elegí una carrera de administración de empresas. P.- Tú has elegido la gestión y tu hermano la producción. ¿Nunca te sentiste tentada por el campo? R.- Somos tres hermanos. Una probó trabajar en el sector de la fruta y no le convenció. Y mi hermano y yo lo tuvimos siempre muy claro. Yo también sabía que mi día a día estaba vinculado a la central. Soy una persona muy sociable y me atrae más la relación con la gente. Al principio parecía decantarme por la parte más organizativa de la producción, del almacén, pero poco a poco la parte comercial se ha convertido en mi tarea principal. P.- ¿Las diferentes generaciones de la familia Baró ven el negocio de la misma manera o se debe consensuar el día a día? R.- Lo que yo he visto del trabajo de mi padre no tiene nada que ver con cómo es el negocio ahora. En la época fuerte de principios de la fruta, los clientes venían a com-

prar y no existía una tarea comercial de picar piedra para ir a vender y defender tu plan de negocio. Mi padre estará al pie del cañón mientras pueda. Él es un payéscomerciante genuino. De lunes a domingo, su cabeza siempre está al 120% pensando en el negocio. Ahora mismo él se ha retirado de las decisiones, aunque está presente aportando siempre sus ideas, y debo reconocer que muchas veces tiene razón. Nos deja mucho hacer nuestro camino. Al principio chocamos en muchas cosas, pero sobre todo porque el negocio, como te he dicho, ha cambiado mucho. Yo lo noto, sobre todo, con la calidad y homogeneidad del producto que sale de central. Antes servía más y los defectos no importaban tanto. Era más una época de aprovechamiento. También nos encontramos en la parte de la gestión de las personas. Mi padre venía de una generación en la que casi todo el mundo era jefe y tenía uno o unos trabajadores a su cargo. Ahora eso ha cambiado. La gente forma parte de equipos donde son uno más y pueden ser más o menos líderes, pero al final hay que cuidar mucho más a la persona y las relaciones interpersonales. Una de las cosas más difíciles es aprender a delegar. Antes, los negocios te absorbían todos los días de la semana. Mi padre no entendía que, si un domingo se tenía que abrir la puerta, él no estuviera. Ahora, nosotros, a pesar de mantener el espíritu de empresa familiar, hemos tenido que aprender a hacer un equipo. P.- ¿Qué implica trabajar en una empresa familiar? R.- Implica que, muchas veces, no sabes diferenciar entre empresa y familia, y esto hace que tu ADN sea éste. Mis comidas, acertadamente o desacertadamente, van de fruta, de temas de campo, de central o de lo que sea. También de cara al cliente, las cosas cambian. Yo ahora estoy montando un equipo comercial, pero los clientes quieren acabar hablando conmigo. No porque sea mejor ni peor, sino porque tienen la percepción que ese punto más de implicación, de decisión, recae en mí. Y, de hecho, nadie más implicado en esta casa de lo que podemos estar mi padre, mi hermano o yo, o mi marido, o mi tío, que también están en el negocio. P.- ¿Por qué está en riesgo el relevo generacional y cómo cambiarlo? R.- Debemos esforzarnos para que trabajar en el sector frutícola sea rentable. Nadie quiere sustentar una vida y una familia con un negocio en el que no sabes si te ganarás la vida o te arruinarás. No puedes hacer planes de futuro.

Otro tema es que, tal y como estaba montado ser agricultor, este punto de sacrificio no es lo que se valora ahora. Hoy en día, la gente no quiere dinero; la gente quiere tiempo. Con un proyecto familiar, el mundo de la fruta es complicado. Tenemos que hacer que el negocio sea rentable para que valga la pena quedarse. P.- Mirando diez años atrás, que son los que tú más o menos hace que has terminado la carrera, encontramos pocos años buenos para la fruta. ¿Trabajas con la idea de que el próximo año será mejor? R.- Al final, yo creo que esto es una carrera de fondo. Lo importante en este negocio es tener un plan, una estrategia, y seguirlo. No querer correr más. Si miras históricamente, en nuestra empresa hemos ido creciendo a medida de lo que hemos podido digerir y, sobre todo, tener un lugar al que querer llegar. Yo estoy convencida que, si llegamos a donde queremos ir, no tendremos competencia. No hablo de ser los mejores; hablo de alcanzar nuestras metas particulares. Debemos ser conscientes que, en este negocio, hay una parte que algunos manejan mejor que otros, que es el azar. Al final, con tres campañas como la de 2018 nadie puede sobrevivir. Yo soy muy joven, mi hermano es muy joven, y nosotros vemos la empresa como una empresa con largo recorrido. No nos hemos puesto aquí para estar diez años. P.- ¿Cuál es su objetivo? R.- El objetivo de nuestra empresa es la calidad, que la gente disfrute comiéndose nuestra fruta. Personalmente, creo que el argumento de la salud está muy bien, pero la salud no es suficiente. Debemos comer fruta porque nos gusta y porque es una buena comida. La fruta no es un medicamento. Creo que tenemos que defender a muerte el origen de nuestras frutas, debemos dotarlas de la máxima calidad para que no tengan competencia en el lineal, porque si la fruta es buena, el resto nos vendrá dado. P.- En la fruta hemos pensado mucho tiempo en asociaciones, fusiones y colaboraciones, pero sólo mirábamos a los de al lado. ¿Debemos mirar más adelante a la cadena de valor y empezar a pensar en colaboraciones/alianzas firmes con la distribución? R.- De hecho, éste será mi segundo paso como presidenta de Afrucat. Primero quiero hablar con todos los socios, y después quiero ir a ver las cadenas de supermercados porque tenemos que buscar sinergias. Ellos no dejan de ser lo que existe entre nosotros

y nuestro cliente, que es el consumidor. Ellos conocen qué quiere y qué compra el consumidor. Nuestro cliente es la cadena, pero quien compra al final es el consumidor. Tenemos que hablar y tener una buena relación, hacer proyectos en común. Al final, podemos hacer un producto muy bueno, pero si la cadena no compra la idea, te quedarás a medio camino. También creo que hay un trabajo que hacer sobre cómo el supermercado, en general, trata la fruta en los lineales. También debemos pensar que ahora tenemos todo un mundo online y debemos saber dónde está el límite o cómo extraer lo mejor de este mundo para nuestros intereses. P.- ¿En el mundo de la fruta se debe ser un buen payés o un buen gestor? R.- Yo no veo una cosa sin la otra. Si no existe buen producto, no hay proyecto. Tienes que ser muy buen payés en un negocio muy difícil, con ingresos concentrados en pocos meses que debes gestionar para todo el año, con la incertidumbre de lo que se cobrará al final. Si eres un mal gestor, no tienes un largo recorrido. P.- Eres la presidenta más joven que se recuerda en una asociación de fruta. ¿En qué crees que puede ser distinto? R.- Quizás va a carácter. Al menos, las ganas, la ilusión, el ver un objetivo a alcanzar, quizás ideas diferentes... La juventud es más confiada y más dada a disfrutar el presente, quizás menos catastrofista. Estos días que empiezo a dar vueltas por diferentes zonas, da gusto hablar con gente con ganas e iniciativas. P.- Antes de entrar en la junta, ¿qué era Afrucat para ti y para tu empresa? R.- Quizás en la época de mi abuelo estábamos más cerca de la asociación, porque él fue uno de los fundadores de Asofruit. En la época de mi padre quizás estábamos un poco más lejos, aunque él era miembro de junta de Asofruit, y conmigo, cuando entré en la Junta de Afrucat, volvimos a acercarnos. Éste es uno de los deberes que tenemos en Afrucat, explicar mejor qué hacemos y, seguramente, hacer cosas mejor. Por eso debemos acercarnos más al socio y ver qué quiere. Para los primeros que debemos ser relevantes es para los socios. Sobre todo, tenemos que trabajar para que todo lo que hacemos sean acciones a las que el asociado vea valor. P.- ¿Por qué cuestan tanto los proyectos colectivos? R.- Es una cuestión cultural y de carácter. Nos cuesta ceder el control, la pérdida de identidad.

Por eso, también cuesta que haya OPFHs grandes, porque, al final, lo que queremos es seguir siendo nosotros a nivel individual. P.- ¿A qué tendrá que renunciar Montse Baró asumiendo la presidencia de Afrucat? ¿A quién ha pedido ayuda para compaginarlo todo? R.- Tengo una vida tan al límite que es difícil de responder. De entrada, a nivel familiar, las grandes sacrificadas son mis hijas, que todavía son muy pequeñas, y eso me ha obligado a delegar en mi tribu familiar, que son los que me ayudan, sobre todo a mi pareja. Cuando me propusieron el cargo, la parte laboral la hablé con mi hermano y con mi padre, a ver cómo lo veían. Nosotros somos una empresa familiar que nos hemos mantenido en la retaguardia y aunque mi decisión es a título personal, estoy poniendo el nombre de la empresa delante. En años bonitos es fácil, pero cuando las cosas son más difíciles, no lo es tanto. Además, comercialmente, la empresa depende mucho de mí, pero soy consciente que aprender a delegar hace que la gente que está a mi lado sea mucho más potente. Creo que este paso me ayudará a mí y a mi equipo a ser mejores. P.- ¿Qué proyectos de Afrucat te motivan más? R.- Estamos en un sector que todo lo tiene de cara, un producto saludable –todo va hacia aquí–, es bueno para comer, y tenemos una gran implicación laboral, de sacrificio, de servicio al cliente. Tengo claro que tenemos que dar un salto en la promoción del consumo de fruta, de acercar de nuevo el conocimiento y las ganas al consumidor. Debemos seguir e impulsar aún más la promoción entre las nuevas generaciones. El consumidor que tenemos que más puede aprender son niños y niñas. El otro tema que debe acabar de estallar es el aprovechamiento de

la circunscripción económica. No pueden limitarnos los proyectos que necesitan recaudación. Tenemos otro abanico de acciones que se pueden llevar a cabo y a mí me interesan especialmente todas aquellas normas que se pueden desarrollar y que nos deben llevar a hacer un producto cada vez mejor organolépticamente hablando. Y yo creo que nadie nos dirá que no. Sobre todo, hay que ir con mucho cuidado a la hora de tomar decisiones. P.- Se habla del cambio climático desde hace años pero parece que la urgencia se acelera. ¿Cómo nos afectará como productores? R.- Estamos un poco atentos al cambio climático en sí. Antihielos para combatir estos fríos en lugares donde no había problemas, mallas para protegernos de las granizadas... Y en todos estos proyectos debe acompañarnos la rentabilidad. También es verdad que somos de los sectores que menos daño producimos en el medio ambiente. Evidentemente, tenemos espacio para mejorar, pero es que nosotros hace tiempo que estamos mejorando. Año tras año estamos restringidos, cada vez con certificaciones más estrictas, y nos estamos adaptando continuamente. No estamos hablando de dar un salto de hoy para mañana.

PÁGINAS 9 A 10

Las manzanas que importa España generan 10 millones de kilos de CO2 La sostenibilidad es una asignatura pendiente en muchos sectores y el consumo de frutas no es una excepción. Los datos lo dicen todo. Actualmente, España importa más de 200.000 toneladas de manzana anuales, procedentes de Francia, Italia, Portu-

Polígon Industrial la Raconada s/n - Torrefarrera

gal o Polonia. Para poder llevarlas a nuestro territorio, se necesitan unos 10.000 camiones que generan unos 10 millones de kilos de CO2. En cambio, según datos de Afrucat, la producción y consumo de manzanas nacionales emite casi la misma cifra de gases de efecto invernadero que los que captan los mismos árboles, por lo que la huella de carbono es prácticamente nula. Manel Simon, director general de Afrucat, afirma que “hay de antemano una oportunidad única de cambiar los hábitos y priorizar lo local. En España disponemos de zonas geográficas con excelentes condiciones climáticas que producen las manzanas y peras más dulces del mercado, permitiendo dar respuesta a las demandas del consumidor. Actualmente, el 70% de la población se decanta por este tipo de frutas”. Manzana también más cara Además de las consecuencias medioambientales que supone la importación de manzanas, comprar manzanas producidas fuera de España tiene un precio superior a consumir las nacionales. Por ejemplo, en el caso de las manzanas Golden, las importadas cuestan aproximadamente 3€/kg, mientras que las españolas salen a 1,5€/kg. En el resto de las variedades ocurre lo mismo. Las Gala o las Fuji también tienen una diferencia de precio significativa, 2€/kg frente a 1,5€/kg, y 2,5€/kg frente a 2€/kg, respectivamente. Se trata de unos datos alarmantes, aunque, según Joan Serentill, presidente del Comité de Pera y Manzana de la Federación Española de Asociaciones de Productores Exportadores de Frutas, Hortalizas, Flores y Plantas vivas (FEPEX), “es posible cambiar esta situación y fomentar nuevos hábitos de consumo centrados en el producto local. Hoy en día,

en España producimos 500.000 toneladas de manzana. Por eso, el consumidor tiene la posibilidad de priorizar el consumo nacional de esta fruta en lugar de la de importación”. Asimismo, Serentill añade que "en los próximos años, este paradigma cambiará gracias a la apuesta de los productores locales a incrementar el número de plantaciones y calidades con las variedades más novedosas del mercado". Así, priorizar los productos locales resulta esencial para resolver esta problemática. De hecho, la concienciación sobre la alimentación saludable y la preocupación por el impacto medioambiental han aumentado en los últimos años. Consumir productos locales no sólo contribuye a disminuir el impacto ambiental, sino que también ayuda a mejorar la situación social y económica de nuestro entorno, generando empleo de calidad y cuidando y preservando nuestro territorio. Con el objetivo de sensibilizar al consumidor hacia el consumo local se lanzó una serie de minivídeos para las redes con el claim final de "Fíjate en el orígen". El que tuvo mayor repercusión fue el protagonizado por un joven que simulaba romper una relación de pareja, hasta que se acababa descubriendo que con quien rompía la relación era, realmente, con la manzana de importación, y lo hacía mirando por su propio futuro.

PÁGINAS 11 A 14

Afrucat reúne a los asociados en su duodécima Convención anual Afrucat celebró el pasado día 5 de noviembre su Asamblea General, durante la cual se hizo efectivo el relevo en la pre- ➜

sidencia. Montse Baró Vilà, gerente de Baró e Hijos, tomó posesión del cargo de presidenta de Afrucat para los próximos cuatro años, relevando al hasta ahora presidente, Francesc Torres, que continuará en la junta de la asociación representando a la cooperativa de segundo grado ACTEL. Montse Baró agradeció "la implicación y el gran trabajo realizado por Francesc Torres en estos casi cinco años, en los que siempre ha trabajado por el bien común", y se mostró ilusionada por el reto aceptado y con muchas ganas de trabajar, aportar y, sobre todo, escuchar al sector y hacerlo partícipe de la nueva etapa. Según la nueva presidenta de Afrucat, el sector frutícola afronta un futuro con grandes retos, pero también con grandes oportunidades, mostrándose convencida de la capacidad de adaptación al cambio que tiene el sector y destacando la pasión “que tenemos por lo que hacemos". La Asamblea General tuvo lugar horas antes de la 12ª Convención anual de Afrucat, que volvía a ser presencial en el Auditorio del Centro de Culturas Transfronterizas del Campus de Cappont después del parón por la pandemia del año 2020. El lema de este año fue Transformacció, jugando con las palabras transformación y acción, incentivando a los asistentes a seguir innovando, adaptándose y transformándose. El acto inaugural contó con las intervenciones de la nueva presidenta, Montse Baró; del presidente saliente, Francesc Torres; y del director general de Afrucat, Manel Simon, acompañados por autoridades como el alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el secretario de Alimentación del Departament de Agricultura, Carmel Mòdol; el subdelegado del Gobierno, José Crespín; y el vicepresidente de la Diputación, Ferran Accensi. El alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, apuntó que "la agricultura es un sector estratégico para la soberanía, el medio ambiente y la actividad económica del país", y afirmó que "cada agricultor que desaparece o no sigue el proyecto, no deja de ser un fracaso para el conjunto de la sociedad, puesto que ésta es una figura de equilibrio, que es escasa y que no se puede improvisar ni reemplazar fácilmente”. Pueyo expresó el objetivo de la Paeria de defender "el consumo de fruta de proximidad" y comprometió la colaboración del Ayuntamiento porque "el futuro de la agricultura y las condiciones de vida de los campesinos y ganaderos son un de los retos del siglo XXI”.

➜

Por su parte, el vicepresidente cuarto de la Diputación de Lleida, Ferran Accensi, aseguró que el sector agroalimentario representa para estas tierras "la transformación económica y social más importante que han experimentado", mientras que la fruta dulce es un motor económico por su capacidad de “generar actividad”. La jornada técnica de la Convención contó con la participación de JM Mulet, bioquímico, catedrático, escritor y divulgador científico, quien protagonizó una ponencia sobre la desinformación en la alimentación. Mulet puso en valor a los sectores agrícola y ganadero ante las críticas que recibe desde el exterior, reivindicando su papel como pionero en la tecnología y responsable de nutrir el planeta. La segunda ponencia corrió a cargo de la profesional de la venta, coach y formadora Inés Torremocha, quien recordó a los asistentes que la vida es venta y que la actitud con la que afrontamos el día a día lo es todo en los negocios y en lo personal. Cena de gala con 300 personas en un edificio del PCiTAL de Gardeny La cena de gala con la que cerró la Convención tuvo lugar en el edificio de las haches del PCiTAL de Gardeny, que acogió a casi 300 invitados. La fiesta estuvo amenizada por la joven cantante, compositora e intérprete Mariona Escoda. Como siempre, hubo muchas sorpresas. La primera, el “photocall” que recibe a los invitados. Este año, una hilera de árboles frutales rodeado de dos árboles gigantes de cartón, una decoración sostenible en la línea de trabajo de nuestro sector. La siguiente se encontraba en la mesa, un calendario de adviento donde el azar te podía traer suerte en forma de bombón o bien en forma de boleto para entrar en el sorteo de una escapada por Europa o de dos estancias nacionales de fin de semana. Al finalizar la cena, desde Afrucat se quiso obsequiar al expresidente, Francesc Torres, por la labor desarrollada durante sus años al frente de la asociación.

PÁGINAS 16 A 17

El consumo de fruta reputa durante el año 2020 en la mayoría de hogares Los datos de consumo en España entre 2010 y 2020 muestran que la ingesta de fruta sólo es superior a la de productos de bo-

llería en los hogares integrados por parejas jóvenes con hijos medianos o bien por retirados. Entre estos últimos, esta circunstancia se ha dado en 2020 por primera vez desde 2014. Entre las parejas jóvenes con hijos medianos, en cambio, siempre ha sido superior el consumo de fruta, pero la diferencia se acortó significativamente en 2020 . Sin embargo, la comparativa de las gráficas refleja que la tendencia descendente del consumo de fruta que se registraba en los últimos años se rompió en el año 2020 en la mayoría de tipologías de hogares, coincidiendo con el incremento de la venta de frescos durante el estado de alarma. La única tipología de hogar en la que no se dio este incremento fue en la de las parejas jóvenes sin hijos, donde el consumo tanto de fruta fresca como de bollería decae en paralelo en los últimos tres últimos años.

PÁGINAS 20 A 23

La manzana en tiempos de la PAC y de un consumidor nuevo postpandemia Como había sido tradicional hasta que la pandemia obligó a suspender la edición del año 2020, Torroella de Montgrí acogió el pasado 26 de noviembre una nueva edición presencial, la 21ª, de la Jornada Técnico-Económica de la Manzana, Pomatec, que esta vez tenía como novedad un nuevo escenario, el cine Montgrí del municipio. Pomatec volvió a ser punto de encuentro del sector de la manzana para analizar dónde está y cómo avanza la producción y si lo hace a ritmo de otras variables, como el consumo, el precio, la exportación y el resto de la producción. La inauguración de la jornada corrió a cargo del alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, y de la presidenta de Afrucat, Montse Baró, acompañados de los representantes del Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural (DAAM) y de la Diputación de Girona. Producción sostenible La primera ponencia estaba dedicada a analizar La nueva PAS, producción agraria sostenible, un paso más allá de la producción integrada, a cargo de la directora general del Departament de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural, Elisenda Guillaumes. La evolución de la Producción Integrada (PI) a Producción Agrícola Sostenible (PAS) ha su-

puesto más de dos años de trabajo –explicó Guillaumes– con el objetivo de que la cadena alimentaria en Catalunya "tenga un impacto medioambiental neutro". Según la directora general del DAAM, la Ley de Agricultura Sostenible debe permitir el progreso de las explotaciones agrarias hacia la sostenibilidad para que "el cien por cien de las explotaciones de este país" puedan ser certificadas como sostenibles en el año 2030, de acuerdo con el reto que se ha marcado el Departament. La nueva PAC Por su parte, Tomás García Azcárate, economista agrario especializado en política agraria común y mercados agrarios, habló de La PAC y los ecoesquemas. Reflexiones estratégicas y dudas razonables, contando con la intervención del subdirector general de Gestión y Control de Ayudas Directas del DAAM, Valentí Marco, quien habló también de la arquitectura verde y del Plan Estratégico de la PAC. Azcárate desgranó el concepto de agricultor activo y apuntó que las hectáreas plantadas con frutas y hortalizas podrían entrar en el sistema de la PAC, recibir ayudas básicas y participar en los ecoesquemas. El nuevo consumidor La responsable de AECOC Shopper View, Marta Munné, dedicó su intervención a analizar ¿El consumidor post-Covid, un desconocido? El comprador de frutas y verduras frente a un nuevo escenario. Tras explicar que Shopper View es la herramienta de AECOC para llevar a cabo estudios colaborativos con la participación de diferentes empresas, la ponente dio a conocer los resultados de una encuesta llevada a cabo entre el 28 de junio y el 12 de julio de 2021, con 1.004 entrevistas a personas de 20 a 70 años, consumidoras de frutas y hortalizas. Marta Munné explicó que un 31% de los encuestados consume ahora más frutas y un 29% más hortalizas que antes de la pandemia. Los conceptos que más influyen en la compra de frutas y hortalizas son el precio/kg (68%), la temporalidad (65%), el aspecto (59%) y el origen (44%). Estos resultados van asociados a cambios en las prioridades de compra a raíz del Covid-19: un 73% planifica más las compras, un 66% procura realizarlas en un único establecimiento y un 51% intenta hacer las compras más rápido. Además, el 35% cree que la situación económica de su hogar ha empeorado con la pandemia y un 28% piensa que irá a peor en los próximos meses. ➜

Assessoria integral & Assistència tècnica

Contacte: 973 22 01 49 33

➜ Por eso, el 55% busca ahora más promociones y un 55% mira más el precio que antes de la pandemia. Pese a la importancia del precio, un 63% de los encuestados asegura buscar la calidad más que antes, y entre estos aspectos destacan el punto óptimo de maduración (38%) y el calibre (32%). Una importante preocupación entre el nuevo consumidor es la sostenibilidad. Según el estudio de Shopper View, un 61% de los encuestados –principalmente mujeres– tiene más en cuenta esta cuestión, hasta el punto que el 70% se decanta por marcas que apuestan por la sostenibilidad en sus envases y productos, un 48% valora los productos de proximidad, de productores locales, y un 33% pide productos bioecológicos. En este sentido, un 57% de los entrevistados reconoce que conocer la marca le aporta confianza sobre la calidad del producto, y un 74% reclama más información sobre cómo se ha cultivado esa fruta u hortaliza. Con los datos en la mano, Marta Munné concluyó que las nuevas oportunidades para el sector pasan por apostar por la calidad del producto, diferenciarse a través de la sostenibilidad, potenciar los productos de proximidad, ampliar la variedad de producto y la innovación, invertir más en publicidad de marca e informar sobre la trazabilidad del producto. La comercialización La mesa redonda estaba dedicada a debatir sobre la comercialización y contó con la participación de Vicent Guérin, responsable de Affaires Écon omiques de la Association Nationale Pommes Poires de Francia; Fabio Zanesco, director comercial de VIP (Italia); Ignasi Argilés, director de producción y comercialización de Nufri; y Josep Maria Cornell, gerente de Girona Fruits, actuando como moderador el presidente nacional de manzana y pera de FEPEX, Joan Serentill. Antes de la mesa redonda, el director general de Afrucat, Manel Simon, presentó la última actualización de las previsiones de cosecha de manzana en Europa. La producción agrícola La jornada culminó con la ponencia Fakenews en la alimentación: ciencia versus posverdad, a cargo de Josep Maria Mulet, bioquímico, catedrático, escritor y divulgador científico. Según Mulet, la imagen del campo y la agricultura no se asemejan a la realidad en el imaginario de los urbanitas. Para mucha gente, el campo es un lugar idílico donde abuelos con gorro de paja y camisa de cuadros tienen un huerto con tomates, melones

y gallinas a las que llaman por su nombre. Mulet apuntó que muchas veces se explota esta imagen desde el agroturismo, pero advirtió que "eso tiene el riesgo de que acabamos convirtiendo el campo en un parque temático o en un destino vacacional y que se olvide su función principal, la de abastecer de alimentos y de servir de forma de vida para los agricultores y las agricultoras". De la misma forma que la tecnología ha entrado en nuestras vidas, la agricultura no ha sido ajena a esta revolución. "La biotecnología ha hecho que las especies que se siembran sean especies domesticadas que en nada se asemejan a las especies silvestres de las que provienen, y gracias a ello cada vez son más productivas y eficientes", afirmó. Según el ponente, desde el Neolítico hemos utilizado la selección artificial, los injertos y los cruces para realizar variedades híbridas. Gracias a ello, a partir de una especie silvestre de las montañas de Tian Shan, en China, en tiempos del imperio romano llegaron las manzanas a Europa. "Desde hace más de un siglo hemos utilizado radiaciones o productos químicos para inducir mutaciones y así acelerar el proceso de obtención de nuevas variedades, pero la cosa no terminó ahí", explicó el ponente. Desde finales del siglo XX utilizamos transgénicos que nos permiten copiar un gen de una especie y transferirlo a otra, y desde principios del siglo XXI se está comercializando el Crispr en unos tomates en Japón, donde se ha modificado el propio ADN de la planta para que acumule una molécula (gaba), que tiene efectos beneficiosos para la salud. "La agricultura también es utilizar tecnología para hacer que la producción sea más eficaz. Desde el sector debería combatirse la imagen de que la agricultura es algo “natural”, o campañas como la del Ministerio, que dice que la agricultura ecológica no tiene nada que esconder. La producción agrícola nada tiene que esconder nunca, sea ecológica o no", concluyó JM Mulet.

PÁGINA 24

Afrucat, con la fundación What We Eat para valorizar frutas y hortalizas El pasado 5 de octubre tuvo lugar el acto de presentación de la Fundación What We Eat, que nace con el objetivo de unir al sector para poner las frutas y hor-

talizas en el lugar que les corresponde. Enrique de los Ríos, director de Unica; Enrique Colilles, CEO de Trops; Joaquín Rey, director de Fruitgeowing Quality; y Nuria Martínez Barea, directora de 5 al día, fueron los encargados de presentar el proyecto, que surgió en plena crisis de la pandemia. Entre los objetivos ambiciosos que propone la Fundación figura trabajar de forma sectorial y colaborativa en la promoción de alimentos saludables en las máquinas de vending de hospitales y colegios, eliminar el patrocinio científico de congresos, estudios y becas por parte de los ultraprocesados, evitar que se utilicen las frutas y hortalizas para valorizar otros productos sustitutivos o negociar con las instituciones normativas favorables a las frutas y hortalizas. Durante la presentación se explicó la filosofía de la fundación, “que las frutas y hortalizas sean la base de la alimentación y que los ultraprocesados pasen de consumo diario a consumo ocasional”. Como punto de partida, De los Ríos comentó que "tenemos que hacer el esfuerzo de conseguir que las frutas y hortalizas sean más atractivas". Para alcanzar estos objetivos es prioritario llevar a cabo un marketing inteligente, claro y directo, con campañas que promuevan el consumo de frutas y hortalizas para ganar cuota en los productos sustitutivos.

PÁGINA 25

La campaña de fruta dulce, con los mejores precios de los últimos 7 años La consellera de Agricultura, Teresa Jordà, aprovechó su visita a la empresa Baró e Hijos de Albatàrrec para hacer un balance de la campaña frutícola de este año. La campaña de fruta dulce en las tierras de Lleida ha finalizado con los mejores precios de los últimos 7 años, pero con una importante caída de la producción. En cuanto al incremento de los precios de venta, ha sido un hecho directamente relacionado con la falta de producto en toda Europa debido a las heladas primaverales. La poca disponibilidad de melocotón y nectarina han supuesto un muy bajo nivel de stocks todo el verano, en línea con la baja producción, lo que supuso que los precios se hubieran mantenido bastante estables y fuertes. Por productos, en el caso del melocotón rojo grande, el precio medio de venta de

las empresas frutícolas fue de 1,10€/kg, 40 céntimos por encima de lo vendido entre 2016 y 2019, los peores años después del veto ruso. Lo mismo ocurrió con la nectarina, con un precio medio de 1,50 €/kg, casi el doble del precio de venta de los años posteriores al veto.

PÁGINA 28

Vídeos del beneficio de frutas y verduras con argumentos científicos ¿Por qué debemos comer diariamente 5 raciones de fruta y verduras? ¿Por qué esta recomendación es extensible a toda la población, incluyendo a niños, mujeres gestantes, personas con diabetes y personas con sobrepeso u obesidad? Son algunas de las preguntas a las que responde Apuntes de evidencia científica, una serie de videocápsulas que publicó la Agencia de Salud Pública de Cataluña (ASPCAT) coincidiendo con el Día Mundial de la Fruta y las Verduras, el 15 de octubre, y en el contexto del Año Internacional de las Frutas y Verduras, que se celebraba en 2021. La secretaria de Salud Pública, Carmen Cabezas, destaca en uno de los vídeos la importancia de incluir cinco raciones de frutas y verduras al día en la dieta porque “los estudios muestran que su consumo evita o previene enfermedades crónicas. Las videocápsulas divulgativas las conducen personas expertas en nutrición y relacionadas con los colectivos a los que hace referencia cada pieza.

PÁGINA 29

El recorrido por el territorio de la DOP Pera de Lleida llega a Miralcamp El municipio de Miralcamp (el Pla d'Urgell) ha sido protagonista del último vídeo elaborado por la Denominación de Origen Protegida Pera de Lleida con el objetivo de dar a conocer el territorio donde se cultiva esta pera y aportar visibilidad a los productores que la cultivan. En esta última grabación, que se puede ver en las redes sociales y en el Youtube de la DOP Pera de Lleida, la alcaldesa de Miralcamp, Carme Ribes, muestra algunos rincones distintivos del municipio, mientras que el productor Ramon Masot explica detalles del cultivo de la pera.

Foto: Iolanda Sebé

LLEIDA TOT EL QUE ESTIMES

AMB QUI MÉS ESTIMES