LA BÍBLIA ENS PARLA A l’alba et cerco, del recull de David El desig de Déu (Salm 63, 1-9) Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua. Jo et contemplava al santuari, volia veure’t gloriós i poderós; l’amor que em tens és millor que la vida, per això els meus llavis et lloaran. Tota la vida jo et beneiré i alçaré les mans invocant el teu nom; saciat del bo i millor, et lloaré amb el goig als llavis. Quan des del llit et recordo, passo les nits pensant en tu, perquè has estat la meva ajuda, i sóc feliç a l’ombra de les teves ales. A tu està unida la meva ànima, em sosté la teva mà.
Els Salms foren escrits en hebreu fa uns 3000 anys. Aquesta col·lecció de poemes, cent cinquanta, estan numerats. La numeració és la del text hebreu i al costat, entre parèntesis, hi figura la numeració grega (traducció dels setanta) i la lla�na (la Vulgata). L’edició de la Bíblia Catalana Interconfessional dona en primer lloc la numeració hebrea. El Salm 63 expressa una absoluta confiança en Déu, el cerca arreu, amb un desig ardent en tot moment. El salmista, ens convida a respirar Déu en cada instant, des de l’alba fins a la nit, mentre dorm el recorda i passa les nits pensant en Ell. Tot és un bé de Déu, perquè la bondat, la tendresa, la bellesa, l’harmonia..., tot el que és bo, és Déu mateix. Aquesta veritat la coneixem pel seu rostre humà: Jesucrist. ■ Manel Morgades
Desert de Judà
PUIX PARL A CATAL À
... VEJAM QUÈ DIU
"El castellà, estructura d'estat" "Per a un catalanoparlant resulta difícil sentir-se còmode en un estat que sospita de qualsevol expressió que no sigui en castellà, l’única llengua que esmenta la Constitució del 1978. [...] Espanya i el castellà formen una parella estable i gelosa. Qualsevol literatura que s’expressi en una altra llengua de l’estat és vista com una intruEL FRANCOLÍ
sa, només tolerable si es manté a un nivell folklòric. Si comença a aixecar el cap, s’esquinça el cel i ressonen les trompetes de l’apocalipsi. [...] El franquisme havia anorreat el català amb tanta fúria que durant un temps algun demòcrata espanyol va semblar disposat a tolerar-lo en petites dosis. Ara bé, quan la nostra llengua va tenir un
39
cert paper a l’ensenyament i a la televisió, de seguida van sorgir una sèrie de fal·làcies que amb els anys s’han popularitzat fins a convertir en víctima la llengua més poderosa [...] i avui estem pitjor que fa quaranta anys”. ■
Vicenç Pagès Jordà ARA, 22 de maig del 2021
*Fragment escollit per Andreu Morta
MAIG
2021
