PINZELLADES DEL PEDRÍS

Joan Òdena Vendrell

Ets un espluguí de tota la vida?

Sí

Quins records tens de l'escola i de la joventut?

La nostra infantesa va ser de postguerra. Amb els nostres pares que pa� en la dictadura de Franco. Tot i que nosaltres no vam viure la guerra, con� nuament se'n parlava i crec que ens va marcar una mica. Més aviat hi havia misèria, però com que tampoc havíem conegut la riquesa ho portàvem força bé. Els infants amb poca cosa gaudíem, jugàvem al carrer i a l'escola s’aprenia el que s’aprenia. Vaig anar a l'escola a l'edifi ci de l'Hospital a fer pàrvuls amb el mestre Brunet, després vaig anar amb la seva germana Pilar. I quan van obrir l'escola Mar� Poch semblava que anàvem a les Amèriques comparat amb l'anterior escola. Recordo que en aquella època a mi em costaven les matemà� ques, ho vaig arreglar amb repassos.

Vas con� nuar estudiant o vas passar al món laboral?

Als quinze anys el pare ja m'esperava per fer de pagès i jo mirava tots els ofi cis menys el de pagès. Es va donar la circumstància que es va començar a construir el Casal i vaig anar-hi a obra de vila, vaig quedar-m'hi a cuidar els jardins, el pare es va enfadar. Després ens vam passar al món comercial ja que fent de pagès no ens podíem guanyar bé la vida

Què t'hauria agradat fer si haguessis � ngut possibilitats?

M'agradaria haver fet de paleta que també va ser un dels treballs que mirava per evitar la pagesia.

Has estat molt ac� u en fer coses pel nostre poble, oi?

El tenir bo� ga implicava ampliar relacions amb la gent del poble i m’agradava. A l'inici de la Unió de Bo� guers vaig estar a la primera junta i així durant divuit anys més, amb tot el que comportava; anar a congressos i xerrades. Després vaig estar vuit anys a la junta del Casal, penso que ho hauria de fer més gent, igual que passar per l'Ajuntament per veure com funciona ja que és molt fàcil cri� car sense conèixer. Per tal de cuidar les terres de casa vaig retornar a l'agricultura i llavors vaig formar part del consell rector de la Unió Agrària de Coopera� ves durant 16 anys que també em va enriquir força ja que fèiem cursets de formació.

Parlant d'agricultura, com veus el canvi de quan vas començar, junt amb el teu pare, a l'actualitat?

Als anys noranta van arribar les empreses de vins Torres i Codorniu, molts pagesos hi van anar a treballar per tal de tenir uns ingressos fi xes cada mes, buscant una estabilitat econòmica, això va comportar una reducció de pagesos al poble i també una reducció de la producció, de l'ordre de 2 a 3 milions de quilos de raïm anuals. En aquest període es van fer unes inversions força rendibles a la coopera� va. A par� r de l'any 2005 va començar una baixada de rendiments que encara dura avui dia, això confi rmava els estudis previs que havíem fet en quan al número de socis i la seva edat, llavors vam veure que la mitjana d'edat del soci era setanta-sis anys.

Una d'aquestes inversions va ser el molí d'oli, oi?

En vaig ser un dels promotors, ja que durant el primer mandat es van generar una sèrie de discussions al molí vell, que no donava a l'abast i es col·lapsava. Molts treballadors treballaven en un lloc molt reduït, llavors, amb una mica d'astúcia vam presentar als socis la necessitat de fer un molí nou, com que la inversió era elevada vam explicar el què passava aleshores; per obtenir una bona qualitat d'oli havíem de parar de collir alguns dies i els socis s'enfadaven. Per això els socis ens van donar el vis� plau. L'any següent ja teníem molí nou i millor qualitat d'oli i més econòmic, va ser una bona decisió.

Parlant d'oli, per quin mo� u es va entrar a la denominació d’Origen Ciurana?

Com que estàvem a la Unió Agrària de Coopera� ves vam optar per incloure’ns- hi, ja que teníem bons companys de viatge, vam aprofi tar-ho per tots els pobles de la Conca de Barberà, encara que el mercat de l'oli és una mica complicat. Hi ha altres molts bons olis a tot arreu, avui dia una part molt important dels premis de qualitat són pels olis andalusos, d'allí en surt molt d'oli i bo. Hi ha més olivers arbequins a Andalusia que a Catalunya, són uns compe� dors molt forts amb preus ajustats. El pagès aquí té la costum de re� rar tot l'oli que li toca i vendre'l a par� culars, és una bona pràc� ca ja que toca diners aviat, el que passa és que ens treu força per obtenir un millor preu de venta al major.

Com ha estat l'experiència de ser Jutge de Pau de l'Espluga?

Tenia una mica de recança al principi, jo pensava que aquesta fi gura era molt important per a la comunitat. M'ho van oferir i vaig ser el jutge de pau de l'Espluga durant vint-i-cinc anys. M'he format fent cursets i a part he aportat tots els anys d'experiència. Em va agradar molt el poder celebrar casaments, encara recordo el primer, el vam fer a la sala d'actes del Casal ja que l'Ajuntament no tenia un lloc adequat. Era una parella d'uns quaranta anys i quan es va veure l'un a l'altre va començar a plorar, després s'hi van incorporar els pares i seguidament els sogres. Llavors vaig pensar; si tots els casaments han de ser així potser ho passaré molt malament fent aquesta funció. ■

Joan Casanovas

EL FRANCOLÍ

40