2 minute read
LA BÍBLIA ENS PARLA
by evabonetv
A l’alba et cerco, del recull de David
El desig de Déu (Salm 63, 1-9)
Advertisement
Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo ti nc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua. Jo et contemplava al santuari, volia veure’t gloriós i poderós; l’amor que em tens és millor que la vida, per això els meus llavis et lloaran. Tota la vida jo et beneiré i alçaré les mans invocant el teu nom; saciat del bo i millor, et lloaré amb el goig als llavis. Quan des del llit et recordo, passo les nits pensant en tu, perquè has estat la meva ajuda, i sóc feliç a l’ombra de les teves ales. A tu està unida la meva ànima, em sosté la teva mà. Els Salms foren escrits en hebreu fa uns 3000 anys. Aquesta col·lecció de poemes, cent cinquanta, estan numerats. La numeració és la del text hebreu i al costat, entre parèntesis, hi fi gura la numeració grega (traducció dels setanta) i la lla� na (la Vulgata). L’edició de la Bíblia Catalana Interconfessional dona en primer lloc la numeració hebrea.
El Salm 63 expressa una absoluta confi ança en Déu, el cerca arreu, amb un desig ardent en tot moment. El salmista, ens convida a respirar Déu en cada instant, des de l’alba fi ns a la nit, mentre dorm el recorda i passa les nits pensant en Ell. Tot és un bé de Déu, perquè la bondat, la tendresa, la bellesa, l’harmonia..., tot el que és bo, és Déu mateix. Aquesta veritat la coneixem pel seu rostre humà: Jesucrist. ■
Manel Morgades
Desert de Judà
PUIX PARLA CATALÀ
... VEJAM QUÈ DIU
"Per a un catalanoparlant resulta difí cil senti r-se còmode en un estat que sospita de qualsevol expressió que no sigui en castellà, l’única llengua que esmenta la Consti tució del 1978. [...] Espanya i el castellà formen una parella estable i gelosa. Qualsevol literatura que s’expressi en una altra llengua de l’estat és vista com una intrusa, només tolerable si es manté a un nivell folklòric. Si comença a aixecar el cap, s’esquinça el cel i ressonen les trompetes de l’apocalipsi. [...] El franquisme havia anorreat el català amb tanta fúria que durant un temps algun demòcrata espanyol va semblar disposat a tolerar-lo en peti tes dosis. Ara bé, quan la nostra llengua va tenir un cert paper a l’ensenyament i a la televisió, de seguida van sorgir una sèrie de fal·làcies que amb els anys s’han popularitzat fi ns a converti r en vícti ma la llengua més poderosa [...] i avui estem pitjor que fa quaranta anys”. ■
Vicenç Pagès Jordà ARA, 22 de maig del 2021
*Fragment escollit per Andreu Morta
EL FRANCOLÍ
