ARA FA 100 ANYS

Maig de 1921, a l'Espluga

Els cronistes espluguins habituals no ens han deixat cap informació de la vida espluguina del maig de 1921. Ho atribuïm al desconcert que regia i dividia la vida local. Però farem una ullada a un moviment del jovent, inspirat o dirigit pel mestre Àngel Perisè Llaquet.

Des del maig de l’any anterior, 1920, Perisé tenia a la seva disposició les pàgines del diari Las Circunstancias de Reus, que en aquell moment estava sota l’òrbita de Julià Nougués, republicà federal, nascut a Reus i vinculat a l’Espluga per ser el propietari de la masia que coneixem amb el seu nom.

Firmava els textos amb pseudònim: Luzbel, El Grupo adelante, ¡Adelante!, El Clarito del G. Adelante, Estrep, etc. Parlava de les eleccions municipals de 1920, que esdevingueren un cau de problemes i un confl icte amb qui era jutge municipal, Ramon Dalmau Prats. Lamentava l’estat de deixadesa en què es trobava el poble i lloava la fi gura de Nougués, diputat a Corts que denunciava, una vegada i una altra, els problemes de caciquisme que minaven el dia a dia de l’Estat.

No disposem de proves documentals dels moviments que s’operaven en el jovent espluguí, però, el naixement d’El Francolí, l’es� u de 1921, n’és una prova important. Tan dividida com la societat local estava la joventut. El context polí� c a Catalunya i Espanya, sobretot amb el fantasma de la guerra al Marroc, era una llosa.

El mestre Àngel Perisé amb els seus alumnes de Vila-rodona.

Arxiu de Josep Santesmases

El caciquismo en acción

Un incident amb dos joves de la societat Coopera� va “Unión Agrícola” que gràcies a les infl uències familiars pretenien estalviar-se unes pessetes que devien, es van trobar davant per davant del jovent que no els permeté aquella arbitrarietat.¹

Hace muy pocos días acaeció un hecho en este pueblo, que si bien luego se resolvió, sin que la cosa pasara a mayores, fue sin duda alguna debido, más que al acierto de las ineptas y un tanto pretorianas autoridades que nos gobiernan, a la cordura, sensatez y sobrada paciencia de este pueblo. Dase el caso de que unos jóvenes, mejor dicho, dos mequetrefes, que ni la pena vale de citarlos por sus nombres, apoyados y orientados (que duda cabe) por las autoridades de ésta, querían atropellar a diestra y siniestra, empezando por negarse a pagar 10 pesetas que adeudaban a la Sección de Recreo de la Sociedad Coopera� va. Caso tan insólito, a pesar de las confabulaciones y malas ar� mañas de ciertos elementos, que según dice la gente � enen mucha infl uencia, no pudo perpetrarse; pues por encima de las maquiavélicas y descabelladas presiones caciquístas, triunfó la verdadera y única jus� cia: el pueblo, y con él, la juventud consciente y democrá� ca, que supieron hacerse suyo el asunto, sin que les causaran pavor ni los gestos de nuestro excelente Juez Municipal,² maestro en aplicar la «Gramá� ca Parda» y el ar� culo 29, ni la está� ca y gallarda fi gura del señor Esteve, hombre de excelentes cualidades, si no tuviera cerca de sí un astro de superiores magnitudes, alrededor del cual gira.

E� G���� A�������. Espluga de Francolí, 30-9-1921.

Aquest text, per si sol, mostra poca cosa, però en essència, posa de manifest el que passava i passaria aquell any.

El Grupo Adelante

Àngel Perisé, fos o no l’inspirador del Grupo Adelante, va endevinar que l’anterior ar� cle publicat es quedava curt en la seva intenció. Josep M. Rendé s’havia adreçat als joves de l’Espluga amb el seu ¡Avant Joves! –el mes d’agost de 1921– molt llegit i que convindria con� nuar llegint de tant en tant, però anava adreçat a una classe social dels joves espluguins: aquells mig-fadrins a qui recomanava picar i picar fi ns a conquerir una cultura i educació ferma. La campanya con� nuà amb textos, com el de Gregori Damiani, probablement des del mateix grup “Adelante”, on feia una lloança a les paraules del mestre Perisé. Damiani reivindica aquell text de Ricard Farré que es publicà a El Francolí, “sorprenent la bona fe de l’impressor”: “Per la dignitat de l’home”. Els joves del “Grupo Adelante” –en el qual no hi devia faltar la militància de Ricard Farré– movien brega.

Con gran sa� sfacción leí el ar� culo � tulado «Adelante» en el diario Las Circunstancias, sorprendiéndome en gran manera, pues yo ya creía que en este pueblo todos dormíamos el sueño, no de los justos, sino de los cobardes, que como tales podría ser el de los injustos.

1 Las Circunstancias, núm. 240, 2-10-1921, p. 2 2 Ramon Dalmau Prats.

EL FRANCOLÍ

41