EL FRANCOLÍ DESEMBRE 2019 by evabonetv

NÚM. 392

DESEMBRE 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

RÈCORD DE VISITANTS AL PESSEBRE VIVENT

REPORTATGE: Aiguats

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

El Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí ha tancat temporada superant tots els pronòs�cs i conver�nt el 2019 en any de rècord absolut de tota la història de pessebres vivents al municipi. ■

FOTO PORTADA: Eva Bonet Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 EDITORIAL. Malgrat tot el món segueix girant. BÚSTIA. A tots els que feu possible el Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí 5 La culpa també és nostra 6 Mantenir la separació entre estat i religió 7 Esperança 8 REFLEXIONS. Fang i medalles 9 El gran trencaclosques. El Carrer de l'Hospital, també conegut com a Torres Jordi 10 Relats impossibles avui en dia 11 Espaguetti a la romana 12 L'ACTUALITAT. El restaurant "El Celler", arrasar per la riuada, obrirà aquest 2020 a la Petro7. Èxit d'afluència i recaptació en el partit solidari entre veterans d'Espluga i Barça 13 El Govern lliura la Medalla d'Or de la Generalitat a Josep Vallverdú 14 Les Disset Fonts encén de nou els fogons. Escoles de dansa del Camp de tarragona traslladen la 24a edició de la Gala Solidària a l'Espluga 15 El Ple de Consell aprova l'execució urgent de les obres d'arranjament dels sistemes de sanejament de Montblanc, l'Espluga i Vimbodí. l'ACA destinarà més de 15 MEUR per les actuacions d'emergència arran dels aiguats

16 L'Ajuntament de l'Espluga aprovarà els pressupostos del 2020 a principis d'any 18 Junts per l'Espluga de Francolí presenta una moció per a l'elaboració d'un pla d'atenció a les capacitats diverses. 19 Ple absolut al Gran concert de la Riumuntada 20 Els polítics exiliats a Bèlgica reben els paraigües de la Riuada Solidària. Els Rebullits contribueixen amb la Riuada Solidària 21 L'Ajuntament treballa en un projecte d'impuls per la 455a edició de la Fira de Sant Vicenç 2020. L'Arxiu Comarcal reconeix la feina de la premsa escrita comarcal 22 REPORTATGE. Aiguats 27 Bruno Hortelano invitat d'honor a la Cursa de a Llufa 28 El Pessebre de l'Espluga supera els 5.000 visitants per sobre de totes les previsions 31 La Coral Espluguina celebra el tradicional Concert de Sant Esteve. Sortida de Sant Esteve. 32 L'Associació de Jubilats va d'excursió per finalitzar l'any 33 LA BÍBLIA ENS PARLA. La saviesa. El racó de pensar 34 CASAL. Formació Permanent. L'evolució dels pessebres de l'Espluga, per Xavier Lozano. El Tribunal Europeu dels drets Humans, per Federic Adam. 36 PINZELLADES DEL PEDRÍS. Antonio Bonet i Roselló. 35 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de Frederic Torruella Damiani? 38 ARA FA 100 ANYS 39 COSES NOSTRES. El reconeixement internacional de Josep Civit i Rull. ESPAI SOMMELIER. La tòfona i el vi 40 CURAR-SE EN SALUT 42 MUSEU DE LA VIDA RURAL 43 ENSENYAMENT 45 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR DESEMBRE 2019

Malgrat tot, el món segueix girant I tornem a estar als anys 20, una període que el segle passat van ser batejat com “els feliços 20”. Tot just estrenem dècada i encara ningú pot ni tan sols intuir com aniran els propers anys ni quin adjec�u els hi posarà la història. El canvi de dècada no té res d’objec�vament especial però per algun misteri de la ment humana, esdevé un moment de fer balanç i també de projectar desitjos i propòsits, de la mateixa manera que ho fem cada gener però d’una manera més intensa quan el canvi implica dos dígits. El món que tenim entre mans no té res a veure amb el de fa cent anys, d’aquell que gràcies al cinema i la proliferació de la premsa a nivell internacional ens ha arribat amb imatges i documents. Avui en dia la informació i la comunicació són immediates i amb un nivell de quan�tat que provoca ver�gen. Sabem com viuen cultures molt llunyanes que fa cent anys ni haguéssim imaginat. El què passa a

l’altra punta de món, ho coneixem en uns pocs segons i anem a dormir cada dia saturats d’informació, la major part de la qual, no te cap mena d’interès en el nostre dia a dia més quo�dià. Potser és per això que fent una ullada ràpida a com està el món, podem pa�r un atac sobtat de pessimisme. No tenim dirigents mundials amb cara i ulls que pensin en el bé general. Les guerres, lluny de desaparèixer després de tants segles de bel·licisme que sembla que no ens hagin ensenyat res, estan esclatant per tot el que anomenem món subdesenvolupat amb una crueltat inaudita. La pobresa s’escampa com una plaga per una gran part del planeta mentre el 80 % de la riquesa mundial està en mans del 2% de la població. El clima fa anys que ens avisa que pateix per culpa de la nostra ac�vitat i amenaça justament en destruir el nostre hàbitat humà tal i com el coneixem, que no la Terra, que con�nuarà exis�nt malgrat el mal que li fem, com ha fet tants cops des que va esdevenir planeta. Hem après a viure d’esquena a tots aquests problemes i ens hem tor-

nat insensibles a les patologies d’aquest món nostre. Hem evolucionat cien�ﬁca i tecnològicament molt per damunt del que es podria pensar i malgrat tot tenim encara un gran repte, el repte més important des de la nostra existència, esdevenir més empà�cs, més solidaris i més fraternals, en resum, més humans. Malgrat tot, es poden intuir símptomes silenciosos de que això pot canviar, sobretot per part de les noves generacions de joves que creixen amb valors que nosaltres hem gairebé oblidat, de consciència ecològica, paciﬁsta, feminista, inclusiva i responsable amb el planeta que els hem deixat. Són pe�ts brots, però ja se sap que fa més soroll un gran arbre quan cau que tot un bosc creixent, i és aquest el gran repte que tenim per a la dècada que encetem i per les que vinguin darrera. Potser els anys 20 del nostre segle, algun dia seran coneguts com “els anys de la humanitat”, tant de bo sigui així i res pugui tòrcer aquesta tendència que sembla créixer en els més joves. Malgrat tot, el món segueix i seguirà girant. ■

Busti@

A tots els que feu possible el Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí Us volem agrair la bona estona que ens heu fet passar mirant i remirant el pessebre vivent. Ens sen�m orgullosos de ser d’aquest poble que fa reviure les tradicions amb tanta es�ma, dignitat, voluntat i humilitat. Passar pels carrers que jugàvem quan érem pe�ts ens ha

EL FRANCOLÍ

fet emocionar, sobretot en veure els ﬁgurants que ens feien ressorgir nobles sen�ments familiars, cívics i espirituals. Figurants, tècnics, direcció i tots els que feu possible aquest meravellós pessebre, moltes gràcies. ■ Família Morgades Roca DESEMBRE 2019

La culpa també és nostra La tragèdia causada per l’aiguat del 22 d’octubre ha fet que molta gent es preguntés una cosa que abans no es plantejava ningú: La culpa. Què o qui en té la culpa, com si tots volguéssim defugir responsabilitats. Uns diuen que el canvi climà�c, altres que l’ACA. I nosaltres, no hem fet res malament? D’entrada, una cosa que en qües�ó de rius i meteorologia no hauríem de dir mai: això no es veurà mai més! Renoi, que en tenim poca de memòria. L’any 1862, per anar una mica enrere, un gran aiguat el dia 1 de setembre deixà el pont de la Font Baixa en estat ruïnós. I hi va estar tot un any. L’Ajuntament no tenia diners per reconstruir-lo. Una anomenada “Sociedad de Ganados”, que assegurava els pagesos en cas que morís l’animal que tenien, va haver-hi d’aportar tot el cabal que posseïa, 1200 duros, i tot el poble a obra de vila, s’encarregà de la construcció. També la Comissió de l’Església Nova, hi aportà els materials que tenia per a la construcció del nou temple. Devia quedar bé. Segur que també van pensar que seria per sempre; però 4 anys després, a l’octubre de 1866, un altre aiguat s’enduia 20 metres de paret al Cemen�ri Vell i ocasionava tantes destrosses al terme que es va manar que un home de cada casa del poble s’incorporés a les brigades de reconstrucció. Però això només era un avís. Vuit anys després, només vuit, el 23 de setembre de 1874 va tenir lloc el famós aiguat de Santa Tecla. Aquest va ser, sens dubte, el més fort que en els úl�ms dos-cents anys ha sofert l’Espluga. S’endugué els dos ponts: el de la Font Baixa i el de la Palanca i pràc�cament tots els horts. El Cemen�ri Vell quedà destrossat i els taüts amb els cadàvers dintre feien cap a l’hort de cal Panadés, com sempre han explicat els d’aquella casa. L’aigua arribà també, com ara, a mig carrer de la Font i s’emportà la imatge que hi havia a la Font Baixa, damunt de les fonts. A la Plaça de la Vila, a la casa que toca amb l’Ajuntament, on hi ha aquell gran conducte soterrani que recull l’aigua que allí es concentra i on desemboca la que baixa del carrer de l’Abadia, s’emportà l’amo i la mula cap al Sequiot i cap al riu. 22 morts en total a la Vila. Fora d’aquí les destrosses també foren enormes perquè el seu abast va ser molt general. En plena guerra carlina, les tropes d’aquesta facció es trobaven en campanya pel camp de Tarragona i van morir tants soldats ofegats que, per saber-ne el nombre, van comptar les boines de l’uniforme carlí que trobaven a les rames dels arbres, la qual cosa, a més indicà el nivell que l’aigua havia assolit. Es va fer nou el pont de la Font Baixa i es rebaixà el cingle per fer-hi la boca més gran. El de la Palanca, en canvi, tardà més temps i no fou ﬁns el 1914 que s’iniciaren les obres del nou, havent-hi, entretant, una palanca soEL FRANCOLÍ

bre el riu, d’aquí el seu nom, que l’aigua s’enduia cada vegada que plovia. També es reconstruí el cemen�ri, però no va tornar a ser tan bonic com era, i, ja des de llavors, es pensà en traslladar-lo tot i que només tenia 58 anys. De totes maneres no corria pressa perquè com que sempre diem que això no passa mai.... I, de fet, el riu, reposà bastant temps. Tot i així, l’any 1906, el regidor Josep Rendé Micó, pare del fundador del Celler Coopera�u, va demanar que es plantessin arbres entre el cemen�ri i el riu per tapar el mal aspecte que oferia aquell i protegir-lo en cas d’un nou aiguat. No anava malament, però fou un error. Els arbres se’ls endugué aviat l’aigua i, els que quedaren, una vegada grossos com eren ara, han tapat el pont. I, efec�vament, només 10 anys després, el novembre del 1916 un altre aiguat feia estralls. Tornà a malmetre el cemen�ri, s’endugué quasi tots els arbres que hi havia fet plantar el regidor Rendé i el pont quedà en tal estat de ruïna que es tancà el trànsit, fins i tot de persones, tota vegada que el riu s’havia endut els fonaments i es podia ensorrar en qualsevol moment. Així mateix, un edifici grandiós, bastant nou, que en una fotografia de 1908, feta des de la Font Major, apareix, més o menys, a l’indret on fins fa poc hi havia el celler Rendé-Masdeu, després de l’aiguat de 1916 ja no es veu. L’aigua el destruí. L’Ajuntament va demanar al Ministeri de la Governació una subvenció de 15.000 pts., per reconstruir el pont, però només n’hi van concedir 5.000, de manera que el municipi es va haver d’endeutar fins el coll i juntament amb obra de vila, es va refer. El cemen�ri, en canvi, quedà igual. No s’hi va fer res. Estava destruït i d’aquesta manera quedà durant molt de temps, fins que l’any 1926, el Governador Civil comunica a l’Ajuntament que si no procedia immediatament a la construcció del Cemen�ri Nou li imposaria les sancions que calguessin donat l’atemptat que es feia a la salut pública prac�cant els enterraments en aquell lloc. Es va fer una subscripció popular per recollir diners. No es va recaptar res. Per tant, donada la pressió a que estava sotmès, el municipi demanà un préstec de 60.000 pts., al Banc de Crèdit Local, i començà a construir el Cemen�ri que tenim avui, en terrenys d’Albert Salas que comprà per 3.500 pts. El nou cemen�ri s’inaugurà, juntament amb l’escorxador, l’any 1929 i fou beneït, amb tota solemnitat el dia 1 de gener de 1930. Però les desgràcies no venen mai soles i, aquell mateix any, 1929, els enginyers de la Diputació van determinar que el pont que s’havia fet l’any 1916 amb molt pocs mitjans amenaçava ruïna i calia fer-lo nou. Sort que l’Estat, que en aquell moment construïa l’actual carretera que baixa de la general cap a Prades, va ferse càrrec de l’obra, fent-nos el pont que tenim avui. Però

DESEMBRE 2019

amb tres ulls, no amb un de sol com és ara. Quina tranquil·litat no? Va durar molt poc, doncs un any després, l’octubre de 1930, venia, compar�nt fama amb el de Santa Tecla, el no menys famós aiguat de Sant Lluc. Aquest sí que fou un autèn�c aiguat, no una riuada. I és que, tot i ser bastant general, no ens vingué tanta aigua d’altres llocs. A l’Espluga, en canvi, fou diferent. La pluja caiguda la nit del 18 al 19 d’octubre va ser desaforada i, dins del poble, l’aigua no havia arribat mai a un nivell tan alt. Els sacs de guano de cent quilos sor�en dels baixos de cal Fartet, actual número 18 de la Plaça de l’Església, com fulles de paper. Aquella família s’arruïnà i tots els seus béns varen anar a subhasta. Al carrer Major, en una de les cases que hi havia en allò que ara és la Plaça del Novè Centenari, hi vivien els Marçalets, que molts hem conegut. Doncs els veïns els van haver de treure pel balcó, perquè l’aigua arribava als tres metres i hi havia perill que la casa fos engolida pel Sequiot que passa per sota. Però el riu no va fer mal. El pont, que era novíssim, va resis�r, la llera estava neta degut a l’aiguat de 1916, i els ediﬁcis que aquell any havia destruït l’aigua encara no s’havien tornat a fer. Aquí començà un llarg descans i ni el riu ni la natura van molestar-nos durant molt temps, 64 anys concretament. L’any 1994, com tots recordem, a les muntanyes de Prades hi van caure uns 500 litres per metre quadrat, que tots van fer cap aquí però, gràcies al tornado de St. Ramon, es va evitar una desgràcia major. I és que, l’Ajuntament d’aleshores, amb molt bon criteri, va fer netejar llavors mateix la llera del riu, re�rant tots aquells arbres de gran volum que el tornado havia tombat, perquè era previsible, després d’un es�u extremadament sec i calorós, que hi hagués un aiguat. I així va ser. 40 dies després, el 10 d’octubre, el riu feia estralls. Prengué mol�ssims horts que ja no es recuperarien, magatzems, i destruí la fàbrica de budells que s’havia aixecat 30 anys enrere, en el lloc on poc després s’hi construí el celler Rendé Masdeu.

Han passat 25 anys, i el riu hi ha tornat. I aquesta vegada, amb una força poques vegades vista. Però hem de tenir present que no ha inundat res que no s’hagués ja inundat abans. I aquí és on hi ha la nostra responsabilitat i, en part, també la nostra culpa: per conrear on potser no ho hauríem de fer; per plantar o deixar créixer arbres allí on no n’hi hauria d’haver ni un. Ni un! Deixem-la estar l’ACA. L’ACA no tornarà la vida als que han mort, ni les propietats als seus amos. Ens hem de defensar nosaltres, i per això no necessitem el seu permís. I la culpa també es nostra per construir allí on sabem que el riu ens ho prendrà. Allí on el riu ho ha pres tot sempre. Als anys 60, l’Ajuntament va autoritzar l’empresa Abelló a engrandir el molí de la barita tapant un dels tres ulls del pont. Als anys 90, un altre Ajuntament, al construir la carretera de circumval·lació, va aixecar l’imponent mur que la suporta tocant el pont, quasi al mig de la llera del riu! I va tapar-ne un altre ull. Ara, al trobar ocupada pel mur i la carretera tota la part dreta de la llera del riu, l’aigua se’n ha anat cap a l’altre costat i ha pres el safareig i els horts d’allí en avall que s’havien salvat sempre. Com es podia fer un disbarat així! Enlloc d’engrandir aquells dos ulls rebaixant el cingle que hi havia a sota, els van tapar! Algú dirà que això és culpa dels enginyers, però els enginyers són persones de fora que potser aquí no hi han estat mai. Algú havia d’adver�r-los de l’aigua que baixa per allí! On era l’Ajuntament? Segur que era al mateix lloc que quan la Renfe va fer el pas per sota les vies i enlloc d’obrirlo davant l’estació el va fer 100 o 200 metres més amunt. Quins monuments a la intel·ligència! Sempre s’ha dit que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. I és veritat. Però s’ha de reconèixer que l’autor de la frase va fer molt curt, perquè que caram, nosaltres hi ensopeguem sempre! I ara, després d’això, hi tornarem? Es�c segur que sí. ■ Frederic Torruella

Mantenir la separació entre estat i religió Diuen que viure és aprendre. I no s'acaba mai ﬁns que ets mort. Vaig fer el batxiller a l' "Ins�tuto Luis Vives" de València, un an�c convent dels Jesuites davant de l'estació. Un dia que recordo molt bé, acabaren les classes molt abans d'hora i ens feren anar a una manifestació "Avenida de Calvo Sotelo", a un costat de l'ins�ut, avall a la "Plaza del Caudillo" i anàrem a parar al davant de l'Hotel Londres, es veu que considerat, simplement pel seu nom, com representant del colmo d'estrangeria. Érem contra l'ONU i aleshores (aquets dies, llegint la premsa de BCN veig que era el 1946, jo recentment arribat de l'Espluga a València i que no havia ni complert els 11 anys) pensaEL FRANCOLÍ

va que ens mofàvem del nom ONU comparat amb UNO. Manipulat. Aquests dies del furor an�europeista de l'Espanya "carpetovetónica" per les sentències dels tribunals europeus, m'assabento que allò que cridàvem a la manifestació és que "ellos �enen UNO i nosotros tenemos DOS" he de dir-ne tes�cles per l'educació... I m'assabento que l'ONU havia declarat el "gobierno" com a feixista i recomanava que els països no hi enviessin ambaixades... Al ﬁnal de curs, el 1952, oferien el viatge gratuit València-Barcelona per asis�r a la gran missa ﬁnal del Congreso Eucarístico Internacional. Un company de curs i jo

DESEMBRE 2019

hi anàrem, més assabentats de les coses del món i potser havent estudiat que un tal Enrique de Borbón vavarrés hugonot protestant havia dit que París bien vale una misa i es feu catòlic per poder ser rei de França (o si no ho va dir certament ho va fer) i pensàrem que una visita a BCN bien vale una misa tot i les 10 hores de tren d'aquells temps. El cas fou que ens passejàrem per BCN i ens n'anàrem a un cine de la "Ronda de San Antonio" a veure una meravellosa pel·lícula italiana del cinema realité Milagro en Milán del llegendari Vi�orio de Sica. La gran missa era a aleshores la quinta punyeta, un mig descampat al ﬁnal de la Diagonal a on si feu la "Plaza de Pio XII". Molt més tard a USA, la nostra canalla anaren a l'escola parroquial de Sant Pius XII i vaig pensar: doncs ens l'han fet sant. Més tard m'assabento que el 1938, sent aleshores Cardenal Pacelli, havia beneït les esquadres aèries italianes que bombardejaren Barcelona i més tard, es qües�onà ja com a Papa el seu tracte dels jueus italians durant la Segona Guerra Mundial. I també més tard m'assabento que el bisbe de Barcelona d'aquells temps, Don Gregorio Modrego Casaus havia ﬁrmat, el 1937, la dita Pastoral de la Cruzada que pretenia donar autoritat moral als revoltats que iniciaren la Guerra Civil... Eventualment em vaig acollir a la dita americana que fomenta la prudència de l'es-

cep�cisme "ool me once... que es tradueix aproximadament; m'enganyes un cop potser ets un pocavergonya, m'enganyes un segon cop, és culpa meva perquè dec ser tonto. La barreja d'una religió, la que sigui, amb un estat, el que sigui, que s'ha fet "pels segles dels segles, amén" resulta en la desvirtuació i un despres�gi, mirant-ho objec�vament, de l'un i de l'altra. El primer ar�cle de la Cons�tució americana mana que hi hagi llibertat d'exercici de la religió, totes. I que no hi hagi una religió preferida; llibertat perquè cap religió sigui obligatòria per ningú. Quan et matriculaves a la Universitat en aquellos tiempos es feia per "Instancia oﬁcial" de puny i lletra en "papel de barba" i de fórmula es�pulada com per exemple, "Antonio Marti Civit, católico y español... altres de dates personals ... SOLICITA, respetuosamente...(és clar!)..bla-bla-bla..." Miro de seguir una mica la recomanació del humorista Grouxo Marx que deia que no par�cipava en cap ins�tució que sol·licités la seva par�cipació. Havia de ser voluntari. I així només pago com a soci fundador, per herència, del Casal de l'Espluga i sóc soci de la Freedom From Religion Founda�on (FFRF) que treballa pel manteniment del Primer Ar�cle mencionat: mantenir la separació entre estat i religió i que no hi hagi cap religió imposada o cap religió preferida sobre una altra. ■ Anton Martí

Esperança Enmig de la destruc�va foscor en què vivim en el nostre món actual, apareix un bri d’esperança quan una jove de 16 anys, ecologista i per�naç defensora de la lluita contra el canvi climà�c, GRETA THUMBERG, sorgeix com a defensora d’aquells problemes que corresponen als estats. Quina vergonya sento quan gent tan jove lluita per a seguir vivint. A la jove Greta li han robat la joventut i la rialla. Sabem que els grans imperis econòmics de tot el planeta terra lluiten per imposar el seu parer i també sabem que pensen més en la seva butxaca que en el nostre món dissortat que va a la deriva. Però, la lluita ha començat i no té aturador, perquè les decisions d’avui ens obren el camí de la solidaritat. Amb tota noblesa de pensament crec que el consumisme mai reparteix igualtat, ni pot donar-nos un futur esperançador, i perquè el nostre planeta és de tots i no només dels que hem nascut en paï-

sos més afortunats i més avançats. Jo crec que ens podem complementar i no pas enfrontar. Es�c convençut que amb allò que desaprofitem, que llancem, i que es gasta en armaments, podria tothom viure bé, si aprenem a repartir la riquesa. La felicitat neix quan es pot tenir tot allò que és necessari, no pas quan volem més i més i més. Tots sabem que el món pot ser finit i després del descobriment de l’energia atòmica, ara també s’hi ha afegit el canvi climà�c. Què més volem saber per començar des d’avui una gran croada per salvar la nostra es�mada i fins avui única, terra habitable del firmament infinit. E. Majós Nota: la importància del canvi climà�c em lliura la responsabilitat que m’he imposat en defensar Catalunya i els seus nobles desitjos de llibertat. Seguirem! ■

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

REFLEXIONS tassa i mitja

Fang i medalles

JOSEP VALLVERDÚ

casa tenim una ampolla coberta de fang, un tresor, una vivència de la tragèdia i de l’amor per una terra que em va acollir durant vint-iset anys. La fangosa no me la van portar fins fa poc. Precisament tot just passaven uns dies que era a casa, em va telefonar un vespre el Molt Honorable Torra per comunicar-me que m’havien atorgat la Medalla d’Or. El goig era inexplicable. Vaig preparar-me per al dia del lliurament, serenament i exaltat alhora per la responsabilitat que em queia. Al Saló de la Generalitat,davant el públic, oficial i popular ( Les Borges Blanques, Balaguer, Lleida, l’Espluga hi tenien representació), vaig fer un parlament de gràcies que em permeto de reproduir: Mots de regraciament Des del més pregon agraïment dic: aquesta medalla pesa. Pesa en sentit espiritual. Captiva totalment la persona. No m’han donat la medalla, la medalla m’ha pres.

EL FRANCOLÍ

I m’aboca llum. Diu la descripció que premia una tasca densa, llarga d’anys, la qual, a més a més, es projecta damunt la societat, i aquesta en trau profit, esdevé més rica. Tanmateix, un reconeixement solemne com aquest no pot crear en qui el rep el sentiment d’haver arribat a la meta. La meta és lluny encara: els guardonats, de segur que farem com els atletes que, en la cursa, s’aturen un moment, just per refer-se i reprendre la marxa. Així, demà mateix nosaltres, els premiats d’avui, tornarem a estar a peu d’obra, que aquesta és una terra de laboriositat, de catalanitat. Sabem d’on som. Sé d’on soc Jo sé d’on soc, d’una sòlida pàtria, generosa en constant dessagnament, tes�moni de segles, sempre jove, digna de ser viscuda i es�mada. De sempre el meu entorn me la lloava i jo vaig comprometre’m a servir-la en tota conjuntura i averany. He viscut anys i panys sobre el grumoll d’aquesta meva terra, que pregona la dura fibra històrica, el nervi, els destrets, les heroïcitats, -no debades hem fet de pedres pansel sofriment i exili dels seus fills, el sacrifici mut de tantes mares, el tossut, repe�t renaixement que és fonament de la nostra esperança: aquella “flor minúscula i tenaç” a la qual s’aferrava en anys ombrívols la digníssima veu de Màrius Torres.

DESEMBRE 2019

REFLEXIONS pensaments digitals

El gran trencaclosques

XAVIER LOZANO

a dies que penso que això del Pessebre Vivent és un gran trencaclosques de 10 . 000 peces que aspires a veure complert. I potser l’Espluga en general ho és, com bé hem demostrat amb la reacció ciutadana a la riuada que ens va desmuntar de sobte un puzle que portava anys muntant-se. I això ens passa amb projectes com el Pessebre Vivent. A la teva imaginació veus el puzle complert, i és preciós, però per arribar-hi saps que passaran dies,

i esforços, i que caldrà encaixar molt bé mol�ssimes peces. Tens por ﬁns i tot de no trobar-les totes. Però arriba un dia on te n’adones que allò que havies imaginat és davant teu. Que has trobat totes les peces i que has completat un dels trencaclosques més di�cils amb milers de peces diferents. N’hi moltes de pe�tes, cabdals, necessàries per encaixar-les totes, i n’hi ha de més grans, que són l’eix essencial del dibuix que forma el puzle. Fins i tot n’hi ha algunes de gegants. El

puzle podria quedar maco sense alguna d’aquestes peces, podries tenir-lo mig completat alguns dies sobre la taula... però no vols renunciar a cap de les peces que el formen ﬁns veure el puzle acabat, emmarcat i illuminat. A l’Espluga la força que hem demostrat aquest 2019 es recordarà durant molt temps. Aquest trencaclosques quedarà muntat per molts anys a base de peces de diferents formes, mides i il·lusions, però part essencial d’això que hem fet com a poble. ■

Als anys cinquanta

El carrer de l'Hospital, també conegut com a Torres Jordi

MANEL MORGADES

uan era pe�t el carrer de l’Hospital era ple de bo�gues, obradors, tallers... i serveis. Des de la Plaça de la Vila, entrant al carrer, trobàvem Cal Pio, pas�sseria, perfumeria i queviures selectes. Al costat, cal Tet, elaboraven el porc, tenien pesca salada i remullada, oli a dojo i de tot i més. Tocant, l’estanc, regit per la sogra de la Carolina que després se’n va fer càrrec. Seguint carrer amunt, Cal Borges, una de les cinc pas�sseries que hi havia a l’Espluga. Una mica més amunt, el taller de sastreria de Cal Porta i, al costat, l’Hospital. La Maria de Cal Carreteret, “la gallinera” -així li dèiem-, venia trossos de gallina i en un altre àmbit de l’Hospital, el magatzem de EL FRANCOLÍ

Cal Bou. Al costat, Cal Roig, car la bo�ga la tenien a la Plaça de l’Església. Al davant, la Farmàcia Rovira, abans Farmàcia Miret. Baixant per aquesta banda hi havia Cal Mariquiño, carnisseria i, tocant, l’accés al servei públic de telèfons i Ca l’Albert, l’altra pas�sseria d’aquest carrer. Al costat, Cal Bou, queviures i altres aliments. Després la bo�ga de roba de la Carmeta del Modesto i al costat la Maria de Cal Guissona venia llegums, cereals, menjar per les gallines i els conills, etc; ella es feia les paperines de paper gruixut. Seguint avall, Cal Quadrat, roba de tots els �pus a metres (i joguines). Una ﬁlla dels Forès, del carrer que portava al convent dels Paüls, regentava una bo�ga de queviures que després va

ser Ca la Vimbodina. A con�nuació, Ca l’Esparté, amb el nom comercial d’Elèctrica Rosell. Tocant, Cal Reiet, barber d’anomenada i, al costat, no era una bo�ga, però tenia molts parroquians: Cal Senyor Bertran, metge molt es�mat. Al ﬁnal del carrer, Cal Xanguet, sabates i espardenyes i reparacions de tot �pus de calçat. Aquest també va ser el meu carrer des de l’any 1964 ﬁns el 1983, on vaig treballar a les pas�sseries Borges, després Cobo i Cabal, abans anomenada Ca l’Albert. La Maria Àngela m’ha acompanyat en aquest passeig pel carrer de l’Hospital dels anys cinquanta. Com diu ella: era el passeig de Gràcia de l’Espluga de Francolí. ■ DESEMBRE 2019

REFLEXIONS Joves escriptors

Relats impossibles avui en dia

JUDIT DELGADO

uin amant de l’escultura o del Barroc no ha quedat bocabadat davant El rapte de Prosèrpina de Gian Lorenzo Bernini? Qui, entès o no en la mitologia, no ha estat meravellat per la materialització d’aquest relat de Les metamorfosis d’Ovidi? Qui no ha quedat mut davant la brutalitat del gest amb què Plutó pren Prosèrpina? És possible no sen�r el dolor i la immobilització de la jove nimfa? El relat del rapte de Prosèrpina és un entre molts que la mitologia ens brinda i en què un individu -moltes vegades dones, però també nois com Ganímedes- són raptats (violats, de fet). Són històries despersonalitzades, malgrat que els seus protagonistes tenen un nom, una història i un context, perquè no ens parlen d’un relat real, tot i que, de fet, les seves experiències són l’experiència de milers de dones que poden sen�r seu aquest rapte. La censura, però, com és evident, no hi té res a dir aquí: ni dels relats, ni de l’obra pictòrica. S’entén que és art, que no hi ha una moralitat, només la bella representació d’una història que, com passa a la vida real, no sempre acaba bé. No s’hi veu, tampoc, una apologia a la violació, ni la despenalització o glorificació de la figura d’un violador. La crí�ca radical no incideix en relats mitològics -perquè no pot, perquè no vol o perquè no hi pensa, en Prosèrpina-i, si gosés fer-ho, l’allau de crí�ques no seria menor. En aquest sen�t, es sobreentén que l’obra ar�s�ca no pretén induir a certes accions, sinó explicar una història i fer-nos sen�r afligits a través de la seva materialització. I, sorpre-

EL FRANCOLÍ

nentment, res més. Perquè així és l’art i així és com funciona. Si a la teoria és tan clar, doncs, que aquestes històries no són cri�cables pel seu sen�t moral, sinó per la seva qualitat ar�s�ca -la qual és, al meu parer, subjec�va-, per què es creu lícit cri�car obres actuals que, pel seu relat, són �tllades d’immorals? Que en cri�quem unes i no unes altres es deu, possiblement, a la consideració (academicista?) que en l’actualitat tot és cri�cable mentre que, per contra, el temps atorga a qualsevol fet l’e�queta de tradició i, amb aquesta, aconsegueix la immunitat. Però, sempre deu haver estat així? A cas algú creia que Ovidi podia elaborar aquest relat perquè ell mateix en tenia l’experiència? A cas algú pensava que Petrarca era l’assetjador de la pobre Laura (que ell mateix va crear)? Algú pot caure en el convenciment que Bernini podia representar la brutalitat d’un gest perquè la seva mà no només la representava, sinó que també l’exercia, aquesta violació?

El que era impensable en aquell moment, i el que segueix sent impensable en l’actualitat respecte temps passats, és pensable en allò contemporani perquè, erròniament, hem caigut en el parany de buscar-hi una funció a l’art i, amb això, creiem que una història (a una novel·la, a una escultura, a una pel·lícula, a una sèrie, a una cançó...), en tant que ha de tenir alguna funció, pretén induir-nos a certs comportaments. I pitjor que buscar-hi una «funcionalitat ar�s�ca» és crear una obra d’art amb la voluntat que aquesta sigui ú�l: mai ho serà, i aquesta és la màgia de l’art. Prenent les paraules d’una de les millors professores que he �ngut a la facultat, l’art, malgrat no ser ú�l, és imprescindible en les nostres vides. L’art és, per tant, art. I com a creació artística ha de quedar exempta de crítiques morals i de judicis de valor, independentment de la seva cronologia. La seva màgia rau precisament en el fet de provocar emocions, no en el fet d’incitar a certes actituds (reprovables). ■

DESEMBRE 2019

REFLEXIONS un cop d’ull

Espague� a la romana ANDREU MORTA

“Això es mou, tio, pitja el botó 3!”. “Ladies and gentelmen, we enter in a turbulence zone: stay quiet in your seats, fasten your seat belts...” Pregunto al “sobrecargo” si aquella veu tan ben modulada és la del “comandante” de l’avió. “Oh, no! És una de les gravacions que ja tenim preparades...” Desil·lusió. Sobrevolem Ostia. Aterrem. La “Ciutat Eterna”, sorprèn i aclapara. Un primer cop d’ull novell ens mostra diverses ciutats en aquesta metròpoli. La Roma imperial, mare de lleis, de nacions i llengües avui tan sols se’ns mostra en munts de ruïnes de totxos marrons, algunes columnes i capitells solts i uns pocs edificis singulars: el Coliseu (i escapçat), arcs triomfals, el teatre de Marcel, el temple de Vesta, el Panteó... Foren palaus fastuosos i termes folrades de marbres multicolors, bells frescos a les parets, mosaics a terra i estàtues daurades rematant-los. Gairebé tot aquell luxuriós univers de marbre imperial i de luxe fou arrancat i reutilitzat per bastir basíliques i “palazzos” neoclàssics. És una segona i vistent

EL FRANCOLÍ

ciutat, una selva de cúpules esplendoroses, de marbres brillants als sostres i als paviments, imatges i daurats orgues barrocs recargolats. Un univers de torticolis per als “guiris” com nosaltres, poc avesats a tanta magnificència. El Renaixement –moviment ar�s�c iniciat a Venècia i Florència per genis com el Dante, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael o Bernini– va bas�r grans basíliques papals i esglésies –diuen que a la metròpoli n’hi ha quatre-centes, cap de senzilla– on preguen milions de creients d’arreu del món. Destaca, esclar, la immensa cúpula de Sant Pere del Va�cà. Entre els palaus profans sobresurt el Barberini, avui seu del Museu Nacional d’Art An�c; el construí Maﬀeo Barberini, elevat al tron papal el 1623 com a papa Urbà VIII. La gent li deia “Barbarini” perquè va saquejar la majoria dels vells ediﬁcis imperials per marbrar aquella luxosa residència familiar. Hi trobem una tercera ciutat, la d’un catolicisme tradicional i tradicionalista, gairebé d’abans del concili que pretenia renovar aquella església an-

quilosada que vàrem patir de joves fins que un papa clarivident va decidir d’obrir les finestres per tal que l’Esperit Sant l’oregés. S’explica que quan Joan XXIII va anunciar el seu propòsit, els cardenals s’esgarrifaren: “Ja s’ho ha pensat bé? Vostè ja és gran i té la salut delicada per aguantar tant d’esforç”. I el sant baró els contestà, amb la seva proverbial bonhomia: “Teniu raó, però si espero, quan em decideixi encara seré més gran i estaré més deteriorat”. El melic de la cris�andat, curull de birrets cardenalicis i de “clergimen”, sembla respirar aquell aire clerical de confessionaris i mantellines que ja crèiem superat pels aires d’una espiritualitat inspirada en el moll de l’os de l’evangeli. Evidentment, hi ha molta feina a fer per sanejar tanta crosta. Finalment, una altra ciutat és la dels turistes que ho omplim tot. A la Fontana de Trevi –la més formosa del món, diuen– resulta realment difícil d’atansar-s’hi. I això que tenim l’hivern a la porta; amb el bon temps els carrerons que hi donen estaran tan saturats com els vagons del metro en hores punta. Empesos per la il·lusió i tanta meravella caminem quilòmetres i quilòmetres: fòrums imperials, Trastevere, piazza Navona, Colosseo... Tots els mals, però, els apaivaga una suculenta pasta fresca –a la sensacional Osteria da Fortunata del Campo di Fiori l’amassen davant de tothom– o els indescriptibles “gelatti” multicolors i de tots els sabors imaginables. Per bé i per mal, Roma impacta i l’hora de tornar a casa sempre arriba massa aviat. Ciao, bella, ciao. Ja sobrevolem Còrsega: “Això es mou, tio; pitja...” ■ DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

Èxit d’aﬂuència i recaptació en el par�t solidari entre veterans d’Espluga i Barça 1.100 euros va ser la recaptació ob�nguda per Riuada Solidària en el par�t entre l’equip de Veterans de la Unió Espor�va l’Espluga i l’Agrupació Barça Jugadors disputat el migdia del passat dissabte 28 de desembre al Camp Municipal del Riu Sec. Malgrat tractar-se d’una convocatòria amb cares rela�vament poc conegudes per part del conjunt blaugrana, les graderies es van omplir d’aﬁcionats que van voler apropar-se a veure aquest combinat d’exjugadors del Futbol Club Barcelona compe�nt davant l’equip espluguí i, a la vegada, col·laborar amb l’obtenció de fons per ajudar als dam-

nificats per la riuada del passat octubre. En l’apartat espor�u, secundari en aquesta ocasió, el Barça va aconseguir reflec�r la seva superioritat al marcador i es va imposar per 1 gol a 7 als espluguins que no van deixar mai de compe�r i van ser capaços d’anotar el gol de l’honor, obra de Pardell des del punt de penal. Més enllà del par�t, al descans i final van tenir lloc diversos actes lligats a la jornada fes�va i solidària que es va viure al camp de futbol de la vila. Entre ells, un breu ball dels gegants espluguins i l’entrega d’alguns obsequis per part de l’Agrupació Barça Jugadors a l’en�tat Riuada Solidària al Francolí i a l’Ajuntament del municipi. Com explicàvem, la recaptació ob�nguda amb les entrades (donació mínima de 5 euros), sumada a l’aconseguida amb la venda de �res per guanyar una cistella nadalenca sortejada al final del matx, va ser tot un èxit i va arribat als 1.100 euros, que se sumaran a la resta de fons recollits fins al moment. ■ Redacció │ EFMR.cat

El restaurant “El Celler”, obre aquest 2020 a la Petro7 El restaurant “El Celler” de l’Espluga i el celler Rendé Masdéu, que compar�en ediﬁci a la Font Baixa prop de la llera del Francolí, van ser literalment arrasats pel riu durant la riuada del passat 22 d’octubre. Del restaurant no en va quedar ni una cullera com diu la seva propietària, Ioana Sandescu, ara han decidit �rar endavant obrint un altre restaurant a la Petro7 a Montblanc. Esperen poder obrir al gener i volen repe�r la fórmula de l’an�c lloc amb menús entre setmana i el cap de setmana a la carta i pizzes. ■

Josep Morató │ EFMR.cat Yoana Sandescu obrirà aquest gener un nou restaurant. J. Morató

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Govern lliura la Medalla d’Or de la Generalitat a Josep Vallverdú El president de la Generalitat, Quim Torra, va lliurar, el pronunciar unes paraules d’agraïment, que en aquest passat 23 de desembre, la Medalla d’Or de la Generali- exemplar hem reproduït a l'apartat de "Reflexions" on tat a la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré i a l’es- l'escriptor hi acostuma a col.laborar. Per la seva banda, criptor Josep Vallverdú, en el decurs d’un acte que va Anna Maria Cabré va assegurar que “les meves emociqualificar com un “homenatge a dues persones que són ons més genuïnes de quan era petita tenen a veure amb exemple de l’excel·lència la identitat i amb la lleni del talent català”. El cap gua” i va remarcar que de l’Executiu va posar de aquest reconeixement relleu que tots dos, “un “no és només individuper mitjà de l’artifici de al per a mi, sinó per tots la paraula i l’altra per mitels meus, en sentit molt jà de la ciència demogràampli”. fica, han contribuït a proEl cap de l’Executiu, jectar arreu un país geque va tenir un record nerador de cultura, de taper als presos polítics i lent i de llibertat”. els exiliats, va fer notar Durant l’acte, que es va que “el camí de la lliberfer al Saló de Sant Jordi tat política i de la cultudel Palau de la Generalira només es pot recórtat, el cap del Govern es rer quan una societat va referir a Josep Vallverl’emprèn majoritàriadú com “un clar exponent Josep Vallverdú recull la medalla de mans del President Quim Torra. ment”. “En l’actual condel compromís d’un au- G. de Catalunya juntura de repressió i de tor envers la seva llengua vulneració de drets poi el seu país”. Va recordar que “va començar la seva tra- lítics i fonamentals, la cultura esdevé la peça clau per jectòria en plena dictadura franquista” i va esdevenir una denunciar la injustícia i els dèficits democràtics”, va re“peça clau per crear una llengua planera, popular i mo- blar. derna i en la construcció d’un model lingüístic”. D’Anna La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és Maria Cabré, “mestra de generacions de demògrafs ca- la màxima distinció honorífica que atorga l’Executalans”, el president va destacar que “ha estat una de- tiu. Es va crear l’any 1978 per distingir aquelles perfensora a ultrança de la llengua com a element de cohe- sones que hagin prestat serveis eminents i extraorsió social i garant de la identitat catalana”. dinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, ecoDesprés de rebre la Medalla d’Or, Josep Vallverdú va nòmic, cultural o científic. El decret de concessió de la Medalla d’Or a Anna Maria Cabré posa de relleu la seva “destacada trajectòria en el món de la demografia i la geografia”. I el decret de la Medalla a Josep Vallverdú reconeix la seva “destacada trajectòria com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor, assagista i, especialment, en el món de la literatura infantil”. Durant la cerimònia de lliurament de la Medalla d’Or, el sociòleg i escriptor Salvador Cardús va fer la glossa d’Anna Maria Cabré i la filòloga Carme Vidal, la de Josep Vallverdú. ■ Redacció | EFMR.cat EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Les Disset Fonts encén de nou els fogons “Avui em trobo com el primer dia que vaig agafar el negoci, el pa�ment perquè no falli res. És com tornar a obrir”, explica el Joan Carles Llaó pocs minuts abans de reobrir l’Hostal Les Disset Fonts. A la pràc�ca, han hagut de tornar a començar. La riuada del passat 22 d’octubre els va arrasar tot el material del restaurant, només en va quedar l’ediﬁci i, unes hores després, les ganes de reobrir com més aviat millor. Han passat només 46 dies i el passat dissabte 7 de desembre han tornat a entrar clients per la porta del restaurant. Alguns ja tenien reservada la taula des de l’endemà mateix dels aiguats, altres truquen a l’Hostal des que han conegut que els fogons ja tornen a estar en marxa. Fins a arribar aquest dissabte, el Joan Carles i la seva família han viscut un mal-

son, però també, remarca, moltes coses bones i inesperades de la gent que els ha acompanyat. Després del cop, han fet una forta in-

versió per tornar a posar al dia el restaurant, una aposta econòmica forçada que han hagut d’afrontar quan tot just els faltaven uns quatre anys per pagar la hipoteca per la darrera reforma de

l’hostal. Esperen que l’administració respongui per reparar els danys, també per prevenir futures riuades, ja que el propietari del restaurant recorda que no ha desaproﬁtat les visites de les autoritats al municipi, a tots els representants polí�cs els ha demanat que cuidin el riu i millorin el pont. Mentre les ajudes no arriben, aquest dissabte han penjat el menú a la cartellera del restaurant al carrer de la Font. En un espai renovat, les receptes no han canviat. “Farem la cuina casolana que sempre hem fet”, contingut multiafirma el Joan mèdia a EFMR.cat Carles, emocionat i il·lusionat amb la nova etapa. Havien marcat la data al calendari: obrir abans de festes. ■

G.Castro Bosch │ EFMR.cat

Escoles de dansa del Camp de Tarragona traslladen la 24a edició de la Gala Solidària a l’Espluga El passat dissabte 14 de desembre, el Teatre del Ca- participants a la gala infantil van ser: Escola de Dansa i sal de l’Espluga va viure per primera vegada una edi- Arts Escèniques Artis, Estudi Giselle, Escola de Dansa de ció de la gala solidària inMontbrió del Camp, Estufantil de dansa de l’Assodi de Dansa Montserciació de Professors de rat ST Pere i ST Pau, CenDansa de les Comarques tre de Dansa de Cambrils, de Tarragona, que enEscola de Dansa ADAGI, guany arribava a la 24a Centre de Dansa Camí del edició. Tots els beneficis Mar Vilaseca, Escola de de la gala solidària aniran Dansa del Centre de Lecdestinats a la iniciativa Ritura, Escola de Dansa del uada Solidària. Casal de l’Espluga de FranMés d’una vintena d’escolí, Associació de Ball de coles de dansa de les Cola Sènia, Escola de Danmarques de Tarragona van sa Bailarte, Escola de Danpujar a l’escenari per reasa Endantza, Escola de litzar diferents coreografiDansa Dansartt, Centre de es de dansa contemporàDansa de Cambrils. ■ nia i clàssica. Les escoles Gala de dansa solidària. Gerard Bosch Redacció │ EFMR.cat EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Ple del Consell aprova l’execució urgent de les obres d’arranjament dels sistemes de sanejament de Montblanc, l’Espluga i Vimbodí El Ple del Consell Comarcal va aprovar el passat dilluns 16 de desembre, la contractació per via d’emergència de l’execució d’obres d’arranjament dels sistemes de sanejament de Vimbodí i Poblet, l’Espluga de Francolí i Montblanc malmesos per la riuada dels dies 21 i 22 d’octubre. Aquests municpis segueixen evocant aigües residuals al riu dos mesos després de la riuada. Les obres que es portaran a terme consistiran en: -Montblanc: reposar 2.400 m. de col·lector d’alta amb els seus res-

pectius pous d’inspecció, a la resta de col·lector d’alta s’han de realitzar treballs de neteja i d’inspecció per verificar el seu estat. -Vimbodí i Poblet: neteja i inspecció dels 5.000 m del col·lector, dels quals se n’hauran de refer un total de 3 . 350 m . Aquest col·lector f i n al i tz a v a en u n a es t a ci ó d e bombeig al Parc Fluvial de l’Espluga de Francolí, que s’haurà de tornar a fer . - L’ E s p l u ga d e F ra n c o l í : h a desaparegut tot el col·lector que recollia les aigües residuals al pont de la Palanca i les portava a una estació

de bombeig situada a tocar de la depuradora, per la qual cosa s’haurà de reposar tota la conducció (1.350 m de tub) i l’estació de bombeig. L’empresa encarregada de portar a terme aquestes obres és Depuración de Aguas del Mediterráneo SL i l’import d’adjudicació és d’1.920.000,00 € més IVA. També es va acordar adjudicar a l’empresa Colomer i Rifà la direcció de les obres i la coordinació de seguretat i salut pel preu de 75.933,55 euros. Tots aquest imports està finançats íntegrament per l’Agencia Catalana de l’Aigua. ■ Redacció | EFMR.cat

L’ACA des�narà més de 15 MEUR per les actuacions d’emergència arran dels aiguats Arran de l’episodi de pluges registrat entre els dies 22 i euros), Vimbodí i Poblet (247.735 euros), Prades (58.000 23 d’octubre, diverses infraestructures municipals de euros), per a restituir les infraestructures municipals captació i distribució d’aigua varen quedar malmeses. El d’abastament en alta. passat 6 de novembre, el director de l’ACA va resoldre D’altra banda, també s’ha informat al consell d’adminisuna declaració de l’emertració del pressupost que gència de les actuacions es des�narà per actuacions derivades d’aquest episod’emergència arran dels aidi. Aquesta declaració preguats del passat octubre, veu l’atorgament d’ajuts amb una inversió superior econòmics a les adminisals 15 MEUR, deglossats en tracions competents per a les següents par�des: 8,8 la reparació dels danys a MEUR en actuacions de reinfraestructures d’abastatirada de vegetació, 1,7 ment en alta. MEUR per actuacions per El passat 13 de desemminimitzar el risc d’inundabre, el consell d’adminiscions, 1,1 MEUR per a repatració va aprovar quatre ra els danys en captacions subvencions directes, amb d’abastament municipals i un import global proper 3,3 MEUR en actuacions per als 395.900 euros als mua reparar danys en infraesnicipis de Vilaverd (35.000 tructures de sanejament. ■ Redacció | EFMR.cat euros), Vallclara (113.100 Consell d'administració de l'ACA. Cedida EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga aprovarà els pressupostos del 2020 a principis d’any El consistori espluguí portarà a vota- nals de novembre no hi hagut marge ció els pressupostos quan es disposi de temps per treballar-ho. Per altra de tota la informació econòmica de banda, tal com ja ha comentat diverl’Ajuntament ses vegades l’Alcalde de l’Espluga, JoL’Ajuntament de l’Espluga de Francolí no aprovarà, de moment, nous pressupostos ja que l’equip de govern ha decidit prorrogar els pressupostos del 2019 indefinidament fins a disposar d’una proposta de pressupostos 2020 defini�va i basada en l’estat econòmic actual de l’Ajuntament. Hi ha diversos mo�us que han portat a l’equip de govern a prendre aquesta decisió; per una banda, el fet de no haver pogut tancar la liquidació del 2018 fins al mes de novembre no ha permès regularitzar l’estat dels comptes de l’Ajuntament. L'actual equip de gvern. Cedida Per altra banda, degut a que en la liquidació del 2018 no es respec- sep M. Vidal Minguella, la situació adta la regla de la despesa ni la d’estabi- ministra�va de l’Ajuntament és comlitat pressupostària l’Ajuntament de plexa ja que no es disposa de prou perl’Espluga haurà d’assumir un Pla Eco- sonal per fer front a les ges�ons que nòmic Financer que té diverses impli- es requereixen actualment, ja que no cacions a l’hora de dissenyar el pres- hi ha secretari-interventor (actualment supost 2020, i que havent-lo rebut a fi- es cobreix aquesta necessitat amb una

EL FRANCOLÍ

persona que ho fa de manera accidental) i també hi ha personal de baixa. També cal tenir en compte que les ges�ons posteriors a la riuada han signiﬁcat un augment de tràmits i procediments burocrà�cs i també polí�cs als quals se’ls hi ha hagut de donar resposta de manera urgent, prioritzant-los davant d’altres tasques corrents de l’administració. La pròrroga del pressupost serà automà�ca després que a data 1 de gener de 2020 no hi hagin uns nous pressupostos aprovats. El darrer Ple Municipal d’aquest any està previst per dimarts 23 de desembre. En paral·lel, des de govern i també des dels departaments administra�us de l’Ajuntament de l’Espluga es treballarà per tal de poder disposar de la proposta deﬁni�va dels pressupostos el més aviat possible per adequar les par�des i inversions a les necessitats i projectes que es volen dur a terme aquest proper 2020. ■

DESEMBRE 2019

EL FRANCOLÍ EL FRANCOLÍ

1717

DESEMBRE DESEMBRE 2019 2019

Junts per l’Espluga de Francolí presenta una moció per a l'elaboració d'un pla local d'atenció a les capacitats diverses Junts per l’Espluga de Francolí proposa que al següent ple municipal s’aprovi una moció per a elaborar un pla local d’atenció a les capacitats diverses. El grup considera que atès que el 3 de desembre és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, després que així quedés instaurat el 1992 per l'Assemblea General de les Nacions Unides. El terme ‘discapacitat’ es fa servir per deﬁnir una condició �sica o mental, com la discapacitat sensorial, cogni�va o intel·lectual, el trastorn mental així com diferents �pus de malal�es cròniques. Com a conseqüència d'aquestes caracterís�ques, les persones amb discapacitat (�sica o mental) tenen greus problemes i obstacles per dur a terme el que es podria considerar un dia a dia convencional. Per exemple, el col·lec�u de persones amb discapacitat es veu condicionat sovint per una alarmant falta d’oportunitats a l’hora d’incorporar-se al món laboral. Aquest fet discriminatori no només afecta directament a les condicions econòmiques de les persones sinó que també els converteix en un col·lec�u molt vulnerable a ser discriminat socialment. A l’Espluga de Francolí, segons les darreres dades de l’IDESCAT (2018) hi ha registrades 253 persones que tenen algun �pus de discapacitat reconeguda: �siques motores (88) i no motores (47), visuals (11), audi�ves (12), intellectuals (42), persones amb malal�es mentals (43) i d’altres no incloses a aquests grups (10). L’Espluga de Francolí necessita un pla d'acció i atenció municipal a la discapacitat que vetlli per les persones amb diversitat funcional. Un full de ruta que �ngui com a missió garan�r un municipi accessible a tothom, on es protegeixi el principi d’igualtat d’oportunitats entre totes les persones del nostre municipi, enfor�nt el compromís social i el respecte a la diversitat. El pla local d’atenció a les persones amb capacitats diverses ha de respondre al compromís polí�c de l’Espluga de Francolí amb la garan�a dels drets i la inclusió de les persones amb discapacitat. Es tracta d’un instrument que ha de permetre ar�cular les polí�ques per a l’atenció de les capacitats diverses i la inclusió en tots els àmbits, sen-

se deixar de tenir en compte la perspec�va de gènere, ja que les dones amb discapacitat representen el 60% de la població mundial amb discapacitat i sovint pateixen una doble exclusió. El 2013 es va aprovar la Llei General de les Persones amb Discapacitat i de la seva inclusió social, que pretenia garan�r les condicions bàsiques de no discriminació i accessibilitat universal. D’altra banda, la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat pretenia fer un pas endavant en aquesta matèria. De fet, un dels aspectes en els que incideix aquesta llei és en la necessitat d’elaborar un pla d’accessibilitat que iden�fiqui i planifiqui les actuacions que cal dur a terme perquè en l’àmbit d’aplicació del pla s’assoleixin les condicions d’accessibilitat establertes per aquesta llei i per la corresponent norma�va de desplegament. No obstant, actualment no existeix un reglament que perme� el seu desplegament per la qual cosa la llei no està implementada. Per tot això, les propostes que es plantegen en la moció presentada per Junts per l’Espluga de Francolí són: Mostrar la nostra preocupació per l’increment de la inseguretat ciutadana que es concreta amb els robatoris, alguns amb força, en domicilis del nostre municipi. Elaborar un pla d’acció i atenció a la discapacitat que comp� amb la complicitat de tots els actors socials implicats. Des�nar una par�da dels pressupostos a la realització del pla. Que existeixi una par�da exclusiva des�nada a desenvolupar les competències incloses a l’àrea de ciutadania com a capacitats diverses, que sigui suficient per dur a terme les actuacions necessàries durant l’any. Traslladar aquests acords a les en�tats i agents implicats amb el present col·lec�u al nostre territori, com ara el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l’Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà (APRODISCA), la Fundació ONCE, etc... La proposta se sotmetrà a votació en el proper ple municipal corresponent al mes de desembre. ■

Relació de números premiats al sorteig de la Riuada Solidària Quadre Fernando Mar� - 0790 Quadre pe�t Fernando Mar� - 5611 Marc de Flash i feelingwood - 5583 Marc de Flash i feelingwood - 5266 Marc de Flash i feelingwood - 9126 Quadre Cor Obert de Diego Gil Moreno de Mora - 9106 Quadres pe�ts de Diego Gil Moreno de Mora - 5275

Quadre Noe Gaya - 1266 Il.lustració D'Adrià Salguero - 2847, 5138, 2085, 5660, 5866, 5271, 0033, 9551, 0508, 9573, 7160, 7432, 9458, 6481, 2067, 0511, 1202, 5317, 5197, 0885 Joia de Bota Baldrich Joies - 5047 Anell Freedom de JudJoies - 5435 Pernil de Pintures Lepanto i Pintures Mar� - 0585

Si sou un dels afortunats, podeu venir a recollir el premi a les oﬁcines del Casal, és imprescindible portar la �ra amb el número premiat. EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT Ple absolut al Gran concert de la Riumuntada Riuada Solidària va celebrar el passat divendres 20 de desembre el Gran Concert de la Riumuntada amb les actuacions musicals de grups de primer nivell: Joan Rovira, Itaca Band, Buhos, Porto Bello i Banda Neon van ser els encarregats de fer gaudir més d’un miler de persones aplegades a la carpa instal·lada al pàrquing del Pavelló del Casal de l’Espluga. Els diners recaptats serviran per ajudar econòmicament els damniﬁcats de l’Espluga de Francolí a causa aiguats del passat 22 d’octubre.

recaptant diners. El material que es va sortejar va estar exposat a un local del carrer Lluís Carulla, al costat de la Font de la Tendera. El sorteig es va fer davant de notari el 3 de gener de 2020, els números premiats es van donar a conèixer a través de les xarxes socials i per ebando, també es poden consultar en aquest exemplar d'El Francolí. Les peces sortejades es poden recollir a les oﬁcines del Casal. ■

Joan Rovira. Gerard Bosch

Porto Bello. Gerard Bosch

Itaca Band. Gerard Bosch

Banda Neon. Gerard Bosch

El concert arriba dos mesos després de la llevantada i va ser possible gràcies a la col·laboració dels grups de música, dels voluntaris i de diverses ins�tucions privades i públiques. Aquest ha estat un dels úl�ms actes de Riuada Solidària, tot i que encara durant aquest mes encara s'han fet alguns actes. Sorteig de diversos dona�us El passat dilluns 22 de desembre es van començar a vendre tires d’1 euro per tal de participar en el sorteig de la Riuada Solidària. Diversos particulars, artesans o entitats com museus d’arreu de Catalunya han donat objectes, il·lustracions o entrades per sortejar i continuar Buhos. Gerard Bosch EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT Els polí�cs exiliats a Bèlgica reben el paraigües de la Riuada Solidària Aquest passat mes de desembre, l'Alcalde de Montblanc, Josep Andreu, es va desplaçar fins a Brusel. les per tal de reunir-se amb els exconsellers exiliats, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Segons va publicar el mateix Andreu a les xarxes socials, a part de parlar de l'estat actual del procés, l'alcalde els va explicar l'abast de la riuada que van patir alguns pobles de la Conca. Andreu els va fer a mans un paraigües blau, símbol de la Riuada Solidària i una ampolla de "Vi de Fang" del Celler Rendé Masdéu, els polítics no van dubtar en deixar-se fotografiar. ■

Carles Puigdemont i Meritxell Serret lluen el paraigües de la Riuada Solidària. Cedides

"Els Rebullits" contribueixen amb la Riuada Solidària "Els Rebullits", són un grup de pares i mares de l'Escola Joan Rebull de Reus, que han creat una companyia de teatre que a banda de fer les interpretacions nadalenques, contribueixen solidàriament amb la Marató de TV3. Assabentats dels terribles aiguats del passat 22 d'octubre, van proposar

venir a fer l'úl�ma obra que havien estrenat, el famós "Conte de Nadal" de Charles Dickens, al teatre del Casalet. Cal esmentar que dins el grup de teatre hi ha les germanes Ar�ga, molt vinculades a la nostra vila. Un total de 130 persones van poder gaudir d'aquest espectacle infan�l que entre aplaudiments i riures (potser més

dels autors que del públic) van recaptar 600 euros, que, en aquesta ocasió van anar des�nats a la Riuada Solidària per tal de pal·liar els danys causats per les inundacions de l'octubre. ■

"Els Rebullits" al teatre del Casalet. EB EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT L’Ajuntament treballa en un projecte d’impuls per la 455a edició de la Fira de Sant Vicenç 2020 Del 22 al 26 de gener de 2020 l’Esplu- amb la incorporació i mostra de noves ga de Francolí celebrarà la Fira de Sant tendències en diversos sectors. Amb Vicenç, un esdeveniment quatricentenari amb el qual es vol conservar el fet comercial: compra, venda i mostra i reforçar-lo amb un relat temà�c i cultural d’interès turís�c. Des de les regidories de Cultura i Festes, Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, i amb el suport d’un grup de treball, s’està confeccionant una proposta d’impuls de l’esdeveniment quatricentenari del municipi, que vol conservar el fet comercial: compra, ven- 454a edició de la Fira de l'Espluga. Josep Morató da i mostra de productes; incorporant un relat cultural, comercial i tu- aquesta proposta es vol aconseguir porís�c que s'engloba en un eix temà�c. sicionar la 455a Fira de l’Espluga en el Aquest projecte també comptarà mapa de les ﬁres del país.

El nou projecte d’impuls vol potenciar i promocionar la compra, venda i mostra de productes agroalimentaris, artesania o serveis empresarials i comercials. En aquest sen�t, el recinte firal comptarà amb una mostra d’oficis artesans durant tot el cap de setmana. Les en�tats espluguines, destacant-ne les de cultura popular, també �ndran un paper rellevant en la 455a edició de la Fira de l’Espluga. Hi par�ciparan ac�vament en els actes i en el recinte firal. La proposta d’impuls de la Fira de Sant Vicenç vol consolidar l’esdeveniment com a porta d’entrada del turisme de proximitat amb diferents actes enfocats a tots els públics. ■

L’Arxiu Comarcal reconeix la feina de la premsa escrita comarcal El passat dijous 19 de desembre, l’Arxiu Comarcal va orga- sa comarcal i enguany celebra el seu 40è aniversari. nitzar un acte de reconeixement a la premsa escrita de la L’acte va comptar amb l’assistència de representants de comarca, per a la seva important tasca de preservació de tots Consells de Redacció de la premsa comarcal en ac�u la memòria històrica i col·lec�va. així com també del Consell Comarcal i alguns regidors dels Actualment, a la nostra coajuntaments de les poblacimarca existeixen 6 publicacions en que es publiquen dions: el setmanari d’informates revistes. ció comarcal Nova Conca i les En el mateix acte, es va revistes d’informació local de inaugurar una exposició de Belltall, l’Espluga de Francolí, premsa històrica. Es tracta Montblanc, Rocafort de Qued’un tast de diferents publiralt i Santa Coloma de Quecacions que es conserven a ralt: Belltall, el Francolí, el Fol’Arxiu Comarcal. La més anradot, Les Forques i La Segartiga, La Campana de Sant ra, respec�vament. Joan, data de 1891, però Val a dir que aquest acte fou una publicació de la qual coincideix amb la signatura només se’n féu un sol núd’un conveni entre la revis- Directors i membres dels consells de redacció de les publica- mero. Cal destacar també ta La Segarra i l’Arxiu Comar- cions de l’actual premsa comarcal l’antiguitat del setmanari La cal, en el qual s’estableix la Conca de Barberà (1903difusió dels exemplars mitjançant el Portal XAC Premsa, 1908), editat per la Impremta Monmany. Aquesta exun portal web on hom pot consultar la premsa històri- posició, situada al claustre de l’antic Hospital de Santa ca digitalitzada del Departament de Cultura de la Gene- Magdalena de Montblanc, seu de l’Arxiu Comarcal, roralitat de Catalunya. La Segarra, és degana de la prem- mandrà oberta fins el dia 31 de gener. ■ EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

REPORTATGE AIGUATS TEXT: JOSEP MARIA VALLÈS

Abans de la repoblació de la Conca a l'edat mitjana, no es seus rius: Milans, Francolí o Anguera, causessin danys. tenen dades de les possibles avingudes dels barrancs de la Cal esperar aquell de Santa Tecla, del 23 de setembre de part nord de les muntanyes de Prades que desaigüen al riu 1874, per disposar de referències escrites sobre les avingudes del riu Francolí amb el resultat de destrosses materials Milans i Francolí. Des de la dominació romana i sarraïna les pluges seguiri- i pèrdues humanes. en el ritme que marcava la natura, però no ens han pervin- Les restes arquitectòniques de ponts medievals, romans i gut informacions que puguem contrastar. Cal pensar que posteriors, en són tes�monis, però documentalment no en les riuades d'aquests rius que, malgrat anomenar-los així, tenim constància. És a par�r de l'aiguat de 1874 quan trono serien més que grans torrents que poden passar anys, bem cròniques periodís�ques i a par�r de l'aiguat de Sant d'acord amb el clima mediterrani, sense con�nuïtat en el Lluc, del 18 al 19 d'octubre de 1930, en coneixem més daseu cabal. Cabal que per altra banda deuria ser prou im- des ja recollides pel Servei Meteorològic de Catalunya. portant com per merèixer l'atenció dels senyors que domi- Cal també fer esment que l'aiguat de Santa Tecla, de 1874, queda dins el període de la tercera guerra carlina. Si als esnaven la contrada, per establir-hi molins. Una vegada fet l'assentament i dictada la carta de pobla- tralls de la contesa hi afegim els danys provocats per l'aiment de la nostra vila, l'aigua es conver�ria en una font de guat, podem imaginar-nos com es visqué aquella nit i el rasconflictes. Per tant cal deduir que els rius Milans i Franco- tre que ha deixat en la memòria. Josep Iglésies en el seu trelí, alimentats pels torrents del ball sobre L’aiguat de Santa Viern, Tillar, Tornés, CastellTecla,(4) parla de la "incúria follit i la Pena, donarien prou cien�fica" d'aquell període aigua, a part els temps de seque només permeté conèicades per alimentar una xarxer els registres ob�nguts a xa nombrosa de molins i reBarcelona. gar una extensa porció d'horSi bé les zones més afectades ta. foren la Conca de Barberà i Des del terme de Vallclara, l'Urgell, o el Camp de Tarrapassant per Vimbodí, i el mogona i el litoral penedesenc, lí del Salt, cap al molí de a la resta de Catalunya les pluGuasch, a les hores molí de ges també causaren força Nolent, més avall els molins danys. Globalment es parla del terme de l'Espluga, sede 570 morts. Més de 700 les guint els de Montblanc que cases enderrocades, de les també disposava d'aquelles quals 270 ho foren al Camp industries a la Vall i totes les Vista general del Pont de la Font Baixa . MVR de Tarragona, Alt i Baix i soque s'alimentaven de les aigües de l'Anguera, en fan conèixer aquella fruc�fera indús- bre tot al Tarragonès. A la desembocadura del riu Francolí tria al llarg dels segles, però poques dades coneixem de la s'hi recolliren 32 cadàvers.(5) climatologia, pel que fa a aiguats, fins al segle XVIII. El rector de l'Espluga Josep M. Català, en explicar els es- (1) BARBARÀ i CAMAFORT, Andreu. “Els aiguats i la memòria popular”. Butlle� Del Centre d’Estudis Alcoverencs, [en línea], 2010, n.º 24, pp. 7-8, h�ps://raco. tralls de 1874, cita un aiguat anterior, concretament de cat/index.php/Butlle�CEA/ar�cle/view/208824 [Consulta: 24-11-2019]. El rector (1) 1772. Hi ha alguna referència a un aiguat de 1792 . A la de La Riba Isidre Torres, també en deixà constància, segons un ar�cle de Ramon Riba, al llibre d'Administració del Molí dels Capellans s'hi Gavarró. anotà: "I vingué la gran riuhada que sen portà la gran part (2) PUJADES, Jordi. Geoleg. “I vingué la gran riuada” Espitllera, núm. 94, octubre de dit molí ab sas oficinas i part de la sèquia.” (2) S'empor- 1994. Montblanc, pp. 24-29. (3) ROCA, 2000, 220. El data el 24 d’agost de 1843. Andreu Barbarà i Camafort del tà el molí del Comú d'Alcover, situat a la vora del Francolí. Centre d’Estudis Alcoverens el data el 1842. No podem confirmar ni rec�ficar. S'anota també un aiguat per Sant Bartomeu, 24 d'agost de (4) IGLÉSIES, Josep. L’aiguat de Santa Tecla. Episodis de la historia, núm. 156. Ra1842. (3) També afectà la conca del Glorieta i Alcover, pe- fel Dalmau, editor. Barcelona, segona edició, 2008. (la primera és de 1971) rò no hi ha constància que a la Conca de Barberà, cap dels (5) Id., id. EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

La premsa de Tarragona, Reus, Vilanova i la Geltrú i Barcelona va recollir informacions que Iglésies va compilar en el seu treball de 1971.

Un altre indret molt afectat fou el Garraf. El torrent de la Pastera de Vilanova i la Geltrú va arribar a quatre metres d'alçada. La població es va inundar i l'aigua esbotzava qualLa claror dels llamps deixava veure una estesa interminable d'ai- sevol obstacle que trobava als carrers. Es va emportar bogua rubiginosa, talment un gran llac d'aspecte sinistre, de la su- na part de la caserna. Van desaparèixer tots els ponts de per�cie dels qual sobresor�en les copes dels arbres i les teulades la riera de Vilafranca. A l’Anoia el riu va experimentar una de les cases dels hortalans, Arreu surava una infinitat d'objectes gran crescuda per les pluges caigudes a la serra que pararrossegats pel corrent, tals com arbres, animals morts, eines agrí- teix els aiguavessants de l’Ondara i el Corb cap a ponent i coles, bocois, carros, sacs de fruïts...(6) l’Anoia cap al sud est. A Igualada va destruir industries de Iglésies parla primer dels estralls a Tarragona pel desbor- blanqueig i altres fàbriques. Com a tot arreu, horts i perdament del Francolí i la destrucció de tres ponts: el de la sones, quedant només "ruïnes i desolació." Fusta, i els del ferrocarril de Reus a Lleida i Tarragona a Tor- El diari barceloní La Independencia recollia els detalls dels tosa. estralls a Tàrrega. A la capital de l'Urgell hi van morir prop Després detalla les informacions publicades pel que fa a les de 300 persones. Una altra zona propera a les nostres conzones d'influència del curs del Francolí i el Gaià. trades, la vall del Corb, especialment Guimerà. Arreu on afecEl Francolí, a l'Espluga recull l'aigua del Milans. A Montblanc tà l'aiguat s'hi col·locaren plaques assenyalant fins on va arrija s'ha fet seva la del barranc de la Trinitat, hi aflueix l'Angue- bar el nivell de l'aigua. La de l'Espluga, a la Font Major n'és ra i més endavant la Vall. A la Riba el Brugent que en aques- un bon exemple. tes circumstàncies pot portar tant cabal com el principal. A les Garrigues les poblacions més afectades foren les que Les primeres noves que es �ngueren de l'Espluga, afirmaven que limiten amb el riu Set. El poble de la Floresta compta amb la riuada havia derruït quinze cases, provocant la mort de trenta una informació de primera mà en els llibres parroquials, persones i s'havia endut quatre parts del camí carreter. Un gran pel rector Lluís Gaya (8). La conca del Segre a par�r de la riedifici des�nat a des�l·lació d'aiguardents, el molí fariner que li fe- era de les Borges, ho destruí tot. Talment passà amb els ia costat i l'anomenat de la Farga, havien estat arrossegats.(7) ponts de Vinaixa. Les aigües havien entrat al cemen�ri. Hom creia que els ca- L'Ebre va arrossegar molins, arbres, llaguts i maquinària a dàvers que es veien esparsos, riu avall, eren d'allí. Aviat es va par�r de Mora i fins a Tortosa. Un regiment militar que anareduir el nombre de morts a 24, 11 dels quals pertanyien a va a la conquesta d'Amposta. Els soldats foren embarcats la mateixa família, quan l'aigua es va emportar la seva casa. i la força de l'aigua. En aquesta zona, s'ajuntaren la força Iglésies va relatant i resumint les cròniques de la premsa, devastadora de l'aigua i les hos�litats dels carlins. A les desseguint els pobles: Montgràcies que habitualment blanc, Vilaverd, la Riba, l'esprovocava el barranc del tret de les Roixeles, Valls, VallRastre, a la ciutat de Tortomoll i anar seguint. A Montsa. L'Ebre arrossegà les barblanc i Vilaverd es va endur casses. A una desgràcia se els dos ponts del ferrocarril. n'hi ajuntava una altra. PeEl Diario de Tarragona va anar rò la ciutat d'Amposta fou seguint els resultats de l'avinconquerida pels liberals. guda del riu, però posant èmIglésies dedica un capítol a fasi especial, en els danys ocala ciutat de Barcelona. La sionats a la ciutat. resta de Catalunya també La conca del Gaià afectà de resultà molt afectada. Des manera molt considerable Alde Girona a Sant Feliu de tafulla. Recollint aigua des de Guíxols. Al nord dels PiriSanta Coloma va anar causant neus les pluges també feren malvestats en tot els seu re- Vista del Camí Clos abans de la construcció del Celler de baix. Arxiu créixer el Tet i l'Agli. Tot Cacorregut. La ciutat de Reus va talunya va pa�r els estralls pa�r la pluja fins ben entrada la ma�nada. Les muralles d'una tempesta tant poc usual que ha quedat en l'imagiigual feien de dic per les corrents exteriors que entollaven nari col·lec�u l'Aiguat de Santa Tecla. Tothom n'ha sen�t l'aigua dins el recinte. Un altre periòdic que seguí molt de parlar. Falta només que recordem que fou la nit del 22 al prop tota la tragèdia fou El Clamor del Pueblo. Altres indrets 23 de setembre de 1874.(9) del Camp de Tarragona foren igualment devastats: Cam- La imatge de la platja de Tarragona entre la desembocadura del Francolí i el Cap de Salou, que un redactor d'El Clabrils, Riudoms, Mont-roig, etc. La zona del Priorat i l'Ebre ja coneixia històricament crescudes desmesurades de les aigües: el 1819 i el 1845, però els an�cs de Porrera i Falset, asseguraven que aquella de (6)Id., id. Pàg. 6 1874, havia estat molt superior. En aquesta zona hi afecten (7) A l’Espluga no es coneix cap molí amb aquest nom. (8) IGLÉSIES, 2008, 32 i ss. els rius Ciurana i Montsant. En aquell moment encara no (9) Sobre l’aiguat de Santa Tecla, a part de les referències bibliogràfiques que ja exis�a l’embassament de Riudecanyes ni naturalment el de hem anotat podeu veure també El Brugent, núm. 29, 1982, pp. 6 i 7. Crònica de Ciurana, que avui regulen aquelles avingudes. la riuada anotada a l’arxiu parroquial de la Riba pel rector Ramon Lluch. EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

mor del Pueblo, periòdic de Reus, va deixar escrita, ens la podem imaginar avui, a Vimbodí, a l'Espluga, a Montblanc, 1880, al foli 271: Asmirate y pasmate lectora la lectura de las siguientes par�das. a Vilaverd. Troncs, canyes, estris arrossegats, s'hi amunteCon un terrible y no oido agüacero Dios ha cas�gado i avisa a las gaven com en els nostres ponts el 22 d'octubre passat. Provincias de Tarragona y Lérida. En ersta villa las aguas del rio Els camps de cul�u de la Conca de Barberà que no havien Francolí han cubierto la cornisa de la fuente y han invadido dos sucumbit a l'aigua dels rius i torrents, rebien el dia 26 de terceras partesd del cementerio. Seis casas y dos molinos harinesetembre una forta pedregada. La pedra destrossava els ros han sido arrancados hasta sus cimientos; sin contar las mucceps i els xaragalls que es formaven a les pendents dels has fraccionadas y que necesita de gran[des] reparos. Rompidos camps els arrencaven de soca-rel. los dos solidos puentes, que por la parte de oriente se entra en es******* ta villa. Grandes han sido las pèrdidas materiales, però lo quer más Ja hem comentat l’aiguat de 1920, del qual no en sabem tenemos que lamentar, és la pérrdida de veinte y dos personas, res. (10) El següent que està abastament documentat és el entre grandes y chicos, grande fué el aguacero de 1772, más no de Sant Lluc: 18 d'octubre de 1930. A Prades es calculà la llegó de mucho al se se�embre de 1874, ni tan general. Hablen sipluja en 280 litres per metre quadrat. A Montblanc se'n renó en la Sagarra, los pueblos de Guimerà i los que conﬁnan con colliren 348. El coetanis el consideraren molt pitjor que el aquel rio. En Urgel, Targa, Tarrós y Barbens. En este la gente se salde Santa Tecla. El Francolí en alguns llocs superà esl deu vó en la iglesia a instancia del Rdo Cura Párroco. El aguacero de metres dalçada. Caigué també molta aigua a l'Alt Camp i 1772 en esta villa no causó perjuicios personales y apenas mateels barrancs que voltegen la ciutat aportaren gran cabal al riales; el de 1874, a más de los personales los materiales, son inriu. calculables. Espluga de Francolí, 2... Octubre de 1874. Josep M. Tot i fer mal a tot arreu on cau un aiguat, aquí es pot comCatalà, rector. prendre com, on cau la precipitació no causa tants estralls com riu avall. El pont de la carretera d'Alcover a Valls va ser L'aiguat de Santa Tecla es produïa la nit del 22 al 23 de setembre.

Safreig de la Font Baixa cap als anys trenta del segle XX. Arxiu JM Vallès

destrossat en emportar-se la força de l'aigua un dels pilars. La Crònica de Valls s'aventurà a calcular l'aigua caiguda, però sense delimitar els terrenys on precipità. Calculà 90 milions de metres cúbics. Sense l'extensió, és una xifra que no diu gran cosa. Amb tot, és molt exagerada i només el sen�t comú ens fa comprendre quina força deu desenvolupar una quan�tat tan ingent d'aigua al seu pas, sigui per un estret o per una plana. A l’Espluga no s’ha considerat mai l’aiguat de Sant Lluc, tan devastador com el de Santa Tecla. En el de Sant Lluc, la pluja no abastà tota la serralada de Prades. Fou sobre la mateixa Conca on descarregà la tempesta. Per tant els danys, tot i ser importants a la comarca, causaren més desperfectes riu avall. Pel que documenta Jordi Roca a la Història de l'Espluga (11), moriren 15 persones, més un nen de set anys, un de sis, una nena de 2, una altra de 22 mesos i un nadó de set mesos (12). Pel que fa a víc�mes mortals, les famílies més afectades foren els Roselló, que vivien al molí de la Vila, i els Rosell, del molí dels Frares. El rector Josep M. Català escrivia en el llibre d'òbits de 1852EL FRANCOLÍ

Antoni Calbet Llorens, de 73 anys, viudo. Fou destruïda la seva casa i ell arrossegat per les aigües, sense que es pogués trobar el cos. Maria Calbet Arbós, de 24 anys, soltera, filla de l'anterior. No es va trobar el cos. Antònia Teixidó Roig, muller d'Antoni Casanovas, de 29 anys. No es va trobar el cos. Joan Josa Panadès, propietària de 66 anys, casat amb Maria Vilà. Morí a casa seva, arrossegat per les aigües que baixaven de la part alta del poble. Es diu que el cos fou trobat a Puigdel� i enterrat en aquell poble. Joan Roselló Badia, de 57 anys, natural d'Alcover, moliner al Molí de la Vila, casat amb Raimunda Pomés, de Montblanc. No es va trobar el cos. Raimunda Pomés Josa, esposa de l'anterior. No es va trobar el cos. Joan Roselló Pomés, de 21 anys, solter, moliner al Molí de la Vila. El seu cos fou trobat prop del Molí de Castellví i enterrat a Montblanc. Raimunda Roselló Pomés, de 18 anys, soltera, també filla del matrimoni Roselló Pomés. No es va trobar el cos. Pau Rosell Mar�, de 47 anys, moliner, casat amb Magdalena Soronellas de Riudecols. Habitava al Molí dels Frares. Es va dir que el cos podriaser un dels trobats a Perafort. Josepa Rosell Soronellas, de 14 anys, filla de l’anterior. No es va trobar el cos. Josep Miró Prats, de 79 anys, pagès, viudo de Maria Francesca Cornet. Fou destruïda la seva casa. No es va trobar el cos. Antoni Moix Vime, de 36 anys, natural de Blancafort, casat en segones núpcies amb Josepa Marsal Micó, viudo en primeres de Maria Farran. L'aigua es va emportar la seva ca-

(10) A Montblanc està documentat un aiguat sobre la vila i algunes par�des del terme, l’onze de juliol de 1922, però seria molt local i només causà danys materials. Es desbordà el riu Anguera que causà danys importants al Molí del Saldoni. (La Nova Conca, 15-7-1922, núm. 190, pàg. 4.) (11) ROCA i ARMENGOL, Jordi. (2000) Història de l’Espluga. El segle XIX. Volum V. Pagès Editors. Lleida. (12) ROCA, 2000, 220.

DESEMBRE 2019

1994 va ploure més i tot. Depèn de l’observatori, però a Porrera i sa. No es va trobar el cos. Alforja es van superar els 400 l/m² en dos dies, xifra que es va assoJosepa Marsal Micó, de 27 anys, esposa de l'anterior. No es va trolir, si fa no fa, a totes les muntanyes de Prades: 350 l/m² a l’Espluga, bar el cos. 300 l/m² a Vilaplana, 295 l/m² a Vimbodí... A la Mussara van sumar Maria Arbós Cortada, de 47 anys, esposa de Josep Vendrell. Fou més de 500 l/m², i les rieres d’Alforja, Riudoms i Riudecanyes van destruïda la seva casa. No es va trobar el cos. baixar amb fúria. «Al pantà l’aigua va arrasar una pe�ta presa, peJoan Padró Besora, de 65 anys, paleta, espòs de Maria Àngela Òderò encara sort que estava gairebé buit perquè es va omplir en tres na. Destruïda la seva casa. No es va trobar el cos. hores i va contenir la riuada, si no el poble hauria pa�t», recorda Maria Àngela Òdena Batlle, de 54 anys, esposa de l'anterior. No es l’actual alcalde de Riudecanyes, Josep M. Tost, que con�nua: «Fins va trobar el cos. La resta de pèrdues humanes estan registrades en el llibre d'òbits de pàrvuls, també precedits d'una breu nota del rector, on explica que foren destruïdes per l'aiguat les cases on vivien: Joan Casanovas Teixidó, de 4 anys. Fill d'Antoni i Antònia. Carme Rosell Soronellas, de 7 anys. Filla de Pau i Magdalena. Al molí dels Frares. Carme Vernet Rosell, de 22 mesos. Filla de Francesc d'A. i Carme. Al molí dels Frares. Antoni Moix Marsal, de 6 anys. Filla d’Antoni i Josepa. Teresa Moix Marsal, de 2 anys. Filla d’Antoni i Josepa. El Pont Vell de Montblanc després de l'aiguat de 1930. Pere Català, Arx. Com. de la Conca Barberà Lluís Sarrí Llobet, de 7 mesos. Natural de Valls, fill del notari de Valls Francesc Sarrí i la seva esposa Mercé llavors moltes carreteres del Baix Camp travessaven la llera de les Llobet. (13) rieres, però a par�r de llavors es van fer ponts arreu.» Les inundacions van deixar una desena de morts al litoral i prelitoral català, Antoni Moix Marsal, de 6 anys. Fill d’Antoni i Josepa. incloent-hi un home a Cambrils i un altre a Solivella que havien anat Teresa Moix Marsal, de 2 anys. Filla del mateix matrimoni. a veure les rieres. I els danys materials van ser catastròfics: cases, Cap dels infants morts arrossegats per les aigües, amb les marges i murs a terra; talls telefònics, elèctrics i ferroviaris durant famílies i les cases on habitaven foren trobats. dies, camps de futbol enduts per l’aigua... Les administracions par******* laven de 15.000 milions de pessetes en pèrdues -que la Generalitat Òscar Palau va deixar publicada una crònica de l'aiguat de va doblar després a 31.710- i es va plantejar la declaració de zona 1994, el dia 10 d'octubre, diada de Sant Tomàs de Vilanocatastròfica a 139 municipis. El consell de ministres va aprovar setva. Ho explicava així: manes després un crèdit extraordinari de 7.000 milions per a CataVa començar a ploure a úl�ma hora del dia 9. Va anar a més durant lunya i el País Valencià, però la reparació va durar anys, i encara avui la ma�nada i no va parar durant hores i hores, a tota la serra que

Imatge de l'aiguat de 1994. Arxiu Josep Ma. Vallès

envolta l’al�plà de Prades. Avui fa 15 anys les comarques de Tarragona, sobretot la conca hidrogràﬁca del Francolí, vivien una de les inundacions més greus -sinó la més greu- del segle XX. I és que després del cèlebre aiguat de Santa Tecla de 1874, segons els observadors del temps, només s’hi podrien comparar el de Sant Cinto de 1921, el de Sant Ramon de 1926 o el de Sant Lluc de 1930, quan van caure 345 l/m² a Montblanc o 280 l/m² a Prades. El 10 d’octubre de

EL FRANCOLÍ

(13) No hi ha cap indicació de què hi feia un nadó de Valls, ﬁll d’un notari, a l’Espluga. Intuïm que estaria deixat a una dida. Molt bé podria ser al Molí dels Frares on hi havia una nena de 22 mesos. En els catàlegs de notaris de la Fundació Noguera hi consta Francesc Sarrí i Oller, que exercí a Valls entre 1862 i 1889. Una germana batejada el 9-8-1850 a Tarragona, ﬁlla de l’advocat Josep Sarrí, de Guissona i de Lluisa Oller de Cervera. Avis paterns, Josep Sarrí de Guissona i Francisca de Cilla de Monzó. Els materns Joan Oller de Cervera i Ventura Borràs de Tarragona. Padrins Ignasi Morera i Antònia Sardà de Tarragona.

DESEMBRE 2019

Vista parcial del Capuig i pont del riu Francolí, 1950. Arxiu JM Vallès el rastre és visible en molts llocs. També recorden les cròniques que els meteoròlegs només havien previst pluges febles. Tomàs Molina, l’home del temps de TV3, admet avui que aquell aiguat va ser un dels més greus del segle, ja que «en un sol dia va ploure com en tot un any». Molina, de fet, pronos�ca: «No �nc cap base cien�ﬁca, però això forma part del nostre clima mediterrani, i és probable que no hagin de passar tants anys per veure’n un altre d’igual de fort o més.». I ja adverteix: «El problema ara és que els esperem menys i no es�guem preparats; la gent no té la percepció que pugui repe�r-se perquè el clima és més sec, però pot passar, i amb més intensitat i tot.» (14)

******* De l'aiguat del 22 d'octubre de 2019, vint-i-cinc anys després de l'anterior, no en parlarem massa. El Francolí en la seva edició del mes d'octubre en feu un ampli ressò i les imatges publicades mostren per si soles la devastació que va provocar. Els espluguins com els veïns dels pobles, aigües amunt i aigües avall, en servarem un record que traspassarem a les generacions futures. No cal dir que és un accident meteorològic imprevisible, però ple de contradiccions pel que fa a les causes dels danys ocasionats per la riuada. Per una banda hi ha les conviccions dels geòlegs i biòlegs. Sovint equiparables a les dels ecologistes. Però hi ha una visió diferent al territori, potser no compar�da per la gran massa veïnal. La polí�ca de no deixar netejar cada tres o quatre anys, les lleres del que anomenem rius, però que no són més que torrents, sembla poc encertada. Un riu al Pirineu baixa cada any amb força i manté la llera lliure d'arbredes. El Milans i el Francolí feia 25 anys que no baixava amb força. Cal protegir el bosc de ribera, és clar. Però diu ribera, no el

mig del llit. Quan baixa se'l torna a fer seu i arrossega el que hi ha crescut causant molts més danys que el que ocasionaria l'aigua per si sol. Els impactes dels arbres arrossegats són de tanta força que uns arrenquen els altres i tot el que troben al seu pas. Taponen ponts i fan les "entostes" que aixequen el nivell de l'aigua. No pretenem pon�ficar. Un fenomen de les caracterís�ques del que es va emportar bens materials, vides i il·lusions és tan lamentable, que deixa espai al consol. Tant de bo aprenguéssim alguna cosa . Perquè el que és segur és que tornarà a passar. En aquest breu treball podem veure la freqüència dels aiguats més devastadors i entre mig n'hi ha d'altres que no han merescut una cita històrica. Avui no podem dir com el rector Josep M. Català, que Déu ens ha cas�gat, però tampoc tot el dany ve de l'emergència climà�ca. Algú podria calcular els metres cúbics de fusta arrossegats i els metres quadrats de super�cie del llit del Milans i el Francolí. Des de Vallclara fins a Vilaverd potser serien unes xifres que ens farien reflexionar. I per acabar lamentar de tot cor les vides perdudes i els negocis i els danys en les infraestructures. Aquesta és una valoració que fins d'aquí a uns quants anys no podrem contrastar. Però podem tenir la seguretat que les rieres com en diuen al Camp de Tarragona, de tant en tant es fan el seu camí. I tornarà, és clar que tornarà. ■ BIBLIOGRAFIA BARBARÀ i CAMAFORT, Andreu. (2010) "Els aiguats i la memòria popular". Butlle� Del Centre d'Estudis Alcoverencs, [en línea], n.º 24, pp. 7-8. h�ps://raco. cat/index.php/Butlle�CEA/ar�cle/view/208824 [Consulta: 24-11-2019]. IGLÉSIES, Josep. (2008) L’aiguat de Santa Tecla. Episodis de la historia, núm. 156. Rafel Dalmau, editor. Barcelona, segona edició, 2008. (la primera és de 1971) PALAU, Oscar. (1994) El Punt Diari, octubre 1994. PUJADES, Jordi. Geoleg. (1994)"I vingué la gran riuada" Espitllera, núm. 94, octubre 1994. Montblanc, pp. 24-29 ROCA i ARMENGOL, Jordi. (2000) Història de l'Espluga. El segle XIX. Volum V. Pagès Editors. Lleida El Brugent, núm. 29, 1982, pp. 6 i 7. La Riba. Crònica de la riuada anotada a l'arxiu parroquial de la Riba pel rector Ramon Lluch. La Nova Conca, 15-7-1922, núm. 190, pàg. 4. Montblanc. En línea a xac. premsa.cat (Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà) (14) PALAU, Òscar. El Punt Diari.

Vista panoràmica de l'Espluga als anys 1916-1917. Arxiu JM Vallès EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CORAL ESPLUGUINA

La Coral Espluguina celebra el tradicional Concert de Sant Esteve Aquests dies són entranyables per a fer un concert. Són festes que generalment toquen el cor, i és bo, doncs de vegades ens descuidem de mirar dins nostre i veure la tendresa que tenim, les emocions, els records passats, els presents, passar un mica del nostre cap i deixar-nos endur per aquests moments. Fou un concert dedicat als aiguats del passat octubre i per aquest mo�u, vam fer un minut de silenci en record de les víc�mes, des�nant la recaptació a la riuada solidària. En el concert d’aquest any la Coral Espluguina va oferir un recull de nadales d’aquí i d’arreu. Una d’elles, el “Vinti-cinc de desembre” harmonitzada pel nostre bon amic Josep Mateu, músic excel·lent i gran persona. També l’obra “Fem Nadal” que van realitzar els alumnes de improvisació de Cervera al 2014 i va arranjar Jordi Castellà.

En aquest concert vam comptar amb l’acompanyament musical d’Oriol Tomàs, violí, Eudald Valero, caixa, Aleix Valero, clarinet baix, Marina Nadal i Montse Morgades, ﬂauta travesra i Segi Esparza, piano, que van fer de coixí

als nostres cants. Agraïm, sobretot, l’ajuda desinteressada de tots ells. Desitgem a tothom que l’any nou 2020 ens porti molta música i salut per gaudir-la. ■ Montse Masdeu

BTT FRANCOLÍ

Sor�da de Sant Esteve Com cada any, el Club Ciclista BTT Francolí ha celebrat la tradicional sor�da de Sant Esteve per gaudir de la bicicleta de muntanya i dels nostres paratges. Un cop a dalt, hem fet parada a la Mina per esmorzar, que, com és tradició en aquestes dates, hem menjat torrons i cava. Com sempre, l'ambient ha estat extraordinari, només tenim una queixa: on són les dones ciclistes? esperem solucionar aquesta qües�ó l'any que ve. ■ EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

El Pessebre de l'Espluga supera els 5.000 visitants per sobre de totes les previsions El Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí ha tancat temporada superant tots els pronòs�cs i conver�nt el 2019 en any de rècord absolut de tota la història de pessebres vivents al municipi. De les 3.000 persones que havien visitat l'esdeveniment el 2017 i també el 2015, s'ha passat a les 5.010 entrades venudes aquest any, a les quals cal

Entrada de l'hostal de Betlem, un espai conegut però renovat. EB

sumar els diversos centenars d'infants de 0-4 anys que entren gratuïtament i no es comptabilitzen. Això situa -de facto- la representació d'aquest 2019 al costat o ﬁns i tot per sobre de la temporada rècord del 1969-1970 a la Cova de la Font Major, en què es van rebre 5.202 visitants. L'organització havia fet una previsió màxima de visi-

El celler recuperat del carrer Penitents, una de les novetats. EB

La fusteria de Natzaret, ubicada dins la nova casa de Josep i Maria, a la rectoria EB

El nou forn de pa, per primer cop situat a un interior, més ralista. EB La màquina de ﬁlar, restaurada, estrenava escena al carrer Ponç Hug. EB EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

La formatgera i els làctics que els jueus separen de la carn. EB

La cuinera de l'Hostal, en un nou espai reconcertit al carrer Penitents. EB

Entre les novetats hi havia l'estrena d'un carreró desconegut ﬁns ara al Capuig. EB

El rebost de l'àvia és una de les escenes estrenades el 2017. EB

El campament romà estrenava ubicació al carrer Penitents. EB

Un dels autèntics pastors del Pessebre Vivent. EB

tants de 4.000 persones, limitant l'aforament a 1.000 persones per jornada. L'èxit de la convocatòria va fer però que ja des del primer dia s'acordés permetre l'entrada d'un cinquè grup per jornada, a dos quarts de 9 del vespre, que donés l'oportunitat a tothom que havia viatjat expressament ﬁns l'Espluga de veure el Pessebre. L'efecte boca-orella després de les dues primeres jornades ha fet que el cap de setmana fos insòlit i es revalidés el creixement de visitants. Només

aquest diumenge, l'úl�m dia, se'n van rebre 1.457. Rècord de ﬁgurants i par�cipants El 2019 ha estat l'any del gran creixement del Pessebre Vivent de l'Espluga com a projecte cultural i social, no només en visitants, i per tant, d'impacte turís�c i econòmic. El mes de juny ja s'havia assolit el 50% d'inscripcions necessàries per par�cipar-hi, i aquest desembre van tancar-se amb 180 persones implicades, de les quals 140 han representat les ﬁgures està-

�ques del Pessebre en una quarantena d'escenes, la majoria de les quals renovades o modiﬁcades en 10 dels trams de la representació. El nou relat conver�nt l'Espluga de dalt en Betlem, i l'Espluga de baix en Natzaret ha suposat un abans i un després per a la representació, amb una rebuda esplèndida per escenes com el nou Naixement, molt més humà i realista, i que ha cridat l'atenció de tothom. Les noves cases de Betlem, el nou mercat i l'escena de l'epifania

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

El mercader de xais, un animal preciat per les costums jueves. La peixatera, amb major ﬁdelitat en el tipus de peix que es conGerard Bosch sumia. Gerard Bosch

Josep i Maria buscant allotjament, una de les sorpreses La ceramista, una de les parades del mercat reubicat darrere d'aquest any. EB l'església Vella. Gerard Bosch

L'obrador de pa, en uns baixos medievals del carrer Penitents. G.Bosch La fornera elaborant el pa a l'estil jueu. EB

-la visita dels savis d'Orient a casa de Josep i Maria- han generat gran expectació. La presència dels camells i el campament dels viatgers, el nou campament romà o la nova Sinagoga, recreada amb gran ﬁdelitat històrica, s'han emportat algunes de les admiracions. Experts en judaïsme i en l'origen EL FRANCOLÍ

del cristianisme, creadors de Pessebres Vivents d'arreu de Catalunya i representants institucionals han visitat les representacions, reconeixent la vàlua i el rigor històric de la recreació. Un fet cultural que s'acompanya d'una important tasca de dinamització del nucli antic i d'insersió social de persones de procedències

diverses, sensibilitats i capacitats diferents. El Pessebre Vivent de l'Espluga no es tornarà a representar ﬁns el desembre de 2021, ja que és de caràcter biennal, donant pas, el 2020, a una nova temporada dels Pastorets de l'Espluga, que també presentarà importants canvis en l'elenc d'actors. ■ DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Bruno Hortelano invitat d'honor a la Cursa de la Llufa El passat 28 de desembre es va celebrar, com és ja habitual, la Cursa de la Llufa. Aquesta carrera va sorgir ara fa 5 anys amb la idea d'introduir la gent al món de l'esport i de passada, recaptar fons per col.laborar amb la Marató de TV3, en aquesta edició però, tots els ingressos van anar des�nats a la plataforma Riuada Solidària, que treballa per recaptar diners per als damniﬁcats de la passada riuada. Aques any, els membres organitzadors de la cursa, van

Hortelano també va cedir per a sortejar, diverses peces de la seva equipació oﬁcial amb la qual va aconseguir les seves millors ﬁtes. El corredor es va emportar el bronze al Campionat Europeu sub-23 en la modalitat de relleus 4x100 m el 2013 a Finlàndia. L’any 2016, a més de par�cipar als Jocs Olímpics de Río de Janeiro ,on el va acompanyar la seva àvia espluguina. Va quedar en segona posició al Campionat Iberoamericà del Brasil en la modalitat de 200m llisos i primer,

Ismael El Harrak, Marc Morató i Lluís Llorens Oriol Cantoni, Sabrine Bednaou i Lua Altarriba Aya Bednaoui, Laila El Harrak i Erika Soriano

poder comptar amb la col.laboració de l'atleta olímpic Bru- també en 200 m llisos, al Campionat Europeu d'Holanda, la no Hortelano, que a part de donar els trets de sor�da de la seva úl�ma victòria la va aconseguir l'any 2018 quedant cursa dels menuts i la de 3,5km, va donar els guardons als tercer al d'Alemanya en la modalitat de relleus. guanyadors. Els guanyadors infan�ls de la cursa de 3,5km van ser Oriol Cantoni, Sabrine Bednaou i Lua Altarriba. En la categoria femenina les guanyadores van ser Aya Bednaoui, en primera posició i Laila El Harrak i Erika Soriano, en segona i tercera respec�vament. En quan a la categoria masculina, el vencedor va ser Ismael El Harrak, seguit de l'espluguí Marc Morató i Lluís llorens. Com cada any, el CAE premia també la llufa més original que, igual que l'any passat, es va endur el premi en Jordi Batet, que lluïa una llufa amb les cares dels presos polí�cs. Els ingressos totals d'aquesta cursa van ser de 400 euros, entre les inscripcions de la cursa i la venda de xocolata calenta que la Formació Permanent cada any fa per col.laborar. Aquest Sortida de la cursa dels menuts. EB import anirà des�nat íntegrament a la Riuada Solidària. ■

El repte per al 2020

El Club Atlè�c Espluguí ha proposat un repte per al 2020; entre tots els socis del club s'ha de pujar 1.000 vegades al Mirador de la Pena. Els ascensos poden ser corrent, caminant o en biciclieta, i un cop s'hagi aconseguit la ﬁta, s'ha de comunicar al grup de wats app dels socis corredors, en el cas de formar part del grup, s'ha de comunicar a un dels socis que sí que hi són, en aquest grup es ges�ona el comptador. Us hi apunteu? ■ EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS DE L'ESPLUGA

L'Associació de Jubilats va d'excursió per ﬁnalitzar l'any Entre moltes de les coses i ac�vitats fan neules, torrons, barquets i altres que fa l'Associació de Jubilats de l’Es- productes llaminers, es d’una emprepluga, una de les que ens agrada molt sa familiar que es diu Casa Graupera. fer són les excursions, a més, mirem Ens en van deixar tastar, però tots vam que siguin molt econòmiques per als socis. Aquesta vegada hem anat a celebrar el Prenadal a Malgrat de Mar, tres dies. Arribem al Hotel Papi ens instal·lem i cap dinar. A la tarda, descobrir el poble passejant, anant a veure un parc infan�l molt bonic on hi ha gomes, llapissos, bolets, i moltes altres coses més en formes gegan�nes, com també molts aparells de distracció pels infants. A l'arribar, els que van voler a jugar al Bin- L'Associació de Jubilats a Malgrat de Mar. Cedida go. A la nit després de sopar, ball i més tard espectacle per està d’acord que com els productes distreure el personal. El dia següent, dels nostres pas�ssers ni punt de comdesprés d’esmorzar, hem anat d’ex- paració, molt més bons els nostres. cursió a visitar el Far de Calella , que, Tot seguit tornem a Calella per visitar com que és la part més alta hi ha unes el Museu Arxiu Municipal de la poblavistes fantàs�ques i panoràmiques de ció en el qual es veu una retrospecla platja com també de tota la pobla- �va del passat de Calella que ens enció. Després hem anat a Mataró a vi- dinsa en les ac�vitats dels segles sitar un pe�t obrador artesanal que XVIII,XIX i XX. Tot plegat una recrea-

EL FRANCOLÍ

ció dels sen�ts. Per la tarda desprès de dinar i descansar, passejar i respirar aire de mar. Al vespre desprès de sopar ball per pair el sopar i ﬁnalment gaudir de l’espectacle el SHOW de PATRICIA que va ser d’un humor i una elegància que a tots ens va agradar molt. Al ma� del tercer dia desprès d’un bon esmorzar i preparar maletes per la marxa, vam esperar els autocars a la sala de festes a on feien ball per els qui encara entenien ganes. Cap a les dotze pugem al autocar amb direcció al gran Casino de Lloret. Allí ens van rebre a la gran sala de festes que estava preparada per el dinar Nadalenc que no hi va faltar de res. I com a ﬁ de festa de aquesta excursió el mí�c Joan Pera ens va delectar més d’una hora amb el seu humor, acudits i vivències que tots els assistents vam disfrutar molt. Al acabar retorn cap a casa, havent passat uns dies molt agradables. ■ Antoni Espasa

DESEMBRE 2019

LA BÍBLIA ENS PARLA La saviesa

NATURALESA DE LA SAVIESA (Sv. 7, 22b.-28) La Saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic, múl�ple, sub�l, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, amic del bé, perspicaç, lliure d’impediments, benvolent, humanitari, sòlid, segur, tranquil, que tot ho pot i tot ho vigila, un esperit que penetra tots els esperits, per més intel·ligents, purs i sub�ls que siguin. Res no es mou tan fàcilment com la Saviesa: com que és pura, passa i penetra pertot arreu. És una exhalació del poder de Déu, irradiació puríssima de la glòria del Totpoderós, i per això cap bru�cia no s’hi pot introduir. És un reflex de la llum eterna, mirall immaculat de l’acció de Déu, imatge de la seva bondat. La Saviesa, que és única, ho pot tot; mai no canvia, però tot ho renova. A cada generació entra en les ànimes santes i en fa profetes i amics de Déu. Déu es�ma només els qui conviuen amb la Saviesa. Llibreria que conté tota la Bíblia

La imatge que tenim de la Bíblia és d’un volum gruixut i que fa basarda posar-s’hi, el paper és “paper bíblia”, és a dir finíssim, i té al voltant de dues mil pàgines. Tanmateix, si la presentem en una prestatgeria-llibreria, llibre per llibre, segons la Bíblia Catalana Interconfessional veurem que és una biblioteca temà�ca, assolible, variada i atrac�va. L’apartat de la llibreria on apareix la col·lecció dels llibres deuterocanònics, dona mo�u per explicar que provenen de la versió grega de l’An�c Testament, coneguda com “els setanta”. S’anomenen així perquè són el segon catàleg o llistat de llibres que es van incorporar defini�vament a la Bíblia catòlica en el Concili de Trento (1546). Els nostres germans cris�ans Reformats (segle XXVI) els anomenen “apòcrifs”, que vol dir no reconeguts, i per això no figuren a la Bíblia Protestant. M’abelleix presentar-vos un fragment d’un d’aquests llibres deuterocanònics, el de la Saviesa en la versió de la BCI. L’autor defineix la saviesa en l’esperit que hi ha en ella. Aquest esperit, com veureu, rep vint-i-una qualificacions. Manel Morgades

RACÓ DE PENSAR 1.- PLATÓ/ A . Masculí PLATÓ: Plaqueta de metall aplicada com a adorn a un objecte. . Femení PLATA: Plat de forma ovalada, oblonga, generalment més gran que un plat ordinari, per a servir el menjar a taula. PLATA: Argent.

EL FRANCOLÍ

2.- ROM/RAM . Masculí ROM: Truncat (aplicat a punta). ROM: Licor que s’obté des�l·lant una mescla fermentada de melasses i suc de canya de sucre, al qual es dóna amb caramel un color vermellós. . Femení RAM: Branca tallada de l’arbre. J. Maillo

DESEMBRE 2019

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

L'evolució dels pessebres de l'Espluga, per Xavier Lozano L'auditori Carulla-Font del Casal va aplegar el 19 de desembre la conferència de cloenda del cicle de tardor de la Formació Permanent, prèvia al Nadal, dedicada al 'Pessebre Vivent de l'Espluga, una tradició que ha renascut'. L'ha impar�t el coordinador del Pessebre Vivent de l'Espluga, Xavier Lozano, qui ha repassat l'origen d'aquesta tradició, arrelada a Catalunya des de mitjans del segle XX. Lozano ha explicat com van començar a representar-se Pessebres Vivents a l'Espluga, el 1964, passant per les etapes del Casal, la Cova de la Font Major, l'Escola Mare de Déu del Carme, la Parròquia de Sant Miquel i ﬁnalment el nucli històric medieval. La conferència també ha servit pe-

rò per repassar l'autèntic origen d'aquestes representacions, de procedència medieval. Sant Francesc d'Assís en seria l'impulsor a Rie� (Itàlia) el 1223. A Catalunya, se'n van començar a representar al segle XIV, com les Pas-

sions. Realment però, l'actual etapa de Pessebres Vivents va iniciar-se a mitjans del segle XX, començant per En-

gordany (Andorra) el 1956, seguit de Castell d'Aro, el 1959, i Corbera de Llobregat el 1962. L'Espluga va ser el quart poble en representar un pessebre vivent, el 1964 i de 1967 a 1977 a la Cova de la Font Major. Després d'anys de pessebres a l'escola de les germanes vedrunes, el 2009 va sorgir una nova inicia�va a la parròquia que es va conver�r en biennal i estable, de gran format i pels carrers, el 2011, arribant als 3.000 visitants des del 2015. Des de llavors el Pessebre Vivent s'ha conver�t en un recorregut vivencial i immersiu que transporta els visitants en un viatge en el temps per les cases i carrers de l'Espluga medieval, i ﬁns l'an�ga Judea del segle primer. ■

El Tribunal Europeu dels drets Humans, per Federic Adam El passat 5 de desembre vam tenir l'honor de tenir en Federic Adam de la URV per parlar-nos del Tribunal Europeu de Drets Humans (també denominat Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans), que és un òrgan judicial internacional amb seu a la ciutat d'Estrasburg davant el qual poden presentar-se, en determinades circumstàncies, denúncies de violacions dels drets reconeguts a la Convenció Europea de Drets Humans. Aquest conveni és un tractat pel qual alguns Estats europeus han acordat protegir certs drets fonamentals Els drets garan�ts es troEL FRANCOLÍ

ben enumerats en aquest Conveni i en els Protocols Números 1, 4, 6 i 7, que alguns Estats han ra�ﬁcat. Aquest tribunal solament pot �ndre coneixement d'una demanda si s'han esgotat abans tots els recursos del país objecte de judici. Les sentències del Tribunal d'Estrasburg impliquen judici i interpretació. Aquest Conveni és un tractat pel qual els 47 Estats membres de Consell d'Europa (tots els estats europeu excepte Bielorússia , Kazakhstan i la Ciutat de Va�cà). En Federic Adam va agradar molt perquè va tocar un tema bastant desconegut per a totes nosaltres. ■

DESEMBRE 2019

C A S A L TRATEA TEATRE CASAL DE L'ESPLUGA

Acaba el primer curs intensiu de teatre per adults del Casal de l’Espluga de Francolí El passat dia 18 de desembre va ﬁnalitzar el primer curs intensiu de teatre per adults que ha organitzat el Casal de l’Espluga aquest any. Un total d’11 alumnes de l’Espluga, Montblanc i Vimbodí i Poblet, han seguit aquest curs que es plantejava per iniciar-se al món del teatre i la interpretació, però degut a que la majoria

dels inscrits ja havien pujat als escenaris, el nivell de les propostes per part de la professora Ester Majós va ser una mica més alt, tot i així, pels alumnes que era el seu primer contacte amb el teatre van seguir perfectament la dinàmica del grup. Han estat 9 classes d’1.30h on s’ha treballat l’expressió corporal, l’expressió oral, exercicis amb màscara neutra, exercicis teatrals, interpretació de EL FRANCOLÍ

pe�tes escenes amb diferents estats d’ànim i moltes improvisacions. El grup dels adults segons l’Ester Majós ”Ha estat un grup fantàs�c, on molts no es coneixien i la cohesió del grup ha estat total. Hem rigut mol�ssim. Les propostes que els faig, la majoria són molt gracioses i molt divertides de fer i és per això, que el grup ha gaudit molt interpretant però s’ho han passat potser millor observant com ho feien els seus companys. Ha estat molt diver�t. Una teràpia segons alguns dels alumnes, ja que durant aquella hora i mitja, tothom estava completament centrat amb les propostes. N’es�c molt contenta i és per això que proposaré el mes de gener la con�nuïtat”. Els alumnes del grup d’adults sembla que alguns voldrien con�nuar i passat les Festes de Nadal, segurament s’organitzarà un curs de seguiment on tothom que vulgui s’hi podrà apuntar o afegir. Des del Casal de l’Espluga també s’ha organitzat aquest any un curs de teatre per joves i un per infants, programats, aquests, amb la con�nuïtat de tot el curs i s’acabaran al juny. El grup dels joves (de 1er a 4rt. d’ESO) s’han inscrit 8 alumnes i al grup dels infants de (4art a 6è) 10 alumnes. La professora Ester Majós explica: “Aquest primer trimestre he proposat exercicis teatrals i treball corporal i oral, cohesió del grup i improvisacions, però a par-

�r del gener començarem a treballar pe�ts textos i escenes i començarem a pensar amb l’espectacle ﬁnal del juny on volen fer una cosa senzilla, però ben feta”. El Casal de l’Espluga valora molt posi�vament l’aposta d’aquest any pel teatre perquè un total de 29 alumnes s’han apuntat als diferents curos i tenint en compte que era el primer any es considera que és una molt bona manera de començar. Més endavant segons ens explica Ester Majos: “Voldria fer algun Taller per aprendre a parlar en públic. No seria un curs de teatre, però hi té moltes coses en comú, i crec que podria ser interessant pels joves i adults que alguna vegada s’han d’enfrontar al públic a l’hora de fer presentacions de treballs de recerca, tesis, presentacions vàries, on es donarien pautes per controlar el cos, la gestualitat, la mirada, els nervis, la veu i la seguretat davant el públic. També, explica Majós: “M’agradaria plantejar un taller centrat en l’obra nadalenca dels Pastorets de Folch i Torres on poder treballar la interpretació dels diferents personatges d’aquesta peça teatral tant tradicional a tots els pobles de Catalunya.” ■

DESEMBRE 2019

PINZELLADES DEL PEDRÍS Antonio Bonet i Roselló, el Callauet, pagès i caçador o pot ser a l'inrevés

Ets espluguí de tota la vida, no? Doncs sí, i quan em toqui voldria morir-hi també. Vens de família de pagesos? Pagesos de sempre, el meu padrí era de a zona de Lleida i va venir perquè tenia una germana casada a l'Espluga i aquí es va casar ell i es va formar la nostra família, van tenir diversos fills i jo sóc el seu nét, fill del seu fill Anton i con�nuo la tradició de treballar la terra, tot i que ara ja es�c jubilat i com que �nc quatre filles, i alguns néts, suposo que algú ho con�nuarà. Explica'ns alguns records de l'escola, o de joventut. Llavors era normal portar pantalons curts a l'hivern, com si no fes fred. REcordo que de vegades pa�nàvem damunt dels tolls glaçats de l'entrada del col·legi. Ens feien cantar el “Cara al Sol“ i a la tarda féiem la baixada de bandera, hi havia dies que els mestres s'emprenyaven ja que la corda estava plena de nusos i costava molt fer-ho amb el fred que fo�a. Em sembla que llavors plovia i nevava més. També recordo que quasi sempre anava amb els genolls pelats. En un principi vaig anar a les "monges" i recordo que quan anàvem al lavabo amb els més grans pujàvem damunt de la comuna, jo era dels més pe�ts i sempre em prenien. Un cop quan era a dalt de la comuna va relliscar la tapa i vaig anar a parar a dins, quan em van treure feia una pudor d'espant i vaig quedar tot empas�fat. Quins estudis tens i què t'hauria agradat estudiar? EL FRANCOLÍ

No en �nc, quan jo tenia uns 12 anys el meu pare va dir; -cap al tros i l'Antonio a creure, això sí, quan arribava el vespre cada dia feia dues hores de repàs. A mi m'agradava molt la cuina i potser, avui dia hauria après aquest ofici en una escola especialitzada, em va saber greu no poder-ho fer llavors, i és una espineta que �nc clavada, tot i que volia anar a l'Hostal a aprendre’n, però el pare va dir que no. En aquells temps no era com ara, llavors tocava creure el dictat de la família. Dins de la pagesia quina especialitat t'ha agradat més? Jo sóc vi�cultor, és el que m'ha agradat més , també m'agrada l'oliva i l'avellana. En la vi�cultura tenia una assignatura pendent, que era elaborar vi, i ho he aconseguit, �nc un pe�t celleret per obtenir el producte, només pel consum propi de l'any, la primera elaboració data del 1.994. El resultat és un producte totalment ecològic i orgànic, les varietats són garnatxa i ull de llebre, moscatell i parellada. De cava, abans no tenia temps per ferne i ara que �nc temps no en �nc ganes. Què opines dels vins de la Conca que han hagut de redescobrir-se per empreses de fora de la Conca? Jo he estat treballant per l'empresa de vins Torres, fins que m'hi he jubilat i jo ho veig així; veníem de la fil·loxera amb les mateixes varietats que ja teníem abans, llavors els pagesos no pensaven en vendre el vi fora de les fronteres i es feia molt de vi, en deien de “xatarra”, encara que era boníssim, acostumava a ser de la varietat sumoll, la més cul�vada. Llavors no es coneixien les varietats com chardonnay, merlot o shyra, suposo que és degut a l'elaboració més curosa que tenim avui dia, amb uns laboratoris que mai haurien imaginat els an�cs pagesos de la comarca. Al final han hagut de tornar al que es feia abans, o sigui, tractar bé la terra, i a par�r d'aquí la terra et torna el millor. Avui, gairebé tots el cul�us de les marques punteres estan fets amb respecte pel medi ambient, i jo també veig que s'ha d'anar per aquest camí, el proble-

ma és que els pagesos no puguem vendre els nostres productes a uns preus tant compe��us com els seus. Quines són les teves aﬁcions preferides? Tinc dos cavalls que no puc muntar tant com voldria, però m'agrada força fer-ho, compromisos familiars, la terra. M'agrada molt passejar per les muntanyes de Prades, encara que ara s'han de saltar moltes tanques i cadenes que hi ha als camins, hi ha llocs on hi ha portes que es poden obrir i tancar pera que les persones puguin passar. També prac�co caça major, encara que vinc de la caça del conill ﬁns que la plaga de la mixomatosis ho va desmanegar tot. Aquestes muntanyes nostres m'han quedat pe�tes i vaig a caçar la província d'Osca, la meva dona m'acompanya. Preferentment caço cèrvol i senglar, he aconseguit alguna medalla d'or, uns guardons molt preuats. Generalment porto una colla de gossos de la meva propietat. Què et sembla l'actual animadversió a la pràc�ca de la caça? Aquestes persones que defensen tant els animals que són tan an�caçadors, si �nguessin terres i els fessin mal a les seves plantacions, potser ho veurien diferent. Jo m'es�mo molt els animals i rebutjo quan algú els fa mal, però no entenc que t'esbaconin o que et punxin rodes dels remolcs perquè vas a caçar. A casa nostra ens mengem la carn de les peces que caço, ara us donaré una recepta simple; macerem una cuixa de cèrvol amb verdures i vi negre durant 48 hores, acabat el temps ja està preparada per fer-la a la brasa. Desitjos per la gent de l'Espluga? Que treballin pel poble i que se l'es�min i que siguin bones persones. ■ Joan Casanovas

DESEMBRE 2019

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Frederic Torruella Damiani?

Frederic Torruella Damiani va néixer a bitual la seva contractació per tocar en per anunciar l’acte que es faria aquell la nostra vila el 20 de juliol de 1900. Era els balls dominicals que se celebraven dia: entronitzar els crucifixos a les clasfill de Frederic Torruella Codina, de Llei- a la sala de l’an�c Cinema Capitol i en ses de les escoles; el 31 de desembre da i d’ofici calderer, i de Maria Damia- les celebracions de Cap d’Any, així com de 1940 actuava a la festa de Cap d’Any ni Borràs, de l'Espluga. Es va casar en per acompanyar les processons, la ca- a la sala Capitol (va interpretar vuit foxs, primeres núpcies l'any 1929 amb Isa- valcada de Reis o tocar en les fes�vi- tres valsos, dos pasdobles, una rumba, bel Roig i Bosch i l'any 1946 en segones tats de caire oficial. un danzón -ritme cubà- i una ranxera) núpcies amb Maria Piñol i Arbós. El 24 de maig de 1939, a les 7 del i l’any 1951 va acompanyar la procesProsseguí l'ofici familiar de calderer ma�, la banda de música dirigida per só de la imatge peregrina de la Mare i també es dedicà a la música, com el Frederic Torruella recorregué els car- de Déu de Fà�ma en la processó que seu pare. Tocava el clarinet, el violí i el rers de la vila tocant himnes nacionals es féu pels carrers de la vila. saxo. Va dirigir els grups Quintet Pel que fa al seu ofici de caldeo Orques�na Jazz-Band “Francolí rer i de lampista, Frederic TorrueArmònic”, que funcionà entre els lla patentà l’any 1961 un fanal elècanys 1919 i 1931, i posteriorment tric per a carros de tracció animal, l’Orquestrina Damian’s Jazz (entre que anava alimentat per una pila i 1932 i 1939). Aquests grups actuun interruptor que alhora feia de aren tant a l'Espluga com a dife- Capçalera de l'imprès de factura de la caldereria. Arxiu far pilot del vehicle. rents poblacions de la comarca i municipal Va morir a la nostra vila el 12 del país. L’any 1921 tocaven a la d’agost de 1965, als seixanta-cinc festa major de Senan, del 12 al anys. 14 de setembre de 1926 actuaJordi Roca i Armengol ven a Tàrrega, a la Societat RecreCentre d’Estudis Locals Bibliografia: a�va La Dalia, en mo�u de les fesMEDRANO I TORRES, N.: Músics i balls tes de Sant Eloi i el mes de noa la Conca de Barberà (1844-1936), vembre d’aquell mateix any ameCossetània Edicions, Valls, 2006. nitzaven els entreactes de les vetMEDRANO I TORRES, N.: Ballem? Les llades organitzades per la Conorquestres a la Conca de Barberà gregació Mariana espluguina. (1936-1979), Cossetània Edicions, Molts músics espluguins es forValls, 2010. maren a la seva ombra. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de Després de la guerra civil de l’Espluga de Francolí. El segle XX, 1936-1939 el grup va passar a Pagès Editors, l’Espluga de Francoanomenar-se Orquesta Damians lí, 2005. ■ i perdurà fins l’any 1953. Era ha- Publicitat de l’orquestra Damian’s Jazz. Arxiu

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

ARA FA 100 ANYS

Desembre de 1919, a l'Espluga Ara fa cent anys, l'Espluga de Francolí, sembla que vivia en l'ostracisme. No hi ha no�cies sobre la vida local. No obstant espigolant d'aquí i d'allà encara podrem complir amb el nostre compromís mensual. L’economia local no era brillant. La Caixa d'Estalvis i Préstecs del Sindicat, va fer durant l'any un total de 121 préstecs, per un import de 62.043 pessetes. A par�r del mes de febrer d'aquell any, es reﬂecteixen a les actes del Sindicat, els préstecs concedits. Una dada que podem explotar fa referència a la demograﬁa. Durant el 1919 es van produir a l'Espluga, 45 defuncions, 23 homes i 22 dones. Dels homes, 8 eren casats, 4 solters i 8 vidus. Les dones, 7 casades, 4 solteres i 9 vídues. Dels homes vidus, 3 s'havien tornat a casar i de les dones 2. Si fem una ullada a les edats dels traspassats, veurem que el 1919, els 45 òbits, tenen una mitjana d'edat de 61,28 anys, sense comptar, és clar, els albats. Fins a 25 anys, moriren 5 espluguins, igual que de 26 a 50 anys. De 51 a 70 foren 14 i de més de 70 anys, 21. Del total de difunts, 11 eren forasters. Sempre hi ha algun cas que mereix l'atenció de la premsa coetània. Es tracta per exemple de la dona trobada morta el darrer dia de l'any a casa seva. Tenia 76 anys. El periòdic tarragoní La Opinión es feia ressò de la mort de dos espluguins de la seva corda: Josep Francesch i Martí i Francesc Trullols Puig. Ambdós n'eren subscriptors i la necrològica publicada els reconeix com actius liberals en la vida política local.

La Revista de archivos, bibliotecas y museos que es publicava a Madrid, fa referència en l'índex de 1919 a la publicació d'unes làmines, que habitualment il·lustraven la publicació, referides a l'Espluga: Capilla del ábside en la iglesia de Espluga de Francolí. (3ª ép. T. 7º, p. 366.) Iglesia de Espluga de Francoli. (3ª ép . - T. 7º. P. 367.) Capilla del ábside en la iglesia de Espluga de Francolí. (3ª ép. T. 7º, p. 364) Custodia gótica del siglo XV, de la iglesia de Espluga de Francolí. (3ª ép. T. 7º, p. 7.) Vera-Cruz gótica en la iglesia de Espluga de Francolí. (3ª ép. T. 7º, p. 369.) Malgrat els intents i que en part, la Revista està digitalitzada, no hem aconseguit localitzar aquestes làmines. Encoratgem a algú més entès que nosaltres a aconseguir-les. L'Espluga, el desembre de 1919, ens apareix tant desinﬂada com ho estava el nostre país, després dels fracàs, -polí�cament dirigit des de la capital del regne-, dels resultats de la campanya autonòmica promoguda des de casa nostra i frustrada pel govern de l’Estat. Espanya s’encaminava cap al desastre: guerra del Marroc, suspensions de garan�es, lleves extraordinàries, desgavells electorals a tots els nivells, dictadura de Primo de Ribera... L'Espluga de Francolí no en quedava del tot el marge. Res sabem de les festes de Nadal i Cap d'any... malhumor i misèria. ■ Josep M. Vallès i Martí

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU "El problema és la immersió lingüística?"

"Des de fa segles ens immergeixen. [...] És la immersió nacional espanyola. La nostra mà no sap escriure català. No hi ha hagut ensenyança, llibres, diaris... La nostra boca tartamudeja: llancem paraules catalanes quan l’aire natural, legal, moral, brutal, oﬁcial és en castellà. Han substituït, prohibit, perseguit la nostra llengua. Ens han «hostiat», multat i amenaçat per voler viuEL FRANCOLÍ

re en la nostra llengua. Ens han fet agafar por, vergonya, fàstic, de tenir una llengua. Davant la policia. Davant els jutges. Davant la família. Davant els nostres sentiments. Davant les coses importants. [Perquè] tot l’important es diu en castellà. Aquesta és l’única llengua que s’aprèn espontàniament, automàticament i obligatòriament des del naixement a Catalu-

nya. [...] Per això, malgrat que parli amb una persona que s’expressi en castellà però que entengui el català, el catalanoparlant sempre canviarà maquinalment de llengua i es passarà al castellà. [...] La realitat, a Catalunya, és en castellà. Nosaltres no existim". ■ Francesc Canosa ARA, 25 de novembre del 2019 *Fragment escollit per Andreu Morta

DESEMBRE 2019

COSES NOSTRES El reconeixement internacional de Josep Civit i Rull El passat mes d'octubre, l'historiador local Jordi Roca feia una semblança del nostre besavi Josep Civit i Rull de cal Fartet. Esmentava el fet que va tenir un reconeixement internacional a Brussel·les, ara ciutat d'una de les seus de l'exili independen�sta català.

Sense tenir més informació que va sor�r a l'ar�cle, la família ha conservat des del 1893 el diploma i la dis�nció en forma de 2 medalles, un diploma i 2 botons amb el nom i el color de la Societat Cien�ﬁca de Brussel·les. Tot guardat en un estoig que encara es

conserva en rela�u bon estat. Tota la informació extra es troba en les 2 medalles i en el diploma, tant al seu anvers com en el revers. No té cap valor econòmic, més enllà de ser una an�guitat i de ser la primera dis�nció a nivell internacional de la història d'un convilatà. ■ Família Civit i Martí de cal Fartet

E S PA I S O M M E L I E R La tòfona i el vi, dos grans aliats

Aquest cap de setmana a Vilanova de Prades té lloc la quarta Fira de la Tòfona, aquest fong és molt apreciat a la nostra gastronomia. El coneixement d’aquest es remunta als inicis de les civilitzacions. Ja a l'an�c Egipte hi ha constància de l’existència de la tòfona, s’han trobat gerros de 1.000 anys a.C. on es detalla la seva preparació. Durant l’Edat Mitjana, l’Església Catòlica la va catalogar com un producte del dimoni, causa del seu poder seductor i de les propietats afrodisíaques que se li atribuïen, al créixer sota terra deien que estava més a prop de l’infern. Va ser per aquest mo�u que va quedar prohibida i va caure en l’oblit. Afortunadament, durant el Renaixement va ser una vianda servida en les taules més poderoses, la tòfona marcava l’estatus social que avui dia encara perdura. Avui a casa nostra podem conèixer més bé aquest fong gràcies al Dídac Espasa, tercera generació de tofonaires, que les recol·lecten de forma silvestre a les Muntanyes de Prades i als boscos del Mones�r de Poblet. Des del 1965 aquesta família ofereix aquest producte fresc de màxima qualitat del bosc a les nostres cuines. EL FRANCOLÍ

El gran mèrit també l’hem de donar als gossos tofoners, que són educats amb molta cura, per a ells, la cerca de la tòfona, representa un joc i no una feina. Quan localitzen una tòfona són gratament premiats. Un bon maridatge amb vins de la DO Conca de Barberà, serà el que podreu trobar en aquesta ﬁra, el més aconsellable és una llesca de bon pa amb una mica de tòfona ratllada pel damunt i un vi blanc fresc d’alçada, ja que som a Vilanova, un Vega Aixelà. També podem contemplar un maridatge de civet de senglar amb un toc de tòfona i un vi negre més corpulent, com una garnatxa o un Cabernet Sauvignon, no és aconsellable abusar de la tòfona en aquest plat, ja que ens dominaria massa el seu aroma potent. Personalment us aconsello un plat de pasta senzill amb formatge parmesà i un raig d’oli de tòfona maridat amb un vi escumós rosat de Trepat. Si us animeu, ja ho sabeu, aquest cap de setmana tots a Vilanova de Prades a gaudir d’aquesta Fira que any rere any té més repercussió. ■ Mariona Rendé i Civit

DESEMBRE 2019

CURAR-SE EN SALUT Fem ﬁta

Crisp(e)r és la denominació adoptada el 2002 d’una distribució par�cular de l’ADN a certs llocs d’uns microbis. Aquesta mena de par�cularitat s’havia començat a detectar més d’una dotzena d’anys enrere. I el nom Crisper està format per les inicials de la descripció en anglès dels arranjaments en qües�ó. Aproximadament: clapes de grups (de les A’s,C’s, G’s, i T’s de l’ADN) separats per la repe�ció de cap-i-cues (palindroms és el nom formal i d’aquí la “p” del “ crisp(e)r) fets d’aquestes lletres de l’ADN (per ex. ABA, CAC, etc.). Aquest patró peculiar despertà la curiositat dels cien�fics que en torn del 1990 només podien llegir els ADN’s a trocets. La millora de les computacions al programari dels ordenadors de les màquines de llegir ADN`s permeteren finalment la lectura del complert de l’ADN (es diu el genoma) d’un microbi per primer cop el 1996. La lectura del genoma humà, mol�ssim més extens, fruit d’un projecte anant des del 1990 al 2003, fou assolida per la compe�ció/collaboració de grups de cien�fics del govern i del sector privat d’USA. Amb les lectures completes dels genomes es trobaren molts més exemples de Crisper tan als microbis més an�cs (Archea) com als no tan an�cs (Bacteris) tan els uns com els altres procariotes, que tenen l’ADN nedant lliure o sigui que les seves cèl·lules no tenen nucli. Tots plegats han sobreviscut a la Terra fins avui i per tant representen tot un exitàs d’adaptació al seu entorn durant milions i milions d’anys. Es veu doncs que seria interessant esbirnar la funció, en la vida de tants microbis, d’aquesta part de l’ADN d’aquells microbis que havia despertat la curiositat dels cien�fics per la seva peculiaritat sistemà�ca encara que, i especialment perquè, no en sabien el significat. Pels voltants del 2002 cien�fics holandesos (Ruud Jansen amb altres de la U. d’Utrecht) publicaren evidència de que les seccions Crisper tenien al seu costat el codi (con�nuem EL FRANCOLÍ

parlant de les lletres C,A,G, i T de l’ADN) d’una mena de gen/proteïna (recordem que els gens representen el disseny de proteïnes que són les peces dels mecanismes que fan funcionar els organismes) dels que de moment en trobaren quatre �pus; més tard se n'han arribat a descriure tot una colla enumerats de l'1 al 12. En anglès descriuen aquest conjuntat “Crisper (ass)ociated #1 al # 12” i abreviat a Cass1 al Cass12 (C-ass- 1 a 12) o sigui que el Crisper acostuma a estar associat amb un gen i per tant deu tenir alguna funció d’herència de quelcom del que no sabíem res aleshores. Aplicant la paraula “associated”, associat, en anglès vol dir com que “juguen junts”, funcionen junts. Als Estats Units el nom pel “futbol”de la major part del món és soccer i l’han tret d’un troç, al “soc”, del nom original del joc a Anglaterra,

la Football As(soc)ia�on, la federació de futbol anglesa. El futbol (soccer als Estats Units) és, en essència, el joc d’un conjunt. Podem mencionar, com un trailer, que de tots els Cass que s’han trobat, la proteïna/gen Cass9, “cas nine” (crisper associat número 9) és el responsable de la fama i aplicacions revolucionaries del Crisper de les que tothom en parla avui dia casi 20 anys més endavant. Ja hi anirem arribant... Aproximadament al mateix temps (2003 al 2005) que uns remarcaven l’associació Cass, al veïnat dels Crisper, el cien�ﬁc alacan� Francis Mojica (FJM Mojica) i el seu grup concentraven la seva atenció en els components del Crisper mateix: per un costat els cap-icues (palindroms) que es repe�en i per

l’altre costat els espais entre ells que, per necessitat de donar-los un nom, en digueren simplement “spacers”, en anglès senzillament la incògnita “que aguanten espai”, aquesta segona porció semblant la de més interès que la avorrida repe�ció de cap-i-cues. En la comparació que férem anteriorment del Crisper com si fos un poema d’estrofes separades per les tornades es concentraren en l’estudi del con�ngut de les estrofes de moment només anomenades “spacers”, podríem dir-ne caselles com els nius d’un colomer. Cien�fics catalans n’han dit “espaidors” que s’assembla al significat en anglès; no sé si l’Ins�tut d’Estudis Catalans ho aprova o no. Allò importat seria definir els seus con�nguts, els coloms del colomer. Aplicant programes de computació biològica, els seus ordinadors “pescaren”, per comparació, que les sèries de A’s, C’s, G’s i T`s dels con�nguts dels “spacers” eren trossos d’ADN i RNA dels virus que se sap ataquen, infecten, els microbis...Aquí tenim el cas que el peix pe�t vol menjar-se el gros. Els organismes més grans i complicats, plantes, animals, nosaltres, etc, són infectats pels microbis (i pels virus) i els microbis són infectats pels virus que són organismes encara més simples i pe�ts (recordem que ni se'ls considera parts de l’arbre de la vida) que es reprodueixen a cavall de l’ADN dels microbis, plantes, animals, etc, que infecten. A la lluita per l’existència i supervivència hi par�cipen des dels virus (i més enllà) fins a nosaltres i cadascú és per “ell”. I tots els atacats, infectats, han desenvolupat les seves defenses. I aquí arribem a una fita notable en la història del Crisper que encara s’està escrivint. L’esdeveniment importan�ssim que acredita al Dr. Mojica és que va poder -no demostrar-ho prou defini�vament amb experiments- però sí iden�ficar i proposar raonadament per primer cop a la història de la microbiologia, un sistema immunitari (de defensa) en els microbis tan als més an�cs (Archea) com als DESEMBRE 2019

CURAR-SE EN SALUT

no tan an�cs (Bacteris). Però els seus racions dels sistemes Crisper. Ara que d’experiments els laboratoris (ara ordiexperiments, ben meritoris que foren, ja sabem com s’ha desenvolupat, una nadors i “bates blanques”) de l’expert no arribaren a assolir la demostració mena de factòtum, comodí o joker, l’ei- en bacteriòfags mundial, el viròleg Syldefini�va de la tesi correcta que s’ha- na d’aplicació múl�ple que permetria van Moineau, de la Laval University de via proposat. als microbis adaptar-se a l'ecologia ge- Montreal. Feren servir el bacteri S. TherEn els microbis aquesta immunitat neral del seu entorn, a altres situacions mofilus (“que li agrada calentor”) que és adquirida de manera semblant a com més enllà de les seves lluites amb els és el microbi fermentador responsable nosaltres adquirim immunitat quan so- virus que els infecten. Ens tornem més de la fabricació dels milions de kilobrevivim a una infecció; és assolida pel llestos sobre el que va passar quan sa- grams de iogurt, mozzarella, formatge nostre cos separadament de l’ajuda de bem el resultats?. Això no vol dir que suís, i altres per any que es podrueixen vacunes i/o an�biò�cs... Recordem que sempre en traurem l’ensenyança més al món. Canviant el con�ngut dels “spafem còpies dels atacants (cossos) cers” dintre dels sistema Crisper i ens les arxivem. Quedem prepade defensa d’aquest bacteri -- inrats per fer an�cossos pel pròxim troduint-hi trossos de l’ADN de atac de la mateixa infecció. Els mivaris bacteriòfags -- demostracrobis ja ho han fet des de fa tres ren que el S. Thermofilus assoo quatre mil milions d’anys. El Dr. lia resistència (immunitat) conMojica també va poder especular cretada específicament a la infecamb bones raons -si no com ho ció per cada un dels virus bactefan- sí que els microbis en certes riòfags dels que analitzaren el seu circumstàncies passen a les geneatac al bacteri. El grup de cien�racions següents aquesta immufics que feren aquests experinitat adquirida. Suposadament ments treballaven per la mul�nosaltres no passem la immunitat nacional alimentària Danisco, adquirida als nostres descendents, aleshores danesa i des de més si més no, que s’hagi pogut de- El Bacteri S. Thermofilus al iogurt. Imatge d'internet endavant americana (Danisco mostrar. Es possible que el cas nosUSA /Dow Chemical Co.- DuPont) tre es passi certes tendències, graus de adient per l’avenir... i la seva feina era protegir la salut del sensibilitat o de resistència a certes inEls bacteriòfags són els virus que “fan S. Thermofilus pel seu indiscu�ble vafeccions però les coses són molt més posar malalts” als microbis. El nom vol lor comercial tot i fent una gran contridi�cils de demostrar i/o són més difu- dir, en grec, “menjadors” de bacteris; bució cien�fica, o a l’inrevés? minades i per tant més dificultoses de --fag és la mateixa arrel del nom esòA la ciència la resposta a una pregunrastrejar. Tal com se'n parla avui -bas- fag, el tub alimentari que va de la gola ta en forma de proposta (tesi: sí o no) tants anys més tard- dels inicis del des- a l'estómac. Els bacteriòfags són més sovint inicia la pregunta següent: Com cobriment de l’adquisició d’immunitat abundants al món que tots els altres s’ho fan els sistemes Crisper del bactedels microbis hi veuen ja allí indicaci- organismes combinats incloent els mi- ri per adquirir la resistència -immunions primerenques, potser suggeriments crobis. La tesi del Dr, Mojica fou confir- tat- al bacteriòfag i destruir-lo? ■ d’una possible amplificació de les ope- mada pels resultats, publicats el 2007, Anton Martí

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL

El Cant de la Sibil·la ressona al mones�r de Poblet El Cant de la Sibil·la es va interpretar per primera vegada diumenge 29 de desembre de 2019 a la basílica de Santa Maria del mones�r de Poblet davant de més de 500 persones. El grup de polifonia tradicional mediterrani, Tornaveus, acompanyat per Josep Borràs al baixó, va encisar el públic amb aquest cant que combina la melodia i el text de Manacor amb una tornada polifònica procedent de la col·legiata de Gandia que data del segle XVI. “Ajuntem aquests elements que representen les tradici-

Música de Barcelona i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, estava dedicada al cant tradicional dels dies de Nadal i a les cançons de la vida rural i començava amb una xerrada al museu. Sota el �tol ‘El Cant de la Sibil·la i les nostres tonades nadalenques’, el mateix Ayats, musicòleg i director del Museu de la Música de Barcelona, era l’encarregat de conduir una conferència en la que es van desgranar les cançons de Nadal, plenes de sorpreses, de referències inesperades i d’absurds. La xerrada va expli-

Entrada al monestir de Poblet. MVR

Xerrada de Jaume Avats al museu. MVR

ons on s’aposenten els documents i la música oral molt mediterrània, a cavall de la música an�ga i popular”, va expressar Jaume Ayats, responsable de la formació. Segons Ayats, és probable que el cant de la Sibil·la es toqués al mones�r de Poblet ﬁns al segle XVI, però no es té coneixement de cap document que ho acredi�. La jornada, organitzada entre el Museu de la Vida Rural i el mones�r i el suport de Tornaveus, el Museu de la

car el perquè d’algunes d’aquestes lletres i es va ﬁxar en el caràcter desenfadat i de tabola del repertori de Nadal català, interpretant-ne alguns fragments. Al mateix temps, es va abordar la tradició del Cant de la Sibil·la, d’on ve i com ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer. Així com la recerca que ha fet el grup Tornaveus abans d’interpretar-lo al mones�r de Poblet. A les 18 h el Cant de la Sibil·la començava a ressonar a l’església de Santa Maria del mones�r de Poblet. Es tracta d’un cant que versa sobre el judici ﬁnal i del naixement de Jesús, posats en boca de la sibil·la Eritrea. El grup Tornaveus, després d’una inves�gació, va optar per modular les veus amb un es�l més deutor de la tradició de cant popular de la zona mediterrània i va completar el concert amb tonades relacionades amb el Nadal. El Cant de la Sibil·la es va prohibir durant el Concili de Trento que va vetar les manifestacions teatrals a l’interior dels temples. Malgrat tot, a Mallorca i a l’Alguer es van con�nuar representant. El segle passat es va recuperar aquesta tradició a la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona, o més recentment, el 2013, a la Catedral de Tarragona. El 2019 ha ressonat a Poblet. ■

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

Nadal a l’Escola Vedruna l’Espluga de Francolí S’acosta el Nadal i els més pe�ts viuen aquestes dates amb tanta il·lusió que la contagien als més grans. Com escola propera i molt arrelada a les nostres festes i tradicions, l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí preparem l’arribada del Nadal perquè aquest esdevingui especial. El passat divendres 13 de desembre, al teatre del Casal, tots els alumnes de l’escola i el claustre de professors vam preparar una sèrie d’actes de caire nadalenc per a familiars i amics. Des dels alumnes de P-3 ﬁns a 6è van representar la diver�da obra de teatre “Bon Nadal, Eudald!” on els assistents van poder viure el somni de Nadal de l’Eudald. Un somni ple de màgia, nadales, música, poemes de Nadal, tot un seguit de personatges que van arrencar les rialles dels allí presents, entre ells, tres reis ben des-

pistats que ﬁnalment van aconseguir arribar a Betlem amb l’ajuda d’un públic entregat que va il·luminar l’estrella. La projecció d’un bonic video nadalenc va servir als alumnes de la llar d’infants per felicitar les festes. Aquest vídeo el podeu trobar al canal de Youtube de la nostra escola.

nadala ben animada que va fer ballar tot el públic. Amb aquests actes l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí es va adherir al programa d’actes de la Riuada Solidària al Francolí i els beneﬁcis ob�nguts amb els dona�us dels assistents van anar des�nats a aquesta plataforma. Un dels moments més emo�us de la vetllada va ser quan l’AMPA de l’escola, juntament amb la delegada de P-5, van fer entrega dels diners recaptats amb els berenars solidaris, organitzats a l’escola els mesos de novembre i desembre, a una família de l’escola greument afectada pels aiguats i la riuada del passat 22 d’octubre al nostre poble. L’acte va concloure amb el sorteig de l’AMPA de les tres El claustre de professors també va cistelles de Nadal. voler felicitar les festes de Nadal a tots L’escola Vedruna l’Espluga de Francolí els alumnes i famílies i van cantar una us desitja un bon any nou! ■

L'escola visita el Museu Els alumnes dels tres cursos d’educació infantil de l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí van fer una sortida al Museu de la Vida Rural per realitzar l’activitat “El tió ens explica els secrets del bosc” el passat dimecres 4 de desembre. El tió havia arribat al museu i els nens i nenes acompanyats de la monitora van recórrer les estances del museu tot seguint una sèrie de pistes (un pa, una manta, unes mandarines...) fins arribar a una escena on els infants van trobar el tió. Un cop trobat el tió els alumnes es van endinsar amb ell en la descoberta del bosc a través d’una història amb molta màgia i van acabar realitzant un taller per endur-se una part Els alumnes fan un taller al MVR. Cedida d’aquest secret a casa seva (unes llavors). ■ EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Cantem nadales al TAC 12 El passat dimecres 4 de desembre, els els nervis, però després de realitzar di- que tots els alumnes portaven una molt alumnes de cicle mitjà de l’escola Mar- versos exercicis de relaxació i tècnica bona preparació per part de la mestra � Poch, ens vam desplaçar de música. Aquestes fesa la ciutat de Tarragona per tes nadalenques es podran realitzar la gravació de duveure i escoltar pel TAC12. es nadales al canal TAC 12. Aquest és el segon curs Aquest dia plovia, però que l’alumnat d’aquest cia les 10h arribarem a Tarcle par�cipa d’aquesta exragona . Un cop allí vam fer periència. És una ac�vitat una visita al Mercat Cenque mo�va molt als alumtral, on es va poder visitar nes per la ﬁnalitat que té, les diferents parades del sor�r a la tele; però al mamercat i esmorzar. Amb la teix temps comporta popanxa plena, ens vam destenciar tot un seguit de plaçar fins a les instalcompetències que hi ha lacions del TAC 12 per fer Els alumnes de l'escola Martí Poch als estudis de TAC12. Cedida implícites: implicar-se en les dues gravacions. un projecte comú, mostrar Allí vam coincidir amb més escoles, i bucal ja estaven preparats per cantar. respecte i responsabilitat durant tot el els nens començaven a notar una mica Les actuacions van ser esplèndides, ja procés de creació, compar�r, cantar... ■

Riuada de Nadales Solidàries L’úl�m dia del primer trimestre alumnes i mestres acabem la jornada recitant poemes de Nadal i cantant Nadales d’aquí o de fora. Aquest curs hem volgut que fos diferent. El claustre de mestres va decidir solidaritzar-se amb les accions que al llarg d’aquests mesos s’han viscut al poble de l’Espluga de Francolí en mo�u de la riuada. Sota el �tol Riuada de Nadales Solidàries, el divendres 20 de desembre a par�r de les 10h, es va convocar a tota la comunitat educa�va a par�cipar d’aquest acte al Teatre del Casal. Per a l’ocasió l’alumnat de sisè que realitza l’àrea de religió va esceniﬁcar una obra de creació pròpia que porta per �tol “Nadal en família”. Cada curs, des de P-3 ﬁns a sisè, van recitar un poema de Nadal i va cantar-nos nadales en català i anglès com ara “Nadal blanc”, “Somiem tots junts”, “El pessebre del record”, “All I want for Christmas is you”... Tampoc hi va faltar l’obra de teatre que els més pe�ts de l’escola realitzen com a extraescolar i que es �tula “La caganera”. Val a dir que dues d’aquestes nadales es podran veure i escoltar al TAC12 aquests dies de Nadal, EL FRANCOLÍ

interpretades pels alumnes de cicle mitjà. Cal esmentar que la sala del teatre estava plena i que els assistents van gaudir mol�ssim de les actuacions que alumnat i professorat havien preparat per a aquesta jornada pedagògica. A l’entrada del teatre es va preparar una zona per a recollir dona�us per a la Riuada solidària al Francolí. Per cada dona�u les famílies obtenien un obsequi que els mateixos alumnes havien confeccionat per a l’ocasió. Es tractava d’uns cors i unes gotes d’aigua on es podia llegir el lema de la jornada. S’han recaptat 275€ que aniran a la caixa solidària de la Riuada. La Riuada de Nadales Solidàries s’ha pogut organitzar per la implicació de tota la comunitat, la collaboració de l’AMPA, l’ajut de l’Ajuntament i la complicitat dels membres de la Riuada que ens van cedir material. Després de quasi dues hores d’ac�vitats els alumnes van acabar l’acte acomiadant als assistents tot desitjant-los bones festes i tot seguit fent cagar el Tió a l’escola Mar� Poch. ■

DESEMBRE 2019

INSTITUT JOAN AMIGÓ

Les Brigades Internacionals a l’Espluga de Francolí L’alumnat de 4rt A de l’ins�tut Joan Amigó ha �ngut l’oportunitat de conèixer el paper dels brigadistes en la Guerra Civil aproﬁtant el seu pas per la vila, donat que el dia 25 d’octubre del 1938, els brigadistes integrants de l’exèrcit de l’Ebre, es van acomiadar a l’indret aleshores conegut com “Villa Engràcia” (l’actual alberg Jaume I), procedents de l’estació de Marçà. Uns 35.000 brigadistes procedents de 50 països diferents van integrar aquest gruix de voluntaris, la majoria comunistes, als quals cal sumar uns 2.000 voluntaris relacionats amb les milícies anarquistes i poumistes i amb el personal sanitari.

Gràcies al taller proposat pel Camp d’aprenentatge Els Mones�rs del Cís-

ter, l’alumnat ha pogut apropar-se a la història de primera mà. El taller ha �n-

gut dues parts: primer una pe�ta introducció a la Guerra Civil, material de guerra i composició del bàndol republicà. I després al pa� del Camp d’Aprenentatge l’esceniﬁcació i sessió fotogràﬁca amb ajuda de documents del 25 d’octubre del 1938. L’experiència ha estat molt enriquidora i ens ha ajudat a completar el nostre temari in situ. És important conèixer la història i les diferents ideologies en un espai de recreació que permet aprendre aspectes concrets d’un període no massa llunyà i on el nostre entorn hi va tenir un paper rellevant. ■ Carme Vidal

S O C I E TAT

C E L E B R A C I O N S

Sopar dels nacuts el 32 El passat 20 d’octubre vam celebrar el dinar dels nascuts el 32 al restaurant El Celler. Durant el dinar vam gaudir molt i volem donar les gràcies a tot l’equip del restaurant, que van ser molt amables i atents amb nosaltres. Vam passar una bona vetllada i vam recordar a tots aquells que ja no hi són, i a aquells que no van poder venir. Dissortadament, dos dies després, el restaurant El Celler desapareixia per sempre i en ell moltes vivències i illusions viscudes. Volem donar tot el nostre recolzament a la família que ho portava i desitjar-los molta sort i molts encerts en aquest nou restaurant que obren aquest mes de gener. ■ EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

S O C I E TAT

D E M O G R A F I A

NAIXEMENTS Júlia Maria Bardahan, filla de Constan�n i Elena Minerva, amb data de naixement, el 14 d'octubre de 2019. Alguer Mas Rosell, fill del Josep Maria i la Patrícia. Amb data de naixement, el 2 d'octubre de 2019. Isabella Aranda Sinisterra, filla de l'Edgar i la Neyla Vanessa. Amb data de naixement, el 26 d'octubre de 2019. Allan Andrés Flores Cas�llo, fill de Madalen Jusep. Amb data de naixement, el 6 de novembre de 2019. San� Rafael Torres Godoy, fill del Pedro Antonio i la Sirley Marlene. Amb data de naixement el 16 de novembre de 2019. Elsa Palau Álvaro, filla del San� i la Ruth, amb data de naixement el 4 de desembre de 2019. Lucía Silvano López, filla del Jesús i la Verónica. Amb data de naixement, el 15 de desembre de 2019. DEFUNCIONS Frank Patrick Obermüller, casat, amb data de defunció el 6 d'octubre. Domicili a Priorat de Banyeres. Carmen Mar�nez Gálvez, de 88 anys, vídua de Diego Delgado Mar�nez.

EL FRANCOLÍ

Amb data de defunció, el 6 d'octubre i domicili al carrer Major. Ramon Miró Con�joch, de 88 anys, solter. amb data de defunció, el 15 de novembre i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Antonio Borges Altarriba, de 92 anys. Vidu de Joseﬁna Civit Vidal. Data de defunció el 6 de desembre i domicili al carrer Sor Maria Torres. Maria Dolores Macip Farré, de 85 anys, vídua d'Agus� Roig Güell. Amb data de defunció, el 9 de desembre, i domicili al carrer Pau Casals. Mercedes Marsal Civit, de 91 anys. Vídua de Roque Sales Mar�. Amb defunció l'11 de desembre, i domicili al carrer Clos del Callau. Teresa Balsell Inglés, de 90 anys. Vídua, amb data de defunció el 13 de desembre, i domicili a la carretera de les Masies. Trini Vendrell Prats, de 80 anys, vídua de Juan Roselló Barrabeig. Amb data de defunció el 14 de desembre, i domicili al carrer Mossèn Serret. Teresa Amador Girabel, de 89 anys. Vídua. Amb data de defunció el 22 de desembre i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Maximino García de la Flor Cortés, es-

pòs de Maria Palomino Moreno, de 88 anys. Amb data de defunció, el 20 de desembre i domicili al carrer Sant Blai. Josep Torres Moles, de 98 anys, vidu de Maria Callau Saumell. Amb data de defunció l'1 d'octubre, i domicili al carrer Pau Casals. Dolores Rosell Queralt, de 88 anys, vídua de Miquel Vallès Piñol. Amb data de defunció el 19 d'octubre i domicili al carrer Sortetes. Maria Carmen Verge Torra, de 65 anys, casada de Josep Vallverdú Pàmies. Amb data de defunció el 7 de novembre, i domicili al carrer del Castell. Abdon Pons Guiu, de 89 anys. Vidu de Francisca Pascual Royes. Amb data de defunció el 8 de desembre i domicili al carrer de la Cometa. Josep Maria Rosell Òdena, de 86 anys. Vidu de Maria Teresa Rosell Ribas. Amb data de defunció, el 24 de desembre i domicili al carrer Anselm Clavé. MATRIMONIS Manuel Torrecillas Romero amb Tamara Sanchez Bermejo Becerra, amb data de casament, el 20 de desembre. ■

DESEMBRE 2019

Natura Singular

per Pitu Amigó

La cadernera Carduelis carduelis La cadernera és un dels ocells més bonics de les nostres contrades. Pe�t com un pit-roig, però més esprimatxat, és bellament acolorit: sobre un cos amb tons bruns, blancs i negres, hi destaquen la cara, ben vermella, i una franja groc daurat a l’ala que és ben visible en volar, de fet els anglesos l’anomenen “pinsà d’or” (goldﬁnch). Té un bec prim i punxegut que fa servir per a extreure, amb

gran destresa i precisió, les llavors de cards (d’aquí ve el seu nom) i altres estructures vegetals amb les llavors protegides per punxes. El trobarem a camp obert, sovint en grups de més d’una cinquantena d’individus. Cria en arbres, on fa un niu prop de l’extrem de la branca, fent ﬁns a tres postes d’uns cinc ous per temporada.

Arbres singulars Núm. 62

Espècie

Pi blanc, Pinus halepensis

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 2,75 m Perímetre del tronc a la base: 3,20 m Ample de la capçada: 12-14 m Alçada: 20,2 m

Ubicació

A la vall de Castellfollit, a la cruïlla de la pista que va cap a l’Argentada.

Coordenades

41°20'36.2"N 1°03'29.5"E (41.3434, 1.05819 a Google Maps)

El pi de la cruïlla

Aquest gran pi presideix, junt amb el seu germà, el pont sobre el barranc de Castellfollit d’on surt el camí cap a l’Argentada i la Pena. El seu tronc recte i sòlid enﬁla la capçada per sobre dels arbres veïns, i és que al bosc de Poblet cal créixer ver�cal, sempre amunt, per a accedir la llum del sol.

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE 2019

CONCERT DE LA RIUMUNTADA

DESEMBRE 2019

Gerard Bosch

EL FRANCOLÍ