L'Ajuntament treballa en un projecte d'impuls per

L'ACTUALITAT

L’Ajuntament treballa en un projecte d’impuls per la 455a edició de la Fira de Sant Vicenç 2020

Del 22 al 26 de gener de 2020 l’Espluga de Francolí celebrarà la Fira de Sant Vicenç, un esdeveniment quatricentenari amb el qual es vol conservar el fet comercial: compra, venda i mostra i reforçar-lo amb un relat temà� c i cultural d’interès turís� c.

Des de les regidories de Cultura i Festes, Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, i amb el suport d’un grup de treball, s’està confeccionant una proposta d’impuls de l’esdeveniment quatricentenari del municipi, que vol conservar el fet comercial: compra, venda i mostra de productes; incorporant un relat cultural, comercial i turís� c que s'engloba en un eix temà� c. Aquest projecte també comptarà amb la incorporació i mostra de noves tendències en diversos sectors. Amb aquesta proposta es vol aconseguir posicionar la 455a Fira de l’Espluga en el mapa de les fi res del país. 454a edició de la Fira de l'Espluga. Josep Morató

El nou projecte d’impuls vol potenciar i promocionar la compra, venda i mostra de productes agroalimentaris, artesania o serveis empresarials i comercials. En aquest sen� t, el recinte fi ral comptarà amb una mostra d’ofi cis artesans durant tot el cap de setmana.

Les en� tats espluguines, destacant-ne les de cultura popular, també � ndran un paper rellevant en la 455a edició de la Fira de l’Espluga. Hi par� ciparan ac� vament en els actes i en el recinte fi ral. La proposta d’impuls de la Fira de Sant Vicenç vol consolidar l’esdeveniment com a porta d’entrada del turisme de proximitat amb diferents actes enfocats a tots els públics. ■

L’Arxiu Comarcal reconeix la feina de la premsa escrita comarcal

El passat dijous 19 de desembre, l’Arxiu Comarcal va organitzar un acte de reconeixement a la premsa escrita de la comarca, per a la seva important tasca de preservació de la memòria històrica i col·lec� va. Actualment, a la nostra comarca existeixen 6 publicacions: el setmanari d’informació comarcal Nova Conca i les revistes d’informació local de Belltall, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Rocafort de Queralt i Santa Coloma de Queralt: Belltall, el Francolí, el Foradot, Les Forques i La Segarra, respec� vament.

Val a dir que aquest acte coincideix amb la signatura d’un conveni entre la revista La Segarra i l’Arxiu Comarcal, en el qual s’estableix la difusió dels exemplars mitjançant el Portal XAC Premsa, un portal web on hom pot consultar la premsa històrica digitalitzada del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La Segarra, és degana de la premsa comarcal i enguany celebra el seu 40è aniversari.

L’acte va comptar amb l’assistència de representants de tots Consells de Redacció de la premsa comarcal en ac� u així com també del Consell Comarcal i alguns regidors dels ajuntaments de les poblacions en que es publiquen dites revistes.

En el mateix acte, es va inaugurar una exposició de premsa històrica. Es tracta d’un tast de diferents publicacions que es conserven a l’Arxiu Comarcal. La més antiga, La Campana de Sant Joan, data de 1891, però fou una publicació de la qual només se’n féu un sol número. Cal destacar també l’antiguitat del setmanari La Conca de Barberà (1903- 1908), editat per la Impremta Monmany. Aquesta exposició, situada al claustre de l’antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, seu de l’Arxiu Comarcal, romandrà oberta fins el dia 31 de gener. ■ Directors i membres dels consells de redacció de les publicacions de l’actual premsa comarcal

REPORTATGE

AIGUATS

TEXT: JOSEP MARIA VALLÈS

Abans de la repoblació de la Conca a l'edat mitjana, no es tenen dades de les possibles avingudes dels barrancs de la part nord de les muntanyes de Prades que desaigüen al riu Milans i Francolí. Des de la dominació romana i sarraïna les pluges seguirien el ritme que marcava la natura, però no ens han pervingut informacions que puguem contrastar. Cal pensar que les riuades d'aquests rius que, malgrat anomenar-los així, no serien més que grans torrents que poden passar anys, d'acord amb el clima mediterrani, sense con� nuïtat en el seu cabal. Cabal que per altra banda deuria ser prou important com per merèixer l'atenció dels senyors que dominaven la contrada, per establir-hi molins. Una vegada fet l'assentament i dictada la carta de poblament de la nostra vila, l'aigua es conver� ria en una font de confl ictes. Per tant cal deduir que els rius Milans i Francolí, alimentats pels torrents del Viern, Tillar, Tornés, Castellfollit i la Pena, donarien prou aigua, a part els temps de secades per alimentar una xarxa nombrosa de molins i regar una extensa porció d'horta. Des del terme de Vallclara, passant per Vimbodí, i el molí del Salt, cap al molí de Guasch, a les hores molí de Nolent, més avall els molins del terme de l'Espluga, seguint els de Montblanc que també disposava d'aquelles industries a la Vall i totes les que s'alimentaven de les aigües de l'Anguera, en fan conèixer aquella fruc� fera indústria al llarg dels segles, però poques dades coneixem de la climatologia, pel que fa a aiguats, fi ns al segle XVIII. El rector de l'Espluga Josep M. Català, en explicar els estralls de 1874, cita un aiguat anterior, concretament de 1772. Hi ha alguna referència a un aiguat de 1792 (1) . A la Riba, al llibre d'Administració del Molí dels Capellans s'hi anotà: "I vingué la gran riuhada que sen portà la gran part de dit molí ab sas ofi cinas i part de la sèquia.” (2) S'emportà el molí del Comú d'Alcover, situat a la vora del Francolí. S'anota també un aiguat per Sant Bartomeu, 24 d'agost de 1842. (3) També afectà la conca del Glorieta i Alcover, però no hi ha constància que a la Conca de Barberà, cap dels seus rius: Milans, Francolí o Anguera, causessin danys. Cal esperar aquell de Santa Tecla, del 23 de setembre de 1874, per disposar de referències escrites sobre les avingudes del riu Francolí amb el resultat de destrosses materials i pèrdues humanes. Les restes arquitectòniques de ponts medievals, romans i posteriors, en són tes� monis, però documentalment no en tenim constància. És a par� r de l'aiguat de 1874 quan trobem cròniques periodís� ques i a par� r de l'aiguat de Sant Lluc, del 18 al 19 d'octubre de 1930, en coneixem més dades ja recollides pel Servei Meteorològic de Catalunya. Cal també fer esment que l'aiguat de Santa Tecla, de 1874, queda dins el període de la tercera guerra carlina. Si als estralls de la contesa hi afegim els danys provocats per l'aiguat, podem imaginar-nos com es visqué aquella nit i el rastre que ha deixat en la memòria.

Josep Iglésies en el seu treball sobre L’aiguat de Santa Tecla, (4) parla de la "incúria cien� fi ca" d'aquell període que només permeté conèixer els registres ob� nguts a Barcelona. Si bé les zones més afectades foren la Conca de Barberà i l'Urgell, o el Camp de Tarragona i el litoral penedesenc, a la resta de Catalunya les pluges també causaren força danys. Globalment es parla de 570 morts. Més de 700 les cases enderrocades, de les quals 270 ho foren al Camp de Tarragona, Alt i Baix i sobre tot al Tarragonès. A la desembocadura del riu Francolí s'hi recolliren 32 cadàvers. (5) Vista general del Pont de la Font Baixa . MVR (1) BARBARÀ i CAMAFORT, Andreu. “Els aiguats i la memòria popular”. Butlle� Del Centre d’Estudis Alcoverencs, [en línea], 2010, n.º 24, pp. 7-8, h� ps://raco. cat/index.php/Butlle� CEA/ar� cle/view/208824 [Consulta: 24-11-2019]. El rector de La Riba Isidre Torres, també en deixà constància, segons un ar� cle de Ramon Gavarró. (2) PUJADES, Jordi. Geoleg. “I vingué la gran riuada” Espitllera, núm. 94, octubre 1994. Montblanc, pp. 24-29. (3) ROCA, 2000, 220. El data el 24 d’agost de 1843. Andreu Barbarà i Camafort del Centre d’Estudis Alcoverens el data el 1842. No podem confi rmar ni rec� fi car. (4) IGLÉSIES, Josep. L’aiguat de Santa Tecla. Episodis de la historia, núm. 156. Rafel Dalmau, editor. Barcelona, segona edició, 2008. (la primera és de 1971) (5) Id., id.

La premsa de Tarragona, Reus, Vilanova i la Geltrú i Barcelona va recollir informacions que Iglésies va compilar en el seu treball de 1971.

La claror dels llamps deixava veure una estesa interminable d'aigua rubiginosa, talment un gran llac d'aspecte sinistre, de la super� cie dels qual sobresor� en les copes dels arbres i les teulades de les cases dels hortalans, Arreu surava una infi nitat d'objectes arrossegats pel corrent, tals com arbres, animals morts, eines agrícoles, bocois, carros, sacs de fruïts... (6) Iglésies parla primer dels estralls a Tarragona pel desbordament del Francolí i la destrucció de tres ponts: el de la Fusta, i els del ferrocarril de Reus a Lleida i Tarragona a Tortosa. Després detalla les informacions publicades pel que fa a les zones d'infl uència del curs del Francolí i el Gaià. El Francolí, a l'Espluga recull l'aigua del Milans. A Montblanc ja s'ha fet seva la del barranc de la Trinitat, hi afl ueix l'Anguera i més endavant la Vall. A la Riba el Brugent que en aquestes circumstàncies pot portar tant cabal com el principal.

Les primeres noves que es � ngueren de l'Espluga, afi rmaven que la riuada havia derruït quinze cases, provocant la mort de trenta persones i s'havia endut quatre parts del camí carreter. Un gran edifi ci des� nat a des� l·lació d'aiguardents, el molí fariner que li feia costat i l'anomenat de la Farga, havien estat arrossegats. (7) Les aigües havien entrat al cemen� ri. Hom creia que els cadàvers que es veien esparsos, riu avall, eren d'allí. Aviat es va reduir el nombre de morts a 24, 11 dels quals pertanyien a la mateixa família, quan l'aigua es va emportar la seva casa. Iglésies va relatant i resumint les cròniques de la premsa, seguint els pobles: Montblanc, Vilaverd, la Riba, l'estret de les Roixeles, Valls, Vallmoll i anar seguint. A Montblanc i Vilaverd es va endur els dos ponts del ferrocarril. El Diario de Tarragona va anar seguint els resultats de l'avinguda del riu, però posant èmfasi especial, en els danys ocasionats a la ciutat. La conca del Gaià afectà de manera molt considerable Altafulla. Recollint aigua des de Santa Coloma va anar causant malvestats en tot els seu recorregut. La ciutat de Reus va pa� r la pluja fi ns ben entrada la ma� nada. Les muralles igual feien de dic per les corrents exteriors que entollaven l'aigua dins el recinte. Un altre periòdic que seguí molt de prop tota la tragèdia fou El Clamor del Pueblo. Altres indrets del Camp de Tarragona foren igualment devastats: Cambrils, Riudoms, Mont-roig, etc. La zona del Priorat i l'Ebre ja coneixia històricament crescudes desmesurades de les aigües: el 1819 i el 1845, però els an� cs de Porrera i Falset, asseguraven que aquella de 1874, havia estat molt superior. En aquesta zona hi afecten els rius Ciurana i Montsant. En aquell moment encara no exis� a l’embassament de Riudecanyes ni naturalment el de Ciurana, que avui regulen aquelles avingudes. Un altre indret molt afectat fou el Garraf. El torrent de la Pastera de Vilanova i la Geltrú va arribar a quatre metres d'alçada. La població es va inundar i l'aigua esbotzava qualsevol obstacle que trobava als carrers. Es va emportar bona part de la caserna. Van desaparèixer tots els ponts de la riera de Vilafranca. A l’Anoia el riu va experimentar una gran crescuda per les pluges caigudes a la serra que parteix els aiguavessants de l’Ondara i el Corb cap a ponent i l’Anoia cap al sud est. A Igualada va destruir industries de blanqueig i altres fàbriques. Com a tot arreu, horts i persones, quedant només "ruïnes i desolació." El diari barceloní La Independencia recollia els detalls dels estralls a Tàrrega. A la capital de l'Urgell hi van morir prop de 300 persones. Una altra zona propera a les nostres contrades, la vall del Corb, especialment Guimerà. Arreu on afectà l'aiguat s'hi col·locaren plaques assenyalant fi ns on va arribar el nivell de l'aigua. La de l'Espluga, a la Font Major n'és un bon exemple. A les Garrigues les poblacions més afectades foren les que limiten amb el riu Set. El poble de la Floresta compta amb una informació de primera mà en els llibres parroquials, pel rector Lluís Gaya (8) . La conca del Segre a par� r de la riera de les Borges, ho destruí tot. Talment passà amb els ponts de Vinaixa. L'Ebre va arrossegar molins, arbres, llaguts i maquinària a par� r de Mora i fi ns a Tortosa. Un regiment militar que anava a la conquesta d'Amposta. Els soldats foren embarcats i la força de l'aigua. En aquesta zona, s'ajuntaren la força devastadora de l'aigua i les hos� litats dels carlins. A les desgràcies que habitualment provocava el barranc del Rastre, a la ciutat de Tortosa. L'Ebre arrossegà les barcasses. A una desgràcia se n'hi ajuntava una altra. Però la ciutat d'Amposta fou conquerida pels liberals. Iglésies dedica un capítol a la ciutat de Barcelona. La resta de Catalunya també resultà molt afectada. Des de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Al nord dels Pirineus les pluges també feren créixer el Tet i l'Agli. Tot Catalunya va pa� r els estralls d'una tempesta tant poc usual que ha quedat en l'imaginari col·lec� u l'Aiguat de Santa Tecla. Tothom n'ha sen� t parlar. Falta només que recordem que fou la nit del 22 al 23 de setembre de 1874. (9) La imatge de la platja de Tarragona entre la desembocadura del Francolí i el Cap de Salou, que un redactor d'El ClaVista del Camí Clos abans de la construcció del Celler de baix. Arxiu (6)Id., id. Pàg. 6 (7) A l’Espluga no es coneix cap molí amb aquest nom. (8) IGLÉSIES, 2008, 32 i ss. (9) Sobre l’aiguat de Santa Tecla, a part de les referències bibliogràfi ques que ja hem anotat podeu veure també El Brugent, núm. 29, 1982, pp. 6 i 7. Crònica de la riuada anotada a l’arxiu parroquial de la Riba pel rector Ramon Lluch.

mor del Pueblo, periòdic de Reus, va deixar escrita, ens la podem imaginar avui, a Vimbodí, a l'Espluga, a Montblanc, a Vilaverd. Troncs, canyes, estris arrossegats, s'hi amuntegaven com en els nostres ponts el 22 d'octubre passat. Els camps de cul� u de la Conca de Barberà que no havien sucumbit a l'aigua dels rius i torrents, rebien el dia 26 de setembre una forta pedregada. La pedra destrossava els ceps i els xaragalls que es formaven a les pendents dels camps els arrencaven de soca-rel. ******* Ja hem comentat l’aiguat de 1920, del qual no en sabem res. (10) El següent que està abastament documentat és el de Sant Lluc: 18 d'octubre de 1930. A Prades es calculà la pluja en 280 litres per metre quadrat. A Montblanc se'n recolliren 348. El coetanis el consideraren molt pitjor que el de Santa Tecla. El Francolí en alguns llocs superà esl deu metres dalçada. Caigué també molta aigua a l'Alt Camp i els barrancs que voltegen la ciutat aportaren gran cabal al riu. Tot i fer mal a tot arreu on cau un aiguat, aquí es pot comprendre com, on cau la precipitació no causa tants estralls com riu avall. El pont de la carretera d'Alcover a Valls va ser

Safreig de la Font Baixa cap als anys trenta del segle XX. Arxiu JM Vallès

destrossat en emportar-se la força de l'aigua un dels pilars. La Crònica de Valls s'aventurà a calcular l'aigua caiguda, però sense delimitar els terrenys on precipità. Calculà 90 milions de metres cúbics. Sense l'extensió, és una xifra que no diu gran cosa. Amb tot, és molt exagerada i només el sen� t comú ens fa comprendre quina força deu desenvolupar una quan� tat tan ingent d'aigua al seu pas, sigui per un estret o per una plana. A l’Espluga no s’ha considerat mai l’aiguat de Sant Lluc, tan devastador com el de Santa Tecla. En el de Sant Lluc, la pluja no abastà tota la serralada de Prades. Fou sobre la mateixa Conca on descarregà la tempesta. Per tant els danys, tot i ser importants a la comarca, causaren més desperfectes riu avall. Pel que documenta Jordi Roca a la Història de l'Espluga (11) , moriren 15 persones, més un nen de set anys, un de sis, una nena de 2, una altra de 22 mesos i un nadó de set mesos (12) . Pel que fa a víc� mes mortals, les famílies més afectades foren els Roselló, que vivien al molí de la Vila, i els Rosell, del molí dels Frares. El rector Josep M. Català escrivia en el llibre d'òbits de 1852-

1880, al foli 271:

Asmirate y pasmate lectora la lectura de las siguientes par� das. Con un terrible y no oido agüacero Dios ha cas� gado i avisa a las Provincias de Tarragona y Lérida. En ersta villa las aguas del rio Francolí han cubierto la cornisa de la fuente y han invadido dos terceras partesd del cementerio. Seis casas y dos molinos harineros han sido arrancados hasta sus cimientos; sin contar las muchas fraccionadas y que necesita de gran[des] reparos. Rompidos los dos solidos puentes, que por la parte de oriente se entra en esta villa. Grandes han sido las pèrdidas materiales, però lo quer más tenemos que lamentar, és la pérrdida de veinte y dos personas, entre grandes y chicos, grande fué el aguacero de 1772, más no llegó de mucho al se se� embre de 1874, ni tan general. Hablen sinó en la Sagarra, los pueblos de Guimerà i los que confi nan con aquel rio. En Urgel, Targa, Tarrós y Barbens. En este la gente se salvó en la iglesia a instancia del Rdo Cura Párroco. El aguacero de 1772 en esta villa no causó perjuicios personales y apenas materiales; el de 1874, a más de los personales los materiales, son incalculables. Espluga de Francolí, 2... Octubre de 1874. Josep M. Català, rector. L'aiguat de Santa Tecla es produïa la nit del 22 al 23 de setembre.

Antoni Calbet Llorens, de 73 anys, viudo. Fou destruïda la seva casa i ell arrossegat per les aigües, sense que es pogués trobar el cos. Maria Calbet Arbós, de 24 anys, soltera, fi lla de l'anterior. No es va trobar el cos. Antònia Teixidó Roig, muller d'Antoni Casanovas, de 29 anys. No es va trobar el cos. Joan Josa Panadès, propietària de 66 anys, casat amb Maria Vilà. Morí a casa seva, arrossegat per les aigües que baixaven de la part alta del poble. Es diu que el cos fou trobat a Puigdel� i enterrat en aquell poble. Joan Roselló Badia, de 57 anys, natural d'Alcover, moliner al Molí de la Vila, casat amb Raimunda Pomés, de Montblanc. No es va trobar el cos. Raimunda Pomés Josa, esposa de l'anterior. No es va trobar el cos. Joan Roselló Pomés, de 21 anys, solter, moliner al Molí de la Vila. El seu cos fou trobat prop del Molí de Castellví i enterrat a Montblanc. Raimunda Roselló Pomés, de 18 anys, soltera, també fi lla del matrimoni Roselló Pomés. No es va trobar el cos. Pau Rosell Mar� , de 47 anys, moliner, casat amb Magdalena Soronellas de Riudecols. Habitava al Molí dels Frares. Es va dir que el cos podriaser un dels trobats a Perafort. Josepa Rosell Soronellas, de 14 anys, fi lla de l’anterior. No es va trobar el cos. Josep Miró Prats, de 79 anys, pagès, viudo de Maria Francesca Cornet. Fou destruïda la seva casa. No es va trobar el cos. Antoni Moix Vime, de 36 anys, natural de Blancafort, casat en segones núpcies amb Josepa Marsal Micó, viudo en primeres de Maria Farran. L'aigua es va emportar la seva ca

(10) A Montblanc està documentat un aiguat sobre la vila i algunes par� des del terme, l’onze de juliol de 1922, però seria molt local i només causà danys materials. Es desbordà el riu Anguera que causà danys importants al Molí del Saldoni. (La Nova Conca, 15-7-1922, núm. 190, pàg. 4.) (11) ROCA i ARMENGOL, Jordi. (2000) Història de l’Espluga. El segle XIX. Volum V. Pagès Editors. Lleida. (12) ROCA, 2000, 220.

sa. No es va trobar el cos. Josepa Marsal Micó, de 27 anys, esposa de l'anterior. No es va trobar el cos. Maria Arbós Cortada, de 47 anys, esposa de Josep Vendrell. Fou destruïda la seva casa. No es va trobar el cos. Joan Padró Besora, de 65 anys, paleta, espòs de Maria Àngela Òdena. Destruïda la seva casa. No es va trobar el cos. Maria Àngela Òdena Batlle, de 54 anys, esposa de l'anterior. No es va trobar el cos. La resta de pèrdues humanes estan registrades en el llibre d'òbits de pàrvuls, també precedits d'una breu nota del rector, on explica que foren destruïdes per l'aiguat les cases on vivien: Joan Casanovas Teixidó, de 4 anys. Fill d'Antoni i Antònia. Carme Rosell Soronellas, de 7 anys. Filla de Pau i Magdalena. Al molí dels Frares. Carme Vernet Rosell, de 22 mesos. Filla de Francesc d'A. i Carme. Al molí dels Frares. Antoni Moix Marsal, de 6 anys. Filla d’Antoni i Josepa. Teresa Moix Marsal, de 2 anys. Filla d’Antoni i Josepa. Lluís Sarrí Llobet, de 7 mesos. Natural de Valls, fi ll del notari de Valls Francesc Sarrí i la seva esposa Mercé Llobet. (13) Antoni Moix Marsal, de 6 anys. Fill d’Antoni i Josepa. Teresa Moix Marsal, de 2 anys. Filla del mateix matrimoni. Cap dels infants morts arrossegats per les aigües, amb les famílies i les cases on habitaven foren trobats. ******* Òscar Palau va deixar publicada una crònica de l'aiguat de 1994, el dia 10 d'octubre, diada de Sant Tomàs de Vilanova. Ho explicava així:

Va començar a ploure a úl� ma hora del dia 9. Va anar a més durant la ma� nada i no va parar durant hores i hores, a tota la serra que 1994 va ploure més i tot. Depèn de l’obser va tori, però a Por rera i Alforja es van superar els 400 l/m² en dos dies, xifra que es va assolir, si fa no fa, a totes les mun ta nyes de Pra des: 350 l/m² a l’Espluga, 300 l/m² a Vila plana, 295 l/m² a Vim bodí... A la Mus sara van sumar més de 500 l/m², i les rie res d’Alforja, Riu doms i Riu de ca nyes van bai xar amb fúria. «Al pantà l’aigua va arra sar una pe� ta presa, però encara sort que estava gai rebé buit perquè es va omplir en tres hores i va con te nir la riuada, si no el poble hau ria pa� t», recorda l’actual alcalde de Riu de ca nyes, Josep M. Tost, que con � nua: «Fins lla vors mol tes car re te res del Baix Camp tra ves sa ven la llera de les rie res, però a par � r de lla vors es van fer ponts arreu.» Les inun daci ons van dei xar una desena de morts al lito ral i pre li to ral català, inclo ent-hi un home a Cam brils i un altre a Soli ve lla que havien anat a veure les rie res. I els danys mate ri als van ser catastròfi cs: cases, mar ges i murs a terra; talls telefònics, elèctrics i fer ro vi a ris durant dies, camps de fut bol enduts per l’aigua... Les admi nis tra ci ons parla ven de 15.000 mili ons de pes se tes en pèrdues -que la Gene ra li tat va doblar després a 31.710- i es va plan te jar la decla ració de zona catastròfi ca a 139 muni ci pis. El con sell de minis tres va apro var setma nes després un crèdit extra or di nari de 7.000 mili ons per a Catalu nya i el País Valencià, però la repa ració va durar anys, i encara avui El Pont Vell de Montblanc després de l'aiguat de 1930. Pere Català, Arx. Com. de la Conca Barberà

Imatge de l'aiguat de 1994. Arxiu Josep Ma. Vallès

Imatge de l'aiguat de 1994. Arxiu Josep Ma. Vallès

envolta l’al� plà de Pra des. Avui fa 15 anys les comar ques de Tar ragona, sobre tot la conca hidrogràfi ca del Fran colí, vivien una de les inun da ci ons més greus -sinó la més greu- del segle XX. I és que després del cèlebre aiguat de Santa Tecla de 1874, segons els obser vadors del temps, només s’hi podrien com pa rar el de Sant Cinto de 1921, el de Sant Ramon de 1926 o el de Sant Lluc de 1930, quan van caure 345 l/m² a Mont blanc o 280 l/m² a Pra des. El 10 d’octu bre de

(13) No hi ha cap indicació de què hi feia un nadó de Valls, fi ll d’un notari, a l’Espluga. Intuïm que estaria deixat a una dida. Molt bé podria ser al Molí dels Frares on hi havia una nena de 22 mesos. En els catàlegs de notaris de la Fundació Noguera hi consta Francesc Sarrí i Oller, que exercí a Valls entre 1862 i 1889. Una germana batejada el 9-8-1850 a Tarragona, fi lla de l’advocat Josep Sarrí, de Guissona i de Lluisa Oller de Cervera. Avis paterns, Josep Sarrí de Guissona i Francisca de Cilla de Monzó. Els materns Joan Oller de Cervera i Ventura Borràs de Tarragona. Padrins Ignasi Morera i Antònia Sardà de Tarragona.

Vista parcial del Capuig i pont del riu Francolí, 1950. Arxiu JM Vallès

el ras tre és visi ble en molts llocs. També recor den les cròniques que els meteoròlegs només havien pre vist plu ges febles. Tomàs Molina, l’home del temps de TV3, admet avui que aquell aiguat va ser un dels més greus del segle, ja que «en un sol dia va ploure com en tot un any». Molina, de fet, pro nos � ca: «No � nc cap base cien� fi ca, però això forma part del nos tre clima medi ter rani, i és pro ba ble que no hagin de pas sar tants anys per veure’n un altre d’igual de fort o més.». I ja adverteix: «El pro blema ara és que els espe rem menys i no es� guem pre parats; la gent no té la per cepció que pugui repe � r-se perquè el clima és més sec, però pot pas sar, i amb més inten si tat i tot.» (14) ******* De l'aiguat del 22 d'octubre de 2019, vint-i-cinc anys després de l'anterior, no en parlarem massa. El Francolí en la seva edició del mes d'octubre en feu un ampli ressò i les imatges publicades mostren per si soles la devastació que va provocar. Els espluguins com els veïns dels pobles, aigües amunt i aigües avall, en servarem un record que traspassarem a les generacions futures. No cal dir que és un accident meteorològic imprevisible, però ple de contradiccions pel que fa a les causes dels danys ocasionats per la riuada. Per una banda hi ha les conviccions dels geòlegs i biòlegs. Sovint equiparables a les dels ecologistes. Però hi ha una visió diferent al territori, potser no compar� da per la gran massa veïnal. La polí� ca de no deixar netejar cada tres o quatre anys, les lleres del que anomenem rius, però que no són més que torrents, sembla poc encertada. Un riu al Pirineu baixa cada any amb força i manté la llera lliure d'arbredes. El Milans i el Francolí feia 25 anys que no baixava amb força. Cal protegir el bosc de ribera, és clar. Però diu ribera, no el mig del llit. Quan baixa se'l torna a fer seu i arrossega el que hi ha crescut causant molts més danys que el que ocasionaria l'aigua per si sol. Els impactes dels arbres arrossegats són de tanta força que uns arrenquen els altres i tot el que troben al seu pas. Taponen ponts i fan les "entostes" que aixequen el nivell de l'aigua. No pretenem pon� - fi car. Un fenomen de les caracterís� ques del que es va emportar bens materials, vides i il·lusions és tan lamentable, que deixa espai al consol. Tant de bo aprenguéssim alguna cosa . Perquè el que és segur és que tornarà a passar. En aquest breu treball podem veure la freqüència dels aiguats més devastadors i entre mig n'hi ha d'altres que no han merescut una cita històrica. Avui no podem dir com el rector Josep M. Català, que Déu ens ha cas� gat, però tampoc tot el dany ve de l'emergència climà� ca. Algú podria calcular els metres cúbics de fusta arrossegats i els metres quadrats de super� cie del llit del Milans i el Francolí. Des de Vallclara fi ns a Vilaverd potser serien unes xifres que ens farien refl exionar. I per acabar lamentar de tot cor les vides perdudes i els negocis i els danys en les infraestructures. Aquesta és una valoració que fi ns d'aquí a uns quants anys no podrem contrastar. Però podem tenir la seguretat que les rieres com en diuen al Camp de Tarragona, de tant en tant es fan el seu camí. I tornarà, és clar que tornarà. ■

BIBLIOGRAFIA BARBARÀ i CAMAFORT, Andreu. (2010) "Els aiguats i la memòria popular". Butlle� Del Centre d'Estudis Alcoverencs, [en línea], n.º 24, pp. 7-8. h� ps://raco. cat/index.php/Butlle� CEA/ar� cle/view/208824 [Consulta: 24-11-2019]. IGLÉSIES, Josep. (2008) L’aiguat de Santa Tecla. Episodis de la historia, núm. 156. Rafel Dalmau, editor. Barcelona, segona edició, 2008. (la primera és de 1971) PALAU, Oscar. (1994) El Punt Diari, octubre 1994. PUJADES, Jordi. Geoleg. (1994)"I vingué la gran riuada" Espitllera, núm. 94, octubre 1994. Montblanc, pp. 24-29 ROCA i ARMENGOL, Jordi. (2000) Història de l'Espluga. El segle XIX. Volum V. Pagès Editors. Lleida El Brugent, núm. 29, 1982, pp. 6 i 7. La Riba. Crònica de la riuada anotada a l'arxiu parroquial de la Riba pel rector Ramon Lluch. La Nova Conca, 15-7-1922, núm. 190, pàg. 4. Montblanc. En línea a xac. premsa.cat (Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà)

(14) PALAU, Òscar. El Punt Diari.

Vista panoràmica de l'Espluga als anys 1916-1917. Arxiu JM Vallès