L'Associació de Jubilats va d'excursió per finalit

L'ACTUALITAT

ENTITATS

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS DE L'ESPLUGA

L'Associació de Jubilats va d'excursió per fi nalitzar l'any

Entre moltes de les coses i ac� vitats que fa l'Associació de Jubilats de l’Espluga, una de les que ens agrada molt fer són les excursions, a més, mirem que siguin molt econòmiques per als socis. Aquesta vegada hem anat a celebrar el Prenadal a Malgrat de Mar, tres dies. Arribem al Hotel Papi ens instal·lem i cap dinar. A la tarda, descobrir el poble passejant, anant a veure un parc infan� l molt bonic on hi ha gomes, llapissos, bolets, i moltes altres coses més en formes gegan� nes, com també molts aparells de distracció pels infants. A l'arribar, els que van voler a jugar al Bingo. A la nit després de sopar, ball i més tard espectacle per distreure el personal. El dia següent, després d’esmorzar, hem anat d’excursió a visitar el Far de Calella , que, com que és la part més alta hi ha unes vistes fantàs� ques i panoràmiques de la platja com també de tota la població. Després hem anat a Mataró a visitar un pe� t obrador artesanal que fan neules, torrons, barquets i altres productes llaminers, es d’una empresa familiar que es diu Casa Graupera. Ens en van deixar tastar, però tots vam està d’acord que com els productes dels nostres pas� ssers ni punt de comparació, molt més bons els nostres. Tot seguit tornem a Calella per visitar el Museu Arxiu Municipal de la població en el qual es veu una retrospec- � va del passat de Calella que ens endinsa en les ac� vitats dels segles XVIII,XIX i XX. Tot plegat una recreaL'Associació de Jubilats a Malgrat de Mar. Cedida

ció dels sen� ts. Per la tarda desprès de dinar i descansar, passejar i respirar aire de mar. Al vespre desprès de sopar ball per pair el sopar i fi nalment gaudir de l’espectacle el SHOW de PATRICIA que va ser d’un humor i una elegància que a tots ens va agradar molt.

Al ma� del tercer dia desprès d’un bon esmorzar i preparar maletes per la marxa, vam esperar els autocars a la sala de festes a on feien ball per els qui encara entenien ganes. Cap a les dotze pugem al autocar amb direcció al gran Casino de Lloret. Allí ens van rebre a la gran sala de festes que estava preparada per el dinar Nadalenc que no hi va faltar de res. I com a fi de festa de aquesta excursió el mí� c Joan Pera ens va delectar més d’una hora amb el seu humor, acudits i vivències que tots els assistents vam disfrutar molt. Al acabar retorn cap a casa, havent passat uns dies molt agradables. ■ Antoni Espasa

LA BÍBLIA ENS PARLA La saviesa

La imatge que tenim de la Bíblia és d’un volum gruixut i que fa basarda posar-s’hi, el paper és “paper bíblia”, és a dir fi níssim, i té al voltant de dues mil pàgines. Tanmateix, si la presentem en una prestatgeria-llibreria, llibre per llibre, segons la Bíblia Catalana Interconfessional veurem que és una biblioteca temà� ca, assolible, variada i atrac� va.

L’apartat de la llibreria on apareix la col·lecció dels llibres deuterocanònics, dona mo� u per explicar que provenen de la versió grega de l’An� c Testament, coneguda com “els setanta”. S’anomenen així perquè són el segon catàleg o llistat de llibres que es van incorporar defi - ni� vament a la Bíblia catòlica en el Concili de Trento (1546).

Els nostres germans cris� ans Reformats (segle XXVI) els anomenen “apòcrifs”, que vol dir no reconeguts, i per això no fi guren a la Bíblia Protestant.

M’abelleix presentar-vos un fragment d’un d’aquests llibres deuterocanònics, el de la Saviesa en la versió de la BCI. L’autor defi neix la saviesa en l’esperit que hi ha en ella. Aquest esperit, com veureu, rep vint-i-una qualifi cacions. Manel Morgades NATURALESA DE LA SAVIESA (Sv. 7, 22b.-28) La Saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic, múl� ple, sub� l, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, amic del bé, perspicaç, lliure d’impediments, benvolent, humanitari, sòlid, segur, tranquil, que tot ho pot i tot ho vigila, un esperit que penetra tots els esperits, per més intel·ligents, purs i sub� ls que siguin. Res no es mou tan fàcilment com la Saviesa: com que és pura, passa i penetra pertot arreu. És una exhalació del poder de Déu, irradiació puríssima de la glòria del Totpoderós, i per això cap bru� cia no s’hi pot introduir. És un reflex de la llum eterna, mirall immaculat de l’acció de Déu, imatge de la seva bondat. La Saviesa, que és única, ho pot tot; mai no canvia, però tot ho renova. A cada generació entra en les ànimes santes i en fa profetes i amics de Déu. Déu es� ma només els qui conviuen amb la Saviesa.

Llibreria que conté tota la Bíblia RACÓ DE PENSAR

1.- PLATÓ/ A . Masculí PLATÓ: Plaqueta de metall aplicada com a adorn a un objecte. . Femení PLATA: Plat de forma ovalada, oblonga, generalment més gran que un plat ordinari, per a servir el menjar a taula. PLATA: Argent. 2.- ROM/RAM . Masculí ROM: Truncat (aplicat a punta). ROM: Licor que s’obté des� l·lant una mescla fermentada de melasses i suc de canya de sucre, al qual es dóna amb caramel un color vermellós. . Femení RAM: Branca tallada de l’arbre.

J. Maillo

CASAL

FORMACIÓ PERMANENT

L'evolució dels pessebres de l'Espluga, per Xavier Lozano

L'auditori Carulla-Font del Casal va aplegar el 19 de desembre la conferència de cloenda del cicle de tardor de la Formació Permanent, prèvia al Nadal, dedicada al 'Pessebre Vivent de l'Espluga, una tradició que ha renascut'. L'ha impar� t el coordinador del Pessebre Vivent de l'Espluga, Xavier Lozano, qui ha repassat l'origen d'aquesta tradició, arrelada a Catalunya des de mitjans del segle XX.

Lozano ha explicat com van començar a representar-se Pessebres Vivents a l'Espluga, el 1964, passant per les etapes del Casal, la Cova de la Font Major, l'Escola Mare de Déu del Carme, la Parròquia de Sant Miquel i fi nalment el nucli històric medieval.

La conferència també ha servit però per repassar l'autèntic origen d'aquestes representacions, de procedència medieval. Sant Francesc d'Assís en seria l'impulsor a Rie� (Itàlia) el 1223. A Catalunya, se'n van començar a representar al segle XIV, com les Pas

sions. Realment però, l'actual etapa de Pessebres Vivents va iniciar-se a mitjans del segle XX, començant per En

gordany (Andorra) el 1956, seguit de Castell d'Aro, el 1959, i Corbera de Llobregat el 1962.

L'Espluga va ser el quart poble en representar un pessebre vivent, el 1964 i de 1967 a 1977 a la Cova de la Font Major. Després d'anys de pessebres a l'escola de les germanes vedrunes, el 2009 va sorgir una nova inicia� va a la parròquia que es va conver� r en biennal i estable, de gran format i pels carrers, el 2011, arribant als 3.000 visitants des del 2015. Des de llavors el Pessebre Vivent s'ha conver� t en un recorregut vivencial i immersiu que transporta els visitants en un viatge en el temps per les cases i carrers de l'Espluga medieval, i fi ns l'an- � ga Judea del segle primer. ■

El Tribunal Europeu dels drets Humans, per Federic Adam

El passat 5 de desembre vam tenir l'honor de tenir en Federic Adam de la URV per parlar-nos del Tribunal Europeu de Drets Humans (també denominat Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans), que és un òrgan judicial internacional amb seu a la ciutat d'Estrasburg davant el qual poden presentar-se, en determinades circumstàncies, denúncies de violacions dels drets reconeguts a la Convenció Europea de Drets Humans.

Aquest conveni és un tractat pel qual alguns Estats europeus han acordat protegir certs drets fonamentals

Els drets garan� ts es tro

ben enumerats en aquest Conveni i en els Protocols Números 1, 4, 6 i 7, que alguns Estats han ra� fi cat.

Aquest tribunal solament pot � ndre coneixement d'una demanda si s'han esgotat abans tots els recursos del país objecte de judici. Les sentències del Tribunal d'Estrasburg impliquen judici i interpretació. Aquest Conveni és un tractat pel qual els 47 Estats membres de Consell d'Europa (tots els estats europeu excepte Bielorússia , Kazakhstan i la Ciutat de Va� cà). En Federic Adam va agradar molt perquè va tocar un tema bastant desconegut per a totes nosaltres. ■

CASAL

TRATEA TEATRE CASAL DE L'ESPLUGA

Acaba el primer curs intensiu de teatre per adults del Casal de l’Espluga de Francolí

El passat dia 18 de desembre va fi nalitzar el primer curs intensiu de teatre per adults que ha organitzat el Casal de l’Espluga aquest any.

Un total d’11 alumnes de l’Espluga, Montblanc i Vimbodí i Poblet, han seguit aquest curs que es plantejava per iniciar-se al món del teatre i la interpretació, però degut a que la majoria

dels inscrits ja havien pujat als escenaris, el nivell de les propostes per part de la professora Ester Majós va ser una mica més alt, tot i així, pels alumnes que era el seu primer contacte amb el teatre van seguir perfectament la dinàmica del grup.

Han estat 9 classes d’1.30h on s’ha treballat l’expressió corporal, l’expressió oral, exercicis amb màscara neutra, exercicis teatrals, interpretació de

pe� tes escenes amb diferents estats d’ànim i moltes improvisacions.

El grup dels adults segons l’Ester Majós ”Ha estat un grup fantàs� c, on molts no es coneixien i la cohesió del grup ha estat total. Hem rigut mol� ssim. Les propostes que els faig, la majoria són molt gracioses i molt divertides de fer i és per això, que el grup ha gaudit molt interpretant però s’ho han passat potser millor observant com ho feien els seus companys. Ha estat molt diver� t. Una teràpia segons alguns dels alumnes, ja que durant aquella hora i mitja, tothom estava completament centrat amb les propostes. N’es� c molt contenta i és per això que proposaré el mes de gener la con� nuïtat”.

Els alumnes del grup d’adults sembla que alguns voldrien con� nuar i passat les Festes de Nadal, segurament s’organitzarà un curs de seguiment on tothom que vulgui s’hi podrà apuntar o afegir.

Des del Casal de l’Espluga també s’ha organitzat aquest any un curs de teatre per joves i un per infants, programats, aquests, amb la con� nuïtat de tot el curs i s’acabaran al juny. El grup dels joves (de 1er a 4rt. d’ESO) s’han inscrit 8 alumnes i al grup dels infants de (4art a 6è) 10 alumnes. La professora Ester Majós explica: “Aquest primer trimestre he proposat exercicis teatrals i treball corporal i oral, cohesió del grup i improvisacions, però a par

� r del gener començarem a treballar pe� ts textos i escenes i començarem a pensar amb l’espectacle fi nal del juny on volen fer una cosa senzilla, però ben feta”.

El Casal de l’Espluga valora molt posi� vament l’aposta d’aquest any pel teatre perquè un total de 29 alumnes s’han apuntat als diferents curos i tenint en compte que era el primer any es considera que és una molt bona manera de començar.

Més endavant segons ens explica Ester Majos: “Voldria fer algun Taller per aprendre a parlar en públic. No seria un curs de teatre, però hi té moltes coses en comú, i crec que podria ser interessant pels joves i adults que alguna vegada s’han d’enfrontar al públic a l’hora de fer presentacions de treballs de recerca, tesis, presentacions vàries, on es donarien pautes per controlar el cos, la gestualitat, la mirada, els nervis, la veu i la seguretat davant el públic. També, explica Majós: “M’agradaria plantejar un taller centrat en l’obra nadalenca dels Pastorets de Folch i Torres on poder treballar la interpretació dels diferents personatges d’aquesta peça teatral tant tradicional a tots els pobles de Catalunya.” ■

PINZELLADES DEL PEDRÍS

Antonio Bonet i Roselló, el Callauet, pagès i caçador o pot ser a l'inrevés

Ets espluguí de tota la vida, no? Doncs sí, i quan em toqui voldria morir-hi també. Vens de família de pagesos? Pagesos de sempre, el meu padrí era de a zona de Lleida i va venir perquè tenia una germana casada a l'Espluga i aquí es va casar ell i es va formar la nostra família, van tenir diversos fi lls i jo sóc el seu nét, fi ll del seu fi ll Anton i con� nuo la tradició de treballar la terra, tot i que ara ja es� c jubilat i com que � nc quatre fi lles, i alguns néts, suposo que algú ho con� nuarà. Explica'ns alguns records de l'escola, o de joventut. Llavors era normal portar pantalons curts a l'hivern, com si no fes fred. REcordo que de vegades pa� nàvem damunt dels tolls glaçats de l'entrada del col·legi. Ens feien cantar el “Cara al Sol“ i a la tarda féiem la baixada de bandera, hi havia dies que els mestres s'emprenyaven ja que la corda estava plena de nusos i costava molt fer-ho amb el fred que fo� a. Em sembla que llavors plovia i nevava més. També recordo que quasi sempre anava amb els genolls pelats. En un principi vaig anar a les "monges" i recordo que quan anàvem al lavabo amb els més grans pujàvem damunt de la comuna, jo era dels més pe� ts i sempre em prenien. Un cop quan era a dalt de la comuna va relliscar la tapa i vaig anar a parar a dins, quan em van treure feia una pudor d'espant i vaig quedar tot empas� fat. Quins estudis tens i què t'hauria agradat estudiar?

No en � nc, quan jo tenia uns 12 anys el meu pare va dir; -cap al tros i l'Antonio a creure, això sí, quan arribava el vespre cada dia feia dues hores de repàs. A mi m'agradava molt la cuina i potser, avui dia hauria après aquest ofi ci en una escola especialitzada, em va saber greu no poder-ho fer llavors, i és una espineta que � nc clavada, tot i que volia anar a l'Hostal a aprendre’n, però el pare va dir que no. En aquells temps no era com ara, llavors tocava creure el dictat de la família. Dins de la pagesia quina especialitat t'ha agradat més? Jo sóc vi� cultor, és el que m'ha agradat més , també m'agrada l'oliva i l'avellana. En la vi� cultura tenia una assignatura pendent, que era elaborar vi, i ho he aconseguit, � nc un pe� t celleret per obtenir el producte, només pel consum propi de l'any, la primera elaboració data del 1.994. El resultat és un producte totalment ecològic i orgànic, les varietats són garnatxa i ull de llebre, moscatell i parellada. De cava, abans no tenia temps per ferne i ara que � nc temps no en � nc ganes. Què opines dels vins de la Conca que han hagut de redescobrir-se per empreses de fora de la Conca? Jo he estat treballant per l'empresa de vins Torres, fi ns que m'hi he jubilat i jo ho veig així; veníem de la fi l·loxera amb les mateixes varietats que ja teníem abans, llavors els pagesos no pensaven en vendre el vi fora de les fronteres i es feia molt de vi, en deien de “xatarra”, encara que era boníssim, acostumava a ser de la varietat sumoll, la més cul- � vada. Llavors no es coneixien les varietats com chardonnay, merlot o shyra, suposo que és degut a l'elaboració més curosa que tenim avui dia, amb uns laboratoris que mai haurien imaginat els an� cs pagesos de la comarca. Al fi nal han hagut de tornar al que es feia abans, o sigui, tractar bé la terra, i a par� r d'aquí la terra et torna el millor. Avui, gairebé tots el cul� us de les marques punteres estan fets amb respecte pel medi ambient, i jo també veig que s'ha d'anar per aquest camí, el problema és que els pagesos no puguem vendre els nostres productes a uns preus tant compe� � us com els seus. Quines són les teves afi cions preferides? Tinc dos cavalls que no puc muntar tant com voldria, però m'agrada força fer-ho, compromisos familiars, la terra. M'agrada molt passejar per les muntanyes de Prades, encara que ara s'han de saltar moltes tanques i cadenes que hi ha als camins, hi ha llocs on hi ha portes que es poden obrir i tancar pera que les persones puguin passar. També prac� co caça major, encara que vinc de la caça del conill fi ns que la plaga de la mixomatosis ho va desmanegar tot. Aquestes muntanyes nostres m'han quedat pe� tes i vaig a caçar la província d'Osca, la meva dona m'acompanya. Preferentment caço cèrvol i senglar, he aconseguit alguna medalla d'or, uns guardons molt preuats. Generalment porto una colla de gossos de la meva propietat. Què et sembla l'actual animadversió a la pràc� ca de la caça? Aquestes persones que defensen tant els animals que són tan an� caçadors, si � nguessin terres i els fessin mal a les seves plantacions, potser ho veurien diferent. Jo m'es� mo molt els animals i rebutjo quan algú els fa mal, però no entenc que t'esbaconin o que et punxin rodes dels remolcs perquè vas a caçar. A casa nostra ens mengem la carn de les peces que caço, ara us donaré una recepta simple; macerem una cuixa de cèrvol amb verdures i vi negre durant 48 hores, acabat el temps ja està preparada per fer-la a la brasa. Desitjos per la gent de l'Espluga? Que treballin pel poble i que se l'es� - min i que siguin bones persones. ■ Joan Casanovas

BIOGRAFIES ESPLUGUINES

Què hem de saber de Frederic Torruella Damiani?

Frederic Torruella Damiani va néixer a la nostra vila el 20 de juliol de 1900. Era fi ll de Frederic Torruella Codina, de Lleida i d’ofi ci calderer, i de Maria Damiani Borràs, de l'Espluga. Es va casar en primeres núpcies l'any 1929 amb Isabel Roig i Bosch i l'any 1946 en segones núpcies amb Maria Piñol i Arbós.

Prosseguí l'ofi ci familiar de calderer i també es dedicà a la música, com el seu pare. Tocava el clarinet, el violí i el saxo. Va dirigir els grups Quintet o Orques� na Jazz-Band “Francolí Armònic”, que funcionà entre els anys 1919 i 1931, i posteriorment l’Orquestrina Damian’s Jazz (entre 1932 i 1939). Aquests grups actuaren tant a l'Espluga com a diferents poblacions de la comarca i del país. L’any 1921 tocaven a la festa major de Senan, del 12 al 14 de setembre de 1926 actuaven a Tàrrega, a la Societat Recrea� va La Dalia, en mo� u de les festes de Sant Eloi i el mes de novembre d’aquell mateix any amenitzaven els entreactes de les vetllades organitzades per la Congregació Mariana espluguina. Molts músics espluguins es formaren a la seva ombra.

Després de la guerra civil de 1936-1939 el grup va passar a anomenar-se Orquesta Damians i perdurà fi ns l’any 1953. Era habitual la seva contractació per tocar en els balls dominicals que se celebraven a la sala de l’an� c Cinema Capitol i en les celebracions de Cap d’Any, així com per acompanyar les processons, la cavalcada de Reis o tocar en les fes� vitats de caire ofi cial.

El 24 de maig de 1939, a les 7 del ma� , la banda de música dirigida per Frederic Torruella recorregué els carrers de la vila tocant himnes nacionals per anunciar l’acte que es faria aquell dia: entronitzar els crucifi xos a les classes de les escoles; el 31 de desembre de 1940 actuava a la festa de Cap d’Any a la sala Capitol (va interpretar vuit foxs, tres valsos, dos pasdobles, una rumba, un danzón -ritme cubà- i una ranxera) i l’any 1951 va acompanyar la processó de la imatge peregrina de la Mare de Déu de Fà� ma en la processó que es féu pels carrers de la vila.

Pel que fa al seu ofi ci de calderer i de lampista, Frederic Torruella patentà l’any 1961 un fanal elèctric per a carros de tracció animal, que anava alimentat per una pila i un interruptor que alhora feia de far pilot del vehicle.

Va morir a la nostra vila el 12 d’agost de 1965, als seixanta-cinc anys.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografi a: MEDRANO I TORRES, N.: Músics i balls a la Conca de Barberà (1844-1936), Cossetània Edicions, Valls, 2006. MEDRANO I TORRES, N.: Ballem? Les orquestres a la Conca de Barberà (1936-1979), Cossetània Edicions, Valls, 2010. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2005. ■ Capçalera de l'imprès de factura de la caldereria. Arxiu municipal Publicitat de l’orquestra Damian’s Jazz. Arxiu