ARA FA 100 ANYS

Desembre de 1919, a l'Espluga

Ara fa cent anys, l'Espluga de Francolí, sembla que vivia en l'ostracisme. No hi ha no� cies sobre la vida local. No obstant espigolant d'aquí i d'allà encara podrem complir amb el nostre compromís mensual.

L’economia local no era brillant. La Caixa d'Estalvis i Préstecs del Sindicat, va fer durant l'any un total de 121 préstecs, per un import de 62.043 pessetes. A par� r del mes de febrer d'aquell any, es refl ecteixen a les actes del Sindicat, els préstecs concedits.

Una dada que podem explotar fa referència a la demografi a. Durant el 1919 es van produir a l'Espluga, 45 defuncions, 23 homes i 22 dones. Dels homes, 8 eren casats, 4 solters i 8 vidus. Les dones, 7 casades, 4 solteres i 9 vídues. Dels homes vidus, 3 s'havien tornat a casar i de les dones 2. Si fem una ullada a les edats dels traspassats, veurem que el 1919, els 45 òbits, tenen una mitjana d'edat de 61,28 anys, sense comptar, és clar, els albats. Fins a 25 anys, moriren 5 espluguins, igual que de 26 a 50 anys. De 51 a 70 foren 14 i de més de 70 anys, 21. Del total de difunts, 11 eren forasters.

Sempre hi ha algun cas que mereix l'atenció de la premsa coetània. Es tracta per exemple de la dona trobada morta el darrer dia de l'any a casa seva. Tenia 76 anys. El periòdic tarragoní La Opinión es feia ressò de la mort de dos espluguins de la seva corda: Josep Francesch i Martí i Francesc Trullols Puig. Ambdós n'eren subscriptors i la necrològica publicada els reconeix com actius liberals en la vida política local. La Revista de archivos, bibliotecas y museos que es publicava a Madrid, fa referència en l'índex de 1919 a la publicació d'unes làmines, que habitualment il·lustraven la publicació, referides a l'Espluga:

Capilla del ábside en la iglesia de Espluga de Francolí. (3ª ép. T. 7º, p. 366.)

Iglesia de Espluga de Francoli. (3ª ép . - T. 7º. P. 367.) Capilla del ábside en la iglesia de Espluga de Francolí. (3ª ép. T. 7º, p. 364)

Custodia góti ca del siglo XV, de la iglesia de Espluga de Francolí. (3ª ép. T. 7º, p. 7.) Vera-Cruz góti ca en la iglesia de Espluga de Francolí. (3ª ép. T. 7º, p. 369.)

Malgrat els intents i que en part, la Revista està digitalitzada, no hem aconseguit localitzar aquestes làmines. Encoratgem a algú més entès que nosaltres a aconseguir-les.

L'Espluga, el desembre de 1919, ens apareix tant desinfl ada com ho estava el nostre país, després dels fracàs, -polí� cament dirigit des de la capital del regne-, dels resultats de la campanya autonòmica promoguda des de casa nostra i frustrada pel govern de l’Estat. Espanya s’encaminava cap al desastre: guerra del Marroc, suspensions de garan� es, lleves extraordinàries, desgavells electorals a tots els nivells, dictadura de Primo de Ribera...

L'Espluga de Francolí no en quedava del tot el marge. Res sabem de les festes de Nadal i Cap d'any... malhumor i misèria. ■ Josep M. Vallès i Martí

PUIX PARLA CATALÀ ... VEJAM QUÈ DIU "El problema és la immersió lingüísti ca?"

"Des de fa segles ens immergeixen. [...] És la immersió nacional espanyola. La nostra mà no sap escriure català. No hi ha hagut ensenyança, llibres, diaris... La nostra boca tartamudeja: llancem paraules catalanes quan l’aire natural, legal, moral, brutal, ofi cial és en castellà. Han substi tuït, prohibit, perseguit la nostra llengua. Ens han «hosti at», multat i amenaçat per voler viure en la nostra llengua. Ens han fet agafar por, vergonya, fàsti c, de tenir una llengua. Davant la policia. Davant els jutges. Davant la família. Davant els nostres senti ments. Davant les coses importants. [Perquè] tot l’important es diu en castellà. Aquesta és l’única llengua que s’aprèn espontàniament, automàti cament i obligatòriament des del naixement a Catalu

*Fragment escollit per Andreu Morta nya. [...] Per això, malgrat que parli amb una persona que s’expressi en castellà però que entengui el català, el catalanoparlant sempre canviarà maquinalment de llengua i es passarà al castellà. [...] La realitat, a Catalunya, és en castellà. Nosaltres no existi m". ■ Francesc Canosa ARA, 25 de novembre del 2019

COSES NOSTRES El reconeixement internacional de Josep Civit i Rull

El passat mes d'octubre, l'historiador local Jordi Roca feia una semblança del nostre besavi Josep Civit i Rull de cal Fartet. Esmentava el fet que va tenir un reconeixement internacional a Brussel·les, ara ciutat d'una de les seus de l'exili independen� sta català. Sense tenir més informació que va sor� r a l'ar� cle, la família ha conservat des del 1893 el diploma i la dis� nció en forma de 2 medalles, un diploma i 2 botons amb el nom i el color de la Societat Cien� fi ca de Brussel·les. Tot guardat en un estoig que encara es conserva en rela� u bon estat.

Tota la informació extra es troba en les 2 medalles i en el diploma, tant al seu anvers com en el revers. No té cap valor econòmic, més enllà de ser una an� guitat i de ser la primera dis� nció a nivell internacional de la història d'un convilatà. ■ Família Civit i Martí de cal Fartet

ESPAI SOMMELIER La tòfona i el vi, dos grans aliats

Aquest cap de setmana a Vilanova de Prades té lloc la quarta Fira de la Tòfona, aquest fong és molt apreciat a la nostra gastronomia. El coneixement d’aquest es remunta als inicis de les civilitzacions. Ja a l'an� c Egipte hi ha constància de l’existència de la tòfona, s’han trobat gerros de 1.000 anys a.C. on es detalla la seva preparació.

Durant l’Edat Mitjana, l’Església Catòlica la va catalogar com un producte del dimoni, causa del seu poder seductor i de les propietats afrodisíaques que se li atribuïen, al créixer sota terra deien que estava més a prop de l’infern. Va ser per aquest mo� u que va quedar prohibida i va caure en l’oblit. Afortunadament, durant el Renaixement va ser una vianda servida en les taules més poderoses, la tòfona marcava l’estatus social que avui dia encara perdura.

Avui a casa nostra podem conèixer més bé aquest fong gràcies al Dídac Espasa, tercera generació de tofonaires, que les recol·lecten de forma silvestre a les Muntanyes de Prades i als boscos del Mones� r de Poblet. Des del 1965 aquesta família ofereix aquest producte fresc de màxima qualitat del bosc a les nostres cuines. El gran mèrit també l’hem de donar als gossos tofoners, que són educats amb molta cura, per a ells, la cerca de la tòfona, representa un joc i no una feina. Quan localitzen una tòfona són gratament premiats.

Un bon maridatge amb vins de la DO Conca de Barberà, serà el que podreu trobar en aquesta fi ra, el més aconsellable és una llesca de bon pa amb una mica de tòfona ratllada pel damunt i un vi blanc fresc d’alçada, ja que som a Vilanova, un Vega Aixelà.

També podem contemplar un maridatge de civet de senglar amb un toc de tòfona i un vi negre més corpulent, com una garnatxa o un Cabernet Sauvignon, no és aconsellable abusar de la tòfona en aquest plat, ja que ens dominaria massa el seu aroma potent.

Personalment us aconsello un plat de pasta senzill amb formatge parmesà i un raig d’oli de tòfona maridat amb un vi escumós rosat de Trepat. Si us animeu, ja ho sabeu, aquest cap de setmana tots a Vilanova de Prades a gaudir d’aquesta Fira que any rere any té més repercussió. ■ Mariona Rendé i Civit