Esperança

hi anàrem, més assabentats de les coses del món i potser havent estudiat que un tal Enrique de Borbón vavarrés hugonot protestant havia dit que París bien vale una misa i es feu catòlic per poder ser rei de França (o si no ho va dir certament ho va fer) i pensàrem que una visita a BCN bien vale una misa tot i les 10 hores de tren d'aquells temps. El cas fou que ens passejàrem per BCN i ens n'anàrem a un cine de la "Ronda de San Antonio" a veure una meravellosa pel·lícula italiana del cinema realité Milagro en Milán del llegendari Vi� orio de Sica. La gran missa era a aleshores la quinta punyeta, un mig descampat al fi nal de la Diagonal a on si feu la "Plaza de Pio XII". Molt més tard a USA, la nostra canalla anaren a l'escola parroquial de Sant Pius XII i vaig pensar: doncs ens l'han fet sant. Més tard m'assabento que el 1938, sent aleshores Cardenal Pacelli, havia beneït les esquadres aèries italianes que bombardejaren Barcelona i més tard, es qües� onà ja com a Papa el seu tracte dels jueus italians durant la Segona Guerra Mundial. I també més tard m'assabento que el bisbe de Barcelona d'aquells temps, Don Gregorio Modrego Casaus havia fi rmat, el 1937, la dita Pastoral de la Cruzada que pretenia donar autoritat moral als revoltats que iniciaren la Guerra Civil... Eventualment em vaig acollir a la dita americana que fomenta la prudència de l'escep� cisme "ool me once... que es tradueix aproximadament; m'enganyes un cop potser ets un pocavergonya, m'enganyes un segon cop, és culpa meva perquè dec ser tonto. La barreja d'una religió, la que sigui, amb un estat, el que sigui, que s'ha fet "pels segles dels segles, amén" resulta en la desvirtuació i un despres� gi, mirant-ho objec� vament, de l'un i de l'altra. El primer ar� cle de la Cons� tució americana mana que hi hagi llibertat d'exercici de la religió, totes. I que no hi hagi una religió preferida; llibertat perquè cap religió sigui obligatòria per ningú. Quan et matriculaves a la Universitat en aquellos ti empos es feia per "Instancia ofi - cial" de puny i lletra en "papel de barba" i de fórmula es� pulada com per exemple, "Antonio Marti Civit, católico y español... altres de dates personals ... SOLICITA, respetuosamente...(és clar!)..bla-bla-bla..." Miro de seguir una mica la recomanació del humorista Grouxo Marx que deia que no par� cipava en cap ins� tució que sol·licités la seva par� cipació. Havia de ser voluntari. I així només pago com a soci fundador, per herència, del Casal de l'Espluga i sóc soci de la Freedom From Religion Founda� on (FFRF) que treballa pel manteniment del Primer Ar� cle mencionat: mantenir la separació entre estat i religió i que no hi hagi cap religió imposada o cap religió preferida sobre una altra. ■ Anton Martí

Enmig de la destruc� va foscor en què vivim en el nostre món actual, apareix un bri d’esperança quan una jove de 16 anys, ecologista i per� naç defensora de la lluita contra el canvi climà� c, GRETA THUMBERG, sorgeix com a defensora d’aquells problemes que corresponen als estats. Quina vergonya sento quan gent tan jove lluita per a seguir vivint. A la jove Greta li han robat la joventut i la rialla.

Sabem que els grans imperis econòmics de tot el planeta terra lluiten per imposar el seu parer i també sabem que pensen més en la seva butxaca que en el nostre món dissortat que va a la deriva. Però, la lluita ha començat i no té aturador, perquè les decisions d’avui ens obren el camí de la solidaritat.

Amb tota noblesa de pensament crec que el consumisme mai reparteix igualtat, ni pot donar-nos un futur esperançador, i perquè el nostre planeta és de tots i no només dels que hem nascut en països més afortunats i més avançats.

Jo crec que ens podem complementar i no pas enfrontar. Es� c convençut que amb allò que desaprofi tem, que llancem, i que es gasta en armaments, podria tothom viure bé, si aprenem a repartir la riquesa . La felicitat neix quan es pot tenir tot allò que és necessari, no pas quan volem més i més i més.

Tots sabem que el món pot ser fi nit i després del descobriment de l’energia atòmica, ara també s’hi ha afegit el canvi climà� c.

Què més volem saber per començar des d’avui una gran croada per salvar la nostra es� mada i fi ns avui única, terra habitable del fi rmament infi nit.

E. Majós Nota: la importància del canvi climà� c em lliura la responsabilitat que m’he imposat en defensar Catalunya i els seus nobles desitjos de llibertat. Seguirem! ■

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús� a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, � ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■