Josep M. Sala
LA VAGA GENERAL. RELACIONS PSC-UGT (2) La UGT és quelcom d’imprescindible per al desenvolupament del socialisme a Catalunya i Espanya i, malgrat les discrepàncies, que les hem tingut i les tenim, mai hem de renunciar a la nostra estreta relació i a la col·laboració entre les dues organitzacions.
L’any 1988 és sobretot l’any de la Vaga General convocada per CCOO i UGT contra el Plan de Empleo Juvenil, però en el fons contra la política econòmica del govern socialista. Ja Nicolás Redondo i Antonio Saracíbar havien dimitit l’any anterior com a diputats per no haver de votar els pressupostos del govern, i a Catalunya crec recordar que Pepe Álvarez també va dimitir de la Comissió Executiva del Partit i el secretari general de la UGT i el seu secretari d’organització, Justo Domínguez i Florencio Gil Pachón, ho varen fer també com a diputats al Parlament de Catalunya. La vaga general va comportar un estrip profund en l’espai socialista. En aquella època la majoria dels militants del partit assalariats ho eren també de la UGT i era molt difícil decidir quina militància prevalia. La vaga general, que va ser un èxit, va marcar un abans i un després per al govern socialista, a més de posar les lleialtats creuades en qüestió.
86