CREACIÓ DEL COL·LECTIU CRISOL

”¿Cómo queréis ganar las elecciones si en las entidades no os conoce nadie?”

Al voltant d’aquest mesos, abans o després del Congrés de Sants, Raimon Obiols, Jordi Font, potser Katy Carreras i jo mateix, vàrem visitar la seu de la FECAC, federació que agrupava les principals entitats andaluses de Catalunya. La raó de la visita era comentar amb la seva Junta Directiva les darreres eleccions al Parlament i analitzar les causes de la derrota. En aquesta reunió el seu president, Paco García Prieto, amb la seva contundència típica ens va interpel·lar més o menys de la següent forma: “¿Cómo queréis ganar las elecciones si en las entidades no os conoce nadie?”. Era veritat. El món de la cultura popular no autòctona era un pràctic desconegut per a nosaltres. Al sortir de la reunió vaig decidir que aquesta mancança s’havia de resoldre i des de llavors vàrem iniciar una dinàmica que ens va portar a participar activament en les activitats d’aquestes entitats. Donàvem per fet que els alcaldes i regidors ja ho feien, però calia que l’espai central del partit també ho fes. D’aquesta inquietud va néixer el Col·lectiu Crisol des del qual un grup de companys i companyes al llarg dels anys i fins al dia d’avui hem procurat mantenir aquest lligam amb la cultura popular,

tant la tradicional com l’arrelada en altres parts d’Espanya: Katy Carreras, Ferran Bello, Gabriel Lucena, Paco Hidalgo, l’infatigable i enciclopèdic Salvador Pastor, Gerard Preminger, Daniel Salinero, José Vicente Muñoz, Xesco Gomar, Antonio Carmona, Maribel García, Enric Llorens, Rocío García, Mari Carmen Soldán, Ruth Soto, Manel Galindo... entre d’altres han contribuït a què l’espai socialista hagi estat en contacte estret amb el món de la cultura popular. Gràcies a aquesta actitud i a la sensibilitat de les institucions en què hem governat, la cultura popular en totes les seves expressions segueix sent avui una realitat viva a Catalunya,i tots els dirigents d’aquestes entitats, des de les Penyes Flamenques i les Hermandades Rocieras, fins als Esbarts i els Cors Clavé, recorden encara i enyoren els anys en què els socialistes governàrem la Generalitat, les Diputacions -sobretot la de Barcelona- i els Ajuntaments. Altres partits han intentat seguir el nostre camí però només CDC ho va aconseguir en algun moment i de manera molt parcial.