EL CONGRÉS DEL FEDERALISME

Quan nosaltres, amb la millor intenció vam donar a conèixer la proposta federalista aquell agost de 1987, Madrid va reaccionar enfurismada.

Passades les eleccions municipals, en les quals durant la campanya vàrem seguir tenint els intents de boicot als nostres actes, en els quals a més dels grups radicals nacionalistes s’hi afegiren col·lectius d’extrema esquerra per la nostra posició en relació a l’OTAN, i que de nou van protagonitzar un 11 de setembre en el que el nostre servei d’ordre va haver d’esmerçar-se per evitar els intents d’agressió, ens vàrem abocar a la preparació del nostre Cinquè Congrés ordinari, que es va celebrar al Pavelló d’Itàlia de Montjuïc el mes de desembre de 1987 i que ha estat batejat per l’Antoni Castells com el Congrés del federalisme. El mateix Toni Castells i Miquel Iceta, junt amb altres que no recordo, van preparar la ponència política en la qual per primera vegada es dibuixava amb detall la nostra proposta federalista per a Espanya.

Aquell estiu jo feia vacances, com cada any, a Castelldefels i vaig rebre una trucada d’en Salvador Aragonès (o d’en Daniel Arasa) d’Europa Press que volien saber quines novetats hi hauria en l’immediat Congrés del PSC. Sense pensar-ho massa

vaig dir que aprovaríem una proposta federalista, qüestió que va interessar molt al periodista, i al dia següent va convertir en notícia de capçalera de la seva agència. En un mes d’agost sense massa material noticiable, que el PSC apostava per la carta federalista es va convertir en titular a molts diaris de Catalunya i Espanya. La reacció del PSOE va ser negativa i especialment per part de Gregorio Peces Barba que va fer unes declaracions explosives en contra. A requeriment de molts mitjans jo vaig... però prefereixo, en aquesta ocasió, que siguin les paraules d’Antoni Castells, en el llibre escrit amb motiu del 30è aniversari del PSC, les que ho expliquin:

“...Bé, doncs això és el que va passar quan nosaltres, amb la millor intenció, vam donar a conèixer la proposta federalista aquell agost de 1987. Madrid va reaccionar enfurismada, estàvem al mes d’agost i no hi havia notícies. Des del PSC havíem de contestar als atacs. Per sort, al carrer Nicaragua hi era, com sempre, Josep Maria Sala, que va aguantar el tipus com el primer i es va convertir en el portaveu oficial i el defensor màxim de la proposta federalista del PSC als ulls de tot Espanya, defensant les nostres tesis en front de tot aquell que s’atrevís a atacar-les...”

M’ha semblat oportú que sigui en Toni Castells, aleshores membre de la Comissió Executiva del PSC, i una mica allunyat del partit ara, amic meu durant molts anys, qui expliqui aquesta intervenció meva en aquell moment clau de la nostra història partidària en favor del federalisme. Haig de dir també que encara avui Salvador Aragonés i Daniel Arasa es reivindiquen com a protagonistes en el llançament de la proposta federalista. I ho fan orgullosos del seu paper. En la línia de donar a conèixer la

nostra proposta, el 30 de gener de 1988 es fa la presentació del llibre col·lectiu “Federalismo y Estado de las Autonomías”. Es tracta d’una formulació completa del plantejament federalista aprovat pel Cinquè Congrés del PSC.