PÈRDUA DEL GOVERN SOCIALISTA

Una etapa molt important i plena de realitzacions del socialisme espanyol arriba al seu final. Tots en som conscients.

Després de les eleccions i fins a final d’any, s’obre un breu però intens període de declaracions i manifestos que aborden les diferents concepcions existents sobre el què s’ha d’entendre per renovació en el partit. Aquest període de debat és breu perquè aviat arriba la campanya de les eleccions generals de març de 1996, que certifiquen l’etapa d’hores baixes, ja que el PSOE perd les eleccions, tot i que per un estret marge de 300.000 vots. El PSC, en canvi, amb una candidatura encapçalada per Narcís Serra obté el segon millor resultat des de 1982, amb 1.547.000 vots i 19 diputats.

Passem a l’oposició a Espanya i això implica el retorn a Catalunya dels companys que havien col·laborat en un lloc o un altre amb el govern de Felipe González, que ja adverteix que no es presentarà a la reelecció com a secretari general en el pròxim Congrés Federal. El mateix fa Alfonso Guerra, qui ja havia plegat abans com a vicesecretari general. Una etapa molt important i plena de realitzacions del socialisme espanyol arriba al seu final. Tots en som conscients.

En el PSC aparquem les diferències internes i ens dediquem a la preparació del 8è Congrés, que se celebra a l’Hospitalet de l’11 al 13 d’octubre de 1996. D’aquest Congrés sortirà una direcció amb Raimon Obiols com a president, Narcís Serra com a primer secretari i José Montilla com a secretari d’Organització. És una executiva àmplia en la qual jo ocupo el càrrec de secretari de l’Àrea Política i Electoral. Va ser un congrés sobretot de debat d’idees, amb nul·la confrontació interna, si no recordo malament. Es tractava de posar les bases per a l’alternativa a Catalunya i ajudar a recuperar el govern d’Espanya.

Mesos més tard, del 20 al 22 de juny, se celebra també el Congrés Federal del PSOE, en el qual Joaquín Almunia és elegit secretari general, Raimon Obiols és reelegit secretari de Relacions Internacionals i s’incorporen a l’Executiva Federal com a vocals Narcís Serra i Josep Borrell.