Moments del socialisme català
PRÒLEG Quan preparàvem la commemoració del 40è aniversari de la fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), Raimon Obiols ens recordava que un partit com el nostre no podia ni havia de tenir una història “canònica”. Vaig recordar llavors les vicissituds de la història oficial del Partit Comunista de la Unió Soviètica que es veia alterada edició rere edició a causa dels successius “ajustos” de l’ortodòxia. Certament el PSC no té ni ha de tenir història oficial. Això no vol dir en cap cas que renunciem a la memòria, però sí que abjurem de qualsevol intent d’escriure una “història oficial” del partit. Tenim la sort de comptar ja amb estudis acadèmics sobre el PSC, així com memòries de militants i dirigents del partit i obres col·lectives que intenten recollir la història i les històries del PSC. El propi Josep Maria Sala ens adverteix des del primer moment sobre el caràcter subjectiu dels seus records i també ens recorda la insistència d’alguns, d’entre els quals jo mateix, en demanar-li que fes l’esforç de recollir per escrit els records més rellevants. Certament poques persones poden exhibir com Josep Maria Sala un coneixement tan dilatat en el temps així com extens i profund per les tasques orgàniques desenvolupades per ell al llarg de més de 40 anys. He dit tantes vegades que la fortalesa del PSC té arrels profundes en les que els valors que fonamenten el seu projecte, 7
