Moments del socialisme català
EL CONFLICTE DE LA LOAPA Els procediments utilitzats per les organitzacions del nacionalisme radical d’aquells molt anys 80 no eren diferent als d’ara.
Abans del III Congrés però un nou conflicte havia posat a prova la solidesa del partit. Com a conseqüència del 23-F, les forces polítiques del Congrés de Diputats i en concret la UCD i el PSOE havien pactat la denominada LOAPA (Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico) que pretenia limitar l’abast del procés autonòmic, per acontentar en certa manera els poders fàctics. Aquesta Llei va provocar un gran malestar a Catalunya i també al PSC. Fent-se ressò d’aquest malestar, la direcció del PSC va intentar pactar unes esmenes amb el PSOE i quan aquest es va negar a acceptar-les, va donar instruccions al nostre portaveu -el PSC tenia grup parlamentari propi- perquè les presentés. Davant l’oposició d’Alfonso Guerra, les esmenes no van ser presentades, encara que la direcció del PSC va donar instruccions taxatives. Encara recordo avui la conversa telefònica de Joan Reventós amb Ernest Lluch -on estàvem presents Raimon Obiols, crec que Lluís Armet i jo mateix- en la qual Joan Reventós no va vacil·lar en ordenar al portaveu la presentació de les esmenes. Aquestes finalment no es varen presentar, escudant-se en la disciplina comú dels grups socialistes, tal i com establia el Protocol d’Unitat i, a partir d’aquí, es va produir un escàndol important en el si del PSC 59
