Josep M. Sala
EL NOU PARTIT ES POSA A CAMINAR ¿Cómo puede funcionar una agrupación sin primer secretario?”, em repetia Carlos Cigarrán tornant a Barcelona, “A vuestro partido no hay quien lo entienda”. Diferències de cultura política.
Entràvem ja en una nova fase del socialisme català i la nova direcció integrada per 25 membres (11+11+3), elegits encara pels congressos de les tres organitzacions i ratificats pel Congrés d’Unitat i dirigida per Joan Reventós com a primer secretari i Carlos Cigarrán com a secretari d’Organització, enfrontava una tasca complexa d’unificar territorialment, a nivell de localitat/ barri i comarca, les organitzacions locals respectives, que tenien tradicions polítiques i referències culturals diferents i entre les quals hi havia també molt sovint desconfiances personals. Al mateix temps, havia d’abordar els reptes polítics que es plantejaven en l’immediat futur: la preparació de les eleccions generals i municipals de 1979 i, més enllà, les previsibles eleccions autonòmiques de 1980 i el Segon Congrés del partit. Políticament a més van ésser els mesos en què es va constituir el Govern Provisional de la Generalitat presidit per Josep Tarradellas, que seguia provocant posicions diferenciades en el si del PSC, i l’elaboració 32
