Moments del socialisme català
DE 1997 A 2004. PARÈNTESI Un partit és també una acumulació dels records i de les experiències d’aquells companys i companyes que ens han precedit i que ja no estan entre nosaltres.
Probablement la meva assistència a aquest Congrés va ser de les últimes intervencions meves com a membre de la direcció del partit, ja que el 28 d’octubre de 1997 es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem, que va determinar la dimissió de tots els meus càrrecs polítics, i el 28 de novembre vaig ingressar a la presó de Can Brians, d’on vaig sortir un mes després, el 22 de desembre, el que em va permetre passar les festes de Nadal amb la família. Del cas Filesa i de les seves conseqüències ja n’he parlat en un altre lloc d’aquest escrit i no hi insistiré. M’incorporo de nou al meu lloc de treball a IBM i s’obre un parèntesi en la meva vida política que es perllonga fins al Congrés de juliol de 2004 en què m’incorporaré de nou a la Comissió Executiva del partit. Participo en la vida del partit com un militant més, encara que segueixo rebent moltes invitacions als actes interns i de les entitats amb les que he mantingut relacions durant els anys de la meva activitat política, el que em va permetre una activitat personal bastant intensa, més enllà de la professional, sobretot els caps de setmana. 125
