Moments del socialisme català
A LA SORTIDA DEL CONGRÉS DE SITGES ..., els anomenats capitans o salistes o l’aparell, segons la terminologia a l’ús, creien que, respectant adequadament altres criteris com el reconeixement de les diferents sensibilitats i el pes històric o polític dels dirigents, les organitzacions territorials no podien ésser menystingudes. És a dir, que el partit havia de ser federalista cap endins.
El mes de maig de 1994 va tenir lloc -com ja he comentat- el Congrés Federal del PSOE en el qual es va produir la victòria dels renovadors i en què la pràctica totalitat de la delegació del PSC va recolzar aquesta posició, independentment de la ubicació de cada un en el Congrés de Sitges. La resta de l’any 1994 es va dedicar a reforçar les estructures del partit i intentar reduir les diferències internes que el Congrés de Sitges havia evidenciat. Això, com es veurà més tard, només es va aconseguir en part. Jo vaig tornar a dirigir les campanyes electorals des del Comitè d’Acció Política. En primer lloc, el 12 de juny, la campanya de les eleccions europees en les quals a Catalunya per primera vegada va guanyar CDC encara que empatat en escons amb nosaltres; i ja l’any 1995, el 28 de maig,
115
