EL SABER NO OCUPA LLOC "Fer figa"
Fallar, fracassar, no obtenir el resultat esperat i desitjat d'alguna cosa. La frase és an�ga, té origen en una supers�ció i un costum grec, i es troba estesa per totes les terres de cultura mediterrània. Es dona el nom de figa a un gest fet amb la mà, que consisteix a posar el dit polze entre l'índex i el del mig, fent que sur� la molla o part superior del primer per la art de l'esquena o sobre dels altres dos. El poble grec, que, com tots els de les velles cultures, era profundament supers�ciós, creia molt en el malmirar, o sigui, en la possibilitat de donar malal�es amb sols mirar una persona. Gaudien només d'aquesta facultat els bruixots i les bruixes. Quan algú hi passava prop, calia que es previngués per esquivar-ne la mirada, la qual podia provocar una malal�a, i això s'aconseguia fent un gest que variava segons es tractés d'un bruixot o d'una bruixa. Es creia que la imitació de l'òrgan sexual contrari al sexe de l'encisador atreia la vista d'aquest vers la mà que el feia, i així era desviat el perill si en passar per la vora d'un bruixot hom feia la figa; si passava prop d'una bruixa, imitava amb un gest el membre masculí, i així conjurava el perill i feia fallar, fracassar o frustrar el intents del fe�ller. ■ Refranyer català de Joan Amades
Mots
MalDits
Tableta.- Rajola (de xocolata). Per berenar he trencat de la rajola dues preses de xocolata. Taladro.- Trepant. Filaberquí. El trepant és elèctric i forada sòlids de tota mena. El filaberquí manual i s’utilitza més aviat amb fusta Tarta.- Pas�s. Coca. Coc de recapte. Un pas�s de nata. Pas�s de whisky. Coca de Sant Joan. Teniu totes les pizzes, jo coc de recapte de l’Urgell! Tonto.- Ruc. Babau. Ximple. Bès�a. Curt de gambals. Aquests ruc no fa més que dir ruqueries. Tossino.- Porc. Garrí. Godall. Bacó. Porcell. El porc criat pels pagesos de muntanya té els mil gustos. Pere Ortís
Topònims en ruta
Belltall Compost de bell i de tall, que �ndria en aquest cas, el sen�t de tros (de terra). Blancafort 1. Mentre que a la Generalitat creuen que prové de flor i diuen que abunden a l’indret (que es representa en l’escut), altres el fan derivar del mot àrab «balad», que vol dir «poble», «llogaret» i al-gafir (desert deshabitat). 2. Nom d’un castell del Berguedà, un poble de la Noguera i un altre de la Conca de Barberà. El seu significat sembla ésser «fortalesa blanca». Al segle XIV hi havia a Mallorca el cognom Blanxifort, que sembla una variant francesa del topònim. ■ Josep Maillo
EL FRANCOLÍ
41
MARÇ
2021
