EL SABER NO OCUPA LLOC, MOTS MALDITS. TOPÒ NIMS EN RUTA

EL SABER NO OCUPA LLOC

"Fer fi ga"

Fallar, fracassar, no obtenir el resultat esperat i desitjat d'alguna cosa.

La frase és an� ga, té origen en una supers� ció i un costum grec, i es troba estesa per totes les terres de cultura mediterrània.

Es dona el nom de fi ga a un gest fet amb la mà, que consisteix a posar el dit polze entre l'índex i el del mig, fent que sur� la molla o part superior del primer per la art de l'esquena o sobre dels altres dos.

El poble grec, que, com tots els de les velles cultures, era profundament supers� ciós, creia molt en el malmirar, o sigui, en la possibilitat de donar malal� es amb sols mirar una persona.

Gaudien només d'aquesta facultat els bruixots i les bruixes. Quan algú hi passava prop, calia que es previngués per esquivar-ne la mirada, la qual podia provocar una malal� a, i això s'aconseguia fent un gest que variava segons es tractés d'un bruixot o d'una bruixa.

Es creia que la imitació de l'òrgan sexual contrari al sexe de l'encisador atreia la vista d'aquest vers la mà que el feia, i així era desviat el perill si en passar per la vora d'un bruixot hom feia la fi ga; si passava prop d'una bruixa, imitava amb un gest el membre masculí, i així conjurava el perill i feia fallar, fracassar o frustrar el intents del fe� ller. ■

Refranyer català de Joan Amades

Mots MalDits

Tableta.- Rajola (de xocolata). Per berenar he trencat de la rajola dues preses de xocolata. Taladro.- Trepant. Filaberquí. El trepant és elèctric i forada sòlids de tota mena. El fi laberquí manual i s’uti litza més aviat amb fusta Tarta.- Pas� s. Coca. Coc de recapte. Un pas� s de nata. Pas� s de whisky. Coca de Sant Joan. Teniu totes les pizzes, jo coc de recapte de l’Urgell! Tonto.- Ruc. Babau. Ximple. Bès� a. Curt de gambals. Aquests ruc no fa més que dir ruqueries. Tossino.- Porc. Garrí. Godall. Bacó. Porcell. El porc criat pels pagesos de muntanya té els mil gustos.

Pere Ortí s

Topònims en ruta

Belltall

Compost de bell i de tall, que � ndria en aquest cas, el sen� t de tros (de terra).

Blancafort

1. Mentre que a la Generalitat creuen que prové de fl or i diuen que abunden a l’indret (que es representa en l’escut), altres el fan derivar del mot àrab «balad», que vol dir «poble», «llogaret» i al-gafi r (desert deshabitat). 2. Nom d’un castell del Berguedà, un poble de la Noguera i un altre de la Conca de Barberà. El seu signifi cat sembla ésser «fortalesa blanca». Al segle XIV hi havia a Mallorca el cognom Blanxifort, que sembla una variant francesa del topònim. ■

Josep Maillo

EL FRANCOLÍ

41