COSES NOSTRES

Un espluguí mort als camps francesos de refugiats de la Guerra Civil?

Arran de la Victòria franquista, més de 475.000 persones passaren a la Catalunya Nord provinents de la Catalunya Sud, preferentment, però també d’altres zones de l’Estat espanyol. Alguns tornaren al cap de poc, altres després de la mort del dictador i d’altres ja no tornaren mai més, morint directament a l’exili. Del nostre poble, desenes de persones marxaren fugint dels feixistes i alguns acabaren vivint a la pròpia Catalunya Nord, d’altres a París, a la zona de Bordeus o Còrsega, així com uns pocs que van arribar a Mèxic.

Però dels que passaren la frontera, alguns no tornarien a veure casa seva ni els seus ni van poder descansar a l’exili. Bastants, inclosos alguns espluguins, moriren als camps de concentració nazis i fi ns 1.685 ho feren als camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià, Vernet o Bram a causa del fred, la gana, la feblesa, la inep� tud del govern francès o tots combinats. Jordi Oliva, Martí Piques i Noemí Riudor han realitzat un estudi per al Memorial Democrà� c inclòs dins l’impacte humà de la Guerra Civil (http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/banc-memoria-democratica/ fons/cost-huma-de-la-guerra-civil/)

Un d’aquests era espluguí i responia al nom de Jaume Clivet/Civit i Castellví (varia segons les fonts). Tenia 23 anys i va morir el 30 d’abril del 1939 a l’Hospital Militar An� c de Perpinyà (PO). Dins aquest estudi és computat com a número 372. No hem localitzat més informació al respecte del nostre Camp de concentració de Gurs, França. Anònim convilatà i no sabem si era originari de la vila o va ser el darrer lloc on va estar refugiat abans d’emprendre el camí de l’exili. Potser algun lector en deu tenir més informació al respecte. L’estudi parteix de la troballa, gairebé casual, d’una llista publicada pel Ministerio de Asuntos Exteriores al Boletín Ofi cial del Estado (BOE) a par� r del 12 de març de 1940, i en dates immediatament posteriors, de la nòmina de Españoles fallecidos en el extranjero elaborada a instància del cònsol de Perpinyà, Román Oyarzun Oyarzun que aplega una llista de refugiats espanyols morts en diversos departaments de França. Amb la voluntat de completar aquesta llista s’han consultat diverses fonts, entre les quals destaquen la llista prèvia publicada a La Vanguardia Española el febrer del 1940, anomenada Lista de refugiados espanyoles fallecidos en los hospitales de Francia. Altres fonts han estat la llista publicada per el diari El Socialista de Tolosa de Llenguadoc, el setembre de 1952, centrada en les víc� mes del camp de Bram o Pigne, o la llista de víc� mes al camp de Se� onds realitzada Pierre Gauthié i Jean-Marc Labarta, entre altres.

Del grup de persones de qui es coneix el seu origen, un 42 % eren catalans, un 11 % aragonesos i un 10 % andalusos. El Memorial Democrà� c incorporarà aquestes xifres al cost humà de la Guerra del 1936-1939, que és una relació exhaus� va dels morts a Catalunya per la Guerra Civil i que conté 62.061 registres. ■

Ferran Civit i Martí

EL FRANCOLÍ

29