Les pubilles i hereus de l'Espluga protagonistes al ca lendari de les minories culturals d'Europa. Meritxell Lorca, primera posició en llançament de disc del Cam-

EL FRANCOLÍ

2

Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar� , Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar� , Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Gerard Bosch. Vicepresident: Josep Morató. Cobertura audiovisual: Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar� cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ LA NOSTRA PORTADA

Es calcula que es van cremar 34,94 ha pertanyents al terme de l'Espluga de Francolí, 5,89 ha que formen part del terme municipal de Fulleda i 0,61 hectàrees cremades del terme de Senan. Per usos del sòl l'afectació és de 36,33 ha corresponents a terreny forestal arbrat i 2,65 ha de matollar. També va cremar 1,85 ha de terreny agrícola de conreus i 0,65 ha de pastures. ■ FOTO PORTADA: Antoni Morlans

SUMARI

4 EDITORIAL És molt senzill, unitat. BÚSTIA Contesta a la carta de Josep Maria Rendé 5 Volem un referèndum d'independència? En respposta a Josep Maria Rendé 6 Moltes gràcies. Us informem que el món s'acaba 7 REFLEXIONS Avi, per què... 8 Una masia de pagès 9 Rèplica a una resposta 10 Amanida de primavera. La Gemma té un pla, un documental encapçalat per una protagonista amb arrels espluguines 11 L'Ajuntament i el Punt d'Informació Juvenil organitzen un concurs de mones. Comunicat sobre l'incendi forestal que ha afectat el terme de l'Espluga de Francolí, Senan i Fulleda 12 Anna March pren possessió com a nova regidora de

Som Espluga a l'equip de govern de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí. 13 Neix el projecte Espais Vius d'Art a l'Espluga, una iniciati va de dinamització local, artí sti ca i cultural. 15 Junts per l'Espluga presenta una moció sobre el lloguer de locals comercials per a autònoms. La litúrgia de Diumenge de Rams se celebra al Teatre del

Casal a causa de la pandèmia. 16 L'Espluga acollirà el Circuit Nòmada de Fira Tàrrega per apropar propostes artí sti ques al territori 17 L'Espluga comptarà amb un espai de "coworking"

per autònoms. Comencen les tasques per desenrunar l'anti c Celler Rendé Masdéu. El consultori de l'Espluga, a punt per a la seva ampliació després de rebre la llicència urbanísti ca. 18 Finalitzen les obres de millora de les deixalleries de l'Espluga i Montblanc. L'Espluga reclama "El paper de les dones al llarg de la història" amb cartells penjats per tot el municipi. 19 Prohibeixen beure aigua de boca per nivells de mercuri anormals. Càritas de l'Espluga reparteix aigua a les famílies sense recursos. 2 Les pubilles i hereus de l'Espluga protagonistes al calendari de les minories culturals d'Europa. Meritxell

Lorca, primera posició en llançament de disc del Campionat de Catalunya d'Atleti sme Adaptat 2021. 21 Finalitzen les obres de rehabilitació de la façana de la residència Jaume I. Comencen les obres per recuperar la rotonda de l'Avinguda de Catalunya 22 LES FOTOS GUARDADES. El Calvari. Setmana Santa, 1927. 23 LA RIALLETA. ESPAI SOMMELIER 22 REPORTATGE. "El viatge sempre és un procés interior i no cal anar molt lluny per viure una experiència grati fi cant" 27 CASAL 28 MUSEU DE LA VIDA RURAL 29 COSES NOSTRES 30 El Club de Lectura gaudeix d'una tertúlia virtual amb l'escriptora Care Santos 31 Torna l'acti vitat al CE Espluga. Montserrat Badia guanyadora de la cistella de la Parròquia 32 TASTEM LA CONCA 33 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. HISTÒRIQUES 34 LA BÍBLIA ENS PARLA. 35 PESSICS ESCOLARS 36 PINZELLADES DEL PEDRÍS 37 ARA FA 100 ANYS 38 RENOI, QUIN RENOM! 39 ENSENYAMENT 41 EL SABER NO OCUPA LLOC, MOTS MALDITS. TOPÒ-

NIMS EN RUTA 42 DE SOCIETAT 43 NATURA SINGULAR

És molt senzill, unitat

Què no han entès els nostres polí� cs quan el poble, tant en manifestacions, com en milers d’actes o fi ns i tot a les urnes els hi demana unitat. Sembla que és una pe� ció prou proporcionada per empènyer el nostre país a la emancipació polí� ca iniciant el procés d’independència que se suposa que ells defensen en nom nostre. Sembla que han oblidat que ells no són res més que els nostres representants i que quan exerceixen els càrrecs en els que els hem posat (i per al desenvolupament dels quals els hi paguem prou bé) la obligació que tenen és la de materialitzar en la mesura del possible tot el que ens han promès en campanya electoral i que ha fet que dipositem la nostra confi ança en ells.

Quan els representants polí� cs actuen sense tenir en compte el mandat de les urnes, els ciutadans perdem la fe en ells i ens sen� m traïts, i aquest és un camí que no porta res de bo perquè ens aboca a la indiferència, al desencís i a la manca de fe en el sistema. No s’entén que es perdin en debats ideològics quan hi ha un objec� u tan clar i important com la independència del país, perquè aquesta ha de ser la seva gran tasca de moment, pensant que un cop � nguem un estat, un país normal, ja � ndran molt de temps de defensar les seves posicions ideològiques de dretes o d’esquerres, liberals o comunistes, o el que vulguin defensar legí� mament, però han de tenir molt clar que la millor manera de posar en marxa les seves estratègies ideològiques és tenir un país, tenir un estat amb totes les competències que tenen tots els estats del món.

La veritat és que s’esgoten les maneres de fer-ho, però cal exigir als que hem posat al comanament del país, que treballin tots alhora per complir el que ens van prometre que farien, aparcant els recels de par� t i posant-se immediatament a construir el país que la majoria desitgem (fi ns i tot molts dels que no voten opcions independen� stes). Volem que actuïn amb unitat, no és tan di� cil, perquè com deia aquell; “Catalunya serà de dretes o d’esquerres, però abans ha de SER”. ■

Busti@

Contesta a la carta de Josep Maria Rendé

Benvolgut Josep Maria Rendé, m’agradaria posar èmfasi al terme ap� tud i les facilitats per demostrar-les quan gosem de posicions privilegiades. En aquestes situacions és més fàcil demostrar-les o si més no almenys en tens l’oportunitat, ara bé quan intervenen altres factors com potser qües� ons d’ètnia, una classe econòmica baixa o una caracterís� ca de la meitat de la població ser dona, aquestes es veuen invisibilitzades i qües� onades.

En un punt de la teva resposta esmentes “generalment es defensa el més dèbil i no crec que sigui aquesta la situació de la dona en aquests moments”, inicialment m’agradaria citar que les dones no hem estat mai el gènere dèbil sinó és la qualifi cació la qual ens han aportat, seguidament et refereixes a la societat com si visquessin en situació de paritat absoluta, i tan de bo poguéssim alegar aquestes paraules però això és totalment fals i hipòcrita. A les dones dia rere dia ens con� nuen qües� onant; les nostres maternitats són mo� us d’atur, les menstruacions invisibilitzades, violències masclistes, agressions, assassinats, estereo� ps i una llarga llista que podria ocupar tota la revista sencera, així que discrepo totalment en la teva opinió. Amb les paraules citades anteriorment m’agradaria esmentar que sí, la dona s’ha empoderat en els darrers anys, però no és sufi cient, gens ni mica, i con� nuarem fent escrits, sor� nt als carrers i alçant la veu fi ns que ho sigui.

I finalment com a cloenda m’agradaria dir que defensem la diferència, sí, perquè totes les persones ho som, i això mateix és el que reivindiquem que es valorin les nostres aptituds reals i deixem enrere els estereotips arcaics i supremacistes, pels motius que siguin ,de gènere, classe, ètnia… També m’agradaria citar que la feina de la Judit Delgado és molt bona, perquè si molesta que es parli i es posin en dubte privilegis és que quelcom s'està fent bé, continua plasmant el crit en lletres que és molt necessari, gràcies per la teva tasca! ■

Íngrid Guillén Rauter

EL FRANCOLÍ

4

Busti@Volem un referèndum d’independència?

Sempre em faig la pregunta següent: Volem els catalans un referèndum per aconseguir la independència, o només volem un govern d’esquerres?

Veiem molt clar com la preferència del PSC-PSOE i els COMUNS és un govern d’esquerres. I els altres par� ts què és el que volen?

La resposta pot venir de la composició del nou govern de la Generalitat i les polí� ques que aplicaran posteriorment.

M’alarma, no obstant, que la sort que tenim els catalans que els par� ts de centre ( dits de dretes per les esquerres) també vulguin la independència no és una casualitat, és una evidència.

Si el comú denominador dels par� ts, siguin d’esquerres o de centre, és la independència, siguin tots benvinguts, i no pas bandejats.

La realitat social del nostre poble, s’ha format al llarg dels segles, gràcies a aquesta diversifi cació.

No vulguem acaparar els mèrits els uns en detriment dels altres. Sempre he man� ngut la tesi de primer hem de ser catalans i després que tothom esculli el par� t de la seva preferència.

Si us plau, pensem-hi amb calma i refl exió i no desaprofi tem la innata i inusual riquesa de la nostra societat que a cada jornada electoral diu més clarament el que vol.

No tenim, des de la retallada de l’estatut, més i més proves de que el nostre futur no importa gens ni mica als centralistes espanyols? Encara volem més evidències?

Creieu-me, hem d’anar units i ferms de cara a la independència perquè és l’única drecera i l’únic camí per aconseguir la nostra llibertat i el nostre futur com a poble.

Tot el que no sigui unió, són pamplines, desencuses de mal pagador o men� des podrides. ■

Eusebi Majós

En resposta a Josep Maria Rendé

Ja és mala sort! El calendari de la cuina em diu que avui és santa Perpètua i just demà és 8 de març, data sensible... I va i tu i ens respons l’ar� cle de la Judit, perpetuant amb tot el convenciment possible, el model patriarcal i masclista que durant tantes generacions ha invisibilitzat i tallat les ales a tantes dones excel·lents que, amb pic i pala, s’han anat fent un lloc. Com ho deies tu? Que les persones es guanyen el seu lloc amb una gran personalitat, credibilitat i ac� tud, i no per la diferència? Que no t’agrada que les dones ens defensem? Tant de bo.

Ho he madurat unes setmanes. Col·loquem-nos en context i així anirem millor. Tu ets de la generació de la que soc fi lla, i jo soc mare de la generació de la Judit. Alguna cosa en aquest temps ha canviat.

Venim d’un món esbiaixat, de dones silenciades, i que han assumit un paper per inèrcia, herència, submissió, oamenaça fi ns i tot, i on algunes veus sempre s’han alçat. Primer poques, després unes quantes, i ara ja moltes... I això fa por al poder establert que té aquesta hegemonia benestant i que no vol cedir. Perpetuem? I tant, s’intenta amb tot l’esforç i energia, ja t’ho diré, jo potser hauria estat diferent de no rebre algun “no”, a coses que volia, perquè les nenes no les feien aquelles coses i de vegades repeteixo algun d’aquests patrons lamentablement.

Hi torno. No es qües� ona aquesta tant necessària credibilitat a alguns homes col·locats en els cercles de poder, per altres homes (en alguns àmbits arriba a ser un escàndol). Ara, és clar, quan parlem de paritat, a totes! D’entrada ja es dubta de la capacitat de les dones?

Doncs és això, som, estem molt preparades, volem el nostre lloc i l’ocupem, i som bones, molt, molt bones fent el que fem. I si això vol dir que cal que us arromangueu a casa, en la cura, en els espais públics i laborals i baixeu de la poltrona doncs ho haureu de fer. Si cal paritat per demostrar-ho doncs és un deute pendent com molts d’altres que avui no són el tema.

Saps, confi o molt i em fa enveja aquesta seguretat en elles mateixes, de les dones reivindica� ves i intel·ligents com la Judit, que fan comentaris incòmodes, i molestos per a molts d’altres. Tinc l’esperança que ho faran cada cop millor, i si tot canvia en el present i el futur serà perquè no volen el lloc que la societat els ha donat. Per sort a cada generació avancem una miqueta, i ens anem donant oportunitats de millorar.

Cadascuna de nosaltres, en el nostre dia a dia, escollim con� nuar o canviar, i els canvis valen la pena i donen noves oportunitats, forma part de la tant necessària jus� cia social. ■

Isabel Vallès Avià

EL FRANCOLÍ

5