BIOGRAFIES ESPLUGUINES. HISTÒRIQUES

BIOGRAFIES ESPLUGUINES

Què hem de saber de Joan March i Pau

Joan March i Pau va néixer a la nostra vila el 8 de gener de 1883. Era fi ll del doctor Llorenç March i Anglada, de Castellbisbal i metge de l'Espluga, i de Teresa Pau i Verdala. Es casà l'any 1918 a Santander amb Presentación Quesada Pérez-Cossío.

Acabats els estudis, va passar a residir a les Borges Blanques on exercí de procurador dels tribunals. Consta que va residir a la capital de les Garrigues si més no des de 1916 fi ns a fi nals de 1926, any en què es va traslladar a Barcelona i on seguí desenvolupant la seva carrera professional.

El mes de maig de 1916 va participar als Jocs Florals de Reus i va guanyar un accèssit pel poema "Lo monastir de Poblet", que va dedicar al seu pare Llorenç March. L’acte de lliurament dels premis es va fer al Teatre Fortuny i el va presidir Jaume Bofill i Matas, aleshores regidor regionalista de la ciutat de Barcelona.

Pocs mesos després, l’octubre de 1916, Joan March es va presentar als Jocs Florals organitzats pel centre tradicionalista Crit de Pàtria de Barcelona, on va guanyar la Flor Natural pel poema “Les tres flors”. Seguint la tradició dels jocs florals, en fou el mantenidor el diputat tradicionalista per València Luis García Guijarro i reina de la festa Josefa Montoliu, filla del baró de l'Albi Mariano de Montoliu y Rocabruna.

L’any 1921 Joan March es féu soci de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Va morir a Barcelona el 22 de març de 1969.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Bibliografi a: ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l'Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l'Espluga de Francolí, 2005. ■

historiques `

Angela Davis

Davis és una fi lòsofa, ac� vista, marxista, feminista i an� racista. Una dona amb un esperit rebel que s'ha dedicat a lluitar pels drets humans i contra la discriminació racial.

Fins a avui dia, l'activista s'ha convertit en una veu a favor dels drets civils i una experta en estudis afroamericans, d'ètnia i de la dona. Amb més de 70 anys segueix viatjant pel món promovent el pacifisme i recollint fons per ajudar els discriminats i defensar els empresonats.

El feminisme és la idea radical que les dones som persones Angela Davis

EL FRANCOLÍ Davis era professora de fi losofi a a la Universitat de Berkeley on va ser acomiadada. Va ser acusada d'haver introduït una arma implicada en un homicidi a l'interior d'una presó. Va estar 16 mesos a la presó esperant el judici, el que va fer que sorgís una forta campanya internacional amb la consigna "Free Angela".

La seva estada a la presó va ser un moment històric, ja que va mobilitzar a centenars de persones a demanar la seva llibertat. Al juny de 1972 va ser declarada innocent i absolta de tots els càrrecs. Posteriorment es va presentar la seva candidatura a la vicepresidència del seu país. ■

Íngrid Guillén Rauter