LA RIALLETA. ESPAI SOMMELIER

L A R I A L L E T A ESPAI SOMMELIER

Caldereta de peix marisc i patates, maridat amb un vi del Celler Vidvertus, 14h Rosat de Trepat

Aquesta recepta ens l’envia la Carme Torres de l’Espluga, ens explica que aquest arròs és de textura caldosa amb un bon sofregit de ceba i tomaca. L’ingredient principal és el calamar, però els musclos les cloïsses i els escamarlans també hi són presents. La patata és un producte poc habitual en aquests arrossos, però la Carme, ens comenta que hi dona un gust molt especial, i com que es cou amb el brou de peix, el gust que agafa és molt agradable.

Avui maridarem aquest plat amb un vi del celler Vidvertus, un trepat rosat 100% de la collita 2019 ( DO Conca de Barberà). El vi és diu "14 hores". El nom prové del temps de la maceració en pells. Nota de tast: Color rosat d'intensitat mitjana, de tonalitats malva amb un punt vermellós. En nas, fruita vermella fresca i notes especiades pròpies del trepat . En boca, equilibrat en acidesa, persistent i tot i que és poc tànnic ens combina bé amb aquest arròs caldós .També l’aconsello per a beure sense menjar, a una temperatura de 6 graus. Vi de terrassa ideal per a compartir amb bona companyia. ■

Elaboració del plat: Carme Torres Mariona Rendé

EL FRANCOLÍ

23

ENTREVISTA

"EL VIATGE SEMPRE ÉS UN PROCÉS INTERIOR I NO CAL ANAR MOLT LLUNY PER VIURE UNA EXPERIÈNCIA GRATIFICANT"

Has voltat per gairebé tot el món. Però on són les teves arrels?

Diuen que les arrels sempre són on passes etapes transcendents de la vida, com l’adolescència. Els primers amors, aquelles amistats de les que – amb sort – algunes duraran tota la vida... En el meu cas, les meves arrels són a L’Espluga, sense cap mena de dubte.

Viatges, visites, coneixes, comparteixes,…. Com defi niries el que fas?

Què et semba “fer el xafarder amb una excusa”? Bromes a banda, crec que el meu és un ofi ci que permet estar en formació permanent, cercant sempre històries que no coneixes, altres visions del món. I també entendre on són els propis límits.

Per què creus que tothom hauria de viatjar?

Doncs una mica pel que acabo de dir. Viatjar és la forma més agradable que conec de sor� r de la zona de confort, i això sempre ajuda a obrir la ment i mirar les coses des d’una perspec� va que no t’havies plantejat. Viatjar trenca barreres.

Sempre queden coses per visitar i per aprofundir, però què creus que et falta per conèixer?

Tantes coses! De vegades funciono una mica per obsessions: hi va haver un temps que la major part de viatges els feia al Pròxim Orient, després a l’Àsia... ara porto uns anys que sempre miro cap a Àfrica, perquè en lloc d’un continent endarrerit, crec que es tracta d’un lloc on encara tenen l’oportunitat d’actuar de manera diferent a com ho hem fet d’aquesta banda. Tenen la possibilitat de

EL FRANCOLÍ

TEXT I FOTOS: FERRAN CIVIT I MARTÍ

MOLT PERSONAL

Josep M. Palau Riberaygua és un periodista de viatges, fundador de l’agència de comunicació Inmedia, professor universitari i “espluguí de fora villa”. De pe� t, si algú li preguntava d’on era, calia dir que “de la Mercè de Cal Morcilla” i tot quedava aclarit. Abans de crear la seva pròpia empresa va treballar molts anys a Catalunya Ràdio com a enviat especial a diversos països - els Balcans, Algèria...- i va ser un dels encarregats de donar forma l’emissora de no� cies 24h Catalunya Informació. També va ser director de diferents canals de televisió (Cultura, Natura) a la plataforma Via Digital. En l’actualitat combina les seves responsabilitats al capdavant de Inmedia, empresa especialitzada en comunicació turís� ca, mobilitat, gastronomia i sanitat, amb la docència al Departament de Periodisme i Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i el Màster en Estratègia i Ges� ó de Des� nacions Turís� ques de l’Organització Mundial del Turisme i la Universitat Oberta de Catalunya. Publica els seus reportatges escrits i gràfi cs a la Vanguardia, Viajes Na� onal Geographic, Publishers Weekly, entre d’altres. I també produeix documentals i audiovisuals per a TV3 o l’Agència Catalana de turisme. Ha estat guardonat en dues ocasions a l’Interna� onal Journalism Fes� val de Perugia (Italia), en la categoria de periodisme de viatges. També ha publicat llibres com Geografi a Imper� nent, basat en la seva experiència als Balcans, o Otros Mundos, Viajes alterna� vos y solidarios, la primera guia de turisme sostenible i comunitari de l’Estat, editada per Oxfam.

ENTREVISTA

Josep Maria Palau a Danakil. Cedida

fer-ho millor. Àfrica és el futur.

El canvi climà� c fa que algunes coses es� guin a punt de desaparèixer, així com el mal anomenat progrés que fa que tot quedi urbanitzat. Com ho ges� onem per a poder preservar aquest patrimoni?

Ara es parla molt de que amb la pandèmia pensarem en un món millor. Personalment, ho dubto, però sí que crec que tenim l’oportunitat de reconduir situacions. Per exemple, fa uns mesos ens queixàvem de la massifi cació turís� ca de Barcelona. En canvi, ara els negocis tanquen perquè no hi ha prou públic. Buscar el terme mig amb el cap, i no per conveniències polí� ques o socials circumstancials, ha de ser la via.

Tothom es queixa de l’excés de turistes quan es visita algun lloc… com a turista. Què podem fer per a reorientar el turisme de masses i per a redistribuir-los per tot el planeta en pe� tes dosis?

D’entrada, no fer tant el joc a les tendències. De sobte, una des� nació es posa de moda perquè un gran turoperador ha tancat un gran acord amb un companyia aèria o el govern d’un país, i es posa en marxa la maquinària de promoció. Per què

no escollim un lloc menys conegut, una des� nació que ens sorprengui de veritat? És com escollir entre un vi del Montsant o del Priorat: de vegades són molt semblants de paladar, però el preu és ben diferent. I la vivència, també.

Com quedarà el món del turisme després del Covid-19? Hi haurà un canvi de valors I es valorarà més el turisme de proximitat?

Això segur. Una mica ja està passant. Estem redescobrint el que tenim prop de casa, però això comporta també una necessitat de ges� ó i d’ordre. Mireu que està passant amb senders com el de Castellfollit. En qualsevol cas, el viatge sempre és un procés interior i no cal anar molt lluny per viure una experiència gra� fi cant o transformadora. També i durant bastant de temps hi haurà por d’anar lluny per mo� us sanitaris.

Formes part d’una generació de periodisme i literatura de viatges a CataJosep Maria Palau al despatx. lunya molt potent i molts heu passat per l’enyorada i desapareguda revista Altaïr. Hi ha una escola catalana Altaïr de literatura de viatges?

Potser sí... més aviat crec que les pàgines d’Altaïr ens van donar l’oportunitat d’aplegar-nos una sèrie de persones amb inquietuds similars en un mateix moment. Potser d’altre manera no hauríem coincidit o ens hauria costat més. D’aquesta trobada n’han sor� t projectes i amistats, que encara cuegen, com demostra la recent fundació de la Societat Nova Geogràfi ca de Catalunya, on ens estem retrobant moltes cares conegudes.

Els catalans viatgem tant com ens pensem? Altrament, quin és el país més viatger?

I tant! És un tòpic però també és un fet que sempre trobes catalans voltant pel món. De les agències que es dedicant a promoure un es� l de viatge més respectuós i de contacte real amb el territori, més del 80% són catalanes. Això ja vol dir alguna cosa. D’altra banda, en termes absoluts, jo diria que a dia d’avui són els xinesos els que més es mouen arreu.

Quina imatge tenen de Catalunya a fora? Què coneixen del “cas català”?

De vegades penses que no sabran ni on és Catalunya – una cosa que pot succeir fàcilment quan visites els Estats Units – i, en canvi, un dia et sorprens com em va passar fa un parell d’anys durant una celebració religiosa al Sudan. Els país és poc turís� c i uns dervixos que tots els divendres es reuneixen al barri d’Omburman de Jartum per fer els seus balls mís� cs al cap d’una estona es van fi xar que hi havia un estranger i van acabar fent rotllana per preguntar-me sobre el procés. Asseguraven que a la seva televisió era un tema que sor� a sovint! Suposo que tot depèn de la situació en

EL FRANCOLÍ

25

ENTREVISTA

la que es troba la gent del lloc que visites, de si senten que la seva preocupació és similar a la teva.

Al poble sempre hem parlat que la nostra via és el turisme de lleure i educa� u perquè no tenim gran patrimoni com Montblanc i Poblet, exceptuant el celler i la cova, i tampoc tenim molta indústria. Tu, que estàs a cavall de la vila i treballes com a consultor en aquest àmbit, què recomanaries al poble per a posicionar-se com a des� ? Què s’ha fet malament i què bé?

És cert que durant molts anys la baixa industrialització s’ha vist com un desavantatge, però en el context actual, amb els nous paradigmes que posen el focus en la sostenibilitat i la no massificació, pot ser un valor a potenciar. També hi ha un moviment creixent de professionals que busquen llocs per a teletreballar en un entorn natural, més tranquil i a escala humana, que poden ser un públic a potenciar. Les tecnologies són un bon aliat en aquest sen� t, i cal inver� r-hi més per no perdre el tren, però sempre amb cap i dins un pla integral que pensi a llarg termini, perquè en cas contrari pot ser que acabem tenint una joguina digital molt bonica però que no es pot actualitzar. En els projectes que hem fet per Palma de Mallorca, Alcúdia o Logronyo aquest ha estat el plantejament: redistribuir el fl ux turís� c cap a zones menys conegudes o massifi cades, amb un sistema d’informació ampliada al núvol i fàcil d’actualitzar en el temps. Així hem aconseguit que les ruïnes romanes d’Alcúdia hagin triplicat visites en un any, quan abans ningú hi anava o trobava l’ac� vitat avorrida. Apostar per la natura i els productes interac� us és la clau.

Quin seria el relat per al poble per a esdevenir singular, turís� cament parlant?

Caldria fer un estudi com cal primer, però la combinació de cultura, gastronomia i enologia sempre són valors segurs. I també crear productes familiars amb valor afegit, perquè al mercat no hi ha tantes propostes interessants com sembla. Amb valors patrimonials com la cova, el celler o el Museu de la Vida Rural, crec que un argument centrat en la preservació de la memòria seria un bon camí per explorar, però afegint-hi una capa d’interac� vitat. El turista va boig per fer coses en les que par� cipa en primera persona, sol o amb família, i que després s’emporta a casa com a emoció viscuda, no com a simple explicació rebuda. Ara es parla molt de “turisme transforma� u”, que és aquell que fa que tornis canviat d’alguna manera, perquè t’han fet pensar mentre et diver� es.

Ets professor de Comunicació a la UPF i has � ngut alumnes del poble. Com ha evolucionat el món de la comunicació i de la universitat des que vas començar a la docència?

Com és evident, ens hem digitalitzat molt i molt. Per desgràcia, no sempre amb bons resultats, com posa de manifest la frustració i l’odi que molts cops traspuen les xarxes socials. En el cas de la universitat hem passat d’un procés on s’ensenyava als alumnes l’ús de diverses eines per què cadascun escollís la seva, a un “taller integrat” on es treballa a la vegada en diversos formats (redacció per a premsa, con� nguts audiovisuals, gràfi cs interac� us...), de manera que quan l’estudiant torna

El Josep M. amb algunes guies de viatges. de cobrir un acte no es planteja com ha d’explicar una història, sinó amb quins llenguatges pot ser més efec� u explicar-la. Tot plegat, a més, de forma molt accelerada: abans passaves molt de temps ensenyant fonaments tècnics i ara bona part d’aquests coneixements ja els porten ens estudiants “de casa”, de manera que et pots centrar més en qües� ons è� ques, en com comprovar la veracitat de les informacions rebudes o en la crea� vitat.

També has treballat a Catalunya Ràdio, suposo que coneixes el cas d’èxit d’emissora local que és l’EsplugaFmRàdio.

És clar que sí. De fet, les primeres passes radiofòniques les vaig donar en aquest mitjà, durant l’es� u de la seva fundació. Hi feia un programa musical els dissabtes a la tarda i també par� cipava en un informa� u que s’eme� a el diumenge al migdia. Les ràdios municipals són una eina excel·lent de par� cipació i per foguejar noves generacions de periodistes. I en el meu cas diria que les representacions teatrals que fèiem al Casal i que després dúiem pels pobles del voltant, també. Al cap i a la fi . Al cap i a la fi , el periodisme també requereix d’una posada en escena davant del públic El Josep Maria amb la foto de Las Torres del Paine. per a ser efec� u. ■

EL FRANCOLÍ

26